L'Alternativa
53'
L'Alternativa
Programa en anglès sobre música rock, amb agenda cultural i informació pràctica sobre la ciutat
Tots els episodis
3321 episodis disponibles
Filtra per programa
episodis
1537-1560 de 3321
L’Entrevista Municipal26'L'Entrevista als candidats a rector de la UdG. Albert Ruda
Entrevista amb el candidat a rector de la Universitat de Girona Albert Ruda.
Garcia i Terribas Associats59'Garcia i Terribas Associats
Panorama general del programa Garcia i Terribas Associats a Girona FM ofereix un recorregut complet per l’actualitat cultural gironina: aniversaris de cinema, agenda teatral, estrenes cinematogràfiques, novetats editorials i una llarga conversa sobre òpera i dinamització cultural. El to és amè i conversat, amb moltes anècdotes personals i referències cinèfiles, però també amb reflexions de fons sobre: • El paper del Cinema Truffaut com a «cinema del poble» • La importància de portar l’òpera al gran públic i trencar tòpics elitistes • La funció de festivals com Temporada Alta i de la xarxa de teatres de la demarcació • La relació entre cultura, memòria i debat polític actual 1. Celebració dels 25 anys del Cinema Truffaut 1.1. La festa dels 25 anys • Es comenta extensament la festa dels 25 anys del cinema Truffaut, definida com «esplèndida» i «magnífica». • Destaquen que fins i tot els discursos dels polítics van ser bons, cosa que ells mateixos consideren excepcional. • Es projecta un curt amb 100 persones significatives de la història del cinema Truffaut. • L’acte es fa al Teatre Municipal perquè al Truffaut no hi cabrien les aproximadament 450 persones assistents. «Si existeix el Trifó és gràcies al públic.» 1.2. Política, institucions i reconeixement • Hi participen alcaldes i exalcaldes, com Lluc Salellas i Quim Nadal, i representants culturals com Àngel Quintana o Paco de la Llosa. • Molts marxen ràpid per assistir als premis del Diari de Girona, on també s’atorga un reconeixement cultural al Truffaut. • S’explica que es van ajustar horaris perquè tothom pogués ser als dos actes. 1.3. El Cinema Truffaut com a «cinema del poble» • Terribas desenvolupa la idea que el Truffaut és «el cinema del poble»: - El Modern era un ateneu lligat a la fàbrica Grober, pensat pels treballadors. - Quan l’Ajuntament n’assumeix la propietat, passa a ser del conjunt de la ciutadania. - D’aquí la deducció: si l’Ajuntament és el poble, el Truffaut és el cinema del poble. 1.4. Continuïtat i relleus del cinema • Es destaquen els antics empresaris de sales gironines: Gratacós, Agustí, Regàs, etc. • Emociona especialment que fills d’en Narcís Agustí i de la família Gratacós assisteixin a l’aniversari, mostrant continuïtat i complicitat, no competència. • Recorden que, en 25 anys, el Truffaut ha augmentat molt el públic i està en una posició «extraordinària» dins l’exhibició de cinema d’autor. 1.5. Pel·lícula de la festa i altres espectacles • La pel·lícula projectada a la festa (una ficció sobre Truffaut, Godard, Rohmer, etc.) genera opinions diverses: - Agrada sobretot el casting, perquè els actors s’assemblen molt als originals. - Un dels presentadors confessa que la pel·lícula no el va enganxar tant com esperava. • Es parla també d’espectacles teatrals recents: - “Un tal César” de Marcel Tomàs, recomanada perquè millora funció rere funció. - L’obra “Gegant” de Josep Maria Pou, que agrada per un repartiment equilibrat i el paper de Clàudia Benito. 2. Debat polític i ètic arran de l’obra “Gegant” 2.1. L’obra com a detonant • Després de veure “Gegant”, l’ambient al vestíbul s’omple de debats intensos sobre el conflicte palestí-israelià. • Expliquen que la funció convida a reflexionar sobre la violència, el terrorisme i la resposta dels estats. 