Episodi d’Escacs en joc centrat en dues línies: d’una banda, un ampli repàs de l’actualitat escaquística gironina (tornejos, resultats, agenda) i, de l’altra, la continuació de l’anàlisi d’un estudi universitari sobre com els escacs milloren el funcionament executiu en infants vulnerables. Es presenten els resultats del Campionat Llampec Territorial de Girona i del Campionat de Girona d’escacs actius per edats 2025, destacant el paper del Club Gerunda i dels joves talents. També es detalla l’actuació dels equips catalans a la 16a Copa d’Espanya per equips d’edats a Benidorm, amb èmfasi en el títol estatal aconseguit pel Gerunda Sub‑14 i el bon paper del Gerunda Sub‑18. La segona part aprofundeix en la flexibilitat cognitiva, la planificació i la memòria de treball, mostrant evidències que la pràctica sistemàtica dels escacs potencia aquestes habilitats, el rendiment escolar i fins i tot pot tenir usos psicoterapèutics. Es descriu el procediment d’un programa amb mares i infants víctimes de violència de gènere, on els escacs es fan servir com a eina per reforçar la resiliència i el control de la conducta. L’episodi es tanca amb una agenda d’activitats i un missatge d’ànim a seguir gaudint dels escacs i de la vida.
Episodi de "Garcia i Terribas Associats" a Girona FM dedicat a repassar l’actualitat cultural de Girona: concerts, teatre, cinema i l’última setmana de Temporada Alta. A l’inici comenten “The Last Waltz” de Scorsese i el concert “Maramundi, Tribut al Mar” a l’Auditori, destacant la força de les havaneres amb cobla, corda i cor i anunciant-ne l’emissió per TV3. En teatre, valoren “The Macbeth Song” (La Perla 29 + The Tiger Lillies) i una comèdia contemporània sobre robots, tecnologia i Calderón de la Barca. Anuncien Un sogre de lloguer amb Joan Pera, La cuina a Lloret i El cuarto de atrás amb Emma Suárez a l’Espai Ter. El gruix se centra en Temporada Alta: resultats del Torneig de Dramatúrgia Catalana, estrenes com “Tallar-se un peu amb una motosserra”, “Avui no ploraré”, “Abecedari”, dansa de Mal Pelo, “Honestedat” i la revisió de Yerma. En destaca l’entrevista a Rosa Renom sobre La majordoma, monòleg de Josep Maria Miró amb el qual ha guanyat el Premi Butaca. En cinema, recomanen la noruega Valor sentimental al Truffaut, elogien el documental “Flores para Antonio” sobre Antonio Flores, presenten les estrenes Eternity i Golpes i anuncien el festival de terror Acocollona’t. Tanquen parlant dels llibres sobre Amparo Rivelles, la novel·la Blitz de David Trueba i reivindicant Richard Brooks i el tema de “The Last Time I Saw Paris”, que sona al final.
En aquesta edició de L’Entrevista Municipal a Girona FM, el regidor d’urbanisme Lluís Martí repassa els projectes estratègics que transformaran la ciutat en els propers anys. El bloc principal se centra en l’avenç del Campus de Salut i el complex projecte de reparcel·lació. S'analitza també la reconversió de la carretera de Barcelona, on l'enderroc de naus degradades marca l'inici d'una nova zona residencial i comercial, acompanyada d'una obertura de voreres per millorar l'accessibilitat. Altres punts rellevants inclouen l'ajust dels usos urbanístics al Rissec, la rebaixa de l'alçada projectada al Pont Major per satisfer els veïns i la conflictivitat judicial al voltant del Triangle del Ter. Finalment, es posa de manifest la frustració municipal davant les restriccions pressupostàries de l'Estat, que posposen inversions tan necessàries com la culminació de l'enllumenat públic en diversos barris gironins.
Conversem amb l’Emma Rodríguez, astròloga i acompanyant de processos personals i creatius. Una mirada clara i sensible que ens ajuda a entendre’ns i a orientar els nostres camins.
Context de l’entrevista Programa: L’Entrevista Municipal de Girona FM Convidada: Gemma Geis, portaveu de Junts per Girona al consistori. L’entrevista gira sobretot al voltant del pressupost municipal 2025, la seguretat, la neteja, la mobilitat i el campus de salut. Pressupost 2025 i condicions de Junts Junts posa l’èmfasi en usar els seus sis vots de manera “útil i responsable” per transformar la ciutat. Condiciona el suport al pressupost a: Una auditoria interna de les diferents àrees (mobilitat, urbanisme, neteja, etc.). Un “mapa de ciutat” amb actuacions concretes per barris: voreres, asfalt, neteja, escossells, males herbes, enllumenat, infraestructures. Geis defensa que en un marc d’incertesa econòmica és clau que Girona tingui pressupost i critica la tendència d’algunes administracions a governar sense comptes aprovats. “Abans d’obrir carpetes les has de tancar” Junts prioritza tancar projectes ja oberts abans d’impulsar noves grans iniciatives. Seguretat: videovigilància, policia i coordinació Mesures impulsades Càmeres de videovigilància: dotació pressupostària per desplegar-les amb un mecanisme ràpid (local red), amb vista a 2026. Increment de la plantilla de la policia municipal. Reformes i millores d’equipaments a la comissaria de Bacià. Enllumenat com a mesura passiva de seguretat. Aplicació del padró per combatre situacions irregulars, amb comprovacions domiciliàries per part de la policia. Relació amb Mossos i conselleria Geis lloa el compromís dels Mossos d’Esquadra a Girona, tant en públic com en privat. Distingix entre la bona feina operativa a Girona i les decisions polítiques de la conselleria, demanant que la mirada no se centri només a l’àrea metropolitana de Barcelona. Destaca que, a través del Congrés dels Diputats, han aconseguit que Girona entri a la base de dades estatal de reincidència, pensada inicialment només per grans ciutats. Comissaria de Can Borrassó Recorda que l’Estat encara deu 800.000 € previstos al BOE per a les obres de la comissaria de Sant Eugènia (Can Borrassó) i que no hi ha novetats sobre el pagament. Projectes prioritaris de ciutat Manteniment, asfalt i barris Geis insisteix en actuacions visibles i concretes: Pla d’asfaltatge per a 4 o 5 carrers especialment malmesos. Millores de neteja i manteniment (herbes, escossells) amb un Excel de planificació per zones i dies. Cita diversos barris on volen incidir: Montjuïc, Palau, Domeny, Pont Major, Germans Sàbat, Taialà, Sant Eugènia, entorn carretera Barcelona. Objectiu: neteja, seguretat i manteniment com a eixos bàsics; no “obrir més carpetes” fins tancar les actuals. El campus de salut: la “gran carpeta” de ciutat Geis qualifica el campus de salut com la gran carpeta per a Girona, les comarques gironines i el país. Remarca que l’àmbit d’actuació és més gran que el de l’Hospital Clínic de Barcelona. La Comissió d’Urbanisme de Catalunya n’ha aprovat definitivament el planejament, amb: Informes favorables ambientals, urbanístics i sobre inundabilitat. L’Ajuntament ja ha complert la seva part posant el sòl i el planejament a disposició; ara la Generalitat ha de tirar endavant els projectes constructius. Junts defensa que el campus no pot patir més endarreriments. Sobre alternatives que proposen “salvar” el Parc del Migdia – Jordi Mitja: Geis diu que només se les creurà quan li presentin una proposta realista i concreta sobre la taula. Mobilitat: radars, BRCAT i tren Radars i multes Geis admet que no li agrada la xifra de més de 13.000 multes. Diferencia situacions: A l’entorn dels Maristes veu justificat ser estrictes per la presència de molta canalla i un accident recentment greu. A Pedret, amb límit 30 km/h, ja havia advertit que hi hauria problemes. Relaciona aquesta discussió amb la necessitat de l’auditoria de mobilitat i el mapa de ciutat. BRCAT Sobre el BRCAT (bus ràpid Girona–Salt), manté una posició cauta: No vol contradir el regidor de Mobilitat. Admet que hi ha alguns encotillaments de mobilitat i que caldrà avaluar l’obra amb el temps, un cop superada la fase inicial. Rodalies i AVE Es mostra molt crítica amb l’estat de Rodalies i l’AVE: Parla de retards molt grans i recurrents. Recorda que molta gent de Girona estudia o treballa a Barcelona i pateix aquesta situació. Cita fins i tot comptes de xarxes socials que recullen endarreriments diaris. Defensa el traspàs del servei, posant com a model Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que defineix com un sistema molt més fiable. Neteja i contracte de residus Evolució des del Nadal passat El Nadal anterior va ser una de les pitjors etapes de la crisi de la neteja. Geis explica que ella mateixa ha fet rondes nocturnes en cotxe per Girona, classificant zones en verdes, taronges i vermelles i fent moltes fotos. Afirma que la situació ha millorat globalment, tot i que: Encara hi ha 8–10 carrers problemàtics entre Sant Eugènia, Can Gibert del Pla, part de Sant Narcís i voltants de la carretera Barcelona. Nou model de recollida Defensa la modificació del contracte per introduir: Un contenidor per fracció. Obertura amb llibertat horària. Objectiu: més flexibilitat i fi de l’“encotillament horari” per al veïnat. Remarca que la neteja no és només omplir bé els contenidors, sinó també: Espai públic net, escossells cuidats, males herbes controlades. Plantilla i condicions laborals Reconeix que les assemblees de la plantilla tenen impacte directe en el servei, però ho veu normal: Si una assemblea no tingués impacte, voldria dir que quan treballen tampoc no es nota prou la seva feina. Defensa el dret laboral dels treballadors i reclama un treball conjunt Ajuntament–empresa–sindicats. Posa com a exemple el barri de Montjuïc: Canvi de saques de poda per buxos més petits per reduir càrregues i riscos de salut laboral. Insisteix en la idea de millora constant i de no caure en la complaença quan la situació millora. Taxa als autobusos turístics i model de turisme L’Ajuntament ha posat en marxa la taxa d’autobusos turístics. Previsió de recaptació el 2025: uns 40.000 € (potser entre 30.000 i 50.000 €), lluny de les magnituds de la taxa turística de Barcelona. Geis destaca que: Junts mai ha tingut problema en aprovar aquesta taxa. Ella mateixa la va negociar amb el sector. Serveix per compensar l’impacte d’aquests vehicles i fomentar un turisme equilibrat i de qualitat. Critica certa hipocresia d’alguns detractors del turisme que després són grans usuaris d’apartaments turístics i avions. Comerç i regulació de noves activitats A partir de la petició de la Federació de Comerç de les Comarques de Girona, Geis reconeix que Girona ho està treballant. Objectiu: preservar qualitat comercial, identitat urbana i equilibri dels centres urbans. Assenyala, però, una dificultat clau: La Directiva europea de serveis obliga a garantir la lliure competència i limita molt la capacitat de restringir determinats tipus de comerç. D’aquí que la regulació sigui jurídicament complexa, tot i l’interès compartit amb altres municipis. Mirada política i calendari electoral De cara a les municipals de 2027, falta un any i mig. Geis ho veu com molt de temps i assegura que està centrada en governar i treballar, no en “intrigues”. Prioritats personals i de Junts: Treballar per projectes clau com el mercat de la Devesa i altres equipaments de mercat. Mantenir-se al govern perquè Girona tingui pressupost i els seus sis vots siguin útils. Exigir auditories i autoexigència, però des de la coresponsabilitat de govern i no des d’una oposició purament crítica. També contextualitza la seva actitud en un moment econòmic difícil, amb preocupacions per renda familiar i salaris, i cita fins i tot la seva implicació personal en la situació de la grip porcina trucant a càrniques gironines per posar-se a disposició. Idea final La línia que transmet Gemma Geis és la d’un suport crític i condicionat a l’equip de govern, centrat en: Pressupost amb garanties (auditories i mapa de ciutat). Manteniment bàsic (neteja, asfalt, seguretat, enllumenat). Impuls ferm del campus de salut com a projecte estratègic. Una actitud de treball i pragmatisme, prioritzant la gestió i els acords útils per a Girona per sobre del càlcul electoral immediat.
