Voluntaris.cat!
Voluntaris.cat!
Programa

Voluntaris.cat!

Amb la Federació Catalana de Voluntariat Social donem veu al tercer sector de Girona. Conduït per Elena Garcia.

Divendres · cada 2 setmanes · 02:00 - 02:30 ·Dijous · cada 2 setmanes · 15:00 - 15:30, 20:00 - 21:00 ·23 episodis
RSS

episodis

1-12 de 23
  • Voluntaris.cat! 50 anys de l’Associació Gironina de Sords - episode art
    30'

    Voluntaris.cat! 50 anys de l’Associació Gironina de Sords

    50 anys de l’Associació Gironina de Sords La presidenta, Teresa Vila, repassa l’origen de l’associació, creada el 1976 per facilitar la comunicació i les trobades entre persones sordes. Explica que la seva tasca ha evolucionat, però que continua centrada en defensar els drets de les persones sordes i avançar en accessibilitat i inclusió. L’entitat prepara actes per commemorar l’aniversari: una inauguració amb un repàs de la història de la comunitat sorda a Girona, una missa, un àpat i visites guiades per la ciutat.Vila defensa la llengua de signes catalana com a llengua natural i assenyala que incorporar-la a les escoles seria ideal.Entre els objectius de futur hi ha assolir una accessibilitat completa i una igualtat que permeti una interacció més gran entre persones sordes i oients. «La llengua de sigles catalana, l'LSC, és important perquè és la forma de comunicació, és una llengua oficial, és una llengua com qualsevol altre idioma i és igual de rica que qualsevol altre idioma.» — Teresa Vila Mentoria digital i inserció laboral El programa presenta el projecte Mentoria digital parlant amb les mans, impulsat en col·laboració per la Federació Catalana de Voluntariat Social, l’Associació Gironina de Sords i la Fundació ADECCO. Forma mentors voluntaris en llengua de signes perquè acompanyin persones sordes en formació digital, i incorpora un taller d’inserció laboral i seguiment. Coralí Pujol explica que la Fundació ADECCO acompanya persones amb discapacitat en itineraris d’orientació i desenvolupament de competències, intermediació amb empreses i seguiment després de la contractació. També treballa amb empreses per sensibilitzar-les i afavorir entorns inclusius. Segons les dades del 2024 que comenta, l’atur és més elevat entre les persones amb certificat de discapacitat que en la població general, i la diferència també es veu entre els joves. Eines digitals i comunicació quotidiana Vila destaca les videotrucades i la interpretació a distància com a eines que faciliten la comunicació. També proposa pautes per parlar amb una persona sorda: actuar amb respecte, preguntar quina forma de comunicació li va millor, mantenir el contacte visual, parlar amb naturalitat i comprovar que el missatge s’entén. La llum a la cara facilita la lectura labial, mentre que mastegar, fumar o exagerar la vocalització pot dificultar-la. L’associació també explica que s’hi pot col·laborar fent-se soci protector, participant en cursos de llengua de signes o proposant activitats.

  • 27'

    Fundació SAGI-TEA i entrevista a Nil Sànchez

    La fundació i propòsit de SAGI-TEA L'associació SAGI-TEA (Associació de Síndrome d'Asperger i Trastorn de l'Espectre Autista de Girona) va néixer de la necessitat d'un grup de cinc famílies que buscaven una atenció terapèutica més accessible i específica a la província de Girona. El projecte ha esdevingut un referent gràcies a: • Suport terapèutic especialitzat: enfocament en teràpia conductual adaptada a les dificultats diàries (escola, relacions socials, oci). • Impacte en l'entorn: col·laboració amb la UdG i entitats com la Fundació Autisme Mas Casadevall per garantir una atenció integral. • Escolta activa per a les famílies: un espai on els pares poden compartir experiències i trencar l'aïllament del procés diagnòstic. Testimoni de vida i resiliència El cas de Nil Sànchez demostra que, amb les eines adequades i la voluntat, el diagnòstic d'autisme nivell 1 no impedeix assolir una vida laboral i acadèmica plena. "Mai se sentin menys, que són capaços de fer i d'arribar on vulguin perquè la voluntat mou muntanyes." Reptes en la inclusió i la percepció social • Contra la infantilització: El Nil critica com sovint la societat tracta les persones amb autisme amb una "pobretització" que no correspon a la realitat. • La importància del diagnòstic: La Roser subratlla que les etiquetes no s'han de banalitzar; un diagnòstic clar és la clau per poder oferir les eines i el suport necessaris perquè l'infant pugui desenvolupar el seu potencial i tenir èxit.

