La Cultura Cura conversa amb Marta Torrent i Luna Olaso del grup d'escoltadors de veus de Girona

Resum general del programa

La Cultura Cura dedica aquest episodi al grup d'escoltadors de veus de Girona, un espai pioner de suport mutu per a persones que senten veus o tenen experiències sensoperceptives inusuals (veus, ombres, olors inexistents…). Aprofitant els 10 anys d’aniversari del grup, la conductora conversa amb Marta Torrent i Luna Olaso, dues participants del grup.

L’objectiu central del programa és desestigmatitzar aquestes experiències, mostrar com es viuen en el dia a dia i explicar com el suport comunitari i la cultura (música, activitats culturals, art, lectura, ball…) ajuden al benestar emocional.

1. Presentació del programa i del tema

"La Cultura Cura" i el benestar emocional

• El programa La Cultura Cura es presenta com un espai sobre benestar emocional, art i cultura gironina.

• L’episodi d’avui és especial perquè tracta un tema poc conegut i ple de tabús: les persones que senten veus.

• Es destaca que el focus serà com les persones lluiten per tenir una vida més sana i com l’art i la cultura (llibres, música, teatre, dansa…) contribueixen a estar més sants i més feliços.

Presentació del grup de veus

• Es presenta el grup d’escoltadores i escoltadors de veus de Girona, que es reuneix a la Biblioteca Carles Rahola.

• És un espai pioner a Catalunya i un dels primers de l’Estat, inspirat en experiències d’altres països europeus.

• En 10 anys, hi han passat unes 200 persones amb experiències com:

- Al·lucinacions auditives (sentir veus) - Veure ombres - Olorar coses que no hi són

"Per fer-ho més fàcil: sentir veus, no?"

2. Com funciona el grup de veus i com s’hi arriba

Dinàmica i horaris del grup

• El grup es reuneix setmanalment, els dilluns de 16 a 17 h a la Biblioteca Carles Rahola.

• Un cop al mes (el primer dilluns de mes), la sessió s’allarga fins a les 18 h i és oberta a familiars i amics, per afavorir la comprensió i el suport de l’entorn.

• El grup està conduït per una psicòloga de l’Hospital Santa Caterina (Susana).

• Dinàmica habitual:

- La psicòloga pregunta com ha anat la setmana. - Cada persona explica si ha sentit veus, si ha vist ombres o altres experiències. - També es parla de temes quotidians, no només de símptomes: activitats, relacions, emocions...

"No és obligatori parlar; cadascú ho fa quan se sent preparat."

Accés i obertura

• És un grup obert, però es recomana contactar abans per avisar que s’hi vol assistir.

• Tot i això, s’insisteix que a ningú se li tancaria la porta: és un grup que acull molt.

• Es posa en relleu la importància de les normes de seguretat i confidencialitat:

- Tot el que es diu al grup no pot sortir d’allà. - Girona és una ciutat petita i et pots trobar algú conegut: per això es recorden les normes a cada sessió.

3. El valor del grup: acompanyament, no judici i desestigma

De sentir-se rara a sentir-se acompanyada

Marta Torrent explica que per ella el grup és d’ajuda:

• Abans pensava “que era molt rara” per sentir veus i veure ombres.
• Al grup va descobrir que hi ha més gent com ella, que no és única, i això li ha donat molt alleujament.

"Jo creia que jo era molt rara, i anar al grup de veus he vist que no, que hi havia molta més gent com jo."

Luna Olaso descriu el grup com un lloc on s’ha sentit sobretot acompanyada:

• Va descobrir el grup mitjançant un cartell al Centre de Salut Mental d’Adults (CESMA).
• Va pensar que podria ser un espai per ajudar o ser ajudada.
• Des del primer moment s’hi ha sentit molt ben acollida i no jutjada.

Trencar el tabú i el pes dels estereotips

• Es parla del tabú social al voltant de sentir veus i altres experiències anòmales.