Panorama general de l’episodi Episodi del programa Escacs en joc, presentat per Josep Serra, que combina: • Un repàs d’activitat escaquística local a les comarques gironines • Una entrevista extensa amb el MF Martí Maio • La lectura i comentari d’un treball universitari sobre escacs i funcions executives 1. Actualitat escaquística a Girona Activitats recents • Partides obertes a Sant Antoni de Calonge, Girona – Can Ninetes i Pla de Palau • Campionat Llampec Individual de la Territorial de Girona a Fornells de la Selva (10 rondes, 3’+2’’) • Campionat d’escacs actius per edats (sub-8, sub-10, sub-12, sub-14) també a Fornells (7 rondes, 10’+3’’) Idea clau: gran dinamisme del calendari local i èmfasi en la participació de la canalla. Llocs: centres cívics, clubs locals i Delegació Territorial de la Federació Catalana d’Escacs, mostrant una xarxa viva d’entitats. 2. Entrevista al MF Martí Maio 2.1. Inicis i formació escaquística • Comença a jugar amb 5 anys a l’escola Ximenis com a activitat extraescolar • Els pares també l’apunten a futbol, guitarra i dibuix, però els escacs són on destaca de seguida • Guanya el campionat de l’escola a 2n de primària; les copes i medalles l’impulsen a continuar "Quan comences a guanyar et donen copes, medalles… t’agrada cada cop més." 2.2. Etapa de màxim rendiment • Disposa d’una beca de la Federació i rep classes d’un gran mestre juntament amb l’Albert Alonso • Entrenament estructurat en tres blocs principals: - Resolució intensiva de problemes tàctics - Revisió de partides pròpies, analitzant encerts i errors - Construcció d’un repertori d’obertures efectiu, especialment útil en una època amb menys preparació rival Malgrat haver arribat a MF, comenta que el seu nivell actual és semblant al que tenia als 16 anys perquè ara competeix poc. 2.3. Activitat actual i joc online • Competeix molt poc: principalment Lliga Catalana de Divisió d’Honor amb l’Ateneu Colón (7–9 partides oficials l’any) • Participació esporàdica en ràpides (ex. torneig a Sant Feliu de Llobregat) • Juga sobretot online: - Plataformes: principalment lichess (anomena «l-e-chess») i també chess.com - Ritmes: • Per jugar “amb propòsit”: 3’+2’’ • Més habitualment, per “matar el temps”: 1’+1’’ o 2’+1’’ Diferencia clarament les partides serioses presencials de les ràpides online, que considera menys memorables i menys significatives. 2.4. Presencial vs online: dimensió social i emocional • Afirma que li agrada més el presencial, però és poc coherent amb la pràctica, ja que juga sobretot online • Factors a favor de l’online: - Comoditat i accessibilitat (no cal desplaçar-se, aprofita estones mortes) • Factors a favor del presencial: - Dimensió social: parlar amb el rival, comentar la partida després - Força emocional de les partides llargues: recorda molt més els resultats presencials, sobretot les derrotes "Les partides presencials són com les que compten, les de veritat." 2.5. Visió sobre el moment actual dels escacs Martí defensa que ara mateix els escacs viuen el seu millor moment històric: • Quan era petit, jugar a escacs tenia un estigma més «friki» • Avui dia, nota més respecte social i una base molt més àmplia de jugadors • Factors que hi han contribuït: - Pandèmia i increment de temps online - Sèrie de Netflix The Queen’s Gambit - Plataformes com lichess i chess.com - Streamings, Twitch, YouTube i contingut divulgatiu Fins i tot persones del seu entorn no escaquista (companys de feina, amics, la seva parella) s’han aficionat als escacs. 2.6. Escacs i aprenentatges transferibles • Davant la pregunta si amb els escacs s’aprenen matemàtiques, llengües, geografia, etc., mostra escepticisme • Exemple: sap on és Goa gràcies a seguir la Copa del Món d’Escacs; però això mateix es podria aprendre amb futbol o bàsquet • Creu que és un mite pensar que un bon jugador d’escacs ha de tenir necessàriament molta cultura general "La intel·ligència dels escacs serveix per jugar escacs. No és tan evident que hi hagi una transferència clara a altres àrees." Remarca que és una opinió personal, no basada en estudis científics. 2.7. Implicació amb el món dels escacs • Actualment es defineix com a jugador esporàdic i aficionat informat (segueix resultats i tornejos d’elit) • En el passat va fer classes al Club d’Escacs Gerunda, però fa molts anys que no exerceix de monitor • No descarta tornar a donar classes en el futur 2.8. Escacs femenins Coneixement i seguiment • Coneix l’elit femenina: - Hou Yifan com a número 1 femenina - Ju Wenjun com a campiona del món • Tot i això, segueix més els escacs generals que no pas els circuits específicament femenins Entorn proper i federatiu • Amic de Teresa Muñoz, vicepresidenta de la Federació Catalana d’Escacs • Coneix jugadores de la seva generació i és conscient dels esforços institucionals per promocionar l’escacs femení Biaix de gènere i abandonament • Confirma una dicotomia persistent: - A edats petites (sub-8, sub-10) la proporció nois/noies és bastant equilibrada - A mesura que avança l’edat, moltes més noies abandonen els escacs que no pas nois L’entrevistador aporta exemples positius: • Creació d’equips femenins al Campionat per Equips per part del Cornellà i del Gerunda (a tercera categoria, com a inici de trajectòria) Consens general: com més noies juguin, millor, i cal provar diferents iniciatives per veure què funciona per retenir-les. L’entrevista es tanca amb agraïments i la possibilitat de tornar a convidar Martí en el futur. 3. Escacs i funcions executives: resum del treball universitari A partir del minut 882, el programa canvia de registre i passa a un format quasi acadèmic: lectura i comentari d’un Treball Final de Grau (2017) de Robert Urenya Busquets, tutoritzat per Pilar Allertin i Carla Rostan, presentat a la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. 3.1. Objectiu del treball El treball proposa un pla de millora del funcionament executiu mitjançant la pràctica sistemàtica del joc dels escacs en un col·lectiu específic: • Infants exposats crònicament a violència de gènere en el context familiar L’objectiu és potenciar els recursos cognitius i resilients d’aquests infants a través dels escacs. 3.2. Marc general: escacs com a eina cognitiva i terapèutica El text subratlla que existeix abundant bibliografia científica i divulgativa que recolza: • Els escacs com a eina efectiva de desenvolupament cognitiu, treballant: - Resolució de problemes - Concentració i atenció - Pensament crític i raonament abstracte - Planificació estratègica, anàlisi, creativitat - Avaluació i síntesi • Els escacs com a alternativa terapèutica en col·lectius vulnerables, com comunitats d’exdrogodependents, amb: - Millora de funcions executives - Transferència d’habilitats apreses al seu context psicosocial • L’ús dels escacs a escoles d’arreu del món com a instrument efectiu per a l’ensenyament de matemàtiques i altres matèries, gràcies a l’afinitat lògica i estructural entre ambdues disciplines. 3.3. Impacte de la violència de gènere en infants El treball descriu un patró de conseqüències negatives en infants exposats de forma crònica a violència de gènere: • Major risc de trastorns psicopatològics • Dificultats per establir vincles afectius sans en relacions posteriors • Baixa competència emocional • Davallada del rendiment cognitiu • Problemes d’adaptació en contextos diversos: - Escola - Grup d’iguals - Nucli familiar Aquestes dificultats són interpretades des d’un prisma neuropsicològic com a resultat d’alteracions en el funcionament executiu. 3.4. Què són les funcions executives? Les funcions executives (FE) es defineixen com un conjunt de processos mentals de tipus top-down: • Se situen majoritàriament a les àrees prefrontals del cervell • Són l’últim conjunt d’estructures de l’encèfal a nivell filogenètic • Gestionen: - Inputs: estimulació externa i interna, records, pensaments - Outputs: conductes, respostes motores, regulació emocional Finalitat principal: Resoldre situacions poc conegudes o innovadores on els hàbits i l’instint no són suficients i no es pot “posar el pilot automàtic”. Disposar d’un bon funcionament executiu és essencial per: • Treballar adequadament la informació disponible • Mantenir un funcionament social i personal adaptatiu 3.5. Infants exposats a violència de gènere i FE Estudis citats indiquen que, comparats amb grups control, aquests infants presenten: • Pitjor control executiu • Capacitat d’atenció i concentració inferior a l’esperable per edat i nivell evolutiu Això incideix en la gènesi, manteniment i reducció de: • Simptomatologia clínica i traumàtica • Problemes afectius • Dificultats d’adaptació social, sovint associades a: - Sentiments de desplaçament i desesperança - Emocions ambivalents respecte a la figura paterna - Sensació d’estigma davant el grup d’iguals 3.6. Disseny del programa d’escacs Les sessions d’escacs dissenyades en el treball tenen com a objectiu central: Treballar, sessió a sessió, components específics del funcionament executiu a través del joc. Components esmentats: • Memòria de treball • Presa de decisions • Planificació • Inhibició conductual i atencional • Flexibilitat cognitiva La pràctica es vol atractiva, engrescadora i socialitzadora, per tal d’afavorir la participació i la motivació dels infants. 3.7. Línies de futur El treball reconeix limitacions (tipologia d’estudi, abast de la mostra, etc.) i proposa: • Desenvolupar un protocol de generalització-transferència de les habilitats apreses amb escacs a: - Contextos escolars - Situacions familiars i socials Objectiu últim: • Potenciar la resiliència dels infants víctimes de violència de gènere • Millorar la seva manera de relacionar-se amb l’entorn i amb ells mateixos mitjançant estratègies cognitives més adaptatives Llocutor i comentarista destaquen positivament que el treball estableix un pont clar entre escacs, cervell i conducta, i llegeixen els apartats següents amb voluntat divulgativa. 