L’Entrevista Municipal
L’actualitat política de Girona, a través dels seus protagonistes
Subscriu-te
L'Entrevista als candidats a rector de la UdG. Josep Calbó
S’introdueix l’inici de la campanya per les eleccions al rectorat de la UdG, que es decidiran el 27 de novembre i definiran el successor de Quim Salvi per a un mandat de sis anys. Es presenta el perfil acadèmic i professional de Josep Calbó: físic, doctor en ciències, experiència internacional com a investigador postdoctoral, catedràtic de física ambiental, exdirector de l’Institut de Medi Ambient i membre de diversos òrgans científics i d’expertesa, així com vicerector en diferents equips de govern.
Calbó explica que es presenta per fer un servei més a la universitat, després d’anys de docència, recerca i gestió. Considera que està preparat per liderar la UdG. Defineix els trets distintius de la candidatura: un projecte interessant, un equip molt potent i experimentat, i una visió d’universitat més connectada amb l’entorn social, econòmic i cultural, amb més projecció al país i internacionalment.
Calbó exposa la idea de marc del seu programa: entendre la UdG com una institució pública al servei de la societat. Defensa que la universitat ha d’estar molt connectada amb el seu entorn social, econòmic i cultural, present en els debats i cooperant en les necessitats del territori. Subratlla que aquesta visió ha d’implicar tota la comunitat universitària (professorat, personal tècnic i administratiu, estudiants). Introduiex el primer gran concepte que vol reforçar: la qualitat en totes les activitats.
Desenvolupa el concepte de qualitat com una cultura que ha d’impregnar tots els processos i procediments, amb planificació, calendaris i indicadors. Remarca que aquesta qualitat no ha de suposar més burocràcia, sinó simplificar-la. Ho vincula a queixes generals de sectors com docents de primària i secundària o pagesos sobre l’excés de tràmits. Tot seguit introdueix el segon concepte clau: el benestar de les persones de la comunitat universitària. Planteja cuidar la salut física, emocional i mental de l’estudiantat, del PDI i del PTGAS, amb un pla de benestar, millor gestió del temps i millores d’espais i maneres de treballar, amb voluntat que la UdG pugui ser exemple per a altres institucions públiques.
En resposta a si és un candidat continuista de Quim Salvi, Calbó matisa que sí i no. Es defineix com a continuista no només de Salvi, sinó de tota la línia de rectors anteriors (Pep Nadal, Joan Batlle, Anna Maria Geli, Sergi Bonet i Quim Salvi), cadascun dels quals ha aportat millores i valor a la UdG. Destaca l’evolució de la universitat des de la seva fundació el 1990 fins avui. Aclareix que no pretén continuar exactament les polítiques concretes de Salvi, sinó continuar fent una bona universitat, aprofitant el que s’ha fet bé i corregint allò que es pot millorar o està a mig fer.
Calbó detalla exemples de qüestions iniciades i inacabades. Assenyala el canvi de model docent com un procés encetat però només a un “quart de fer”, amb molt recorregut per davant. Vol oferir als estudiants una docència més significativa i presencial, reduint l’absentisme i fent que valorin l’assistència a classe, la qual cosa implica canvis en la manera de fer del professorat. També vol ampliar oportunitats d’experiències internacionals (no sempre físicament), voluntariat i pràctiques més significatives. D’altra banda, considera que la reorganització de l’administració i el reforç del suport tècnic i administratiu són àmbits on s’han fet coses però encara hi ha molt marge de millora. Menciona també inversions i infraestructures planificades però no executades, que voldria reactivar.
Davant la pregunta sobre si cal reorientar estudis i plans d’estudis, Calbó indica que el mapa de graus actual és bastant consolidat i que no s’esperen grans canvis en l’estructura general de graus. Apunta la possibilitat d’un nou grau de Farmàcia. Remarca que el focus principal no és tant el mapa de titulacions com el model docent: la manera com es fan els estudis, la vivència universitària i les activitats més enllà de les classes (associacions, experiències complementàries). Subratlla la necessitat d’integrar de manera equilibrada tecnologies com la intel·ligència artificial, assumint que és una realitat ineludible però evitant que vagi en detriment dels aprenentatges i competències dels estudiants.