• Es remarca la influència negativa del cinema i els mitjans, que sovint relacionen sentir veus amb violència o perillositat.

• Les convidades destaquen que, fora del grup, les persones:

- No entenen què els passa. - Jutgen o volen que facis “el mateix que fan ells”. - Et deriven ràpidament a una etiqueta psiquiàtrica, sovint sense matisos.

"Jo crec que no tothom que sent veus i veu sombres tingui esquizofrènia; no té per què ser-ho."

Sentir-se entesa, no jutjada

• El grup es descriu com un espai de no judici on:

- Les persones tenen una mirada similar i poden entendre’t millor. - No cal justificar-se contínuament. - Es comparteixen experiències, eines i informació útil.

• Es subratlla que escoltar és clau per entendre’s a un mateix i reduir l’autoestigma.

"El que menys necessites són consells; necessites escolta."

4. Experiències amb les veus i el patiment associat

L’experiència de la Marta: veus positives i sense patiment

• La Marta explica que, en el seu cas, les veus no han estat mai negatives:

- Primer sentia el timbre de casa. - Després, el telèfon. - Més endavant, veus que la cridaven o que li responien quan buscava alguna cosa.

• Destaca que:

- No li generen patiment. - No les sent sempre, només de tant en tant. - Continua fent la seva vida encara que les senti.

"Jo faig la meva vida, senti veus o no. No n’hi ha patiment."

L’experiència de la Luna: crisi, desbordament i canvi d’identitat

La Luna narra una experiència molt intensa i transformadora:

• Va viure un “gran episodi” en què va tenir la sensació de:

- Que no era la persona que pensava que era. - Que la seva vida anterior no era real. - Que “vivim en una pel·lícula” i que res del que havia considerat real fins llavors ho era.

• Aquest episodi va estar marcat per una felicitat extrema inicial, però després va arribar el patiment:

- Se sentia l’única persona que havia viscut allò. - Pensava que s’havia de “retirar” o apartar-se dels altres.

• Com a conseqüència, decideix canviar-se el nom, perquè ja no es reconeixia en la identitat anterior.

"No tenia sentit mantenir un nom del que ja no reconec que soc."

Empatia extrema i falta de límits

• Després de l’episodi, la Luna descriu una hiperempatia dolorosa:

- No pot mirar la tele ni escoltar ràdio: qualsevol notícia de patiment la travessa directament. - Com a antiga treballadora social, sent que: > "Qualsevol persona que ha estat al carrer que jo he vist, el seu patiment era responsabilitat meva."

• Explica que se li han diluit tots els límits i proteccions que normalment tenim:

- "Es cauen totes les barreres i totes les proteccions que tenim". - Això fa molt difícil la relació amb els altres i la vida quotidiana.

Acceptar els límits i protegir-se

• Amb el temps, la Luna ha après que:

- Hi ha coses que pot fer i coses que no. - Ha d’apartar-se de situacions i persones que li fan mal. - No pot relacionar-se com abans, perquè la majoria de gent no la comprèn i això l’obliga a justificar-se sempre.

• La conductora destaca que el més dur de viure “fora de la norma” és:

- El judici social. - No sentir-se reconegut ni legitimat.

Això porta moltes persones a relacionar-se sobretot amb gent que ha tingut experiències similars o traumàtiques, on hi ha comprensió i escalfor.

5. Importància de la informació i de la mirada científica oberta

• Es comenta que encara no hi ha prou informació ni formació científica sobre el fenomen de sentir veus i altres experiències sensoperceptives.

• Es reclama que els mitjans de comunicació haurien de parlar molt més de:

- Les veus. - Les ombres. - Olors inexistents que la persona percep com a reals.

"Són coses que el que ho sent i el que ho veu ho viu. És veritat per ell. Pels altres no, perquè no ho veuen, però no vol dir que no hi sigui."

• Es posa en qüestió la tendència a immediatament patologitzar i associar-ho a diagnòstics com l’esquizofrènia, i es demana una mirada més matisada i respectuosa.

