Episodis etiquetats amb Programes
Pilar Fornés conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. En el programa d'avui entrevista a Eva Costa, de l'associació TDS Tramuntana Després del suïcidi, d'acompanyament i suport al dol en cas de suïcidi.
Programa dedicat a la poesia, amb Lluís Lucero. Avui entrevista a Josep Domènech Ponsatí, que ens presenta el seu darrer llibre: "La cirereta del pastitx".
Context i convidats A Girona FM, entrevista amb el regidor d’Esports, Adam Bertran, per repassar l’actualitat esportiva municipal: Montilivi i el futur estadi, el projecte Palau 3, la concessió de Fontajau al Bàsquet Girona, el manteniment d’equipaments i casos concrets com Pont Major, Taialà i la pista d’atletisme del GEiEG. "El futbol club Girona s’ha de quedar a Girona." Temes principals Montilivi i el futur estadi del Girona FC Estat actual: L’Ajuntament ha ofert 3 possibles emplaçaments; el club n’ha prioritzat un per estudiar-ne la viabilitat. Encara no hi ha decisió definitiva. Opcions en estudi: • Estadi nou en un altre punt de la ciutat • Remodelació de Montilivi • Estadi nou fora de Girona (amb implicacions sobre la concessió actual) Independent dels resultats esportius: La voluntat del club seria avançar el projecte sigui quina sigui la categoria. Concessió de Montilivi: Si es projecta un estadi nou, caldrà veure terminis, condicions i gestió de la concessió vigent mentre es juga a Montilivi. Palau 3: planificació realista i criteri d’usos Horitzó de mandat: Projecte a llarg termini (no s’executarà en l’actual mandat), però “algú l’havia de començar”. Passos clau: • Requalificació urbanística i definició d’usos segons necessitats de ciutat • Estudi de necessitats (mapa d’usos i mancances) i encàrrec arquitectònic • Fase d’obra quan hi hagi projecte i finançament MIEM (Mapa d’Instal·lacions Esportives Municipal): Presentat al Consell Municipal de l’Esport per orientar usos/necessitats i prioritzar inversions. Accions immediates: Millores a Palau, Palau 2 i altres equipaments existents per mantenir-los en condicions. Pla de xoc de la Generalitat per a equipaments Objectiu: Finançar el manteniment (no obra nova) d’equipaments esportius, inclosos camps de futbol. Marc temporal: Programa pluriennal 2025-2027/28. Cobertura i quantia: Obert a municipis >500 habitants; dotació estimada (no ferma) d’uns 120 M€. Estratègia municipal: Cofinançament per accelerar millores, especialment en camps de futbol amb vida útil esgotada. Camps de futbol i gestió: el cas Pont Major i la corresponsabilitat Pont Major: El temporal Glòria el va afectar especialment; s’hi han fet actuacions per fer-lo practicable (vestidors, neteges, pintura, mobiliari). Queixes recents: Estat de la gespa i lavabos (usuaris com l’Atlètic Sant Narcís i el Pontenc Femení); s’avaluarà dins el pla de millores. Criteri de ciutat: Prioritzar més esportistes, no necessàriament més clubs (evitar fragmentació que pressiona l’oferta d’hores/pistes). Models de gestió: Diferenciar entre entitats gestores (amb responsabilitats de manteniment i avís d’incidències) i usuàries; cal corresponsabilitat per sostenir els equipaments. Incidències recurrents: goteres, parquets i calderes Goteres a Palau: Episodis recents han malmès el parquet; s’ha fet una contractació d’urgència i s’han reubicat equips temporalment. Piscines i calderes: Avaries que han obligat a aturades; s’aposta per posar al dia instal·lacions per evitar talls de servei. Finançament d’obra nova i límits municipals Model antic desaparegut: Terços (Ajuntament-Diputació-Generalitat) per a nous equipaments. Capacitat inversora de Girona: ~5 M€ anuals; un nou pavelló (3-6 M€) bloquejaria altres inversions si no hi ha cofinançament extern. Concessió de Fontajau al Bàsquet Girona Projecte viu: Millores progressives per posar al dia el pavelló i millorar l’experiència d’equip i públic. Compatibilitat d’usos: Es mantindran altres usos municipals en la mesura del possible. Transferència de gestió: El club assumiria riscos i operativa (manteniment, seguretat, tècnica) pròpies d’una concessió. Calendari previst: Objectiu que la concessió sigui vigent la temporada vinent. Prioritats d’intervenció a Fontajau Imprescindibles vs. desitjables: • Pantalles i equipament tècnic: requisit per competir, s’han actualitzat • Graderies addicionals: no obligatòries, impuls del club (Ajuntament facilita homologació) Imatge exterior vs. funcionalitat: Les taques a façana no afecten seguretat ni ús esportiu. Prioritat a la practicabilitat i requisits federatius. Pressupostos 2025 i enfoc 2026: invertir amb criteri Execució 2025: Part de la despesa prové de projectes 2023-2024 (licitar, repetir licitacions desertes, emergències com calderes). 