La Cultura Cura
Pilar Fornés conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí
Subscriu-te
La Cultura Cura conversa amb Anna Macías, Rosa Rodríguez i Carme Jiménez del GAM (grup d’ajuda mútua) a Girona
Presentació de **La Cultura Cura** com a programa sobre **cultura i benestar emocional** a Girona FM. La Pilar Fornès defineix l’espai com una conversa sobre la vida, l’art i la cultura que poden ajudar a viure més felices i equilibrades. Anuncia que el tema del dia seran els **GAM (grups d’ajuda mútua)**.
L’Anna Macías explica què és un **GAM**: grup d’ajuda mútua on persones s’ajunten per parlar de la vida i les emocions, en un entorn segur, respectuós i confidencial, sense professionals ni jerarquia. Relata com, arran d’un **curs de benestar emocional a Can Gibert** i una xerrada a l’**hotel d’entitats**, neix la idea de crear un GAM obert a Girona. Es forma un petit grup motor que decideix muntar el GAM, motivat per la necessitat d’espais on la gent pugui ser escoltada sense judicis.
Es concreta la filosofia del **GAM**: absència de jerarquia, sense professionals dirigint, només **veïns i veïnes en pla d’igualtat**. L’Anna destaca la importància de tenir un lloc on la gent, sovint molt sola, pugui ser escoltada amb **escolta activa i confidencialitat**. Expliquen que es reuneixen al **Centre Cívic de Santa Eugènia (Can Ninetes)** cada dimarts de 18 a 20 h i que l’objectiu és crear un espai necessari de suport emocional comunitari.
La Pilar demana a la Rosa i a la Carme com van conèixer el GAM. La Carme hi arriba a través de l’Anna en un moment de **situació familiar complicada** i descobreix un espai on se sent **aconsellada, escoltada i no jutjada**. Explica que poder obrir-se davant de 7–8 persones desconegudes li dona un gran alleujament. Es remarca el valor del **no judici** i de poder mostrar les emocions tal com són.
La Rosa explica que fa sis anys que viu a Girona i que va arribar just abans de la **pandèmia**, quedant-se totalment sola i aïllada. Després de diversos intents de cursos que no l’acaben d’enganxar, coneix l’Anna en un curs de pintura i aquesta li parla del GAM. Gràcies al grup, la Rosa comença a tenir **un grupet d’amigues**, a quedar per cafès, dinars i sopars, i troba un espai on pot **aprendre d’opinions diferents** i continuar creixent personalment tot i l’edat.
La Rosa subratlla que al GAM hi ha principalment dones, però també **un noi jove economista**, cosa que trenca el tòpic que aquests espais són només per a gent gran. El noi aporta una visió diferent i mostra que el GAM és útil en diferents moments vitals. Es reforça la idea que la participació és oberta a tothom i que la **diversitat d’edats i perfils** enriqueix el grup.
L’Anna explica que al GAM hi pot venir **qualsevol persona major d’edat**, tant homes com dones, i que no cal tenir cap diagnòstic ni problema concret: s’hi pot anar simplement per **compartir el dia a dia** o per escoltar. Si algú està trist o deprimit i no té ganes de parlar, **no hi ha cap obligació** de fer-ho. L’Anna destaca com el GAM li ha ensenyat a **escoltar de veritat**, sense interrompre i sense fer judicis ràpids, considerant l’escolta com un **autèntic art**.
Es comenta que el GAM té una mitjana d’unes **vuit persones per sessió**, però està **obert a gent nova**. L’Anna voldria fer créixer l’espai i ampliar la comunitat. La Pilar assenyala un problema estructural: a Girona, tot i tenir una bona **xarxa de centres cívics**, **falten espais públics gratuïts disponibles** perquè grups com aquest es puguin trobar de manera estable. Totes coincideixen que hi ha molta gent amb necessitat d’aquests espais.
La Rosa presenta la cançó **“Un núvol blanc” de Lluís Llach**, que per a ella simbolitza la **pèrdua d’una persona estimada**. Explica que la cançó la va ajudar en el **procés de dol** i que encara avui l’emociona molt. Reconeix que ha crescut amb la música de Llach i que moltes cançons seves formen part de la seva vida. La Pilar assenyala el poder de la música per **acompanyar el dol i les emocions profundes**.
