Programes

Episodis etiquetats amb Programes

724episodis
Voluntaris.cat! entrevista Carme Casacuberta presidenta del Banc dels Aliments de Girona - episode art
Voluntaris.cat!
31'

Voluntaris.cat! entrevista Carme Casacuberta presidenta del Banc dels Aliments de Girona

Resum general Aquest episodi de Voluntaris.cat! a Girona FM se centra en la tasca del Banc dels Aliments de les Comarques de Girona, el seu impacte social i ambiental, i el paper imprescindible del voluntariat en campanyes com el Gran Recapte i la campanya de sensibilització Bon Profit. L’Elena García entrevista Carme Casacuberta, presidenta del Banc dels Aliments de Girona, que explica com funciona la logística interna, l’evolució del perfil de les persones que reben aliments, la col·laboració amb altres bancs d’aliments i les diferents vies de col·laboració per part de ciutadania, escoles i empreses. El programa i el convidat • Programa: Voluntaris.cat! – espai de difusió d’activitats de voluntariat de la ciutat de Girona produït per la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM. • Convidada principal: Carme Casacuberta, presidenta del Banc dels Aliments de les Comarques de Girona. • Objectiu de l’episodi: - Donar a conèixer què és i com funciona el Banc dels Aliments de Girona. - Explicar la importància del voluntariat en el Gran Recapte. - Sensibilitzar sobre el malbaratament alimentari i la campanya Bon Profit. - Mostrar com la crisi socioeconòmica està canviant el perfil de les persones ateses. El Gran Recapte: resultats, voluntariat i logística Resultats de la campanya • El Gran Recapte combina: - Recollida física d’aliments als supermercats. - Aportacions econòmiques a caixa o en línia. • Situació d’enguany: - Recollida física: es manté estancada, similar a l’any anterior. - Recollida econòmica: ha baixat clarament. «A la població no li agrada donar diners, prefereix donar aliments, i a nosaltres també ens agrada molt rebre aliments, però avui dia també són necessàries les aportacions econòmiques.» El paper clau del voluntariat • El Gran Recapte no seria possible sense voluntariat: - La presència de voluntaris als supermercats dobla la quantitat d’aliments recollits. - El voluntari recorda la campanya, dona informació, reparteix bosses i anima a participar. • Dinàmica al punt de recollida: - Molta gent entra al supermercat sense fixar-se en la campanya. - Un simple «Bon dia, recorda que avui és el Gran Recapte, vols una bossa?» fa que la persona hi participi. • Dificultats: - Hi ha pocs voluntaris als punts de recollida econòmica, perquè incomoden més que la donació física. Logística i magatzem • Circuit de recollida: - A moltes poblacions, les entitats locals recullen i es queden els aliments, evitant trasllats llargs fins a Girona. - A Girona ciutat i pobles del voltant sense entitat pròpia, tot el recollit va al magatzem central de Girona. • Transport: - Col·laboració de camions i empreses de transport que treballen gratuïtament. - No es pot recollir tot en un sol dia; part dels aliments es retiren al llarg de la setmana següent. - Les dades finals de quilos recollits s’allarguen fins a final d’any perquè sovint apareixen caixes oblidades en algun poble. • Gestió al magatzem: - Quan arriben, els aliments es pesen, es classifiquen i s’endrecen a les prestatgeries. - Aquesta classificació la fan voluntaris, i els productes recollits acostumen a cobrir fins a febrer-març. - Les entitats que s’han quedat producte en origen poden dir: «durant uns mesos no ens envieu llet o arròs perquè ja en tenim», cosa que ajusta el repartiment. Campanya «Bon Profit» i lluita contra el malbaratament Objectiu i formats de la campanya • Bon Profit és una campanya de sensibilització de llarg recorregut, no puntual com el Gran Recapte. • Missatge central: lluitar contra el malbaratament alimentari i aprofitar millor els aliments, especialment aquells que no són «macos» però sí perfectament consumibles. • Accions de difusió: - Autobusos de Girona amb un disseny on es veu una poma imperfecta i el missatge que pot esdevenir melmelada, pastís, acompanyament d’un plat, etc. - Banderoles penjades a capitals de comarca (ex.: Figueres) amb dades de malbaratament i missatges de conscienciació. Segons dades de la Generalitat: cada gironí llença 21,6 kg d’aliments l’any, l’equivalent a 112 € per persona. Educació i materials pedagògics • Desenvolupament de materials per a infants i escoles: - Joc de l’oca del malbaratament: • Els infants hi juguen i reben premi si aprofiten el menjar. • Si llencen aliments, cauen en caselles «negatives» (presó, retrocedir...), reproduint la lògica del joc clàssic. Receptari d’aprofitament: cuiners col·laboren gratuïtament aportant receptes per reaprofitar aliments (pomes tocades, sobres cuinats, etc.). Explicació clara de la diferència entre data de caducitat i data de consum preferent, perquè molta gent llença aliments per confusió. Impacte ambiental i canvi de mentalitat • Dades mediambientals aportades per la presidenta: - El Banc dels Aliments va aprofitar 1.661 tones d’aliments l’últim any. - Això suposa un estalvi de 2.626 tones de CO₂. • Sensibilització a les escoles: - El Banc té un departament específic que visita escoles i instituts per explicar: • La tasca del Banc dels Aliments. • La fam «de casa nostra», no només la fam al món. • Les conseqüències del malbaratament alimentari. • Canvi generacional: - Carme Casacoberta destaca que els infants i joves són cada cop més conscients: comenten a casa com aprofitar el menjar o tancar l’aixeta en temps de sequera. «Aquesta nova generació ja puja sent conscient del malbaratament i dels recursos com l’aigua.» Canvi en el perfil de les persones que reben ajuda El Banc no atén directament les persones • El Banc dels Aliments de Girona no té beneficiaris directes: - Distribueix els aliments a una xarxa d’entitats socials. - Són aquestes entitats les que fan atenció directa a les persones. • Tot i això, el Banc rep molta informació de tendència social a través de les entitats. Evolució del perfil de vulnerabilitat • Fa anys, el perfil era: - Persones en situació de pobresa molt marcada. - Posteriorment, es va ampliar amb persones migrades. • Actualment, el perfil s’està diversificant i «normalitzant»: - Gent del país que aparentment no diries mai que necessita ajuda. - Persones amb salari mínim o sous baixos que no poden cobrir habitatge + aliments. - Famílies afectades per separacions: • Un progenitor paga molts diners a l’altre i queda en situació precària. • O bé no rep la pensió i no arriba a final de mes. - Jubilats, especialment pagesos amb pensions molt baixes. «No és només la gent de fora, la gent de casa també ho necessita i el tipus de beneficiari està canviant.» • Referència a estudis d’entitats com Creu Roja, Càritas i l’informe Arope: - La bretxa entre rics i pobres augmenta. - El ric és més ric, el pobre més pobre. - La classe mitjana s’està enfonsant, i una part baixa cap a situacions de vulnerabilitat i dependència d’ajudes alimentàries. Xarxes de col·laboració amb altres bancs i estructura organitzativa Origen i xarxa internacional dels bancs d’aliments • Origen històric: - El primer banc d’aliments va néixer a Phoenix (Estats Units). - El segon a París i el tercer a Barcelona. • És freqüent que els fundadors siguin enginyers agrònoms: - Des del camp veuen quant menjar es fa malbé. - Intueixen la necessitat d’un sistema per aprofitar excedents que no es venen o es descarten. • Estructura de xarxa actual: - A nivell europeu: FEBA (Federació Europea de Bancs d’Aliments). - A nivell estatal: Fesbal. - A nivell català: Federació catalana de bancs dels aliments. • La relació entre bancs no és només informativa: - Es fan assemblees periòdiques (la presidenta viatja a Madrid per l’assemblea anual). - Es fan intercanvis d’aliments segons excedents i necessitats: • Girona té excés d’embotit. • A Galícia o altres zones del nord hi sobra conserva de peix. • Es fa xarxa per equilibrar dietes i recursos. - En crisis puntuals (ex.: Dana a València, o bancs amb molta pressió com Algesires), altres bancs donen suport específic. Funcionament tècnic del magatzem • El magatzem funciona com el d’una empresa logística: - Prestatgeries numerades. - Productes ordenats per tipus i per data de caducitat. • Programa informàtic compartit: - Tots els bancs d’Espanya utilitzen el programa Tribal. - Cada banc hi té: • Totes les entitats que atén. • El nombre de beneficiaris de cada entitat. • Informació de perfils: si hi ha nadons, adolescents, gent gran, etc. • Repartiment setmanal: - Dilluns i dimarts: preparació del material i de les comandes. - Dimecres i dijous: distribució dels aliments a les entitats. - Divendres: neteja i reorganització del magatzem. • Evolució interna: - Fa 11 anys, quan Carme Casacoberta va entrar, els albarans es feien a mà i s’ajustava la càrrega producte a producte. - El salt a Tribal va obligar a reestructurar el magatzem, numerar prestatgeries i sistematitzar per dates i tipologies. Voluntariat: perfils, dedicació i crida a participar-hi Tipus de voluntariat dins el Banc • Voluntariat de magatzem (logística física): - Càrrega i descàrrega de camions. - Classificació i col·locació dels aliments a les prestatgeries. - Preparació de lots per a les entitats. - Tasca física i presencial. • Voluntariat de gestió i direcció: - Coordinació de compres, escoles, visites, comunicació, etc. - Molta feina es pot fer des de casa amb ordinador. - Reunions periòdiques de coordinació (uns quants dies al mes). Dedicació i flexibilitat horària • No hi ha una exigència d’hores fixes setmanals: - Cada persona fa «el que bonament pot». - Es demana compromís amb la tasca assumida: si es pren una responsabilitat, la feina s’ha de complir. • Exemples: - Voluntaris de direcció: acostumen a fer uns dos dies a la setmana, ampliant molt en períodes com el Gran Recapte. - Hi ha voluntaris que estan quasi cada dia al magatzem, especialment el cap de logística, que hi dedica jornada completa. «No cal esperar estar jubilat per ser voluntari: una tarda lliure o un matí ja són una gran ajuda.» • El programa fa una crida explícita a nous voluntaris, tant per magatzem com per gestió. Origen dels aliments: donacions, llei del malbaratament i compres Donacions d’empreses i llei del malbaratament • Fins ara, moltes empreses donaven aliments voluntàriament: - Excedents de producció. - Errors d’etiquetatge o d’envasat. - Productes que no s’ajusten al pes o a l’estàndard comercial però són aptes per al consum. • Exemples de relació llarga i simbòlica: - La Fageda: al principi, el Banc els hi portava aliments per ajudar a arrencar el projecte; ara és l’empresa qui fa donacions al Banc. • Amb la nova llei del malbaratament, moltes empreses estan obligades a cercar un «pla B» per no llençar aliments: - El Banc dels Aliments és una de les sortides principals. - També hi ha acords amb cadenes perquè estableixin protocols de donació. Donacions de mermes de supermercats • El Banc coordina entitats locals amb supermercats per recollir mimbes (productes al límit de consum, fruita i verdura lletja, etc.). • Important: - El Banc no desplaça camions a tot arreu (no va, per exemple, a Puigcerdà expressament). - Es posen en contacte entitats del territori amb els supermercats perquè recullin 1–2 cops per setmana. - Les quantitats recollides s’informen al Banc per no duplicar repartiments. Compres i aliments frescos • El Banc compra aliments amb diners provinents de subvencions (sobretot de la Generalitat): - Productes que gairebé mai arriben per donació: • Ous. • Carn (ex.: pollastres congelats). • Peix congelat. • Fruita i verdura: - Sí que s’aconsegueixen mitjançant convenis amb productors i distribuïdors. Donacions de particulars • Hi ha benefactors individuals que aporten una quota mensual. • Avantatge fiscal: - Aquestes aportacions desgraven fins a un 80% a la declaració de la renda. Es remarca que és una bona manera d’ajudar i alhora recuperar part de l’aportació via fisc. Com ajudar: Nadal, donacions i contacte Accions especials per Nadal • Després del Gran Recapte, la necessitat no s’atura: - Moltes famílies passen el Nadal sense productes bàsics, més enllà dels aliments festius. • Maneres d’ajudar: - Donacions econòmiques a través de la plana web del Banc dels Aliments de Girona. - Donacions físiques d’aliments a través d’escoles o campanyes puntuals. - Les escoles fan sovint recollides especials de Nadal. • Campanya en preparació: - S’anuncia una gran acció solidària que es farà a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona. - Encara no se’n poden donar detalls, però s’explica que serà important i pensada per recollir aliments i fons. Voluntariat estable • A la web del Banc es pot: - Sol·licitar ser voluntari estable (un o dos dies a la setmana, o la dedicació que cadascú pugui). - Accedir a informació sobre campanyes i necessitats actuals. • Preocupació expressada: - Hi ha càrrecs i feines que només porta una persona; si aquesta persona emmalalteix, es genera un buit. - Per això es demana relleu i reforç de voluntariat. Dades de contacte • Telèfon: 972 223 463 • Correu electrònic: [email protected] (esmentat de manera abreujada al programa). • Web: Banc dels Aliments de Girona (des de la plana web es pot fer donatiu i oferir-se com a voluntari). Cloenda del programa i connexió amb el voluntariat en general • El programa es tanca: - Agraint la tasca de Carme Casacoberta i de tot l’equip del Banc dels Aliments. - Recordant que treballen per garantir l’alimentació bàsica de milers de persones a les comarques de Girona. • Avanç del proper esdeveniment de Voluntaris.cat!: - Celebració del Dia Internacional del Voluntariat al CaixaForum. - Participació d’Open Arms, que celebra 10 anys salvant vides al Mediterrani. - Testimoni d’una persona que relatarà el viatge a través del desert i el Mediterrani buscant una vida millor. • El programa finalitza amb la cançó «Mai ho podré oblidar», peça vinculada a la jornada del voluntariat i a les migracions forçades, que parla de: - La duresa del viatge. - La pèrdua de companys al mar. - La decepció d’arribar a un lloc on la llibertat no és ben acollida i «ningú em va voler donar la mà». La música reforça el missatge de solidaritat, memòria i compromís que travessa tot el programa.