4. Focus especial: control inhibitori i atenció La part final llegida del treball aprofundeix en un component clau de les funcions executives: el control inhibitori. 4.1. Definició de control inhibitori Segons Diamond (2013), el control inhibitori implica ser capaç de: • Controlar i dirigir l’atenció cap a un estímul rellevant • Regular la conducta, els pensaments i les emocions • Gestionar el primer impuls d’actuació (extern o intern) Sense control inhibitori, la persona estaria: A mercè dels impulsos, hàbits antics, respostes condicionades i estímuls ambientals. Amb un bon control inhibitori es pot: • Decidir com reaccionar i comportar-se • Demorar recompenses, evitar actuacions impulsives • Gestionar millor les emocions • Reduir errors quotidians i actuar de forma més conscient 4.2. Atenció selectiva i processos bottom-up/top-down Es descriuen dues grans dinàmiques atencionals: • Bottom-up (automàtic, exogen): - Un estímul significatiu atreu la nostra atenció encara que no ho desitgem - Exemple: voler escoltar una veu concreta en una festa plena de soroll • Top-down (voluntari, endogen): - Quan decidim ignorar una estimulació i focalitzem l’atenció en allò rellevant per al nostre objectiu - S’anomena atenció selectiva o focalitzada, també inhibició atencional o inhibició executiva 4.3. Inhibició cognitiva i memòria de treball Un altre vessant és la inhibició cognitiva: • Capacitat de gestionar representacions mentals: pensaments, records automàtics no desitjats o aversius • Inclou la possibilitat de l’oblit intencional La memòria de treball hi juga un paper fonamental, ja que: • Presenta una correlació alta amb la inhibició cognitiva • Permet mantenir i manipular informació mentre es bloquegen interferències 4.4. Bases cerebrals i avaluació Zones cerebrals implicades en la inhibició: • Còrtex cingulat anterior • Gir frontal inferior dret • Àrea presuplementària • Nucli subtalàmic Un instrument d’avaluació destacat és la tasca de Stroop, que: • Permet estudiar el control inhibitori i la interferència • Minimitza el pes de la memòria de treball, ja que els estímuls indiquen on s’ha de respondre Això possibilita focalitzar-se més directament en l’habilitat d’inhibir respostes automàtiques. Tot plegat es connecta implícitament amb els escacs: per jugar bé, cal inhibir impulsos immediats, focalitzar l’atenció en el que és rellevant i planificar abans d’actuar, aspectes centrals del funcionament executiu. 5. Cloenda i properes activitats El programa acaba tornant al format d’agenda escaquística: Properes activitats anunciades • Dijous 4 de desembre: partides d’escacs obertes a tothom a Calonge, organitzades pel Club d’Escacs Calonge-Sant Antoni • Divendres 5 de desembre: partides obertes a Girona (Centre Cívic Can Ninetes), organitzades pel Club d’Escacs Santa Eugènia • Dissabte 6 de desembre: partides obertes a Girona (Centre Cívic Pla de Palau), organitzades pel Club d’Escacs Gerunda • Dissabte 6 i diumenge 7 de desembre: 6è Obert dels Volcans a Olot, organitzat pel Club d’Escacs Olot (Passeig d’en Blai, 6) El presentador tanca reforçant missatges clau: • “Endavant amb els escacs, ànim.” • “Els escacs mai acaben, quina sort.” • Desig de bones partides i de gaudir dels escacs i de la vida. 6. Idees clau de l’episodi • Escacs locals molt actius: tornejos llampec, actius i partides obertes a diferents municipis gironins • Retrat d’un MF modern (Martí Maio): gran bagatge juvenil, ara professional de la IA que juga poc presencial però molt online • Millor moment històric dels escacs segons l’entrevistat, impulsat per la cultura digital i la popularització mediàtica • Visió escèptica però matisada sobre la transferència dels aprenentatges escaquístics a altres àrees acadèmiques • Debat sobre escacs femenins: progrés i iniciatives (equips femenins), però persistència del biaix d’abandonament de noies a mesura que augmenta l’edat • Presentació d’un marc teòric sòlid sobre funcions executives, control inhibitori i impacte de la violència de gènere • Proposta d’ús dels escacs com a eina per reforçar funcions executives i resiliència en infants en situació de vulnerabilitat En conjunt, l’episodi combina actualitat, reflexió i divulgació científica, mostrant els escacs tant com a joc competitiu i social com a eina educativa i terapèutica.
Resum general Programa de "Garcia i Terribas Associats" a Girona FM centrat gairebé íntegrament en teatre, cinema i musicals, amb comentaris crítics, recomanacions i repàs d'agenda cultural de Girona i comarca. S’hi combinen: • Crítica musical sobre la nova gravació de Gypsy a Broadway, amb una valoració molt dura de la producció i de la interpretació d’Audra McDonald. • Comentaris sobre espectacles recents de teatre i performance (Oriol Pla, Miet Warlop, Àlex Rigola, viatge teatral a Madrid, etc.). • Un ampli repàs de la cartellera teatral a la demarcació (Figueres, Olot, Roses, Palamós, Bescanó, Lloret, Salt…). • Entrevista amb Josep Domènech, programador del Teatre de Salt, desgranant la programació gener–juny i la filosofia del teatre. • Bloc de temporada alta: destacant estrenes i espectacles internacionals (Calderón, Montandon, Shakespeare, guerra d’Ucraïna…). • Secció de llibre i memòria cinematogràfica sobre Amparo Rivelles. • Secció de cinema en cartellera: novetats (judicis de Nuremberg, Mar i cel filmat, Antonio Flores, Gaza…) i cloenda del cicle François Truffaut al cinema Truffaut. Tot plegat amb un to informal, còmplice i molt cinèfil/teatral, ple d’anècdotes personals i d’opinions franquíssimes sobre muntatges, actors i hàbits de consum cultural (com ara menjar crispetes al teatre). 1. Musical Gypsy i aniversari del senyor Pere 1.1. Introducció i presentació • El programa arrenca amb la sintonia de Girona FM i la presentació dels conductors (senyor Pere García i senyor Guillem Terribas) amb un to distès. • S’esmenta que hi ha un tècnic (Arnau) i que avui no hi ha aplaudiments, cosa que aprofiten per fer broma. 1.2. Context del musical Gypsy • La música del dia torna a ser el clàssic musical Gypsy. • Es recorda la seva fitxa bàsica: - Llibre: Arthur Laurents - Lletra: Stephen Sondheim - Música: Jule Styne - Estrena original: 21 de maig de 1959 al Broadway Theatre, amb Ethel Merman com a gran protagonista (Mama Rose). • Es comenta que avui escoltaran la tercera gran reposició a Broadway dels darrers 25 anys. 1.3. Producció recent amb Audra McDonald • Es descriu la reposició més recent al Majestic Theatre de Broadway (estrena: 19 de desembre de 2024 – hi ha un lapsus de data però el relat es manté coherent com a reposició moderna). • Dades principals: - Direcció: George C. Wolfe - Protagonista: Audra McDonald (12 nominacions als Tony, 6 premis, tant en musical com en drama). • Rumors previs al càsting: - Com que director i protagonista eren afroamericans, es va escampar que seria un Gypsy “totalment negre”. - Es deia que el primer paper masculí l’assumiria Brian Stokes Mitchell, però al final es confirma Danny Burstein com a Herbie. 1.4. Recepció crítica i fracàs relatiu • El paper de Mama Rose té una llegenda al darrere (Angela Lansbury, Tyne Daly, Bernadette Peters, Patti LuPone, etc.), fet que feia el repte d’Audra McDonald gegantí. • Abans de l’estrena, les entrades volen a preus altíssims, però: - Les crítiques són fredes, sobretot amb la protagonista. - Les vendes cauen i l’obra tanca amb 269 funcions. • Se’n publica un compacte (disc) de la producció: - El senyor Pere el considera “el pitjor de tots els editats de Gypsy”. - Afirma que només se’n salva Audra McDonald com a actriu, però que vocalment està malament en aquest enregistrament. “És la versió més dolenta que recordo… i set o vuit persones al Facebook em deien que era veritat.” 1.5. Escolta de “Some People” i “Everything’s Coming Up Roses” • Malgrat la crítica ferotge, decideixen posar dues cançons d’aquesta gravació: - Some People (al voltant del segon 354–543). - Everything’s Coming Up Roses (des del segon 3311–final). • Comentari irònic: “Tot i que és dolent, ho heu d’aguantar.” 1.6. Celebració dels 80 anys del senyor Pere • Enmig del bloc musical, el senyor Guillem anuncia que el senyor Pere ha fet 80 anys. • Tota la “família de Girona FM” li fa arribar felicitacions. • Es destaca que segueix amb gran lucidesa (amb humor sobre la memòria) i li posen una música que li agrada per celebrar-ho. 2. Comentaris sobre espectacles recents (teatre i performance) 2.1. Gola amb Oriol Pla • Recorden l’obra Gola protagonitzada per Oriol Pla, primer guanyador espanyol dels premis Emmy. • Valoracions: - Espectacle molt complet: pallassos, mim, música, provocació, participació del públic. - Sala plena i funció que s’allarga més de dues hores. - Final amb interacció: Pla pregunta si volen més i afegeix encara algun gag. • Anecdota d’un gag: pujar escales, deixar una pell de plàtan i caure espectacularment al baixar-les. • També expliquen una trobada nocturna prèvia a un restaurant amb Sergi López i companyia, i una conversa espontània amb Oriol Pla sobre el premi. • Es menciona un moment televisiu emotiu amb Graset i el pare d’Oriol Pla, on Graset acaba plorant de l’emoció. 2.2. Espectacle de Miet Warlop (Inhale Delirium Exhale) • Comentari sobre la creadora belga Miet Warlop i el seu espectacle Inhale delirium exhale. • Divergència d’opinions: - Un el troba més interessant que l’altre. - El senyor Pere qüestiona si treure i cargolar metres de roba, amb una mica de dansa i moviment, és realment teatre. • Referències a altres propostes extremes: - Es parla d’una altra obra de sis hores de la mateixa artista, que tampoc els fa enveja d’haver-se-la perduda. - Hi ha al·lusions a elements sado-maso, exhibicionisme, ego desfermat i referències a Mishima i el seu suïcidi públic. “Quan una persona necessita crear tota una sèrie de coses estranyes i fer-te aixecar a les 5 del matí… no ho sé.” 2.3. Experiència immersiva d’Àlex Rigola • Recorden un muntatge d’Àlex Rigola en una casa de pagès a Vilablareix: • Estructura de l’experiència: - Públic transportat en autocar. - Rebuts per gent vestida de guàrdies, simulant un recorregut d’emigrants per passeres i controls. - Objectiu: fer viure en primera persona la sensació de vulnerabilitat i desplaçament. • Ho valoren positivament com a experiència participativa potent. 