Després d’escoltar la cançó, la Rosa i la Pilar recorden la força de la **música de Llach als anys 80**, especialment a Barcelona, on hi havia més oportunitats de veure’l en directe. Els concerts es viuen com una **experiència col·lectiva emocional molt intensa**, que connecta amb la idea del GAM com a espai compartit d’emocions. Es reforça el vincle entre **música, memòria col·lectiva i benestar emocional**.
La Pilar obre un parèntesi sobre la comparació **Barcelona–Girona** i destaca que Girona té una **bona oferta cultural i de serveis**: nombroses biblioteques i uns set centres cívics, amb activitats gratuïtes i de pagament. Tant ella com l’Anna coincideixen que la ciutat «es mou molt», especialment en l’àmbit de **salut mental i benestar emocional**, amb professionals motivats i iniciatives diverses. Es remarca la importància d’aquesta xarxa per acompanyar les persones en un context social difícil.
Es reflexiona sobre com la **pandèmia** ha marcat un abans i un després en la salut mental. Metges i psicòlegs ja advertien que les conseqüències emocionals serien molt fortes. Ara, cinc anys després, valoren que Girona disposa d’una **xarxa de salut mental, benestar emocional, cultura i natura** que és un autèntic privilegi. Es comparteixen records personals sobre el desplaçament de Barcelona a Girona i la percepció de la ciutat com un **lloc desitjat per viure-hi**.
La Carme presenta la cançó **“Il mondo”**, que tria perquè parla de com **gira el món** i amb ell **giren també les emocions**, les bones i les dolentes. Relaciona aquesta idea amb el GAM: el grup li recorda que és **més fàcil sostenir les emocions quan ho fem junts**. En escoltar la cançó, la Pilar confessa que està a punt de plorar per la intensitat de la pujada emocional, i la descriu com una metàfora de les **oscil·lacions emocionals** que vivim dins del món.
Es parla de la diferència entre **televisió i ràdio/música**. La Rosa comenta que la televisió aporta molts **inputs sovint negatius**, mentre que la música la col·loca en **una altra freqüència emocional**. La Pilar recomana posar música a persones grans que viuen soles, com la seva mare. Es destaca que la música és relativament **accessible**: a través de plataformes com **Spotify** o mitjançant **CDs a les biblioteques públiques**, especialment útils per a la gent gran que encara utilitza reproductors de CD.
La Pilar pregunta si cal tenir alguna **fragilitat o malaltia** per assistir a un GAM. L’Anna explica que, tradicionalment, molts GAM es basaven en compartir una **patologia comuna** (fibromiàlgia, suïcidi a la família, dol recent). En canvi, el GAM que ella impulsa és **obert i generalista**: no cal compartir un diagnòstic, sinó només ganes de **parlar d’emocions, del dia a dia o simplement escoltar**. Comparteix com va parlar amb la coordinadora catalana de GAM per dissenyar aquest model més obert i flexible.
La Rosa descriu la rutina del grup: quan arriben a les 6, l’Anna els fa seure en **rodona** i comença preguntant **“què heu fet aquesta setmana?”**. Això facilita que la gent parli de coses quotidianes, que després donen pas a temes més profunds. Tot i que sovint hi ha un **tema principal proposat**, no sempre és el centre de la conversa. L’Anna remarca que al GAM **no es donen consells directes**, excepte si es demanen, i s’intenta parlar des de l’**experiència personal**. Aquesta cura en la comunicació genera **confiança** i convida a obrir-se.
La Pilar pregunta a l’Anna pel seu passat professional. L’Anna explica que va ser **cantant durant 35 anys** en formacions com l’**Orquestra Moga** i el **Trio Costa Brava**, repartint alegria pels pobles de Catalunya. Abans de la pandèmia pateix un **problema a les cordes vocals** que li impedeix continuar cantant, i amb la pandèmia això es consolida. Davant la pèrdua de la veu, busca una nova via per expressar la seva **creativitat i energia vital**.
L’Anna explica com, als **60 anys**, comença a **pintar** com una nova forma d’expressar l’art que ja no pot canalitzar amb la veu. Descobreix també que li apassiona **connectar persones i generar xarxa**: si sap d’una xerrada o activitat, envia missatges a tothom perquè hi vagin, i li agrada molt «unir la gent». Aquesta vocació la porta naturalment a coordinar el GAM i a crear espais de trobada on la gent pugui compartir històries i emocions.
