Programes

Episodis etiquetats amb Programes

724episodis
Escacs en joc, entrevistat a Elena Duran - episode art
Escacs en joc
27'

Escacs en joc, entrevistat a Elena Duran

Visió general del programa Escacs en joc, presentat per Josep Serra, ofereix en aquest episodi un recorregut complet per: • L’activitat escaquística a les comarques gironines (tornejos i partides obertes) • Una entrevista amb l’escaquista aficionada Helena Durán, que combina docència i passió pels escacs • L’anàlisi de la setena ronda del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025 • La lectura comentada de l’article «Cinc tècniques de càlcul en escacs que realment funcionen», amb reflexions pràctiques per millorar el joc L’episodi barreja informació de servei, experiències personals i contingut formatiu d’alt nivell sobre tècnica de càlcul. 1. Introducció i agenda del programa Presentació • El programa Escacs en joc es defineix com l’espai setmanal amb tota la informació del món dels escacs i la veu dels seus protagonistes. • Josep Serra recorda que es fa un repàs de l’actualitat setmanal i s’entrevisten jugadors i agents del món escaquístic. Activitat recent Es repassen les activitats de la setmana anterior, totes partides obertes a tothom, que mostren la vitalitat del moviment escaquístic a la demarcació: • Dijous 13 de novembre (18.00–21.00), a Calonge, organitzat pel Club d’Escacs Calonge Sant Antoni. • Divendres 14 de novembre (17.00–20.00), a Girona, centre cívic Can Ninetes, organitzat pel Club d’Escacs Santa Eugènia. • Dissabte 15 de novembre (a partir de les 17.00), a Girona, centre cívic Pla de Palau, organitzat pel Club d’Escacs Gerunda. • Diumenge 16 de novembre: - 7a ronda del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025 a Girona (centre cívic Pla de Palau, Club d’Escacs Gerunda). - Torneig de festa major de Sant Romà a Lloret de Mar, al Puntet de Lloret, organitzat pel Club d’Escacs Lloret. Idea clau: “Les activitats es van desenvolupant, cosa que ens fa contents. Endavant amb els escacs, ànim.” Contingut anunciat del dia Josep Serra presenta el guió del programa: • Entrevista a Helena Durán • Crònica de la 7a ronda del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025 • Lectura i comentari de l’article «Cinc tècniques de càlcul en escacs que realment funcionen» • Comiat amb la nova agenda d’activitats 2. Entrevista a Helena Durán: aprendre, ensenyar i jugar Perfil de l’entrevistada • Helena Durán és de Girona i professora de català de secundària. • Coneixia el moviment de les peces des de petita, però es pren seriosament els escacs des de fa uns dos anys, com a objectiu personal de 2024. Motivacions per jugar a escacs Helena explica per què es va enganxar al joc: • Els escacs són un joc practicable en qualsevol lloc, fins i tot a l’avió sense cobertura, a diferència d’altres jocs que depenen d’internet. • Descriu els escacs com “una mica addictius” en positiu: - Enganxen perquè es veu la millora ràpidament. - L’aprenentatge constant genera motivació i dependència sana. Activitat escaquística i comunitària Helena combina formació, pràctica i comunitat: • Classes als escacs Gerunda els dilluns. • Participació en un grup de dones escaquistes de Girona, anomenat Girodames (Instagram: @Girodames). Funcions del grup Girodames: • Quedar per jugar entre dones. • Donar-se suport mutu per anar a tornejos, simultànies i activitats diverses. • Crear comunitat i espai segur per a jugadores de tots els nivells. • Estan obertes a ensenyar des de zero a dones que no en sàpiguen i a jugar amb les que ja en saben. Missatge d’Helena: convida qualsevol dona de Girona interessada als escacs a contactar amb el grup Girodames. Entrenament i millora del nivell Helena concep els escacs com un autèntic esport mental: • Intenta entrenar tan sovint com pot, gairebé cada dia. • Combina: - Tàctica (exercicis i problemes). - Lectura de llibres d’escacs. - Joc pràctic, sobretot per internet. • Aprofita especialment les derrotes per aprendre: “No es perd, s’aprèn”, diu, i el locutor hi afegeix la idea que si es perd, cal saber per què. Helena destaca que la seva progressió ha estat molt clara i sostinguda des que va començar a entrenar seriosament. Obertures i estil de joc • Amb blanques: té una obertura molt definida que juga gairebé sempre. • Amb negres: varia molt més les respostes, compensant així la repetició d’idees amb blanques. • Subratlla la diferència entre joc presencial i joc online: - Major partides per internet (més pràctic, ràpid i amb rivals immediats). - Intenta no perdre l’hàbit del tauler físic jugant en clubs i tornejos de tant en tant. Competició i nervis • No està federada i els tornejos que juga són “més relaxats”. • Admet que es posa molt nerviosa en competicions importants i que de moment això li fa evitar torneigs federats. • Tot i això, no descarta federar-se en un futur proper. Beneficis personals i educatius dels escacs Helena enumera múltiples avantatges dels escacs, tant per a ella com per a tothom: • Diversió i entreteniment de qualitat • Millora de la concentració • Aprenentatge de saber perdre i saber guanyar • Desenvolupament de l’estratègia a llarg termini • Capacitat de pensar en abstracte • Aprendre a treure lliçons dels errors Com a professora, li interessa especialment el procés d’aprenentatge aplicat a ella mateixa: “Des d’un punt de vista de professora, és molt interessant veure com un mateix va estudiant i va millorant.” Escacs i educació a l’institut • No hi ha una activitat oficial d’escacs al centre on treballa. • Molts alumnes, però, juguen de forma extraoficial. • Estan preparant iniciatives relacionades amb els escacs. • Un professor de matemàtiques que juga a escacs es planteja integrar-los a la seva assignatura. • Helena creu que els escacs es poden aplicar pràcticament a qualsevol matèria: - Català (el seu àmbit), - Anglès, - Geografia, etc. Recomanació final Helena recomana obertament jugar a escacs als seus alumnes i al seu entorn: • Perquè és molt divertit. • Perquè alhora és molt bo per al cervell i per al desenvolupament personal. El conductor tanca l’entrevista felicitant-la per la seva implicació i deixant oberta la porta a una futura entrevista per seguir la seva evolució. 3. Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025 Format i organització Es fa un repàs detallat a l’estat del Campionat Absolut Individual de Girona 2025, després de la disputa de la 7a ronda. • Organitza: Delegació Territorial de Girona de la Federació Catalana d’Escacs. • Col·laboren: - Club d’Escacs Figueres - Club d’Escacs Gerunda • Sistema: - 8 rondes de competició. - Dos grups diferenciats: - Grup A: jugadors amb elo català a partir de 1750. - Grup B: jugadors amb elo català fins a 1800. • Ritme de joc: 90 minuts + 30 segons d’increment per jugada. • Participació: - 35 inscrits al grup A. - 30 inscrits al grup B. - 65 jugadors en total, amb 13 inscrits més que l’any anterior, fet que el presentador destaca positivament. Classificació del Grup A després de la 7a ronda Distribució de punts: • 2 jugadors amb 6,5 punts • 4 jugadors amb 4,5 punts • 10 jugadors amb 4 punts • 2 jugadors amb 3,5 punts • 4 jugadors amb 3 punts • 5 jugadors amb 2,5 punts • 3 jugadors amb 2 punts • 3 jugadors amb 1,5 punts • 1 jugador amb 1 punt • 1 jugador amb 0 punts Jugadors destacats a la part alta: • Amb 6,5/7 punts: - Abel Lázaro Pujol (Club d’Escacs Figueres) - Leo Valleluis (Club d’Escacs Gerunda) • Amb 4,5 punts: - Laura Vinyoles Anglada (Figueres) - Max Massot Cervera (Figueres) - Jan Balló Serrano (Gerunda) - Jordi Colomer Camarassa (Gerunda) Anàlisi del presentador: • Com que només queda la 8a i darrera ronda, i el grup perseguidor està a 2 punts de distància (4,5 vs 6,5), l’host assegura que Abel Lázaro Pujol i Leo Valleluis ja tenen garantit acabar entre els tres primers. Classificació del Grup B després de la 7a ronda Distribució de punts: • 1 jugador amb 6 punts • 1 jugador amb 5,5 punts • 1 jugador amb 5 punts • 3 jugadors amb 4,5 punts • 8 jugadors amb 4 punts • 9 jugadors amb 3 punts • 2 jugadors amb 2,5 punts • 2 jugadors amb 2 punts • 2 jugadors amb 1 punt • 1 jugador amb 0 punts Jugadors destacats: • Ryan Etzajar Rivera (Gerunda): 6 punts. • Martí Horta Massa (Gerunda): 5,5 punts. • Joel Vilar Sirifatananunocnagnai (Figueres): 5 punts. • Amb 4,5 punts: - Roger Lázaro Pérez (Figueres) - Miguel Rodríguez Rueda (Figueres) - Edgar Malats Buxedes (Figueres) Properes cites del campionat • La 8a i última ronda es jugarà a Girona, el diumenge 23 de novembre, al centre cívic Pla de Palau (Club d’Escacs Gerunda). • El programa es compromet a seguir informant dels resultats finals al proper dimarts. 