6. El paper del grup en l’equilibri emocional

Efectes positius en el dia a dia

• La Marta relata que fa 8 anys que va al grup i que li ha anat molt bé.

• Quan a l’estiu el grup atura les sessions per vacances, espera amb ganes que torni a començar, perquè:

- El grup l’equilibra emocionalment. - Li proporciona un espai segur per expressar-se.

Normes clau: seguretat i confidencialitat

Es remarca amb força:

• La importància de la seguretat emocional dins el grup.

• La confidencialitat com a norma bàsica:

- Res del que es comparteix al grup pot sortir fora. - A cada grup d’ajuda mútua (GAM), aquestes normes es repeteixen sovint per mantenir la consciència.

"Ens podem equivocar, però hem d’estar amb molta consciència."

7. La cultura com a eina de cura i supervivència

Una part central del programa és com la cultura “cura” en la pràctica: música, art, lectura, activitats de ciutat.

Cançons significatives i episodis vitals

Elecció musical de la Luna:

• Escull la cançó “Manual de instrucciones” (Manuel Destrucciones) d’L’Arrebato:

- Durant el seu gran episodi, plorant, demanava un “llibre d’instruccions per començar a viure”. - Quan va sentir aquesta cançó, hi va veure un reflex d’aquest desig de reaprendre a viure.

"Quan vaig tenir el gran episodi demanava el llibre d’instruccions per començar a viure la vida."

• També tria “Gracias a la vida” (Maria de l’Esperanza / Violeta Parra, en la versió que cita):

- Una cançó que agraeix les coses bàsiques: tenir ulls, mans, poder tocar... - Per a ella va ser crucial en el nou camí vital, agrair cada dia poder-se aixecar. - Aquest gest d’agraïment a les coses petites es converteix en una eina de supervivència emocional.

Elecció musical de la Marta:

• Escull un tema de Ràdio Els Diables (o similar; esmenta “un ratll de so dels diables”):

- Li recorda quan era petita i “més o menys estava bé”. - Hi ha una recerca de la connexió amb una etapa més estable i feliç de la seva vida.

• Tria també “Juntos” de Paloma San Basilio:

- Perquè sempre ha tingut por d’estar sola. - La cançó li transmet el missatge que “juntos, no están solos”. - Li serveix per recordar que, de fet, no està sola: té suport familiar i d’amistats.

Música, moviment i emocions

Luna:

• Ara escolta les lletres de les cançons amb molta més atenció i profunditat.

• Abans només se sabia els estribillos, ara entén el contingut i això li aporta sentit i companyia.

• La música té per ella un poder regulador:

- Ajuda a desconnectar. - Equilibra l’estat d’ànim. - Pot provocar emocions positives i ganes de ballar, tot i que ho fa sola a casa (no suporta massa gent ni bars).

Marta:

• Quan se sent trista o sola, demana a l’Alexa que li posi música i comença a ballar.

• També surt a veure el Grup de Versions amb amigues:

- S’ho passa molt bé, riu, balla i es distreu. - Són concerts de carrer, sovint en festes majors o fires de Girona.

"Jo sempre he tingut por d’estar sola, i aquesta cançó m’ajuda a sentir que no ho estic."

Altres expressions culturals: lectura, pintura i tallers

Marta:

• Li agrada molt pintar amb aquarel·la i mandales:

- S’ha proposat dedicar-hi les tardes. - Això la distreu i relaxa.

• Va a classes de dibuix, on també hi ha molt bona gent i s’ho passa molt bé.

• De vegades també llegeix.

Luna:

• Intenta llegir llibres però li costa molt concentrar-se en aquesta etapa.

• Ha hagut de deixar alguns llibres a mig fer perquè no pot mantenir l’atenció.

Malgrat això, totes dues coincideixen que la cultura (en especial la música) és una eina quotidiana de gestió emocional.