Es relata un cas delicat: una persona amb **trastorn bipolar** que arriba al GAM. Estava molt tancada, nerviosa i no escoltava, generant moments complicats. L’Anna i el grup gestionen la situació amb **paciència**, però s’adonen que **no és el context adequat per a ella**. L’Anna la deriva a l’**associació de Bipolars de Girona** de l’hotel d’entitats, més especialitzada en trastorns greus. Remarquen que sovint és la mateixa persona qui s’adona que aquell **no és el seu lloc en aquell moment**, perquè percep la dinàmica i l’energia del grup.
De camí al final del programa, l’Anna presenta la cançó **“Only Time”** (d’Enya/Sade, anomenada “Onita Indeña”), que diu que la **transforma i l’eleva**. Mentre sona la cançó, la Pilar subratlla de nou la força de la música per **elevar l’estat emocional** i fer-nos sentir part d’un moviment més ampli, el del temps i la vida. La música es presenta com un **vehicle de transcendència emocional**, coherent amb l’esperit del programa.
La Pilar tanca el programa destacant que sortim de **La Cultura Cura** amb més ganes de **gaudir de la vida quotidiana**: música, literatura, teatre, tallers als centres cívics, o simplement anar al cafè i parlar amb una amiga. Insisteix que, al final, **“la vida no és tan complicada”** quan hi ha vincles. Es presenten les vies de contacte amb el GAM: anar al **Centre Cívic de Santa Eugènia**, trucar l’Anna al **669 558 227** o escriure via Instagram a **“tocan emocions i més”**. Es remarca que el grup està obert a tothom i que, si cal, buscaran nous espais per ampliar l’oferta.
La Pilar agraeix la feina de l’Anna, la Rosa i la Carme, i també la tasca tècnica de l’Arnau. Informa que el programa es podrà recuperar en **podcast a la web de Girona FM** i que també s’emetrà per **Ràdio Salt** i **Ràdio Palafrugell**. El programa acaba amb una **peça musical final**, que serveix de sortida i deixa el missatge de fons de llibertat i desig de “tornar-se ocell per un dia”, en sintonia amb el to d’esperança i cura del conjunt de l’episodi.
Context i fil conductor del programa
La Cultura Cura és un espai de benestar emocional a Girona FM on la Pilar Fornès conversa amb persones vinculades a la cultura i a la vida comunitària. En aquest episodi es parla sobretot de:
- Què és i com funciona un GAM (grup d’ajuda mútua) a Girona
- La soledat, la salut mental i la necessitat d’espais segurs
- El paper de la música i la cultura en el procés emocional
Les convidades són Anna Macías (impulsora del GAM del Centre Cívic Santa Eugènia) i dues participants del grup, Rosa Rodríguez i Carme Jiménez.
Què és un GAM i com neix el grup de Girona
Definició i filosofia del GAM
- Un GAM (grup d’ajuda mútua) és un espai on persones adultes es reuneixen per parlar de la vida, les emocions i el que els passa, en un entorn segur, respectuós i confidencial.
- No hi ha jerarquies ni professionals dirigint la sessió: són “gent del carrer, veïns i veïnes”, tots al mateix nivell.
- L’objectiu principal és escoltar i ser escoltades amb escolta activa, sense judicis ni consells imposats.
“Que la gent està tan sola i que a vegades tens un lloc on et puguin escoltar amb tranquil·litat, amb una escolta activa… amb confidencialitat.”
Origen del GAM de Santa Eugènia
- Surt d’un curs de benestar emocional a Can Gibert, on la professora els parla dels GAM i de la formació de moderadors.
- L’Anna i algunes companyes assisteixen a una xerrada a l’hotel d’entitats (espai gestionat per una entitat especialista en salut mental) i s’enamoren de la proposta.
- A partir d’aquí, es reuneixen en una cafeteria, dissenyen el projecte i creen un GAM setmanal obert a Girona, que ja va per la tercera temporada.
- Les trobades són cada dimarts de 18 a 20 h al Centre Cívic de Santa Eugènia (Can Ninetes).
Manera de funcionar del grup
- L’Anna fa de coordinadora/moderadora, però també participa com una més.
- L’inici de cada sessió és molt senzill i potent:
- Pregunta: “Què heu fet aquesta setmana?” - Això obre la porta a compartir vida quotidiana i, a partir d’aquí, surten temes més profunds.
- Cada trobada sol tenir un “tema del dia”, però també hi ha flexibilitat perquè surtin altres temes espontanis.
- No hi ha obligació de parlar: es pot només escoltar si algú no es troba amb forces.
