L'Entrevista als candidats a rector de la UdG. José Manuel Fernández-Real
Presentació del cicle d’entrevistes als tres candidats a rector de la Universitat de Girona a Girona FM i introducció de José Manuel Fernández Real: edat, trajectòria com a metge, degà de la Facultat de Medicina, cap de secció a l’Hospital Trueta i investigador especialitzat en obesitat, diabetis i metabolisme.
El candidat explica per què es presenta a rector: es defineix com a metge investigador i subratlla la importància del coneixement. Defensa que la universitat s’ha centrat massa en transmetre coneixement, quelcom que avui també poden fer altres plataformes, i reivindica que allò que la fa única és la creació de coneixement. Diu que el seu impuls principal és l’“amor al coneixement”.
Fernández Real exposa el lema de la seva candidatura, “construir ponts”. Vol reforçar la relació entre facultats i campus, fomentant recerca transversal i docència interdisciplinària. Destaca que hi ha professors molt brillants poc visibles i que el PTGAS treballa sovint aïllat i sense prou reconeixement ni carrera professional definida. També considera que l’estudiantat, tot i tenir representació formal, té canals de comunicació limitats.
El candidat amplia el concepte de construir ponts a la relació amb la societat. Considera que la universitat sovint viu d’esquena a la ciutat i al territori i posa com a exemple el projecte del Campus de Salut i el nou Trueta, previst per al 2031. Defensa que no n’hi ha prou amb un hospital nou, sinó que cal una docència i unes facultats plenament integrades en aquest campus des del primer dia.
Detalla com vol construir ponts a la pràctica: crear equips multidisciplinaris des del primer dia i superar la fragmentació interna entre equip rectoral i delegats. Vol millorar la interacció a nivell de gestió i acabar amb la sensació de “dos equips separats”. Respecte del PTGAS, insisteix en reconèixer mèrits, trencar l’aïllament i fomentar el treball en equip, aplicant principis de team building.
Explica la seva experiència a Medicina, on organitza reunions mensuals amb els delegats de curs per recollir problemes que no arriben pels canals formals, i afirma que voldria estendre aquest model. A l’exterior, aposta per establir aliances amb universitats d’Alemanya, Anglaterra (transcampus), la Xina, Austràlia i l’Índia. També ha contactat amb una persona vinculada a la Universitat de Cambridge per aprendre de la seva política universitària i reforçar la projecció internacional.
S’aborda el fet que va ser l’últim candidat a anunciar-se. Fernández Real admet que ha parlat amb molts professors molt brillants però poc visibles, sovint lligats a grans projectes de recerca que dificulten assumir càrrecs de gestió. Malgrat això, no vol renunciar a comptar amb aquest talent. Considera que els vicerectorats impliquen una gestió molt complexa i proposa alleugerir-la millorant els programes informàtics, que veu obsolets i que fan perdre massa temps.
Explica que va trigar a decidir-se a presentar-se perquè volia assegurar-se de tenir un gerent molt competent i una persona experta en comunicació i relacions institucionals. Considera que sense aquestes dues figures clau el projecte no tenia sentit. Subratlla la necessitat de fer molt més atractiva la imatge i la comunicació de la universitat cap enfora per poder construir ponts amb la societat i altres institucions.
Davant la pregunta de si arribar tard li resta opcions, respon que el més important és la idea i el projecte. Insisteix que cal un bon equip, especialment pel que fa a gerència i comunicació, i que la gestió ha de ser més eficient per no truncar les carreres investigadores o docents d’aquells que assumeixen responsabilitats de govern. Defensa que el seu projecte posa al centre les persones, no només les intencions.
Valora els vuit anys de rectorat de Quim Salvi com un període de molt bona gestió, destacant l’elaboració del nou Estatut de la UdG. No obstant això, considera que ha faltat una “idea central” capaç d’arrossegar la comunitat universitària. Defensant la importància de la gestió, afegeix que també cal un lideratge que generi il·lusió i orienti tots els col·lectius en una mateixa direcció.
Es tracta la qüestió de l’oferta de graus, màsters i postgraus. Fernández Real destaca els graus de Mestres d’Educació Infantil i Primària com a centrals per al país, ja que condicionen la formació de les futures generacions. Cita Finlàndia com a referent en reconeixement social dels mestres. També proposa impulsar un nou grau de Matemàtiques, que veu com a troncal en ciències i fonamental per donar visibilitat al talent i atraure estudiants de nivell.