  • 28'

    Voluntariat a la ONCE: Inclusió i suport a Figueres

    El paper del voluntariat en la discapacitat visual El programa Voluntaris.cat!, emès per Girona FM, ha entrevistat a la Marta Teixidor, voluntària de la delegació de la ONCE a Figueres. La conversa destaca el rol crucial de les persones voluntàries a l'hora de garantir la plena inclusió i la dignitat de les persones amb ceguesa o baixa visió. Motivacions i funcions dels voluntaris • Acompanyament humà: Més enllà de l'assistència tècnica professional, el voluntariat ofereix un suport emocional i de motivació que és essencial per a l'autonomia personal. • Formació pràctica: Tot i que no cal una formació tecnològica avançada, els voluntaris reben capacitació per guiar persones en espais desconeguts, utilitzar el bastó i altres eines d'orientació. • Tallers sensorials: A Figueres, es duen a terme activitats manipulatives i artístiques (ús de textures, argila, teixits) per potenciar l'exploració tàctil i la vivència sensorial, sovint vinculades a la recuperació de memòria personal. "No s'ha de parlar de discapacitats, ni de col·lectius, ni de tantes diferències, perquè al final tots som persones i tots hem de tenir els mateixos drets." Reptes socials i normalització Actituds davant la discapacitat Conscienciació ciutadana: La Marta recorda la importància de no envair l'espai d'una persona cega. Cal preguntar abans d'oferir ajuda i evitar comportaments infantilitzants o sobreprotectors. Sensibilització escolar: S'han iniciat proves pilot a centres educatius amb alumnes de tercer d'ESO per trencar prejudicis mitjançant sessions pràctiques amb antifassos i bastons. Visibilitat pel talent: L'objectiu final és una societat on el valor de la persona amb discapacitat es reconegui pel seu talent social, intel·lectual o professional, i no només per la seva condició orgànica. El resultat d'aquest voluntariat és un win-to-win, on tant la persona que rep el suport com la que l'ofereix creixen a través del temps de valor compartit.

  • 27'

    Violant i Som Iguals: Emprenedoria i Inclusió Social

    Emprenedoria Social i Auto-superació L'episodi explora iniciatives que transformen vides a través de la solidaritat i la tecnologia: • Projecte Violant: Una entitat dirigida a l'acompanyament d'emprenedores que han patit violència econòmica o institucional. • Digitalització: L'ús de plataformes online permet una flexibilitat crucial per a persones amb responsabilitats familiars o en entorns rurals. La importància de l'acompanyament "Connecta la persona amb alguna cosa que la motiva a nivell personal i això te fa sentir com una fortaleza." S'utilitzen eines d'IA per validar idees de negoci i optimitzar tasques administratives. El suport tècnic mitjançant convenis amb la UOC permet als emprenedors accedir a coneixements de màrqueting i comunicació de la mà d'estudiants en pràctiques. La Ràdio com a Eina d'Inclusió El segon bloc del programa es centra en el projecte Som Iguals, Som Diferents de Ràdio Serrat. • Normalització: L'objectiu és trencar l'estigma que envolta les discapacitats, sovint mal vistes o infravalorades per la societat. • Visibilitat: Es posa de manifest la manca de sensibilització en entorns professionals (com el cas d'una infermera que qüestionava la capacitat materna d'una persona cega). Conclusió: Ambdues iniciatives demostren com l'associacionisme i els recursos de proximitat són vitals per construir un futur més inclusiu.

  • 26'

    Mentoria Social a Girona: Impulsa i Rossinyol

    La Mentoria Social com a Eina de Transformació El programa Voluntaris.cat! de Girona FM dedica aquest episodi a explorar l'impacte de la mentoria social a la ciutat. A través de la iniciativa Girona Ciutat Mentora, s'analitza com els vincles de confiança entre mentors i mentorats poden ser un motor de cohesió social. Projectes destacats • Projecte Rossinyol: Impulsat per la Universitat de Girona, aquest programa celebra 20 anys facilitant la integració cultural i lingüística de joves d'origen estranger mitjançant l'acompanyament d'estudiants universitaris. • Projecte Impulsa: Enfocat en joves de 16 a 21 anys que volen continuar la seva formació professional, oferint-los orientació a llarg termini per part de mentors amb trajectòria consolidada. Testimonis de vida i superació L'episodi comta amb el suport d'Eulàlia Morente, responsable de comunicació, qui destaca la importància de desmuntar prejudicis a través d'aquesta metodologia. Els testimonis protagonistes aporten una visió humana sobre el suport rebut: "És una ajuda constant, que sempre sé que ella està allà, no només per motius acadèmics i professionals, sinó fins i tot per temes personals." Per finalitzar, Adrià Puig reflexiona sobre el valor de la llengua catalana com a eina d'integració, mentre que joves com l'Antoni comparteixen la seva experiència d'acollida i el valor de l'intercanvi cultural mutu.