2.4. Viatge a Madrid: teatre i gastronomia • Expliquen un viatge a Madrid amb doble motivació: veure espectacles i menjar cocido a la Madroña. • Frase destacada: “Donde fueres, haz lo que vieres” – justificació humorística de menjar cocido. 2.5. Musical Wicked a Madrid vs Londres • Van a veure el musical Wicked al Nuevo Alcalá. • Comparació amb la producció de Londres (de fa uns 20 anys): - Cantants: a Londres, clarament millors. - Muntatge escènic i vestuari: a Madrid, molt digne i espectacular. - Història: explicada amb claredat a escena. • En canvi, les pel·lícules recents de Wicked els resulten difícils de pair i poc clares. 2.6. Crítica als hàbits de públic: crispetes i alcohol al teatre • Gran queixa sobre el fet que al Nuevo Alcalá es venguin crispetes i begudes a platea. • El que més els alarma: - Copes de vidre de vi i cervesa dins la sala, no només gots de plàstic. - Risc de vessaments, sorolls i trencadissa. “El teatre no és un lloc per anar amb vi. Si tens set, una ampolla d’aigua encara ho entendria, però una copa de vi… no.” • Atribueixen l’inici d’aquesta tendència al musical El Rei Lleó i al caràcter d’“espectacle familiar”, però insisteixen que no ho justifica. 2.7. Sarsuela El Potosí Submarino • Excusa principal del viatge a Madrid: veure la sarsuela El Potosí Submarino, recobrada després d’un segle sense estrenar-se. • Valoració: - L’obra no els agrada gaire (“no em va fer el pes”). - Es salva la interpretació del baríton Manel Esteve, amic seu, amb qui poden xerrar una hora abans de la funció. 2.8. Pel·lícula La cena (Manuel Gómez Pereira) • Aprofitant l’estada a Madrid, veuen la pel·lícula La cena de Manuel Gómez Pereira. • Dades i opinió: - Comèdia sobre presoners republicans que serveixen un sopar al dictador Franco i els seus generals. - Interpreten actors com Mario Casas, Alberto San Juan i una aparició inicial d’Antonio Resines. - La troben divertida, sense ser una obra mestra, i la comparen amb l’estil de Cesc Gay. • Sensació curiosa: veure una comèdia que es riu de Franco a Madrid, amb públic madrileny rient, els produeix una impressió especial. 3. Agenda teatral per la província (Figueres, Olot, Roses, Palamós, Bescanó, Lloret…) 3.1. Figueres i Olot: L’Abrama del Cervo (La Calòrica) • Teatre El Jardí (Figueres): avui divendres, 20h. • Teatre Principal (Olot): diumenge 30, 18h. • Obra: L’Abrama del Cervo, de Joan Yago, dirigida per Israel Solà, de la companyia La Calòrica. • Valoració: els sembla un pas enrere dins la trajectòria de la companyia, però reconeixen que segueix omplint teatres. 3.2. Roses: El Tigre (Ramon Madaula) • Teatre Municipal de Roses: avui, 20.30h (dos quarts de nou). • Protagonistes: Mercè Martínez i David Olivares. • Sinopsi: - Un acreditat crac (personatge famós) ha de fer-se fotos per a una revista. - La fotògrafa passa un moment personal delicat i no aconsegueix connectar amb l’optimisme del retratat. - D’aquí en sorgeix una comèdia de situacions i xocs de caràcter. • Obra amb molts bolos per la província i que torna ara a carretera. 3.3. Palamós: Els Bons (Ramon Madaula) • Teatre La Gorga (Palamós): demà dissabte, 20h. • Repartiment: Ramon Madaula, Jordi Boixaderas, Anna Casals. • Sinopsi: - Dos amics fa anys que representen Satanàs i Sant Miquel en uns pastorets d’un cercle artístic local. - Un accident obliga a intercanviar els papers i el “bon minyó” ha d’aprendre tots els trucs per fer un bon Satanàs. - La trama incorpora una crítica social als “marros” i influències en comissions teatrals i de poble. 3.4. Bescanó: Les Bàrbares • Teatre de Bescanó: demà dissabte, 19.30h. • Text de Lucía Carballal, direcció de David Selvas. • Repartiment de luxe: Maria Pujalte, Cristina Plazas, Cesca Piñón, Berta Gratacós. • Sinopsi: - Tres amigues íntimes es retroben nou mesos després de la mort de la seva amiga Bàrbara. - Han de complir la seva darrera voluntat: dir-se, sobre la taula, tot el que pensen les unes de les altres i de si mateixes. - Comèdia de punyeteria i sinceritat brutal, amb grans interpretacions. 3.5. Lloret de Mar: Tauma • Teatre de Lloret de Mar: avui divendres, 20h. • Espectacle Tauma, guanyador del Premi Max al millor disseny d’espai i videoescena per Víctor Peralta. • Característiques: - Espectacle que segueix codis de novel·la gràfica i teatre d’objectes. - Sense text: la imatge és la protagonista absoluta. - Altament recomanable per la seva força visual. 4. Entrevista amb Josep Domènech: programació del Teatre de Salt (gener–juny) 4.1. Percepció de millora i estat del teatre al país • Josep Domènech, productor i programador del Teatre de Salt, és entrevistat arran de la presentació de la programació gener–juny. • Explica que molta gent li comenta que els darrers anys la programació és “millor”. • Ell ho relativitza amb humor: “Amb tants anys que fa que ho programem, què vol dir? Que abans ho fèiem malament?” • Atribueix la millora al fet que, globalment, al país s’estan produint més espectacles i de més qualitat, cosa que beneficia teatres com Salt, Bescanó o el Municipal. 4.2. Limitacions i condició de “poble” • Recorda que Salt és un poble, amb un teatre que té pressupost i possibilitats limitades, lluny dels recursos de Temporada Alta o del Teatre Municipal de Girona. • El senyor Pere admet que, d’entrada, la programació li havia semblat fluixa, però canvia d’opinió en revisar-la amb calma. 4.3. Ai, la misèria ens farà feliços (Calderón) • Obra escrita i dirigida per Gabriel Calderón (uruguaià), amb un repartiment de primeríssim nivell: Pere Arquillué, Daniela Brown, Joan Carreras, Laura Conejero. • Estrena dins Temporada Alta al Teatre de Salt (cap de setmana següent) i ja programada de nou el febrer dins la temporada estable. • Dades clau: - Cinc funcions inicials plenes abans d’estrenar-se. - Domènech ha seguit molts assajos i prediu un gran èxit, tot i que remarca que el veredicte real és el del públic. 4.4. Joan Pera i Un sogre de lloguer • S’anuncia la funció Un sogre de lloguer, escrita per Susanna Garachana, amb Joan Pera i Montserrat Canyelles. • Domènech defensa la seva inclusió: - Joan Pera forma part de la història del teatre català. - Malgrat fer molts bolos per la província, mai havia actuat a Salt. - Aquest espectacle és una bona oportunitat perquè el públic saltenc el vegi. • També hi intervenen Júlia Jové i Edo Llobregat; a la roda de premsa s’havia mencionat Clàudia Benito, però sembla que ha estat substituïda. 4.5. Recuperacions de textos: El principi d’Arquímedes • Salt té la política de recuperar espectacles que van funcionar fa anys. • El principi d’Arquímedes: - Text de Josep Maria Miró, un dels seus primers èxits. - Ja va ser portat al cinema per Ventura Pons. - Nova producció dels Teatres de Catalunya (Texas) amb repartiment jove i alt nivell. - Domènech destaca que el text continua vigent quinze o vint anys després. 4.6. José Sacristán i Señora de rojo sobre fondo gris (o monòleg similar) • Aparició del nom de José Sacristán a la programació, que sorprèn el senyor Pere (és encara més gran que ell: 88 anys). • Domènech subratlla: - Sacristán ja ha actuat diverses vegades al Teatre Municipal de Girona (per exemple, en Muerte de un viajante). - Mai havia actuat a Salt. - Ara hi arriba amb un monòleg basat en textos de Fernando Fernán Gómez (no és lectura dramatitzada, sinó espectacle complet). 4.7. L’enterrador (memòria històrica) • Obra escrita per un autor gironí (de l’àrea de Sant Feliu), que ja havia treballat al Teatre Nacional de Catalunya. • Tracta de memòria històrica, centrada en la figura d’un enterrador obligat a enterrar afusellats durant la repressió franquista. • En alguns llocs s’ha representat en cementiris; a Salt es farà al teatre. 4.8. Vània per a un sol actor (Joel Joan) • Es parla d’una versió de l’Oncle Vània de Txékhov per a un sol actor, escrita per Simon Stephens (autor d’El curiós incident del gos a mitjanit). • Muntatge original al National Theatre de Londres amb un actor anglès molt famós. • A Salt arribarà la versió catalana amb Joel Joan, direcció de Nil Cardoner o Nil Sanz/Valente (Nilson Valente) i traducció de Joan Sellent. • Domènech augura que serà molt potent, mostrant un registre diferent de Joel Joan, allunyat de la seva imatge de comediant televisiu. 4.9. Tortell Poltrona i l’augment de públic • També programen Tortell Poltrona, recuperant espectacles que a Temporada Alta havien deixat gent fora. • Observació general: - Quan un espectacle agrada, avui dia es genera molt més públic que abans. - Salt procura, quan pot, afegir funcions (posa com a exemple Dones de ràdio, amb fins a 10 funcions acumulades). 4.10. La presència i reprogramacions • Recorden l’èxit de La presència (La casa de pagès on passen coses estranyes), que ja s’havia fet una temporada anterior i torna a temporada alta amb el Municipal ple. • Exemple de com certs espectacles mereixen recorregut ampli. 4.11. L’Omissió de la família Coleman (versió original argentina) • Salt programa la versió original argentina de L’Omissió de la família Coleman, de Claudio Tolcachir. • Història: - Fa anys Salt ja n’havia produït una versió catalana, dirigida pel mateix Tolcachir, amb Cesca Piñón i altres actors d’aquí. - Ara recuperen l’original amb el repartiment argentí de sempre, que fa la gira de comiat per Europa. • Sinopsi recordada breument: família desestructurada en una casa, amb escenes com anar a l’hospital i acabar dutxant-se a casa dels altres, etc. 4.12. Espectacles íntims: El venedor de fum i Vientos del pueblo • El venedor de fum (Joan Font): - Format petit, explicant anècdotes i històries. - Volen portar-lo a Salt per la seva dimensió entranyable i perquè tampoc hi havia actuat mai. • Vientos del pueblo (Paco Suárez sobre Miguel Hernández): - Treball que combina textos de Miguel Hernández, música i dansa. - Amb la participació del ballarí Andrés Corchero en directe. 