2026 (capítol 6 d’inversions): Més partida per millores, però amb el realisme que no tot s’executarà el mateix any. Estratègia: Primer projectes (arquitectes, tècnics) i quan estiguin a punt, obra i grans partides. Evitar immobilitzar milions sense capacitat d’execució immediata. Alineació amb el pla de xoc: Prioritzar actuacions d’eficiència energètica, sostenibilitat i manteniment que optin a cofinançament. Taialà i pista d’atletisme del GEiEG Taialà: No estava catalogada com a equipament esportiu (hi ha un dipòsit sota). Una decisió judicial n’ha tancat l’ús esportiu; l’Ajuntament discrepa i busca espai alternatiu que conciliï veïnat i pràctica. "Ni entenc ni comparteixo que un jutge decideixi tancar un ús esportiu perquè algú es queixa. Tanquem la catedral, llavors." Pista del GEiEG (atletisme): Prevista reforma/rehabilitació, però sense concreció de calendari en aquesta entrevista. Clau de lectura Prioritat 2025-2026: Manteniment i actualitzacions crítiques (calderes, teulades, parquets), aprofitant el pla de xoc. Grans projectes: Avancen en fase de projecte (Palau 3) i model de gestió (Fontajau), per executar quan hi hagi finançament i maduresa tècnica. Estadis: Sense decisió tancada; es treballa perquè el Girona Futbol Club continuï a la ciutat, amb totes les opcions sobre la taula.
L'episodi de El Jardí de l’Ànima a Girona FM se centra en la pràctica del mindfulness i l'autocompassió com a eixos fonamentals per recuperar la calma en un món frenètic. Esther Martínez Lozano ens explica com la connexió amb el cos i l'atenció plena permeten desplaçar-nos des del sistema d'amenaça cap a un estat de benestar i seguretat. A través de dinàmiques senzilles, com el tacte conscient o el fet de dedicar-nos paraules amables, l'entrevista destaca la importància de reconèixer la humanitat compartida per gestionar les emocions difícils amb més tendresa. Es posa èmfasi en la necessitat de trobar un equilibri entre el fer i el ser, utilitzant eines pràctiques i accessibles que ens permetin transmutar les resistències internes i trobar moments de refugi enmig de la quotidianitat.
Context Entrevista a Xavier Domínguez (regidor de Vox a l’Ajuntament de Girona), dos dies després de tancar les Fires de Girona. Balanç de les Fires Punts positius • Afluència elevada de públic als carrers i a la Fira de Mostres. • Recuperació de l’embalat després de la pandèmia, complementant l’oferta de barraques. Punts polèmics i ideològics • Domínguez qualifica les Fires de “sectàries” i apunta a: • El pregó (to feminista) i el crit de l’alcalde: "Visca Palestina" • Una pancarta a les vies del tren amb contingut ofensiu: "Bones Fires, puta Espanya" • Estelades a cercaviles i el “got de Fires” amb simbologia pro-Palestina. Seguretat • Balanç oficial: 36 detinguts entre cossos policials i sense incidents greus. • Valoració de Domínguez: persisteixen robatoris de mòbils, furts amb violència i agressions sexuals; reclama més presència policial (uniformada i de paisà) i control sobre “grups concrets”. Xarxes i percepció de ciutat • Vídeos virals a xarxes sobre inseguretat i brutícia com a via d’expressió ciutadana. • Crítica al sistema de targetes dels contenidors: demana retirar-les per facilitar la recollida i reduir la sensació de control sobre l’usuari. Firaires i atraccions • Suport a l’enduriment de requisits de seguretat (cas de l’atracció dels “toros” que no va obrir), recordant un accident infantil l’any anterior. • Defensa de baixar taxes municipals per evitar encariments i fer un dia especial realment assequible. Parc Central i ordenança • Denúncia d’ocupació de l’espai públic al Parc Central i exigència d’actuació municipal (competència local) més enllà de la Subdelegació del Govern. • Posicionament polític de Vox sobre immigració (control de fronteres i retorns) com a proposta de solució. Nomenclàtor: plaça Poeta Marquina • Rebuig al canvi de nom cap a “plaça del Carril”: no ho veu com una demanda ciutadana i avisa de confusió amb el carrer homònim. • Anuncia vot contrari a la Comissió del Nomenclàtor. Retrat del rei i bandera • Valora el retrat-mosaic com a obra artística, però sosté que no compleix la sentència: reclama el retrat estàndard i ubicació preferent al Saló de Plens. • Sobre la bandera d’Espanya: el govern local assenyala que és a la Sala de les espases; Vox en demana l’execució de sentència per garantir ubicació preferent. Neteja: empresa, sindicats i ciutat • Conflicte entre empresa concessionària i sindicats: l’Ajuntament ofereix mediació. • Preocupació per una possible vaga i l’impacte en la salubritat; reconeix les demandes laborals com a legítimes mentre es negocien millores.