  • 28'

    Fundació Espigoladors: Voluntariat i Aprofitament Alimentari

    Transformació Social a través de l'Aprofitament Alimentari El programa Voluntaris.cat! de Girona FM explora la tasca de la Fundació Espigoladors, una entitat que combat el malbaratament alimentari mitjançant la recuperació de productes als camps que el mercat descarta per motius estètics o econòmics. Els Problemes del Sistema Alimentari Actual S'exposen dades alarmants sobre el malbaratament: • Un terç dels aliments produïts mundialment no s'arriben a consumir. • A Catalunya, es generen unes 262.000 tones de malbaratament anual, equivalent a 35 quilos per persona. • Les pèrdues al camp es deuen sovint a canons estètics (mida o color) i a la baixa competitivitat de preus davant productes importats. "No només estem llançant la poma, sinó tot l'esforç del productor, la gasolina i l'aigua vinculada a aquella única peça." L'Acció Directa: Espigolaments i Voluntariat La fundació organitza jornades on persones voluntàries recullen productes que encara són aptes per al consum. Aquests aliments es distribueixen a entitats socials com el Banc d'Aliments de Girona o menjadors socials. • Logística: Es gestionen convenis amb pagesos i es mobilitza la xarxa de voluntaris (més de 3.600 a Catalunya). • Impacte a Girona: L'entitat ja realitza aproximadament una dotzena d'espigolades anuals a les comarques gironines, recuperant des de nous fins a hortalisses. Inserció Laboral i el projecte Es Imperfect La fundació ha creat l'empresa d'inserció sociolaboral Es Imperfect al Prat de Llobregat. En aquest obrador, es transformen fruites i verdures en conserves, melmelades i cremes, oferint oportunitats laborals a persones en situació de vulnerabilitat. Educació i Sensibilització L'entitat subratlla la importància de la pedagogia a les escoles i la conscienciació ciutadana. Pròximament, l'exposició Espigola per transformar es podrà visitar a l'Espai Santa Caterina de Girona per visibilizar aquest model de sostenibilitat.

  • 26'

    25 anys de Posa't la gorra: El suport de l'AFANOC Girona

    L'acompanyament integral davant el càncer infantil En aquesta edició del programa Voluntaris.cat de Girona FM, l'Helena Garcia entrevista l'Anna Giménez, coordinadora de l’ AFANOC a Girona. La conversa se centra en la tasca vital d'aquesta entitat per oferir suport psicosocial als infants amb càncer i les seves famílies. La campanya mítica: Posa't la gorra L'any 2026 marca el 25è aniversari de la campanya Posa't la Gorra, l'emblema de l'entitat que serveix per a dues finalitats principals: • Finançament: Recaptar fons per sostenir els serveis gratuïts i la Casa dels Xuklis. • Sensibilització: Donar una visió positiva i vitalista, allunyada de la tristesa, a través del joc i l'esperança. "Volem que la mirada no sigui només de tristesa i plors, sinó al revés, de somriures." Enguany, el disseny de la gorra ha anat a càrrec de l'il·lustrador Joan Turu sota el lema "Acompanyem-nos". El paper del voluntariat a l’AFANOC L'entitat destaca que el voluntari no és una figura externa, sinó que s'integra plenament en l'equip professional. El proper 17 de febrer es realitzarà una jornada de benvinguda a la seu de Girona per a noves incorporacions. El perfil del voluntari és divers (des de joves de 18 anys fins a persones de 74), però tots comparteixen tres valors clau: Compromís i constància per no trencar el vincle creat.Sensibilitat per gestionar situacions delicades.Respecte absolut pels tempos de l'infant i la família. Serveis i recursos a Girona Des de la seu de Girona, situada al carrer Remenses, s'ofereixen projectes com l'atenció educativa per a escoles i activitats de lleure per crear espais entre iguals. Un pilar fonamental és la Casa dels Xuklis a Barcelona. Aquest recurs d'allotjament és essencial per a les famílies gironines que s'han de desplaçar als hospitals de referència com l'Hospital Josep Trueta o els centres de Barcelona. El nom del recurs prové dels Xuklis, éssers màgics dissenyats per Roser Capdevila que tenen la missió de "xuclar els mal rotllos" dels infants ingressats.