Entrevista a Jordi Viñas, alcalde de Salt - episode art
L’Entrevista Municipal
25'

Entrevista a Jordi Viñas, alcalde de Salt

Context de l’entrevista Programa: espai d’entrevista a municipis de l’àrea urbana de Girona, centrat avui en Salt. L’entrevista se centra sobretot en: • El Campus de Salut i el nou hospital Trueta • La mobilitat (BRCAT, girocleta, carrils bici, accessos viaris) • Les polítiques d’habitatge i rehabilitació • La seguretat i la gestió de residus 1. Planejament urbanístic i Campus de Salut 1.1. Estat dels tràmits i informes (secs 46–187) • L’Ajuntament de Salt va aprovar el seu planejament al maig i va demanar els informes preceptius. • Falten els informes de Carreteres de l’Estat i d’Aviació Civil. • L’alcalde insisteix que és un tràmit administratiu i que el cronograma acordat amb la Generalitat i l’Ajuntament de Girona situa tot en ordre al 1r trimestre de 2026. • Assegura que no hi ha problemes jurídics, només qüestions de tempos. “El que havíem de fer era fer-ho segur, i que jurídicament tot s’aguantés.” 1.2. Impacte del Campus de Salut a Salt (secs 188–264) • Es parla de Campus de Salut, no només de nou Hospital Trueta. • Inclou: - Facultats de Medicina, Infermeria i Farmàcia de la UdG - Centres de recerca i innovació • Es presenta com una gran oportunitat de transformació social i econòmica: - Per a Salt - Per a tota l’àrea urbana de Girona • L’alcalde defensa que situarà Salt al centre de l’àrea urbana els propers 10–20 anys. 1.3. Accessos viaris i finançament (secs 265–381) • Salt fa anys que treballa el planejament del sector sud, incloent-hi els accessos. • Acord amb la Generalitat per: - Doble rotonda d’accés a la C-65 i al carrer Francesc Macià. - La Generalitat assumeix el 80% del cost; els propietaris del sector, el 20%. • Es justifica perquè el Campus de Salut és un equipament supramunicipal i no pot recaure tot el cost en els propietaris. • Encara resten per negociar els costos del soterrament de línies, a acordar amb Generalitat i propietaris. 2. Mobilitat: BRCAT, busos, bici i girocleta 2.1. Planificació de mobilitat al voltant del Campus (secs 382–468) • El desenvolupament del sector sud comporta: - Creixement residencial, comercial i industrial - Necessitat de noves línies de bus - Aparcaments i xarxa ciclable • Ja s’ha avançat en: - Implantació del BRCAT (bus ràpid entre Salt i Girona) amb més freqüències. - Xarxa ciclable que connecta Salt i Girona per Països Catalans i Passeig d’Olot. - Arribada de la girocleta de Girona a Salt com a part d’aquesta estratègia. 2.2. Valoració del BRCAT i obres associades (secs 469–578) • Valoració molt positiva del BRCAT: - Obra complexa en un eix central del municipi. - S’han minimitzat les molèsties; Països Catalans s’ha tallat molt poc. • Millores introduïdes per l’Ajuntament de Salt: - Dues rotondes (c. Josep Irla i Passeig del Marquès de Camps) en lloc d’una. - Espais de pacificació del trànsit a l’Estació Jove de Salt i zona d’Esteve Vila (prop del mercat). • Efectes percebuts: - Reducció del trànsit, soroll i contaminació a Països Catalans. - Millora de la mobilitat sostenible i de la freqüència de busos. 2.3. Semàfors i prioritat del bus (secs 596–636) • El sistema de sincronització semafòrica és clau per al BRCAT. • L’alcalde indica que: - La priorització semafòrica ja estava operativa en el moment d’entrega de l’obra. - S’hi poden fer ajustaments, però el sistema funciona. 2.4. Arribada de la girocleta a Salt (secs 637–764) • Pas previ: creació del servei públic de bicicleta de l’Ajuntament de Salt. • Model de gestió: - Salt comana a l’Ajuntament de Girona la gestió de la girocleta. - Projecte treballat entre Salt, Girona i Generalitat. • La Generalitat finança una prova pilot de tres estacions a Salt, ubicades a l’entorn del BRCAT i la xarxa ciclable central. • Objectius: - Que la girocleta superi l’àmbit exclusivament municipal de Girona i abraci l’àrea urbana. - Fomentar la mobilitat sostenible entre Salt i Girona. • No es disposa encara de dades d’ús: serviran per avaluar possibles ampliacions del servei. 2.5. Xarxa ciclable interna i finançament (secs 765–908) • Salt vol reforçar la mobilitat en bicicleta a l’interior del municipi. • Situació actual: - Eix est-oest ja bastant cobert amb el carril bici de Països Catalans. • Properes actuacions: - Prioritzar els eixos nord-sud de connexió interna. - Projecte subvencionat per Ferrocarriles de l’Estado: • Subvenció d’uns 500.000 € • Aportació municipal d’uns 400.000 € • Total aproximat: 900.000 € per a xarxa ciclable el 2026 - Es preveuen uns 4 km de nova xarxa ciclable, tot i que la xifra exacta encara s’està tancant. • Connexió amb la girocleta i el BRCAT per crear un sistema integrat de mobilitat sostenible. 2.6. Ús del carril bus i control d’infraccions (secs 916–995) • L’alcalde destaca un bon comportament general de la ciutadania: - Els conductors respecten força el carril bus-taxi. • Coordinació amb l’empresa Teisa: - El personal de bus informa l’Ajuntament dels punts conflictius (mala utilització, càrrega i descàrrega inadequada, etc.). • Eines de control: - Radars i dispositius per detectar incompliments de les normes de circulació. 3. Habitatge: parc públic, ajudes i ocupacions 3.1. Parc d’habitatge social de Salt (secs 1006–1095) • Salt ha adquirit 6 pisos més per habitatge social. • El parc total arriba a uns 225 habitatges públics, aproximadament. • L’alcalde situa Salt al capdavant del país (en termes relatius) en aposta per l’habitatge públic: - S’apropa al 9% d’habitatge públic. • Objectiu: polítiques d’habitatge per a tothom: - Joves estudiants - Joves que volen emancipar-se - Gent gran - Famílies vulnerables • Disposen d’un reglament de l’habitatge adaptat a la realitat del municipi. “Som uns abanderats en l’hora de les polítiques d’habitatge del nostre país.” 3.2. Ajudes a comunitats de veïns (secs 1096–1180) • 77 comunitats de veïns han sol·licitat ajudes municipals per millorar: - Edificis plurifamiliars - Condicions de vida i conservació dels immobles • És un augment important respecte convocatòries anteriors. • Línia d’actuació complementària a la compra de pisos: - Millorar estructures i habitatges existents. - Contribuir a una vida digna a les comunitats. • L’Ajuntament vol incrementar els recursos destinats a aquestes ajudes perquè més comunitats se’n puguin beneficiar. 3.3. Ocupacions d’habitatges (secs 1181–1241) • A la darrera Junta de Seguretat, les dades mostren: - Disminució de les ocupacions. - Moltes suposades ocupacions acaben sent falses alarmes (obres, canvis de porta, etc.). • Estratègia clau de l’Ajuntament: “La millor política contra les ocupacions és que l’Ajuntament de Salt compri pisos.” • Pis buit que compra l’Ajuntament = pis que deixa d’estar disponible per a ocupació. • Es defensa el traspàs a mans públiques d’habitatge buit com a eina contra l’ocupació. 4. Seguretat i serveis públics 4.1. Enfocament sobre la seguretat (secs 1242–1330) • La seguretat absoluta no existeix; cal treball continuat. • Eines per millorar la seguretat i la percepció de seguretat: - Incrementar la plantilla de policia local. - Instal·lar càmeres de seguretat per identificar autors de delictes. - Ús de dron per vigilar una part del terme municipal que és 50% hortes i aveses. - Millores urbanístiques per augmentar la percepció de seguretat: • Enllumenat públic • Disseny d’espais urbans més segurs • L’alcalde afirma que, a mesura que es despleguen aquestes mesures, la percepció de seguretat millora. 4.2. Pressupostos i creixement del sector sud (secs 1331–1378) • Voluntat d’incloure en els pressupostos: - Més recursos per policia, càmeres i seguretat en general. • Aquesta planificació es fa pensant en el creixement del sector sud amb el Campus de Salut: - Caldran més serveis de recollida de residus. - Més mobilitat sostenible que hi arribi. - Més efectius policials per cobrir el nou entorn. 5. Gestió de residus i models de recollida 5.1. Turisme d’escombraries i models veïns (secs 1379–1458) • Es reconeix el fenomen de “turisme d’escombraries”: - Veïns de municipis amb sistemes més estrictes (comporta a porta o nous models) porten residus a altres municipis. - Salt ja ho havia patit quan Bescanó i Vilablareix van implantar el porta a porta. • Ara pot passar el mateix amb el nou sistema de Girona (especialment zones frontera com Santa Eugènia i Can Gibert). • Contracte de recollida de Salt: - Finalitza cap al mitjans del 2027. - L’Ajuntament ja estudia nous models de recollida. • S’està parlant amb municipis veïns i altres ciutats que han implantat nous sistemes per: - Aprendre dels èxits i dels errors. - Reproduir el que funciona i evitar el que genera més problemes. 5.2. Adaptar el model a la realitat de Salt (secs 1459–1521) • Cada municipi té la seva idiosincràsia: - Densitat de població - Tipologia de barris i edificis • El model de recollida s’ha d’adaptar a aquesta realitat: - No es pot copiar exactament el sistema d’un altre municipi. - Cal veure què funciona en contextos similars i què cal descartar. • Salt està atenta al que passa a l’entorn per dissenyar el model més adequat, assumint que mai serà perfecte. “Hem d’escoltar molt aquells municipis que ja porten temps… sapient que mai ho farem bé del tot.” 6. Idees clau de l’entrevista • Campus de Salut: motor de transformació econòmica i social per a Salt i l’àrea urbana; planejaments avançats i confiança en els informes pendents. • Mobilitat sostenible: aposta conjunta Salt–Girona–Generalitat amb BRCAT, xarxa ciclable, girocleta i nous carrils bici interns. • Habitatge públic: Salt es mostra com a referent en percentatge d’habitatge social i en ajudes a comunitats, combinant lluita contra l’ocupació i millora de la qualitat de vida. • Seguretat: enfocament basat en més recursos policials, tecnologia (càmeres, dron) i urbanisme segur. • Residus: consciència del turisme d’escombraries i voluntat de dissenyar un model propi de recollida, aprenent dels municipis veïns.

Escacs en joc entrevista a Laura Serra, professora i directora de l’Observatori d’Escacs i Educació de la UdG - episode art
Escacs en joc
32'

Escacs en joc entrevista a Laura Serra, professora i directora de l’Observatori d’Escacs i Educació de la UdG

