Escacs en joc entrevista a Martí Maio i escacs com a eina cognitiva

Panorama general de l’episodi

Episodi del programa Escacs en joc, presentat per Josep Serra, que combina:

• Un repàs d’activitat escaquística local a les comarques gironines
• Una entrevista extensa amb el MF Martí Maio
• La lectura i comentari d’un treball universitari sobre escacs i funcions executives

1. Actualitat escaquística a Girona

Activitats recents

• Partides obertes a Sant Antoni de Calonge, Girona – Can Ninetes i Pla de Palau
• Campionat Llampec Individual de la Territorial de Girona a Fornells de la Selva (10 rondes, 3’+2’’)
• Campionat d’escacs actius per edats (sub-8, sub-10, sub-12, sub-14) també a Fornells (7 rondes, 10’+3’’)

Idea clau: gran dinamisme del calendari local i èmfasi en la participació de la canalla.

Llocs: centres cívics, clubs locals i Delegació Territorial de la Federació Catalana d’Escacs, mostrant una xarxa viva d’entitats.

2. Entrevista al MF Martí Maio

2.1. Inicis i formació escaquística

• Comença a jugar amb 5 anys a l’escola Ximenis com a activitat extraescolar
• Els pares també l’apunten a futbol, guitarra i dibuix, però els escacs són on destaca de seguida
• Guanya el campionat de l’escola a 2n de primària; les copes i medalles l’impulsen a continuar

"Quan comences a guanyar et donen copes, medalles… t’agrada cada cop més."

2.2. Etapa de màxim rendiment

• Disposa d’una beca de la Federació i rep classes d’un gran mestre juntament amb l’Albert Alonso
• Entrenament estructurat en tres blocs principals:

- Resolució intensiva de problemes tàctics - Revisió de partides pròpies, analitzant encerts i errors - Construcció d’un repertori d’obertures efectiu, especialment útil en una època amb menys preparació rival

Malgrat haver arribat a MF, comenta que el seu nivell actual és semblant al que tenia als 16 anys perquè ara competeix poc.

2.3. Activitat actual i joc online

• Competeix molt poc: principalment Lliga Catalana de Divisió d’Honor amb l’Ateneu Colón (7–9 partides oficials l’any)
• Participació esporàdica en ràpides (ex. torneig a Sant Feliu de Llobregat)
• Juga sobretot online:

- Plataformes: principalment lichess (anomena «l-e-chess») i també chess.com - Ritmes:

• Per jugar “amb propòsit”: 3’+2’’
• Més habitualment, per “matar el temps”: 1’+1’’ o 2’+1’’

Diferencia clarament les partides serioses presencials de les ràpides online, que considera menys memorables i menys significatives.

2.4. Presencial vs online: dimensió social i emocional

• Afirma que li agrada més el presencial, però és poc coherent amb la pràctica, ja que juga sobretot online
• Factors a favor de l’online:

- Comoditat i accessibilitat (no cal desplaçar-se, aprofita estones mortes)

• Factors a favor del presencial:

- Dimensió social: parlar amb el rival, comentar la partida després - Força emocional de les partides llargues: recorda molt més els resultats presencials, sobretot les derrotes

"Les partides presencials són com les que compten, les de veritat."

2.5. Visió sobre el moment actual dels escacs

Martí defensa que ara mateix els escacs viuen el seu millor moment històric:

• Quan era petit, jugar a escacs tenia un estigma més «friki»
• Avui dia, nota més respecte social i una base molt més àmplia de jugadors
• Factors que hi han contribuït:

- Pandèmia i increment de temps online - Sèrie de Netflix The Queen’s Gambit - Plataformes com lichess i chess.com - Streamings, Twitch, YouTube i contingut divulgatiu

Fins i tot persones del seu entorn no escaquista (companys de feina, amics, la seva parella) s’han aficionat als escacs.

2.6. Escacs i aprenentatges transferibles

• Davant la pregunta si amb els escacs s’aprenen matemàtiques, llengües, geografia, etc., mostra escepticisme
• Exemple: sap on és Goa gràcies a seguir la Copa del Món d’Escacs; però això mateix es podria aprendre amb futbol o bàsquet
• Creu que és un mite pensar que un bon jugador d’escacs ha de tenir necessàriament molta cultura general

"La intel·ligència dels escacs serveix per jugar escacs. No és tan evident que hi hagi una transferència clara a altres àrees."

Remarca que és una opinió personal, no basada en estudis científics.

