Garcia i Terribas Associats: Teatre, cinema i Temporada Alta a Girona

Presentació de "Garcia i Terribas Associats" a Girona FM, to distès i humorístic entre Pere García i Guillem Terribas. Introducció del fil musical de l’episodi: peces relacionades amb "l’últim", començant per la pel·lícula de Martin Scorsese *The Last Waltz* (L’últim vals), considerada un dels millors films de concert de rock.

Analitzen el film *The Last Waltz* (1978) de Martin Scorsese sobre el concert de comiat de The Band el 1976. Expliquen la trajectòria del grup, liderat per Robbie Robertson, i la presència d’artistes convidats com Bob Dylan, Van Morrison, Neil Young, Neil Diamond i Eric Clapton. Destaquen la sensibilitat de Scorsese i la qualitat musical del concert.

Comentari extens del concert "Maramundi, Tribut al Mar" amb la Sinfònica de Cobla i Corda dirigida per Francesc Cassú, cor de Puig-reig i veus com Mariona Escoda, Bet, Samantha, Joan Garrido, entre altres. Destaquen el ple absolut de l’Auditori durant tres dies, el patrocini de Metalquímia i la intervenció de Josep i Narcís Lagares. Parlen de l’impacte d’escoltar havaneres amb gran cor i orquestra, recomanen veure-ho en directe i anuncien que TV3 emetrà el concert per Nadal.

Guillem comenta l’espectacle "The Macbeth Song" dirigit per Oriol Broggi amb actors de La Perla 29 (Marcia Cisteró, Andrew Tarbet, Enric Cambray) i el grup musical The Tiger Lillies. Expliquen que és una versió abreujada de Macbeth on la banda britànica té una força escènica extraordinària, quasi eclipsant els actors. Recomanen especialment els músics, que consideren sensacionals.

Pere parla d’una estrena recent, una comèdia intel·ligent i irònica sobre la relació entre art, tecnologia i condició humana. L’obra planteja fins a quin punt som robots manipulats per la tècnica (mòbils, xarxes socials). S’hi contraposa la idea que l’únic sentit de la vida ve de la literatura clàssica, especialment *La vida es sueño* de Calderón de la Barca, que els personatges reciten en moments de bogeria escènica. Destaca el treball actoral (Pere Arquillué, Joan Carreras, entre d’altres) i diu que l’obra, acabada d’estrenar, anirà creixent a mesura que faci gira (Barcelona, Teatre de Salt).

Guillem elogia la pel·lícula "Nuremberg", que tracta un dels tretze judicis de Nuremberg, concretament el més llarg, centrat en els alts càrrecs del règim nazi. Destaca les interpretacions de Russell Crowe i Rami Malek, assegura que és una pel·lícula apassionant i reivindica la necessitat de més judicis d’aquest tipus en el present.

Inicien l’agenda teatral: - Teatre Jardí de Figueres: estrena de la comèdia "Un sogre de lloguer" amb Joan Pera, text de Susana Granxa i Jaume Viñas, direcció de Daniel Anglès, repartiment amb Júlia Jové, Edu Llobet i Montse Guallar. Comèdia d’embolics, mentides i mitges veritats. - Anuncien que l’obra també es veurà al Teatre de Salt els dies 30 i 31 de gener. - Teatre de Lloret de Mar: "A la cuina", adaptació de Laura Obert a partir de l’obra d’Arnold Wesker, dirigida per Adrià Obert, on cinc actors encarnen una cinquantena de personatges en una cuina traslladada a la Barcelona actual. - Espai Ter de Torroella de Montgrí: "El cuarto de atrás" de Carmen Martín Gaite, adaptat per Maria Folguera i dirigit per Raquel Camacho, amb Emma Suárez al capdavant. Es remarca que és una mirada enrere per entendre qui som i per què hi som.

Informen que a Sala La Planeta s’ha celebrat el 15è Torneig de Dramatúrgia Catalana: guanya "Mare Postissa" de Martí Torres Maineris, interpretada per Mercè Arànega i Bruna Cusí, superant "Que vol ser princesa" d’Ivan Campillo. El premi inclou un sopar al Celler de Can Roca. Anuncien que entren a la darrera setmana de Temporada Alta. Al Teatre de Salt s’estrena avui "Tallar-se un peu amb una motosserra", drama-thriller de Bàrbara Mestanza sobre cultura de la cancel·lació, culpa, justícia i reparació, amb postfunció conduïda per Jordi García.

Llarg bloc amb una entrevista a l’actriu Rosa Renom arran del Premi Butaca a la Millor Actriu per "La majordoma" de Josep Maria Miró. • Rosa explica la sorpresa i els nervis en rebre un premi votat pel públic, competint amb produccions molt més vistes. • Detalla que no volia fer més monòlegs, però va canviar d’opinió en llegir el text: la majordoma és un personatge cantellut, imperfecte, que exagera i afabula. • Argument: una dona que fuig d’una situació de violència domèstica, deixant marit i fill, i torna 27 anys després; durant aquest temps ha viscut situacions dures, ha crescut, s’ha empoderat però també ha comès errors i té vicis. • Explica com és fer un monòleg: prefereix el treball en grup però destaca l’aprenentatge de fer el ping-pong amb el públic, perdent la por i deixant-se portar com per un riu o un tobogan. • Compara amb "El cos més bonic…": allà hi havia múltiples personatges; a "La majordoma" sempre és la mateixa veu. • Parlen de la gira (bolos fins al març), del premi a millor espectacle de petit format i de la seva relació afectiva amb el Teatre de Salt. • Menciona altres projectes com el muntatge epistolar sobre Maria Casares i Albert Camus, i el fet que va deixar l’obra "Casa Calores", ara interpretada per Rosa Gámiz. • Avancen que al Teatre de Salt hi haurà postfunció amb Jordi García, fill de Pere García.

