Garcia i Terribas Associats

Panorama general del programa

Garcia i Terribas Associats a Girona FM ofereix un recorregut complet per l’actualitat cultural gironina: aniversaris de cinema, agenda teatral, estrenes cinematogràfiques, novetats editorials i una llarga conversa sobre òpera i dinamització cultural.

El to és amè i conversat, amb moltes anècdotes personals i referències cinèfiles, però també amb reflexions de fons sobre:

• El paper del Cinema Truffaut com a «cinema del poble»
• La importància de portar l’òpera al gran públic i trencar tòpics elitistes
• La funció de festivals com Temporada Alta i de la xarxa de teatres de la demarcació
• La relació entre cultura, memòria i debat polític actual

1. Celebració dels 25 anys del Cinema Truffaut

1.1. La festa dels 25 anys

• Es comenta extensament la festa dels 25 anys del cinema Truffaut, definida com «esplèndida» i «magnífica».
• Destaquen que fins i tot els discursos dels polítics van ser bons, cosa que ells mateixos consideren excepcional.
• Es projecta un curt amb 100 persones significatives de la història del cinema Truffaut.
• L’acte es fa al Teatre Municipal perquè al Truffaut no hi cabrien les aproximadament 450 persones assistents.

«Si existeix el Trifó és gràcies al públic.»

1.2. Política, institucions i reconeixement

• Hi participen alcaldes i exalcaldes, com Lluc Salellas i Quim Nadal, i representants culturals com Àngel Quintana o Paco de la Llosa.
• Molts marxen ràpid per assistir als premis del Diari de Girona, on també s’atorga un reconeixement cultural al Truffaut.
• S’explica que es van ajustar horaris perquè tothom pogués ser als dos actes.

1.3. El Cinema Truffaut com a «cinema del poble»

• Terribas desenvolupa la idea que el Truffaut és «el cinema del poble»:

- El Modern era un ateneu lligat a la fàbrica Grober, pensat pels treballadors. - Quan l’Ajuntament n’assumeix la propietat, passa a ser del conjunt de la ciutadania. - D’aquí la deducció: si l’Ajuntament és el poble, el Truffaut és el cinema del poble.

1.4. Continuïtat i relleus del cinema

• Es destaquen els antics empresaris de sales gironines: Gratacós, Agustí, Regàs, etc.
• Emociona especialment que fills d’en Narcís Agustí i de la família Gratacós assisteixin a l’aniversari, mostrant continuïtat i complicitat, no competència.
• Recorden que, en 25 anys, el Truffaut ha augmentat molt el públic i està en una posició «extraordinària» dins l’exhibició de cinema d’autor.

1.5. Pel·lícula de la festa i altres espectacles

• La pel·lícula projectada a la festa (una ficció sobre Truffaut, Godard, Rohmer, etc.) genera opinions diverses:

- Agrada sobretot el casting, perquè els actors s’assemblen molt als originals. - Un dels presentadors confessa que la pel·lícula no el va enganxar tant com esperava.

• Es parla també d’espectacles teatrals recents:

- “Un tal César” de Marcel Tomàs, recomanada perquè millora funció rere funció. - L’obra “Gegant” de Josep Maria Pou, que agrada per un repartiment equilibrat i el paper de Clàudia Benito.

2. Debat polític i ètic arran de l’obra “Gegant”

2.1. L’obra com a detonant

• Després de veure “Gegant”, l’ambient al vestíbul s’omple de debats intensos sobre el conflicte palestí-israelià.
• Expliquen que la funció convida a reflexionar sobre la violència, el terrorisme i la resposta dels estats.

2.2. Comparacions i matisos

• S’utilitza l’exemple d’ETA i la independència de Catalunya per explicar com, des de fora, és difícil entendre realitats complexes sense viure-les.
• S’argumenta que:

- No tots els jueus són responsables, però la ideologia del govern israelià és l’objecte de crítica. - Es compara la situació a Gaza amb un genocidi planificat, posant-ho en paral·lel amb el que va fer Hitler amb els jueus. - Es fa l’exercici hipotètic: i si l’Estat espanyol hagués respost a ETA bombardejant massivament el País Basc?