2.2. Comparacions i matisos • S’utilitza l’exemple d’ETA i la independència de Catalunya per explicar com, des de fora, és difícil entendre realitats complexes sense viure-les. • S’argumenta que: - No tots els jueus són responsables, però la ideologia del govern israelià és l’objecte de crítica. - Es compara la situació a Gaza amb un genocidi planificat, posant-ho en paral·lel amb el que va fer Hitler amb els jueus. - Es fa l’exercici hipotètic: i si l’Estat espanyol hagués respost a ETA bombardejant massivament el País Basc? «És molt greu poder discutir una cosa així des de fora; has de ser allà per entendre-la.» • Conclouen que el valor de l’obra és precisament provocar debat serè però intens, amb opinions diferents. 3. Premis Butaca i actualitat teatral catalana 3.1. Premis Butaca • Es comenta la gala dels Premis Butaca, seguida a través de Televisió Empordà. • Destaquen: - Josep Maria Pou, premi Anna Lizaran (normalment atorgat a dones, fet que subratllen). - L’obra “L’Herència”, de sis hores sobre el món gai a Nova York, una de les grans guanyadores. - Guardons per Carles Martínez, Teresa de Sano, Jordi Bosch, Rosa Renom, Daniela Brown (per La gavina de Julio Manrique). - Millor text per Cristina Clemente amb “Dones de ràdio”. - El musical “L’Ànima”, que arrasa en la categoria musical i torna al Teatre Tívoli. 3.2. Temporada Alta i escena contemporània • Fent el repàs de Temporada Alta, destaquen: El Combat de dramaturgia catalana a la Sala La Planeta: • L’Ivan Campillo guanya amb “Qui vol ser princesa?” i passarà a la final. Al CaixaForum Girona, dansa amb “Picasso, una idea” de Lorena Nogal, peça que trenca límits entre públic i intèrpret. A Sala La Planeta, “Manual para seres vivos” de la companyia La Mula: espectacle visual, juganer i filosòfic sobre llenguatge i històries. Al Teatre Municipal de Girona, l’arribada de la coreògrafa Miet Warlop, una de les grans figures europees de l’escena contemporània. A Salt, l’obra d’Angélica Liddell “Sé poco del funeral de Mishima o El placer de morir”, programada a un quart de set del matí per vincular la funció amb la sortida del sol; les entrades estan exhaurides. A la Mercè: “Història de l’amor” de l’Agrupación Señor Serrano. A la Sala La Planeta, “El oficio de morir” de Marina Otero. Al Centre d’Arts Escèniques El Canal: dansa “Cèl·lula, coixent, sis, faula” de Roser López Espinosa, una peça que combina cossos, faules i criatures fantàstiques. 3.3. Teatre a la demarcació de Girona • Teatre de Bescanó: - “La presència” de Carme Marfà i Iago Alonso, dirigida per Pau Carrió, amb Anna Sahun, Pau Roca, Marc Rodríguez i Nausicaa Bonnín. - L’èxit a Bescanó fa que al Teatre Municipal de Girona s’hagi afegit una funció extra (25 i 26 de novembre, totes dues plenes). • Lloret de Mar (Teatre): - “El maestro Juan Martínez estaba allí”, direcció de Xavier Albertí i protagonitzada per Miguel Rellán. - Albertí explica que la peça adapta la novel·la de Manuel Chaves Nogales, construïda com una falsa entrevista a un ballarí de flamenc que viu la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa. 4. Òpera: viatges al Liceu i divulgació 4.1. Presentació de Joan Manel Barceló i Amics de l’Òpera de Girona • Entra en antena Joan Manel Barceló, president dels Amics de l’Òpera de Girona, per explicar: Les sortides al Gran Teatre del Liceu. La programació anual d’òperes. La manera com acosten l’òpera a tota mena de públic, trencant l’estereotip elitista. • L’entitat té uns 240 socis, però les activitats són obertes perquè qualsevol hi pugui participar. «L’objectiu és gaudir-ne, però també promoure que hi hagi més oferta lírica a prop.» 4.2. Gran èxit de “L’Elisir d’amore” • El 30 de novembre organitzen la primera sortida de la temporada: “L’elisir d’amore”. • Hi ha tanta demanda que calen tres autocars (uns 165 assistents, gairebé plens). • Barceló la defineix com una òpera ideal per a públic poc avesat: Música agradable de cap a fi, sense trams avorrits. Exemple de l’òpera italiana quan està ben feta i amb gràcia. 