4. «Cinc tècniques de càlcul en escacs que realment funcionen» La part final del programa està dedicada a la lectura i comentari de l’article de Daniel Muñoz (gener de 2025), autor del llibre d’estratègia escaquística més venut a Amazon el 2016 i 2017, «El método Sutsbank». L’article resumeix 5 tècniques de càlcul inspirades en el llibre Tècniques de càlcul de Jacob Aagaard (el presentador pronuncia el nom com “Haagard/Agar”), pensades per a qualsevol jugador que vulgui millorar el seu càlcul i presa de decisions sota pressió. 4.1. Idea general del càlcul en escacs • En el món dels escacs d’alt nivell, calcular amb precisió és una obligació, no un extra. • El càlcul no sorgeix del no-res: és fruit de tècnica, pràctica i pensament crític. • Les 5 tècniques que es presenten són eines pràctiques per: - Visualitzar millor la posició. - Prendre millors decisions quan es va curt de temps. - Evitar errors greus en moments crítics. El presentador puntualitza que no cal aplicar-ho tot perfectament des del principi: cal anar-ho incorporant de mica en mica i sense angoixa. 4.2. Tècnica 1 – Falses jugades candidates Títol de l’article: «Les falses jugades candidates, quan el que és brillant és pura façana» Concepte clau: • Durant la partida, sovint apareixen jugades que semblen brillants a primera vista, “la solució perfecta”. • Jacob Aagaard les anomena falses jugades candidates: moviments que enganyen fins i tot jugadors amb experiència. Objectiu de la tècnica: • Aprendre a identificar aquestes jugades miratge i descartar-les ràpidament. • Mantenir un criteri crític constant i no deixar-se seduir per jugades espectaculars que, analitzades a fons, són errònies. Cita destacada: “La jugada més brillant és, sovint, la que mai es fa”, atribuïda a Jacob Aagaard. Beneficis pràctics: • Estalvi de temps de reflexió durant la partida. • Possibilitat de centrar-se abans en les opcions realment bones. • Millor eficiència mental en posicions complicades. Comentari del presentador: • Considera correcte no invertir massa temps en una jugada falsa. • Però matisa que no cal “oblidar-la del tot”: pot ser útil tenir-la present per entendre per què falla. Distinció important: No fer la jugada no vol dir esborrar-la de la memòria, sinó aprendre per què no funciona. 4.3. Tècnica 2 – Eficiència en el càlcul Títol: «Eficiència en el càlcul. Pensar més en menys temps» Idees principals: • Calcular no vol dir veure totes les jugades possibles. • És fonamental concentrar-se només en les jugades que realment importen, les que canvien radicalment la posició. Claus de l’eficiència: • Evitar variants supèrflues, que només gasten temps i energia. • Detectar els moments crítics de la partida, on la dinàmica pot canviar de debò. • Entendre que no totes les posicions requereixen càlcul molt profund: alguns moments demanen intuïció i criteri posicional més que maratons de variants. Comentari de Josep Serra: • Es mostra totalment d’acord amb aquest punt. • Recomana pensar sobretot en el que sembla que pot anar bé i aprofundir només en allò que és prometedor. 4.4. Tècnica 3 – Comparació de variants Títol: «Comparació de variants. Quina línia és millor?» Concepte de fons: • Igual que a la vida, als escacs sovint hi ha diversos camins possibles. • La proposta d’Aagaard és calcular diverses línies candidates i comparar-les entre elles, en lloc de quedar-se encallat en una sola. Criteris per a la decisió final: • No només valorar el material, sinó també: - Seguretat del rei - Control del centre - Coordinació de les peces - Estructura de peons Exemple conceptual: • Si una variant et permet guanyar un peó, però a canvi: - Debilites massa la teva estructura de peons, o - Compromets el desenvolupament de les peces, aleshores pot ser que aquesta no sigui la millor línia, encara que hi hagi un guany material immediat. Benefici estratègic: • La comparació de variants enforteix el pensament a llarg termini i ajuda a veure la partida més enllà del guany d’una peça. Comentari del presentador: Recorda que l’objectiu és guanyar la partida, no només una peça. • Subratlla que no té sentit guanyar material si això porta després a perdre més material o fins i tot la partida. 4.5. Tècnica 4 – Calcular fins a l’estabilitat Títol: «Calcular fins a l’estabilitat, no et quedis a mitges» Problema habitual: • Un error típic és aturar el càlcul massa aviat, quan la posició encara no està prou clara. Definició d’“estabilitat”: • Aagaard proposa calcular fins que la posició s’hagi estabilitzat, és a dir: - Fins que no hi hagi més amenaces immediates. - Fins que no restin moviments tàctics crítics per comprovar. Aplicació pràctica: • Encara que una seqüència sembli molt favorable, cal allargar el càlcul unes jugades més per: - Descobrir possibles refutacions ocultes. - Evitar sorpreses desagradables immediatament després de la jugada que considerem “guanyadora”. On és més útil: • Especialment recomanable en posicions tàctiques molt complicades, on un sol error pot ser decisiu. Comentari de Josep Serra: • Reforça la idea que cal “calcular fins que quedi clar”. • Considera essencial tenir molt clara la posició final abans d’executar una combinació important. 4.6. Tècnica 5 – Visualització precisa Títol: «Visualització precisa, l’ull intern dels escaquistes» Problema habitual en el càlcul: • Molts jugadors calculen correctament les primeres jugades d’una variant, però perden detalls en les jugades finals. • Això provoca errors estratègics o tàctics en el moment decisiu. Objectiu de la tècnica: • Entrenar una visualització molt nítida de les posicions futures. • Aagaard insisteix en veure clarament la posició final abans de decidir-se. Requisits mentals: • Mantenir un alt nivell de concentració durant tot el procés de càlcul. • Enfortir l’“ull intern” per poder: - Imaginar-se el tauler sense mirar-lo. - Visualitzar tots els detalls de la posició resultant: peces, caselles febles, amenaces, etc. Mètodes d’entrenament suggerits: • Exercicis de càlcul que obliguin a imaginar fins al final de la variant, no només les primeres jugades. • Posar èmfasi en la posició final que sorgeix després de la seqüència calculada. Resultat esperat: • La visualització precisa permet a l’escaquista anticipar-se als esdeveniments i avaluar millor la solidesa o debilitat de la seva decisió. 4.7. Conclusió de l’article comentat Les cinc tècniques descrites— Detectar falses jugades candidates Millorar l’eficiència en el càlcul Comparar variants de manera sistemàtica Calcular fins a l’estabilitat de la posició Entrenar la visualització precisa —formen un arsenal pràctic per a qualsevol jugador que vulgui pujar un graó en el seu nivell. Punts finals del comentari de Josep Serra: • No són solucions màgiques, sinó eines que exigeixen pràctica i dedicació. • Recomana no sentir-se obligat a fer-ho tot perfecte d’entrada. • Proposa anar-les integrant progressivament, amb calma, però sense renunciar a millorar el càlcul. Recordatori final: “No només importa calcular, sinó com ho fas.” 5. Tancament del programa i agenda futura El programa es tanca amb un nou repàs d’activitats imminents i un missatge d’ànim per a la comunitat escaquista. Activitats programades • Dijous 20 de novembre (18.00–21.00) - Partides d’escacs obertes a tothom a Sant Antoni de Calonge. - Organitza: Club d’Escacs Calonge-Sant Antoni. • Divendres 21 de novembre (17.00–20.00) - Partides d’escacs obertes a tothom a Girona, centre cívic Can Ninetes. - Organitza: Club d’Escacs Santa Eugènia. • Dissabte 22 de novembre (a partir de les 17.00) - Partides d’escacs obertes a tothom a Girona, centre cívic Pla de Palau. - Organitza: Club d’Escacs Gerunda. • Diumenge 23 de novembre - 8a i darrera ronda del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025. - Lloc: Girona, centre cívic Pla de Palau, Club d’Escacs Gerunda. - El programa promet informació detallada dels resultats al proper dimarts. Missatge final El presentador subratlla diverses idees claus: • “Les activitats es van desenvolupant, cosa que ens fa contents.” • “Endavant amb els escacs, ànim, els escacs mai acaben, quina sort.” • Desitja bona setmana, bones partides i recorda la importància de gaudir de la vida també, no només dels escacs. Tanca amb una imatge escaquística suggerent: Quan arriba el final, el peó pot coronar. Això funciona tant com a metàfora escaquística com vital: amb paciència, persistència i bona tècnica, una peça aparentment modesta pot arribar a ser decisiva.