Resum general del programa Programa Escacs en joc presentat per Josep Serra a Girona FM, centrat en tres blocs principals: Entrevista amb Laura Serra sobre l'Observatori d'Escacs i Educació de la UdG i les jornades i recerques que impulsen. Crònica del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025, amb resultats detallats dels grups A i B i tots els premis especials. Lectura comentada de l’article «Idees per pensar millor en escacs», amb reflexions pràctiques per millorar el pensament escaquístic. El programa es tanca amb un repàs d’activitats escaquístiques properes a Girona i comarca, reforçant el missatge d’uns escacs vius, en expansió i amb clara dimensió educativa. 1. Presentació i activitats recents 1.1. Obertura del programa • El conductor recorda que és dimarts i dona la benvinguda a l’audiència. 1.2. Partides obertes i vuitena ronda del campionat (20–23 de novembre) • Es fa un repàs d’activitats obertes a tothom: - Dijous 20 de novembre: partides a Sant Antoni de Calonge, organitzades pel Club d’Escacs Calonge Sant Antoni. - Divendres 21 de novembre: partides al Centre Cívic Can Ninetes (Girona), organitzades pel Club d’Escacs Santa Eugènia. - Dissabte 22 de novembre: partides al Centre Cívic Pla de Palau (Girona), organitzades pel Club d’Escacs Gerunda. • Diumenge 23 de novembre: vuitena i darrera ronda del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025 al Centre Cívic Pla de Palau. Missatge clau: els escacs a Girona són molt actius i oberts a tothom, amb una invitació constant a participar-hi. 2. Entrevista a Laura Serra: escacs i educació 2.1. Perfil de la convidada • Laura Serra: - Professora de la Universitat de Girona (UdG). - Directora de l’Observatori d’Escacs i Educació de la UdG. L’entrevista gira al voltant de jornades, recerca i futur dels escacs educatius i dels escacs femenins. 2.2. Dotzena Jornada d’Escacs i Educació (8 d’octubre) • Es tracta de la 12a jornada d’Escacs i Educació, celebrada a la UdG de 9 h a 19 h. • Ponències i activitats principals: - Oriol Macib (co-creador del projecte Chess Menorca): • Ponència inicial sobre l’ús dels escacs per respondre a necessitats socials a Menorca. • Taller pràctic d’escacs per als assistents. Xavier Muñoz (mestre de l’escola Sant Pau de Figueres): • Presentació del projecte d’escacs que desenvolupa al seu centre. Taula rodona amb nens i nenes del Club d’Escacs Gerunda: • Moderada per Oriol Macib. • Novetat molt ben valorada pels participants. • Permet escoltar la visió dels infants sobre els escacs. Marta Migó (Escola Martí Poch de l’Espluga, coordinadora d’Escacs a l’escola a escala catalana): • Experiències d’escacs escolars a Lleida i Tarragona. Dr. Ricard Josep Caballero: • Ponència sobre educació, intel·ligència artificial (IA) i escacs, remarcant la rellevància actual de la IA. Marc Pera (mestre de primària, creador de contingut): • Escacs educatius a través de les xarxes socials: com difondre i dinamitzar els escacs en entorn digital. 2.3. Valoració de la jornada i participació • Valoracions dels participants: - La taula rodona amb infants és l’element més destacat a les enquestes. - Es valora especialment donar veu a nens i nenes que juguen a escacs. • Equilibri de gènere a la taula rodona: - 3 nens i 3 nenes. - Es remarca la importància de tenir referents femenins i equilibri en la participació. • Participants inscrits: - 32 inscrits enguany (uns 10 menys que l’any anterior). - Possible causa: coincidència de dues activitats seguides (la jornada de Girona i el congrés de Reus). - Tot i la lleugera davallada, l’Observatori es mostra satisfet amb la participació. 2.4. Participació al Congrés Internacional d’Escacs i Educació (Reus) • Celebrat a Reus, organitzat per la Federació Catalana d’Escacs. • Definició: primer Congrés Internacional d’Escacs i Educació. • Ponents destacats del món dels escacs: - Leontxo García. - Lorena García (Illes Canàries). - Esteban Jaureguiza. - Miquel Illescas. - Alejandro Oliva i el grup musical Tocada Movida, amb actuació en directe i ponència. • Participació de l’Observatori: - Taula rodona amb: • Eva Zamarreño i Marta Migó (coordinadores del programa Escacs a l’escola a la Federació Catalana d’Escacs i al Departament d’Educació). • Laura Serra (com a directora de l’Observatori d’Escacs i Educació de la UdG). • Marc Baig (membre de l’Observatori). Contingut de la intervenció: • Explicació del programa Escacs a l’escola (Zamarreño i Migó). • Laura Serra descriu la creació, objectius i recerca de l’Observatori. • Presentació general dels esdeveniments i activitats que organitzen al llarg de l’any. Objectiu: donar visibilitat a la tasca de l’Observatori i reforçar xarxes amb altres actors del món dels escacs educatius. 2.5. Recerca actual de l’Observatori d’Escacs i Educació • Estudi recent publicat: - Analitza l’efecte dels escacs en el desenvolupament de les funcions executives en alumnes d’educació primària. - Presentat per Marc Baig al congrés de Reus. • Línia de recerca en preparació: - Estudiar l’impacte dels escacs en la gent gran. - Es troba encara en fase de disseny de l’estudi. 2.6. Activitats en preparació de l’Observatori • Properament es reunirà tot l’equip de l’Observatori per decidir el programa del curs. • Possibles línies d’activitat: - Fires d’escacs educatius: • Ja se n’han fet dues, adreçades a alumnes d’escoles de Girona. • No es van fer l’últim any, substituïdes per una jornada de partides d’escacs escolars. • Ara cal decidir si es reprenen, si es combinen totes dues activitats o si es reformula el format. Projecte Erasmus+ (idea sorgida al congrés de Reus): • Proposta de presentar un projecte Erasmus+ des de l’Observatori. • Objectiu: posar material didàctic d’escacs a disposició de les escoles. • Es destaca que ja hi ha molt material existent, però cal organitzar-lo i fer-lo accessible. 2.7. Futur dels escacs en general • Laura Serra es declara optimista amb el futur dels escacs. • Arguments: - Augment de l’interès general pels escacs, constatable en la participació a congressos i jornades. - Experiències personals: més gent que juga online, parelles que s’hi aficionen, abundància d’aplicacions per jugar per internet. - Creixent reconeixement de la utilitat transversal dels escacs (habilitats cognitives, gestió emocional, estratègia, etc.). • Reconeix que la implantació a les escoles no és homogènia i que en algunes zones és més difícil, però percep un creixement sostingut. 2.8. Escacs femenins • Diagnosi de la situació: - Encara hi ha menys nenes que nens als escacs, especialment a mesura que augmenta l’edat. - Les nenes participants a la taula rodona de Girona ho van expressar obertament. • Aspectes positius: - L’exemple de la taula rodona amb 3 nens i 3 nenes demostra que és possible assolir un equilibri en entorns escolars. - S’observa que en edats inicials (àmbit escolar) la distància entre nens i nenes no és tan gran. - Avui hi ha més referents femenins en el món dels escacs, fet que pot ajudar a la continuïtat. • Reptes: - L’abandó de les nenes quan es fan més grans. - Necessitat de treballar perquè es mantinguin implicades a mitjà i llarg termini. Idea clau: hi ha camí per recórrer en els escacs femenins, però la base escolar mostra un potencial important. 3. Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025 3.1. Format general del campionat • Organitza: Delegació Territorial de Girona de la Federació Catalana d’Escacs. • Col·laboren: Club d’Escacs Figueres i Club d’Escacs Gerunda. • Característiques: - 8 rondes. - Dues categories: • Grup A: jugadors amb elo català a partir de 1750. • Grup B: jugadors amb elo català fins a 1800. - Ritme de joc: 90 minuts + 30 segons per jugada. • Participació: - Grup A: 35 inscrits. - Grup B: 30 inscrits. - Total: 65 jugadors, 13 més que l’any passat, fet que s’assenyala com a motiu de satisfacció. 3.2. Resultats i premis del Grup A 3.2.1. Distribució de punts • Després de la vuitena i darrera ronda: - 2 jugadors amb 7,5 punts. - 5 jugadors amb 5 punts. - 6 jugadors amb 4,5 punts. - 5 jugadors amb 4 punts. - 2 jugadors amb 3,5 punts. - 5 jugadors amb 3 punts. - 5 jugadors amb 2,5 punts. - 2 jugadors amb 2 punts. - 1 jugador amb 1,5 punts. - 1 jugador amb 1 punt. - 1 jugador amb 0 punts. 3.2.2. Caps de la classificació • Jugadors amb 7,5 punts de 8 possibles (marquen el nivell altíssim del torneig): - Abel Lázaro Pujol (Figueres). - Leo Valle Luís (Gerunda). • Jugadors amb 5 punts: - Laura Vinyoles Anglada (Figueres). - Mauro Alonso Jiménez (Gerunda). - Max Massot Cervera (Figueres). - Jesús Caballero Maitín (Sant Gregori). - Yacid Elayek (Calonge Sant Antoni). 3.2.3. Premis del Grup A • Classificació absoluta: - Campió absolut: Abel Lázaro Pujol (Figueres). - Subcampió absolut: Leo Valle Luís (Gerunda). - 3r classificat: Laura Vinyoles Anglada (Figueres). - 4t classificat: Mauro Alonso Jiménez (Gerunda). - 5è classificat: Max Massot Cervera (Figueres). • Premis especials: - Campiona femenina: Laura Vinyoles Anglada (Figueres). - Millor veterà +65: Josep Maria Vilanova Guardiola (Figueres), amb 2,5 punts. - Millor sub-12: Inar Claperols Merino (Figueres), amb 2 punts. - Millor sub-14: Mauro Alonso Jiménez (Gerunda), amb 5 punts. - Millor sub-16: Dalmau Palà i Arbàs (Gerunda), amb 3,5 punts. 3.3. Resultats i premis del Grup B 3.3.1. Distribució de punts • Després de la vuitena ronda: - 2 jugadors amb 6 punts. - 3 jugadors amb 5,5 punts. - 4 jugadors amb 5 punts. - 1 jugador amb 4,5 punts. - 8 jugadors amb 4 punts. - 1 jugador amb 3,5 punts. - 6 jugadors amb 3 punts. - 1 jugador amb 2,5 punts. - 1 jugador amb 2 punts. - 2 jugadors amb 1,5 punts. - 1 jugador amb 0 punts. 3.3.2. Caps de la classificació • Jugadors amb 6 punts: - Joel Vilar Sirifatananukakolkai (Figueres). - Ryan S. Sahar Rivera (Gerunda). • Jugadors amb 5,5 punts: - Martí Horta Massa (Gerunda). - Miguel Rodríguez Rueda (Figueres). - Edgar Malats Buixedes (Figueres). 3.3.3. Premis del Grup B • Classificació absoluta: - Campió absolut: Joel Vilar Sirifatananukakolkai (Figueres). - Subcampió absolut: Ryan S. Sahar Rivera (Gerunda). - 3r classificat: Martí Horta Massa (Gerunda). • Premis especials: - Millor veterà +60: Miguel Rodríguez Rueda (Figueres), amb 5,5 punts. - Millor sub-8: Martí Horta Massa (Gerunda), amb 5,5 punts. - Millor sub-10: Àlex Riera Landeira (Montgrí), amb 4 punts. - Millor sub-12: Ryan S. Sahar Rivera (Gerunda), amb 6 punts. • El conductor felicita tots els premiats i tots els participants, i anima a continuar jugant i participant en el circuit. 4. «Idees per pensar millor en escacs» (article de Daniel Muñoz) El conductor llegeix i comenta un article de Daniel Muñoz sobre com pensar millor en escacs. L’eix central és que pensar en escacs va molt més enllà de triar una jugada concreta. 4.1. Pensar en escacs: més que moure peces • Entre l’“impuls de moure” i el desig de millorar hi ha una fase essencial: pensar conscientment. • S’aplica la màxima de Sòcrates «coneix-te a tu mateix» al tauler: - Cal observar què fas i com ho fas. - No n’hi ha prou amb estudiar obertures o finals; cal comprendre la pròpia manera de pensar. • Es distingeixen dos plans d’autoconeixement: - Immediat: com analitzes una posició, com valores opcions, com gestiones la pressió durant la partida. - A llarg termini: hàbits, rutines mentals, fortaleses i debilitats com a jugador. Sense saber on ets, és complicat saber com progressar. 4.2. Què ens ensenya la psicologia dels escacs • Durant anys es pensava que els grans mestres calculaven simplement més variants. • Estudis recents mostren que la clau no és la quantitat de càlcul, sinó la qualitat dels patrons que reconeixen: - Tenen un arxiu intern d’estructures típiques molt extens. - Això els permet orientar-se ràpidament fins i tot en posicions noves. • Anècdotes: - Alguns mestres (s’esmenta Miguel Najdorf i John Nunn, tot i que la pronunciació és adaptada) confessen haver jugat partides brillants veient poques jugades per avançat. - De vegades gairebé no calculen variants profundes. Element distintiu: la qualitat de les connexions mentals i del reconeixement de patrons, no el càlcul exhaustiu. 4.3. El mite del càlcul perfecte • Es desmunta la imatge del jugador fort com una màquina que enumera jugades i escull la millor. • En realitat, el pensament humà en escacs: - És un flux: salta d’una idea a una altra, torna enrere, reconsidera. - No segueix un camí lineal; és una dansaa de pensaments. • Es matisa el model clàssic de Kotov: - El seu sistema és útil com a mètode d’anàlisi, però no reflecteix fidelment el procés mental real durant la partida. • Moltes vegades no triem només entre moviments, sinó entre plans: - Consolidar el centre. - Obrir el flanc de dama. - Preparar un final favorable. Els escacs són un pensament dinàmic, humà, imperfecte i bell; la creativitat neix d’aquesta imperfecció ben gestionada. 4.4. Pensar en veu alta com a eina d’entrenament • Tècnica clau: pensar en veu alta. • Consisteix a: - Verbalitzar el que passa pel cap mentre analitzes una posició. - Escoltar després aquesta verbalització (o bé ser escoltat per l’entrenador). • Beneficis principals: - Obliga a ordenar els pensaments i fer-los conscients. - Ajuda a mantenir la calma en posicions crítiques, seguint un procediment i no un impuls. - Permet a l’entrenador (o a tu mateix) entendre com penses, no només quina jugada fas. - Redueix el risc de problemes de temps, generant un ritme mental més estable. - Allibera espai per a la creativitat, ja que l’ordre mental facilita que apareguin idees originals. • Comentari del presentador: - Recomana personalment aquesta eina a tots i totes. - Punt clau: no fer-ho en una partida oficial contra un contrincant, perquè revelaria les intencions. - És ideal per: • Partides jugades en solitari. • Anàlisi de partides ja jugades (pròpies o d’altres). • Estudi de partides de llibres o d’internet. 4.5. Aprendre a pensar diferent • Es descriu el concepte de pensament imitatiu: - Repetir patrons. - Aplicar regles de memòria. - Centrar-se sobretot a evitar errors. • És una etapa necessària, però no suficient per progressar. • La creativitat apareix quan el jugador: - S’atreveix a trencar el guió i pensar diferent. - Accepta que les excepcions poden ser tan valuoses com les regles. - Escolta la seva intuïció, encara que contradigui el manual. En aquest punt, els escacs deixen de ser només estratègia i es converteixen en manera d’expressar-se. • Comentari pràctic del presentador: - Exemple concret: no fer sempre la mateixa obertura. - Recomanació: estudiar una obertura nova i posar-la en pràctica per enriquir el joc i el propi aprenentatge. 4.6. El camí de l’autoentrenament • Millorar en escacs depèn no només de l’estudi tècnic, sinó de la mentalitat amb què es viu el procés. • Elements d’una mentalitat adequada: - Aprendre a pensar com un guanyador fins i tot abans d’obtenir grans resultats. - Fixar metes clares, però també aprendre a gaudir del camí. - Mantenir la confiança en la pròpia capacitat, encara que els resultats tardin. • El progrés real neix de petites victòries, com ara: - Entendre una idea nova. - Dominar un final que abans generava confusió. - Trobar una jugada bella o sorprenent. Aquestes petites fites van modelant el caràcter del jugador i transformen, de retruc, la manera de pensar també fora del tauler. 4.7. Llibres recomanats per pensar millor en escacs L’article proposa tres llibres clau per estructurar el pensament escaquístic: «Juga primer, pensa després» (Willy Hendriks) Llibre revolucionari i divertit. Desmunta mites sobre com cal pensar en escacs. Proposa un enfocament més natural i intuïtiu del càlcul i la presa de decisions. Recomanat per jugadors que se sentin atrapats entre teoria i pràctica. «Logical Chess: Move by Move» (Irving Chernev) Presenta 33 partides clàssiques, amb totes les jugades explicades. Ajuda a entendre el perquè de cada moviment, no només el què. Ideal per desenvolupar un pensament estructurat. Especialment recomanable per jugadors amb 1200–1800 d’elo. «The Amateur’s Mind» (Jeremy Silman) Analitza els errors típics dels aficionats, comparant el seu raonament amb el d’un mestre. Ensenya a pensar en termes de desequilibris: espai, estructura de peons, activitat de peces, etc. Considerat un dels llibres més reveladors per passar del joc mecànic a la comprensió profunda. • Comentari final del presentador: - Quan es recomanen llibres, suggereix triar-ne un, llegir-lo a fons, practicar i prendre notes. - Objectiu: no oblidar els conceptes clau i aplicar-los realment al joc. 5. Agenda d’activitats escaquístiques properes El programa es clou amb una agenda molt concreta d’activitats per als propers dies, que reforça la idea d’un calendari estable i obert a tot tipus de jugadors. 5.1. Partides obertes (27–29 de novembre) • Dijous, 27 de novembre - Partides d’escacs obertes a tothom. - Horari: de 18.00 a 21.00 h. - Lloc: Calonge. - Organització: Club d’Escacs Calonge–Sant Antoni. • Divendres, 28 de novembre - Partides obertes a tothom. - Horari: de 17.00 a 20.00 h. - Lloc: Centre Cívic Can Ninetes (Girona). - Organització: Club d’Escacs Santa Eugènia. • Dissabte, 29 de novembre - Partides obertes a tothom. - A partir de les 17.00 h. - Lloc: Centre Cívic Pla de Palau (Girona). - Organització: Club d’Escacs Gerunda. 5.2. Competicions del diumenge 30 de novembre • Campionat Llampec Individual de la Territorial de Girona 2025 - Lloc: Fornells de la Selva, Centre Cívic i Cultural La Sitja. - Organitza: Delegació Territorial de la Federació Catalana d’Escacs. - Col·labora: Club d’Escacs Fornells. - Format: • 10 rondes. • Ritme: 3 minuts + 2 segons d’increment per jugada. • Campionats d’escacs actius per edats (sub-8, sub-10, sub-12, sub-14) - Mateix dia i mateix lloc (Fornells de la Selva, La Sitja). - Categories: sub-8, sub-10, sub-12, sub-14. - Format: • 7 rondes. • Ritme: 10 minuts + 3 segons d’increment per jugada. 5.3. Tancament del programa • El conductor subratlla que les activitats no paren, cosa que el fa sentir content. Missatge final: «Endavant amb els escacs. Ànim, els escacs mai acaben, quina sort. Bona setmana, bones partides, gaudiu dels escacs i no us oblideu de la vida.» Remarca així la idea que els escacs són una passió constant, però sempre integrats en una vida equilibrada.

