Girona entre Bastidors
Girona entre Bastidors
Programa

Girona entre Bastidors

"L’altra cara de la Fira de Girona. Amb Alexandra Cantos." Girona entre Bastidors és un espai que parteix de l’actualitat per connectar amb tot el que no es veu dels grans esdeveniments de la ciutat. Entrevistes, curiositats i la cara humana de la Fira de Girona.

Presentat perAlexandra Cantos·Divendres · cada 2 setmanes · 02:30 - 03:00 ·Dijous · cada 2 setmanes · 15:30 - 16:00, 20:30 - 21:00 ·21 episodis
RSS

episodis

1-12 de 21
  • Dissenyar la vida: l'arquitectura del benestar - episode art
    32'

    Dissenyar la vida: l'arquitectura del benestar

    L’habitatge i el benestar al llarg de la vida L’episodi conversa sobre com l’arquitectura i els espais on vivim influeixen en el benestar emocional i la salut. Hi intervenen Maria Clara Riera, presidenta de la demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i Sílvia Bosch, secretària de la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Infermeres de Girona. «El 90% del temps el passem a dins» — Maria Clara Riera Disseny dels espais Les convidades parlen de la importància de la llum, els espais amplis, el contacte amb la natura, els colors, l’acústica i els materials. També expliquen que la casa pot oferir seguretat i records, i ser un entorn desitjat quan una persona està malalta o arriba al final de la vida. Es comenta que alguns projectes incorporen espais sense pantalles per afavorir la calma i la desconnexió digital. Co-living, envelliment i salut comunitària El co-living es presenta com una manera de combinar espais privats i zones comunes, amb possibilitats de cooperació, convivència i estabilitat residencial. Les convidades en destaquen la necessitat de dissenyar espais flexibles, accessibles i connectats amb l’entorn. També parlen de la promoció de la salut, la prevenció de caigudes, les activitats compartides i les relacions intergeneracionals com a elements que poden afavorir el benestar i reduir la solitud. Sílvia Bosch assenyala que, des de l’atenció comunitària i la infermeria, ja es treballa en aquesta línia, però que cal comunicar i fer més visibles aquestes iniciatives. Maria Clara Riera considera que Girona pot avançar cap a més habitatges d’aquest tipus. La participació a la Fira de Mostres Les convidades expliquen què hi preveuen portar. El Col·legi Oficial d’Infermeres de Girona proposa una activitat amb indumentària que permet experimentar algunes limitacions funcionals associades a l’edat avançada, així com ponències sobre determinants i promoció de la salut. Des de l’àmbit de l’arquitectura, es parlarà de sostenibilitat i de projectar edificis pensats per a les persones. En acabar, les convidades comparteixen com s’imaginen vivint quan siguin grans: envoltades de comunitat, amistats i família, mantenint l’activitat professional i amb salut. L’episodi es tanca amb la cançó «Amb qui estaràs?», de Ginestar amb Nil Molinet.

  • Girona entre Bastidors. Festes del món que celebrem a Catalunya - episode art
    28'