Entrevista a Sergi Font, regidor de Guanyem Girona - episode art
L’Entrevista Municipal
27'

Entrevista a Sergi Font, regidor de Guanyem Girona

Context i format del programa Girona FM emet l’espai L’Entrevista Municipal, on cada dimarts es conversa amb representants dels diferents grups municipals de l’Ajuntament de Girona. En aquest episodi s’entrevista Sergi Font, regidor de Guanyem Girona, que repassa els principals temes d’actualitat municipal. Campus de Salut i nou Hospital Trueta Aprovació urbanística i tràmits • Tema central de l’entrevista: l’avanç del Campus de Salut i el nou Hospital Josep Trueta. • La Comissió Territorial d’Urbanisme ha donat llum verda al planejament de la part de Girona, mentre que la de Salt queda temporalment suspesa per manca d’alguns documents. • Per Guanyem Girona, el Campus de Salut és un dels grans projectes de legislatura i un compromís de govern clau. "És el més urgent que segurament tenim a la ciutat" (sobre la renovació del Trueta) • L’aprovació del planejament es considera una gran notícia perquè valida la proposta de l’Ajuntament de Girona, tot i les crítiques rebudes. • Encara falta l’aprovació definitiva per part de la Comissió de Territori de Catalunya, que ha de revisar el document en les properes setmanes. Coordinació amb Salt i possible via judicial • Es confia que l’Ajuntament de Salt pugui completar la documentació exigida i que els seus terrenys s’incorporin al planejament sense problemes. • Preguntat sobre el risc que el planejament acabi als tribunals, Font subratlla que el fet que la Generalitat sigui qui aprova definitivament dona més garanties si hi ha recursos judicials. • L’objectiu de fons és no retardar la construcció del nou Trueta i de tot el Campus de Salut. Calendari, concurs de projectes i disseny del sector • La Generalitat ha de resoldre el concurs de projectes arquitectònics del nou hospital: - Inicialment previst per a finals de 2025 - Ja s’apunta que serà a inicis de 2026 - Després vindran dos anys de redacció de projecte per concretar la imatge definitiva de l’hospital • Paral·lelament, s’està treballant en: - Pla de mobilitat general de tot el sector (no només plans parcials de Girona i Salt) - Estudi de millores de la C-65 (variant i nova rotonda d’accés) - Previsió de fluxos d’entrada i sortida de vehicles generats pel Campus de Salut El pont d’accés i qui n’ha d’assumir el cost • Es planteja la construcció d’un pont clau per a l’accessibilitat al Campus de Salut. • Segons Font: - El pont només serà viable si la Generalitat de Catalunya n’assumeix un percentatge molt elevat del cost. - Les adaptacions a la C-65 i la magnitud del projecte fan que no pugui recaure principalment en l’Ajuntament. Serveis socials: la Sopa i el Centre de Baixa Exigència Reforma de la Sopa • Visita recent a Girona de la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, centrada en: - La reforma de la Sopa (equipament d’atenció a persones vulnerables) - El futur Centre de Baixa Exigència • La Sopa necessita una reforma important per adequar els espais a les necessitats actuals. • Model de finançament acordat: - Diputació de Girona: una part significativa del cost - Ajuntament de Girona: l’altra part - Repartiment 50-50 en les inversions previstes per a l’any vinent - Projecte encara en redacció; el cost definitiu no està tancat Centre de Baixa Exigència: lideratge i ubicació • El Centre de Baixa Exigència es considera un equipament de major complexitat que: - No pot assumir només un Ajuntament - Requereix participació d’altres municipis o d’altres administracions • Per a Font, és imprescindible que la Generalitat: - Lideri el projecte - Assumeixi la construcció i la decisió de la ubicació del centre • La consellera es compromet a aquest lideratge, tot i que encara no concreta xifres econòmiques. Seguretat, relat d’inseguretat i xarxes socials Fira de Girona i dades de delinqüència • Balanç de les fires: - Les dades de Policia Municipal i Mossos d’Esquadra indiquen bones xifres de seguretat. - Es constata que en els darrers anys baixen els delictes vinculats a fires. • Tot i això, hi ha hagut: - Casos d’agressions sexuals a l’entorn de l’estació - Més ressò a les xarxes socials sobre una presumpta degradació de la ciutat Crítica als perfils anònims i “relat de la por” • Font critica amb contundència alguns perfils a xarxes que es presenten com a: Espais de veïns “sense ideologia” però amb una ideologia molt clara al darrere • Segons ell, aquests perfils: - Busquen generar un relat de por i inseguretat - Afecten negativament la percepció ciutadana • Des de Guanyem Girona es proposa combatre-ho: - Amb transparència i dades objectives - Explicant que no hi ha un augment d’inseguretat real, sinó de relat mediàtic Polítiques de prevenció i percepció de seguretat • Estratègia de seguretat de l’equip de govern: - No només “fer seguretat”, sinó fer molta prevenció • Eixos principals: - Millora urbanística d’espais per augmentar la sensació de companyia i seguretat - Augment de la lluminositat en carrers i places - Increment de la presència de Policia Municipal en barris com Santa Eugènia (amb l’obertura de la comissaria de Camp Borrassó) - Manteniment i neteja de la ciutat com a factor clau de seguretat percebuda "El fet que la ciutat estigui neta, que la ciutat estigui cuidada, també ajuda a que s’augmenti aquesta sensació de seguretat." • Guanyem es posiciona clarament en contra dels relats alarmistes a xarxes i es compromet a combatre’ls “a través de la veritat i de la realitat”. Relació amb Junts i debat sobre seguretat i multireincidència Acord de govern de 64 punts • Font recorda que l’acord de govern entre Guanyem Girona, Junts i ERC es concreta en 64 punts. • En aquest marc, hi ha compromisos explícits en matèria de seguretat: - Augmentar la plantilla de la Policia Municipal (increment any rere any) - Posar en marxa Camp Borrassó (objectiu ja assolit) • Es destaca que, a l’inici de mandat, els agents de la Policia Municipal protestaven als plens, i que en els primers mesos es van acordar millores laborals per a tot el cos. Iniciatives de Junts i multireincidència • Preguntat sobre propostes de Junts (més pressupost en seguretat i mesures contra la multireincidència), Font respon que: - Moltes d’aquestes demandes no depenen de l’Ajuntament, sinó de l’àmbit judicial i d’altres administracions. - Hi ha una percepció compartida que la justícia espanyola no dona una resposta satisfactòria al fenomen de la multireincidència. • Malgrat