De Broadway a Salt: Boop, cinema i El Batusi

Panorama general

Episodi polièdric amb música de Broadway, cròniques de viatge, crítiques de ballet i cinema, una àmplia agenda d’arts escèniques i una entrevista en profunditat amb Ivan Morales sobre l’adaptació teatral d’“El dia del Batusi”.

"No podíem fer una obra avorrida: havia de ballar" — Ivan Morales

Música i cultura pop: de Betty Boop a Broadway

“Boop” a Broadway: icona, ambició i fiasco

• Musical amb lletra de Susan Birkenhead i música de David Foster, prèvia a Chicago (2023) i estrena a Broadway (abril 2025).

• Recepció desigual: crítiques positives, 11 nominacions al Drama Desk (3 premis) i 3 nominacions als Tony (sense premi), però tancament prematur (112 funcions).

• Betty Boop com a icona feminista: del blanc-i-negre al color, llibertat, passió i alegria en clau contemporània.

• Escolta destacada: “Something to Shout About” (Jasmine Amy Rogers).

Conversa cultural: viatge, ballet i so al cinema

Dublín, ciutat viva

• Vida al carrer tot i el fred; contrast amb diumenges “morts” a Girona.

• L’abundància d’aigua: subministrament domèstic gratuït i verdor exuberant.

Ballet al Liceu: Giselle

• Producció del Ballet Estatal de Baviera.

• Valoració: segona part esplèndida, orquestra en directe i alt nivell escènic.

Teatre vist

• “Les Bàrbares” (Lucía Carballal, Temporada Alta): repartiment sòlid, gran treball de Cesca Pinyon i Maria Pujalte.

• “Una peça de Jenny Holland” (La Planeta, Figueres): producció molt notable (llums, projeccions i música) per a una companyia amateur.

El so del cinema: el taló d’Aquil·les

• Mescles defectuoses: diàlegs tapats per música, volum insuficient i poca cura de postproducció.

• Tendència creixent a veure contingut amb subtítols, fins i tot entre joves.

Crítica exprés: drama espanyol

• Film amb Patricia López Arnaiz i Blanca (sorprenent actuació). Tema de fons: manipulació i friccions familiars i religioses.

Biopic de Bruce Springsteen

• Centrat en el procés de “Nebraska”.

• Comparativa amb Dylan/Queen/Elton John: manca d’ànima, excés d’imitació i poca “xispa” en relació amb l’energia del Bruce en directe.

Poesia i Premi Casero

• Quim Español presenta “Quan es fa fosc”: lectura íntima i emotiva.

• “Tardor en vers” (Aula d’Escriptura La Mercè, La Planeta): poetes emergents amb música.

• Cloenda: homenatge a Sylvia Plath amb la traductora Marta Pera i lectura de Cristina Arenas.

Agenda teatral (província de Girona)

• Palamós — Teatre La Gorga: “Menú tancat” (Jordi Casanovas, dir. Llàtzer Garcia) — records incòmodes a taula.

• Bescanó: “Dones de Ràdio” (Cristina Clemente, dir. Sergi Belbel) — reprogramada per baixa mèdica; nous horaris.

• Roses — Teatre Municipal: “El llac dels cignes” (International Ballet Company) — clàssic Txaikovski amb solistes destacats.

• Torroella de Montgrí — Espai Ter: “Mesures extraordinàries” (Marfà/Alonso) — cost de la mort i negoci funerari.

• Palafrugell — Teatre Municipal: “Les Mares” (Fageda/Xuriguera) — humor tendre sobre família.

Temporada Alta a Salt: El dia del Batusi

Abans de la funció

• Prefunció (18:30) amb Manuel Pérez Muñoz i presència d’Ivan Morales.

L’espectacle

• Adaptació de la trilogia de Francesc Casavella en tres peces dins d’una única sessió de marató teatral.

• 4 h i 20 min amb dues pauses: ritme i nervi per evitar l’avorriment.

"Que no es vegi, que es balli mentre l’estàs veient" — Ivan Morales

Punts clau de l’entrevista

• Origen: iniciativa personal de Morales; estructura en tres etapes vitals (1971-1986) amb llenguatges escènics diferents.

• Reposició i evolució: del Lliure de Gràcia a format més gran (Puigserver), oportunitat per aprofundir i repensar dramatúrgia.

• Dramatúrgia viva: tallar reiteracions, recuperar passatges i buscar nous matisos en cada remuntatge.

• Materials inèdits: interès per escrits de Casavella sobre el retorn de Fernando Atienza (no accessibles, de moment).

• Repartiment: canvi de protagonista d’Enric a Guillem (antic secundari), reconeixements de crítica i premis.

• Experiència d’espectador: “la vida concentrada” en una sessió; precedent comparat amb muntatges llargs tipus Bolaño.

• Vincle amb Salt: records emocionals d’estrenes primerenques i relació afectiva amb El Canal.

Circ i experiència participativa

• Teatre de Salt: “Agri” de Manel Rosés — solo acrobàtic amb escala com a aparell i escenografia; trajecte emocional per tots els públics.

• El Canal: Elaine Greiding — “Mano a mano y el tempo es cobre”: preparació de nyoquis com a acte escènic participatiu, difuminant fronteres entre vida i art.

Llibres: quan el cinema menteix (o simplifica)

• Miguel de Lis — “La historia no es como la cuenta Hollywood”:

- Desmunta mites creats pel cinema (gladiadors, piràmides, dinosaures, Pocahontas...). - Metodologia de divulgació: fonts, guions i contrast històric.

• Debat: l’espectacle demana llicències; la qüestió és què perd (o guanya) la veritat històrica quan passa per la pantalla.

Cartellera i estrenes

• The Masterman (EUA, 2021, dir. Kelly Masterman): fuster a l’atur que deriva en lladre d’art; robatori reeixit i problemes per col·locar les peces.

• Biopic de Charles Aznavour (França, 2024, dir. Mehdi Idir): dels inicis humils al descobriment d’Édith Piaf; connexió amb cinema (Truffaut, “No dispareu sobre el pianista”).

• Los Tigres (dir. Alberto Rodríguez): dos germans lligats al mar que topen amb un carregament de cocaïna en un vaixell enfonsat a Huelva.

• Drama mare-filla: una mare vol evitar a la seva filla els somnis truncats que ella va patir; tensions generacionals i expectatives.