Garcia i Terribas Associats - episode art
Garcia i Terribas Associats
59'

Garcia i Terribas Associats

Panorama general del programa Garcia i Terribas Associats a Girona FM ofereix un recorregut complet per l’actualitat cultural gironina: aniversaris de cinema, agenda teatral, estrenes cinematogràfiques, novetats editorials i una llarga conversa sobre òpera i dinamització cultural. El to és amè i conversat, amb moltes anècdotes personals i referències cinèfiles, però també amb reflexions de fons sobre: • El paper del Cinema Truffaut com a «cinema del poble» • La importància de portar l’òpera al gran públic i trencar tòpics elitistes • La funció de festivals com Temporada Alta i de la xarxa de teatres de la demarcació • La relació entre cultura, memòria i debat polític actual 1. Celebració dels 25 anys del Cinema Truffaut 1.1. La festa dels 25 anys • Es comenta extensament la festa dels 25 anys del cinema Truffaut, definida com «esplèndida» i «magnífica». • Destaquen que fins i tot els discursos dels polítics van ser bons, cosa que ells mateixos consideren excepcional. • Es projecta un curt amb 100 persones significatives de la història del cinema Truffaut. • L’acte es fa al Teatre Municipal perquè al Truffaut no hi cabrien les aproximadament 450 persones assistents. «Si existeix el Trifó és gràcies al públic.» 1.2. Política, institucions i reconeixement • Hi participen alcaldes i exalcaldes, com Lluc Salellas i Quim Nadal, i representants culturals com Àngel Quintana o Paco de la Llosa. • Molts marxen ràpid per assistir als premis del Diari de Girona, on també s’atorga un reconeixement cultural al Truffaut. • S’explica que es van ajustar horaris perquè tothom pogués ser als dos actes. 1.3. El Cinema Truffaut com a «cinema del poble» • Terribas desenvolupa la idea que el Truffaut és «el cinema del poble»: - El Modern era un ateneu lligat a la fàbrica Grober, pensat pels treballadors. - Quan l’Ajuntament n’assumeix la propietat, passa a ser del conjunt de la ciutadania. - D’aquí la deducció: si l’Ajuntament és el poble, el Truffaut és el cinema del poble. 1.4. Continuïtat i relleus del cinema • Es destaquen els antics empresaris de sales gironines: Gratacós, Agustí, Regàs, etc. • Emociona especialment que fills d’en Narcís Agustí i de la família Gratacós assisteixin a l’aniversari, mostrant continuïtat i complicitat, no competència. • Recorden que, en 25 anys, el Truffaut ha augmentat molt el públic i està en una posició «extraordinària» dins l’exhibició de cinema d’autor. 1.5. Pel·lícula de la festa i altres espectacles • La pel·lícula projectada a la festa (una ficció sobre Truffaut, Godard, Rohmer, etc.) genera opinions diverses: - Agrada sobretot el casting, perquè els actors s’assemblen molt als originals. - Un dels presentadors confessa que la pel·lícula no el va enganxar tant com esperava. • Es parla també d’espectacles teatrals recents: - “Un tal César” de Marcel Tomàs, recomanada perquè millora funció rere funció. - L’obra “Gegant” de Josep Maria Pou, que agrada per un repartiment equilibrat i el paper de Clàudia Benito. 2. Debat polític i ètic arran de l’obra “Gegant” 2.1. L’obra com a detonant • Després de veure “Gegant”, l’ambient al vestíbul s’omple de debats intensos sobre el conflicte palestí-israelià. • Expliquen que la funció convida a reflexionar sobre la violència, el terrorisme i la resposta dels estats. 2.2. Comparacions i matisos • S’utilitza l’exemple d’ETA i la independència de Catalunya per explicar com, des de fora, és difícil entendre realitats complexes sense viure-les. • S’argumenta que: - No tots els jueus són responsables, però la ideologia del govern israelià és l’objecte de crítica. - Es compara la situació a Gaza amb un genocidi planificat, posant-ho en paral·lel amb el que va fer Hitler amb els jueus. - Es fa l’exercici hipotètic: i si l’Estat espanyol hagués respost a ETA bombardejant massivament el País Basc? «És molt greu poder discutir una cosa així des de fora; has de ser allà per entendre-la.» • Conclouen que el valor de l’obra és precisament provocar debat serè però intens, amb opinions diferents. 3. Premis Butaca i actualitat teatral catalana 3.1. Premis Butaca • Es comenta la gala dels Premis Butaca, seguida a través de Televisió Empordà. • Destaquen: - Josep Maria Pou, premi Anna Lizaran (normalment atorgat a dones, fet que subratllen). - L’obra “L’Herència”, de sis hores sobre el món gai a Nova York, una de les grans guanyadores. - Guardons per Carles Martínez, Teresa de Sano, Jordi Bosch, Rosa Renom, Daniela Brown (per La gavina de Julio Manrique). - Millor text per Cristina Clemente amb “Dones de ràdio”. - El musical “L’Ànima”, que arrasa en la categoria musical i torna al Teatre Tívoli. 3.2. Temporada Alta i escena contemporània • Fent el repàs de Temporada Alta, destaquen: El Combat de dramaturgia catalana a la Sala La Planeta: • L’Ivan Campillo guanya amb “Qui vol ser princesa?” i passarà a la final. Al CaixaForum Girona, dansa amb “Picasso, una idea” de Lorena Nogal, peça que trenca límits entre públic i intèrpret. A Sala La Planeta, “Manual para seres vivos” de la companyia La Mula: espectacle visual, juganer i filosòfic sobre llenguatge i històries. Al Teatre Municipal de Girona, l’arribada de la coreògrafa Miet Warlop, una de les grans figures europees de l’escena contemporània. A Salt, l’obra d’Angélica Liddell “Sé poco del funeral de Mishima o El placer de morir”, programada a un quart de set del matí per vincular la funció amb la sortida del sol; les entrades estan exhaurides. A la Mercè: “Història de l’amor” de l’Agrupación Señor Serrano. A la Sala La Planeta, “El oficio de morir” de Marina Otero. Al Centre d’Arts Escèniques El Canal: dansa “Cèl·lula, coixent, sis, faula” de Roser López Espinosa, una peça que combina cossos, faules i criatures fantàstiques. 3.3. Teatre a la demarcació de Girona • Teatre de Bescanó: - “La presència” de Carme Marfà i Iago Alonso, dirigida per Pau Carrió, amb Anna Sahun, Pau Roca, Marc Rodríguez i Nausicaa Bonnín. - L’èxit a Bescanó fa que al Teatre Municipal de Girona s’hagi afegit una funció extra (25 i 26 de novembre, totes dues plenes). • Lloret de Mar (Teatre): - “El maestro Juan Martínez estaba allí”, direcció de Xavier Albertí i protagonitzada per Miguel Rellán. - Albertí explica que la peça adapta la novel·la de Manuel Chaves Nogales, construïda com una falsa entrevista a un ballarí de flamenc que viu la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa. 4. Òpera: viatges al Liceu i divulgació 4.1. Presentació de Joan Manel Barceló i Amics de l’Òpera de Girona • Entra en antena Joan Manel Barceló, president dels Amics de l’Òpera de Girona, per explicar: Les sortides al Gran Teatre del Liceu. La programació anual d’òperes. La manera com acosten l’òpera a tota mena de públic, trencant l’estereotip elitista. • L’entitat té uns 240 socis, però les activitats són obertes perquè qualsevol hi pugui participar. «L’objectiu és gaudir-ne, però també promoure que hi hagi més oferta lírica a prop.» 4.2. Gran èxit de “L’Elisir d’amore” • El 30 de novembre organitzen la primera sortida de la temporada: “L’elisir d’amore”. • Hi ha tanta demanda que calen tres autocars (uns 165 assistents, gairebé plens). • Barceló la defineix com una òpera ideal per a públic poc avesat: Música agradable de cap a fi, sense trams avorrits. Exemple de l’òpera italiana quan està ben feta i amb gràcia. 4.3. Wagner i la por als wagnerians • La següent gran sortida és per veure “Tristan und Isolde” el 31 de gener. • Barceló admet que ell mateix, de jove, es saltava Wagner perquè li feia por avorrir-se, tot i la grandesa musical. • Ara constata que s’està perdent la por a Wagner: S’han omplert també tres autocars per aquesta òpera. Hi ha un Club Wagner a Barcelona que anima molt aquest món. • S’explica la diferència de recepció històrica: Barcelona havia estat una ciutat wagneriana a principis del segle XX. Però, per exemple, una visita de l’Orquestra de Bayreuth fa uns anys no va omplir totes les funcions. 4.4. L’anècdota de “Tristan” i el cinema clàssic • Un dels presentadors vol veure “Tristan i Isolda” per una raó cinematogràfica: - Una vella pel·lícula amb Eleanor Parker i Glenn Ford (“Melodia interrumpida”) on una soprano, accidentada, torna a caminar interpretant Tristan en cadira de rodes. • Això serveix per connectar òpera i memòria cinèfila. 4.5. Strauss: “Arabella” al Metropolitan i al Truffaut • Es comenta l’òpera “Arabella” de Richard Strauss, que es projectarà en directe des del Metropolitan de Nova York al Cinema Truffaut (funció de dissabte a les 19.00). • Barceló en fa una mini classe d’història de la música: Strauss comença amb òperes vanguardistes i escandaloses (Salomé). Després de la Primera Guerra Mundial, com molts artistes (incloent Picasso), fa un retorn al classicisme. Arabella és una òpera del segle XX, però accessible, amb àries i estructura clàssica, sense estridències extremes. • Recorden que Barceló és qui redacta els fulletons explicatius que es reparteixen al Truffaut abans de les òperes en pantalla. 4.6. Grans veus al Liceu i a Girona • S’anuncia l’arribada de dues sopranos de primer nivell a Girona: Dina Kuznetsova (apareix al tall com Dina Sierra, però el context indica una gran veu internacional). Elisabeth Teige o Lise Davidsen (en l’àudio apareix com Elise Davidson), descrita com una de les veus líriques més prestigioses del moment. • Recorden un precedent: el recital de Peter Mattei / Peter Bence (en l’àudio: Pieter Benzala), que no va omplir la sala mitjana de l’Auditori, mostrant que a vegades el públic no és conscient del nivell del que se li ofereix. «Després, quan siguin grans, diran: ‘Jo vaig ser allà’.» 4.7. Organització, socis i prioritats • Sistema de reserves: 15 dies abans d’obrir al públic general, s’envia la programació als socis. Els socis tenen avantatge per reservar, però un cop obert al públic, es prioritza l’ordre de petició. • Difusió de les activitats: Butlletí per correu electrònic a tothom que ho sol·licita. Facebook i web amb calendari anual. 4.8. Volum d’activitat i finançament • L’any anterior van fer més d’una activitat per setmana de mitjana: - Xerrades a la Casa de Cultura, a La Mercè, activitats a l’estiu a Calella de Palafrugell, etc. • Finançament: Viatges al Liceu: cada persona es paga entrada i desplaçament. Les conferències són gratuïtes; quan hi ha ponents de fora, se’ls remunera amb imports moderats. Reben subvencions de l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i, recentment, una preselecció de la Generalitat per reforçar el concurs de joves cantants al març. 4.9. Futur i risc de “morir d’èxit” • Pregunten a Barceló si hi ha el perill que l’Associació “es mori d’èxit”. • Ell respon amb una visió històrica: Tot puja i tot baixa: hi haurà moments d’eufòria i d’altres de davallada. L’important és que hi hagi opcions culturals i llibertat d’escollir. Si un dia l’interès es desplaça a altres àmbits (com certàmens literaris), no passa res, mentre hi hagi oferta. «Tu has d’anar fent, i quan tens molt d’èxit, molt bé; i quan no, també.» • Es remarquen també els moments socials de l’entitat: tiberis, sopars i trobades inspirats en l’òpera. 5. Agenda teatral (concreta) del cap de setmana 5.1. Resum ràpid de programació • Bescanó: - “La presència” (Carme Marfà / Iago Alonso) – dissabte nit. • Teatre Municipal de Girona: - “La presència” – dimarts 25 i dimecres 26, totes dues funcions plenes. • Lloret de Mar: - “El maestro Juan Martínez estaba allí” (Xavier Albertí / Miguel Rellán) – avui divendres, 20.00. • CaixaForum Girona: - “Picasso, una idea” (Lorena Nogal) – dansa, divendres en dues sessions. • Sala La Planeta: - “Manual para seres vivos” (Companyia La Mula) – divendres, 18.00. - “El oficio de morir” (Marina Otero) – dissabte, 18.00 i 22.00. - Combat de dramaturgia (dilluns 1 de desembre, final Campillo vs. Martí Torres Maineris). • Teatre Municipal de Girona: - Espectacle de Miet Warlop (divendres i dissabte, 20.00). • El Canal (Salt): - “Cèl·lula, coixent, sis, faula” de Roser López Espinosa. • Teatre de Salt: - Angélica Liddell, funció matinera (1h 30’) a un quart de set del matí. 6. Novetats editorials i cinefília 6.1. Llibre “Per un grapat d’històries” • Es presenta el llibre “Per un grapat d’històries. Moments mítics del cinema” (Ara Llibres) de José María Buñol Durán (1975). • Contingut: Anècdotes i curiositats del món del cinema. Qui va ser la primera dona directora a l’Estat (no Anna Mariscal, sinó Helena Jordi). Història dels estudis Esplugas City, grans platós d’“spaghetti western”. Històries de rodatges, escàndols i moments mítics (com trobades entre Spielberg i Joan Crawford, etc.). • L’autor també ha escrit: “50 pel·lícules essencials sobre el periodisme” (recull de films sobre periodistes i oficis de la comunicació). Un llibre de memòria generacional sobre “Bola de Drac”. 6.2. Recordatori de grans films periodístics • Aprofitant el llibre sobre cinema i periodisme, els presentadors citen exemples clàssics: Primera plana (i els seus remakes). El gran carnaval. Altres films centrats en el quart poder i la premsa. 7. Cinema en cartellera i cicles 7.1. Estrena de “Dràcula” de Luc Besson • S’estrena una nova versió de “Dràcula” dirigida pel francès Luc Besson (pronunciat Lou Berson en l’àudio), amb Caleb Landry Jones i Sophie (Soy) Bleu. • Particularitat d’aquesta adaptació: Focalitza el personatge en la seva relació amb l’art més que en el terror o el component sexual. Dràcula, aquí, s’alimenta simbòlicament de creació artística. • Els presentadors comenten que, amb un enfocament tan lliure, quasi es podria haver creat un personatge nou en lloc de reutilitzar la figura clàssica de Dràcula. 7.2. “Frankenstein” de la Galícia a Netflix • Es menciona que la versió “Frankenstein” dirigida per F. Javier Gutiérrez / Galder Gaztelu-Urrutia (en l’àudio com Frankenstein de la Galícia) és disponible només a Netflix, malgrat haver passat pel Festival de Sitges i alguna sessió en sales. 7.3. El fenomen “Wicked” • A la cartellera arriba la segona part de l’adaptació cinematogràfica de “Wicked”, un any després de la primera. • Es connecta amb l’experiència personal d’un dels locutors: Va veure “Wicked” a Londres fa 20 anys, quan es jubilava. Ara la tornarà a veure a Madrid en versió espanyola en teatre. • La segona part del film continua la història de les bruixes Elphaba i Glinda, amb Cynthia Erivo, Ariana Grande, Jonathan Bailey i Jeff Goldblum com a Màgic d’Oz. 7.4. Cicle Truffaut: Truffaut al Truffaut • Al Cinema Truffaut segueix el cicle dedicat a François Truffaut: S’ha passat “La peau douce” (La piel suave), que un dels presentadors confessa no haver vist en el seu moment. S’ha projectat “Le dernier métro”, que barreja teatre i ocupació nazi. La propera sessió és “La femme d’à côté” (La fem de cotè), primera gran aparició de Fanny Ardant al costat de Gérard Depardieu. • S’aprofita per repassar la vida sentimental de Truffaut amb actrius com Catherine Deneuve, Jeanne Moreau i Fanny Ardant, i es menciona la seva descendència (Eva, Joséphine). 7.5. Cinema + òpera en directe • A banda del cicle Truffaut, al Truffaut també es projecta òpera en directe del Metropolitan, com “Arabella” de Strauss (vegeu secció 4.5). 8. Cloenda musical: “Els Professionals” i Maurice Jarre 8.1. La pel·lícula • El programa es tanca amb la música de “Els Professionals” (The Professionals) de Richard Brooks. • Reparteixen el record del repartiment: Claudia Cardinale, Burt Lancaster, Robert Ryan, Jack Palance, Lee Marvin. • Argument resumit: Un magnat contracta mercenaris per recuperar la seva esposa, suposadament segrestada per un revolucionari mexicà. Descobreixen que la dona no ha estat segrestada, sinó que ha fugit voluntàriament d’un marit miserable. Al final, la deixen marxar amb el revolucionari. Frase mítica de Lancaster (parafrasejada): «Hi ha qui és fill de puta perquè la seva mare era puta i no en té la culpa; i n’hi ha que ho són sense excusa.» 8.2. La música de Maurice Jarre • Es reivindica el compositor Maurice Jarre com un dels grans del cinema: “Lawrence d’Aràbia”, “Doctor Zhivago”, “El club dels poetes morts”, “Único testigo”, “El año que vivimos peligrosamente”, “Passatge a l’Índia”, “El hombre que pudo reinar”, “El dia més llarg”, entre d’altres. • Nascut a França el 1924 i mort als EUA el 2009, va compondre més de 150 bandes sonores. 9. Temes principals del podcast 9.1. Cultura local i infraestructures • Importància del Cinema Truffaut com a referent i «cinema del poble». • Relació entre cinema, teatre, òpera i institucions (Ajuntament, Diputació, Diari de Girona, Liceu, Auditori). • Festivals i espais com Temporada Alta, Sala La Planeta, El Canal, Teatre de Bescanó, Teatre Municipal de Girona, CaixaForum. 9.2. Divulgació de l’òpera • Treball constant dels Amics de l’Òpera de Girona per: Facilitar viatges col·lectius al Liceu. Organitzar xerrades i conferències. Atraure publics diversos (no només “elits”). Crear sinergies amb l’Auditori i altres equipaments locals. 9.3. Teatre contemporani i risc artístic • Programació atrevida de Temporada Alta: - Dramaturgia catalana emergent. - Dansa contemporània i creació internacional. - Teatre radical i performatiu (cas Angélica Liddell). 9.4. Cinema i memòria • Record d’obres clàssiques de Truffaut i del western crepuscular. • Nou cinema fantàstic (Dràcula, Frankenstein) i musicals (Wicked). • Llibres i anècdotes que preserven la memòria cinèfila. 10. Estructura temporal dels temes A continuació tens les seccions principals amb els temps d’inici i final aproximats, segons els punts marcats de la transcripció.