Calbó posa èmfasi en la importància creixent de tot el que va més enllà dels graus: màsters, doctorats i sobretot la formació al llarg de la vida. Explica que la UdG ha de servir tant l’estudiantat jove com altres perfils: majors de 45 i 50 anys, professionals en actiu en àmbits com enginyeria, salut, docència o altres sectors formats a la UdG. La universitat ha d’oferir programes que permetin recapacitar-se i adquirir noves habilitats al llarg dels anys, perquè els estudis inicials difícilment basten per a tota una carrera professional de 30 anys.
Es tracta el repte del nou Campus de Salut i el nou hospital Trueta, previstos, si es compleixen els terminis, per al 2031, coincidint amb el possible final de mandat de Calbó com a rector. Calbó ho veu com una infraestructura clau no només per a la UdG sinó per a tota la societat gironina, al servei de prop de 900.000 habitants. Insisteix en la necessitat que la Generalitat prioritzi el projecte i que es treballi conjuntament les diferents dimensions del campus: assistencial (hospital), docent (facultats), recerca i innovació. Remarca la força de tenir en un mateix espai físic l’assistència, la docència, la recerca i la transferència de coneixement. Explica que ja ha començat a fer reunions amb agents com la Cambra de Comerç, l’ICS o l’IAS per preparar aquesta col·laboració, independentment que els edificis estiguin construïts.
Es parla de la relació UdG–ciutat de Girona i de la manca d’espai universitari, un tema recurrent. Calbó assenyala que en els darrers anys s’ha pogut fer poca feina en infraestructures per falta de pressupost d’inversió i per la lentitud administrativa (permisos, urbanisme, canvis d’ús). Detalla tres grans projectes que assumeix com a prioritaris: 1) al campus de Montilivi, un nou aulari nord per descongestionar facultats (especialment la Politècnica, amb efectes positius en Ciències); 2) també a Montilivi, un edifici de serveis per a estudiants i professors (casa de l’estudiantat, espais i restaurant) i una residència d’estudiants; 3) al Barri Vell, l’adquisició i rehabilitació d’una part del complex del Convent de les Butinyanes per descongestionar la gran densitat d’estudiantat, professorat i serveis de les tres facultats i el rectorat. A més, esmenta el servei d’esports com un altre àmbit a revisar. Remarca que la seva orientació, un cop en marxa aquests projectes, és optimitzar i adaptar espais existents més que impulsar noves grans infraestructures.
Calbó aprofundeix en la idea de moderar el creixement físic de la UdG un cop assolits els mínims per funcionar com una bona universitat. Vol tenir en compte variables com el nombre futur d’estudiants, la presencialitat (amb teletreball i possibles canvis d’hàbits) i la sostenibilitat ambiental (ocupació del territori, consum d’energia i recursos), coherent amb el paper de la UdG com a institució que vol donar exemple en sostenibilitat. Quant a descentralització territorial, rebutja, per raons d’eficiència i cohesió comunitària, un model d’estudis dispersos amb facultats en diverses ciutats. Però insisteix que la UdG és la universitat de totes les comarques gironines i ha de ser present al territori mitjançant càtedres universitat–territori en diferents municipis i projectes desenvolupats via la Fundació Girona Regió del Coneixement, que connecta universitat, administracions locals i empreses per impulsar projectes que responguin a necessitats de tot el territori.
En abordar la crisi d’accés a l’habitatge, Calbó reconeix que és un problema social ampli, que afecta moltes ciutats i països. Considera que la UdG no té competències per legislar ni recursos per ser promotora immobiliària, però sí per contribuir amb coneixement i diagnosi. Destaca la Càtedra d’Habitatge com a espai de reflexió i proposta que pot orientar les polítiques públiques. Pel que fa a residències, admet que la UdG no pot finançar-ne la construcció directament, però sí facilitar sòl i impulsar licitacions perquè tercers construeixin i gestionin residències, assegurant processos transparents. Explica que a Montilivi la UdG disposa de terrenys que, amb un canvi d’ús urbanístic, podrien acollir una residència. Remarca que l’habitatge és un problema greu per a l’estudiantat de fora de Girona, incloent estudiants de les comarques gironines més allunyades, d’altres punts de Catalunya, de les Illes Balears, de la resta de l’Estat i estudiants internacionals de màsters i doctorats.