  • 38'

    Cultura, Voluntariat i Tradicions a Amics de la UNESCO

    Introducció i Missió d'Amics de la UNESCO El programa Voluntaris.cat, emès a Girona FM, dedica aquest episodi especial de Nadal a la tasca de l'associació Amics de la UNESCO de Girona. La seva presidenta, Dolors Reig, explica que l'entitat se centra principalment en l'educació i la cultura, amb un compromís històric per la defensa de la llengua catalana i el patrimoni local. Orígens i Evolució de l'Entitat Fundada l'any 1985 per figures rellevants del panorama cultural gironí (com Francesc Ferrer i Gironès o Maria Antònia Barbero), l'associació va néixer amb la voluntat de reivindicar la identitat pròpia en un moment de transició. Actualment, l'entitat ha evolucionat adaptant-se a les noves tecnologies i formes de consum cultural, comptant amb una base de prop de 200 socis i una junta activa. Projectes i Accions de Voluntariat L'entitat destaca per la seva capacitat de generar xarxa amb altres associacions i institucions gironines a través de diversos projectes: • Exposicions al Centre Cultural La Mercè: Actualment destaca la mostra de Clara Bacalaine, que fomenta el talent local i la col·laboració amb entitats com l'Associació Gironina de Sorts. • Padrinem Escultures: Un projecte educatiu de llarg recorregut on centres escolars i entitats adopten simbolicament una escultura de la ciutat. • Gimcanes Esculturals: Una iniciativa lúdica i pedagògica per a col·lectius diversos, incloent-hi persones nouvingudes o d'educació especial, per descobrir el patrimoni de Girona d'una manera inclusiva. La Gestió del Patrimoni de Nadal Durant la conversa, es reflexiona sobre la pèrdua del sentit profund de les celebracions nadalenques davant del consumisme. Tot i això, es ressalta la riquesa de tradicions com el Tió de Nadal i el pessebrisme: "Si el pessebrisme es pot mantenir com a tradició, mantinguem-lo, però cal explicar-ne els valors de la cultura occidental que hi ha al darrere." Es fa una crida a protegir el pessebrisme com a possible patrimoni de la humanitat i a fomentar el relleu generacional mitjançant tallers i propostes pedagògiques als centres educatius. Campanya Solidària i Missatge Final L'episodi inclou la intervenció de Narcís Enreguero, de l'associació juvenil Salsa Jove, qui detalla la recollida de joguines i la participació de voluntaris per fer de patges reials el 4 de gener. Finalment, Dolors Reig clou el programa amb un desig de pau global i justícia social per a l'any vinent.

  • 31'

    Voluntaris.cat! entrevista Carme Casacuberta presidenta del Banc dels Aliments de Girona