Panorama general Episodi polièdric amb música de Broadway, cròniques de viatge, crítiques de ballet i cinema, una àmplia agenda d’arts escèniques i una entrevista en profunditat amb Ivan Morales sobre l’adaptació teatral d’“El dia del Batusi”. "No podíem fer una obra avorrida: havia de ballar" — Ivan Morales Música i cultura pop: de Betty Boop a Broadway “Boop” a Broadway: icona, ambició i fiasco • Musical amb lletra de Susan Birkenhead i música de David Foster, prèvia a Chicago (2023) i estrena a Broadway (abril 2025). • Recepció desigual: crítiques positives, 11 nominacions al Drama Desk (3 premis) i 3 nominacions als Tony (sense premi), però tancament prematur (112 funcions). • Betty Boop com a icona feminista: del blanc-i-negre al color, llibertat, passió i alegria en clau contemporània. • Escolta destacada: “Something to Shout About” (Jasmine Amy Rogers). Conversa cultural: viatge, ballet i so al cinema Dublín, ciutat viva • Vida al carrer tot i el fred; contrast amb diumenges “morts” a Girona. • L’abundància d’aigua: subministrament domèstic gratuït i verdor exuberant. Ballet al Liceu: Giselle • Producció del Ballet Estatal de Baviera. • Valoració: segona part esplèndida, orquestra en directe i alt nivell escènic. Teatre vist • “Les Bàrbares” (Lucía Carballal, Temporada Alta): repartiment sòlid, gran treball de Cesca Pinyon i Maria Pujalte. • “Una peça de Jenny Holland” (La Planeta, Figueres): producció molt notable (llums, projeccions i música) per a una companyia amateur. El so del cinema: el taló d’Aquil·les • Mescles defectuoses: diàlegs tapats per música, volum insuficient i poca cura de postproducció. • Tendència creixent a veure contingut amb subtítols, fins i tot entre joves. Crítica exprés: drama espanyol • Film amb Patricia López Arnaiz i Blanca (sorprenent actuació). Tema de fons: manipulació i friccions familiars i religioses. Biopic de Bruce Springsteen • Centrat en el procés de “Nebraska”. • Comparativa amb Dylan/Queen/Elton John: manca d’ànima, excés d’imitació i poca “xispa” en relació amb l’energia del Bruce en directe. Poesia i Premi Casero • Quim Español presenta “Quan es fa fosc”: lectura íntima i emotiva. • “Tardor en vers” (Aula d’Escriptura La Mercè, La Planeta): poetes emergents amb música. • Cloenda: homenatge a Sylvia Plath amb la traductora Marta Pera i lectura de Cristina Arenas. Agenda teatral (província de Girona) • Palamós — Teatre La Gorga: “Menú tancat” (Jordi Casanovas, dir. Llàtzer Garcia) — records incòmodes a taula. • Bescanó: “Dones de Ràdio” (Cristina Clemente, dir. Sergi Belbel) — reprogramada per baixa mèdica; nous horaris. • Roses — Teatre Municipal: “El llac dels cignes” (International Ballet Company) — clàssic Txaikovski amb solistes destacats. • Torroella de Montgrí — Espai Ter: “Mesures extraordinàries” (Marfà/Alonso) — cost de la mort i negoci funerari. • Palafrugell — Teatre Municipal: “Les Mares” (Fageda/Xuriguera) — humor tendre sobre família. Temporada Alta a Salt: El dia del Batusi Abans de la funció • Prefunció (18:30) amb Manuel Pérez Muñoz i presència d’Ivan Morales. L’espectacle • Adaptació de la trilogia de Francesc Casavella en tres peces dins d’una única sessió de marató teatral. • 4 h i 20 min amb dues pauses: ritme i nervi per evitar l’avorriment. "Que no es vegi, que es balli mentre l’estàs veient" — Ivan Morales Punts clau de l’entrevista • Origen: iniciativa personal de Morales; estructura en tres etapes vitals (1971-1986) amb llenguatges escènics diferents. • Reposició i evolució: del Lliure de Gràcia a format més gran (Puigserver), oportunitat per aprofundir i repensar dramatúrgia. • Dramatúrgia viva: tallar reiteracions, recuperar passatges i buscar nous matisos en cada remuntatge. • Materials inèdits: interès per escrits de Casavella sobre el retorn de Fernando Atienza (no accessibles, de moment). • Repartiment: canvi de protagonista d’Enric a Guillem (antic secundari), reconeixements de crítica i premis. • Experiència d’espectador: “la