Calbó tracta el repte d’adaptar la UdG a un entorn d’alta mobilitat d’estudiants i investigadors. Defèn que cal un equilibri entre evitar la fuga de talent i facilitar que l’estudiantat visqui experiències internacionals. Recorda que ja existeixen programes de mobilitat com Erasmus i xarxes europees amb múltiples convenis. Però posa èmfasi en la necessitat d’oferir també internacionalització a estudiants que, per motius econòmics o socials, no poden marxar. Proposa la internacionalització “a casa”: participar a distància en assignatures d’altres universitats, fer treballs compartits amb estudiants estrangers i aprofitar la presència de estudiants de mobilitat i investigadors internacionals per organitzar activitats interculturals i d’immersió en coneixements globals. Recorda que, com a institució de recerca, la UdG ja està connectada al coneixement universal, i el repte és que **tots els estudiants** tinguin algun tipus de contacte o experiència internacional.
En la part final, Calbó imagina el seu balanç al 2031 si guanya les eleccions. Voldria ser recordat com un rector que ha fet avançar la UdG i que ho ha fet amb bon humor, entusiasme i ganes, compartint decisions i corresponsabilitzant les persones, i sobretot cuidant la comunitat universitària. Aspira a deixar una universitat més potent i més “sana”: amb procediments més ben endreçats, una manera de treballar més eficient i una major satisfacció personal per a tots els membres de la comunitat. De portes enfora, vol que la UdG sigui percebuda com una institució molt necessària i valorada per la societat. Somia que, si mai hi hagués una amenaça contra la universitat, fossin els ajuntaments, empresaris, famílies i entitats de la ciutat i del territori qui la defensessin com “la nostra universitat”, perquè li reconeixen el gran valor que aporta.
En aquesta entrevista a Josep Calbó, candidat al rectorat de la Universitat de Girona (UdG), es desgrana el seu projecte per als propers sis anys de mandat i la seva visió de la universitat com a servei públic al servei de la societat. Entrevista a càrrec d'Oriol Mas.
L’entrevista recorre:
- La motivació personal per presentar-se
- Els eixos centrals del programa: qualitat, reducció de burocràcia i benestar
- El balanç crític però continuista dels mandats anteriors
- El model docent i formatiu (graus, màsters i formació al llarg de la vida)
- El Campus de Salut i les grans infraestructures i espais de la UdG
- La relació amb el territori i la descentralització
- El problema de l’habitatge i les residències d’estudiants
- La internacionalització i la mobilitat
- Com li agradaria ser recordat com a rector
1. Motivació per presentar-se i trets distintius
Compromís de llarg recorregut
Calbó explica que es presenta “per fer un servei més a la universitat”. Ressegueix el seu recorregut:
- Professor de física, amb docència i recerca de qualitat
- Responsabilitats de gestió i lideratge (Institut de Medi Ambient, vicerectorats, etc.)
- Experiència internacional i participació en òrgans d’expertesa en canvi climàtic
“En aquest moment m’han fet pensar que estava preparat per poder liderar la universitat.”
Què vol que identifiqui la seva candidatura
Vol que la candidatura es reconegui per:
- Un projecte interessant i sòlid, amb una visió clara d’universitat
- Un equip molt potent, amb persones experimentades en gestió
- Una universitat més connectada amb l’entorn social, econòmic i cultural
- Més projecció de país i internacional
L’eix central: la UdG com a institució pública al servei de la societat.