La conversa se centra en el Campus de Salut i el nou hospital Trueta. Fernández Real defensa que cal alineació entre la universitat, el sistema de salut, la ciutat, la societat civil, el món empresarial i les noves facultats proposades (Farmàcia, possible Veterinària i part d’Educació i Psicologia/Educació Social). Considera que fins ara hi ha hagut massa distància entre aquests actors i que el repte és aprofitar una oportunitat que potser no es repetirà en cent anys. Aclareix que la sanitat no està en risc de caure per sota dels mínims, però aspira a tenir “la millor” possible, insistint que tots els membres de la comunitat universitària seran, tard o d’hora, pacients del sistema.
Es parla de la interacció entre universitat i ciutat arran de compres d’edificis com el Convent de les Butinyanes i d’obres als diferents campus. Fernández Real reconeix una manca real d’espais i apunta que hi ha edificis antics en desús que es podrien aprofitar tant per ampliar la universitat com per a residències d’estudiants. Relata el cas d’una estudiant xinesa que va trigar dos mesos a trobar allotjament per il·lustrar la gravetat del problema d’habitatge, que afecta directament la capacitat d’atracció de talent.
Es profunditza en el problema de l’habitatge. El candidat considera que s’ha fet poc i que això demostra que s’arriba tard. Proposa incentivar el diàleg amb els ajuntaments de Girona i de municipis propers per trobar solucions en forma d’espais i residències. Sobre l’atracció i la fuga de talent, defensa que el flux continu d’entrada i sortida d’estudiants i investigadors és positiu i imprescindible per enriquir la universitat, i que no s’ha de veure com un dilema entre importar o exportar talent.
Detalla el seu plantejament sobre mobilitat acadèmica: vol incentivar que professorat estranger vingui a la UdG i que el professorat de la UdG faci estades en institucions de prestigi. Critica que la UdG és l’única universitat catalana sense una política de sabàtics real, més enllà d’algun semestre puntual, i proposa establir anys sabàtics per a professorat amb trajectòries brillants, ja que l’aprenentatge i les col·laboracions que n’emergiran redundaran en benefici directe de la universitat.
Es comenta l’augment del nombre de càtedres a la UdG fins a un total de 30. Fernández Real considera que cal revisar-ne l’eficiència i analitzar el cost real, inclosa la gestió econòmica que sovint recau sobre les facultats. Proposa fer una avaluació de cost-efectivitat i del retorn acadèmic i social que aporten a la universitat, per decidir quines cal potenciar, reorganitzar o racionalitzar.
En la part final, el locutor li demana que imagini que és proclamat rector la setmana vinent i que s’ha arribat al 2031, final del seu mandat. Fernández Real diu que li agradaria ser recordat com un “constructor de ponts”. Vol deixar un equip potent i amb projecció de futur, sobre el qual el següent rector es pugui recolzar. Insisteix que l’important no és la figura personal del rector, sinó la capacitat de crear equips molt forts, estables i capaços d’arrossegar tota la universitat.
Resum general
Entrevista a José Manuel Fernández Real, candidat a rector de la Universitat de Girona (UdG), dins el cicle dedicat als tres aspirants al rectorat. L’entrevista gira entorn de:
- La seva idea força: posar el coneixement al centre i “construir ponts” dins i fora de la universitat.
- El seu perfil de metge i investigador, i com això condiciona el seu projecte.
- La necessitat de millorar la governança, la comunicació i la cohesió entre col·lectius (PDI, PTGAS i estudiants).
- El Campus de Salut i el nou hospital Trueta com a gran oportunitat estratègica fins a 2031.
- Els espais universitaris, l’habitatge i l’atracció de talent com a reptes de ciutat i de país.
- La internacionalització, els sabàtics i el mapa de càtedres.
1. Perfil del candidat i motivació
1.1. Qui és José Manuel Fernández Real
- 63 anys, metge especialista en endocrinologia i nutrició.
- Degà de la Facultat de Medicina de la UdG.
- Cap de secció a l’Hospital Dr. Josep Trueta.
- Investigador de l’IDIBGI i del CIBEROBN, especialitzat en obesitat, diabetis, metabolisme i microbiota intestinal.