vida concentrada” en una sessió; precedent comparat amb muntatges llargs tipus Bolaño. • Vincle amb Salt: records emocionals d’estrenes primerenques i relació afectiva amb El Canal. Circ i experiència participativa • Teatre de Salt: “Agri” de Manel Rosés — solo acrobàtic amb escala com a aparell i escenografia; trajecte emocional per tots els públics. • El Canal: Elaine Greiding — “Mano a mano y el tempo es cobre”: preparació de nyoquis com a acte escènic participatiu, difuminant fronteres entre vida i art. Llibres: quan el cinema menteix (o simplifica) • Miguel de Lis — “La historia no es como la cuenta Hollywood”: Desmunta mites creats pel cinema (gladiadors, piràmides, dinosaures, Pocahontas...). Metodologia de divulgació: fonts, guions i contrast històric. • Debat: l’espectacle demana llicències; la qüestió és què perd (o guanya) la veritat històrica quan passa per la pantalla. Cartellera i estrenes • The Masterman (EUA, 2021, dir. Kelly Masterman): fuster a l’atur que deriva en lladre d’art; robatori reeixit i problemes per col·locar les peces. • Biopic de Charles Aznavour (França, 2024, dir. Mehdi Idir): dels inicis humils al descobriment d’Édith Piaf; connexió amb cinema (Truffaut, “No dispareu sobre el pianista”). • Los Tigres (dir. Alberto Rodríguez): dos germans lligats al mar que topen amb un carregament de cocaïna en un vaixell enfonsat a Huelva. • Drama mare-filla: una mare vol evitar a la seva filla els somnis truncats que ella va patir; tensions generacionals i expectatives.
Programa de la Fundació Drissa pensat, conduït i produït per persones amb problemes de salut mental.
Resum de l’episodi Programa de Voluntaris.cat! a Girona FM amb una conversa entre Helena García i Laura Vallès (coordinadora d’educació de la Fundació Girona Est) sobre el programa de mentoria per a joves del barri de Girona Est. Idees clau • Mentoria 1:1 setmanal per a joves d’ESO i de postobligatori, amb acompanyament educatiu i personal. • 50 joves participants aquest curs (van començar amb 11 fa 4 anys) i creixement sostingut. • Beques Bosca i Meric, reforç acadèmic i cessió de portàtils per sostenir la continuïtat formativa. • >90% d’èxit en finalització/continuïtat d’estudis postobligatoris entre els joves acompanyats. • 10 hores de voluntariat retornant al barri o a la ciutat com a part del projecte. • Crida oberta a nous mentors: perfils diversos, compromís i capacitat d’escolta per ampliar l’abast del programa. “Sí, una mentoria pot contribuir a canviar la vida d’una persona, sens dubte.” Què és la mentoria i com funciona Definició del rol mentor • El/la mentor/a no és docent ni psicòleg/ga, ni tampoc substitueix la família: és una figura estable que escolta, acompanya i fa emergir potencialitats. • Enfocament en l’autoestima, la confiança i la presa de decisions, amb trobades 1 a 1 i objectius personalitzats. • Durada orientativa de dos cursos, adaptada a cada cas. Metodologia i suport • A l’ESO, mentories 1:1 amb trobades setmanals; al postobligatori, mentoria amb beques i reforç acadèmic. • Matching per expertesa: s’aparella el/la mentor/a segons l’àmbit d’interès del jove per oferir orientació acadèmica i professional. • Formació inicial, dossier de recursos, espais recomanats de trobada i trobades comunitàries entre mentors i joves per compartir experiències. Orígens i creixement del programa • Inici el 2021, després d’una etapa de col·laboració amb Càritas en reforç acadèmic. • Expansió per cobrir l’ESO (etapa clau), a més del cicle postobligatori (cicles, batxillerat, universitat). • Campanya de difusió amb el suport del jugador Víctor Sigankov (FC Girona), en col·laboració amb Fundació Bofill. Impacte educatiu i social • Resultats positius: joves que superen inseguretats i timidesa, milloren l’autoestima i persisteixen en els estudis. • >90% dels participants en cicles/universitat finalitzen o continuen els estudis. • L’educació es presenta com a eina de llibertat i de transformació social, trencant cercles