2. Eixos del projecte: qualitat, desburocratització i benestar
2.1. La universitat com a servei públic
Calbó insisteix que la UdG ha de ser:
- Molt present i participativa en el que passa al seu entorn
- Connectada amb els debats socials, econòmics i culturals
- Capaç de cooperar i incidir en les necessitats del territori
Això implica implicar tota la comunitat universitària:
- Professorat (PDI)
- Personal tècnic, d’administració, gestió i serveis (PTGAS)
- Estudiantat
2.2. Cultura de la qualitat i simplificació de la burocràcia
Un dels pilars del programa és implantar una cultura de la qualitat que:
- Impregni totes les activitats de la universitat
- Es basi en:
- Planificació - Calendarització - Indicadors i procediments clars
Però amb una condició clau:
- La qualitat no ha d’augmentar la burocràcia, sinó servir per simplificar processos.
Calbó vincula la situació de la UdG amb un problema general del país:
- Professors de primària i secundària que demanen menys burocràcia i més feina pedagògica
- Pagesos i altres sectors saturats de tràmits
Vol que la UdG pugui ser un exemple de simplificació aplicable a altres institucions públiques.
2.3. Benestar i salut de les persones
El segon concepte clau és cuidar el benestar de les persones de la comunitat universitària:
- Estudiants
- PDI
- PTGAS
Prioritats:
- Salut física, emocional i mental
- Implantar un pla de benestar
- Millor gestió del temps
- Actuacions sobre:
- Espais - Maneres de treballar
L’objectiu és que la UdG sigui pionera i que altres institucions públiques puguin adoptar aquests models de cura de les persones.
3. Continuïtat i canvi respecte als rectors anteriors
3.1. Continuista… però de tota la trajectòria de la UdG
La seva candidatura es percep com a continuista, perquè ha estat vicerector amb Quim Salvi. Calbó matisa:
- Es considera continuista, però no només de Salvi.
- Es declara continuista de:
- Pep Nadal - Joan Batlle - Anna Maria Geli - Sergi Bonet - Quim Salvi
Argumenta que:
- Cada rector/a ha aportat valors i millores a la UdG
- La universitat ha canviat molt respecte el 1990
- Ell vol continuar millorant-la, no reproduir mecànicament polítiques concretes
3.2. Què s’ha fet bé i què queda pendent
Calbó distingeix entre:
Aspectes positius o iniciats:
- Canvi del model docent: en marxa però només a “un quart de fer”
- Voluntat d’inversió i nous projectes d’infraestructura
Aspectes a millorar o inacabats:
- Reforma del model docent: cal arribar molt més lluny
- Reorganització de l’administració i del suport tècnic i de gestió: s’han fet coses, però “hi ha molt per fer”
- Infraestructures i inversions: projectes planificats però no executats per falta de recursos o traves administratives
4. Model docent i oferta formativa
4.1. Reforma del model docent
Calbó aposta per transformar com s’ensenya i com es viu la universitat, més que no pas canviar massivament el mapa de graus.
Objectius del nou model docent:
- Fer una docència més significativa i presencial
- Revalorar l’assistència a classe i reduir l’absentisme
- Implicar canvis en la manera de fer classe del professorat
- Oferir a l’estudiantat:
- Experiències internacionals, fins i tot sense sortir de Girona - Més pràctiques significatives - Més opcions de voluntariat i vida universitària
4.2. Mapa de graus i nous estudis
Pel que fa als graus:
- El mapa actual es considera bastant consolidat
- No preveu grans canvis estructurals en l’oferta de graus
- S’estudia la possibilitat d’introduir un nou grau de Farmàcia a Girona
4.3. Màsters, doctorats i formació al llarg de la vida
On sí veu grans reptes és en:
- Màsters i doctorats
- Formació al llarg de la vida (lifelong learning)
Calbó defensa que la UdG ha de jugar un paper clau en la recapacitació continuada de professionals:
- No n’hi ha prou amb els estudis fets entre els 18 i 25 anys
- Un títol inicial difícilment serveix per 30 anys de carrera professional
- La UdG ha d’oferir formació a:
- Professionals en actiu (enginyeria, medicina, infermeria, docència, etc.) - Majors de 45 i 50 anys (perfil que la UdG ja té en part, però vol ampliar)
5. Campus de Salut i grans projectes estratègics
5.1. Campus de Salut i nou hospital Trueta
Calbó considera el Campus de Salut un projecte clau i estructural per a la demarcació:
- Si es compleixen els terminis (2031), això coincidiria amb el final del seu mandat
- Ho veu com una infraestructura al servei dels 900.000 habitants de les comarques gironines i més enllà
El Campus de Salut integra quatre vessants:
- Assistencial: el nou hospital Trueta
- Docent: facultats i formació en ciències de la salut
- Recerca: espais d’investigació
- Innovació: transferència de coneixement i valor econòmic
Subratlla la potència de tenir assistència, docència, recerca i innovació físicament integrades en un mateix espai.