- Guardonat amb premis de recerca biomèdica i president de l’Associació Catalana de la Diabetis.
- Destaca que no ha format part d’equips de rectorat anteriors, fet que el presenta com a figura no vinculada al govern sortint.
1.2. Per què es presenta a rector
- Es defineix principalment com a metge i investigador.
- Diu que el que l’empeny és “amor al coneixement”:
- Defensa que la universitat no pot quedar-se només en transmetre coneixement, ja que això avui també ho fan moltes plataformes. - Reivindica que el que és únic de la universitat és la creació de coneixement.
“El que m’ha impulsat a presentar la meva candidatura és amor, amor al coneixement.”
2. Lema i trets distintius de la candidatura
2.1. “Construir ponts” com a idea central
El seu lema és “construir ponts”, que desglossa en diversos nivells:
- Dins la universitat:
- Entre facultats i campus: considera que les 9 facultats funcionen massa de manera aïllada. - Vol potenciar recerca transversal i docència interdisciplinària.
- Entre col·lectius:
- PDI (professorat i investigadors): denuncia que hi ha professors molt brillants poc visualitzats. - PTGAS (personal tècnic, de gestió i serveis): sovint treballen aïllats i poc reconeguts, i reclama una carrera professional clara. - Estudiantat: tot i tenir una representació formal a la LOU, creu que els canals reals de comunicació són limitats.
- Amb l’entorn i la societat:
- Detecta que sovint la UdG està d’esquena a la ciutat i al territori. - Vol aliances amb la ciutat, el teixit empresarial i el sistema de salut, especialment de cara al Campus de Salut.
“Hem d’alinear tots els astres perquè actuïn de tractors de tota la ciutat de Girona cap al futur.”
2.2. Com vol ser percebut
- Vol que es reconegui la seva candidatura per:
- Centralitat del coneixement i la recerca. - Capacitat de cohesionar i fer equip. - Orientació estratègica envers grans projectes com el Campus de Salut.
3. Governança interna i equip rectoral
3.1. Multidisciplinarietat i “team building”
- Explica que, en experiències prèvies, a les reunions de l’equip de govern semblava que hi hagués “dos equips separats”: rectoral i delegats.
- Vol que tothom formi part d’un únic equip, amb interacció real i no només reunions formals.
- Insisteix en el “team building”:
- Donar visibilitat a la feina del PTGAS. - Reconèixer mèrits i trencar l’aïllament del personal de gestió.
3.2. Relació amb l’estudiantat
- Proposa reunions periòdiques fora dels òrgans de govern.
- Posa com a exemple Medicina, on fa reunions mensuals amb els delegats de curs per recollir problemes que, d’altra manera, no arribarien.
3.3. Equip, temps de gestió i eines informàtiques
- Va ser l’últim candidat a presentar-se i reconeix que això pot fer pensar en una candidatura “d’última hora”, però ho justifica per:
- Dificultat de convèncer professors brillants que tenen grans compromisos de recerca. - Vol no renunciar al millor talent intern per als vicerectorats.
- Assenyala un problema clau: la sobrecàrrega de gestió:
- Els programes informàtics de gestió són, segons ell, antics i obsolets, i fan perdre molt de temps. - Proposa optimitzar les eines digitals per fer més atractiu assumir responsabilitats de gestió.
3.4. Figures clau: gerent i comunicació
- Va trigar a decidir-se fins a trobar:
- Un gerent “a l’alçada del repte”. - Una persona experta en comunicació i relacions institucionals.
- Considera que la porta d’entrada de la universitat ha de ser molt més atractiva, i que la comunicació és central per construir ponts.
“Sense un gerent i una persona experta en comunicació, això no tenia sentit.”
3.5. Valoració del rectorat de Quim Salvi
- Defineix Quim Salvi com un “excel·lent gestor”.
- Reconeix especialment la feina en l’elaboració dels nous Estatuts de la UdG, un procés complex i important.
- Però considera que ha mancat una “idea central que arrossegui la gent”:
- La universitat necessita bons gestors, però també lideratge inspirador. - Troba a faltar una visió compartida que faci que “tothom vagi en la mateixa ona”.
No es presenta ni com a pur continuista ni com a trencador radical, sinó com algú que vol afegir lideratge i cohesió a una base de gestió que ja reconeix.