“És la força de la paraula i de sentir-te escoltat, però escoltat de veritat.”
Impacte personal del GAM en les participants
La Carme: d’un moment complicat a un espai de calma
- La Carme arriba al GAM en una situació familiar complicada, molt nerviosa i sense saber què trobarà.
- El primer dia se sent molt nerviosa, però en sortir té la sensació d’alleujament:
- No se l’ha jutjat. - L’han escoltada i ella també ha pogut escoltar els altres.
- Defineix l’experiència com “molt enriquidora” i diu que ara hi va cada setmana amb moltes ganes i molt de carinyo.
La Rosa: trencar la soledat després de la pandèmia
- Fa 6 anys que viu a Girona i va arribar just abans de la pandèmia, quedant-se tancada i sense xarxa social.
- Després d’alguns intents fallits de cursos, coneix l’Anna en un curs de pintura i aquesta li parla del GAM.
- El grup es converteix en:
- Punt de partida per fer amistats (quedar per cafès, dinars, sopars). - Un espai per conèixer persones amb idees diferents i obrir la ment.
- Per a ella, el GAM és una eina contra la soledat i una font d’aprenentatge constant, independentment de l’edat.
“La vida és un aprenentatge i no ha de ser perquè siguis gran que no puguis aprendre coses noves.”
Diversitat de perfils i trencar tòpics
- Al grup hi ha majoria de dones, però també hi participa algun noi jove, cosa que trenca el tòpic que aquests espais són només per a gent gran.
- Les persones que hi van poden sentir-se soles, tristes o desbordades, però no cal tenir cap diagnòstic clínic per participar.
- L’únic requisit és ser major d’edat i tenir ganes de compartir o escoltar.
Escolta, paraula i cura mútua
L’art d’escoltar sense jutjar
- L’Anna explica que el GAM l’ha ajudada a apprendre a escoltar de veritat:
- No interrompre. - No avançar-se amb judicis. - Respectar els temps de cada persona.
- Al grup es treballa parlar des del “jo” (explicar la pròpia experiència) i no dir a l’altre què ha de fer.
- Donar consells no és l’objectiu, excepte si algú els demana explícitament.
“Intentar parlar des del jo: a mi en aquesta situació em va passar això, jo ho vaig gestionar així… però no ‘tu hauries de’.”
Quan un cas no encaixa amb la dinàmica del grup
- Expliquen el cas d’una persona amb trastorn bipolar que va assistir al GAM:
- Estava molt nerviosa, no escoltava i trencava la dinàmica del grup. - Amb paciència i respecte, veuen que no és l’espai adequat per a ella. - L’Anna la deriva a l’associació de Bipolars de Girona, que treballa específicament amb trastorns mentals greus.
- Destaquen que sovint és la mateixa persona qui s’adona que aquell no és el seu lloc en aquell moment, perquè percep com funciona el grup.
Música, emocions i benestar
La música apareix com un fil emocional central del programa: cada convidada tria una cançó significativa i expliquen el seu valor terapèutic.
1. “Un núvol blanc” de Lluís Llach – La Rosa
- Per la Rosa, aquesta cançó representa la pèrdua d’una persona estimada.
- La va ajudar en el procés de dol, i tot i que el dol ja l’ha fet, encara la commou profundament.
- Lluís Llach forma part de la seva banda sonora vital i de la memòria col·lectiva dels anys 80.
La presentadora i la Rosa recorden els concerts de Llach com una experiència col·lectiva emocional molt intensa.
2. “Il mondo” – La Carme
- La Carme tria “Il mondo”, perquè parla de com gira el món i, amb ell, giren també les emocions: les bones i les dolentes.
- Relaciona la cançó amb el GAM:
- Les emocions pugen i baixen. - És més fàcil sostenir-les quan es fa “junts”.
- La música es descriu gairebé com una freqüència que acompanya el moviment constant de la vida.
3. “Only Time” d’Enya – L’Anna
- L’Anna escull “Only Time” de Sade/Enya (esmentada com “Onita Indeña”), una peça que diu que la transforma i l’eleva.
- Associa la cançó a una sensació de transcendència i calma, molt lligada al tipus d’espai que vol generar al GAM.
La música com a eina quotidiana de cura
- La conversa deriva cap a com la música pot canviar l’estat d’ànim molt més que la televisió, que sovint aporta inputs negatius.
- Recomanen posar música especialment a persones que viuen soles, com la mare de la presentadora.