4.13. Els fills (Emma Vilarasau & companyia) • Una de les grans apostes és Els fills, amb: - Emma Vilarasau, Mercè Arànega, Jordi Boixaderas i possiblement David Selvas. - Espectacle en preparació que s’estrenarà a la Villarroel i farà una petita gira, amb Salt com una de les parades. • Domènech i els presentadors coincideixen que la programació, vista en conjunt, és molt potent i equilibrada. 4.14. Venda d’entrades • S’anuncia que la venda d’entrades comença avui a les 10 del matí. 5. Temporada Alta: estrenes i propostes internacionals 5.1. Ai, la misèria ens farà feliços (estrena) • Després de l’entrevista, tornen a la secció de Temporada Alta i concreten: • Teatre de Salt: - Divendres 20h, dissabte 18h i 20h. - Estrena de Ai, la misèria ens farà feliços, del director i dramaturg uruguaià Gabriel Calderón. • Recorden que Calderón ja havia estrenat a Vic una obra sobre la reina del Sagrat Cor (o del Saglar), que va donar molt prestigi a l’escena vigatana. 5.2. The Last Supper / Lesson Me? (Christopher Marthaler / Montaler) • Canal – Centre d’Arts Escèniques de Salt: - Divendres 20h, dissabte 18h. - Espectacle del director suís Christoph Marthaler (es pronuncia diferent en el programa), titulat Lesson Me(t) o semblant. • Descripció: - Comèdia absurda sobre la fragilitat humana i la dificultat d’entesa col·lectiva. - Sis persones en un refugi de muntanya intenten posar-se d’acord, però no fan res. - Combina música, humor i tendresa. • Idiomes: francès, alemany, italià i anglès, amb subtítols en català. 5.3. Diek: judici a Putin i la guerra d’Ucraïna • Teatre Municipal de Girona: dissabte, 20h. • Espectacle búlgar Diek, fantasia política sobre la guerra d’Ucraïna. • Estructura: - Explicada des del punt de vista d’una nena que imagina un judici a Putin i el seu entorn pel crim d’haver trencat la normalitat. - El to oscil·la entre el grotesc, el poètic i l’urgent. • Autora: Sasha Denisova. • Direcció: Galina Stoeva. • Producció: Teatre Nacional Ivan Vazov de Bulgària. • Llengua: búlgar subtitulat en català. 5.4. Saeta (Javier Aranda) • Sala La Planeta: dissabte, 18h. • Espectacle Saeta, escrit, dirigit i interpretat per Javier Aranda. • Característiques: - Combina humor, poesia i titelles. - Homenatge a l’ofici d’actor i al teatre com a espai de vida. - Es representa en castellà. 5.5. Macbeth Song (Amagbetsong) – La Perla 29 & The Tiger Lillies • Espectacle Macbeth Song (diuen “Amagbetsong”), dirigit per Oriol Broggi, coproducció entre el grup londinenc The Tiger Lillies i la companyia La Perla 29. • Característiques: - Espectacle-concert amb música en directe. - Ambientació fosca, cabaretera, al servei del text shakesperià. - Instruments com acordions, ukuleles i cançons “de l’altre món” (ultratomba). - Interpreten actors de La Perla 29: Enric Cambray, Marissa Josa/Marissa Cisteró, Andrew Tarbet, Martín Jakt, Bruni Bautista/Budi Butenol, entre d’altres. • Idioma: anglès, amb postfunció dinamitzada per Manuel Pérez Muñoz cap a les 22h. • Dades: el teatre és ple, però animen a intentar-ho per si algú torna entrades d’última hora. 5.6. Final del Torneig de Dramatúrgia Catalana • Sala La Planeta, dilluns 1 de desembre, 20h. • 15è Torneig de Dramatúrgia Catalana: - Final entre Martí Torres Magnanis i Iván Campillo. - Es recorda el format de lectura/combats de textos que caracteritza el torneig. 6. Llibres: El universo de Amparo Rivelles 6.1. Regal d’aniversari • En Guillem Terribas entrega al senyor Pere, com a regal pels 80 anys, el llibre El universo de Amparo Rivelles, editat per Notorious Editions. • El senyor Pere pensava comprar-lo, però li aclareixen que és un regal guardat expressament. 6.2. Contingut del llibre • Llibre de caràcter divulgatiu, molt visual, amb: - Fotos, cartells, materials gràfics. - Repàs de la vida i carrera de Amparo Rivelles. • Es destaca que en un país on es fan llibres de gran format per estrelles com Paul Newman o Cary Grant, dedicar-ne un a Amparo Rivelles vol dir que tenia un gran pes com a actriu. 6.3. Record personal d’Amparo Rivelles • El senyor Pere rememora pel·lícules com El Clavo (Rafael Gil), La herida luminosa, etc. • També l’ha vista al teatre en: - La Celestina (direcció Adolfo Marsillach), vista al Mercat de les Flors. - El abanico de Lady Windermere a Madrid. • En destaca: - La dicció impecable: se l’entenia perfectament fins a l’últim seient del galliner. - La fragilitat física contraposada a la seva enorme presència escènica. “A l’escenari dominava; al carrer semblava una velleta que l’haguessis d’agafar a coll.” 6.4. Referència a altres llibres rebuts • Explica que un altre regal recent va ser Girona sota el franquisme, editat per l’Ajuntament de Girona i adquirit a la Llibreria 22. • Recorden que en altres ocasions, per sants i aniversaris, també li han regalat llibres semblants durant el programa. 7. Cinema: estrenes destacades i cicle Truffaut 7.1. Nuremberg (judicis nazis) • Arriba a cartellera Nuremberg, de Jan Švankmajer? / Janis Van Der? – el nom no queda clar a l’àudio (probablement James Vanderbilt o Jan H.), però s’indica com a nou thriller judicial. • Repartiment: Rami Malek, Russell Crowe, Michael Shannon. • Sinopsi: - Un psiquiatre (Rami Malek) ha d’avaluar l’estat mental dels presoners nazis abans del famós judici de Nuremberg. - Es crea un duel intens entre ell i Hermann Göring (Michael Shannon), mà dreta de Hitler i un dels líders més sinistres del Tercer Reich. • La situen en la línia d’obres com Vencedores o vencidos, amb molt de pes en els interrogatoris i el xoc psicològic. • Consideren que, pel nivell de la resta d’estrenes, és una de les propostes més sòlides de la setmana. 7.2. Mar i cel – La pel·lícula • Es comenta l’estrena al cinema de la filmació de l’espectacle musical Mar i cel (Maricel, la pel·lícula). • Direcció: Pau Miró i/o Xavier Albertí? – a l’àudio s’esmenta Pau Lluís Sobirà Claramunt. • Característiques tècniques: - Rodada íntegrament en 4K i Dolby Vision. - Banda sonora amb 53 músics de l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigits per Sergi Cuenca. - Supervisió musical de Joan Vives i piano de Albert Guinovart. • Repartiment: - Reuneix la companyia de la producció de 2024. - Protagonistes: Àlexia Pasqual (Blanca) i Jordi Garreta (Said). 7.3. Flors per Antonio (Antonio Flores) • Documental Flors per Antonio, dirigit per Isaki Lacuesta. • Tema: - Vida i memòria del cantant Antonio Flores. - El relat el construeix la seva filla Alba/Elsa Flores, que tenia vuit anys quan ell va morir. - Recorden el context tràgic: mort de Lola Flores, el sotrac familiar i el posterior suïcidi o mort precipitada d’Antonio al cap d’un mes. • Dades: - Durada: 98 minuts (consideren que és “curta” en el bon sentit, sense allargar-se). - Estrenada mundialment a Valladolid ( Seminci). - Hi intervenen Lolita, Rosario i altres membres de la família Flores. • Premissa prèvia: - Ja es va fer una preestrena en streaming connectant diverses sales, inclosa una del Truffaut, amb conversa en directe amb Isaki Lacuesta des de Barcelona. - Uns 52 espectadors de Girona ja la van veure abans de l’estrena oficial. • El tràiler els sembla molt engrescador i destaquen el valor dels testimonis de Lola Flores. 7.4. La voz del otro lado (Gaza, Mitja Lluna Roja) • Pel·lícula de Tunísia (2025) titulada La voz de In o similar (no queda clar l’accent, però la sinopsi sí). • Direcció: Kaouther Ben Hania, cineasta tunisiana reconeguda. • Argument basat en fets reals: - El 29 de gener de 2024, voluntaris de la Mitja Lluna Roja (equivalent local de la Creu Roja) reben una trucada d’emergència. - Una nena de sis anys ha quedat atrapada sota un cotxe durant els atacs a Gaza. - La pel·lícula mostra la seva lluita de supervivència i el drama col·lectiu de la guerra. • Durada: 89 minuts, que consideren la “durada normal” ideal. • Reconeixements: - Gran Premi del Jurat a Venècia. - Premi del Públic a Sant Sebastià. - Premi del Jurat al Festival de Chicago. • La crítica internacional la valora com una obra imprescindible, de gran cruesa i concisió narrativa. 7.5. Cloenda del cicle François Truffaut al Truffaut • Es recorda que acaba el cicle dedicat a François Truffaut al Cinema Truffaut de Girona, que celebrava els 25 anys del cinema. • Darrera projecció: Vivement dimanche! (Vivamente el domingo!, 1983), última pel·lícula que va dirigir Truffaut. • Característiques: - Thriller policíac en blanc i negre. - Protagonitzada per Fanny Ardant i Jean-Louis Trintignant. • Anecdota: - Recorden la visita de Jean-Louis Trintignant a Girona, dins Temporada Alta, presentant Bonjour sourire (o títol similar), i una conversa sobre aquesta darrera etapa de Truffaut. - Mencionen que Truffaut ja no coordinava bé en els rodatges finals a causa d’un tumor cerebral que acabaria causant-li la mort. • Es dona xifra: el cicle ha projectat 14 pel·lícules de Truffaut. 8. Cloenda musical i record de Marta Ribera 8.1. Record de totes les grans “Mama Rose” • Abans de tancar, tornen a Gypsy i a la cançó “Everything’s Coming Up Roses”. • Recorden les grans intèrprets del paper de Mama Rose: - Ethel Merman - Angela Lansbury - Tyne Daly - Bernadette Peters - Patti LuPone - I l’“esventada” Audra McDonald, protagonista de la versió criticada. 8.2. Homenatge a Marta Ribera • Fan un apunt emotiu: també Marta Ribera (actriu catalana) va interpretar Mama Rose en una versió de Gypsy. • En destaquen: - Més jove que la resta de grans noms. - Va fer una interpretació fantàstica, que ells consideren d’altíssim nivell. - Lamenten no disposar d’un enregistrament amb ella. 8.3. Tancament del programa • El programa es tanca escoltant “Everything’s Coming Up Roses” en versió Audra McDonald, descrita com el tema més lluït de Gypsy i final de primer acte. • Els conductors s’acomiaden: “El senyor Terribas i el senyor Pere García us diuen fins la setmana que ve. Que vagi bé.” • S’insereix la ja recurrent falca “Fins demà!” dins l’àudio. 