2.7. Implicació amb el món dels escacs

• Actualment es defineix com a jugador esporàdic i aficionat informat (segueix resultats i tornejos d’elit)
• En el passat va fer classes al Club d’Escacs Gerunda, però fa molts anys que no exerceix de monitor
• No descarta tornar a donar classes en el futur

2.8. Escacs femenins

Coneixement i seguiment

• Coneix l’elit femenina:

- Hou Yifan com a número 1 femenina - Ju Wenjun com a campiona del món

• Tot i això, segueix més els escacs generals que no pas els circuits específicament femenins

Entorn proper i federatiu

• Amic de Teresa Muñoz, vicepresidenta de la Federació Catalana d’Escacs
• Coneix jugadores de la seva generació i és conscient dels esforços institucionals per promocionar l’escacs femení

Biaix de gènere i abandonament

• Confirma una dicotomia persistent:

- A edats petites (sub-8, sub-10) la proporció nois/noies és bastant equilibrada - A mesura que avança l’edat, moltes més noies abandonen els escacs que no pas nois

L’entrevistador aporta exemples positius:

• Creació d’equips femenins al Campionat per Equips per part del Cornellà i del Gerunda (a tercera categoria, com a inici de trajectòria)

Consens general: com més noies juguin, millor, i cal provar diferents iniciatives per veure què funciona per retenir-les.

L’entrevista es tanca amb agraïments i la possibilitat de tornar a convidar Martí en el futur.

3. Escacs i funcions executives: resum del treball universitari

A partir del minut 882, el programa canvia de registre i passa a un format quasi acadèmic: lectura i comentari d’un Treball Final de Grau (2017) de Robert Urenya Busquets, tutoritzat per Pilar Allertin i Carla Rostan, presentat a la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona.

3.1. Objectiu del treball

El treball proposa un pla de millora del funcionament executiu mitjançant la pràctica sistemàtica del joc dels escacs en un col·lectiu específic:

• Infants exposats crònicament a violència de gènere en el context familiar

L’objectiu és potenciar els recursos cognitius i resilients d’aquests infants a través dels escacs.

3.2. Marc general: escacs com a eina cognitiva i terapèutica

El text subratlla que existeix abundant bibliografia científica i divulgativa que recolza:

• Els escacs com a eina efectiva de desenvolupament cognitiu, treballant:

- Resolució de problemes - Concentració i atenció - Pensament crític i raonament abstracte - Planificació estratègica, anàlisi, creativitat - Avaluació i síntesi

• Els escacs com a alternativa terapèutica en col·lectius vulnerables, com comunitats d’exdrogodependents, amb:

- Millora de funcions executives - Transferència d’habilitats apreses al seu context psicosocial

• L’ús dels escacs a escoles d’arreu del món com a instrument efectiu per a l’ensenyament de matemàtiques i altres matèries, gràcies a l’afinitat lògica i estructural entre ambdues disciplines.

3.3. Impacte de la violència de gènere en infants

El treball descriu un patró de conseqüències negatives en infants exposats de forma crònica a violència de gènere:

• Major risc de trastorns psicopatològics
• Dificultats per establir vincles afectius sans en relacions posteriors
• Baixa competència emocional
• Davallada del rendiment cognitiu
• Problemes d’adaptació en contextos diversos:

- Escola - Grup d’iguals - Nucli familiar

Aquestes dificultats són interpretades des d’un prisma neuropsicològic com a resultat d’alteracions en el funcionament executiu.

3.4. Què són les funcions executives?

Les funcions executives (FE) es defineixen com un conjunt de processos mentals de tipus top-down:

• Se situen majoritàriament a les àrees prefrontals del cervell
• Són l’últim conjunt d’estructures de l’encèfal a nivell filogenètic
• Gestionen:

- Inputs: estimulació externa i interna, records, pensaments - Outputs: conductes, respostes motores, regulació emocional

Finalitat principal:

Resoldre situacions poc conegudes o innovadores on els hàbits i l’instint no són suficients i no es pot “posar el pilot automàtic”.

Disposar d’un bon funcionament executiu és essencial per:

• Treballar adequadament la informació disponible
• Mantenir un funcionament social i personal adaptatiu

3.5. Infants exposats a violència de gènere i FE

Estudis citats indiquen que, comparats amb grups control, aquests infants presenten:

• Pitjor control executiu
• Capacitat d’atenció i concentració inferior a l’esperable per edat i nivell evolutiu

Això incideix en la gènesi, manteniment i reducció de:

• Simptomatologia clínica i traumàtica
• Problemes afectius
• Dificultats d’adaptació social, sovint associades a:

- Sentiments de desplaçament i desesperança - Emocions ambivalents respecte a la figura paterna - Sensació d’estigma davant el grup d’iguals

3.6. Disseny del programa d’escacs

Les sessions d’escacs dissenyades en el treball tenen com a objectiu central:

Treballar, sessió a sessió, components específics del funcionament executiu a través del joc.

Components esmentats:

• Memòria de treball
• Presa de decisions
• Planificació
• Inhibició conductual i atencional
• Flexibilitat cognitiva

La pràctica es vol atractiva, engrescadora i socialitzadora, per tal d’afavorir la participació i la motivació dels infants.