4. Oferta d’estudis i noves titulacions
4.1. Renovació i prioritats en graus
- Assegura que al seu programa (encara per publicar completament) hi ha un desgranat detall sobre l’oferta.
- Destaca especialment:
- Graus de Mestres d’Educació Infantil i Primària:
- Els considera estratègics per al país.
- El mirall han de ser països com Finlàndia, on el mestre està ben considerat i reconegut.
- Defensa revisar tant els plans d’estudis com els recorreguts professionals dels mestres.
- Nou grau de Matemàtiques:
- Les matemàtiques són troncals en totes les ciències i fonamentals en una universitat pública.
- Aquest grau serviria per donar visibilitat al talent i atreure estudiants que poden ajudar a transformar la universitat.
- Apunta que hi ha altres graus i apostes en preparació, però sense entrar en tots els detalls en aquesta entrevista.
5. Campus de Salut i nou Trueta
5.1. Una oportunitat única fins al 2031
- El Campus de Salut i el nou Hospital Trueta són, per ell, un dels grans eixos de futur de la UdG i de tot el territori.
- Recorda que la previsió és inaugurar-lo el 2031, any en què també acabaria el seu mandat si és escollit rector.
- Ho descriu com una oportunitat irrepetible:
“És una oportunitat que no tindrem mai més a la nostra vida; potser d’aquí a cent anys n’hi haurà una de similar.”
5.2. Integració plena universitat–salut
- Reitera que l’objectiu no és només tenir un hospital nou, sinó un ecosistema universitari-sanitari integrat des del primer dia:
- Facultats plenament inserides al Campus de Salut. - Docència i recerca en contacte directe amb l’hospital.
- Llista les peces que hi han de convergir:
- Facultat de Medicina (que ja hi està molt implicada). - Nova Facultat de Farmàcia (espera que sigui una realitat aviat). - Proposta de Facultat de Veterinària. - Part de la Facultat d’Educació i Psicologia i d’Educació Social dins el Campus de Salut. - Món de la innovació i l’empresa. - Societat civil i ajuntaments (Girona, Salt, etc.).
- Detecta que fins ara hi ha hagut massa distància:
- La universitat i el sistema de salut han avançat massa per separat. - La ciutat no ha acabat de visualitzar tota la importància del projecte.
5.3. “La millor salut possible”, no només uns mínims
- Aclareix que la qualitat de la sanitat no està en risc en termes de mínims, però que ell aspira a “la millor”, no només a una sanitat acceptable.
- Defensa ser “egoistes com a futurs pacients”:
- Tota la comunitat universitària (professors, PTGAS, estudiants) acabarà passant pel sistema de salut. - Això justifica exigir el màxim nivell possible d’integració i qualitat.
6. Relació universitat–ciutat i espais
6.1. Manca d’espais i noves oportunitats
- Considera que sí que hi ha manca d’espais a la UdG, en diversos campus.
- Valora positivament compres com la del Convent de les Butinyanes al Barri Vell, però creu que cal anar més enllà:
- Reutilitzar antics edificis en desús a la ciutat. - Pensar-los també com a residències d’estudiants.
- Explica casos reals de dificultat per trobar allotjament:
- Una estudiant xinesa becada va estar dos mesos buscant lloguer adequat. - D’aquesta anècdota dedueix que el problema és estructural i molt extens.
6.2. Habitatge, residències i rol dels ajuntaments
- Afirma clarament que “s’ha fet poc” en habitatge per estudiants i personal: si avui hi ha tanta manca d’espais, ja anem tard.
- Proposa:
- Incentivar el diàleg amb ajuntaments propers, no només Girona ciutat. - Buscar solucions en municipis de l’entorn, aprofitant la seva proximitat. - Impulsar residències universitàries i models mixtos (no entra en detall, però ho deixa implícit en parlar de residències i viles universitàries).
- Enllaça aquest tema directament amb la capacitat d’atracció d’estudiants i investigadors, tant nacionals com internacionals.
7. Talent, internacionalització i sabàtics
7.1. Importar i exportar talent
- Davant la tensió entre atreure talent i alhora veure marxar gent formada a la UdG, defensa un flux continu d’entrada i sortida com a clau de qualitat.
- Ho compara amb les millors universitats del món, on:
- El moviment constant de persones “pol·litza” la institució. - Aquest intercanvi enriqueix la recerca i la docència.