La Cultura Cura conversa amb Marta Torrent i Luna Olaso del grup d'escoltadors de veus de Girona - episode art
La Cultura Cura
25'

La Cultura Cura conversa amb Marta Torrent i Luna Olaso del grup d'escoltadors de veus de Girona

Resum general del programa La Cultura Cura dedica aquest episodi al grup d'escoltadors de veus de Girona, un espai pioner de suport mutu per a persones que senten veus o tenen experiències sensoperceptives inusuals (veus, ombres, olors inexistents…). Aprofitant els 10 anys d’aniversari del grup, la conductora conversa amb Marta Torrent i Luna Olaso, dues participants del grup. L’objectiu central del programa és desestigmatitzar aquestes experiències, mostrar com es viuen en el dia a dia i explicar com el suport comunitari i la cultura (música, activitats culturals, art, lectura, ball…) ajuden al benestar emocional. 1. Presentació del programa i del tema "La Cultura Cura" i el benestar emocional • El programa La Cultura Cura es presenta com un espai sobre benestar emocional, art i cultura gironina. • L’episodi d’avui és especial perquè tracta un tema poc conegut i ple de tabús: les persones que senten veus. • Es destaca que el focus serà com les persones lluiten per tenir una vida més sana i com l’art i la cultura (llibres, música, teatre, dansa…) contribueixen a estar més sants i més feliços. Presentació del grup de veus • Es presenta el grup d’escoltadores i escoltadors de veus de Girona, que es reuneix a la Biblioteca Carles Rahola. • És un espai pioner a Catalunya i un dels primers de l’Estat, inspirat en experiències d’altres països europeus. • En 10 anys, hi han passat unes 200 persones amb experiències com: - Al·lucinacions auditives (sentir veus) - Veure ombres - Olorar coses que no hi són "Per fer-ho més fàcil: sentir veus, no?" 2. Com funciona el grup de veus i com s’hi arriba Dinàmica i horaris del grup • El grup es reuneix setmanalment, els dilluns de 16 a 17 h a la Biblioteca Carles Rahola. • Un cop al mes (el primer dilluns de mes), la sessió s’allarga fins a les 18 h i és oberta a familiars i amics, per afavorir la comprensió i el suport de l’entorn. • El grup està conduït per una psicòloga de l’Hospital Santa Caterina (Susana). • Dinàmica habitual: - La psicòloga pregunta com ha anat la setmana. - Cada persona explica si ha sentit veus, si ha vist ombres o altres experiències. - També es parla de temes quotidians, no només de símptomes: activitats, relacions, emocions... "No és obligatori parlar; cadascú ho fa quan se sent preparat." Accés i obertura • És un grup obert, però es recomana contactar abans per avisar que s’hi vol assistir. • Tot i això, s’insisteix que a ningú se li tancaria la porta: és un grup que acull molt. • Es posa en relleu la importància de les normes de seguretat i confidencialitat: - Tot el que es diu al grup no pot sortir d’allà. - Girona és una ciutat petita i et pots trobar algú conegut: per això es recorden les normes a cada sessió. 3. El valor del grup: acompanyament, no judici i desestigma De sentir-se rara a sentir-se acompanyada Marta Torrent explica que per ella el grup és d’ajuda: • Abans pensava “que era molt rara” per sentir veus i veure ombres. • Al grup va descobrir que hi ha més gent com ella, que no és única, i això li ha donat molt alleujament. "Jo creia que jo era molt rara, i anar al grup de veus he vist que no, que hi havia molta més gent com jo." Luna Olaso descriu el grup com un lloc on s’ha sentit sobretot acompanyada: • Va descobrir el grup mitjançant un cartell al Centre de Salut Mental d’Adults (CESMA). • Va pensar que podria ser un espai per ajudar o ser ajudada. • Des del primer moment s’hi ha sentit molt ben acollida i no jutjada. Trencar el tabú i el pes dels estereotips • Es parla del tabú social al voltant de sentir veus i altres experiències anòmales. • Es remarca la influència negativa del cinema i els mitjans, que sovint relacionen sentir veus amb violència o perillositat. • Les convidades destaquen que, fora del grup, les persones: - No entenen què els passa. - Jutgen o volen que facis “el mateix que fan ells”. - Et deriven ràpidament a una etiqueta psiquiàtrica, sovint sense matisos. "Jo crec que no tothom que sent veus i veu sombres tingui esquizofrènia; no té per què ser-ho." Sentir-se entesa, no jutjada • El grup es descriu com un espai de no judici on: - Les persones tenen una mirada similar i poden entendre’t millor. - No cal justificar-se contínuament. - Es comparteixen experiències, eines i informació útil. • Es subratlla que escoltar és clau per entendre’s a un mateix i reduir l’autoestigma. "El que menys necessites són consells; necessites escolta." 4. Experiències amb les veus i el patiment associat L’experiència de la Marta: veus positives i sense patiment • La Marta explica que, en el seu cas, les veus no han estat mai negatives: - Primer sentia el timbre de casa. - Després, el telèfon. - Més endavant, veus que la cridaven o que li responien quan buscava alguna cosa. • Destaca que: - No li generen patiment. - No les sent sempre, només de tant en tant. - Continua fent la seva vida encara que les senti. "Jo faig la meva vida, senti veus o no. No n’hi ha patiment." L’experiència de la Luna: crisi, desbordament i canvi d’identitat La Luna narra una experiència molt intensa i transformadora: • Va viure un “gran episodi” en què va tenir la sensació de: - Que no era la persona que pensava que era. - Que la seva vida anterior no era real. - Que “vivim en una pel·lícula” i que res del que havia considerat real fins llavors ho era. • Aquest episodi va estar marcat per una felicitat extrema inicial, però després va arribar el patiment: - Se sentia l’única persona que havia viscut allò. - Pensava que s’havia de “retirar” o apartar-se dels altres. • Com a conseqüència, decideix canviar-se el nom, perquè ja no es reconeixia en la identitat anterior. "No tenia sentit mantenir un nom del que ja no reconec que soc." Empatia extrema i falta de límits • Després de l’episodi, la Luna descriu una hiperempatia dolorosa: - No pot mirar la tele ni escoltar ràdio: qualsevol notícia de patiment la travessa directament. - Com a antiga treballadora social, sent que: > "Qualsevol persona que ha estat al carrer que jo he vist, el seu patiment era responsabilitat meva." • Explica que se li han diluit tots els límits i proteccions que normalment tenim: - "Es cauen totes les barreres i totes les proteccions que tenim". - Això fa molt difícil la relació amb els altres i la vida quotidiana. Acceptar els límits i protegir-se • Amb el temps, la Luna ha après que: - Hi ha coses que pot fer i coses que no. - Ha d’apartar-se de situacions i persones que li fan mal. - No pot relacionar-se com abans, perquè la majoria de gent no la comprèn i això l’obliga a justificar-se sempre. • La conductora destaca que el més dur de viure “fora de la norma” és: - El judici social. - No sentir-se reconegut ni legitimat. Això porta moltes persones a relacionar-se sobretot amb gent que ha tingut experiències similars o traumàtiques, on hi ha comprensió i escalfor. 5. Importància de la informació i de la mirada científica oberta • Es comenta que encara no hi ha prou informació ni formació científica sobre el fenomen de sentir veus i altres experiències sensoperceptives. • Es reclama que els mitjans de comunicació haurien de parlar molt més de: - Les veus. - Les ombres. - Olors inexistents que la persona percep com a reals. "Són coses que el que ho sent i el que ho veu ho viu. És veritat per ell. Pels altres no, perquè no ho veuen, però no vol dir que no hi sigui." • Es posa en qüestió la tendència a immediatament patologitzar i associar-ho a diagnòstics com l’esquizofrènia, i es demana una mirada més matisada i respectuosa. 6. El paper del grup en l’equilibri emocional Efectes positius en el dia a dia • La Marta relata que fa 8 anys que va al grup i que li ha anat molt bé. • Quan a l’estiu el grup atura les sessions per vacances, espera amb ganes que torni a començar, perquè: - El grup l’equilibra emocionalment. - Li proporciona un espai segur per expressar-se. Normes clau: seguretat i confidencialitat Es remarca amb força: • La importància de la seguretat emocional dins el grup. • La confidencialitat com a norma bàsica: - Res del que es comparteix al grup pot sortir fora. - A cada grup d’ajuda mútua (GAM), aquestes normes es repeteixen sovint per mantenir la consciència. "Ens podem equivocar, però hem d’estar amb molta consciència." 7. La cultura com a eina de cura i supervivència Una part central del programa és com la cultura “cura” en la pràctica: música, art, lectura, activitats de ciutat. Cançons significatives i episodis vitals Elecció musical de la Luna: • Escull la cançó “Manual de instrucciones” (Manuel Destrucciones) d’L’Arrebato: - Durant el seu gran episodi, plorant, demanava un “llibre d’instruccions per començar a viure”. - Quan va sentir aquesta cançó, hi va veure un reflex d’aquest desig de reaprendre a viure. "Quan vaig tenir el gran episodi demanava el llibre d’instruccions per començar a viure la vida." • També tria “Gracias a la vida” (Maria de l’Esperanza / Violeta Parra, en la versió que cita): - Una cançó que agraeix les coses bàsiques: tenir ulls, mans, poder tocar... - Per a ella va ser crucial en el nou camí vital, agrair cada dia poder-se aixecar. - Aquest gest d’agraïment a les coses petites es converteix en una eina de supervivència emocional. Elecció musical de la Marta: • Escull un tema de Ràdio Els Diables (o similar; esmenta “un ratll de so dels diables”): - Li recorda quan era petita i “més o menys estava bé”. - Hi ha una recerca de la connexió amb una etapa més estable i feliç de la seva vida. • Tria també “Juntos” de Paloma San Basilio: - Perquè sempre ha tingut por d’estar sola. - La cançó li transmet el missatge que “juntos, no están solos”. - Li serveix per recordar que, de fet, no està sola: té suport familiar i d’amistats. Música, moviment i emocions Luna: • Ara escolta les lletres de les cançons amb molta més atenció i profunditat. • Abans només se sabia els estribillos, ara entén el contingut i això li aporta sentit i companyia. • La música té per ella un poder regulador: - Ajuda a desconnectar. - Equilibra l’estat d’ànim. - Pot provocar emocions positives i ganes de ballar, tot i que ho fa sola a casa (no suporta massa gent ni bars). Marta: • Quan se sent trista o sola, demana a l’Alexa que li posi música i comença a ballar. • També surt a veure el Grup de Versions amb amigues: - S’ho passa molt bé, riu, balla i es distreu. - Són concerts de carrer, sovint en festes majors o fires de Girona. "Jo sempre he tingut por d’estar sola, i aquesta cançó m’ajuda a sentir que no ho estic." Altres expressions culturals: lectura, pintura i tallers Marta: • Li agrada molt pintar amb aquarel·la i mandales: - S’ha proposat dedicar-hi les tardes. - Això la distreu i relaxa. • Va a classes de dibuix, on també hi ha molt bona gent i s’ho passa molt bé. • De vegades també llegeix. Luna: • Intenta llegir llibres però li costa molt concentrar-se en aquesta etapa. • Ha hagut de deixar alguns llibres a mig fer perquè no pot mantenir l’atenció. Malgrat això, totes dues coincideixen que la cultura (en especial la música) és una eina quotidiana de gestió emocional. 8. Estructures, rutines i manera de viure el dia a dia • La conductora pregunta si és bo tenir una estructura diària. Luna: • La rutina li costa molt d’entendre i assumir. • Prefereix improvisar: - Es guia per com se sent al matí per decidir què pot fer aquell dia. - Fins i tot d’un dia per l’altre li sembla massa lluny per planificar. Marta: • Abans (fa 2–3 anys) tenia la vida molt més estructurada, amb l’agenda plena. • Ara també viu de manera més improvisada: - No sap mai què farà l’endemà: potser la truca una amiga o una altra. - Manté, però, el desig que el que vingui “sigui bo, no dolent”. 9. Xarxa de recursos i avantatges socials i culturals Recursos associatius i de salut mental a Girona Es fa molta pedagogia sobre on pot anar la gent que pateix: • A banda del grup de veus de Girona, hi ha: - Federació de Salut Mental. - Salut Mental Catalunya. - Associació de Bipolars (amb grups GAM), situada a l’Hotel d’Entitats del carrer de la Rutja. • La Luna explica que ha començat a anar al GAM de l’Associació de Trastorn Bipolar: - Allà entén molt millor el que li passa escoltant experiències reals, més que no pas els tecnicismes de la psiquiatra. "Quan escoltes algú amb una experiència, te pots sentir identificat, perquè saps si ho has viscut o no." Informació pràctica: drets, ajuts i cultura accessible • En aquests grups també es comparteix informació de recursos i serveis: - Grau de discapacitat. - Avantatges associades (descomptes, facilitats econòmiques…). • Es destaca el programa “Apropa Cultura”: - Permet accedir a espectacles culturals a preu reduït. - Dona accés gratuït o més econòmic a museus i activitats que, d’altra manera, no serien assumibles. "Poder entrar gratuïtament t’ho permet, i en altres moments no ho faries econòmicament." • Es remarca que no quedar-se a casa és clau: - La solitud és sovint el pitjor enemic, encara més quan s’està malalt. - Simplement assistir, encara que no es vulgui demanar ajuda de forma explícita, ja és un gran pas. 10. Recomanacions per a persones que senten veus o familiars Cap al final, la conductora demana consells per a oients o familiars que puguin estar vivint situacions semblants. Per a persones que senten veus o tenen al·lucinacions • No tenir por ni vergonya: el primer pas és rebaixar l’autoestigma. • Entendre que “hi ha molta gent com tu” i que no estàs sol. • Si vius a prop de Girona, anar al grup de veus pot ser un gran recurs: - No és obligatori parlar. - Es pot començar escoltant els altres. - Això pot generar curiositat per preguntar com ho han fet altres persones per gestionar-ho. • Escoltar experiències alienes pot obrir camins d’autocomprensió i autoregulació. Per a familiars i entorn • Poden assistir un cop al mes a la sessió oberta del grup. • És important no jutjar, no donar consells ràpids i escoltar amb respecte. • Cal respectar que a la persona potser li cal temps abans d’explicar un diagnòstic a amigues o famílies, per por al rebuig. "Quan tens un diagnòstic, et pots passar un any sense dir-ho a les teves amigues, perquè no tens clar què tindràs a l’altre costat." 11. Tancament del programa • La conductora agraeix profundament el testimoni valent i íntim de la Marta Torrent i la Luna Olaso. • Recorda de nou la informació pràctica del grup de veus: - Dilluns a la tarda, a les 16 h. - A la Biblioteca Carles Rahola de Girona. • Es tanca el programa ressaltant l’esperit de La Cultura Cura: - La cultura i la comunitat no només entreteixen, sinó que cuiden, acompanyen i ofereixen sentit i esperança a persones que viuen experiències molt estigmatitzades. "Moltes vegades el pitjor és la solitud; fer l’esforç de sortir i ser present ja és molt."