els matisos en el relat, Font insisteix que la convivència amb Junts i ERC es basa en: - Centrar-se en els 64 punts acordats - Treballar amb generositat mútua - Orientar-se a millorar la ciutat, més que no pas al debat partidista Entorn de l’estació: Tomàs Mieres i Parc Central Edifici de Tomàs Mieres: desocupació i enderroc • L’edifici de Tomàs Mieres, proper a l’estació, va viure: - Un augment de conflictes de convivència i delinqüència a partir del juliol - Un procés judicial que es va retardar per una citació incorrecta • Abans de fires, la Policia Municipal alerta del mal estat estructural de l’edifici. - Un arquitecte municipal certifica el risc d’esfondrament - L’Ajuntament decreta una emergència i ordena evacuar les persones que hi vivien • Estat actual: - S’han fet tots els tràmits per a l’enderroc - Encara no ha començat perquè l’edifici és a menys de 10 metres de les vies de tren - Cal un permís específic d’ADIF, que habitualment triga 2–3 mesos - L’Ajuntament ha intentat escurçar terminis i confia tenir el permís en dies (aquesta o la setmana següent) • L’enderroc: - El realitzarà la propietat privada - Després, l’objectiu és adaptar la parcel·la al planejament vigent Campament del Parc Central i refugiats de Mali • Al Parc Central s’havia format un campament de persones procedents de Mali que esperaven regularitzar la seva situació. • Visió de Guanyem Girona: - No volen que ningú dormi al carrer, ni al Parc Central ni enlloc de la ciutat - Els serveis socials s’hi acostaven diàriament, es retiraven tendes al matí i es netejava l’espai per garantir unes mínimes condicions higièniques • Font subratlla un punt clau: El campament funcionava de facto com una "sala d’espera" de la subdelegació del govern espanyol • Segons ell: - La causa del campament era la lentitud en la tramitació de les peticions d’asil i regularització - S’ha demostrat que la majoria tenien dret a l’estatus de refugiats polítics • Intervenció final: - La Policia Nacional desmantella el campament - La subdelegació del govern espanyol accelera els tràmits • Valoració de Font: - Celebra que finalment s’accelerin els processos - Considera que s’ha demostrat que “si es volia fer, es podia fer” - Retreu que això hauria pogut passar mesos abans, evitant una situació que ningú a la ciutat desitjava Plaça Poeta Marquina i Llei de memòria històrica Consulta veïnal i resultat • Sobre la plaça Poeta Marquina, s’ha fet una votació entre veïns per decidir si es canviava o no el nom. • El resultat ha estat clarament contrari al canvi de nom. • Guanyem havia defensat el canvi, però Font explica que s’ha de seguir el reglament aprovat el 2016 sobre canvis de nomenclàtor: - Per canviar el nom d’un carrer o plaça amb numeració cal acord majoritari de les propietats afectades - La consulta serveix per comprovar aquest suport Paper de la Comissió del Nomenclàtor • La Comissió del Nomenclàtor haurà d’analitzar ara: - El resultat de la consulta (sense majoria favorable al canvi) - Si mantenir el nom actual suposa incomplir la Llei de memòria històrica • Dilema a resoldre: Ponderar si pesa més el compliment estricte de la Llei de memòria històrica o bé el resultat de la consulta i el reglament municipal • Font demana no donar-hi més voltes fins que la Comissió es reuneixi i decideixi. Trens, Renfe i tensió amb el Ministeri Moció municipal i falta de resposta de Madrid • A l’últim ple, l’equip de govern impulsa una moció per reclamar millores en: - El servei ferroviari en general - Renfe i l’alta velocitat en particular • L’alcalde Lluc Salellas ha demanat una reunió amb el ministre Óscar Puente. • Segons Font: - No hi ha hagut cap resposta per part del ministre - Això es viu com una mostra de menyspreu de l’Estat envers els municipis i concretament Girona Problemes concrets del servei ferroviari • Font enumera diversos dèficits que consideren molt greus: - Falta de bitllets disponibles als trens d’alta velocitat - Dificultat per accedir als bitllets de mitja distància - Frequències reduïdes, que no s’han recuperat respecte al període pre-Covid - Horaris deficients: no es pot tornar a Girona des de Barcelona a partir de pocs minuts després de les 21:30 h - Temps de viatge molt desigual: 50 minuts en alta velocitat versus més d’1 h i mitja en mitja distància. • El missatge central és que l’Ajuntament no busca un conflicte polític, sinó: "No volem un embolic polític, volem solucions per les persones." Plaça Espanya i relació amb ADIF • Preguntat si aquestes tensions amb l’Estat poden afectar la reforma de la plaça Espanya, Font respon que: - Ho volen separar: amb cada organisme (com ADIF) es treballa cas per cas - L’Ajuntament exigeix responsabilitats quan correspon, però manté la relació tècnica necessària per tirar endavant projectes Pressupost municipal i transformació urbana Tercer pressupost consecutiu • L’equip de govern preveu aprovar el tercer pressupost municipal en tres anys. • Font remarca que això, que hauria de ser “normal”, no ho és en el context actual: - No hi ha hagut pressupostos nous a la Generalitat - Tampoc al govern espanyol • Per això, es reivindica la capacitat dels tres partits de govern de pactar comptes anuals orientats al benefici de la ciutat. Prioritats del proper pressupost • El pressupost vindrà fortament marcat pels 64 punts de l’acord de govern i tindrà dues grans línies: Transformació urbanística visible Execució i finalització de molts projectes iniciats l’any anterior Millores de l’entorn més proper en diferents barris Manteniment de compromisos socials i estructurals Habitatge Esports Educació I altres àmbits de polítiques públiques prioritzades pel govern Mirada electoral i futur de Guanyem Girona Calendari i candidats • Les properes eleccions municipals són aproximadament d’aquí a un any i mig. • Alguns partits ja han mogut fitxa: - ERC ha ratificat Puig-Tió com a candidat - A Junts encara no hi ha anunci oficial - S’especula que la consellera Gemma Geis (anomenada “Paneke” al carrer) podria repetir pel PSC • Sobre Guanyem Girona i l’alcalde Lluc Salellas: - De moment no s’ha obert el debat intern sobre la candidatura - L’organització ha decidit posposar aquesta decisió fins al 2026 Missatge final de Guanyem • Font conclou que la prioritat de Guanyem és: Estar al 100% governant des del primer dia fins a l’últim, “donant-ho tot per la ciutat de Girona” • La conversa es tanca amb agraïments i recordant que es continuarà parlant d’aquests i altres projectes en futurs programes de Girona FM.