8. Estructures, rutines i manera de viure el dia a dia

• La conductora pregunta si és bo tenir una estructura diària.

Luna:

• La rutina li costa molt d’entendre i assumir.

• Prefereix improvisar:

- Es guia per com se sent al matí per decidir què pot fer aquell dia. - Fins i tot d’un dia per l’altre li sembla massa lluny per planificar.

Marta:

• Abans (fa 2–3 anys) tenia la vida molt més estructurada, amb l’agenda plena.

• Ara també viu de manera més improvisada:

- No sap mai què farà l’endemà: potser la truca una amiga o una altra. - Manté, però, el desig que el que vingui “sigui bo, no dolent”.

9. Xarxa de recursos i avantatges socials i culturals

Recursos associatius i de salut mental a Girona

Es fa molta pedagogia sobre on pot anar la gent que pateix:

• A banda del grup de veus de Girona, hi ha:

- Federació de Salut Mental. - Salut Mental Catalunya. - Associació de Bipolars (amb grups GAM), situada a l’Hotel d’Entitats del carrer de la Rutja.

• La Luna explica que ha començat a anar al GAM de l’Associació de Trastorn Bipolar:

- Allà entén molt millor el que li passa escoltant experiències reals, més que no pas els tecnicismes de la psiquiatra.

"Quan escoltes algú amb una experiència, te pots sentir identificat, perquè saps si ho has viscut o no."

Informació pràctica: drets, ajuts i cultura accessible

• En aquests grups també es comparteix informació de recursos i serveis:

- Grau de discapacitat. - Avantatges associades (descomptes, facilitats econòmiques…).

• Es destaca el programa “Apropa Cultura”:

- Permet accedir a espectacles culturals a preu reduït. - Dona accés gratuït o més econòmic a museus i activitats que, d’altra manera, no serien assumibles.

"Poder entrar gratuïtament t’ho permet, i en altres moments no ho faries econòmicament."

• Es remarca que no quedar-se a casa és clau:

- La solitud és sovint el pitjor enemic, encara més quan s’està malalt. - Simplement assistir, encara que no es vulgui demanar ajuda de forma explícita, ja és un gran pas.

10. Recomanacions per a persones que senten veus o familiars

Cap al final, la conductora demana consells per a oients o familiars que puguin estar vivint situacions semblants.

Per a persones que senten veus o tenen al·lucinacions

• No tenir por ni vergonya: el primer pas és rebaixar l’autoestigma.

• Entendre que “hi ha molta gent com tu” i que no estàs sol.

• Si vius a prop de Girona, anar al grup de veus pot ser un gran recurs:

- No és obligatori parlar. - Es pot començar escoltant els altres. - Això pot generar curiositat per preguntar com ho han fet altres persones per gestionar-ho.

• Escoltar experiències alienes pot obrir camins d’autocomprensió i autoregulació.

Per a familiars i entorn

• Poden assistir un cop al mes a la sessió oberta del grup.

• És important no jutjar, no donar consells ràpids i escoltar amb respecte.

• Cal respectar que a la persona potser li cal temps abans d’explicar un diagnòstic a amigues o famílies, per por al rebuig.

"Quan tens un diagnòstic, et pots passar un any sense dir-ho a les teves amigues, perquè no tens clar què tindràs a l’altre costat."

11. Tancament del programa

• La conductora agraeix profundament el testimoni valent i íntim de la Marta Torrent i la Luna Olaso.

• Recorda de nou la informació pràctica del grup de veus:

- Dilluns a la tarda, a les 16 h. - A la Biblioteca Carles Rahola de Girona.

• Es tanca el programa ressaltant l’esperit de La Cultura Cura:

- La cultura i la comunitat no només entreteixen, sinó que cuiden, acompanyen i ofereixen sentit i esperança a persones que viuen experiències molt estigmatitzades.

"Moltes vegades el pitjor és la solitud; fer l’esforç de sortir i ser present ja és molt."