Poesia en farcell, amb Laia Llobera i Serra Premi Miquel de Palol 2025 pel seu llibre Saur - episode art
Poesia en farcell
27'

Poesia en farcell, amb Laia Llobera i Serra Premi Miquel de Palol 2025 pel seu llibre Saur

En aquesta edició de Poesia en farcell a Girona FM, s'entrevista la poeta Laia Llobera sobre el seu darrer llibre, Saur, guardonat amb el Premi Miquel de Palol 2025. La conversa aprofundeix en la fascinació de l'autora per l'Occitània medieval, el catarisme i la tradició dels trobadors, defensant la vigència de formes mètriques clàssiques com la sextina per connectar el passat amb el present i la reflexió existencial. Més enllà de la lírica, el programa tanca amb una secció d'efemèrides que recorda la figura de Joaquim Amat Piniella i el seu testimoni sobre l'exili i la barbàrie a partir de la seva obra poètica Les llunyanies, així com una breu intervenció del poeta txec Jaroslav Seifert per abordar la memòria històrica del franquisme, tancant l'episodi amb un to reflexiu i compromès.

L'Entrevista als candidats a rector de la UdG. José Manuel Fernández-Real - episode art
L’Entrevista Municipal
25'

L'Entrevista als candidats a rector de la UdG. José Manuel Fernández-Real

Resum general Entrevista a José Manuel Fernández Real, candidat a rector de la Universitat de Girona (UdG), dins el cicle dedicat als tres aspirants al rectorat. L’entrevista gira entorn de: • La seva idea força: posar el coneixement al centre i “construir ponts” dins i fora de la universitat. • El seu perfil de metge i investigador, i com això condiciona el seu projecte. • La necessitat de millorar la governança, la comunicació i la cohesió entre col·lectius (PDI, PTGAS i estudiants). • El Campus de Salut i el nou hospital Trueta com a gran oportunitat estratègica fins a 2031. • Els espais universitaris, l’habitatge i l’atracció de talent com a reptes de ciutat i de país. • La internacionalització, els sabàtics i el mapa de càtedres. 1. Perfil del candidat i motivació 1.1. Qui és José Manuel Fernández Real • 63 anys, metge especialista en endocrinologia i nutrició. • Degà de la Facultat de Medicina de la UdG. • Cap de secció a l’Hospital Dr. Josep Trueta. • Investigador de l’IDIBGI i del CIBEROBN, especialitzat en obesitat, diabetis, metabolisme i microbiota intestinal. • Guardonat amb premis de recerca biomèdica i president de l’Associació Catalana de la Diabetis. • Destaca que no ha format part d’equips de rectorat anteriors, fet que el presenta com a figura no vinculada al govern sortint. 1.2. Per què es presenta a rector • Es defineix principalment com a metge i investigador. • Diu que el que l’empeny és “amor al coneixement”: - Defensa que la universitat no pot quedar-se només en transmetre coneixement, ja que això avui també ho fan moltes plataformes. - Reivindica que el que és únic de la universitat és la creació de coneixement. “El que m’ha impulsat a presentar la meva candidatura és amor, amor al coneixement.” 2. Lema i trets distintius de la candidatura 2.1. “Construir ponts” com a idea central El seu lema és “construir ponts”, que desglossa en diversos nivells: • Dins la universitat: - Entre facultats i campus: considera que les 9 facultats funcionen massa de manera aïllada. - Vol potenciar recerca transversal i docència interdisciplinària. • Entre col·lectius: - PDI (professorat i investigadors): denuncia que hi ha professors molt brillants poc visualitzats. - PTGAS (personal tècnic, de gestió i serveis): sovint treballen aïllats i poc reconeguts, i reclama una carrera professional clara. - Estudiantat: tot i tenir una representació formal a la LOU, creu que els canals reals de comunicació són limitats. • Amb l’entorn i la societat: - Detecta que sovint la UdG està d’esquena a la ciutat i al territori. - Vol aliances amb la ciutat, el teixit empresarial i el sistema de salut, especialment de cara al Campus de Salut. “Hem d’alinear tots els astres perquè actuïn de tractors de tota la ciutat de Girona cap al futur.” 2.2. Com vol ser percebut • Vol que es reconegui la seva candidatura per: - Centralitat del coneixement i la recerca. - Capacitat de cohesionar i fer equip. - Orientació estratègica envers grans projectes com el Campus de Salut. 3. Governança interna i equip rectoral 3.1. Multidisciplinarietat i “team building” • Explica que, en experiències prèvies, a les reunions de l’equip de govern semblava que hi hagués “dos equips separats”: rectoral i delegats. • Vol que tothom formi part d’un únic equip, amb interacció real i no només reunions formals. • Insisteix en el “team building”: - Donar visibilitat a la feina del PTGAS. - Reconèixer mèrits i trencar l’aïllament del personal de gestió. 3.2. Relació amb l’estudiantat • Proposa reunions periòdiques fora dels òrgans de govern. • Posa com a exemple Medicina, on fa reunions mensuals amb els delegats de curs per recollir problemes que, d’altra manera, no arribarien. 3.3. Equip, temps de gestió i eines informàtiques • Va ser l’últim candidat a presentar-se i reconeix que això pot fer pensar en una candidatura “d’última hora”, però ho justifica per: - Dificultat de convèncer professors brillants que tenen grans compromisos de recerca. - Vol no renunciar al millor talent intern per als vicerectorats. • Assenyala un problema clau: la sobrecàrrega de gestió: - Els programes informàtics de gestió són, segons ell, antics i obsolets, i fan perdre molt de temps. - Proposa optimitzar les eines digitals per fer més atractiu assumir responsabilitats de gestió. 3.4. Figures clau: gerent i comunicació • Va trigar a decidir-se fins a trobar: - Un gerent “a l’alçada del repte”. - Una persona experta en comunicació i relacions institucionals. • Considera que la porta d’entrada de la universitat ha de ser molt més atractiva, i que la comunicació és central per construir ponts. “Sense un gerent i una persona experta en comunicació, això no tenia sentit.” 3.5. Valoració del rectorat de Quim Salvi • Defineix Quim Salvi com un “excel·lent gestor”. • Reconeix especialment la feina en l’elaboració dels nous Estatuts de la UdG, un procés complex i important. • Però considera que ha mancat una “idea central que arrossegui la gent”: - La universitat necessita bons gestors, però també lideratge inspirador. - Troba a faltar una visió compartida que faci que “tothom vagi en la mateixa ona”. No es presenta ni com a pur continuista ni com a trencador radical, sinó com algú que vol afegir lideratge i cohesió a una base de gestió que ja reconeix. 4. Oferta d’estudis i noves titulacions 4.1. Renovació i prioritats en graus • Assegura que al seu programa (encara per publicar completament) hi ha un desgranat detall sobre l’oferta. • Destaca especialment: - Graus de Mestres d’Educació Infantil i Primària: • Els considera estratègics per al país. • El mirall han de ser països com Finlàndia, on el mestre està ben considerat i reconegut. • Defensa revisar tant els plans d’estudis com els recorreguts professionals dels mestres. Nou grau de Matemàtiques: • Les matemàtiques són troncals en totes les ciències i fonamentals en una universitat pública. • Aquest grau serviria per donar visibilitat al talent i atreure estudiants que poden ajudar a transformar la universitat. • Apunta que hi ha altres graus i apostes en preparació, però sense entrar en tots els detalls en aquesta entrevista. 5. Campus de Salut i nou Trueta 5.1. Una oportunitat única fins al 2031 • El Campus de Salut i el nou Hospital Trueta són, per ell, un dels grans eixos de futur de la UdG i de tot el territori. • Recorda que la previsió és inaugurar-lo el 2031, any en què també acabaria el seu mandat si és escollit rector. • Ho descriu com una oportunitat irrepetible: “És una oportunitat que no tindrem mai més a la nostra vida; potser d’aquí a cent anys n’hi haurà una de similar.” 5.2. Integració plena universitat–salut • Reitera que l’objectiu no és només tenir un hospital nou, sinó un ecosistema universitari-sanitari integrat des del primer dia: - Facultats plenament inserides al Campus de Salut. - Docència i recerca en contacte directe amb l’hospital. • Llista les peces que hi han de convergir: - Facultat de Medicina (que ja hi està molt implicada). - Nova Facultat de Farmàcia (espera que sigui una realitat aviat). - Proposta de Facultat de Veterinària. - Part de la Facultat d’Educació i Psicologia i d’Educació Social dins el Campus de Salut. - Món de la innovació i l’empresa. - Societat civil i ajuntaments (Girona, Salt, etc.). • Detecta que fins ara hi ha hagut massa distància: - La universitat i el sistema de salut han avançat massa per separat. - La ciutat no ha acabat de visualitzar tota la importància del projecte. 5.3. “La millor salut possible”, no només uns mínims • Aclareix que la qualitat de la sanitat no està en risc en termes de mínims, però que ell aspira a “la millor”, no només a una sanitat acceptable. • Defensa ser “egoistes com a futurs pacients”: - Tota la comunitat universitària (professors, PTGAS, estudiants) acabarà passant pel sistema de salut. - Això justifica exigir el màxim nivell possible d’integració i qualitat. 6. Relació universitat–ciutat i espais 6.1. Manca d’espais i noves oportunitats • Considera que sí que hi ha manca d’espais a la UdG, en diversos campus. • Valora positivament compres com la del Convent de les Butinyanes al Barri Vell, però creu que cal anar més enllà: - Reutilitzar antics edificis en desús a la ciutat. - Pensar-los també com a residències d’estudiants. • Explica casos reals de dificultat per trobar allotjament: - Una estudiant xinesa becada va estar dos mesos buscant lloguer adequat. - D’aquesta anècdota dedueix que el problema és estructural i molt extens. 6.2. Habitatge, residències i rol dels ajuntaments • Afirma clarament que “s’ha fet poc” en habitatge per estudiants i personal: si avui hi ha tanta manca d’espais, ja anem tard. • Proposa: - Incentivar el diàleg amb ajuntaments propers, no només Girona ciutat. - Buscar solucions en municipis de l’entorn, aprofitant la seva proximitat. - Impulsar residències universitàries i models mixtos (no entra en detall, però ho deixa implícit en parlar de residències i viles universitàries). • Enllaça aquest tema directament amb la capacitat d’atracció d’estudiants i investigadors, tant nacionals com internacionals. 7. Talent, internacionalització i sabàtics 7.1. Importar i exportar talent • Davant la tensió entre atreure talent i alhora veure marxar gent formada a la UdG, defensa un flux continu d’entrada i sortida com a clau de qualitat. • Ho compara amb les millors universitats del món, on: - El moviment constant de persones “pol·litza” la institució. - Aquest intercanvi enriqueix la recerca i la docència. “No és que siguin antagònics el sortir i l’entrar, sinó que, afortunadament, hem de sortir i entrar contínuament.” 7.2. Aliances internacionals • Ha iniciat converses amb diversos socatges internacionals: - Transcampus entre Alemanya i Anglaterra. - Universitats de la Xina, Austràlia i l’Índia. - Una persona de la Universitat de Cambridge, experta en política universitària d’aquell centre, per aprendre com construir ponts internacionals. • L’objectiu és teixir xarxes amb universitats punteres per: - Facilitar estades de professorat i estudiantat. - Compartir bones pràctiques de governança i recerca. 7.3. Política de sabàtics • Critica que la UdG és l’única universitat de Catalunya sense una política completa de sabàtics: - Ara només existeix una modalitat molt limitada (un semestre i en condicions puntuals). • Proposa establir anys sabàtics reals per a professorat amb: - Carrera acadèmica brillant. - Capacitat d’estar un any en institucions de prestigi (nacionals o internacionals). • Considera que el retorn d’aquests sabàtics és directe per a la UdG: - Millora de la recerca. - Noves col·laboracions. - Actualització de metodologies docents i científiques. 8. Càtedres i recerca 8.1. Mapa de càtedres de la UdG • Actualment hi ha 30 càtedres vinculades a la UdG. • Planteja analitzar-ne a fons l’eficiència: - No només el retorn econòmic. - També el cost real de gestió que recau sovint en les facultats. - El retorn acadèmic i social: què aporten a la universitat en termes de recerca, transferència i imatge. • Proposa un estudi de cost-efectivitat i una avaluació sistemàtica per decidir: - Quines cal impulsar, reorientar o racionalitzar. 9. Com voldria ser recordat com a rector En un exercici de projecció entre 2025 (eleccions) i 2031 (final del mandat), respon que voldria ser recordat com un “constructor de ponts”. • Punts clau de com vol deixar la UdG el 2031: - Amb equips molt potents, estables i projectats al futur. - Amb un equip que pugui continuar més enllà del seu mandat i que el següent rector consideri imprescindible. - Amb una universitat més cohesionada internament (PDI, PTGAS, estudiantat) i més connectada amb la ciutat, el Campus de Salut i el món. “El que és important no és la figura del rector, sinó fer equips molt potents, molt estables, que arrosseguin la resta de la universitat.” 10. Temes principals tractats • Model de universitat i coneixement: - Creació vs. transmissió de coneixement. - Amor al coneixement com a motor de la candidatura. • Governança i gestió: - Construir ponts entre col·lectius (PDI, PTGAS, estudiants). - Millora de la gestió interna i digitalització. - Necessitat d’un bon gerent i d’una estratègia de comunicació forta. • Oferta acadèmica: - Reforç de Mestres d’Educació Infantil i Primària. - Proposta de grau de Matemàtiques. • Campus de Salut i nou Trueta: - Integració plena universitat–salut–ciutat–empresa. - Nuevas facultats (Farmàcia, possible Veterinària) i reubicació parcial d’Educació i Psicologia. • Relació amb la ciutat i espais: - Manca d’espais i habitatge. - Reutilització d’edificis i col·laboració amb ajuntaments de l’entorn. • Internacionalització i talent: - Entrar i sortir de talent com a procés enriquidor. - Aliances amb universitats d’Europa, Àsia i Oceania. - Implantació d’una política real de sabàtics. • Càtedres: - Revisió crítica de les 30 càtedres: cost, retorn i alineament amb l’estratègia de la UdG. 11. Glossari intern (conceptes clau de l’episodi) (No és el glossari proporcionat, sinó un mini-glossari dels conceptes tractats a l’entrevista) • PDI: Personal docent i investigador de la universitat. • PTGAS: Personal tècnic, de gestió i administració de serveis. • Campus de Salut: Projecte estratègic que agrupa el nou Hospital Trueta i diverses facultats i serveis universitaris relacionats amb la salut. • Sabàtics: Períodes (normalment un any) en què el professorat pot dedicar-se a recerca o formació en altres institucions, alliberat parcialment de docència. • Càtedres de la UdG: Estructures mixtes entre universitat i agents externs (empreses, institucions, administracions) que impulsen recerca, formació i transferència de coneixement en àmbits específics.