9. Temes principals tractats 9.1. Teatre i musicals • Anàlisi detallada del musical Gypsy i la seva darrera producció a Broadway. • Comentaris sobre: - Espectacles de Temporada Alta. - Programació Teatre de Salt (gener–juny). - Agenda teatral provincial (Figueres, Olot, Roses, Palamós, Bescanó, Lloret). 9.2. Crítica i experiència d’espectador • Valoracions personals (positives i negatives) sobre: - Espectacles d’Oriol Pla, Miet Warlop, Àlex Rigola. - Muntatges de Wicked a Londres i Madrid. - Pràctiques de menjar i beure al teatre. 9.3. Cinema • Estrenes sobre: - Judicis de Nuremberg i nazisme. - Filmació de Mar i cel. - Documental sobre Antonio Flores. - Drama sobre Gaza i la Mitja Lluna Roja. - Cloenda del cicle François Truffaut. 9.4. Llibres i memòria cinematogràfica • Presentació del llibre El universo de Amparo Rivelles. • Evocació de la trajectòria d’Amparo Rivelles i records personals del senyor Pere. 9.5. Vida personal i celebració • Celebració dels 80 anys del senyor Pere García. • Tò de familiaritat i “família radiofònica” de Girona FM. Tags • Teatre • Musicals • Gypsy • Audra McDonald • Broadway • Girona FM • Garcia i Terribas Associats • Temporada Alta • Teatre de Salt • Programació teatral • Oriol Pla • Miet Warlop • Àlex Rigola • Wicked • Sarsuela • Mar i cel • Cinema Truffaut • François Truffaut • Antonio Flores • Lola Flores • Guerra d’Ucraïna • Gaza • Documental • Judici de Nuremberg • Amparo Rivelles • Llibres de cinema • Titelles • The Tiger Lillies • La Perla 29 • Joan Pera • José Sacristán • Memòria històrica • Girona • Espectacles internacionals • Crítica cultural Seccions amb temps 1) Presentació, context i introducció musical Inici: 0 Final: 70 Títol: Presentació del programa i to inicial Resum: Identificació de la ràdio gironina, presentació dels conductors i to humorístic. Es dona pas al tema del dia: el musical Gypsy. 2) Gypsy a Broadway i crítica del disc d’Audra McDonald Inici: 71 Final: 312 Títol: Història de Gypsy i la darrera reposició Resum: Es repassen els autors de Gypsy, la seva estrena original i la tercera gran reposició a Broadway. Es detallen el director George C. Wolfe, el càsting amb Audra McDonald i Danny Burstein, les expectatives al voltant d’un possible repartiment “totalment negre” i el fracàs relatiu de la producció: males crítiques, zero premis Tony i tancament prematur. El senyor Pere carrega durament contra el disc enregistrat, que qualifica de pitjor versió de Gypsy publicada, tot i reconèixer el talent actoral de McDonald. 3) Aniversari del senyor Pere i preparació de l’escolta musical Inici: 287 Final: 331 Títol: Celebració dels 80 anys de Pere García Resum: S’atura el fil per anunciar que el senyor Pere ha fet 80 anys; la família de Girona FM el felicita, es fa broma sobre la memòria i es posa una música que li agrada per celebrar-ho. Es prepara el terreny per escoltar la cançó Some People de Gypsy. 4) Escolta de “Some People” (Gypsy) Inici: 331 Final: 543 Títol: Cançó “Some People” de Gypsy Resum: S’emet la cançó Some People en la versió d’Audra McDonald, que serveix de mostra del disc criticat prèviament. És un bloc musical sense comentaris intermedis. 5) Transició: identificació del programa i pas al bloc teatral Inici: 543 Final: 574 Títol: Falcó d’identificació i canvi de secció Resum: Falca “Esteu escoltant Garcia i Tarribas. Què hi ha de nou pel Rialto?” que indica el pas al bloc de conversa sobre espectacles teatrals i temporada alta. 6) Espectacles recents: Oriol Pla, Miet Warlop, Àlex Rigola, viatge a Madrid Inici: 574 Final: 1019 Títol: Comentaris sobre teatre vist recentment Resum: Conversa lliure sobre espectacles que han vist darrerament. Es parla de Gola d’Oriol Pla (teatre ple, barreja de pallasso, mim i participació), i s’expliquen anècdotes personals (trobades en un restaurant, reacció emotiva de Graset a la TV). Després critiquen i matisen l’espectacle Inhale delirium exhale de Miet Warlop, qüestionant fins a quin punt és teatre, i recorden propostes extremes anteriors. Es destaca positivament l’experiència immersiva d’Àlex Rigola a Vilablareix, fent viure al públic el recorregut d’un emigrant. Finalment expliquen un viatge a Madrid: menjar cocido, veure el musical Wicked (comparant-lo amb Londres), criticar la venda de crispetes i alcohol al teatre i comentar la sarsuela El Potosí Submarino i la pel·lícula La cena, una comèdia sobre un sopar organitzat per Franco que troben divertida i amb gràcia. 7) Falcó “Anem al teatre” i inici de l’agenda teatral provincial Inici: 1019 Final: 1198 Títol: Introducció a l’agenda teatral Resum: S’activa la falca “Esteu escoltant Garcia i Terribas. Anem al teatre!” i s’inicia el repàs estructurat dels teatres de la província. Es comença pel Teatre El Jardí de Figueres i el Teatre Principal d’Olot, amb L’Abrama del Cervo de La Calòrica. Després es passa al Teatre de Roses amb El Tigre (Ramon Madaula) i al Teatre La Gorga de Palamós amb Els Bons. També es destaca Les Bàrbares al Teatre de Bescanó i l’espectacle visual Tauma a Lloret. 8) Presentació de la programació del Teatre de Salt (clip amb Josep Domènech) Inici: 1451 Final: 2283 Títol: Entrevista amb Josep Domènech sobre el Teatre de Salt Resum: S’emet un fragment d’entrevista enregistrada amb Josep Domènech, productor i programador del Teatre de Salt, en què comenta la percepció de millora de la programació els darrers anys i l’augment general de la qualitat del teatre al país. S’analitzen diversos títols de la programació gener–juny: Ai, la misèria ens farà feliços (Gabriel Calderón, amb Arquillué, Brown, Carreras i Conejero, ja exhaurida abans d’estrenar), Un sogre de lloguer amb Joan Pera, la recuperació d’El principi d’Arquímedes, el monòleg de José Sacristán amb textos de Fernán Gómez, l’obra de memòria històrica L’enterrador, el muntatge de Vània per a un sol actor amb Joel Joan, espectacles amb Tortell Poltrona, la reprogramació de La presència, l’arribada de l’original argentina de L’Omissió de la família Coleman, propostes íntimes com El venedor de fum i Vientos del pueblo sobre Miguel Hernández, i la gran aposta Els fills amb Emma Vilarasau, Mercè Arànega i Jordi Boixaderas. Es remarca que la venda d’entrades s’ha obert avui a les 10h. 9) Temporada Alta: Ai, la misèria ens farà feliços i altres espectacles Inici: 2300 Final: 2613 Títol: Agenda de Temporada Alta per al cap de setmana Resum: Tornant a l’estudi, es concreta l’agenda de Temporada Alta. S’especifica horari i lloc d’estrena d’Ai, la misèria ens farà feliços al Teatre de Salt. Es parla de la trajectòria de Gabriel Calderón i el prestigi assolit a Vic. Després es destaca l’espectacle internacional del suís Christoph Marthaler (Lesson Met) al Canal, una comèdia absurda multilingüe sobre la dificultat d’entesa en un refugi de muntanya; l’obra búlgara Diek al Municipal de Girona, una fantasia política que imagina un judici a Putin per la guerra d’Ucraïna, amb estètica entre Shakespeare i els Monty Python; el solo de titelles Saeta de Javier Aranda a La Planeta; i el Macbeth concertístic de La Perla 29 i The Tiger Lillies, amb música fosca i cabaretera i una postfunció dinamitzada. Es tanca l’agenda amb la final del Torneig de Dramatúrgia Catalana. 10) Secció de llibres: El universo de Amparo Rivelles Inici: 2633 Final: 2832 Títol: Regal d’aniversari i llibre sobre Amparo Rivelles Resum: Abans d’entrar al cinema, fan la parada habitual a la llibreria. En Guillem regala al senyor Pere el llibre El universo de Amparo Rivelles (Notorious), un volum divulgatiu ple de fotos i documents que repassa la vida de l’actriu. El senyor Pere recorda pel·lícules com El Clavo i obres teatrals com La Celestina i L’abanico de Lady Windermere, i n’exalta la dicció i la presència escènica. També esmenta un altre llibre recent que li han regalat, Girona sota el franquisme, adquirit a la Llibreria 22, i com a base de sants i aniversaris va fent col·lecció d’aquesta mena de llibres. 11) Cinema: estrenes de la setmana Inici: 2852 Final: 3214 Títol: Novetats de cinema i cloenda del cicle Truffaut Resum: S’obre la secció de cinema comentant l’estrena de Nuremberg, thriller històric amb Rami Malek, Russell Crowe i Michael Shannon sobre l’avaluació psicològica dels criminals nazis abans del judici de Nuremberg, amb un enfrontament intens entre el psiquiatre i Hermann Göring. Després es parla de la filmació de Mar i cel, rodada en 4K i Dolby Vision amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, Joan Vives i Albert Guinovart, i amb els protagonistes de la producció escènica de 2024. Es comenta el documental Flors per Antonio d’Isaki Lacuesta, sobre Antonio Flores vist a través de la seva filla, amb participació de Lolita i Rosario, estrenat a Valladolid i ja preestrenat al Truffaut en un passi amb col·loqui en streaming. Tot seguit, s’analitza la pel·lícula tunisiana sobre una nena atrapada sota un cotxe a Gaza, premiada a Venècia, Sant Sebastià i Chicago, que consideren imprescindible. Finalment, es recorda que el cicle dedicat a François Truffaut al cinema Truffaut es tanca amb Vivement dimanche!, la seva darrera obra, un thriller policíac en blanc i negre amb Fanny Ardant i Jean-Louis Trintignant. 12) Cloenda: record de Marta Ribera i “Everything’s Coming Up Roses” Inici: 3237 Final: 3478 Títol: Homenatge a les grans Mama Rose i comiat musical Resum: Per tancar el programa, tornen al musical Gypsy i al personatge de Mama Rose. Es recorden les grans intèrprets històriques (Merman, Lansbury, Daly, Peters, LuPone) i s’afegeix el record emocionat per la catalana Marta Ribera, que també va fer una gran Mama Rose tot i no disposar d’enregistrament comercial. Després d’una darrera broma sobre Audra McDonald com a “esventada”, es dona pas a la cançó “Everything’s Coming Up Roses” en la seva versió més recent i es fa l’acomiadament oficial del programa, desitjant bona setmana als oients i tancant amb la falca “Fins demà!”.