Ja com a precandidat ha començat a:
- Fer reunions amb agents clau (Cambra de Comerç, ICS, IAS, etc.)
- Reivindicar que el projecte sigui prioritzat per la Generalitat
- Impulsar el treball conjunt fins i tot abans que hi hagi els nous edificis
5.2. Espais, infraestructures i creixement sostenible
Calbó reconeix que en els darrers anys s’ha fet molt poca feina en noves infraestructures, per dos motius principals:
- Limitació pressupostària: després de la crisi de 2009-2010, el capítol d’inversions ha quedat molt restringit
- Lentitud i traves administratives: permisos, canvis d’usos urbanístics, planificació
Malgrat això, assumeix com a prioritaris diversos projectes ja planificats:
Al campus de Montilivi
- Nou aulari nord: per descongestionar facultats, especialment la Politècnica, amb efecte dominó sobre Ciències
- Edifici de serveis per a l’estudiantat i la comunitat:
- Casa de l’estudiantat - Serveis per estudiants i professorat (incloent restaurant)
- Residència d’estudiants: per afrontar el problema d’habitatge
Al Barri Vell
- Descongestionar les facultats i el rectorat mitjançant:
- Adquisició i rehabilitació parcial del complex del Convent de les Butinyanes
Aquests projectes es consideren totalment assumits per la seva candidatura, amb voluntat de tirar-los endavant el més ràpid possible.
5.3. Racionalitzar el creixement i sostenibilitat
A mig termini, la seva línia és:
- Optimitzar espais existents més que no pas multiplicar infraestructures
- Adaptar edificis i espais a les necessitats actuals
Factors a tenir en compte:
- Evolució del nombre d’estudiants
- Canvis en la presencialitat (teletreball, classes híbrides, etc.)
- Sostenibilitat ambiental:
- Ús responsable del territori - Consum d’energia i recursos
Vol que la UdG, com a institució que ja ha volgut donar exemple en sostenibilitat, també moderi el creixement físic un cop assolits els mínims necessaris.
6. UdG i territori: descentralització i presència a les comarques
6.1. Descentralització de facultats: límits
Sobre la possibilitat de desplaçar facultats a altres ciutats del territori, Calbó és clar:
- No és la línia principal prevista
- Motivat per criteris d’:
- Eficiència de gestió - Economies d’escala - Necessitat de mantenir la cohesió de la comunitat universitària (estudiants, personal, serveis) en una àrea urbana compacta
6.2. Presència de la UdG a totes les comarques gironines
Tot i això, defensa que la UdG és i ha de ser la universitat de totes les comarques de Girona.
Això s’articula a través de:
- Càtedres universitat-territori repartides per diferents viles i ciutats:
- Impulsen activitat cultural i presència de la UdG - Vol potenciar encara més el seu impacte
- Projectes amb administracions locals i agents del territori, sovint a través de:
- La Fundació Girona Regió del Coneixement, dedicada a: - Connectar universitat, administracions i empreses - Impulsar projectes que responen a necessitats reals del territori
La idea central és que, tot i concentrar els estudis a Girona (i Salt), la UdG ha de tenir impacte i presència a tot el territori gironí.