Gegant amb Josep M. Pou, Bohème i Temporada Alta - episode art
Garcia i Terribas Associats
1h 6min

Gegant amb Josep M. Pou, Bohème i Temporada Alta

Resum general Programa cultural de Garcia i Terribas Associats a Girona FM centrat en tres eixos: - Teatre amb protagonisme de Josep Maria Pou per l’obra “Gegant” (sobre Roald Dahl), amb una entrevista extensa i molt reveladora. - Música i escena: de La Bohème del MET a la versió musical de Broadway (2002) i una nova estrena de Cascai Teatre, “Un tal César”. - Agenda i pantalles: Temporada Alta arreu de comarques, novetats de cinema i l’efemèride dels 25 anys del Cinema Truffaut. Punts clau “Gegant” és teatre de debat i d’impacte: Pou subratlla que l’obra commou i obliga el públic a posicionar-se sobre antisemitisme, llibertat d’expressió i cancel·lació. Exclusiva temporal: La peça només es veu ara a Catalunya (abans de Broadway), un privilegi per al públic local. Estrena de Cascai amb humor i sàtira històrica per parlar del present: “Un tal César”. Agenda Temporada Alta amb noms potents (Maria Pagès, “Teoria King Kong”, “Les Bàrbares”, etc.). Cinema: adaptació de Stephen King (“La larga marxa”), nou projecte de Lynne Ramsay (“Die My Love”) i comèdia francesa coral (“Colossos del temps”). Teatre i escena La Bohème: de l’òpera al musical • Record de la projecció en directe des del MET i repàs a la versió musical a Broadway (2002) dirigida per Baz Luhrmann. • Curiositat de producció: tres repartiments per als rols principals (Mimì/Rodolfo) alternant funcions; nominacions col·lectives als Tony. • Escolta d’“O soave fanciulla” per Wei Wang i Alfred Boe. Cròniques locals i Temporada Alta • Rebotiga de la Llibreria 22: anecdotari cultural i memòria viva del gremi. • Cirque Éloize – It Evolution: més coreografia que risc acrobàtic; bon muntatge però sense gran emoció circense. • “Psicalíptiques” (text de Josep Maria Miró, dir. Xavier Albertí): lluïment de Mont Plans i molt bona veu i interpretació d’Aina Sánchez; format ideal per sales petites. • Agenda de Temporada Alta a comarques: - Maria Pagès amb “Scheherazade” (coreografia, direcció i ball de la mateixa artista). - “Teoria King Kong” (Virginie Despentes), amb Maria Pau Pigem, al·legat contra la moral patriarcal. - “Les Bàrbares” (Lucía Carballal, dir. David Selvas): amistat, miralls i autopercepció. - “Menú tancat” (Jordi Casanovas): cuina, amistat i veritats incòmodes. - “Casa Colòries” (Pere Riera): retrat sensible del pas del temps. - Cicle “Estrenat al territori” a La Planeta (quatre estrenes locals). Estrena Cascai Teatre: “Un tal César” • Marcel Tomàs presenta una comèdia marca Cascai: humor, música i complicitat amb el públic. • Reflexió sobre Roma com a mirall d’avui: grandesa, decadència i “dictadors coberts amb democràcia”. • Funció extra per demanda; respecte i exigència del públic de Temporada Alta. Entrevista a Josep Maria Pou: “Gegant” Origen i tema • Pou detecta “carpinteria teatral de primera” i un tema de plena actualitat (article de Roald Dahl de 1983 demanant la desaparició d’Israel i declarant-se antisemita). • L’autor i director Marc Rosenblatt converteix l’anècdota en drama de cambra: un dinar a casa amb editorials anglesa i americana per afrontar la crisi pública i moral. Producció i drets • Malgrat la regla d’esperar a Broadway, Rosenblatt llegeix el dossier (currículum de Pou, traducció de Joan Sellent) i concedeix autorització excepcional: ara mateix és l’únic muntatge al món en cartell fora de Londres; Broadway obrirà a finals de març vinent. • Repartiment compacte de 6 actors i complicitat amb Focus (antecedents amb repartiments grans com “Els nois d’història” o “Jerusalem”). Gira confirmada a Madrid (febrer) i per Espanya fins Nadal de 2026. Recepció i experiència de públic • Pou afirma que el públic surt “conmocionat”: tensió creixent, preguntes incòmodes (“És vostè jueva?”) i un final sorprenent que encén el debat posterior. • Anècdota: al restaurant Bodega Sepúlveda “han de fer fora” grups que continuen discutint la funció fins tard. Ofici i mètode • Mètode de memòria de Pou: caminar a les 7 del matí amb el text; estudiar al carrer, entre gent, sumant pàgines diàriament. • Diferència entre memòria teatral (persistència) i audiovisual (d’un sol ús). Informació pràctica • Funcions de “Gegant” al Teatre Municipal de Girona: divendres i dissabte a les 20 h, diumenge a les 18 h, amb funció extra per alta demanda. • Televisió: “Imprescindibles” (La 2) emet el documental “Josep Maria Pou, l’home que respira teatre” diumenge a les 21.30 h. Cinema i llibres Llibre • “Lo hicimos bien, chico. Memorias” d’Anthony Hopkins (Libros Cúpula): trajecte del teatre al cinema; annex de textos estimats (Hamlet, Yeats...). • Connexions literàries-cinematogràfiques: Yeats (“The Lake Isle of Innisfree”), “The Quiet Man” i “Million Dollar Baby”. Estrenes • “La larga marxa” (Francis Lawrence) amb Cooper Hoffman, David Jonsson i Mark Hamill: adaptació de Stephen King; prova de resistència mortal per a adolescents. • “Die My Love” (Lynne Ramsay) amb Jennifer Lawrence, Robert Pattinson, Sissy Spacek i Nick Nolte: trasllat de la novel·la a una casa de Montana; recepció crítica dividida. • “Colossos del temps” (comèdia dramàtica francesa): herència familiar, casa als afores, memòria i tresors; amb Vincent Macaigne i Suzanne Lindon. Agenda i efemèrides • 25 anys del Cinema Truffaut (Trifó): acte el dimarts 18 al Teatre Municipal (18.30 h), curt commemoratiu, preestrena i pica-pica. Entrades gratuïtes numerades via web del Truffaut. • Cloenda musical amb “Quando m’en vo” (La Bohème). • Avís: pròxim programa, celebració dels 80 anys del Pere. Moments destacats i cites “Sortireu del teatre… conmocionats.” — Josep Maria Pou sobre “Gegant”. “He de sortir al carrer a estudiar, envoltat de gent i de vida.” — Pou sobre el seu mètode de memòria. Valoració global Programa molt complet i àgil, amb gran entrevista central i bona curadoria d’agenda. Mirada crítica i actual: del clàssic operístic a la sàtira històrica, del teatre de text al debat sobre musicals i creativitat. Servei públic cultural: horaris, entrades i recomanacions precises per a l’audiència de Girona i comarca.

