Poesia en farcell. Entrevista a Josep Domènech Ponsatí.

El conductor saluda l’audiència i explica el retorn del programa després d’un parèntesi per salut.

S’introdueixen les novetats de Josep Domènech Ponsatí: Rutija i I així successivament, i l’interès per entrevistar-lo arran d’aquestes aparicions.

Ponsatí narra com el tancament de la llibreria i l’atur l’empenyen a concursar; defensa la feina sostinguda per damunt de la inspiració.

Repassa el recompte de plaquets i llibres, i la tasca de traduir més de 35 autors brasilers en diversos formats editorials.

Explica que té 6–7 llibres complets de traduccions brasilers inèdits per manca d’interès editorial.

Descriu la tècnica de lectura activa: subratllar ‘espurnes’ verbals i classificar-les com a base per a l’escriptura.

Detalla la classificació mètrica dels materials (de tetrasil·labs a alexandrins) i el joc de barrejar fragments per fer poemes.

Explica que va llegir i incorporar versos dels membres del jurat; el llibre no guanya perquè s’hi ‘reconeixen’, però n’aconsegueix un altre premi poc després.

Aclareix que no escriu per agradar als jurats; la seva estratègia és una picada d’ull intertextual, sense trair la pròpia poètica.

Reflexiona sobre els pròlegs massa elogiosos i reivindica crítiques que assenyalin ‘draps bruts’; menciona Lluís Montada i El Càcol.

Defineix el seu català total: estàndard, dialectal i medieval barrejats; aposta per integrar lèxic d’arreu i d’èpoques diverses.

Reivindica Ruïra i altres autors; defensa extreure ‘un punt’ de cada lectura i prefereix autors catalans menors per utilitat lingüística.

Assenyala la sexualitat i la metapoètica com a eixos; presenta Rutija com l’intent d’escriure senzill, el més difícil segons ell (amb l’exemple de Pla).

Llegeix el poema final de La cirereta del pastig i “inici” d’I així successivament; es mostra la seva poètica del silenci i la redempció pel vers.

El conductor llegeix un poema amb cites d’Estellés i Bartomeu Fiol; es tanca amb agraïments i desig de publicació dels inèdits.

Commemoració del 2/11/1975 i presentació de la traducció catalana de les Poesies forlanes; notes sobre el friülà com a llengua de la mare i la frescor dels poemes primerencs.