de pobresa i estigmes. Treball al territori i comunitat • Equip present al barri (escoles, places, bars, actes), creant vincles reals de confiança i coordinació amb Serveis Socials i altres entitats. • Tot i no tenir una figura única d’“educador de carrer”, l’equip assumeix funcions de dinamització comunitària. • Complement amb esports i cultura (futbol, bàsquet, dansa, música, teatre) per treballar valors, hàbits i llengua des de l’educació no formal. Perfil del mentor i crida a la participació • No cal ser expert/a: cal compromís, constància, respecte i creença en el potencial de cada jove. • Es valoren perfils diversos (edats, estudis, professions, caràcters) per millorar l’encaix mentor-jove. • Procediment: entrevista inicial (amb família si és menor), definició d’objectius, signatura de compromís, formació i acompanyament continu. Informació pràctica i contacte • Sedeu-vos a la Casa de les Arts per conèixer el projecte i valorar l’encaix. • Canals: correu de contacte, WhatsApp i xarxes per seguir l’activitat i sumar-vos com a mentors. “Veus opcions i pots escollir. Si no tens les opcions, tires amb el que ja coneixes.”
Punts clau • Pressupost 2026 estable: entorn de 200 M€ (Diputació) i 300 M€ (perímetre), amb dependència del 94% de transferències de l’Estat i afectacions per pròrroga pressupostària i fons europeus. • Prioritat: món local. > "La Diputació és l'Ajuntament dels ajuntaments." Suport flexible via fons de cooperació municipal (27,5 M€ als ajuntaments + ~6 M€ als consells comarcals) i línies per habitatge social i comunitats energètiques. • Seguretat: preocupació permanent, amb èmfasi en la multireincidència; reclama eines clares i discurs no alarmista. • Projectes a Girona ciutat: Biblioteca a la Casa de Cultura (acord polític tancat), suport a La Sopa i disponibilitat per inversions, i full de ruta per concentrar serveis a la Casa de Cultura (mantenint usos culturals) i futur espai a Montilivi a llarg termini. • Ramaderia: gestió de la dermatosi nodular contagiosa amb vacunació (objectiu mínim 60%), restriccions de fires i ajuts per explotacions afectades; sense risc per a la salut humana. • Política estatal i finançament local: com a membre de Junts, defensa el tall de l’acord amb el PSOE per incompliments; posa d’exemple els romanents municipals (45.000 M€) sense vies per ser utilitzats i les regles fiscals que encotillen la despesa. Pressupost i prioritats 2026 Xifres i marc financer • Pressupost 2026 similar a 2025: entorn de 200 M€ (Diputació) i 300 M€ (perímetre). • Variacions conjunturals per programes europeus (+/– 2–3 M€) i pròrroga pressupostària estatal. • 94% d’ingressos: transferències de l’Estat segons recaptació a la demarcació. • Límits de despesa per regles fiscals europees; incertesa 2025-26 sobre inversions financerament sostenibles. Línies estratègiques de suport al món local "La Diputació és l'Ajuntament dels ajuntaments." • Eixos que responen a demandes municipals: - Habitatge social: 3,5–4 M€ per compra, arranjament i equipament per a col·lectius vulnerables. - Comunitats energètiques: línies específiques en creixement. - Fons de cooperació municipal: 27,5 M€ als ajuntaments (ús flexible per inversió o despesa corrent) i ~6 M€ als consells comarcals. • Condicionants: pla econòmic i financer i topalls de creixement de despesa (ex.: 3,3% vs 4,6% d’ingressos transferits). Seguretat i convivència • Preocupació estructural per part d’alcaldes: episodis puntuals generen alarma local. • Focus en la multireincidència: necessitat d’eines legals efectives i coherents. • Discurs prudent sobre immigració: reconeixement del pes laboral i percentatge baix de delinqüència; evitar estigmatitzacions. • Proposta ferma en casos de multireincidència: - Internament penitenciari; o - En cas d’estrangeria, devolució al país d’origen. Projectes a Girona ciutat Biblioteca a la Casa de Cultura • Acord polític amb l’Ajuntament: biblioteca de proximitat a la Casa de Cultura; fase de definició tècnica