La Cultura Cura conversa amb Pau Saavedra de l'Arxiu Municipal de Girona. - episode art
La Cultura Cura
31'

La Cultura Cura conversa amb Pau Saavedra de l'Arxiu Municipal de Girona.

Panorama general En aquest episodi de La Cultura Cura (Girona FM), Pilar Fornès conversa amb Pau Saavedra, tècnic del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Arxiu Municipal de Girona. Parlen de la seva trajectòria, de la preservació del patrimoni audiovisual, de com accedir i reutilitzar els fons del CRDI, de la difusió a xarxes i activitats, i dels seus llibres: un manual tècnic (2011) i la novel·la de recerca històrica «El darrer cant d’Amador Femades». L’episodi s’adoba amb tres seleccions musicals: Manel, Vampire Weekend i The Housemartins. "La cultura, en el meu cas, forma part d'una cosa que és imprescindible per poder viure amb certa felicitat." Idees clau CRDI: arxiu d’imatges (fotografia, cinema, vídeo i so) amb prop d’un milió de documents digitalitzats accessibles en línia. Preservació crítica: el patrimoni audiovisual és molt fràgil (cintes magnètiques degradades, pel·lícules de nitrat); cal digitalització i cura continuada. Accés i usos: descàrrega per a usos culturals lliures; per a usos comercials s’apliquen drets d'autor i taxes associades. Difusió: web amb cercador, canal YouTube, Instagram i activitats com Arxiu a la Fresca per apropar els fons a la ciutadania. Recerca creativa: de les efemèrides a la novel·la «El darrer cant d’Amador Femades», reconstruint la vida d’un tenor gironí de principis del s. XX amb fonts d’arxiu (premsa, Library of Congress, Ellis Island). El CRDI: què és i per què importa Missió i fons • Conserva i difon fotografies, pel·lícules (fins al 1912), vídeo i documents sonors de Girona i entorn. • Manté convenis amb mitjans (p. ex. Televisió de Girona i la mateixa Girona FM) per garantir la preservació a llarg termini del que es produeix avui. Preservació i fragilitat • El patrimoni audiovisual és vulnerable: les cintes dels 80 sovint són ja difícils de recuperar. • El Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual recorda la necessitat d’invertir en conservació i digitalització. Accés, reutilització i drets d’autor • Al web, la ciutadania pot cercar i descarregar per a usos culturals. • Per a usos comercials (p. ex. documentals o campanyes), s’apliquen taxes que remuneren els drets d’autor i sosté la preservació. Com trobar el que busques al web • Cercador unificat per paraula clau (p. ex. «Fires de Girona, 1975»). • Accés a premsa, fotografies, pel·lícules i documents textuals. • Milers d’entrades i fitxes descarregables; convé navegar amb calma i aprofitar les col·leccions destacades. Difusió i mediació cultural • Seleccions a YouTube (pel·lícules) i Instagram (fotografies). • Cicle Arxiu a la Fresca: projeccions i xerrades informals per socialitzar el fons i fer pedagogia dels arxius. Trajectòria de Pau Saavedra Formació i vocació • Llicenciat en Història de l’Art a la Universitat de Girona (UdG), amb preferència per l’època medieval i la pintura gòtica. • Inicis professionals en biblioteques i, des de finals dels 90, a l’Arxiu Municipal de Girona. Especialització audiovisual • Passatge per Televisió de Girona catalogant programes. • Actualment tècnic del CRDI, centrat en documentació audiovisual. Llibres i recerca Manual tècnic (2011) • «Els documentos audiovisuales: qué son y cómo se tratan» (Trea): guia per al tractament de la documentació audiovisual. • Actualització pendent: la professió ha evolucionat amb automatització i IA. «El darrer cant d’Amador Femades» • Naixement del projecte arran d’una efemèride sobre el debut al Liceu d’un tenor gironí oblidat. • Recerca en premsa i fons internacionals (registre a Ellis Island, reportatge a la Library of Congress del vaixell «Giuseppe Verdi», 1922). • Novel·la que barreja dades reals i ficció per reconstruir una trajectòria artística entre Europa i els Estats Units. Cultura, benestar i hàbits • La cultura és font de benestar emocional i plaer quotidià. • Hàbits eclèctics: lectura com a preferència; cinema i sèries a plataformes; consum d’informatius en anglès (BBC) per practicar idioma. • Recomanació local: visitar el Museu d’Art de Girona per gaudir del fons medieval. Selecció musical Manel — «Benvolgut» • Lectura temàtica: el pas del temps amb to nostàlgic i humor. Vampire Weekend — «Step» • Pop independent melòdic; exemple de vídeo musical com a obra audiovisual amb valor artístic. The Housemartins — «Happy Hour» • Clàssic de l’indie pop britànic dels 80; retrat de la cultura del pub i la seva «happy hour».

Entrevista a Gemma Martínez, regidora de Ciutat que cuida a l'Ajuntament de Girona. - episode art
L’Entrevista Municipal
27'

Entrevista a Gemma Martínez, regidora de Ciutat que cuida a l'Ajuntament de Girona.