«És molt greu poder discutir una cosa així des de fora; has de ser allà per entendre-la.»

• Conclouen que el valor de l’obra és precisament provocar debat serè però intens, amb opinions diferents.

3. Premis Butaca i actualitat teatral catalana

3.1. Premis Butaca

• Es comenta la gala dels Premis Butaca, seguida a través de Televisió Empordà.
• Destaquen:

- Josep Maria Pou, premi Anna Lizaran (normalment atorgat a dones, fet que subratllen). - L’obra “L’Herència”, de sis hores sobre el món gai a Nova York, una de les grans guanyadores. - Guardons per Carles Martínez, Teresa de Sano, Jordi Bosch, Rosa Renom, Daniela Brown (per La gavina de Julio Manrique). - Millor text per Cristina Clemente amb “Dones de ràdio”. - El musical “L’Ànima”, que arrasa en la categoria musical i torna al Teatre Tívoli.

3.2. Temporada Alta i escena contemporània

• Fent el repàs de Temporada Alta, destaquen:

- El Combat de dramaturgia catalana a la Sala La Planeta:

• L’Ivan Campillo guanya amb “Qui vol ser princesa?” i passarà a la final.

- Al CaixaForum Girona, dansa amb “Picasso, una idea” de Lorena Nogal, peça que trenca límits entre públic i intèrpret.

- A Sala La Planeta, “Manual para seres vivos” de la companyia La Mula: espectacle visual, juganer i filosòfic sobre llenguatge i històries.

- Al Teatre Municipal de Girona, l’arribada de la coreògrafa Miet Warlop, una de les grans figures europees de l’escena contemporània.

- A Salt, l’obra d’Angélica Liddell “Sé poco del funeral de Mishima o El placer de morir”, programada a un quart de set del matí per vincular la funció amb la sortida del sol; les entrades estan exhaurides.

- A la Mercè: “Història de l’amor” de l’Agrupación Señor Serrano.

- A la Sala La Planeta, “El oficio de morir” de Marina Otero.

- Al Centre d’Arts Escèniques El Canal: dansa “Cèl·lula, coixent, sis, faula” de Roser López Espinosa, una peça que combina cossos, faules i criatures fantàstiques.

3.3. Teatre a la demarcació de Girona

• Teatre de Bescanó:

- “La presència” de Carme Marfà i Iago Alonso, dirigida per Pau Carrió, amb Anna Sahun, Pau Roca, Marc Rodríguez i Nausicaa Bonnín. - L’èxit a Bescanó fa que al Teatre Municipal de Girona s’hagi afegit una funció extra (25 i 26 de novembre, totes dues plenes).

• Lloret de Mar (Teatre):

- “El maestro Juan Martínez estaba allí”, direcció de Xavier Albertí i protagonitzada per Miguel Rellán. - Albertí explica que la peça adapta la novel·la de Manuel Chaves Nogales, construïda com una falsa entrevista a un ballarí de flamenc que viu la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa.

4. Òpera: viatges al Liceu i divulgació

4.1. Presentació de Joan Manel Barceló i Amics de l’Òpera de Girona

• Entra en antena Joan Manel Barceló, president dels Amics de l’Òpera de Girona, per explicar:

- Les sortides al Gran Teatre del Liceu. - La programació anual d’òperes. - La manera com acosten l’òpera a tota mena de públic, trencant l’estereotip elitista.

• L’entitat té uns 240 socis, però les activitats són obertes perquè qualsevol hi pugui participar.

«L’objectiu és gaudir-ne, però també promoure que hi hagi més oferta lírica a prop.»