Resum general Entrevista a Sílvia Aliu, tinenta d’alcaldia de Gestió de Recursos i regidora de Convivència i Seguretat de l’Ajuntament de Girona, al programa L’Entrevista Municipal de Girona FM. La conversa gira al voltant de tres grans eixos: • El pressupost municipal per al 2025 i reptes de planificació • Les polítiques de seguretat (policia municipal, percepció d’inseguretat, extrema dreta) • La nova taxa de residus i el canvi de model de recollida amb contenidors intel·ligents També s’aborden qüestions concretes com ocupacions i habitatge, la nova comissaria de Camp Borrassó, i casos puntuals d’inseguretat a l’entorn de l’estació. Pressupost municipal i grans projectes de ciutat Situació del pressupost 2025 • L’Ajuntament està tancant el pressupost municipal i preveu portar-lo al ple en breu per a l’aprovació inicial. • Aliu remarca que tancar el pressupost és un repte, sobretot perquè s’ha fet durant anys sense tenir encara: • La xifra definitiva dels ingressos de l’Estat espanyol • La concreció dels increments salarials dels empleats públics "A dia d'avui jo, com a regidora d’Hisenda, encara no he conegut un pressupost ni de la Generalitat ni de l'Estat espanyol." • Malgrat això, el pressupost s’ha de fer més alt en volum perquè: • L’Estat ingressa una mica més • Això ha de cobrir principalment l’increment salarial dels treballadors públics Caràcter del nou pressupost • El pressupost es planteja com una eina per tancar moltes carpetes obertes durant aquest any. • Objectiu polític central: consolidar una ciutat més amable, accessible, inclusiva i plena de vida. • S’hi inclouen partides per a grans projectes de ciutat: • Pla de barris del Pont Major (pendent de resolució de la Generalitat) • Transformació de l’entrada sud per la Carretera Barcelona • Planificació del futur campus universitari Josep Trueta i la seva afectació als barris de Can Gibert i Santa Eugènia Impacte dels increments salarials públics • Per al 2025, l’Ajuntament ja tenia guardats els diners per l’increment comunicat a última hora. • El repte major es situa al 2027, quan s’apunta a: • Un increment d’un 4,5% • Més un 0,5% addicional al març del 2027 • Això implica que els ajuntaments hauran de pressupostar un 5% més en sous i salaris, i caldrà planificar amb temps com quadrar aquestes xifres sense desequilibrar la resta de partides. Tramitació del pressupost • El ple de pressupost serà, com és habitual, un ple extraordinari. • Procés: • Presentació a comissió informativa • Terminis perquè l’oposició pugui estudiar el document • Aprovació inicial en ple • Tràmit d’al·legacions i posterior aprovació definitiva Seguretat: recursos, percepció i discurs públic Partides de seguretat al pressupost Aliu diferencia entre seguretat directa (policial) i seguretat indirecta (entorn urbà). • Seguretat directa: • Ja hi ha hagut una gran inversió a Camp Borrassó, la nova comissaria compartida amb Mossos a Santa Eugènia. • Hi haurà partides per càmeres de videovigilància a la via pública, tant per seguretat com per avançar cap a una ciutat intel·ligent (anàlisi de fluxos de gent, dades urbanes, etc.). • Seguretat indirecta: millores que incideixen en la percepció de seguretat: • Enllumenat públic • Neteja viària • Asfaltatge i manteniment de l’espai públic Càmeres i zona de baixes emissions • S’ha fet una auditoria de càmeres per saber quines s’han de substituir. • S’ha trobat una fórmula tècnica: adherir-se a un acord marc existent en lloc de fer una licitació des de zero. Això permet: • Reduir terminis aproximats d’un procés complet de 6-12 mesos • A uns 3 mesos, un cop redactats els plecs i feta l’adhesió • Sobre les càmeres de la zona de baixes emissions (ZBE): • Les dades les gestiona l’ATM • L’Ajuntament està treballant amb el departament d’informàtica per poder tenir accés directe a aquestes dades • Objectiu: utilitzar-les també per a tasques de seguretat (saber qui entra i surt per la ZBE en temps real) Més policies municipals? • En entrar al govern hi havia un conflicte laboral latent amb la Policia Municipal. • El govern va negociar i millorar les condicions laborals per desactivar el conflicte. • Incorporacions: • 3 nous agents ja l’any passat • El nou pressupost també incorporarà més agents a la plantilla • Parlen també d’un augment d’hores de carrer gràcies a la tecnologia: • Digitalització de tasques (per exemple, multes des del mòbil en lloc d’anotar-les a mà) • L’objectiu és que el policia faci menys tasca administrativa i més presència al carrer Patrullatge a peu i policia de proximitat • Model reivindicat: policia de proximitat. • Eines i dispositius: • Agents cívics • Patrulles de proximitat de matí i de tarda • Han desenvolupat una eina tecnològica pròpia que permet quantificar les hores de patrullatge a peu, i preveuen fer-ne difusió als mitjans perquè la ciutadania vegi que: "La policia municipal camina pels carrers i és pels carrers." • Campanya específica de “Nadal segur”: • Presència de policies a peu a les zones comercials de més afluència Casos d’inseguretat a l’entorn de l’estació • Es parla del cas recent de persones que escopien vianants a la zona de l’estació. • Gestió del cas: • La ciutadania va alertar directament l’Ajuntament • L’Ajuntament va demanar informació a Mossos d’Esquadra i a la Policia Municipal • Aliu subratlla un punt clau: aquestes persones no formaven part del col·lectiu pendent de l’asil del govern espanyol. • De fet, explica que els propis malians els van expulsar del grup perquè portaven problemes dins la comunitat. • L’Ajuntament es va posar a disposició de les víctimes i les va animar a denunciar. • Un dels individus va ser detingut i posat a disposició judicial. • No tenen constància de nous casos recents d’aquesta tipologia. Percepció d’inseguretat i discursos d’extrema dreta • Aliu denuncia els discursos simplistes i polaritzadors de l’extrema dreta que: • Exageren casos puntuals • Vinculen sistemàticament delinqüència i immigració • Venen la imatge que Girona és una ciutat insegura • Distingir: • Seguretat real, que es mesura amb dades • Percepció de seguretat, que és subjectiva i personal "La percepció és una cosa molt personal... No menystenir-la seria un error." • Responsabilitat del govern municipal: • Treballar en fets concrets per millorar la seguretat i la percepció • Explicar amb rigor, sentit comú i responsabilitat què s’està fent • Evitar polaritzar i enfrontar la ciutadania amb missatges d’odi • Factors que influeixen en la percepció, més enllà de la policia: • Neteja de carrers • Enllumenat • Condicions d’habitatge digne Multireincidència i marc penal • S’esmenta la preocupació ciutadana per la multireincidència i la sensació d’"indefensió" quan veuen multireincidents tornar al carrer. • Aliu apunta que: • La Policia Municipal de Girona disposa de dades sobre multireincidència • Però l’ordre públic és competència principal dels Mossos d’Esquadra "Els missatges de l'extrema dreta són molt fàcils de dir, però la responsabilitat dels polítics és explicar per què passen les coses i, si s’han de canviar, fer-ho pels canals que toquen i mai amb discursos d’odi." Nova comissaria de Camp Borrassó • La comissaria de Camp Borrassó (compartida entre Policia Municipal i Mossos) està en fase de rodatge. • Funcions que ja presta: • Atenció ciutadana • Recepció de denúncies (pèrdues, furts, robatoris, etc.) • Impacte als barris de l’entorn: • Els veïns expressen que han notat molt la diferència en presència policial i percepció de seguretat. • Els agents hi fan formacions i hi ha més moviment policial a la zona. "Els veïns estan contents i, per tant, això per nosaltres és una bona notícia per la ciutat." Ocupacions, seguretat i dret a l’habitatge Cas de l’edifici de Tomàs Mieres • Cas tractat com a prioritari per l’Ajuntament "des del minut 1": • Es va informar el president de l’Audiència • S’alerta d’un problema de seguretat nou a la zona • Els serveis tècnics municipals detecten que l’edifici està en molt mal estat i actuen ràpidament per tapiar-lo. • Resultat immediat: • Els veïns parlen d’un abans i un després a la zona • El tancament impedeix noves ocupacions • Sobre l’enderroc: • Falta que es formalitzi el permís perquè la part privada pugui començar les obres • No s’atreveix a donar una data exacta, però la situació de risc està controlada pel fet d’estar tapiat Cas de Ronda Ferran Puig i reflexió sobre habitatge • A Ronda Ferran Puig la situació és diferent: • Hi ha molts pisos repartits en dos blocs • No és només un problema d’ocupació puntual, sinó un problema estructural d’habitatge "Hem de pensar més enllà, no tant en l'ocupació sinó en quin és el problema real: falta habitatge." • Punts clau sobre habitatge a Girona: • Hi ha una gran dificultat per accedir a un habitatge de lloguer • Posa l’exemple d’un amic que ha llogat un pis a la Rambla per 800 € al mes, una càrrega molt elevada per a moltes economies familiars • L’habitatge és un dret reconegut i ha de ser central en les polítiques públiques. Mesures municipals en habitatge • S’ha creat una “missió habitatge” amb diversos dispositius per: • Construir habitatge de protecció oficial • Ser molt més estrictes fiscalment amb els grans tenidors que tenen pisos buits • A cada actualització d’ordenances fiscals, l’Ajuntament: • Endureix les condicions per tenir habitatges buits • Considera "no de rebut" que hi hagi pisos buits mentre tanta gent no troba on viure • També es treballa per: • Potenciar el lloguer social • Oferir condicions perquè més propietaris vulguin entrar al lloguer social • Conclusió: el fenomen de les ocupacions s’ha d’afrontar també garantint un parc d’habitatge digne i assequible per a tothom. Nova taxa de residus i canvi de model de recollida Origen i marc legal • La transformació de la taxa de residus és presentada com un gran repte obligat per: • Normatives europees • La nova llei estatal de residus • La taxa s’ha “mimat moltíssim” i s’ha dissenyat per complir el principi de: "Aquell que ho fa bé, aquell que selecciona bé, pagui menys." Dades, ús i incentius • L’any passat encara no hi havia prou dades d’ús per aplicar el model de "qui recicla bé paga menys". • Durant aquest any, la gran majoria de la ciutat ja tenia implantat el nou sistema com a màxim a mitjan estiu. • Això ha permès fer la següent fase: • Aplicar el que marca la llei: fer pagar més a qui no fa bé la recollida selectiva • S’han definit 48 usos anuals (o la part proporcional per a qui s’hi ha incorporat a mitjà any) com a referència. • Impacte econòmic: • El 78% de la ciutadania notarà una disminució de la taxa de residus • La gent que fa bé la separació està, en general, contenta amb el sistema perquè veu reconegut l’esforç Activitats econòmiques i grans productors • També hi ha canvis importants per a les activitats econòmiques: • A la gran majoria els hi baixa la taxa • Als grans productors (els que generen molts residus) en alguns casos els hi puja • Mesures de correcció: • Si un establiment redueix el volum de residus (per exemple, reduint el malbaratament alimentari), se li pot reduir la taxa fins a un 75% • Missatge de fons: • El model no només busca recollir correctament, sinó generar menys residus. Nous contenidors intel·ligents i contenidor multifracció • El nou pressupost incorpora el canvi de contenidors a la ciutat: • S’introdueixen nous contenidors intel·ligents • Funcionament: la ciutadania podrà llençar la fracció que correspongui, el dia i l’hora que vulgui, amb una targeta d’identificació • Es parla de contenidors tancats i de tipus contenidor multifracció (hi haurà de diversos tipus segons fracció) • Aliu assenyala que, amb aquest sistema: • No hi haurà excusa per no fer bé la recollida selectiva • Com millor separi la ciutat, menys taxa haurà de pagar en el futur • Les empreses tractadores retornen més diners si la fracció està ben separada • Sobre els possibles abusos ("fet la llei, feta la trampa"): • L’ordenança es fa partint de la base que la majoria de gent ho vol fer bé • Confien que amb el nou sistema i la facilitat d’ús (24/7) la majoria complirà Relació amb Europa • Aliu destaca un avís important que ha llegit: Europa es planteja deixar sense subvencions els ajuntaments que no tinguin un sistema de recollida selectiva com el que Girona està implantant. • Conclusió: Girona estaria ben posicionada per seguir accedint a subvencions europees en matèria de residus i medi ambient. Tancament de l’entrevista • La conductora repassa que han parlat de: • Pressupost municipal • Seguretat (policia, percepció, extrema dreta, Camp Borrassó) • Taxes, especialment la taxa de residus • Aliu clou l’entrevista remarcant que per ella: "És un orgull treballar per aquesta ciutat i seguir-ho fent."