final. La Sopa i el possible segon centre • Equipament municipal amb cobertura supramunicipal; la Diputació hi aporta finançament ordinari i es mostra disposada a inversions. • Discussió sobre un segon centre de baixa intensitat: tema a tractar amb la Generalitat (contracte programa de Drets Socials); obertura a col·laborar. • Aportació prevista: històricament s’ha incrementat sobre el crèdit inicial segons necessitats. • Operació patrimonial: cessió de l’ONET a l’Ajuntament (amb retorn d’ús a la Sopa) i cessió de parcel·la a Montilivi a la Diputació. Seu de la Diputació, Casa de Cultura i Montilivi • Objectiu: concentrar serveis i deixar de pagar lloguers dispersos. • Full de ruta: - Convertir la Casa de Cultura en seu de la Diputació, mantenint la sala d’exposicions i l’auditori com a equipaments culturals. - Compra de l’antic edifici de Telefònica per ubicar-hi el Conservatori. - Pla especial i qualificació d’equipaments per garantir opcions futures. • Montilivi: parcel·la d’ús d’equipaments; cap actuació a curt termini. La planificació urbana s’alinea per a necessitats futures. Ramaderia: dermatosi nodular contagiosa • Competència de la Generalitat i l’Estat; la Diputació s’ha mantingut informada des del primer dia. • Solució principal: vacunació fins a cobrir un mínim del 60% del cens boví; disponibilitat mundial de dosis limitada. • Mesures: prohibició temporal de fires de bestiar (ex.: Sant Martirià, Olot) per tallar contagis. • Protocols tècnics: sacrifici de ramats afectats; crida a ajuts immediats per al relleu de l’activitat. • Missatge clau: la malaltia no afecta la salut humana, però té un impacte econòmic i emocional sever en les explotacions. Política estatal i finançament local "Els compromisos s’han de complir." • En qualitat de membre de Junts (fora del barret institucional), avala el tall de l’acord amb el PSOE com a avís per incompliments. • Exemple local: finançament local i romanents municipals. - De 4 mesures pactades, el Reial decret n’inclou 2; falten vies clau per usar romanents (45.000 M€) i flexibilitzar regles fiscals i plans econòmics. - Denúncia de la paradoxa: recursos estalviats immobilitzats sense millorar serveis locals.
Aquest episodi d'Escacs en Joc repassa l'actualitat setmanal de les competicions i partides obertes a la demarcació, posant especial atenció en els resultats del Campionat de Catalunya d'Equips d'Edats a Blanes. S'entrevista a Jordi Prió, director del projecte Educatges, qui parla de noves publicacions com els llibres de sudokus escaquístics i Mirades de Campiones, destacant la importància d'emprar els escacs com a eina educativa i de valors. Finalment, s'introdueix un debat normatiu basat en un article sobre el paper i les obligacions dels àrbitres en competicions oficials segons la FIDE.
L'episodi d'avui d'Escacs en joc ofereix un repàs complet a l'actualitat escaquista gironina, destacant les darreres activitats dels clubs locals i l'estat del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025. Inclou una interessant entrevista a l'emprenedora Magda Gifra sobre la seva recent introducció al món dels escacs i els beneficis cognitius i socials que li aporta. També s'analitza en profunditat la complexa preparació física i intel·lectual necessària per a un escaquista professional, posant èmfasi en la resistència i la postura corporal, i es recorda la figura històrica del gran campió Wilhelm Steinitz i la seva influència en el joc posicional modern.
Aquest episodi de l'espai setmanal repassa l'actualitat i les activitats dels clubs d'escacs de la demarcació de Girona. S'entrevista l'Anna Mir per parlar dels beneficis de la pràctica als casals de gent gran i de la inclusió femenina en aquest esport. També s'analitza l'evolució i els resultats de la tercera ronda del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025. Finalment, es desglossa el reglament oficial relatiu al paper clau de l'àrbitre en el transcurs i finalització d'una partida d'escacs.