4.2. Gran èxit de “L’Elisir d’amore”

• El 30 de novembre organitzen la primera sortida de la temporada: “L’elisir d’amore”.
• Hi ha tanta demanda que calen tres autocars (uns 165 assistents, gairebé plens).
• Barceló la defineix com una òpera ideal per a públic poc avesat:

- Música agradable de cap a fi, sense trams avorrits. - Exemple de l’òpera italiana quan està ben feta i amb gràcia.

4.3. Wagner i la por als wagnerians

• La següent gran sortida és per veure “Tristan und Isolde” el 31 de gener.

• Barceló admet que ell mateix, de jove, es saltava Wagner perquè li feia por avorrir-se, tot i la grandesa musical.
• Ara constata que s’està perdent la por a Wagner:

- S’han omplert també tres autocars per aquesta òpera. - Hi ha un Club Wagner a Barcelona que anima molt aquest món.

• S’explica la diferència de recepció històrica:

- Barcelona havia estat una ciutat wagneriana a principis del segle XX. - Però, per exemple, una visita de l’Orquestra de Bayreuth fa uns anys no va omplir totes les funcions.

4.4. L’anècdota de “Tristan” i el cinema clàssic

• Un dels presentadors vol veure “Tristan i Isolda” per una raó cinematogràfica:

- Una vella pel·lícula amb Eleanor Parker i Glenn Ford (“Melodia interrumpida”) on una soprano, accidentada, torna a caminar interpretant Tristan en cadira de rodes.

• Això serveix per connectar òpera i memòria cinèfila.

4.5. Strauss: “Arabella” al Metropolitan i al Truffaut

• Es comenta l’òpera “Arabella” de Richard Strauss, que es projectarà en directe des del Metropolitan de Nova York al Cinema Truffaut (funció de dissabte a les 19.00).
• Barceló en fa una mini classe d’història de la música:

- Strauss comença amb òperes vanguardistes i escandaloses (Salomé). - Després de la Primera Guerra Mundial, com molts artistes (incloent Picasso), fa un retorn al classicisme. - Arabella és una òpera del segle XX, però accessible, amb àries i estructura clàssica, sense estridències extremes.

• Recorden que Barceló és qui redacta els fulletons explicatius que es reparteixen al Truffaut abans de les òperes en pantalla.

4.6. Grans veus al Liceu i a Girona

• S’anuncia l’arribada de dues sopranos de primer nivell a Girona:

- Dina Kuznetsova (apareix al tall com Dina Sierra, però el context indica una gran veu internacional). - Elisabeth Teige o Lise Davidsen (en l’àudio apareix com Elise Davidson), descrita com una de les veus líriques més prestigioses del moment.

• Recorden un precedent: el recital de Peter Mattei / Peter Bence (en l’àudio: Pieter Benzala), que no va omplir la sala mitjana de l’Auditori, mostrant que a vegades el públic no és conscient del nivell del que se li ofereix.

«Després, quan siguin grans, diran: ‘Jo vaig ser allà’.»

4.7. Organització, socis i prioritats

• Sistema de reserves:

- 15 dies abans d’obrir al públic general, s’envia la programació als socis. - Els socis tenen avantatge per reservar, però un cop obert al públic, es prioritza l’ordre de petició.

• Difusió de les activitats:

- Butlletí per correu electrònic a tothom que ho sol·licita. - Facebook i web amb calendari anual.

4.8. Volum d’activitat i finançament

• L’any anterior van fer més d’una activitat per setmana de mitjana:

- Xerrades a la Casa de Cultura, a La Mercè, activitats a l’estiu a Calella de Palafrugell, etc.

• Finançament:

- Viatges al Liceu: cada persona es paga entrada i desplaçament. - Les conferències són gratuïtes; quan hi ha ponents de fora, se’ls remunera amb imports moderats. - Reben subvencions de l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i, recentment, una preselecció de la Generalitat per reforçar el concurs de joves cantants al març.

4.9. Futur i risc de “morir d’èxit”

• Pregunten a Barceló si hi ha el perill que l’Associació “es mori d’èxit”.

