Voluntaris.cat!
Amb la Federació Catalana de Voluntariat Social donem veu al tercer sector de Girona. Conduït per Elena Garcia.
Subscriu-te
Voluntaris.cat! entrevista Carme Casacuberta presidenta del Banc dels Aliments de Girona
Es presenta el programa *Voluntaris.cat!* a Girona FM, elaborat per la Federació Catalana de Voluntariat Social. L’Alena García introdueix el tema del dia: el **Banc dels Aliments de les Comarques de Girona**, amb dades d’impacte (més de 28.000 persones ateses i 1,5 milions d’aliments repartits). També explica que el programa porta cada mes entitats als estudis per explicar la seva tasca i el paper del voluntariat.
S’obre l’entrevista amb **Carme Casacoberta**, presidenta del Banc dels Aliments de Girona. Se li agraeix la feina i se la felicita per l’èxit del **Gran Recapte** d’enguany, especialment a la ciutat de Girona. Es planteja la primera gran pregunta: com ha anat la campanya a Girona ciutat i al conjunt de la província.
Carme Casacoberta explica que la **recollida física** d’aliments s’ha mantingut estable respecte a l’any passat, però la **recollida econòmica** ha baixat. Destaca que a la gent li agrada més donar aliments que diners, i que al Banc també li agrada rebre’ls, però remarca que avui dia són **imprescindibles també les aportacions econòmiques** per cobrir necessitats concretes.
S’analitza el paper del **voluntariat** en l’èxit del Gran Recapte. Casacoberta afirma que **sense voluntaris la campanya no existiria**: la seva presència als supermercats fa que es reculli aproximadament **el doble** d’aliments. El voluntari recorda al client que la campanya està activa, li ofereix la bossa i, en punts de donació econòmica, li explica què es pot comprar amb cada aportació. Es comenta que hi ha pocs voluntaris als punts de recollida de diners perquè aquesta modalitat agrada menys, però on n’hi ha, la recollida augmenta molt.
Es detalla què passa amb els aliments un cop tanca el supermercat. A moltes poblacions, les **entitats locals** que organitzen el Gran Recapte es queden els aliments recollits i els distribueixen al territori, informant el Banc dels quilos i tipus de productes. Al **magatzem de Girona** arriben els aliments de Girona ciutat i pobles sense entitat pròpia. La recollida no es tanca el mateix dia: per falta de camions i horaris, es van recollint paquets durant la setmana següent amb l’ajuda gratuïta d’empreses de transport, i de vegades apareixen caixes oblidades que fan que el còmput final s’allargui fins a final d’any.
Un cop al magatzem, els aliments es **pesen, es classifiquen i es guarden a les prestatgeries** gràcies a la feina de molts voluntaris. Aquest estoc acostuma a cobrir necessitats fins a **febrer o març**. Les entitats que s’han quedat producte al seu municipi informen si durant uns mesos no cal que se’ls enviï determinats aliments (com llet o arròs), fet que permet **ajustar la distribució** cap a entitats que depenen només del magatzem de Girona.
Es comenta l’enorme esforç darrere d’un Gran Recapte, especialment en un context socioeconòmic difícil. L’Alena introdueix una altra línia de treball del Banc: la campanya **Bon Profit**, centrada en la **sensibilització contra el malbaratament alimentari**. Es citen dades de la Generalitat: cada gironí llença **21,6 kg d’aliments a l’any**, valorats en **112 € per persona**, i es pregunta com funciona aquesta campanya.
Casacoberta explica que **Bon Profit** és una campanya de **llarga durada** per conscienciar sobre malbaratament. Es fan accions visuals a autobusos de Girona (amb el símbol d’una poma imperfecta que pot servir per fer pastís, melmelada, etc.) i banderoles a capitals de comarca. El missatge: amb el menjar que llencem es podria ajudar molts veïns que no arriben a final de mes. S’han creat eines pedagògiques com **l’oca del malbaratament** per escoles, on els infants aprenen, jugant, quines accions aprofiten o llencen menjar, i un **receptari** elaborat amb cuiners que ensenyen a aprofitar aliments. També es fa pedagogia sobre la diferència entre **data de caducitat** i **data de consum preferent**.