Context i participants Programa: L’Entrevista Municipal a Girona FM Convidada: Gemma Martínez (regidora de Ciutat que cuida, Serveis Ambientals i Benestar Animal) "La ciutat accessible és universal per a tothom." Ciutat amiga de la gent gran: estat i calendari Diagnosi i metodologia • Estratègia a 3 anys: el projecte és a l’equador. • Diagnosi qualitativa en fase final: més de 150 entrevistes i grups de discussió amb persones grans, professionals i sectors clau (esport, cultura, etc.). • Àmbits analitzats: espai públic i mobilitat, cultura i lleure, esports, participació, drets, bretxa digital, entre d’altres. Full de ruta • Informe de diagnosi: previst per al gener. • Debats als barris: per aterrar prioritats i mesures concretes a cada barri. • Tancament del pla: durant el 2026, amb una bateria d’actuacions prioritàries i un pla d’acció. Teleassistència: cobertura, millores i cost Abast i valoració • Servei 24/7 entre els més ben valorats. • Cobertura: ~13% de majors de 65 anys (≈ 2.500 usuaris), 1.500 viuen soles. Millores implementades • Seguiments proactius en períodes sensibles (Nadal, onades de calor), en coordinació amb Salut i Serveis Socials. • Atenció integral: derivacions a servei d’ajuda a domicili i coordinació sanitària. • Detecció d’alt risc: depressió, risc de suïcidi i maltractaments; activació de circuits amb cossos de seguretat quan cal. • Modernització tecnològica: dispositius digitals i sensors (moviment, nevera, tèrmics) per detectar inactivitat o incidents encara que no es premi el penjoll. Preus i accessibilitat econòmica • Preu congelat des de fa anys: de 0 € (rendes molt baixes) a 15,80 €/mes (màxim). • Bonificacions segons situació econòmica, avaluades per Serveis Socials. Maltractaments a persones grans: protocol i dispositius De protocol marc a instrument operatiu • L’antic protocol marc (dels 90) era difícil d’aplicar a escala municipal. • Nova iniciativa comarcal: protocol de prevenció i abordatge dels maltractaments a les persones grans, treballat entre consells comarcals i municipis. Governança i eines • A Girona s’ha creat la Taula per desplegar el protocol (Salut, Serveis Socials, cossos de seguretat, entitats de voluntariat, etc.). • S’està definint el circuit d’intervenció per tipologia de maltractament (físic, psicològic, abús econòmic). • 3 places de residència d’urgència concertades per a protecció temporal. • 17 casos atesos enguany amb itineraris diferenciats. Recerca i validació • Lideratge acadèmic de la Universitat de Girona (UdG), amb referència del País Basc. • En prova una eina de detecció, registre i notificació (validació amb 600 persones a Comarques Gironines). • Objectiu: tancar el desplegament operatiu durant el 2026. Accessibilitat i espai públic Reptes i enfocament • El Barri Vell i barris antics presenten barreres físiques (voreres estretes o irregulars). • Accessibilitat com a concepte universal: també afecta comunicació, programació cultural, participació i bretxa digital. Mesures en marxa • Pla específic anual de voreres amb criteris de prioritat (entorns d’equipaments, afluència, residències). • Taula amb entitats (MIFAS, Multicapacitat, Suport) per cofixar prioritats i avisos. • Termini de vuit anys per resoldre elements prioritaris (p. ex. accessos a equipaments públics) i consolidar el compliment normatiu en allò nou. Taxes i polítiques de benestar animal Taxa de gats: finalitat i bonificacions • Vigència i congelació de la taxa (des de 2024): 10 €/gat/any; a partir del segon, 5 € (màxim 25 €). • Bonificacions: gats d’acollida, >14 anys, adopcions per raons humanitàries, etc. • No és recaptatòria: es destina exclusivament a benestar animal (gats i gossos), davant la manca de finançament específic. Gatera municipal i colònies felines • Girona disposa de gatera municipal i programa de colònies felines (pocs municipis ho tenen). • Xifres: 140–146 gats/any recollits; només 7 retorns per manca de xip. • 70 colònies i prop de 800 gats ferals; cuidadores alimenten, esterilitzen i deriven gatades a la gatera per adopció. • Recaptació 2024 (~15.000 €): compra d’un tercer mòdul per ampliar capacitat de la gatera. Centre d’acollida comarcal d’animals • Equipament del Gironès: pendent de l’últim tràmit urbanístic per desencallar-se l’any vinent. Espais d’esbarjo de gossos: cap a una xarxa de 15 minuts Nou model • Es suprimeix el concepte de «pipicant»; es promouen espais d’esbarjo amb gos deslligat, relacionals i amb mobiliari caní. • Bancs incorporats per al confort de les persones acompanyants. Planificació i desplegament • Pla d’espais per garantir que cada barri tingui un equipament a ≤15 minuts a peu. • Millores i ampliacions d’espais existents, més 5 espais nous tancats: un d’imminent al Parc Central (pendent de resoldre un tema de sòl) i 4 més planificats. • 11 espais d’usos compartits (no necessàriament tancats) per augmentar la cobertura.

Escacs en joc, amb Marian Sola - episode art
Escacs en joc
28'

Escacs en joc, amb Marian Sola

Josep Serra presenta i dirigeix aquest programa sobre el món dels escacs en clau gironina Avui entrevista amb Marian Sola que és co-coordinadora de l'Escola del Club d'Escacs Cornellà, membre de la Junta del Club i jugadora federada.

Entrevista a Josep Palouzié el regidor del PSC a l'Ajuntament de Girona - episode art
L’Entrevista Municipal
23'

Entrevista a Josep Palouzié el regidor del PSC a l'Ajuntament de Girona

Resum executiu Entrevista a Girona FM amb el regidor del PSC, Josep Palouzié , l’endemà del ple municipal. Es tracten tres eixos clau: gestió de residus i espai públic, mocions (Rodalies) i dinàmica plenària, i seguretat durant les Fires de Sant Narcís. El regidor remarca: "Girona és una ciutat segura" i defensa més prevenció i recursos. Critica el disseny del contracte de neteja i el funcionament dels contenidors intel·ligents. Gestió de residus i espai públic Moció ciutadana “Girona Neta i Digna” • El PSC dona suport a la moció ciutadana per crear una taula de seguiment de recollida de deixalles, neteja i manteniment de l’espai públic. • Punt clau: participació real i crítica. El PSC vol que la taula tingui veu veïnal efectiva i no quedi diluïda per excés de personal municipal. • Expectatives: confien que el govern la convocarà (pressió de milers de signatures), però reclamen reglament i composició clars. • El PSC recorda propostes prèvies rebutjades, com el Consell de Seguretat Urbana. Sanció a l’UTE de neteja i diagnòstic del model • Aprovada la sanció a l’UTE de neteja (Girona més Neta). Palosier creu que les sancions no resolen el problema perquè és de disseny del contracte i del sistema implantat. • Canvis estructurals: - Un únic contenidor amb usos alterns va reduir el nombre de contenidors i va complicar la logística de recollida. - Revertir-ho serà car i lent. Contenidors intel·ligents, incivisme i efectes col·laterals • Crítica als contenidors intel·ligents: “només són contenidors amb targeta”; es pot validar sense dipositar i abocar igualment. • Frontera Santa Eugènia–Salt: veïns de Salt sense targeta, risc d’abocaments a terra. • Efecte dominó: brigades centrades en recollir bosses fora de lloc → papereres i fulles sense servei → embornals col·lapsats en episodis de pluja. • Retret al govern per atribuir culpes externes (pluja, incivisme, altres administracions) i manca de brigada municipal en certes franges per aixecar embornals. Rodalies i mocions d’urgència • Crítica a la moció d’urgència sobre Rodalies: presentada poques hores abans, sense marge per consensuar. • Denúncia de “passar el corró” amb la majoria absoluta i d’usar el tema per desviar el focus de la moció ciutadana sobre la neteja. • Apunt al relat de culpes cap a Madrid o figures com Sílvia Paneque. Parc de la Devesa i arbrat • Caiguda d’un arbre: celebració de cap víctima fora de Fires. • Demanda de seguiment més acurat de l’arbrat i de minimitzar l’estrès de les activitats al parc. • Reconeixement del context climàtic (sequera vs. riuades) i del paper fiscalitzador de regidors de l’oposició. Seguretat i Fires de Sant Narcís • Missatge central: Girona és una ciutat segura, malgrat delictes i incivisme inevitables en un àmbit urbà gran. • Dades de balanç: millor que l’any passat; sense agressions sexuals conegudes; incidents típics de gran afluència i alcohol. • Crítica a l’ús de la por amb finalitats polítiques. • Propostes del PSC: - Més agents i reforç de la prevenció (policia de barri/comunitària). - Càmeres i tecnologia (auditoria en marxa), comunicacions àgils. Pressupost i reforç policial • Incertesa sobre si el pressupost incorporarà més recursos per a seguretat; dependrà de l’alineament dins el govern. • Limitacions: la plantilla justa dificulta la prevenció; les comissions de servei cobreixen vacants, no creen places noves. • Calendari: noves places requereixen pressupost, selecció i formació; el reforç al carrer arribaria tard dins mandat. Conclusions clau • Participació veïnal: suport a una taula de seguiment amb incidència real. • Model de residus: problema estructural que les sancions no arreglen; cal redisseny amb finançament. • Seguretat: ciutat segura; cal més prevenció, tecnologia i personal. • Governança: evitar mocions d’urgència sense consens i el “corró” de la majoria absoluta.