3.7. Línies de futur

El treball reconeix limitacions (tipologia d’estudi, abast de la mostra, etc.) i proposa:

• Desenvolupar un protocol de generalització-transferència de les habilitats apreses amb escacs a:

- Contextos escolars - Situacions familiars i socials

Objectiu últim:

• Potenciar la resiliència dels infants víctimes de violència de gènere
• Millorar la seva manera de relacionar-se amb l’entorn i amb ells mateixos mitjançant estratègies cognitives més adaptatives

Llocutor i comentarista destaquen positivament que el treball estableix un pont clar entre escacs, cervell i conducta, i llegeixen els apartats següents amb voluntat divulgativa.

4. Focus especial: control inhibitori i atenció

La part final llegida del treball aprofundeix en un component clau de les funcions executives: el control inhibitori.

4.1. Definició de control inhibitori

Segons Diamond (2013), el control inhibitori implica ser capaç de:

• Controlar i dirigir l’atenció cap a un estímul rellevant
• Regular la conducta, els pensaments i les emocions
• Gestionar el primer impuls d’actuació (extern o intern)

Sense control inhibitori, la persona estaria:

A mercè dels impulsos, hàbits antics, respostes condicionades i estímuls ambientals.

Amb un bon control inhibitori es pot:

• Decidir com reaccionar i comportar-se
• Demorar recompenses, evitar actuacions impulsives
• Gestionar millor les emocions
• Reduir errors quotidians i actuar de forma més conscient

4.2. Atenció selectiva i processos bottom-up/top-down

Es descriuen dues grans dinàmiques atencionals:

• Bottom-up (automàtic, exogen):

- Un estímul significatiu atreu la nostra atenció encara que no ho desitgem - Exemple: voler escoltar una veu concreta en una festa plena de soroll

• Top-down (voluntari, endogen):

- Quan decidim ignorar una estimulació i focalitzem l’atenció en allò rellevant per al nostre objectiu - S’anomena atenció selectiva o focalitzada, també inhibició atencional o inhibició executiva

4.3. Inhibició cognitiva i memòria de treball

Un altre vessant és la inhibició cognitiva:

• Capacitat de gestionar representacions mentals: pensaments, records automàtics no desitjats o aversius
• Inclou la possibilitat de l’oblit intencional

La memòria de treball hi juga un paper fonamental, ja que:

• Presenta una correlació alta amb la inhibició cognitiva
• Permet mantenir i manipular informació mentre es bloquegen interferències

4.4. Bases cerebrals i avaluació

Zones cerebrals implicades en la inhibició:

• Còrtex cingulat anterior
• Gir frontal inferior dret
• Àrea presuplementària
• Nucli subtalàmic

Un instrument d’avaluació destacat és la tasca de Stroop, que:

• Permet estudiar el control inhibitori i la interferència
• Minimitza el pes de la memòria de treball, ja que els estímuls indiquen on s’ha de respondre

Això possibilita focalitzar-se més directament en l’habilitat d’inhibir respostes automàtiques.

Tot plegat es connecta implícitament amb els escacs: per jugar bé, cal inhibir impulsos immediats, focalitzar l’atenció en el que és rellevant i planificar abans d’actuar, aspectes centrals del funcionament executiu.

5. Cloenda i properes activitats

El programa acaba tornant al format d’agenda escaquística:

Properes activitats anunciades

• Dijous 4 de desembre: partides d’escacs obertes a tothom a Calonge, organitzades pel Club d’Escacs Calonge-Sant Antoni
• Divendres 5 de desembre: partides obertes a Girona (Centre Cívic Can Ninetes), organitzades pel Club d’Escacs Santa Eugènia
• Dissabte 6 de desembre: partides obertes a Girona (Centre Cívic Pla de Palau), organitzades pel Club d’Escacs Gerunda
• Dissabte 6 i diumenge 7 de desembre: 6è Obert dels Volcans a Olot, organitzat pel Club d’Escacs Olot (Passeig d’en Blai, 6)

El presentador tanca reforçant missatges clau:

• >
• “Endavant amb els escacs, ànim.”
• >
• “Els escacs mai acaben, quina sort.”
• >
• Desig de bones partides i de gaudir dels escacs i de la vida.

6. Idees clau de l’episodi

• Escacs locals molt actius: tornejos llampec, actius i partides obertes a diferents municipis gironins
• Retrat d’un MF modern (Martí Maio): gran bagatge juvenil, ara professional de la IA que juga poc presencial però molt online
• Millor moment històric dels escacs segons l’entrevistat, impulsat per la cultura digital i la popularització mediàtica
• Visió escèptica però matisada sobre la transferència dels aprenentatges escaquístics a altres àrees acadèmiques
• Debat sobre escacs femenins: progrés i iniciatives (equips femenins), però persistència del biaix d’abandonament de noies a mesura que augmenta l’edat
• Presentació d’un marc teòric sòlid sobre funcions executives, control inhibitori i impacte de la violència de gènere
• Proposta d’ús dels escacs com a eina per reforçar funcions executives i resiliència en infants en situació de vulnerabilitat

En conjunt, l’episodi combina actualitat, reflexió i divulgació científica, mostrant els escacs tant com a joc competitiu i social com a eina educativa i terapèutica.