    Girona entre Bastidors. Festes del món que celebrem a Catalunya

    Importar tradicions: diàleg i participació El programa conversa amb Taína López Cruz sobre com organitzar a casa nostra festivitats d’altres cultures. En lloc d’aplicar-hi un format tancat, proposa obrir un procés de diàleg amb les persones i els col·lectius vinculats a cada pràctica, per decidir conjuntament com compartir-la sense que perdi el sentit. «Crec que diàleg i procés serien els dos ingredients principals que posaria sobre la taula» — Taína López Cruz També recorda que aquestes pràctiques ja formen part de la societat, encara que de vegades es desenvolupin en espais privats i no siguin visibles en l’espai públic. En parlar de tradicions catalanes que es poden compartir, surten el Tió, Sant Jordi, el Nadal i els castellers, així com la possibilitat que una tradició es transformi quan hi participen persones amb mirades diferents. Identitat, convivència i mercantilització Les participants parlen de l’atracció per les tradicions poc familiars i de si la incorporació de festes com Halloween o Sant Valentí pot enriquir la cultura o desplaçar-ne d’altres. Teína diferencia la pràctica cultural de la seva conversió en negoci: considera que, quan preval el marxandatge, es pot perdre la identitat de la festa. Les altres veus defensen que hi hagi espai per a diferents celebracions, preservant-ne els valors i la identitat. Un joc sobre programes de viatges La presentadora proposa endevinar dues sintonies de programes de televisió que mostraven altres països i cultures. Identifiquen Afers Exteriors, amb Miquel Calçada, i Gent de Món, amb veu de Joan Lluís Bozzo. També recorden Katalonski i Haldormar. L’Oktoberfest Girona Sara Camacho i Neus Vila expliquen l’organització de l’Oktoberfest Girona i la idea de crear a Girona un espai de trobada inspirat en la festa de Múnic, adaptat al context local. Expliquen que hi haurà cervesa, música, ambient i vestimenta bavaresos, i que s’hi incorporen elements com una xurreria i una oferta gastronòmica més àmplia. Entre les novetats que es comenten hi ha jocs, un DJ i un speaker, un podcast en directe de Monty Living amb Albert Bermúdez i una trencada de barril, i la presència d’alcoholímetres per promoure un oci que sigui segur i respectuós. La feina que no es veu En parlar del que passa entre bastidors, Taína esmenta les complicacions tècniques i administratives i planteja que cal parar atenció a qui participa en els esdeveniments multiculturals i a qui s’adrecen. Sara destaca els mesos de preparació i les moltes hores de feina concentrades en els dies de celebració. «Darrere dels projectes hi ha persones.» — Taína López Cruz El programa tanca reivindicant l’intercanvi cultural sense perdre la identitat de les tradicions i presenta la cançó dels Amics de les Arts Encara som aquí, vinculada al món casteller i als Marrecs de Salt.

  • 37'

    Girona Entre Bastidors: El sector firal a Catalunya

    El rol i reptes de la FEFIC El programa Girona entre Bastidors s'endinsa en el funcionament de la FEFIC (Federació de Fires de Catalunya). La presidenta, Coralí Cunyat, i el vicepresident, Fabio Balbonesi, expliquen la importància estratègica d'aquest organisme que dona veu a un sector clau per a l'economia i la identitat territorial. Formació i gestió de l'estrès L'entitat destaca per la seva aposta per la professionalització constant dels tècnics mitjançant formacions especialitzades: • Gestió de la pressió: El congrés anual es centra en el benestar emocional i el factor humà davant la naturalesa estressant del treball firal. • Formació tècnica: Programes de curta durada però alta intensitat per resoldre el dia a dia de la logística, l'economia i la comercialització. Les fires com a motor econòmic "Les fires són un instrument de venda que permet als productors de quilòmetre zero subsistir i donar a conèixer els seus productes." Les fires catalanes han evolucionat de ser simples espais comercials a convertir-se en experiències immersives. Es posa èmfasi en com la tecnologia (control d'aforament, IA, codis QR) i la sostenibilitat són els nous eixos que transformen la gestió firal moderna. El valor identitari i la "cuina" de l'organització L'episodi revela la intensa feina que passa als "vestidors" i que el públic no veu: muntatges farragosos, coordinació d'actors diversos i gestió de riscos (com les inclemències meteorològiques). Es destaca com moltes fires actuen com a eina identitària transformant municipis i atraient visitants que busquen una connexió directa amb el producte i el territori.

  • 31'