“No és que siguin antagònics el sortir i l’entrar, sinó que, afortunadament, hem de sortir i entrar contínuament.”
7.2. Aliances internacionals
- Ha iniciat converses amb diversos socatges internacionals:
- Transcampus entre Alemanya i Anglaterra. - Universitats de la Xina, Austràlia i l’Índia. - Una persona de la Universitat de Cambridge, experta en política universitària d’aquell centre, per aprendre com construir ponts internacionals.
- L’objectiu és teixir xarxes amb universitats punteres per:
- Facilitar estades de professorat i estudiantat. - Compartir bones pràctiques de governança i recerca.
7.3. Política de sabàtics
- Critica que la UdG és l’única universitat de Catalunya sense una política completa de sabàtics:
- Ara només existeix una modalitat molt limitada (un semestre i en condicions puntuals).
- Proposa establir anys sabàtics reals per a professorat amb:
- Carrera acadèmica brillant. - Capacitat d’estar un any en institucions de prestigi (nacionals o internacionals).
- Considera que el retorn d’aquests sabàtics és directe per a la UdG:
- Millora de la recerca. - Noves col·laboracions. - Actualització de metodologies docents i científiques.
8. Càtedres i recerca
8.1. Mapa de càtedres de la UdG
- Actualment hi ha 30 càtedres vinculades a la UdG.
- Planteja analitzar-ne a fons l’eficiència:
- No només el retorn econòmic. - També el cost real de gestió que recau sovint en les facultats. - El retorn acadèmic i social: què aporten a la universitat en termes de recerca, transferència i imatge.
- Proposa un estudi de cost-efectivitat i una avaluació sistemàtica per decidir:
- Quines cal impulsar, reorientar o racionalitzar.
9. Com voldria ser recordat com a rector
En un exercici de projecció entre 2025 (eleccions) i 2031 (final del mandat), respon que voldria ser recordat com un “constructor de ponts”.
- Punts clau de com vol deixar la UdG el 2031:
- Amb equips molt potents, estables i projectats al futur. - Amb un equip que pugui continuar més enllà del seu mandat i que el següent rector consideri imprescindible. - Amb una universitat més cohesionada internament (PDI, PTGAS, estudiantat) i més connectada amb la ciutat, el Campus de Salut i el món.
“El que és important no és la figura del rector, sinó fer equips molt potents, molt estables, que arrosseguin la resta de la universitat.”
10. Temes principals tractats
- Model de universitat i coneixement:
- Creació vs. transmissió de coneixement. - Amor al coneixement com a motor de la candidatura.
- Governança i gestió:
- Construir ponts entre col·lectius (PDI, PTGAS, estudiants). - Millora de la gestió interna i digitalització. - Necessitat d’un bon gerent i d’una estratègia de comunicació forta.
- Oferta acadèmica:
- Reforç de Mestres d’Educació Infantil i Primària. - Proposta de grau de Matemàtiques.
- Campus de Salut i nou Trueta:
- Integració plena universitat–salut–ciutat–empresa. - Nuevas facultats (Farmàcia, possible Veterinària) i reubicació parcial d’Educació i Psicologia.
- Relació amb la ciutat i espais:
- Manca d’espais i habitatge. - Reutilització d’edificis i col·laboració amb ajuntaments de l’entorn.
- Internacionalització i talent:
- Entrar i sortir de talent com a procés enriquidor. - Aliances amb universitats d’Europa, Àsia i Oceania. - Implantació d’una política real de sabàtics.
- Càtedres:
- Revisió crítica de les 30 càtedres: cost, retorn i alineament amb l’estratègia de la UdG.
11. Glossari intern (conceptes clau de l’episodi)
(No és el glossari proporcionat, sinó un mini-glossari dels conceptes tractats a l’entrevista)
- PDI: Personal docent i investigador de la universitat.
- PTGAS: Personal tècnic, de gestió i administració de serveis.
- Campus de Salut: Projecte estratègic que agrupa el nou Hospital Trueta i diverses facultats i serveis universitaris relacionats amb la salut.
- Sabàtics: Períodes (normalment un any) en què el professorat pot dedicar-se a recerca o formació en altres institucions, alliberat parcialment de docència.
- Càtedres de la UdG: Estructures mixtes entre universitat i agents externs (empreses, institucions, administracions) que impulsen recerca, formació i transferència de coneixement en àmbits específics.