• Ell respon amb una visió històrica:

- Tot puja i tot baixa: hi haurà moments d’eufòria i d’altres de davallada. - L’important és que hi hagi opcions culturals i llibertat d’escollir. - Si un dia l’interès es desplaça a altres àmbits (com certàmens literaris), no passa res, mentre hi hagi oferta.

«Tu has d’anar fent, i quan tens molt d’èxit, molt bé; i quan no, també.»

• Es remarquen també els moments socials de l’entitat: tiberis, sopars i trobades inspirats en l’òpera.

5. Agenda teatral (concreta) del cap de setmana

5.1. Resum ràpid de programació

• Bescanó:

- “La presència” (Carme Marfà / Iago Alonso) – dissabte nit.

• Teatre Municipal de Girona:

- “La presència” – dimarts 25 i dimecres 26, totes dues funcions plenes.

• Lloret de Mar:

- “El maestro Juan Martínez estaba allí” (Xavier Albertí / Miguel Rellán) – avui divendres, 20.00.

• CaixaForum Girona:

- “Picasso, una idea” (Lorena Nogal) – dansa, divendres en dues sessions.

• Sala La Planeta:

- “Manual para seres vivos” (Companyia La Mula) – divendres, 18.00. - “El oficio de morir” (Marina Otero) – dissabte, 18.00 i 22.00. - Combat de dramaturgia (dilluns 1 de desembre, final Campillo vs. Martí Torres Maineris).

• Teatre Municipal de Girona:

- Espectacle de Miet Warlop (divendres i dissabte, 20.00).

• El Canal (Salt):

- “Cèl·lula, coixent, sis, faula” de Roser López Espinosa.

• Teatre de Salt:

- Angélica Liddell, funció matinera (1h 30’) a un quart de set del matí.

6. Novetats editorials i cinefília

6.1. Llibre “Per un grapat d’històries”

• Es presenta el llibre “Per un grapat d’històries. Moments mítics del cinema” (Ara Llibres) de José María Buñol Durán (1975).
• Contingut:

- Anècdotes i curiositats del món del cinema. - Qui va ser la primera dona directora a l’Estat (no Anna Mariscal, sinó Helena Jordi). - Història dels estudis Esplugas City, grans platós d’“spaghetti western”. - Històries de rodatges, escàndols i moments mítics (com trobades entre Spielberg i Joan Crawford, etc.).

• L’autor també ha escrit:

- “50 pel·lícules essencials sobre el periodisme” (recull de films sobre periodistes i oficis de la comunicació). - Un llibre de memòria generacional sobre “Bola de Drac”.

6.2. Recordatori de grans films periodístics

• Aprofitant el llibre sobre cinema i periodisme, els presentadors citen exemples clàssics:

- Primera plana (i els seus remakes). - El gran carnaval. - Altres films centrats en el quart poder i la premsa.

7. Cinema en cartellera i cicles

7.1. Estrena de “Dràcula” de Luc Besson

• S’estrena una nova versió de “Dràcula” dirigida pel francès Luc Besson (pronunciat Lou Berson en l’àudio), amb Caleb Landry Jones i Sophie (Soy) Bleu.
• Particularitat d’aquesta adaptació:

- Focalitza el personatge en la seva relació amb l’art més que en el terror o el component sexual. - Dràcula, aquí, s’alimenta simbòlicament de creació artística.

• Els presentadors comenten que, amb un enfocament tan lliure, quasi es podria haver creat un personatge nou en lloc de reutilitzar la figura clàssica de Dràcula.

7.2. “Frankenstein” de la Galícia a Netflix

• Es menciona que la versió “Frankenstein” dirigida per F. Javier Gutiérrez / Galder Gaztelu-Urrutia (en l’àudio com Frankenstein de la Galícia) és disponible només a Netflix, malgrat haver passat pel Festival de Sitges i alguna sessió en sales.

7.3. El fenomen “Wicked”

• A la cartellera arriba la segona part de l’adaptació cinematogràfica de “Wicked”, un any després de la primera.
• Es connecta amb l’experiència personal d’un dels locutors:

- Va veure “Wicked” a Londres fa 20 anys, quan es jubilava. - Ara la tornarà a veure a Madrid en versió espanyola en teatre.