Garcia i Terribas Associats - episode art
Garcia i Terribas Associats
54'

Garcia i Terribas Associats

Panorama del programa • Episodi dinàmic de Garcia i Terribas Associats centrat en cinema i teatre: música i estrenes, crònica de premis literaris, crítiques teatrals, Temporada Alta i l’efemèride dels 25 anys del Cinema Truffaut. "S'ha de veure en pantalla gran perquè és una pel·lícula que t'abrassa d'atmosfera" — Edmon Roch sobre Sempre és invierno Obertura musical i connexió amb el cinema • S’obre amb Franco Battiato — "Voglio vederti danzare" — com a pont cap a la nova pel·lícula de David Trueba, Sempre és invierno. • Es destaca l’ús de música icònica i com les cançons situen emocionalment l’espectador en una escena clau. Literatura i premis Premis Cacero • Crònica de l’acte: gran assistència (175–180 persones) i format àgil amb peça audiovisual retrospectiva dels 45 anys. • Guanyador: Roger Vila-Pedró (Hortanaga). Finalistes: Benet Salellas (Els Jardins de Nona) i Ramon Macià (Ingràvids). • Comentari crític sobre l’austeritat del refrigeri en una edició tan emblemàtica. El llibre d’Esteve Rimbau: “La pel·lícula de mi vida” • Presentació coral amb Guillem Terribas Roca i Àngel Quintana; equilibri entre memòries, cinefília i història del cinema. • Eixos clau: Orson Welles (especialització per llengües i contextos nacionals), amistat i complicitat amb Josep Maria Pou i anècdotes de muntatges a Girona. • Valor lector: llibre que “enganxa” als cinèfils i obre finestres als no iniciats. Crítiques teatrals El dia del Batussi (adaptació de Francisco Casavella) • Durada maratoniana (4h20’) però amb ritme i intensitat; el substitut Guillem Balart destaca amb una interpretació hipnòtica. • Ana Alarcón en paper travestit; debat sobre la idoneïtat del càsting per a determinats rols. La mort i la primavera (La Veronal) • Recepció freda: pocs passatges de dansa i excés de moviment corporal poc significatiu; comparació desfavorable amb peces anteriors. Retrats a pantalla: Charles Aznavour • Doc “sosa”, fins i tot per a admiradors del cantant; comparació amb decepció prèvia sobre un film de Bruce Springsteen. 25 anys del Cinema Truffaut • Acte central: 18 de novembre al Teatre Municipal (aforament ampli per convidats, col·laboradors i públic fidel). Parlaments de Lluc Salellas i Quim Nadal. • Preestrena especial: “Nouvelle Vague” de Richard Linklater (triomf a Canes; complexitat d’aconseguir drets amb Netflix). • Obsequis: anuari “Crònica d’un any 2024”, samarreta i bossa dels 25 anys (imatge d’Àngel del Pozo). • Coordinació d’horaris amb els premis del Diari de Girona per permetre assistir a ambdós actes. Agenda teatral i Temporada Alta Programació breu a comarques • Figueres (El Jardí): “Gola” (Oriol Pla) i 35 anys de La Funcional Teatre. • Lloret de Mar: “Dones de ràdio” (Cristina Clemente, dir. Sergi Belbel), entrades exhaurides. • Palafrugell: “Amor d’un comediant” (Guillem Clua; Jordi Bosch en estat de gràcia). • Torroella (Espai Ter): arrenca “Gegants” amb Josep Maria Pou; a Girona (Municipal) el 14–16 amb funció extra. • TVC: preestrena del documental “Josep Maria Pou, El hombre que respira teatro” al Cinema Girona (BCN). Temporada Alta • Torneig de Dramatúrgia Catalana: Ivan Campillo venç Catalina Flor (Eternità); semifinals en marxa. • Banyoles (Canal): estrena de “Nauta” (Cor de Teatre) amb segona funció per demanda. "Nauta és el primer espectacle audiovisual... que fusiona tecnologia i la delicadesa de la veu humana" — David Costa • La Planeta (Girona): Carlota Gurt amb el monòleg “Una aniquilació fallida”; “El desmuntatge” de Jimena Márquez amb postfunció de Jordi Garcia. • Salt (Teatre de Salt): “Els darrers 6 dies” (Marta Barceló), comèdia lluminosa sobre l’acompanyament al final de vida. • Municipal de Girona: “Psicalíptiques” (dramaturgia de Josep Maria Miró, dir. Xavier Albertí), viatge pel cuplet, el Paral·lel i el poder provocador de l’art popular. "Van ser pioneres... artistes i empresàries de si mateixes" — Mont Plans sobre les coplatistes • Catedral de Girona: “Si vostre amor no em mata” (Nora Navas), poesia mística i desig. • Circ: Cirque Éloize amb “It Evolution”, pioners del circ contemporani. Cinema: llibre + estrenes Del llibre a la pantalla: “Blitz” i Sempre és invierno (David Trueba) • Focus en desamor i reinvenció d’un paisatgista a Lieja; to de tragicomèdia i ritme propi del director. • Idiomes com a dispositiu dramàtic: un 60% anglès, 20% francès i la resta castellà; mantenir la versió original és clau per al sentit del desplaçament. • Música: partitura de Maika Makovski i presència de Franco Battiato; al tràiler sona Sarah Blasko/Bernard (peça no present al film) com a anècdota de màrqueting. "Parla de persones d'una grandíssima autenticitat... de les quals vols saber més" — Edmon Roch Altres novetats i Filmoteca • “Leo i Lu” (debut de Carlos Solano): road movie entre una nena d’un centre d’acollida i un adult esquerp; amistat, silenci i cura. • Filmoteca (cicle François Truffaut): “La nit americana”. Notes tècniques: DCP vs Blu-ray (mínima diferència perceptible per al públic general).

← Torna a tots els podcasts