Entrevista a Núria Riquelme, Regidora de Llengua Catalana de l'Àrea d'Alcaldia - episode art
L’Entrevista Municipal
22'

Entrevista a Núria Riquelme, Regidora de Llengua Catalana de l'Àrea d'Alcaldia

Resum general Entrevista a Núria Riquelme, regidora de Llengua Catalana i tinenta d’alcaldia de l’Àrea de Servei a les Persones i Convivència, dins l’espai L’Entrevista Municipal de Girona FM. L’entrevista gira al voltant de tres grans blocs: Política lingüística i ús del català a Girona Innovació en serveis socials amb intel·ligència artificial (projecte Pigall) Pla de barris per al Pont Major i el finançament municipal 1. Enquesta sobre usos del català a Girona Objectiu i origen del projecte • L’Ajuntament de Girona, amb la Universitat de Girona (UdG), impulsa 500 enquestes domiciliàries per estudiar ús del català i actituds lingüístiques a la ciutat. • És un dels 64 punts de l’acord de govern entre Junts, Esquerra i Guanyem, i una de les prioritats de la regidoria de llengua. «Volíem una eina basada en ciència, no només en impressions.» • La regidora remarca que l’enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat és de tota la demarcació i que realitats com Girona, Lloret, Olot o Ripoll són molt diferents. • La idea és posar el focus específicament en Girona ciutat per poder orientar millor les polítiques lingüístiques. Tramitació, dades i agents implicats • Han calgut mesos de feina tècnica per la qüestió de les dades i la mostra estadística, que ha estat complexa. • S’ha signat un conveni Ajuntament–UdG, i s’hi afegeix una tercera pota: l’empresa Vox Populi, encarregada del treball de camp. • Les enquestes: - Són 500 entrevistes presencials a domicili - Es fan en uns 15 dies per part de diversos enquestadors - La resposta de la ciutadania està sent molt bona, malgrat la saturació general d’enquestes La mostra i el paper dels experts • La grandària de la mostra (500 persones) i la seva composició les defineix el grup de recerca en llengües, gramàtica i discurs del Departament de Filologia i Comunicació de la UdG. • Segons els experts, passar de 500 a 1.000 enquestes encariria molt el projecte però aportaria poc guany estadístic. • Es garanteix una mostra significativa per barris, orígens, edats i gènere. Conclusions i impacte polític • Un cop finalitzat el treball de camp, la UdG analitzarà totes les dades i en farà la diagnosi i conclusions. • A partir d’aquí, l’Ajuntament farà la lectura política i decidirà on invertir en política lingüística (àmbits prioritaris, col·lectius, sectors econòmics…). • La regidora subratlla que aquesta enquesta serà una eina de futur, que quedarà per a governs futurs encara que l’actual equip canviï. 2. Debat polític sobre requisits lingüístics Crítica a les declaracions del conseller de Política Lingüística • Es comenta una declaració del conseller Francesc Xavier Vila, que afirmava que no existeix cap país on es requereixi la llengua pròpia per treballar. • Núria Riquelme diu que no és cert i posa l’exemple de Quebec i d’altres llocs on és obligatori conèixer la llengua pròpia per exercir determinades professions. «A Catalunya, la nostra llengua pròpia hauria de ser obligatòria per poder exercir de metge, infermera o qualsevol professió d’atenció al públic.» Coherència institucional i ús públic del català • Celebra la creació d’una conselleria de Política Lingüística (“això és un 10”), però critica que si no hi ha fets concrets, no n’hi ha prou. • Assenyala contradiccions greus: - Presidents o consellers que canvien al castellà a la mínima en actes públics - Actes institucionals fets en castellà • També critica el cas de l’Ajuntament de Barcelona i la cursa “Carrera de la mujer”, que veu com un dèficit de compromís amb el català. 3. Xarxa de regidories de llengua i assessorament a altres municipis Expansió del model Girona • L’Ajuntament de Girona esdevé referent per a altres municipis que creen regidories de llengua catalana, com Figueres o Arbúcies. • Han creat un grup de WhatsApp entre regidors de llengua per intercanviar iniciatives i recursos. • Exemples d’idees replicades: - Accions a fires (com les d’Andarcís) - Campanyes de promoció lingüística que altres municipis copien o adapten 4. Defensa dels drets lingüístics: Bústia del català Funcionament i balanç • L’Ajuntament va activar la “bústia del català” per recollir incidències i vulneracions de drets lingüístics. • En sis mesos de funcionament, han rebut entre 15 i 20 correus. • Dinàmica observada: - Molts correus al principi de la campanya - Posteriorment, un cert estancament en el volum de queixes • La bústia és molt visible al web de l’Ajuntament, i la regidora n’aprofita l’entrevista per recordar-ne l’existència. Gestió de les queixes • L’Ajuntament fa seguiment cas per cas, contactant amb les persones o empreses responsables. • Algunes incidències són fàcils de resoldre, d’altres molt més complexes. • Quan cal, es deriven casos a l’Agència Catalana de Consum per a expedients sancionadors, especialment amb incomplidors reiterats. 5. Retolació comercial i compliment de la normativa Treball de formigueta • La regidora descriu la millora de la retolació en català com una “feina de formigueta”: - Pocs recursos humans - Moltes visites a comerços - Notificacions i comunicacions constants • Recentment s’han adreçat a: - Gestories - Empreses de retolació - Immobiliàries que gestionen locals «Els fruits són difícils de quantificar, però es nota una millora en els nous comerços.» Perfils d’incompliment • Els nous comerços tendeixen a complir més amb la retolació en català. • El problema principal són antics incomplidors, sobre els quals cal més pressió i derivacions sancionadores. 6. Persones nouvingudes i aprenentatge del català Trencar estereotips • Es comenta una notícia de grups de persones nouvingudes que es reuneixen en bars i restaurants per practicar català. • Riquelme rebutja l’estereotip que “la gent nouvinguda no vol aprendre català” i posa el focus en el context lingüístic: - Si a la botiga, a la feina i al carrer es parla català, és més probable que vulguin integrar-s’hi. • Els cursos de català estan plens i sovint col·lapsats, amb llista d’espera, cosa que confirma un alt interès per aprendre la llengua. Suport municipal a iniciatives ciutadanes • L’Ajuntament celebra i dona suport a: - Trobades informals per aprendre català - Iniciatives autoorganitzades de persones nouvingudes compromeses amb el territori • Ofereixen material didàctic procedent del Consorci per a la Normalització Lingüística i altres recursos. Classes de català in situ al comerç • Hi ha sessions de català directament en comerços (botigues, establiments). • Les imparteix un professor del Consorci, fet que implica deixar de fer classe a un grup gran per atendre un establiment concret: per això s’implanten molt gradualment. • Són deu sessions, concebudes com una “invitació a la llengua”: - No pretenen que s’aprengui tota la llengua - Busquen trencar pors, demostrar que “no és tan difícil” i que els clients ho valoren 7. Campanyes de promoció: “Portem la Llengua” Accions fetes • Campanya “Portem la Llengua” amb diferents formats: - Portem la Llengua al carrer - Portem la Llengua a fires, especialment a la zona de la Devesa, amb banderoles i elements visibles • L’experiència és valorada molt positivament. Noves línies de treball • Per a l’any vinent, volen segmentar per sectors: - Portem la Llengua a la restauració i al comerç (campanya específica, encara per concretar espais i format). - Accions en l’àmbit esportiu, considerat un sector clau. «Tots hem vist en quina llengua parlen entrenadors i entrenadores amb els nanos.» 8. Esport i llengua: tallers per a entrenadors Taller de sensibilització lingüística • Es preparar un taller específic per a entrenadors i entrenadores, monitors i monitores esportius: - Dia 10 de desembre - Al Pavelló de Fontajau • L’activitat la conduirà una entitat especialitzada en tallers per la llengua, centrats en el missatge “no canviem de llengua”. Objectius del taller • Fer entendre que: - Els nans i joves que viuen a Girona entenen perfectament el català. - Canviar al castellà no ajuda a la integració, sinó que debilita la presència del català. - Cal generar un efecte multiplicador, perquè els entrenadors siguin models lingüístics estables en català. • S’està convidant totes les entitats esportives perquè hi enviïn els entrenadors per als quals pugui ser més profitós. 9. Projecte Pigall: intel·ligència artificial a serveis socials Què és el projecte Pigall? • Projecte Pigall: iniciativa de l’Ajuntament de Girona finançada amb fons Next Generation per desenvolupar una eina pròpia de gestió de dades en serveis socials, basada en intel·ligència artificial (IA). «És un exemple dels usos positius de la intel·ligència artificial en l’àmbit social.» Volum de dades i necessitat de la IA • Els serveis socials de Girona acumulen dades de milers de persones ateses durant molts anys. • La IA permet: - Organitzar i explotar aquestes dades - Detectar patrons i tendències - Fer prediccions útils per a la planificació, com ara: - Quantes persones podrien ser desnonades els pròxims mesos? - Quins barris o col·lectius requeriran més suport? Desenvolupament tècnic • El projecte s’ha desenvolupat durant tres anys, amb: - Un equip de tres enginyers dedicats - Col·laboració estreta amb tot l’equip de serveis socials • El projecte va començar amb l’anterior govern municipal, i Riquelme destaca el compromís i la continuïtat de la feina feta. Resultat i obertura a altres professionals • Ara ja disposen d’una eina pròpia operativa, que ha de permetre: - Millorar la visió estratègica de l’evolució social a Girona - Planificar millor els recursos i les polítiques assistencials • Difusió del projecte: - Jornada tècnica el dijous següent a l’entrevista - Lloc: Centre Cultural La Mercè - Destinataris: professionals de serveis socials de tot Catalunya, especialment de la demarcació de Girona • A la jornada es compartiran: - L’experiència de Girona amb el projecte Pigall - Altres casos d’institucions que treballen amb IA en l’àmbit social - Reptes comuns i plantejaments metodològics 10. Pla de barris del Pont Major Context econòmic municipal • Núria Riquelme és regidora de barri de Pont Major i de Campdorà, però el focus aquí és el Pla de Barris del Pont Major. • Remarca que molts ajuntaments estan ofegats econòmicament i que: - Sense ajuts específics com els Plans de Barris, no podrien assumir grans inversions. - Presentar-s’hi és tècnicament molt complex i alguns municipis no s’hi poden ni presentar. Característiques de la convocatòria • Aquesta convocatòria de Pla de Barris ha tingut una resposta massiva: hi opten aproximadament 90 municipis de tot Catalunya. • Girona hi presenta un projecte molt ambiciós, amb mirada “gran”: - S’ha sol·licitat pràcticament el topall màxim de 25 milions d’euros. «Només presentar-nos ja ha estat un repte enorme a nivell tècnic.» Impacte potencial al Pont Major • L’any passat l’Ajuntament de Girona només va poder invertir 6 milions d’euros en tota la ciutat. • La diferència és enorme: 6 milions a tota la ciutat vs. 25 milions només per al Pont Major. • Si s’aconsegueix el pla, suposarà: - Un canvi espectacular per al barri - Millores en espai públic, equipaments, habitatge i cohesió social (tot i que no es detallen tots els projectes concrets, sí la magnitud de la transformació) Dificultats d’execució • La regidora avisa que, fins i tot amb el finançament concedit, executar el Pla de Barris serà molt complicat: - Tramitacions llargues - Riscos que els projectes s’entrebanquin - Complexitat habitual de la gestió pública municipal • Tot i així, l’equip de govern està molt satisfet del projecte presentat i “creua els dits” per ser escollit. Calendari i escenaris • Es preveu saber si Girona ha estat seleccionada durant l’última quinzena de desembre. • Si no hi ha sort: - L’Ajuntament es tornarà a presentar a la següent convocatòria, que previsiblement serà més seguida (sense deixar passar tot un any) perquè l’actual ha sortit tard. • Tot això passa en un context de govern sense pressupostos, que complica encara més la planificació. 11. Tancament de l’entrevista • El conductor agraeix la presència de Núria Riquelme a Girona FM i repassa breument els temes tractats: - Català i política lingüística - Projecte Pigall de serveis socials i IA - Pla de barris del Pont Major • L’entrevistador expressa el desig que la propera conversa sigui ja amb el Pla de Barris concedit. • La regidora respon amb esperança de “bones notícies” i es clou l’espai L’Entrevista Municipal.