    Joventut, Salut Mental i el Futur en l'Era Digital

    Reptes de la Joventut Actual L'episodi aborda la complexa realitat de les noves generacions, sovint qualificades de manera simplista com a "generació de vidre". Es destaca que aquesta percepció és cíclica al llarg de la història i que, en realitat, els joves s'enfronten a un entorn molt més exigent i volàtil. La Pressió de la Sobreinformació • La facilitat per obtenir dades ha generat infoxicació, dificultant la presa de decisions en lloc d'ajudar-hi. • La pressió dels iguals i la por a perdre's coses (FOMO) bloquegen la capacitat d'elecció dels joves. • Els joves perceben una falta d'esperança sobre el seu futur (habitatge, sous dignes, pensions), cosa que provoca una actitud d'"amotivació". Impacte de la Tecnologia i les Addiccions La discussió se centra en com les pantalles i les xarxes socials condicionen la salut emocional: "Estem sobre excitats a nivell dopaminèrgic. I això ens passa a tots i totes, en tant que societat." • L'ús de pantalles: S'alerta sobre el disseny pervers dels algoritmes que busquen maximitzar el temps de connexió. • Continguts nocius: Més enllà del temps d'ús, el tipus de contingut (apostes en línia, pornografia o informació falsa) és un risc greu. • Vappers i substàncies: La normalització del consum d'alcohol i l'aparició de dispositius de nicotina dissenyats per ser atractius als adolescents preocupen als especialistes. El Paper de l'Educació i la IA Els convidats defensen la necessitat de reformar el model educatiu actual: • L'avaluació basada purament en treballs està obsoleta davant l'aparició de la Intel·ligència Artificial. • L'educació ha de prioritzar el sentit crític, l'autoconeixement i la gestió de la frustració des de les primeres etapes. • S'insisteix que el valor humà resideix en la capacitat de comprendre contradiccions i expectatives, cosa que la IA encara no pot replicar.

  • 26'

    Fòrum del Formatge Artesà i Català a la Fira de Girona

    El Retorn del Formatger Artesà a Girona En aquesta edició de Girona Entre Vestidors, s'explora el proper Fòrum del Formatge Artesà i Català (Formatgem), que tindrà lloc el cap de setmana del 14 i 15 de març. L'esdeveniment, que arriba a la seva tercera edició, es trasllada per primer cop al vell mig del recinte de la Fira de Girona per garantir un espai protegit de les inclemències del temps i oferir una millor infraestructura. Els Protagonistes del Sector El programa compta amb la participació de formatgers locals que formen part de l'organització i personatges clau de la gestió firal: • Mariona Cullell (L'Obrador de Formatgeria) • Pablo García (Formatgeria La Balda) • Corali Cunyat (Directora de la Fira de Girona) L'objectiu principal de l'associació de formatgers artesans és crear un esdeveniment de referència a Catalunya que posi en valor el producte de proximitat i la figura del productor, ja que, a diferència d'altres fires, en aquesta és obligatori que l'artesà que elabora el producte estigui present a la parada. "No és una fira de revenedors, hi som els artesans que posem les mans a la quallada." Un Projecte de Cultura Gastronòmica Un dels temes centrals de la conversa és la necessitat de fer pedagogia sobre el formatge català. Tot i que els consumidors coneixen varietats internacionals com el parmesà o el roquefort, sovint desconeixen les alternatives locals de gran qualitat. Activitats Destacades al Formatgem • Concurs de Formatges Artesans: Un jurat especialitzat avaluarà peces en 16 categories diferents (vaca, cabra, ovella, blaus, pastes toves, etc.). • La Tartiflatada Popular: Un sopa festiu el dissabte a la nit basat en la recepta de la tartiflette de la Savoia, però adaptada amb formages dels expositors de la fira. • Tallers per a Totes les Edats: Des de sessions per a nens fins a tastos per a adults que ensenyen a maridar o cuinar amb formatge. • Maridatges Territorials: Presència de cellers de l'Albera amb vins naturals i productes amb el segell Girona Excel·lent. Reptes de la Producció Artesana Els convidats reflexionen sobre la figura del formatger "multitarea", que s'encarrega de tot el procés, des de la recollida de la llet fins a la venda final. El gran repte és arribar al gran públic i als prescriptors (com carnissers o restauradors) per trencar els prejudicis culturals i fomentar el consum de formatges que no siguin exclusivament de pasta dura.