- Recorden que la música és relativament accessible per tothom:
- A través de Spotify o altres plataformes digitals. - A través de CDs a les biblioteques públiques, encara útils per a molta gent gran.
“La música et posa en una altra freqüència.”
Girona, xarxa comunitària i salut mental
Recursos i espais de la ciutat
- Destaquen que Girona té una oferta cultural i comunitària molt rica:
- Biblioteques, centres cívics (esmenten que n’hi ha uns 7), tallers, cursos. - Moltes activitats, sobretot vinculades a la salut mental i el benestar emocional.
- Tot i aquest potencial, assenyalen una manca d’espais concrets, gratuïts i disponibles on els grups es puguin trobar de manera estable.
“Falten espais públics perquè la gent gratuïtament pugui trobar-se… perquè gent n’hi ha, i més de la que ens pensem.”
La pandèmia com a punt d’inflexió
- Totes coincideixen que la pandèmia va marcar un abans i un després en la salut mental col·lectiva.
- Recorden que metges i psicòlegs ja van advertir que les conseqüències emocionals serien molt fortes.
- Ara, cinc anys després, valoren positivament que a Girona s’hagi reforçat la xarxa de salut mental, de benestar emocional, cultural i de natura.
Història personal de l’Anna: de la música als GAM
Carrera musical i canvi vital
- L’Anna havia estat cantant professional durant 35 anys:
- Va començar a l’Orquestra Moga, - Va passar pel Trio Costa Brava, - I va recórrer molts pobles de Catalunya “repartint alegria”.
- Abans de la pandèmia pateix un problema greu a les cordes vocals que li impedeix continuar cantant.
- Amb l’arribada de la pandèmia, aquest canvi es consolida i no pot recuperar la veu.
Reinventar-se a través de l’art i el vincle
- Diu que l’art havia de sortir per algun lloc i comença a pintar als 60 anys, com una nova forma d’expressar la seva creativitat.
- Paral·lelament, descobreix que té una gran capacitat i motivació per connectar persones i fer xarxa:
- Informa de xerrades i activitats, - Envia missatges perquè la gent s’hi apunti, - Gaudeix d’“unir la gent” i generar comunitat.
“L’art i la creativitat havien de sorgir d’alguna manera.”
Satisfacció per la feina feta al GAM
- Després de tres anys, l’Anna sent una gran satisfacció personal per l’impacte del grup.
- El GAM té una mitjana d’unes vuit persones cada setmana i està obert a noves incorporacions.
- El seu somni és ampliar el projecte, fer-lo créixer i generar encara més comunitat, si la ciutat facilita més espais disponibles.
Com participar al GAM i tancament del programa
Accés al grup d’ajuda mútua
- El GAM és setmanal, obert i gratuït.
- Maneres de posar-s’hi en contacte:
- Anar directament al Centre Cívic de Santa Eugènia (Can Ninetes) un dimarts a la tarda.
- Contactar amb l’Anna:
- Telèfon: 669 558 227 - Instagram: tocan emocions i més (nom del projecte).
- L’Anna comenta que, si hi ha molta demanda, la idea és buscar nous espais i obrir altres grups.
Missatge final de “La Cultura Cura”
- La Pilar tanca el programa recordant la importància de gaudir de les coses senzilles que cuiden el benestar emocional:
- La música.
- La literatura i el teatre.
- Participar en tallers als centres cívics.
- Anar al cafè i parlar amb una amiga.
“Al final la vida no és tan complicada.”
- Es recorda que el programa es pot recuperar en podcast a la web de Girona FM i que també s’emet per Ràdio Salt i Ràdio Palafrugell.
Idees clau del programa
- Un GAM és un espai segur, horitzontal i confidencial per compartir emocions i experiències de vida.
- No cal tenir un diagnòstic per participar-hi: és un lloc per a qualsevol adult amb ganes de parlar o escoltar.
- El GAM de Santa Eugènia ha ajudat a trencar la soledat, generar amistats i estimular l’aprenentatge emocional en totes les edats.
- L’escolta activa i el parlar des del “jo” són pilars fonamentals del grup.
- La música es reivindica com una eina potent per acompanyar el dol, els canvis vitals i les oscil·lacions emocionals.
- Girona disposa d’una bona xarxa cultural i de salut mental, però encara calen més espais públics estables i gratuïts per a iniciatives comunitàries.
- La història de l’Anna mostra com és possible reinventar-se i passar de la música d’escenari a la “música” de la cura mútua en grup.