Es parla de la tasca educativa a **escoles i instituts**, on el Banc explica tant la fam «de casa nostra» com el malbaratament alimentari. A nivell ambiental, el Banc va aprofitar **1.661 tones d’aliments** l’any passat, evitant l’emissió de **2.626 tones de CO₂**. Casacoberta destaca que els infants estan cada cop més conscienciats: corregeixen hàbits a casa, proposen fer melmelades amb fruita tocada, i també són molt sensibles a l’estalvi d’aigua, especialment arran de la sequera. Es remarca la importància que aquesta nova generació creixi amb aquests valors i que l’escola hi té un paper clau.
L’Alena planteja si ha crescut la demanda d’aliments, especialment de persones que tot i tenir **salari mínim** o hipoteca no arriben a final de mes. Casacoberta recorda que el Banc no atén persones directament sinó a través d’entitats socials, però aquestes informen de canvis clars: abans el perfil de pobresa era molt marcat i després va créixer amb la immigració; ara s’hi afegeix molta **gent del país**, afectada per l’alt cost de l’habitatge, separacions, i pensions de jubilació molt baixes, sobretot al sector de la pagesia. El **tipus de beneficiari s’està transformant**.
Es comenten estudis com l’**Arope** i informes de **Creu Roja o Càritas** que mostren que la **bretxa entre rics i pobres creix**: els rics són més rics, els pobres més pobres i la **classe mitjana s’està enfonsant**. L’Alena assenyala que això genera tensió social i saturació dels serveis d’atenció directa. Casacoberta afegeix que apareixen **noves entitats** per donar resposta a aquests problemes, i remarca que ja no cal «portar-ho a l’Àfrica»: hi ha molta necessitat **al voltant immediat, a la pròpia ciutat**.
Es pregunta per la relació amb altres bancs d’aliments de la resta de l’Estat i d’Europa. Casacoberta explica l’origen dels bancs d’aliments (primer a **Phoenix**, segon a París i tercer a Barcelona) i que molts fundadors són **enginyers agrònoms** que volien aprofitar el menjar que es perdia al camp i als supermercats. A nivell organitzatiu, existeix la **FEBA** (europea), **Fesbal** (espanyola) i la **federació catalana de bancs dels aliments**. No només es fan assemblees informatives, sinó també **intercanvis de productes** entre bancs segons necessitats i excedents, i s’ajuda bancs especialment tensionats o afectats per emergències (com València durant la Dana o determinats bancs del sud).
Es reforça la idea de **treballar en xarxa**, valor que el programa Voluntaris.cat! sempre defensa. Es recorda que els bancs d’aliments no només comparteixen informació sinó que **cooperen operativament**. Després es torna a la logística interna del Banc de Girona: es confirma que el magatzem funciona com el d’una empresa, amb prestatgeries numerades i sistemes d’ordenació. Aquesta organització és clau per poder gestionar grans volums de producte de manera eficient.
Casacoberta descriu el **programa informàtic Tribal**, compartit per tots els bancs d’aliments d’Espanya. En aquest sistema es registren totes les **entitats receptores**, el nombre total de **beneficiaris** i els seus perfils (nadons, adolescents, gent gran…). El programa reparteix els aliments en funció d’aquestes dades i indica la quantitat i la ubicació concreta al magatzem (prestatgeria, referència, etc.), incloent el control de **dates de caducitat**. S’explica l’evolució des d’un sistema manual (albarans escrits a mà, ajustos a cada entrega) fins a l’actual sistema informatitzat, que ha obligat a **reorganitzar tot el magatzem** i ha millorat molt la gestió.
Es pregunta quan es va fer el primer **Gran Recapte**. Casacoberta explica que va ser impulsat pels **quatre bancs de Catalunya (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona)** l’any **2009**. Va tenir molt èxit per ser la primera vegada i va comptar amb la complicitat de les grans cadenes d’alimentació. Davant els bons resultats, la resta de bancs de l’Estat s’hi van sumar a partir de **2013**, i des d’aleshores s’ha consolidat com una de les grans campanyes solidàries anuals.
Es parla del **voluntariat habitual** del Banc dels Aliments. La dedicació és molt flexible: cadascú fa les hores que pot, però amb el compromís que la feina assumida surti endavant. Es distingeixen dos grans perfils: 1) voluntariat de **magatzem** (tasques físiques: carregar, descarregar, preparar comandes, gestionar camions); 2) voluntariat de **direcció i gestió** (coordinació de compres, escoles, visites, etc.), molta de la qual es pot fer des de casa. La presidenta explica que ella porta 11 anys al Banc, que hi ha voluntaris que hi són gairebé cada dia i que el **cap de logística** hi dedica la jornada sencera. Es fa una **crida molt clara a nous voluntaris**, recordant que no cal estar jubilat per ajudar: una tarda o un matí ja són molt valuosos, i també cal relleu per a càrrecs que ara depenen d’una sola persona.