4.3. Wagner i la por als wagnerians • La següent gran sortida és per veure “Tristan und Isolde” el 31 de gener. • Barceló admet que ell mateix, de jove, es saltava Wagner perquè li feia por avorrir-se, tot i la grandesa musical. • Ara constata que s’està perdent la por a Wagner: S’han omplert també tres autocars per aquesta òpera. Hi ha un Club Wagner a Barcelona que anima molt aquest món. • S’explica la diferència de recepció històrica: Barcelona havia estat una ciutat wagneriana a principis del segle XX. Però, per exemple, una visita de l’Orquestra de Bayreuth fa uns anys no va omplir totes les funcions. 4.4. L’anècdota de “Tristan” i el cinema clàssic • Un dels presentadors vol veure “Tristan i Isolda” per una raó cinematogràfica: - Una vella pel·lícula amb Eleanor Parker i Glenn Ford (“Melodia interrumpida”) on una soprano, accidentada, torna a caminar interpretant Tristan en cadira de rodes. • Això serveix per connectar òpera i memòria cinèfila. 4.5. Strauss: “Arabella” al Metropolitan i al Truffaut • Es comenta l’òpera “Arabella” de Richard Strauss, que es projectarà en directe des del Metropolitan de Nova York al Cinema Truffaut (funció de dissabte a les 19.00). • Barceló en fa una mini classe d’història de la música: Strauss comença amb òperes vanguardistes i escandaloses (Salomé). Després de la Primera Guerra Mundial, com molts artistes (incloent Picasso), fa un retorn al classicisme. Arabella és una òpera del segle XX, però accessible, amb àries i estructura clàssica, sense estridències extremes. • Recorden que Barceló és qui redacta els fulletons explicatius que es reparteixen al Truffaut abans de les òperes en pantalla. 4.6. Grans veus al Liceu i a Girona • S’anuncia l’arribada de dues sopranos de primer nivell a Girona: Dina Kuznetsova (apareix al tall com Dina Sierra, però el context indica una gran veu internacional). Elisabeth Teige o Lise Davidsen (en l’àudio apareix com Elise Davidson), descrita com una de les veus líriques més prestigioses del moment. • Recorden un precedent: el recital de Peter Mattei / Peter Bence (en l’àudio: Pieter Benzala), que no va omplir la sala mitjana de l’Auditori, mostrant que a vegades el públic no és conscient del nivell del que se li ofereix. «Després, quan siguin grans, diran: ‘Jo vaig ser allà’.» 4.7. Organització, socis i prioritats • Sistema de reserves: 15 dies abans d’obrir al públic general, s’envia la programació als socis. Els socis tenen avantatge per reservar, però un cop obert al públic, es prioritza l’ordre de petició. • Difusió de les activitats: Butlletí per correu electrònic a tothom que ho sol·licita. Facebook i web amb calendari anual. 4.8. Volum d’activitat i finançament • L’any anterior van fer més d’una activitat per setmana de mitjana: - Xerrades a la Casa de Cultura, a La Mercè, activitats a l’estiu a Calella de Palafrugell, etc. • Finançament: Viatges al Liceu: cada persona es paga entrada i desplaçament. Les conferències són gratuïtes; quan hi ha ponents de fora, se’ls remunera amb imports moderats. Reben subvencions de l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i, recentment, una preselecció de la Generalitat per reforçar el concurs de joves cantants al març. 4.9. Futur i risc de “morir d’èxit” • Pregunten a Barceló si hi ha el perill que l’Associació “es mori d’èxit”. • Ell respon amb una visió històrica: Tot puja i tot baixa: hi haurà moments d’eufòria i d’altres de davallada. L’important és que hi hagi opcions culturals i llibertat d’escollir. Si un dia l’interès es desplaça a altres àmbits (com certàmens literaris), no passa res, mentre hi hagi oferta. «Tu has d’anar fent, i quan tens molt d’èxit, molt bé; i quan no, també.» • Es remarquen també els moments socials de l’entitat: tiberis, sopars i trobades inspirats en l’òpera. 