  • 31'

    L'escudella i la cuina de reaprofitament al Fòrum Gastronòmic de Girona

    El plat totèmic: L'escudella i la carndolla L'edició 2026 del Fòrum Gastronòmic a la Fira de Girona situa l'escudella com l'eix central. Salvador García Arbós defineix aquest plat no només com una recepta, sinó com un concepte infinit que permet múltiples interpretacions segons el territori i la tradició familiar. • Variabilitat i personalitat: Des de l'ús de l'all a la pilota fins al tipus de pasta (arròs, fideus o galets), el plat reflecteix la diversitat cultural de Catalunya. • Innovació: Cuiners de renom com els del Celler de Can Roca o Pere Massana presenten versions modernitzades, com terrines o versions de bacallà. Sostenibilitat i Residu Zero El programa destaca la importància de l'economia circular a la restauració actual: • Estratègia de compra: Es promou el pensament previ a la compra per evitar qualsevol deixalla des de l'inici. • Projecte Mimba: Una iniciativa nascuda al Mercat d'Olot que transforma les mermes en brous i saborificants de qualitat. • Wasting Progress: Coralí Cunyat explica el compromís de la fira amb la gestió de residus i l'ús d'aigua en gerra per eliminar envasos. Impacte Social i Activitats Destacades El fòrum transcendeix l'àmbit professional per connectar amb la ciutat a través d'accions solidàries i pedagògiques: • Escudellada popular: Dissabte a la plaça Salvador Espriu, amb suport al Banc dels Aliments, per apropar el congrés a la ciutadania. • Concurs de pilota i botifarra: Un format innovador per posar en valor l'ofici de carnisser i les noves formes de consum ràpid però de qualitat, amb la col·laboració de Jotri. • Cultura del vi: Es defensa el consum de vi com a experiència sensorial i paisatgística, allunyant-lo del concepte d'alcohol neutre o addicció. "L'escudella és un plat infinit que té infinites interpretacions i que ve de la cuina més elemental: bullir tot el que cau de l'horta i el corral."

  • 34'

    Girona entre Bastidors parla del Congrés de Benestar Emocional amb Joana Frigolé i Coralí Cunyat

    Una nova mirada al benestar emocional L'episodi de Girona entre Bastidors a Girona FM ens presenta la segona edició del Congrés de Benestar Emocional de Girona, que se centrarà en la temàtica de la revolució de cuidar. Les convidades, Joana Frigolé i Coralí Cunyat, reflexionen sobre la necessitat d'humanitzar la salut emocional i desmitificar conceptes com la felicitat o la perfecció. Eixos principals del Congrés • Salut, bellesa i xarxes socials: Una anàlisi sobre com l'algoritme i el sistema visual configuren addiccions que afecten directament el sistema límbic, sense passar pel filtre racional del còrtex. • El coratge emocional per cuidar-se: La tesi que el benestar no consisteix a fer moltes activitats (gimnàs, meditació, etc.), sinó a exercir la consciència i la responsabilitat d'un mateix. • Cuidant qui cuida: Un reconeixement tant a professionals com a familiars que acompanyen persones en situació de dependència, posant èmfasi en la seva pròpia gestió del dolor. Conceptes clau explicats per Joana Frigolé "Tu no pots donar als altres el que no et dones a tu mateix." L'experta destaca que les emocions no són al cap, sinó al cos, i que la millor eina per gestionar el sofriment quotidià és el binomi de respiració i postura. També critica el sistema d'etiquetatge en negatiu que pateix la infància actualment, advocant per potenciar les fortaleses en lloc de diagnosticar defectes. Compromís de la ciutat de Girona Girona es posiciona com a pionera amb la primera regidoria de benestar emocional del país, impulsant projectes com els espais calma i aquest congrés, que busca oferir recursos pràctics i gratuïts a la ciutadania.

  • 24'

    Girona entre bastidors. Balanç del 2025, amb Coralí Cunyat.