S’explica l’**origen dels aliments** que gestiona el Banc. Històricament, moltes **empreses** han fet donacions voluntàries (excedents, errors d’etiquetatge o d’envasat, productes fora d’estàndard comercial però aptes per al consum). Es cita el cas emblemàtic de **La Fageda**, que al principi rebia ajuda del Banc i ara és qui en fa donacions. Amb l’entrada en vigor de la **llei del malbaratament**, moltes empreses estan **obligades** a donar sortida a aliments que abans es podien llençar, i el Banc és un receptor clau. També es parla de la recollida de **mimbes** (productes al límit de consum) directament a supermercats, mitjançant entitats locals que hi van 1–2 cops per setmana. A més, el Banc fa **compres** amb diners de **subvencions de la Generalitat** per adquirir aliments frescos o proteics difícils d’aconseguir via donació (ous, carn congelada, peix congelat). Finalment, s’esmenten les **donacions de particulars**, amb benefactors que donen cada mes i que poden desgravar fins a un **80%** a la declaració de la renda.
Es tracta el tema de l’ajuda en època de **Nadal**, quan moltes famílies viuen les festes sense productes bàsics. Es recorda que el Gran Recapte no és l’única via i que cal seguir recollint aliments. La ciutadania pot ajudar fent **donacions econòmiques** a través de la pàgina web del Banc (que permet comprar els aliments més necessaris) i **donacions físiques** a través d’escoles i campanyes. Casacoberta anuncia que s’està preparant una **gran campanya solidària** a l’**Auditori-Palau de Congressos** de Girona, encara en fase de tancament de detalls, que servirà per recollir recursos addicionals.
Es tanquen els continguts informatius sobre el Banc dels Aliments recordant com contactar-hi: a través de la **plana web del Banc dels Aliments de Girona**, on es pot demanar ser **voluntari estable** (un o dos dies a la setmana o segons disponibilitat), i mitjançant el **telèfon 972 223 463** i el correu **[email protected]**. Es remarca que hi ha càrrecs i funcions molt importants que depenen d’una sola persona i que calen més voluntaris per garantir continuïtat i relleu.
L’Alena agraeix novament la presència de Carme Casacoberta i la tasca del Banc dels Aliments, subratllant que és una peça clau per a moltes famílies que no disposen del més bàsic. A continuació es fa un **avanç del proper acte de Voluntaris.cat!** al CaixaForum, en el marc del **Dia Internacional del Voluntariat**, amb la participació d’**Open Arms** (10 anys salvant vides al Mediterrani) i el testimoni d’una persona que explicarà el seu viatge a través del desert i el mar, buscant una vida millor.
El programa acaba amb la cançó **«Mai ho podré oblidar»**, vinculada al Dia Internacional del Voluntariat. La lletra parla d’algú que marxa buscant una oportunitat, amb por de no tornar, que creua el mar, perd companys, i un cop arriba a un lloc presumptament lliure, ningú li vol donar la mà. La peça reforça temes com la **llibertat no assolida, la pèrdua, l’enyorança i la solitud** de les persones que migren forçadament, connectant amb la feina d’Open Arms i el fil conductor de la solidaritat que travessa tot el programa.
Resum general
Aquest episodi de Voluntaris.cat! a Girona FM se centra en la tasca del Banc dels Aliments de les Comarques de Girona, el seu impacte social i ambiental, i el paper imprescindible del voluntariat en campanyes com el Gran Recapte i la campanya de sensibilització Bon Profit.
L’Elena García entrevista Carme Casacuberta, presidenta del Banc dels Aliments de Girona, que explica com funciona la logística interna, l’evolució del perfil de les persones que reben aliments, la col·laboració amb altres bancs d’aliments i les diferents vies de col·laboració per part de ciutadania, escoles i empreses.
El programa i el convidat
- Programa: Voluntaris.cat! – espai de difusió d’activitats de voluntariat de la ciutat de Girona produït per la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM.
- Convidada principal: Carme Casacuberta, presidenta del Banc dels Aliments de les Comarques de Girona.
- Objectiu de l’episodi:
- Donar a conèixer què és i com funciona el Banc dels Aliments de Girona. - Explicar la importància del voluntariat en el Gran Recapte. - Sensibilitzar sobre el malbaratament alimentari i la campanya Bon Profit. - Mostrar com la crisi socioeconòmica està canviant el perfil de les persones ateses.