7. Habitatge i residències d’estudiants
7.1. El problema de l’habitatge
Calbó reconeix que l’accés a l’habitatge és un dels grans problemes socials actuals:
- Afecta Girona, Barcelona, Catalunya, Espanya i bona part d’Europa
- Té causes vinculades a legislacions i maneres de fer que van més enllà de les competències de la UdG
El rol de la universitat, segons ell, ha de ser doble:
- Participar en la reflexió i proposta de solucions des de l’expertesa acadèmica
- No substituir el paper de qui ha de legislar o invertir (governs i empreses)
La UdG pot contribuir a través de:
- Professorat expert en dret, economia, arquitectura, etc.
- Instruments com la Càtedra d’Habitatge, pensada per:
- Reflexionar - Aportar coneixement i diagnosi - Formular propostes que puguin ser recollides per les polítiques públiques
7.2. Residències universitàries
Sobre les residències per a estudiants, Calbó admet:
- La UdG no pot assumir directament la inversió en residències
- Però sí que pot facilitar el sòl i promoure projectes amb tercers
Línies d’actuació:
- Posar a disposició superfície pròpia al campus de Montilivi
- Tramitar canvis en el pla parcial urbanístic per permetre l’ús residencial
- Llicitar la construcció i gestió d’una residència, amb criteris de:
- Transparència (concursos públics) - Impacte social i qualitat del servei
Calbó subratlla que la necessitat d’habitatge és especialment greu per a:
- Estudiants de fora de Girona (comarques gironines més llunyanes)
- Estudiants d’altres llocs de Catalunya
- Estudiants de les Illes Balears, que tenen una presència notable
- Estudiants de la resta de l’Estat i internacionals (especialment de màster i doctorat)
8. Internacionalització, mobilitat i talent
8.1. Exposar l’estudiantat al món global
Calbó defensa la necessitat que l’estudiantat:
- Visqui experiències internacionals
- Estigui exposat a una realitat global, com ja passa en la recerca
Hi ha dos nivells d’internacionalització:
- Mobilitat física:
- Programes Erasmus i similars - Xarxes europees i convenis internacionals
- Internacionalització “a casa”:
- Per a estudiants que no poden o no volen marxar per motius econòmics o socials
8.2. Internacionalització “a casa”
Permet que estudiants que es queden a Girona puguin igualment tenir experiències internacionals:
- Participar a distància en assignatures d’altres universitats
- Fer treballs compartits amb estudiants d’altres països
- Aprofitar la presència de:
- Estudiants d’intercanvi (Erasmus, etc.) - Investigadors pre i postdoctorals estrangers
Això permet activitats:
- Interculturals
- D’immersió en coneixement global
Calbó resumeix que la UdG ja està oberta al món com a institució de recerca, i que el repte és traslladar aquesta obertura a tots els estudiants, garantint que tothom tingui com a mínim alguna experiència o contacte internacional.
9. Com voldria ser recordat com a rector
En un exercici de projecció fins al 2031, Calbó explica com voldria que es valorés el seu mandat:
9.1. Resultats i clima intern
Li agradaria ser recordat com un rector que:
- Ha fet avançar la universitat
- Ha actuat amb bon humor, ganes i esperit positiu
- Ha compartit les decisions i corresponsabilitzat les persones
- Ha cuidat la gent, tant en l’àmbit professional com en el personal
Vol que la comunitat pugui dir que “s’han fet coses interessants i bones” i que s’han viscut “amb entusiasme i satisfacció”.
9.2. Una universitat més “sana” i ben valorada socialment
Objectiu de fons:
- Deixar una UdG més potent i més sana:
- Procediments més ben endreçats - Maneres de treballar més eficients - Més satisfacció personal de les persones que hi treballen i estudien
De cara enfora, desitja que la universitat sigui:
- Una institució molt ben vista i reconeguda per la societat
- Tant necessària que, si mai s’atacava la universitat, fos la societat mateixa qui la defensés:
- Ajuntaments - Empresaris - Famílies - Entitats i ONG
L’ideal és que la ciutadania digui: “La Universitat de Girona és la nostra universitat; la volem aquí, igual o millor, perquè marca una diferència i ens aporta molt.”
Aquesta és la imatge amb què Calbó voldria que se’l recordés al final del mandat.