    Visió general de l’episodi L’últim programa de l’any de Girona entre Bastidors fa balanç d’un 2025 especialment intens i exitós al Palau de Fires de Girona, amb Coralí Cunyat (directora de la Fira de Girona) i Alexandra Cantos. L’entrevista repassa l’augment d’activitat, la consolidació del recinte com a espai multiformat (fires, concerts i convencions), l’aposta per la sostenibilitat i els objectius i reptes de cara al 2026. Balanç 2025: ocupació i consolidació del recinte Recuperació postpandèmia i xifres d’ús • Recuperació plena després dels anys post-Covid, amb el calendari “ple d’activitats” tant pròpies com de promotors externs. • 258 dies d’ocupació (muntatge + esdeveniment + desmuntatge), que equivalen a aproximadament un 77% d’ocupació. De “recinte firal” a “espai on hi passen coses” • La direcció remarca el canvi de mirada: la Fira no és només fires, sinó un equipament capaç d’acollir formats molt diversos (cultura, empresa, esdeveniments públics i privats). • Es destaca la consolidació del recinte dins el circuit musical, facilitada per la llicència d’activitats i adaptacions fetes des del 2016 per assumir grans aforaments. Com es treballa: esdeveniments propis vs. promotors externs Esdeveniments propis (organització interna) • Són ideats i executats per la Fira: definició de continguts, patrocinis, producció, contractació i licitacions. • Exemples citats: Expo Jove, Fira de Mostres, Waste in Progress, pista de gel, el nou parc de Setmana Santa (La Mona) i el Congrés de Benestar Emocional. Promotors externs (lloguer i suport variable) • Una empresa o promotor lloga l’espai i la implicació de la Fira varia segons necessitats. • En concerts amb grans promotors, l’equip sovint acompanya sobretot en la part tècnica i de gestió (certificats, enginyeria i coordinació). • En convencions, especialment internacionals, es demana més col·laboració: assessorament d’ús d’espais, recomanació de proveïdors i suport operatiu. Impacte econòmic i valor territorial • Es posa en valor l’atracció d’esdeveniments que no han d’anar necessàriament a Barcelona. • Es destaca un cas d’esdeveniment corporatiu amb muntatge tipus plató i 3.200 assistents, amb una despesa estimada d’uns 7 milions d’euros, amb retorn per a hotels, transport, espais i activitats al territori. "Treballem per intentar aconseguir també aquest tipus d'esdeveniments potents que no necessàriament han d'anar a Barcelona, poden venir a Girona." Sostenibilitat i responsabilitat social Mesures ambientals a l’edifici i a l’operativa • Posada en marxa de plaques solars (amb suport institucional), amb impacte en la reducció del consum energètic. • Optimització de la pista de gel: reducció del gruix (de 10 a 7 cm), menor consum d’aigua i ús de dipòsits de recollida d’aigua per a la producció. Esdeveniments amb criteris de sostenibilitat (exemple: Waste in Progress) • Objectiu de zero residus, lloguer o reciclatge de materials i càtering amb reaprofitament alimentari. • Reconeixement amb certificació de sostenibilitat. • Desenvolupament d’una eina per calcular la petjada de carboni, alineada amb la normativa per a esdeveniments de més de 1.000 persones i la definició d’estratègies de retorn al territori. Sostenibilitat social: igualtat i oportunitats • La sostenibilitat s’entén també com a igualtat, abordatge de la violència de gènere i generació d’oportunitats per a col·lectius amb més dificultats d’accés. Avançament 2026: continuïtats, novetats i focus en el benestar Calendari i reserves • Es mantenen principals cites pròpies (benestar emocional, Expo Jove, La Mona, Waste in Progress, Fira de Mostres, pista de gel, etc.). • Esment a reserves i concerts: Pintor Roc (7 de març), Camela (2 de maig) i altres artistes pendents d’anunci. També la previsió que es repeteixin alguns esdeveniments com l’Octoberfest. Congrés de Benestar Emocional: “la revolució de cuidar” • Inscripcions obertes, amb 250–300 inscrits per franja en el moment de l’entrevista. • Entrada gratuïta i orientació a continguts d’alt nivell. • Fil conductor: la necessitat de cuidar-se, gestionar estrès i vulnerabilitats, i incloure també adolescents i realitats familiars complexes. Repte de futur: modernització d’instal·lacions • Principal deure pendent: actualitzar i millorar les instal·lacions d’un edifici antic. • La decisió requereix acord i finançament dels quatre patrons: Cambra de Comerç, Ajuntament, Diputació i Generalitat. Tancament L’episodi conclou amb agraïments, bons desitjos per al 2026 i una pausa musical nadalenca que emmarca el caràcter de final d’any del programa.

