El Jardí de l’Ànima

Introducció breu al sentit del programa: un espai per compartir des de l’autenticitat, teixir vincles invisibles amb els oients i recordar que ningú està sol en el seu camí interior.

Conversa distesa on es dona les gràcies als oients, a Girona FM i entre elles mateixes. Es reconeix que tant els comentaris positius com els crítics formen part del creixement del programa.

Es pregunten quin element (foc, aire, terra o aigua) les defineix. Descobreixen que se senten combinació de diversos elements i reflexionen sobre com l’astrologia i el simbolisme poden ajudar a l’autoconeixement.

Una d’elles explica una experiència amb la seva carta astral i com va descobrir que tenia menys foc i més terra del que creia. Es parla de la diferència entre com ens veuen els altres i com ens sentim per dins.

Reflexió sobre com l’humor ajuda a alleugerir situacions difícils i la tendresa suavitza i obre el cor. Conclouen que per a elles humor i tendresa formen un binomi inseparable en el creixement personal.

Expliquen un atracament adolescent absurd i com una d’elles va reaccionar rient nerviosament. Utilitzen l’anècdota per il·lustrar com, en moments de molt estrès, l’humor pot aparèixer com a mecanisme de desidentificació i supervivència.

Parlen de demanar senyals a la vida quan no saben cap a on tirar. Una d’elles enllaça amb una dinàmica del podcast anterior de “tirar al foc” allò que vol transmutar i després estar atenta al que la vida li retorna.

Es plantegen si les senyals són reals o projeccions pròpies. Parlen de sincronicitats com frases en samarretes o anuncis que semblen fets a mida del que viuen, i del risc de crear-se narratives interessades.

Expliquen que, en demanar una senyal, el cervell al principi ho veu tot. El valor arriba quan t’oblides de la petició i la senyal t’arriba de forma inesperada. Remarquen que la decisió final sempre és pròpia i que cal un treball de confiança interna.

Cadascuna tria una paraula per descriure el seu moment: canvi, goig, alegria, obertura. Comparteixen la il·lusió pel camí que s’obre amb el programa i la vulnerabilitat i autenticitat que això implica.

Es pregunten quin és el seu valor afegit i apareixen tres paraules clau: bondat, alegria i sinceritat, que totes acaben fent seves com a valors a cultivar.

Cada una defineix què és per ella l’espiritualitat: connexió vertical i horitzontal amb la terra, el “de dalt” i els altres; relat que ajuda a explicar-nos la vida; i retorn profund a l’essència que travessa espai i temps però s’encarna en el dia a dia.

Fan una breu pausa musical (“Serà perquè te amo”) i comenten entre rialles amb el tècnic (l’Arnau), reforçant el to proper i espontani del programa.

Es pregunten si s’ha perdut el sentit comú. Parlen de com elles mateixes el perden quan es compliquen massa la vida i associen el sentit comú al “seny” i a la senzillesa, tot i reconèixer que canvia segons la persona i la generació.

Es recull la idea que el sentit comú són creences comunitàries que es poden discutir i reconstruir. El que per una àvia és sentit comú pot ser molt diferent del que ho és per a una altra generació, posant el focus en els valors que el sustenten.

Comparteixen creences que han deixat enrere: la hiperactivitat com a identitat fixa, la necessitat d’una preparació exhaustiva per fer tallers o actuar, i els “se suposa que” socials sobre com viure. L’alliberament arriba en adonar-se que poden ser i actuar d’una altra manera.

Debaten si tot passa per una raó. Expliquen que en el moment del dolor no veuen cap sentit, però amb el temps poden llegir aquelles experiències com a passos necessaris en el seu camí. Parlen de resignificar i d’aprendre de tot i tothom.

A partir d’una cita de Jorge Drexler, reflexionen que no hi ha amor sense llibertat. Com més estimes, més llibertat vols donar a l’altre. Comparteixen l’emoció i la dificultat real de donar llibertat a parella, fills i família sense caure en l’amor possessiu.

Tanquen el bloc de preguntes agraint-se mútuament la sinceritat i la complicitat. Reafirmen el Jardí com un espai on poden ser elles mateixes i on la llum, la terra i les paraules són ponts entre totes.

Es presenta una dinàmica orientada a l’empoderament a través de l’observació de les emocions que aporten benestar, força i expansió. Es vincula amb el procés de deixar enrere allò que no volem i obrir-nos al que forma part de la nostra essència.

S’explica detalladament com observar les emocions positives: identificar en quina part del cos apareixen, quin moviment tenen, què aporten, i donar-se un temps mínim (5–10 minuts) per entrar cada cop més profundament en l’experiència.

Parlen del boicot de la ment i proposen recursos simbòlics (posar-la en un coixí, llençar-la a una “paperera” imaginària) per deixar espai a l’escolta emocional i corporal. Suggereixen negociar amb la ment: ara sentir, després analitzar.

Alerten que algunes emocions d’empoderament poden ser defenses que amaguen vulnerabilitats. Recomanen estar oberts a imatges, intuïcions i “baixades d’informació” que sorgeixen durant la pràctica, sempre ancorades al cos.

Les presentadores es comprometen a fer la pràctica d’empoderament i conviden els oients a compartir-ne els resultats a les xarxes del programa, abans de passar a la secció de dedicatòries.

Expliquen que la floristeria Les flors de l’Alba patrocina la secció de dedicatòries amb vals de 5 €. Donen el correu i l’Instagram del programa per enviar dedicatòries i presenten l’Ester, l’oient que farà la dedicatòria d’avui.

Expliquen que l’Ester és amiga d’una amiga, però que s’han anat coneixent i fent amigues a través de notes de veu arran del programa. Es mostra com el Jardí genera vincles reals entre persones que no es coneixien.

Es tanquen el programa entre elles amb agraïments i comentaris distesos (incloent el tècnic Arnau, batejat com “el Buda”). Deixen pas a la dedicatòria enregistrada de l’Ester.

L’Ester dedica la cançó “Perles de Gel” a totes les persones en processos de canvi i als seus grups de creixement personal. Explica com la cançó l’ha ajudat a trobar bellesa en el dolor. A continuació, sonen fragments de la peça, centrats en la connexió amb la terra i el poder de l’amor.

El programa es tanca amb el desig que l’únic poder sigui el de l’amor i que totes les vies portin al cor, repetint el “Fins demà!” que ja és marca de la casa del Jardí de l’Ànima.