    Resum general Aquest episodi de Voluntaris.cat! a Girona FM se centra en la tasca del Banc dels Aliments de les Comarques de Girona, el seu impacte social i ambiental, i el paper imprescindible del voluntariat en campanyes com el Gran Recapte i la campanya de sensibilització Bon Profit. L’Elena García entrevista Carme Casacuberta, presidenta del Banc dels Aliments de Girona, que explica com funciona la logística interna, l’evolució del perfil de les persones que reben aliments, la col·laboració amb altres bancs d’aliments i les diferents vies de col·laboració per part de ciutadania, escoles i empreses. El programa i el convidat • Programa: Voluntaris.cat! – espai de difusió d’activitats de voluntariat de la ciutat de Girona produït per la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM. • Convidada principal: Carme Casacuberta, presidenta del Banc dels Aliments de les Comarques de Girona. • Objectiu de l’episodi: - Donar a conèixer què és i com funciona el Banc dels Aliments de Girona. - Explicar la importància del voluntariat en el Gran Recapte. - Sensibilitzar sobre el malbaratament alimentari i la campanya Bon Profit. - Mostrar com la crisi socioeconòmica està canviant el perfil de les persones ateses. El Gran Recapte: resultats, voluntariat i logística Resultats de la campanya • El Gran Recapte combina: - Recollida física d’aliments als supermercats. - Aportacions econòmiques a caixa o en línia. • Situació d’enguany: - Recollida física: es manté estancada, similar a l’any anterior. - Recollida econòmica: ha baixat clarament. «A la població no li agrada donar diners, prefereix donar aliments, i a nosaltres també ens agrada molt rebre aliments, però avui dia també són necessàries les aportacions econòmiques.» El paper clau del voluntariat • El Gran Recapte no seria possible sense voluntariat: - La presència de voluntaris als supermercats dobla la quantitat d’aliments recollits. - El voluntari recorda la campanya, dona informació, reparteix bosses i anima a participar. • Dinàmica al punt de recollida: - Molta gent entra al supermercat sense fixar-se en la campanya. - Un simple «Bon dia, recorda que avui és el Gran Recapte, vols una bossa?» fa que la persona hi participi. • Dificultats: - Hi ha pocs voluntaris als punts de recollida econòmica, perquè incomoden més que la donació física. Logística i magatzem • Circuit de recollida: - A moltes poblacions, les entitats locals recullen i es queden els aliments, evitant trasllats llargs fins a Girona. - A Girona ciutat i pobles del voltant sense entitat pròpia, tot el recollit va al magatzem central de Girona. • Transport: - Col·laboració de camions i empreses de transport que treballen gratuïtament. - No es pot recollir tot en un sol dia; part dels aliments es retiren al llarg de la setmana següent. - Les dades finals de quilos recollits s’allarguen fins a final d’any perquè sovint apareixen caixes oblidades en algun poble. • Gestió al magatzem: - Quan arriben, els aliments es pesen, es classifiquen i s’endrecen a les prestatgeries. - Aquesta classificació la fan voluntaris, i els productes recollits acostumen a cobrir fins a febrer-març. - Les entitats que s’han quedat producte en origen poden dir: «durant uns mesos no ens envieu llet o arròs perquè ja en tenim», cosa que ajusta el repartiment. Campanya «Bon Profit» i lluita contra el malbaratament Objectiu i formats de la campanya • Bon Profit és una campanya de sensibilització de llarg recorregut, no puntual com el Gran Recapte. • Missatge central: lluitar contra el malbaratament alimentari i aprofitar millor els aliments, especialment aquells que no són «macos» però sí perfectament consumibles. • Accions de difusió: - Autobusos de Girona amb un disseny on es veu una poma imperfecta i el missatge que pot esdevenir melmelada, pastís, acompanyament d’un plat, etc. - Banderoles penjades a capitals de comarca (ex.: Figueres) amb dades de malbaratament i missatges de conscienciació. Segons dades de la Generalitat: cada gironí llença 21,6 kg d’aliments l’any, l’equivalent a 112 € per persona. Educació i materials pedagògics • Desenvolupament de materials per a infants i escoles: - Joc de l’oca del malbaratament: • Els infants hi juguen i reben premi si aprofiten el menjar. • Si llencen aliments, cauen en caselles «negatives» (presó, retrocedir...), reproduint la lògica del joc clàssic. Receptari d’aprofitament: cuiners col·laboren gratuïtament aportant receptes per reaprofitar aliments (pomes tocades, sobres cuinats, etc.). Explicació clara de la diferència entre data de caducitat i data de consum preferent, perquè molta gent llença aliments per confusió. Impacte ambiental i canvi de mentalitat • Dades mediambientals aportades per la presidenta: - El Banc dels Aliments va aprofitar 1.661 tones d’aliments l’últim any. - Això suposa un estalvi de 2.626 tones de CO₂. • Sensibilització a les escoles: - El Banc té un departament específic que visita escoles i instituts per explicar: • La tasca del Banc dels Aliments. • La fam «de casa nostra», no només la fam al món. • Les conseqüències del malbaratament alimentari. • Canvi generacional: - Carme Casacoberta destaca que els infants i joves són cada cop més conscients: comenten a casa com aprofitar el menjar o tancar l’aixeta en temps de sequera. «Aquesta nova generació ja puja sent conscient del malbaratament i dels recursos com l’aigua.» Canvi en el perfil de les persones que reben ajuda El Banc no atén directament les persones • El Banc dels Aliments de Girona no té beneficiaris directes: - Distribueix els aliments a una xarxa d’entitats socials. - Són aquestes entitats les que fan atenció directa a les persones. • Tot i això, el Banc rep molta informació de tendència social a través de les entitats. Evolució del perfil de vulnerabilitat • Fa anys, el perfil era: - Persones en situació de pobresa molt marcada. - Posteriorment, es va ampliar amb persones migrades. • Actualment, el perfil s’està diversificant i «normalitzant»: - Gent del país que aparentment no diries mai que necessita ajuda. - Persones amb salari mínim o sous baixos que no poden cobrir habitatge + aliments. - Famílies afectades per separacions: • Un progenitor paga molts diners a l’altre i queda en situació precària. • O bé no rep la pensió i no arriba a final de mes. - Jubilats, especialment pagesos amb pensions molt baixes. «No és només la gent de fora, la gent de casa també ho necessita i el tipus de beneficiari està canviant.» • Referència a estudis d’entitats com Creu Roja, Càritas i l’informe Arope: - La bretxa entre rics i pobres augmenta. - El ric és més ric, el pobre més pobre. - La classe mitjana s’està enfonsant, i una part baixa cap a situacions de vulnerabilitat i dependència d’ajudes alimentàries. Xarxes de col·laboració amb altres bancs i estructura organitzativa Origen i xarxa internacional dels bancs d’aliments • Origen històric: - El primer banc d’aliments va néixer a Phoenix (Estats Units). - El segon a París i el tercer a Barcelona. • És freqüent que els