• La segona part del film continua la història de les bruixes Elphaba i Glinda, amb Cynthia Erivo, Ariana Grande, Jonathan Bailey i Jeff Goldblum com a Màgic d’Oz.

7.4. Cicle Truffaut: Truffaut al Truffaut

• Al Cinema Truffaut segueix el cicle dedicat a François Truffaut:

- S’ha passat “La peau douce” (La piel suave), que un dels presentadors confessa no haver vist en el seu moment. - S’ha projectat “Le dernier métro”, que barreja teatre i ocupació nazi. - La propera sessió és “La femme d’à côté” (La fem de cotè), primera gran aparició de Fanny Ardant al costat de Gérard Depardieu.

• S’aprofita per repassar la vida sentimental de Truffaut amb actrius com Catherine Deneuve, Jeanne Moreau i Fanny Ardant, i es menciona la seva descendència (Eva, Joséphine).

7.5. Cinema + òpera en directe

• A banda del cicle Truffaut, al Truffaut també es projecta òpera en directe del Metropolitan, com “Arabella” de Strauss (vegeu secció 4.5).

8. Cloenda musical: “Els Professionals” i Maurice Jarre

8.1. La pel·lícula

• El programa es tanca amb la música de “Els Professionals” (The Professionals) de Richard Brooks.
• Reparteixen el record del repartiment: Claudia Cardinale, Burt Lancaster, Robert Ryan, Jack Palance, Lee Marvin.
• Argument resumit:

- Un magnat contracta mercenaris per recuperar la seva esposa, suposadament segrestada per un revolucionari mexicà. - Descobreixen que la dona no ha estat segrestada, sinó que ha fugit voluntàriament d’un marit miserable. - Al final, la deixen marxar amb el revolucionari.

Frase mítica de Lancaster (parafrasejada): «Hi ha qui és fill de puta perquè la seva mare era puta i no en té la culpa; i n’hi ha que ho són sense excusa.»

8.2. La música de Maurice Jarre

• Es reivindica el compositor Maurice Jarre com un dels grans del cinema:

- “Lawrence d’Aràbia”, “Doctor Zhivago”, “El club dels poetes morts”, “Único testigo”, “El año que vivimos peligrosamente”, “Passatge a l’Índia”, “El hombre que pudo reinar”, “El dia més llarg”, entre d’altres.

• Nascut a França el 1924 i mort als EUA el 2009, va compondre més de 150 bandes sonores.

9. Temes principals del podcast

9.1. Cultura local i infraestructures

• Importància del Cinema Truffaut com a referent i «cinema del poble».
• Relació entre cinema, teatre, òpera i institucions (Ajuntament, Diputació, Diari de Girona, Liceu, Auditori).
• Festivals i espais com Temporada Alta, Sala La Planeta, El Canal, Teatre de Bescanó, Teatre Municipal de Girona, CaixaForum.

9.2. Divulgació de l’òpera

• Treball constant dels Amics de l’Òpera de Girona per:

- Facilitar viatges col·lectius al Liceu. - Organitzar xerrades i conferències. - Atraure publics diversos (no només “elits”). - Crear sinergies amb l’Auditori i altres equipaments locals.

9.3. Teatre contemporani i risc artístic

• Programació atrevida de Temporada Alta:

- Dramaturgia catalana emergent. - Dansa contemporània i creació internacional. - Teatre radical i performatiu (cas Angélica Liddell).

9.4. Cinema i memòria

• Record d’obres clàssiques de Truffaut i del western crepuscular.
• Nou cinema fantàstic (Dràcula, Frankenstein) i musicals (Wicked).
• Llibres i anècdotes que preserven la memòria cinèfila.

10. Estructura temporal dels temes

A continuació tens les seccions principals amb els temps d’inici i final aproximats, segons els punts marcats de la transcripció.