Fundació SAGI-TEA i entrevista a Nil Sànchez
La Roser explica com cinc famílies van fundar l'associació davant les dificultats per trobar teràpies especialitzades i el creixement des de l'inici fins a l'actualitat.
S'analitza com la relació amb la UdG i la professionalització de l'atenció han transformat la vida de molts infants i han servit de suport emocional imprescindible per als pares.
El Nil parla sobre com ha superat les barreres de l'autisme nivell 1 i la responsabilitat de donar suport a d'altres persones que travessen per la mateixa situació.
Discussió sobre la importància de la formació als centres escolars i el rebuig social a l'infantilització de les persones amb autisme en sèries i mitjans.
Es desmitifica l'ús de les etiquetes, es demana ajuda a possibles voluntaris per a les activitats de lleure i es tanquen les dades de contacte de l'entitat.
La fundació i propòsit de SAGI-TEA
L'associació SAGI-TEA (Associació de Síndrome d'Asperger i Trastorn de l'Espectre Autista de Girona) va néixer de la necessitat d'un grup de cinc famílies que buscaven una atenció terapèutica més accessible i específica a la província de Girona. El projecte ha esdevingut un referent gràcies a:
- Suport terapèutic especialitzat: enfocament en teràpia conductual adaptada a les dificultats diàries (escola, relacions socials, oci).
- Impacte en l'entorn: col·laboració amb la UdG i entitats com la Fundació Autisme Mas Casadevall per garantir una atenció integral.
- Escolta activa per a les famílies: un espai on els pares poden compartir experiències i trencar l'aïllament del procés diagnòstic.
Testimoni de vida i resiliència
El cas de Nil Sànchez demostra que, amb les eines adequades i la voluntat, el diagnòstic d'autisme nivell 1 no impedeix assolir una vida laboral i acadèmica plena.
"Mai se sentin menys, que són capaços de fer i d'arribar on vulguin perquè la voluntat mou muntanyes."
Reptes en la inclusió i la percepció social
- Contra la infantilització: El Nil critica com sovint la societat tracta les persones amb autisme amb una "pobretització" que no correspon a la realitat.
- La importància del diagnòstic: La Roser subratlla que les etiquetes no s'han de banalitzar; un diagnòstic clar és la clau per poder oferir les eines i el suport necessaris perquè l'infant pugui desenvolupar el seu potencial i tenir èxit.