fundadors siguin enginyers agrònoms: - Des del camp veuen quant menjar es fa malbé. - Intueixen la necessitat d’un sistema per aprofitar excedents que no es venen o es descarten. • Estructura de xarxa actual: - A nivell europeu: FEBA (Federació Europea de Bancs d’Aliments). - A nivell estatal: Fesbal. - A nivell català: Federació catalana de bancs dels aliments. • La relació entre bancs no és només informativa: - Es fan assemblees periòdiques (la presidenta viatja a Madrid per l’assemblea anual). - Es fan intercanvis d’aliments segons excedents i necessitats: • Girona té excés d’embotit. • A Galícia o altres zones del nord hi sobra conserva de peix. • Es fa xarxa per equilibrar dietes i recursos. - En crisis puntuals (ex.: Dana a València, o bancs amb molta pressió com Algesires), altres bancs donen suport específic. Funcionament tècnic del magatzem • El magatzem funciona com el d’una empresa logística: - Prestatgeries numerades. - Productes ordenats per tipus i per data de caducitat. • Programa informàtic compartit: - Tots els bancs d’Espanya utilitzen el programa Tribal. - Cada banc hi té: • Totes les entitats que atén. • El nombre de beneficiaris de cada entitat. • Informació de perfils: si hi ha nadons, adolescents, gent gran, etc. • Repartiment setmanal: - Dilluns i dimarts: preparació del material i de les comandes. - Dimecres i dijous: distribució dels aliments a les entitats. - Divendres: neteja i reorganització del magatzem. • Evolució interna: - Fa 11 anys, quan Carme Casacoberta va entrar, els albarans es feien a mà i s’ajustava la càrrega producte a producte. - El salt a Tribal va obligar a reestructurar el magatzem, numerar prestatgeries i sistematitzar per dates i tipologies. Voluntariat: perfils, dedicació i crida a participar-hi Tipus de voluntariat dins el Banc • Voluntariat de magatzem (logística física): - Càrrega i descàrrega de camions. - Classificació i col·locació dels aliments a les prestatgeries. - Preparació de lots per a les entitats. - Tasca física i presencial. • Voluntariat de gestió i direcció: - Coordinació de compres, escoles, visites, comunicació, etc. - Molta feina es pot fer des de casa amb ordinador. - Reunions periòdiques de coordinació (uns quants dies al mes). Dedicació i flexibilitat horària • No hi ha una exigència d’hores fixes setmanals: - Cada persona fa «el que bonament pot». - Es demana compromís amb la tasca assumida: si es pren una responsabilitat, la feina s’ha de complir. • Exemples: - Voluntaris de direcció: acostumen a fer uns dos dies a la setmana, ampliant molt en períodes com el Gran Recapte. - Hi ha voluntaris que estan quasi cada dia al magatzem, especialment el cap de logística, que hi dedica jornada completa. «No cal esperar estar jubilat per ser voluntari: una tarda lliure o un matí ja són una gran ajuda.» • El programa fa una crida explícita a nous voluntaris, tant per magatzem com per gestió. Origen dels aliments: donacions, llei del malbaratament i compres Donacions d’empreses i llei del malbaratament • Fins ara, moltes empreses donaven aliments voluntàriament: - Excedents de producció. - Errors d’etiquetatge o d’envasat. - Productes que no s’ajusten al pes o a l’estàndard comercial però són aptes per al consum. • Exemples de relació llarga i simbòlica: - La Fageda: al principi, el Banc els hi portava aliments per ajudar a arrencar el projecte; ara és l’empresa qui fa donacions al Banc. • Amb la nova llei del malbaratament, moltes empreses estan obligades a cercar un «pla B» per no llençar aliments: - El Banc dels Aliments és una de les sortides principals. - També hi ha acords amb cadenes perquè estableixin protocols de donació. Donacions de mermes de supermercats • El Banc coordina entitats locals amb supermercats per recollir mimbes (productes al límit de consum, fruita i verdura lletja, etc.). • Important: - El Banc no desplaça camions a tot arreu (no va, per exemple, a Puigcerdà expressament). - Es posen en contacte entitats del territori amb els supermercats perquè recullin 1–2 cops per setmana. - Les quantitats recollides s’informen al Banc per no duplicar repartiments. Compres i aliments frescos • El Banc compra aliments amb diners provinents de subvencions (sobretot de la Generalitat): - Productes que gairebé mai arriben per donació: • Ous. • Carn (ex.: pollastres congelats). • Peix congelat. • Fruita i verdura: - Sí que s’aconsegueixen mitjançant convenis amb productors i distribuïdors. Donacions de particulars • Hi ha benefactors individuals que aporten una quota mensual. • Avantatge fiscal: - Aquestes aportacions desgraven fins a un 80% a la declaració de la renda. Es remarca que és una bona manera d’ajudar i alhora recuperar part de l’aportació via fisc. Com ajudar: Nadal, donacions i contacte Accions especials per Nadal • Després del Gran Recapte, la necessitat no s’atura: - Moltes famílies passen el Nadal sense productes bàsics, més enllà dels aliments festius. • Maneres d’ajudar: - Donacions econòmiques a través de la plana web del Banc dels Aliments de Girona. - Donacions físiques d’aliments a través d’escoles o campanyes puntuals. - Les escoles fan sovint recollides especials de Nadal. • Campanya en preparació: - S’anuncia una gran acció solidària que es farà a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona. - Encara no se’n poden donar detalls, però s’explica que serà important i pensada per recollir aliments i fons. Voluntariat estable • A la web del Banc es pot: - Sol·licitar ser voluntari estable (un o dos dies a la setmana, o la dedicació que cadascú pugui). - Accedir a informació sobre campanyes i necessitats actuals. • Preocupació expressada: - Hi ha càrrecs i feines que només porta una persona; si aquesta persona emmalalteix, es genera un buit. - Per això es demana relleu i reforç de voluntariat. Dades de contacte • Telèfon: 972 223 463 • Correu electrònic: [email protected] (esmentat de manera abreujada al programa). • Web: Banc dels Aliments de Girona (des de la plana web es pot fer donatiu i oferir-se com a voluntari). Cloenda del programa i connexió amb el voluntariat en general • El programa es tanca: - Agraint la tasca de Carme Casacoberta i de tot l’equip del Banc dels Aliments. - Recordant que treballen per garantir l’alimentació bàsica de milers de persones a les comarques de Girona. • Avanç del proper esdeveniment de Voluntaris.cat!: - Celebració del Dia Internacional del Voluntariat al CaixaForum. - Participació d’Open Arms, que celebra 10 anys salvant vides al Mediterrani. - Testimoni d’una persona que relatarà el viatge a través del desert i el Mediterrani buscant una vida millor. • El programa finalitza amb la cançó «Mai ho podré oblidar», peça vinculada a la jornada del voluntariat i a les migracions forçades, que parla de: - La duresa del viatge. - La pèrdua de companys al mar. - La decepció d’arribar a un lloc on la llibertat no és ben acollida i «ningú em va voler donar la mà». La música reforça el missatge de solidaritat, memòria i compromís que travessa tot el programa.

