Girona entre bastidors. Balanç del 2025, amb Coralí Cunyat.
Introducció del programa i presentació de l’entrevista de final d’any amb Coralie Cunyat per fer balanç del 2025 a la Fira de Girona.
Valoració d’un any molt actiu: recuperació postpandèmia, 258 dies d’ocupació (77%), consolidació de la llicència per a grans aforaments i entrada al circuit musical amb concerts destacats.
Diferències entre esdeveniments propis i de promotors externs, nivell de suport tècnic/operatiu i exemples de formats. Es posa en valor l’adaptabilitat de la nau i l’experiència acumulada.
Discussió sobre el retorn econòmic dels grans esdeveniments, amb l’exemple d’una convenció d’empresa amb despesa estimada de 7M€ i efecte sobre hotels, transports i activitats locals.
Interludi amb la cançó “Postal sense neu” del grup gironí Malocotó i comentari breu abans de reprendre l’entrevista.
Mesures implementades: plaques solars, reducció i reutilització d’aigua a la pista de gel, criteris de zero residus a Waste in Progress i treball en una eina per calcular la petjada de carboni i definir estratègies de retorn.
Repàs del que es manté al calendari i del ‘puzzle’ de dates disponibles. Esment a concerts anunciats/reservats (Pintor Roc, Camela) i a possibles repeticions d’esdeveniments.
Inscripcions, funcionament (franges, gratuït) i enfocament temàtic: autocura, estrès, vulnerabilitat i impacte també en adolescents. Objectiu de fer arribar coneixement útil a la ciutadania.
El gran deure pendent és modernitzar un edifici antic. Cal acord i finançament dels quatre patrons (Cambra, Ajuntament, Diputació i Generalitat).
Agraïments, desitjos per al 2026 i tancament amb música i comiat del programa.
Visió general de l’episodi
L’últim programa de l’any de Girona entre Bastidors fa balanç d’un 2025 especialment intens i exitós al Palau de Fires de Girona, amb Coralí Cunyat (directora de la Fira de Girona) i Alexandra Cantos. L’entrevista repassa l’augment d’activitat, la consolidació del recinte com a espai multiformat (fires, concerts i convencions), l’aposta per la sostenibilitat i els objectius i reptes de cara al 2026.
Balanç 2025: ocupació i consolidació del recinte
Recuperació postpandèmia i xifres d’ús
- Recuperació plena després dels anys post-Covid, amb el calendari “ple d’activitats” tant pròpies com de promotors externs.
- 258 dies d’ocupació (muntatge + esdeveniment + desmuntatge), que equivalen a aproximadament un 77% d’ocupació.
De “recinte firal” a “espai on hi passen coses”
- La direcció remarca el canvi de mirada: la Fira no és només fires, sinó un equipament capaç d’acollir formats molt diversos (cultura, empresa, esdeveniments públics i privats).
- Es destaca la consolidació del recinte dins el circuit musical, facilitada per la llicència d’activitats i adaptacions fetes des del 2016 per assumir grans aforaments.
Com es treballa: esdeveniments propis vs. promotors externs
Esdeveniments propis (organització interna)
- Són ideats i executats per la Fira: definició de continguts, patrocinis, producció, contractació i licitacions.
- Exemples citats: Expo Jove, Fira de Mostres, Waste in Progress, pista de gel, el nou parc de Setmana Santa (La Mona) i el Congrés de Benestar Emocional.
Promotors externs (lloguer i suport variable)
- Una empresa o promotor lloga l’espai i la implicació de la Fira varia segons necessitats.
- En concerts amb grans promotors, l’equip sovint acompanya sobretot en la part tècnica i de gestió (certificats, enginyeria i coordinació).
- En convencions, especialment internacionals, es demana més col·laboració: assessorament d’ús d’espais, recomanació de proveïdors i suport operatiu.
Impacte econòmic i valor territorial
- Es posa en valor l’atracció d’esdeveniments que no han d’anar necessàriament a Barcelona.
- Es destaca un cas d’esdeveniment corporatiu amb muntatge tipus plató i 3.200 assistents, amb una despesa estimada d’uns 7 milions d’euros, amb retorn per a hotels, transport, espais i activitats al territori.
"Treballem per intentar aconseguir també aquest tipus d'esdeveniments potents que no necessàriament han d'anar a Barcelona, poden venir a Girona."
Sostenibilitat i responsabilitat social
Mesures ambientals a l’edifici i a l’operativa
- Posada en marxa de plaques solars (amb suport institucional), amb impacte en la reducció del consum energètic.
- Optimització de la pista de gel: reducció del gruix (de 10 a 7 cm), menor consum d’aigua i ús de dipòsits de recollida d’aigua per a la producció.
Esdeveniments amb criteris de sostenibilitat (exemple: Waste in Progress)
- Objectiu de zero residus, lloguer o reciclatge de materials i càtering amb reaprofitament alimentari.
- Reconeixement amb certificació de sostenibilitat.
- Desenvolupament d’una eina per calcular la petjada de carboni, alineada amb la normativa per a esdeveniments de més de 1.000 persones i la definició d’estratègies de retorn al territori.
Sostenibilitat social: igualtat i oportunitats
- La sostenibilitat s’entén també com a igualtat, abordatge de la violència de gènere i generació d’oportunitats per a col·lectius amb més dificultats d’accés.
Avançament 2026: continuïtats, novetats i focus en el benestar
Calendari i reserves
- Es mantenen principals cites pròpies (benestar emocional, Expo Jove, La Mona, Waste in Progress, Fira de Mostres, pista de gel, etc.).
- Esment a reserves i concerts: Pintor Roc (7 de març), Camela (2 de maig) i altres artistes pendents d’anunci. També la previsió que es repeteixin alguns esdeveniments com l’Octoberfest.
Congrés de Benestar Emocional: “la revolució de cuidar”
- Inscripcions obertes, amb 250–300 inscrits per franja en el moment de l’entrevista.
- Entrada gratuïta i orientació a continguts d’alt nivell.
- Fil conductor: la necessitat de cuidar-se, gestionar estrès i vulnerabilitats, i incloure també adolescents i realitats familiars complexes.
Repte de futur: modernització d’instal·lacions
- Principal deure pendent: actualitzar i millorar les instal·lacions d’un edifici antic.
- La decisió requereix acord i finançament dels quatre patrons: Cambra de Comerç, Ajuntament, Diputació i Generalitat.
Tancament
L’episodi conclou amb agraïments, bons desitjos per al 2026 i una pausa musical nadalenca que emmarca el caràcter de final d’any del programa.