L'Entrevista als candidats a rector de la UdG. Josep Calbó - episode art
L’Entrevista Municipal
26'

L'Entrevista als candidats a rector de la UdG. Josep Calbó

En aquesta entrevista a Josep Calbó, candidat al rectorat de la Universitat de Girona (UdG), es desgrana el seu projecte per als propers sis anys de mandat i la seva visió de la universitat com a servei públic al servei de la societat. Entrevista a càrrec d'Oriol Mas. L’entrevista recorre: La motivació personal per presentar-se Els eixos centrals del programa: qualitat, reducció de burocràcia i benestar El balanç crític però continuista dels mandats anteriors El model docent i formatiu (graus, màsters i formació al llarg de la vida) El Campus de Salut i les grans infraestructures i espais de la UdG La relació amb el territori i la descentralització El problema de l’habitatge i les residències d’estudiants La internacionalització i la mobilitat Com li agradaria ser recordat com a rector 1. Motivació per presentar-se i trets distintius Compromís de llarg recorregut Calbó explica que es presenta “per fer un servei més a la universitat”. Ressegueix el seu recorregut: Professor de física, amb docència i recerca de qualitat Responsabilitats de gestió i lideratge (Institut de Medi Ambient, vicerectorats, etc.) Experiència internacional i participació en òrgans d’expertesa en canvi climàtic “En aquest moment m’han fet pensar que estava preparat per poder liderar la universitat.” Què vol que identifiqui la seva candidatura Vol que la candidatura es reconegui per: Un projecte interessant i sòlid, amb una visió clara d’universitat Un equip molt potent, amb persones experimentades en gestió Una universitat més connectada amb l’entorn social, econòmic i cultural Més projecció de país i internacional L’eix central: la UdG com a institució pública al servei de la societat. 2. Eixos del projecte: qualitat, desburocratització i benestar 2.1. La universitat com a servei públic Calbó insisteix que la UdG ha de ser: Molt present i participativa en el que passa al seu entorn Connectada amb els debats socials, econòmics i culturals Capaç de cooperar i incidir en les necessitats del territori Això implica implicar tota la comunitat universitària: Professorat (PDI) Personal tècnic, d’administració, gestió i serveis (PTGAS) Estudiantat 2.2. Cultura de la qualitat i simplificació de la burocràcia Un dels pilars del programa és implantar una cultura de la qualitat que: Impregni totes les activitats de la universitat Es basi en: Planificació Calendarització Indicadors i procediments clars Però amb una condició clau: La qualitat no ha d’augmentar la burocràcia, sinó servir per simplificar processos. Calbó vincula la situació de la UdG amb un problema general del país: Professors de primària i secundària que demanen menys burocràcia i més feina pedagògica Pagesos i altres sectors saturats de tràmits Vol que la UdG pugui ser un exemple de simplificació aplicable a altres institucions públiques. 2.3. Benestar i salut de les persones El segon concepte clau és cuidar el benestar de les persones de la comunitat universitària: Estudiants PDI PTGAS Prioritats: Salut física, emocional i mental Implantar un pla de benestar Millor gestió del temps Actuacions sobre: Espais Maneres de treballar L’objectiu és que la UdG sigui pionera i que altres institucions públiques puguin adoptar aquests models de cura de les persones. 3. Continuïtat i canvi respecte als rectors anteriors 3.1. Continuista… però de tota la trajectòria de la UdG La seva candidatura es percep com a continuista, perquè ha estat vicerector amb Quim Salvi. Calbó matisa: Es considera continuista, però no només de Salvi. Es declara continuista de: Pep Nadal Joan Batlle Anna Maria Geli Sergi Bonet Quim Salvi Argumenta que: Cada rector/a ha aportat valors i millores a la UdG La universitat ha canviat molt respecte el 1990 Ell vol continuar millorant-la, no reproduir mecànicament polítiques concretes 3.2. Què s’ha fet bé i què queda pendent Calbó distingeix entre: Aspectes positius o iniciats: Canvi del model docent: en marxa però només a “un quart de fer” Voluntat d’inversió i nous projectes d’infraestructura Aspectes a millorar o inacabats: Reforma del model docent: cal arribar molt més lluny Reorganització de l’administració i del suport tècnic i de gestió: s’han fet coses, però “hi ha molt per fer” Infraestructures i inversions: projectes planificats però no executats per falta de recursos o traves administratives 4. Model docent i oferta formativa 4.1. Reforma del model docent Calbó aposta per transformar com s’ensenya i com es viu la universitat, més que no pas canviar massivament el mapa de graus. Objectius del nou model docent: Fer una docència més significativa i presencial Revalorar l’assistència a classe i reduir l’absentisme Implicar canvis en la manera de fer classe del professorat Oferir a l’estudiantat: Experiències internacionals, fins i tot sense sortir de Girona Més pràctiques significatives Més opcions de voluntariat i vida universitària 4.2. Mapa de graus i nous estudis Pel que fa als graus: El mapa actual es considera bastant consolidat No preveu grans canvis estructurals en l’oferta de graus S’estudia la possibilitat d’introduir un nou grau de Farmàcia a Girona 4.3. Màsters, doctorats i formació al llarg de la vida On sí veu grans reptes és en: Màsters i doctorats Formació al llarg de la vida (lifelong learning) Calbó defensa que la UdG ha de jugar un paper clau en la recapacitació continuada de professionals: No n’hi ha prou amb els estudis fets entre els 18 i 25 anys Un títol inicial difícilment serveix per 30 anys de carrera professional La UdG ha d’oferir formació a: Professionals en actiu (enginyeria, medicina, infermeria, docència, etc.) Majors de 45 i 50 anys (perfil que la UdG ja té en part, però vol ampliar) 5. Campus de Salut i grans projectes estratègics 5.1. Campus de Salut i nou hospital Trueta Calbó considera el Campus de Salut un projecte clau i estructural per a la demarcació: Si es compleixen els terminis (2031), això coincidiria amb el final del seu mandat Ho veu com una infraestructura al servei dels 900.000 habitants de les comarques gironines i més enllà El Campus de Salut integra quatre vessants: Assistencial: el nou hospital Trueta Docent: facultats i formació en ciències de la salut Recerca: espais d’investigació Innovació: transferència de coneixement i valor econòmic Subratlla la potència de tenir assistència, docència, recerca i innovació físicament integrades en un mateix espai. Ja com a precandidat ha començat a: Fer reunions amb agents clau (Cambra de Comerç, ICS, IAS, etc.) Reivindicar que el projecte sigui prioritzat per la Generalitat Impulsar el treball conjunt fins i tot abans que hi hagi els nous edificis 5.2. Espais, infraestructures i creixement sostenible Calbó reconeix que en els darrers anys s’ha fet molt poca feina en noves infraestructures, per dos motius principals: Limitació pressupostària: després de la crisi de 2009-2010, el capítol d’inversions ha quedat molt restringit Lentitud i traves administratives: permisos, canvis d’usos urbanístics, planificació Malgrat això, assumeix com a prioritaris diversos projectes ja planificats: Al campus de Montilivi Nou aulari nord: per descongestionar facultats, especialment la Politècnica, amb efecte dominó sobre Ciències Edifici de serveis per a l’estudiantat i la comunitat: Casa de l’estudiantat Serveis per estudiants i professorat (incloent restaurant) Residència d’estudiants: per afrontar el problema d’habitatge Al Barri Vell Descongestionar les facultats i el rectorat mitjançant: Adquisició i rehabilitació parcial del complex del Convent de les Butinyanes Aquests projectes es consideren totalment assumits per la seva candidatura, amb voluntat de tirar-los endavant el més ràpid possible. 5.3. Racionalitzar el creixement i sostenibilitat A mig termini, la seva línia és: Optimitzar espais existents més que no pas multiplicar infraestructures Adaptar edificis i espais a les necessitats actuals Factors a tenir en compte: Evolució del nombre d’estudiants Canvis en la presencialitat (teletreball, classes híbrides, etc.) Sostenibilitat ambiental: Ús responsable del territori Consum d’energia i recursos Vol que la UdG, com a institució que ja ha volgut donar exemple en sostenibilitat, també moderi el creixement físic un cop assolits els mínims necessaris. 6. UdG i territori: descentralització i presència a les comarques 6.1. Descentralització de facultats: límits Sobre la possibilitat de desplaçar facultats a altres ciutats del territori, Calbó és clar: No és la línia principal prevista Motivat per criteris d’: Eficiència de gestió Economies d’escala Necessitat de mantenir la cohesió de la comunitat universitària (estudiants, personal, serveis) en una àrea urbana compacta 6.2. Presència de la UdG a totes les comarques gironines Tot i això, defensa que la UdG és i ha de ser la universitat de totes les comarques de Girona. Això s’articula a través de: Càtedres universitat-territori repartides per diferents viles i ciutats: Impulsen activitat cultural i presència de la UdG Vol potenciar encara més el seu impacte Projectes amb administracions locals i agents del territori, sovint a través de: La Fundació Girona Regió del Coneixement, dedicada a: Connectar universitat, administracions i empreses Impulsar projectes que responen a necessitats reals del territori La idea central és que, tot i concentrar els estudis a Girona (i Salt), la UdG ha de tenir impacte i presència a tot el territori gironí. 7. Habitatge i residències d’estudiants 7.1. El problema de l’habitatge Calbó reconeix que l’accés a l’habitatge és un dels grans problemes socials actuals: Afecta Girona, Barcelona, Catalunya, Espanya i bona part d’Europa Té causes vinculades a legislacions i maneres de fer que van més enllà de les competències de la UdG El rol de la universitat, segons ell, ha de ser doble: Participar en la reflexió i proposta de solucions des de l’expertesa acadèmica No substituir el paper de qui ha de legislar o invertir (governs i empreses) La UdG pot contribuir a través de: Professorat expert en dret, economia, arquitectura, etc. Instruments com la Càtedra d’Habitatge, pensada per: Reflexionar Aportar coneixement i diagnosi Formular propostes que puguin ser recollides per les polítiques públiques 7.2. Residències universitàries Sobre les residències per a estudiants, Calbó admet: La UdG no pot assumir directament la inversió en residències Però sí que pot facilitar el sòl i promoure projectes amb tercers Línies d’actuació: Posar a disposició superfície pròpia al campus de Montilivi Tramitar canvis en el pla parcial urbanístic per permetre l’ús residencial Llicitar la construcció i gestió d’una residència, amb criteris de: Transparència (concursos públics) Impacte social i qualitat del servei Calbó subratlla que la necessitat d’habitatge és especialment greu per a: Estudiants de fora de Girona (comarques gironines més llunyanes) Estudiants d’altres llocs de Catalunya Estudiants de les Illes Balears, que tenen una presència notable Estudiants de la resta de l’Estat i internacionals (especialment de màster i doctorat) 8. Internacionalització, mobilitat i talent 8.1. Exposar l’estudiantat al món global Calbó defensa la necessitat que l’estudiantat: Visqui experiències internacionals Estigui exposat a una realitat global, com ja passa en la recerca Hi ha dos nivells d’internacionalització: Mobilitat física: Programes Erasmus i similars Xarxes europees i convenis internacionals Internacionalització “a casa”: Per a estudiants que no poden o no volen marxar per motius econòmics o socials 8.2. Internacionalització “a casa” Permet que estudiants que es queden a Girona puguin igualment tenir experiències internacionals: Participar a distància en assignatures d’altres universitats Fer treballs compartits amb estudiants d’altres països Aprofitar la presència de: Estudiants d’intercanvi (Erasmus, etc.) Investigadors pre i postdoctorals estrangers Això permet activitats: Interculturals D’immersió en coneixement global Calbó resumeix que la UdG ja està oberta al món com a institució de recerca, i que el repte és traslladar aquesta obertura a tots els estudiants, garantint que tothom tingui com a mínim alguna experiència o contacte internacional. 9. Com voldria ser recordat com a rector En un exercici de projecció fins al 2031, Calbó explica com voldria que es valorés el seu mandat: 9.1. Resultats i clima intern Li agradaria ser recordat com un rector que: Ha fet avançar la universitat Ha actuat amb bon humor, ganes i esperit positiu Ha compartit les decisions i corresponsabilitzat les persones Ha cuidat la gent, tant en l’àmbit professional com en el personal Vol que la comunitat pugui dir que “s’han fet coses interessants i bones” i que s’han viscut “amb entusiasme i satisfacció”. 9.2. Una universitat més “sana” i ben valorada socialment Objectiu de fons: Deixar una UdG més potent i més sana: Procediments més ben endreçats Maneres de treballar més eficients Més satisfacció personal de les persones que hi treballen i estudien De cara enfora, desitja que la universitat sigui: Una institució molt ben vista i reconeguda per la societat Tant necessària que, si mai s’atacava la universitat, fos la societat mateixa qui la defensés: Ajuntaments Empresaris Famílies Entitats i ONG L’ideal és que la ciutadania digui: “La Universitat de Girona és la nostra universitat; la volem aquí, igual o millor, perquè marca una diferència i ens aporta molt.” Aquesta és la imatge amb què Calbó voldria que se’l recordés al final del mandat.

← Torna a tots els podcasts