El Gran Recapte: resultats, voluntariat i logística
Resultats de la campanya
- El Gran Recapte combina:
- Recollida física d’aliments als supermercats. - Aportacions econòmiques a caixa o en línia.
- Situació d’enguany:
- Recollida física: es manté estancada, similar a l’any anterior. - Recollida econòmica: ha baixat clarament.
«A la població no li agrada donar diners, prefereix donar aliments, i a nosaltres també ens agrada molt rebre aliments, però avui dia també són necessàries les aportacions econòmiques.»
El paper clau del voluntariat
- El Gran Recapte no seria possible sense voluntariat:
- La presència de voluntaris als supermercats dobla la quantitat d’aliments recollits. - El voluntari recorda la campanya, dona informació, reparteix bosses i anima a participar.
- Dinàmica al punt de recollida:
- Molta gent entra al supermercat sense fixar-se en la campanya. - Un simple «Bon dia, recorda que avui és el Gran Recapte, vols una bossa?» fa que la persona hi participi.
- Dificultats:
- Hi ha pocs voluntaris als punts de recollida econòmica, perquè incomoden més que la donació física.
Logística i magatzem
- Circuit de recollida:
- A moltes poblacions, les entitats locals recullen i es queden els aliments, evitant trasllats llargs fins a Girona. - A Girona ciutat i pobles del voltant sense entitat pròpia, tot el recollit va al magatzem central de Girona.
- Transport:
- Col·laboració de camions i empreses de transport que treballen gratuïtament. - No es pot recollir tot en un sol dia; part dels aliments es retiren al llarg de la setmana següent. - Les dades finals de quilos recollits s’allarguen fins a final d’any perquè sovint apareixen caixes oblidades en algun poble.
- Gestió al magatzem:
- Quan arriben, els aliments es pesen, es classifiquen i s’endrecen a les prestatgeries. - Aquesta classificació la fan voluntaris, i els productes recollits acostumen a cobrir fins a febrer-març. - Les entitats que s’han quedat producte en origen poden dir: «durant uns mesos no ens envieu llet o arròs perquè ja en tenim», cosa que ajusta el repartiment.
Campanya «Bon Profit» i lluita contra el malbaratament
Objectiu i formats de la campanya
- Bon Profit és una campanya de sensibilització de llarg recorregut, no puntual com el Gran Recapte.
- Missatge central: lluitar contra el malbaratament alimentari i aprofitar millor els aliments, especialment aquells que no són «macos» però sí perfectament consumibles.
- Accions de difusió:
- Autobusos de Girona amb un disseny on es veu una poma imperfecta i el missatge que pot esdevenir melmelada, pastís, acompanyament d’un plat, etc. - Banderoles penjades a capitals de comarca (ex.: Figueres) amb dades de malbaratament i missatges de conscienciació.
Segons dades de la Generalitat: cada gironí llença 21,6 kg d’aliments l’any, l’equivalent a 112 € per persona.
Educació i materials pedagògics
- Desenvolupament de materials per a infants i escoles:
- Joc de l’oca del malbaratament:
- Els infants hi juguen i reben premi si aprofiten el menjar.
- Si llencen aliments, cauen en caselles «negatives» (presó, retrocedir...), reproduint la lògica del joc clàssic.
- Receptari d’aprofitament: cuiners col·laboren gratuïtament aportant receptes per reaprofitar aliments (pomes tocades, sobres cuinats, etc.).
- Explicació clara de la diferència entre data de caducitat i data de consum preferent, perquè molta gent llença aliments per confusió.
Impacte ambiental i canvi de mentalitat
- Dades mediambientals aportades per la presidenta:
- El Banc dels Aliments va aprofitar 1.661 tones d’aliments l’últim any. - Això suposa un estalvi de 2.626 tones de CO₂.
- Sensibilització a les escoles:
- El Banc té un departament específic que visita escoles i instituts per explicar:
- La tasca del Banc dels Aliments.
- La fam «de casa nostra», no només la fam al món.
- Les conseqüències del malbaratament alimentari.
- Canvi generacional:
- Carme Casacoberta destaca que els infants i joves són cada cop més conscients: comenten a casa com aprofitar el menjar o tancar l’aixeta en temps de sequera.
«Aquesta nova generació ja puja sent conscient del malbaratament i dels recursos com l’aigua.»