  • 25'

    Temporada Alta al Firal: música, joves i debat

    Panorama general Episodi centrat en la 34a edició del festival Temporada Alta i la seva petjada al Palau Firal de la Fira de Girona. Conversem amb el director artístic, Narcís Puig, i la directora de la Fira, Coralí Cunyat, sobre: • Concerts de gran format al Firal (Moixca, Rigoberta Bandini, 31 Fam) per connectar amb públic jove. • L’encaix de temes socials i polítics (feminisme, gènere, geopolítica) en la programació teatral i musical. • La consolidació del Palau Firal com a espai cultural i la seva continuïtat dins del festival. • Propostes que generen debat i arrisquen escènicament (exemples internacionals com “La Haia” i “IOUP”). • Tendències d’assistència postpandèmia i estratègies de formació de públic (projectes Artèria i A Tempo). "La gent va al teatre per això: per després parlar del que han vist i debatre-ho." — Narcís Puig Programació musical i públic jove Concerts al Firal per obrir el festival a noves generacions • El festival, tot i ser d’arts escèniques, aposta també per música: Moixca, Rigoberta Bandini i 31 Fam. • Objectiu: eixamplar l’abast i captar públic jove que potser no se sent interpel·lat pel teatre del festival. • Els concerts de caps de cartell femenins (Moixca i Rigoberta) aporten mirades generacionals i estètiques diferents. Projecte Artèria i hàbits juvenils • Artèria: iniciativa del festival per facilitar l’accés dels joves sobretot a les propostes teatrals. • Canvi d’hàbits: la música en directe s’ha consolidat com a oci juvenil i com a via clau de sostenibilitat econòmica per als artistes (ingressos per concerts més que per plataformes). Temes i mirades escèniques Feminisme, gènere i política a l’escena • El festival actua com a pont entre artistes i públic: els temes els proposen els creadors. • Feminisme i qüestions de gènere/maternitat apareixen tant en música (Rigoberta Bandini, Moixca) com en teatre. • Exemple teatral: peça de Conxi Leon (Mèxic) sobre abusos familiars amb to irònic. Estètiques generacionals • Diferències clares en la posada en escena i en la manera d’adreçar-se al públic entre artistes de vint-i-tants i de la trentena. El Palau Firal com a espai cultural • La Fira de Girona s’ha consolidat com a espai de concerts de gran aforament: inici amb Antònia Font (postpandèmia). • Promotors i artistes hi treballen a gust; l’experiència a peu dret és diferent de l’auditori i acostarà més públic local. • Temporada Alta vol mantenir el Firal com un espai recurrent, segons disponibilitat d’artistes i encaix de calendari. Propostes que generen debat • Programació 2024: 92 espectacles (octubre-desembre), amb una franja per a propostes més arriscades dins la setmana Big Bang. • “La Haia (The Hague)”: text ucraïnès sobre el somni de jutjar Putin al Tribunal Penal Internacional; tema d’alta actualitat. • “IOUP” (Marina Otero, Argentina): visió del conflicte Israel-Palestina a través d’un personatge marroquí; mirada no europea que pot obrir debat. • Criteri clau: més enllà del tema, la qualitat i mirada escènica pròpia. Tendències d’assistència i públic • Rècord històric d’espectadors a Barcelona l’últim any; a Girona, prop del 19% de la població va al teatre anualment (mitjana estatal ~12–13%). • Després de la pandèmia, hi ha ganes de retrobar-se i de consum cultural presencial. Educació i formació de públic Projecte A Tempo (Temporada Alta a l’aula) • Impulsat per la Fundació La Ciutat Invisible amb el festival: espectacles a dins d’escoles i instituts (alta participació a Salt i Girona). • Objectius: • Donar a conèixer el teatre a tots els contextos culturals i socials. • Visites als teatres per entendre l’experiència escènica completa. • Pedagogia i possible despertar de vocacions (escenografia, tècnica, producció…). Direcció artística i llegat • Primer any de Narcís Puig com a director artístic, després de 15 anys al costat de Salvador Sunyer. • Assumeix el llegat d’un gran festival europeu amb continuïtat d’equip i petits canvis progressius. Mirant endavant i recomanacions • Desitjos de cartell per al Firal: Oques Grasses i Marlena. • Recomanació final: el festival té propostes per a totes les edats; combinar visita a Girona amb concert al Firal és un pla rodó.