Després de l’entrevista, reprenen l’agenda de Temporada Alta. Al Teatre Municipal de Girona s’estrena "Avui no ploraré", comèdia tendre però incisiva de Nelson Valente sobre dolor i fragilitat dels vincles familiars, protagonitzada per Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca, amb Jordi Rico i Albert Ribalta. Hi ha diverses funcions entre divendres i dissabte. A Sala La Planeta s’estrena "Abecedari" de la companyia Muclis & Sentís, que ja havien destacat amb "No diré gossos i malditos"; la nova peça explora memòria i desaparició a partir d’una tomba i de preguntes que només es poden respondre després de la mort.

Anuncien un nou espectacle de dansa al carrer del col·lectiu Mal Pelo al Centre d’Arts Escèniques El Canal, amb 12 intèrprets de diverses edats i procedències. L’obra connecta memòria i futur a través del gest i la música. Presenten "Honestedat" de Francesc Oreller/Orella, amb Míriam Iscla i Dafnis Balduz. L’argument gira al voltant d’una actriu veterana que es nega a rodar una escena de nu no justificada pel guió, enfrontant-se a un jove director. Es discuteixen compromís artístic, responsabilitat personal i límits ètics. L’obra es veurà al Teatre de Salt.

Al Canal es presenta una revisió lliure de "Yerma" de García Lorca dirigida per Maria Goiricelaya Zelaia: es situa en l’actualitat, sense utilitzar el text original, i parla d’absències, pressió social i dolor no expressat. Hi haurà postfunció moderada per Manuel Pérez Muñoz. En l’apartat musical de Temporada Alta anuncien: • Chicago Mass Choir a la Sala Montsalvatge de l’Auditori (gospel). • La cantautora mallorquina Maria Hein a la Sala 2 de La Mirona. • L’espectacle "Bach, Dostoyevski i Messiaen" amb Lluís Homar i els pianistes Emil Brugalla i Vesko Stambolov, combinant paraula i música. Conclouen que Temporada Alta finalitza però que la programació teatral regular als teatres de Girona i comarca continua amb força.

Tornen a la secció de llibres abans del cinema. Guillem explica que ha començat un llibre sobre Amparo Rivelles, centrat sobretot en les seves pel·lícules més que en la biografia personal, però igualment interessant. Creu que cada capítol aporta context sobre llocs i rodatges (Mèxic, Hollywood, versions doblades, etc.). Pere recupera la novel·la "Blitz" de David Trueba, reeditada a Anagrama arran de la pel·lícula "Siempre es invierno". Recomana llegir la novel·la perquè aprofundeix més que el film en la relació entre una dona madura i un noi jove, tema que també apareix a la novel·la de Gemma Ruiz i que, segons citen a Jordi Grau, és poc tractat al cinema. Considera que les pel·lícules d’en Trueba sovint guanyen en un segon visionat, i convida a llegir la novel·la encara que la pel·lícula no acabi de convèncer a la primera.

Repassen la programació del cinema Truffaut: destaquen una pel·lícula noruega titulada en català "Valor sentimental", dirigida per un autor proper a Joachim Trier. Tracta d’una actriu de teatre que rebutja un paper cinematogràfic, però després veu com el personatge l’interpreta una nord-americana i descobreix que ha perdut una gran oportunitat. És una història sobre cinema dins el cinema, relacions humanes i interpretació. La crítica la valora molt positivament. Comentan també que "Flores para Antonio" està funcionant molt bé de públic al Truffaut i a Ocine. El documental, produït per Alba Flores i dirigit per Isaki Lacuesta, retrata Antonio Flores i la seva família (Lola Flores, Lolita, Rosario) amb un to intimista i emotiu, mostrant les relacions entre germans i el llegat musical. Recomanen encaridament veure-la.

Anuncien l’estrena d’"Eternity" de David Freyne, comèdia romàntica fantàstica ambientada en un purgatori on les ànimes decideixen el seu destí. La protagonista ha de triar entre l’home amb qui va viure o el seu primer amor, mort jove, que l’ha esperat durant dècades. L’argument els sembla atractiu. Presenten també "Golpes" de Rafael Cobos, amb Jesús Carroza i Luis Tosar, drama ambientat a l’Espanya dels 80 sobre dos germans: un exconvicte que torna als robatoris i l’altre, policia, que rep l’encàrrec d’investigar-lo. Finalment, informen de la 15a edició del festival de cinema fantàstic i de terror "Acocollona’t", del 4 al 13 de desembre, amb projeccions al Truffaut, Casa de Cultura i La Mercè, i conviden a consultar la programació detallada al web oficial.

En el tram final, Guillem introdueix la segona peça musical, el tema principal de la pel·lícula "The Last Time I Saw Paris" (1954), i explica que de nen no el van deixar entrar al cinema per veure-la durant la festa major de Cassà; anys després va ser la primera cinta que va comprar en vídeo. Recorda escenes que el van marcar, com Elizabeth Taylor sota la pluja, que li va fer plorar. Reivindica Richard Brooks com un dels grans directors de Hollywood ("La gata sobre el tejado de zinc", "Los profesionales", "Dulce pájaro de juventud", "El fuego y la palabra", "Semilla de maldad", "Con los ojos cerrados"), i comparteix un diàleg memorable d’aquesta última. Parlen també del compositor Conrad Salinger, autor d’algunes de les músiques de musicals clàssics i d’aquesta pel·lícula. Acaben el programa escoltant "The Last Time I Saw Paris" i acomiadant-se fins la setmana següent.