Canvi en el perfil de les persones que reben ajuda
El Banc no atén directament les persones
- El Banc dels Aliments de Girona no té beneficiaris directes:
- Distribueix els aliments a una xarxa d’entitats socials. - Són aquestes entitats les que fan atenció directa a les persones.
- Tot i això, el Banc rep molta informació de tendència social a través de les entitats.
Evolució del perfil de vulnerabilitat
- Fa anys, el perfil era:
- Persones en situació de pobresa molt marcada. - Posteriorment, es va ampliar amb persones migrades.
- Actualment, el perfil s’està diversificant i «normalitzant»:
- Gent del país que aparentment no diries mai que necessita ajuda. - Persones amb salari mínim o sous baixos que no poden cobrir habitatge + aliments. - Famílies afectades per separacions:
- Un progenitor paga molts diners a l’altre i queda en situació precària.
- O bé no rep la pensió i no arriba a final de mes.
- Jubilats, especialment pagesos amb pensions molt baixes.
«No és només la gent de fora, la gent de casa també ho necessita i el tipus de beneficiari està canviant.»
- Referència a estudis d’entitats com Creu Roja, Càritas i l’informe Arope:
- La bretxa entre rics i pobres augmenta. - El ric és més ric, el pobre més pobre. - La classe mitjana s’està enfonsant, i una part baixa cap a situacions de vulnerabilitat i dependència d’ajudes alimentàries.
Xarxes de col·laboració amb altres bancs i estructura organitzativa
Origen i xarxa internacional dels bancs d’aliments
- Origen històric:
- El primer banc d’aliments va néixer a Phoenix (Estats Units). - El segon a París i el tercer a Barcelona.
- És freqüent que els fundadors siguin enginyers agrònoms:
- Des del camp veuen quant menjar es fa malbé. - Intueixen la necessitat d’un sistema per aprofitar excedents que no es venen o es descarten.
- Estructura de xarxa actual:
- A nivell europeu: FEBA (Federació Europea de Bancs d’Aliments). - A nivell estatal: Fesbal. - A nivell català: Federació catalana de bancs dels aliments.
- La relació entre bancs no és només informativa:
- Es fan assemblees periòdiques (la presidenta viatja a Madrid per l’assemblea anual). - Es fan intercanvis d’aliments segons excedents i necessitats:
- Girona té excés d’embotit.
- A Galícia o altres zones del nord hi sobra conserva de peix.
- Es fa xarxa per equilibrar dietes i recursos.
- En crisis puntuals (ex.: Dana a València, o bancs amb molta pressió com Algesires), altres bancs donen suport específic.
Funcionament tècnic del magatzem
- El magatzem funciona com el d’una empresa logística:
- Prestatgeries numerades. - Productes ordenats per tipus i per data de caducitat.
- Programa informàtic compartit:
- Tots els bancs d’Espanya utilitzen el programa Tribal. - Cada banc hi té:
- Totes les entitats que atén.
- El nombre de beneficiaris de cada entitat.
- Informació de perfils: si hi ha nadons, adolescents, gent gran, etc.
- Repartiment setmanal:
- Dilluns i dimarts: preparació del material i de les comandes. - Dimecres i dijous: distribució dels aliments a les entitats. - Divendres: neteja i reorganització del magatzem.
- Evolució interna:
- Fa 11 anys, quan Carme Casacoberta va entrar, els albarans es feien a mà i s’ajustava la càrrega producte a producte. - El salt a Tribal va obligar a reestructurar el magatzem, numerar prestatgeries i sistematitzar per dates i tipologies.
Voluntariat: perfils, dedicació i crida a participar-hi
Tipus de voluntariat dins el Banc
- Voluntariat de magatzem (logística física):
- Càrrega i descàrrega de camions. - Classificació i col·locació dels aliments a les prestatgeries. - Preparació de lots per a les entitats. - Tasca física i presencial.
- Voluntariat de gestió i direcció:
- Coordinació de compres, escoles, visites, comunicació, etc. - Molta feina es pot fer des de casa amb ordinador. - Reunions periòdiques de coordinació (uns quants dies al mes).
Dedicació i flexibilitat horària
- No hi ha una exigència d’hores fixes setmanals:
- Cada persona fa «el que bonament pot». - Es demana compromís amb la tasca assumida: si es pren una responsabilitat, la feina s’ha de complir.
- Exemples:
- Voluntaris de direcció: acostumen a fer uns dos dies a la setmana, ampliant molt en períodes com el Gran Recapte. - Hi ha voluntaris que estan quasi cada dia al magatzem, especialment el cap de logística, que hi dedica jornada completa.
