L'Entrevista als candidats a rector de la UdG. Albert Ruda

Introducció de l’especial de Girona FM sobre les eleccions a rector de la Universitat de Girona. Presentació d’Albert Ruda com a tercer i últim candidat entrevistat: perfil acadèmic, trajectòria com a jurista i professor de Dret Civil, exdegà i actual vicedegà de la Facultat de Dret, investigador amb més de 170 publicacions i experiència internacional.

Albert Ruda explica per què es presenta: considera que la UdG necessita un canvi profund per adaptar-se a un context social i tecnològic molt accelerat. Tem que, sense un lideratge fort, la universitat quedi en un rol irrellevant. Reivindica la seva experiència de govern a la Facultat de Dret i el coneixement intern de la institució com a base per assumir el repte rectoral.

El candidat defineix el seu projecte com un canvi estructurat, no una revolució. Reconeix la feina feta fins ara i mostra agraïment pels equips anteriors, però defensa que calen mirades noves i que les persones que han estat al govern ja han tingut l’oportunitat d’impulsar els seus canvis. Planteja una transformació real adaptada a un context molt canviant.

Ruda resumeix el seu programa: vol recuperar el lideratge de la UdG i portar-la a noves cotes d’excel·lència. Adverteix que la universitat baixa posicions en gairebé tots els rànquings internacionals, fet que interpreta com un avís que cal reaccionar. Proposa aprendre de les altres universitats i corregir allò que no funciona, millorant el clima de treball, la recerca i la docència, i integrant millor la digitalització i tecnologies emergents com la intel·ligència artificial i el blockchain.

Sense entrar en un balanç detallat, Ruda reconeix la feina feta pels equips de Quim Salvi però critica que l’acció de govern hagi estat massa reactiva, condicionada per canvis legals i la pandèmia. Considera que ha faltat visió i lideratge estratègic. Assenyala mancances en la gestió del professorat: inestabilitat, dificultats de promoció i un sentiment insuficient de reconeixement i pertinença a la UdG, agreujats per una burocràcia excessiva que impedeix centrar-se en docència i recerca.

Es tracta el repte d’equilibrar retenció de talent, captació externa i mobilitat internacional del professorat. Ruda explica que hi ha docents acreditats sense perspectives de promoció que es plantegen marxar tot i voler-se quedar a Girona. Defensa oferir itineraris de carrera clars i introdueix la importància dels sabàtics i de períodes sense docència per permetre als professors actualitzar-se i reforçar la recerca, comparant-ho amb el descans necessari dels esportistes d’elit.

Ruda afirma que cal una “sacsejada” al mapa de titulacions: la UdG ha de ser original i disruptiva, no limitar-se a replicar el que fan altres. Exposa l’oportunitat d’introduir graus en àmbits com la intel·ligència artificial i dóna suport al projecte de grau en Farmàcia, en coordinació amb el Col·legi de Farmacèutics de Girona, sempre que encaixi bé en l’ecosistema de la UdG. També destaca el desequilibri entre màsters públics i privats, on les privades tenen el 60% de l’oferta, i defensa redissenyar els màsters de la UdG per fer-los més atractius.

El candidat veu el futur Campus de Salut com una gran oportunitat de creixement: servirà per reagrupar estudis com Medicina i Infermeria i pot acollir un eventual grau en Farmàcia, així com nous estudis com Veterinària, Odontologia, Òptica i Optometria o Matemàtiques. Defensa que la UdG no es resigni a ser una universitat petita de províncies, sinó que creixi, busqui complicitats amb el sector privat, generi nous espais i residències i faci front al problema de l’habitatge que espanta estudiants de fora.

Es debat sobre el calendari oficial que situa la inauguració del Campus de Salut el 2031, coincidint amb el final d’un eventual mandat de sis anys. Ruda defensa que la UdG ha de liderar el projecte, treballant des del minut 1 amb administracions i actors sanitaris, però amb agilitat i no a remolc. Subratlla la responsabilitat social del projecte, vinculat a la renovació de l’Hospital Trueta i a la millora de la salut de la població, i reclama coordinar tots els “stakeholders” implicats.

L’entrevista es desplaça al creixement urbanístic i d’espais de la UdG. Ruda defensa que la universitat ha de créixer perquè la formació ja no es limita a un sol grau, sinó a tota la vida, incloent-hi màsters, postgraus i microcredencials, que vol reintroduir dins els centres. Admet, però, les limitacions físiques del Barri Vell, on només es pot créixer rehabilitant o adquirint edificis existents com el Complex de les Butinyanes. Valora la compra de les Butinyanes, però alerta que requerirà inversions fortes mentre molts edificis actuals tenen problemes greus de climatització i confort, i reclama un pla d’inversions de la Generalitat per dignificar els espais.

Ruda comenta la creació recent d’una nova residència d’estudiants però la considera insuficient per a les necessitats actuals. Planteja construir una tercera residència, explica que ja hi ha inversors interessats i que l’alcalde de Girona hi és receptiu. Vol potenciar no només el Barri Vell sinó tots els campus, millorant la interconnexió a través de busos i llançadores. Denuncia situacions de saturació del transport públic que deixen estudiants o persones grans sense poder pujar al bus i reclama una coordinació estreta amb la ciutat.

A partir de la mobilitat, es reflexiona sobre la relació ciutat–universitat. Ruda observa que, tot i el cartell de “ciutat universitària”, als carrers de Girona no es veu una vida estudiantil comparable a altres ciutats universitàries. Ho atribueix al fet que un 68% dels estudiants venen de fora, sovint en cotxe, i marxen de seguida, i també a la manca d’oferta d’activitats, negocis i oportunitats per a ells. Proposa reforçar la complicitat amb l’Ajuntament, oferir més activitats, incrementar els descomptes per a estudiants en comerços locals i revitalitzar polítiques que en el passat havien estat més generoses amb l’estudiantat.

L’entrevista aborda el debat sobre la descentralització d’estudis i el paper de les càtedres de la UdG al territori. Ruda rebutja una postura dogmàtica sobre si cal augmentar o reduir-ne el nombre i aposta per avaluar la utilitat real de cada càtedra. Recorda que la UdG és la universitat amb més càtedres de l’Estat tot i ser petita, fet que atribueix a una política d’increment sostingut. Detalla que cada càtedra suposa una despesa per a la universitat, ja que cal igualar les aportacions externes amb fons propis, i que això pot generar dèficits i saturar el personal administratiu. Proposa racionalitzar-ne la gestió, tancar càtedres inactives i no crear-ne de noves si no hi ha recursos suficients.

Per tancar, el locutor demana a Ruda com li agradaria ser recordat el 2031 si és escollit rector. Ruda respon que vol ser recordat com qui va actuar en un moment clau i va fer el que tocava. Adverteix que la UdG afronta una davallada demogràfica imminent i un retard en la implantació d’eines digitals i tecnològiques que ja s’haurien d’haver començat abans. Avisa del risc que altres agents ocupin l’espai de les universitats públiques i que molts joves perdin l’oportunitat d’estudiar a Girona. Insisteix en la necessitat de trencar amb el continuïsme i desplegar un projecte global de canvi real i genuí per a tota la universitat, més enllà del Campus de Salut.

La ràdio tanca l’espai recordant que el 27 de novembre la Universitat de Girona decideix el seu futur amb les eleccions a rector, dins la cobertura especial de Girona FM sobre els comicis.