Context i fil conductor del programa La Cultura Cura és un espai de benestar emocional a Girona FM on la Pilar Fornès conversa amb persones vinculades a la cultura i a la vida comunitària. En aquest episodi es parla sobretot de: • Què és i com funciona un GAM (grup d’ajuda mútua) a Girona • La soledat, la salut mental i la necessitat d’espais segurs • El paper de la música i la cultura en el procés emocional Les convidades són Anna Macías (impulsora del GAM del Centre Cívic Santa Eugènia) i dues participants del grup, Rosa Rodríguez i Carme Jiménez. Què és un GAM i com neix el grup de Girona Definició i filosofia del GAM • Un GAM (grup d’ajuda mútua) és un espai on persones adultes es reuneixen per parlar de la vida, les emocions i el que els passa, en un entorn segur, respectuós i confidencial. • No hi ha jerarquies ni professionals dirigint la sessió: són “gent del carrer, veïns i veïnes”, tots al mateix nivell. • L’objectiu principal és escoltar i ser escoltades amb escolta activa, sense judicis ni consells imposats. “Que la gent està tan sola i que a vegades tens un lloc on et puguin escoltar amb tranquil·litat, amb una escolta activa… amb confidencialitat.” Origen del GAM de Santa Eugènia • Surt d’un curs de benestar emocional a Can Gibert, on la professora els parla dels GAM i de la formació de moderadors. • L’Anna i algunes companyes assisteixen a una xerrada a l’hotel d’entitats (espai gestionat per una entitat especialista en salut mental) i s’enamoren de la proposta. • A partir d’aquí, es reuneixen en una cafeteria, dissenyen el projecte i creen un GAM setmanal obert a Girona, que ja va per la tercera temporada. • Les trobades són cada dimarts de 18 a 20 h al Centre Cívic de Santa Eugènia (Can Ninetes). Manera de funcionar del grup • L’Anna fa de coordinadora/moderadora, però també participa com una més. • L’inici de cada sessió és molt senzill i potent: - Pregunta: “Què heu fet aquesta setmana?” - Això obre la porta a compartir vida quotidiana i, a partir d’aquí, surten temes més profunds. • Cada trobada sol tenir un “tema del dia”, però també hi ha flexibilitat perquè surtin altres temes espontanis. • No hi ha obligació de parlar: es pot només escoltar si algú no es troba amb forces. “És la força de la paraula i de sentir-te escoltat, però escoltat de veritat.” Impacte personal del GAM en les participants La Carme: d’un moment complicat a un espai de calma • La Carme arriba al GAM en una situació familiar complicada, molt nerviosa i sense saber què trobarà. • El primer dia se sent molt nerviosa, però en sortir té la sensació d’alleujament: - No se l’ha jutjat. - L’han escoltada i ella també ha pogut escoltar els altres. • Defineix l’experiència com “molt enriquidora” i diu que ara hi va cada setmana amb moltes ganes i molt de carinyo. La Rosa: trencar la soledat després de la pandèmia • Fa 6 anys que viu a Girona i va arribar just abans de la pandèmia, quedant-se tancada i sense xarxa social. • Després d’alguns intents fallits de cursos, coneix l’Anna en un curs de pintura i aquesta li parla del GAM. • El grup es converteix en: - Punt de partida per fer amistats (quedar per cafès, dinars, sopars). - Un espai per conèixer persones amb idees diferents i obrir la ment. • Per a ella, el GAM és una eina contra la soledat i una font d’aprenentatge constant, independentment de l’edat. “La vida és un aprenentatge i no ha de ser perquè siguis gran que no puguis aprendre coses noves.” Diversitat de perfils i trencar tòpics • Al grup hi ha majoria de dones, però també hi participa algun noi jove, cosa que trenca el tòpic que aquests espais són només per a gent gran. • Les persones que hi van poden sentir-se soles, tristes o desbordades, però no cal tenir cap diagnòstic clínic per participar. • L’únic requisit és ser major d’edat i tenir ganes de compartir o escoltar. Escolta, paraula i cura mútua L’art d’escoltar sense jutjar • L’Anna explica que el GAM l’ha ajudada a apprendre a escoltar de veritat: - No interrompre. - No avançar-se amb judicis. - Respectar els temps de cada persona. • Al grup es treballa parlar des del “jo” (explicar la pròpia experiència) i no dir a l’altre què ha de fer. • Donar consells no és l’objectiu, excepte si algú els demana explícitament. “Intentar parlar des del jo: a mi en aquesta situació em va passar això, jo ho vaig gestionar així… però no ‘tu hauries de’.” Quan un cas no encaixa amb la dinàmica del grup • Expliquen el cas d’una persona amb trastorn bipolar que va assistir al GAM: - Estava molt nerviosa, no escoltava i trencava la dinàmica del grup. - Amb paciència i respecte, veuen que no és l’espai adequat per a ella. - L’Anna la deriva a l’associació de Bipolars de Girona, que treballa específicament amb trastorns mentals greus. • Destaquen que sovint és la mateixa persona qui s’adona que aquell no és el seu lloc en aquell moment, perquè percep com funciona el grup. Música, emocions i benestar La música apareix com un fil emocional central del programa: cada convidada tria una cançó significativa i expliquen el seu valor terapèutic. 1. “Un núvol blanc” de Lluís Llach – La Rosa • Per la Rosa, aquesta cançó representa la pèrdua d’una persona estimada. • La va ajudar en el procés de dol, i tot i que el dol ja l’ha fet, encara la commou profundament. • Lluís Llach forma part de la seva banda sonora vital i de la memòria col·lectiva dels anys 80. La presentadora i la Rosa recorden els concerts de Llach com una experiència col·lectiva emocional molt intensa. 2. “Il mondo” – La Carme • La Carme tria “Il mondo”, perquè parla de com gira el món i, amb ell, giren també les emocions: les bones i les dolentes. • Relaciona la cançó amb el GAM: - Les emocions pugen i baixen. - És més fàcil sostenir-les quan es fa “junts”. • La música es descriu gairebé com una freqüència que acompanya el moviment constant de la vida. 3. “Only Time” d’Enya – L’Anna • L’Anna escull “Only Time” de Sade/Enya (esmentada com “Onita Indeña”), una peça que diu que la transforma i l’eleva. • Associa la cançó a una sensació de transcendència i calma, molt lligada al tipus d’espai que vol generar al GAM. La música com a eina quotidiana de cura • La conversa deriva cap a com la música pot canviar l’estat d’ànim molt més que la televisió, que sovint aporta inputs negatius. • Recomanen posar música especialment a persones que viuen soles, com la mare de la presentadora. • Recorden que la música és relativament accessible per tothom: - A través de Spotify o altres plataformes digitals. - A través de CDs a les biblioteques públiques, encara útils per a molta gent gran. “La música et posa en una altra freqüència.” Girona, xarxa comunitària i salut mental Recursos i espais de la ciutat • Destaquen que Girona té una oferta cultural i comunitària molt rica: - Biblioteques, centres cívics (esmenten que n’hi ha uns 7), tallers, cursos. - Moltes activitats, sobretot vinculades a la salut mental i el benestar emocional. • Tot i aquest potencial, assenyalen una manca d’espais concrets, gratuïts i disponibles on els grups es puguin trobar de manera estable. “Falten espais públics perquè la gent gratuïtament pugui trobar-se… perquè gent n’hi ha, i més de la que ens pensem.” La pandèmia com a punt d’inflexió • Totes coincideixen que la pandèmia va marcar un abans i un després en la salut mental col·lectiva. • Recorden que metges i psicòlegs ja van advertir que les conseqüències emocionals serien molt fortes. • Ara, cinc anys després, valoren positivament que a Girona s’hagi reforçat la xarxa de salut mental, de benestar emocional, cultural i de natura. Història personal de l’Anna: de la música als GAM Carrera musical i canvi vital • L’Anna havia estat cantant professional durant 35 anys: - Va començar a l’Orquestra Moga, - Va passar pel Trio Costa Brava, - I va recórrer molts pobles de Catalunya “repartint alegria”. • Abans de la pandèmia pateix un problema greu a les cordes vocals que li impedeix continuar cantant. • Amb l’arribada de la pandèmia, aquest canvi es consolida i no pot recuperar la veu. Reinventar-se a través de l’art i el vincle • Diu que l’art havia de sortir per algun lloc i comença a pintar als 60 anys, com una nova forma d’expressar la seva creativitat. • Paral·lelament, descobreix que té una gran capacitat i motivació per connectar persones i fer xarxa: - Informa de xerrades i activitats, - Envia missatges perquè la gent s’hi apunti, - Gaudeix d’“unir la gent” i generar comunitat. “L’art i la creativitat havien de sorgir d’alguna manera.” Satisfacció per la feina feta al GAM • Després de tres anys, l’Anna sent una gran satisfacció personal per l’impacte del grup. • El GAM té una mitjana d’unes vuit persones cada setmana i està obert a noves incorporacions. • El seu somni és ampliar el projecte, fer-lo créixer i generar encara més comunitat, si la ciutat facilita més espais disponibles. Com participar al GAM i tancament del programa Accés al grup d’ajuda mútua • El GAM és setmanal, obert i gratuït. • Maneres de posar-s’hi en contacte: • Anar directament al Centre Cívic de Santa Eugènia (Can Ninetes) un dimarts a la tarda. • Contactar amb l’Anna: - Telèfon: 669 558 227 - Instagram: tocan emocions i més (nom del projecte). • L’Anna comenta que, si hi ha molta demanda, la idea és buscar nous espais i obrir altres grups. Missatge final de “La Cultura Cura” • La Pilar tanca el programa recordant la importància de gaudir de les coses senzilles que cuiden el benestar emocional: • La música. • La literatura i el teatre. • Participar en tallers als centres cívics. • Anar al cafè i parlar amb una amiga. “Al final la vida no és tan complicada.” • Es recorda que el programa es pot recuperar en podcast a la web de Girona FM i que també s’emet per Ràdio Salt i Ràdio Palafrugell. Idees clau del programa • Un GAM és un espai segur, horitzontal i confidencial per compartir emocions i experiències de vida. • No cal tenir un diagnòstic per participar-hi: és un lloc per a qualsevol adult amb ganes de parlar o escoltar. • El GAM de Santa Eugènia ha ajudat a trencar la soledat, generar amistats i estimular l’aprenentatge emocional en totes les edats. • L’escolta activa i el parlar des del “jo” són pilars fonamentals del grup. • La música es reivindica com una eina potent per acompanyar el dol, els canvis vitals i les oscil·lacions emocionals. • Girona disposa d’una bona xarxa cultural i de salut mental, però encara calen més espais públics estables i gratuïts per a iniciatives comunitàries. • La història de l’Anna mostra com és possible reinventar-se i passar de la música d’escenari a la “música” de la cura mútua en grup.