  • 26'

    Mentoria a Girona Est: educació, voluntariat i impacte

    Resum de l’episodi Programa de Voluntaris.cat! a Girona FM amb una conversa entre Helena García i Laura Vallès (coordinadora d’educació de la Fundació Girona Est) sobre el programa de mentoria per a joves del barri de Girona Est. Idees clau • Mentoria 1:1 setmanal per a joves d’ESO i de postobligatori, amb acompanyament educatiu i personal. • 50 joves participants aquest curs (van començar amb 11 fa 4 anys) i creixement sostingut. • Beques Bosca i Meric, reforç acadèmic i cessió de portàtils per sostenir la continuïtat formativa. • >90% d’èxit en finalització/continuïtat d’estudis postobligatoris entre els joves acompanyats. • 10 hores de voluntariat retornant al barri o a la ciutat com a part del projecte. • Crida oberta a nous mentors: perfils diversos, compromís i capacitat d’escolta per ampliar l’abast del programa. “Sí, una mentoria pot contribuir a canviar la vida d’una persona, sens dubte.” Què és la mentoria i com funciona Definició del rol mentor • El/la mentor/a no és docent ni psicòleg/ga, ni tampoc substitueix la família: és una figura estable que escolta, acompanya i fa emergir potencialitats. • Enfocament en l’autoestima, la confiança i la presa de decisions, amb trobades 1 a 1 i objectius personalitzats. • Durada orientativa de dos cursos, adaptada a cada cas. Metodologia i suport • A l’ESO, mentories 1:1 amb trobades setmanals; al postobligatori, mentoria amb beques i reforç acadèmic. • Matching per expertesa: s’aparella el/la mentor/a segons l’àmbit d’interès del jove per oferir orientació acadèmica i professional. • Formació inicial, dossier de recursos, espais recomanats de trobada i trobades comunitàries entre mentors i joves per compartir experiències. Orígens i creixement del programa • Inici el 2021, després d’una etapa de col·laboració amb Càritas en reforç acadèmic. • Expansió per cobrir l’ESO (etapa clau), a més del cicle postobligatori (cicles, batxillerat, universitat). • Campanya de difusió amb el suport del jugador Víctor Sigankov (FC Girona), en col·laboració amb Fundació Bofill. Impacte educatiu i social • Resultats positius: joves que superen inseguretats i timidesa, milloren l’autoestima i persisteixen en els estudis. • >90% dels participants en cicles/universitat finalitzen o continuen els estudis. • L’educació es presenta com a eina de llibertat i de transformació social, trencant cercles de pobresa i estigmes. Treball al territori i comunitat • Equip present al barri (escoles, places, bars, actes), creant vincles reals de confiança i coordinació amb Serveis Socials i altres entitats. • Tot i no tenir una figura única d’“educador de carrer”, l’equip assumeix funcions de dinamització comunitària. • Complement amb esports i cultura (futbol, bàsquet, dansa, música, teatre) per treballar valors, hàbits i llengua des de l’educació no formal. Perfil del mentor i crida a la participació • No cal ser expert/a: cal compromís, constància, respecte i creença en el potencial de cada jove. • Es valoren perfils diversos (edats, estudis, professions, caràcters) per millorar l’encaix mentor-jove. • Procediment: entrevista inicial (amb família si és menor), definició d’objectius, signatura de compromís, formació i acompanyament continu. Informació pràctica i contacte • Sedeu-vos a la Casa de les Arts per conèixer el projecte i valorar l’encaix. • Canals: correu de contacte, WhatsApp i xarxes per seguir l’activitat i sumar-vos com a mentors. “Veus opcions i pots escollir. Si no tens les opcions, tires amb el que ja coneixes.”