5. Agenda teatral (concreta) del cap de setmana 5.1. Resum ràpid de programació • Bescanó: - “La presència” (Carme Marfà / Iago Alonso) – dissabte nit. • Teatre Municipal de Girona: - “La presència” – dimarts 25 i dimecres 26, totes dues funcions plenes. • Lloret de Mar: - “El maestro Juan Martínez estaba allí” (Xavier Albertí / Miguel Rellán) – avui divendres, 20.00. • CaixaForum Girona: - “Picasso, una idea” (Lorena Nogal) – dansa, divendres en dues sessions. • Sala La Planeta: - “Manual para seres vivos” (Companyia La Mula) – divendres, 18.00. - “El oficio de morir” (Marina Otero) – dissabte, 18.00 i 22.00. - Combat de dramaturgia (dilluns 1 de desembre, final Campillo vs. Martí Torres Maineris). • Teatre Municipal de Girona: - Espectacle de Miet Warlop (divendres i dissabte, 20.00). • El Canal (Salt): - “Cèl·lula, coixent, sis, faula” de Roser López Espinosa. • Teatre de Salt: - Angélica Liddell, funció matinera (1h 30’) a un quart de set del matí. 6. Novetats editorials i cinefília 6.1. Llibre “Per un grapat d’històries” • Es presenta el llibre “Per un grapat d’històries. Moments mítics del cinema” (Ara Llibres) de José María Buñol Durán (1975). • Contingut: Anècdotes i curiositats del món del cinema. Qui va ser la primera dona directora a l’Estat (no Anna Mariscal, sinó Helena Jordi). Història dels estudis Esplugas City, grans platós d’“spaghetti western”. Històries de rodatges, escàndols i moments mítics (com trobades entre Spielberg i Joan Crawford, etc.). • L’autor també ha escrit: “50 pel·lícules essencials sobre el periodisme” (recull de films sobre periodistes i oficis de la comunicació). Un llibre de memòria generacional sobre “Bola de Drac”. 6.2. Recordatori de grans films periodístics • Aprofitant el llibre sobre cinema i periodisme, els presentadors citen exemples clàssics: Primera plana (i els seus remakes). El gran carnaval. Altres films centrats en el quart poder i la premsa. 7. Cinema en cartellera i cicles 7.1. Estrena de “Dràcula” de Luc Besson • S’estrena una nova versió de “Dràcula” dirigida pel francès Luc Besson (pronunciat Lou Berson en l’àudio), amb Caleb Landry Jones i Sophie (Soy) Bleu. • Particularitat d’aquesta adaptació: Focalitza el personatge en la seva relació amb l’art més que en el terror o el component sexual. Dràcula, aquí, s’alimenta simbòlicament de creació artística. • Els presentadors comenten que, amb un enfocament tan lliure, quasi es podria haver creat un personatge nou en lloc de reutilitzar la figura clàssica de Dràcula. 7.2. “Frankenstein” de la Galícia a Netflix • Es menciona que la versió “Frankenstein” dirigida per F. Javier Gutiérrez / Galder Gaztelu-Urrutia (en l’àudio com Frankenstein de la Galícia) és disponible només a Netflix, malgrat haver passat pel Festival de Sitges i alguna sessió en sales. 7.3. El fenomen “Wicked” • A la cartellera arriba la segona part de l’adaptació cinematogràfica de “Wicked”, un any després de la primera. • Es connecta amb l’experiència personal d’un dels locutors: Va veure “Wicked” a Londres fa 20 anys, quan es jubilava. Ara la tornarà a veure a Madrid en versió espanyola en teatre. • La segona part del film continua la història de les bruixes Elphaba i Glinda, amb Cynthia Erivo, Ariana Grande, Jonathan Bailey i Jeff Goldblum com a Màgic d’Oz. 7.4. Cicle Truffaut: Truffaut al Truffaut • Al Cinema Truffaut segueix el cicle dedicat a François Truffaut: S’ha passat “La peau douce” (La piel suave), que un dels presentadors confessa no haver vist en el seu moment. S’ha projectat “Le dernier métro”, que barreja teatre i ocupació nazi. La propera sessió és “La femme d’à côté” (La fem de cotè), primera gran aparició de Fanny Ardant al costat de Gérard Depardieu. • S’aprofita per repassar la vida sentimental de Truffaut amb actrius com Catherine Deneuve, Jeanne Moreau i Fanny Ardant, i es menciona la seva descendència (Eva, Joséphine). 7.5. Cinema + òpera en directe • A banda del cicle Truffaut, al Truffaut també es projecta òpera en directe del Metropolitan, com “Arabella” de Strauss (vegeu secció 4.5). 