«No cal esperar estar jubilat per ser voluntari: una tarda lliure o un matí ja són una gran ajuda.»
- El programa fa una crida explícita a nous voluntaris, tant per magatzem com per gestió.
Origen dels aliments: donacions, llei del malbaratament i compres
Donacions d’empreses i llei del malbaratament
- Fins ara, moltes empreses donaven aliments voluntàriament:
- Excedents de producció. - Errors d’etiquetatge o d’envasat. - Productes que no s’ajusten al pes o a l’estàndard comercial però són aptes per al consum.
- Exemples de relació llarga i simbòlica:
- La Fageda: al principi, el Banc els hi portava aliments per ajudar a arrencar el projecte; ara és l’empresa qui fa donacions al Banc.
- Amb la nova llei del malbaratament, moltes empreses estan obligades a cercar un «pla B» per no llençar aliments:
- El Banc dels Aliments és una de les sortides principals. - També hi ha acords amb cadenes perquè estableixin protocols de donació.
Donacions de mermes de supermercats
- El Banc coordina entitats locals amb supermercats per recollir mimbes (productes al límit de consum, fruita i verdura lletja, etc.).
- Important:
- El Banc no desplaça camions a tot arreu (no va, per exemple, a Puigcerdà expressament). - Es posen en contacte entitats del territori amb els supermercats perquè recullin 1–2 cops per setmana. - Les quantitats recollides s’informen al Banc per no duplicar repartiments.
Compres i aliments frescos
- El Banc compra aliments amb diners provinents de subvencions (sobretot de la Generalitat):
- Productes que gairebé mai arriben per donació:
- Ous.
- Carn (ex.: pollastres congelats).
- Peix congelat.
- Fruita i verdura:
- Sí que s’aconsegueixen mitjançant convenis amb productors i distribuïdors.
Donacions de particulars
- Hi ha benefactors individuals que aporten una quota mensual.
- Avantatge fiscal:
- Aquestes aportacions desgraven fins a un 80% a la declaració de la renda.
Es remarca que és una bona manera d’ajudar i alhora recuperar part de l’aportació via fisc.
Com ajudar: Nadal, donacions i contacte
Accions especials per Nadal
- Després del Gran Recapte, la necessitat no s’atura:
- Moltes famílies passen el Nadal sense productes bàsics, més enllà dels aliments festius.
- Maneres d’ajudar:
- Donacions econòmiques a través de la plana web del Banc dels Aliments de Girona. - Donacions físiques d’aliments a través d’escoles o campanyes puntuals. - Les escoles fan sovint recollides especials de Nadal.
- Campanya en preparació:
- S’anuncia una gran acció solidària que es farà a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona. - Encara no se’n poden donar detalls, però s’explica que serà important i pensada per recollir aliments i fons.
Voluntariat estable
- A la web del Banc es pot:
- Sol·licitar ser voluntari estable (un o dos dies a la setmana, o la dedicació que cadascú pugui). - Accedir a informació sobre campanyes i necessitats actuals.
- Preocupació expressada:
- Hi ha càrrecs i feines que només porta una persona; si aquesta persona emmalalteix, es genera un buit. - Per això es demana relleu i reforç de voluntariat.
Dades de contacte
- Telèfon: 972 223 463
- Correu electrònic: [email protected] (esmentat de manera abreujada al programa).
- Web: Banc dels Aliments de Girona (des de la plana web es pot fer donatiu i oferir-se com a voluntari).
Cloenda del programa i connexió amb el voluntariat en general
- El programa es tanca:
- Agraint la tasca de Carme Casacoberta i de tot l’equip del Banc dels Aliments. - Recordant que treballen per garantir l’alimentació bàsica de milers de persones a les comarques de Girona.
- Avanç del proper esdeveniment de Voluntaris.cat!:
- Celebració del Dia Internacional del Voluntariat al CaixaForum. - Participació d’Open Arms, que celebra 10 anys salvant vides al Mediterrani. - Testimoni d’una persona que relatarà el viatge a través del desert i el Mediterrani buscant una vida millor.
- El programa finalitza amb la cançó «Mai ho podré oblidar», peça vinculada a la jornada del voluntariat i a les migracions forçades, que parla de:
- La duresa del viatge. - La pèrdua de companys al mar. - La decepció d’arribar a un lloc on la llibertat no és ben acollida i «ningú em va voler donar la mà».
La música reforça el missatge de solidaritat, memòria i compromís que travessa tot el programa.