  • Voluntaris.cat! del 2/10/2025

    Amb la Federació Catalana de Voluntariat Social donem veu al tercer sector de Girona. Conduït per Elena Garcia.

  • 26'

    Voluntariat CaixaBank a Girona: educació financera, inclusió digital i medi ambient; benestar, xifres clau i inici de "La Cultura Cura"

    Resum del contingut Panorama general • Episodi centrat en el programa de voluntariat de CaixaBank a Girona, amb èmfasi en quatre línies: acompanyament, educació financera, digitalització i medi ambient. • Es destaca la importància de fer un bon encaix (match) entre activitat i persona voluntària, la motivació transversal (tant en gent gran com en joventut), i el valor de la formació en voluntariat. • Xifres clau: a nivell estatal, 20.200+ voluntaris i 20 anys de trajectòria (2024); a Girona, 491 voluntaris en actiu, 390 activitats, 2.700+ hores i ~9.500 beneficiaris fins a juny de 2025. • Es tracten temes sensibles i emergents: solitud no desitjada, fraus digitals, inclusió digital de la gent gran i introducció a la intel·ligència artificial (IA). • Tancament del bloc Voluntaris.cat i inici d’un nou programa: La Cultura Cura (presentació de temporada i convidada Àngels Roura Massaneda). "Cal fer un match entre l'activitat de voluntariat i el voluntari" — Núria Domingo Eixos principals 1) Gestió i acompanyament del voluntariat • La Núria s’hi defineix com una voluntària més que, a més, fa gestió: reunions amb entitats, reconducció de demandes i disseny d’activitats ad hoc quan cal. • Objectiu: que tothom trobi el seu espai i no faci voluntariat en solitari; potenciar equips i sentit de comunitat. 2) Línies d’actuació i projectes • Quatre àmbits: - Acompanyament (malalts, gent gran, infància). - Educació financera (per joves, col·lectius en risc d’exclusió, persones amb discapacitat, gent gran). - Digitalització (autonomia digital i prevenció de fraus). - Medi ambient (neteja de rius, platges i boscos; especial impuls al maig). • Finalitat: impacte social positiu i apropament de la pràctica del voluntariat a la ciutadania. 3) Participació sènior, joventut i famílies • Es qüestiona el terme sènior: l’important és l’encaix amb l’activitat i l’energia disponible, no només l’edat. • El voluntariat pot trencar la solitud no desitjada, reforçant autoestima i xarxes socials. • Gent jove: major interès en medi ambient; creix la participació de fills d’empleats que fan voluntariat en família. 4) Formació i qualitat • Pla de formació (especialment en educació financera), amb materials validats i sistema de mentoria (novells acompanyats per veterans). • Formacions específiques quan cal (acompanyament a malalties avançades), sovint impartides per les entitats receptores. 5) Benestar i longevitat • Fer voluntariat almenys 2 hores/setmana s’associa amb més benestar, activació social, autonomia i autoestima a llarg termini. 6) Innovació amb gent gran: fraus i IA • Alt interès de la gent gran en banc bàsic, pressupost familiar, xarxes socials i seguretat digital. • Novetat: cursos d’iniciació a la IA per no quedar-se fora del món digital i poder, per exemple, fer un prompt a eines tipus chatbots. 7) Xifres i com participar • Estat: 20.200+ voluntaris, 20 anys (2024), capil·laritat per províncies. • Girona: 491 voluntaris, 390 activitats, 2.700+ hores, ~9.500 beneficiaris (fins juny 2025). • Com sumar-s’hi: registre a voluntariatcaixabanc.org; benvinguda i orientació personalitzada; activitats a mida si cal. 8) Diversitat i gènere • Paritat a la junta local (4 dones/4 homes). En conjunt hi ha més dones voluntàries, en part per demografia i disponibilitat; també homes prejubilats/jubilats (60-65) amb alta implicació. 9) La Cultura Cura (nou bloc) • Inici de la 2a temporada: cultura i benestar emocional. • Presentació de la convidada Àngels Roura Massaneda, destacant perseverança i constància. "Tothom pot fer voluntariat... el que cal és trobar el voluntariat que més s'adapti i que més ens ompli"