  • 28'

    Girocòmic 10 anys: boom anime i manga, K-pop i cosplay, videojocs i acció social a la Fira de Girona

    Descripció general El programa celebra la tornada de Girona Entre Vestidors amb la 10a edició de la Girocòmic com a protagonista. Amb l’Aleix Freire (organitzador) i la Coralí Cunyat (directora de la Fira de Girona), es repassen les novetats del saló, l’auge de l’anime i el manga, la programació intergeneracional, l’expansió d’activitats (K-pop, cosplay), l’impacte social i el paper creixent dels videojocs a la fira i a la ciutat. Temes principals discutits Ecosistema del còmic en expansió • Auge d’anime i manga i creixement d’expositors • Fira amb fil conductor 100% còmic (local, europeu —BD—, americà i asiàtic) Programació intergeneracional i de qualitat • Conferències: homenatge a Ibáñez, Generació 3XL, Bola de Drac i One Piece • Premi Girocòmic a Jorge Fornés i presència d’autors destacats • Exposició permanent de Jan (creador de Superlópez) Talent local i identitat visual • Cartell inspirat en Guardians de la nit i encarregat a artistes vinculats a Girona Cosplay i experiència de visitant • Nova passarel·la infantil (a més de l’adulta) i ambient altament participatiu K-pop com a nova pota del saló • Nova carpa d’exhibicions i concurs de K-pop (individual i grupal) com a novetat Acció social i ODS • Programes de voluntariat PFI (Institut Salvador Espriu), inclusió i accessibilitat • Selecció de continguts amb rerefons social (ex. Maria Velasco i Divendres Cuscús) • Criteris d’igualtat i sostenibilitat en serveis licitats (neteja, seguretat) Videojocs i il·lustració • Connexió natural entre còmic, jocs de taula i videojocs • Reivindicació del talent d’il·lustradors en temps d’IA (eines vs. coneixement) Novetats de calendari • Girotrònica (novembre): nova fira de videojocs, LAN party i eSports a Girona • Horaris Girocòmic 10a ed.: 10:00–20:00 i primícia: festa dissabte fins a les 23:00 Moments destacats i cites “El fil conductor de tota la fira és el còmic.” “Volem que vinguis per una cosa i en descobreixis moltes més.” “El K-pop ja és una realitat… amb normalitat, com qualsevol música d’estadis.” “No hem de deixar de reivindicar el talent dels il·lustradors: l’IA són eines; sense coneixement, no vas enlloc.” Context i novetats de la 10a edició Cartell amb referències a anime (p. ex. Guardians de la nit) i aposta pel talent local. Cosplay reforçat amb passarel·la infantil i obsequi per als participants més petits. Concurs de K-pop (diumenge) i passarel·la de cosplay (dissabte) a la nova carpa d’activitats. Premi Girocòmic a Jorge Fornés (presència els dos dies). Exposició de Jan (Superlópez) com a descoberta permanent al recinte. Impacte social i sostenibilitat PFI – Institut Salvador Espriu: formació i pràctica real en atenció al públic (acreditacions, informació, guiatge d’espais). Accessibilitat i inclusió: descomptes, invitacions i entrada gratuïta per a persones amb discapacitat; col·laboració amb Aula Manga UdG. ODS: criteris d’igualtat (equips mixtos en neteja i seguretat), sostenibilitat i reutilització de materials. Continguts amb rerefons social: ex. Maria Velasco (LGTBI al franquisme), Cristina Bueno i Jacint Belancene (Divendres Cuscús). Recomanacions pràctiques per assistir Horaris: 10:00–20:00 (amb festa dissabte fins a les 23:00). Consell clau: “Deixa’t seduir” — vine amb una idea i descobreix-ne moltes més. Entrades: compra anticipada a girocomic.cat.

  • Girona entre Bastidors del 3/7/2025

    Vols saber què es cou a Fira de Girona? Alexandra Cantos et posa al dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments, anècdotes i curiositats.