8. Cloenda musical: “Els Professionals” i Maurice Jarre 8.1. La pel·lícula • El programa es tanca amb la música de “Els Professionals” (The Professionals) de Richard Brooks. • Reparteixen el record del repartiment: Claudia Cardinale, Burt Lancaster, Robert Ryan, Jack Palance, Lee Marvin. • Argument resumit: Un magnat contracta mercenaris per recuperar la seva esposa, suposadament segrestada per un revolucionari mexicà. Descobreixen que la dona no ha estat segrestada, sinó que ha fugit voluntàriament d’un marit miserable. Al final, la deixen marxar amb el revolucionari. Frase mítica de Lancaster (parafrasejada): «Hi ha qui és fill de puta perquè la seva mare era puta i no en té la culpa; i n’hi ha que ho són sense excusa.» 8.2. La música de Maurice Jarre • Es reivindica el compositor Maurice Jarre com un dels grans del cinema: “Lawrence d’Aràbia”, “Doctor Zhivago”, “El club dels poetes morts”, “Único testigo”, “El año que vivimos peligrosamente”, “Passatge a l’Índia”, “El hombre que pudo reinar”, “El dia més llarg”, entre d’altres. • Nascut a França el 1924 i mort als EUA el 2009, va compondre més de 150 bandes sonores. 9. Temes principals del podcast 9.1. Cultura local i infraestructures • Importància del Cinema Truffaut com a referent i «cinema del poble». • Relació entre cinema, teatre, òpera i institucions (Ajuntament, Diputació, Diari de Girona, Liceu, Auditori). • Festivals i espais com Temporada Alta, Sala La Planeta, El Canal, Teatre de Bescanó, Teatre Municipal de Girona, CaixaForum. 9.2. Divulgació de l’òpera • Treball constant dels Amics de l’Òpera de Girona per: Facilitar viatges col·lectius al Liceu. Organitzar xerrades i conferències. Atraure publics diversos (no només “elits”). Crear sinergies amb l’Auditori i altres equipaments locals. 9.3. Teatre contemporani i risc artístic • Programació atrevida de Temporada Alta: - Dramaturgia catalana emergent. - Dansa contemporània i creació internacional. - Teatre radical i performatiu (cas Angélica Liddell). 9.4. Cinema i memòria • Record d’obres clàssiques de Truffaut i del western crepuscular. • Nou cinema fantàstic (Dràcula, Frankenstein) i musicals (Wicked). • Llibres i anècdotes que preserven la memòria cinèfila. 10. Estructura temporal dels temes A continuació tens les seccions principals amb els temps d’inici i final aproximats, segons els punts marcats de la transcripció.
L’Informatiu23'L’Informatiu
Resum general L’edició d’L’Informatiu de Girona FM del 21 de novembre recorre l’actualitat de Girona ciutat i comarques amb un fort pes de tres grans blocs temàtics: • Habitatge i urbanisme: rehabilitació i usos d’edificis (Antic Cafè Gran Via), nova estratègia d’habitatge assequible, regeneració del Pont Major i tensions entre activisme veïnal i grans propietaris. • Polítiques socials i de drets: cas d’un menor migrant i els seus progenitors, reclam de la llei del sensellarisme, valors socials en l’esport base i atenció a la memòria històrica del franquisme. • Coneixement, economia i cultura: propostes de futur per a la Universitat de Girona (UdG), premi internacional en pedagogia, evolució de l’economia gironina i agenda cultural i esportiva. A continuació es detallen els temes principals, organitzats per àmbits. 1. Successos i seguretat 1.1. Menor abandonat a comissaria i detenció dels pares • Es detenen a Girona els pares d’un menor que el van deixar en una comissaria perquè fos reconegut com a menor estranger no acompanyat. • L’objectiu, segons la Policia Nacional, era accedir als beneficis administratius associats a aquesta condició. • En comprovar que al passaport constava un domicili de Girona, els agents van verificar la situació, van localitzar els progenitors i els van detenir per: - abandonament de menor - afavoriment de la immigració il·legal - frau a la Seguretat Social • Després de les diligències, els pares han quedat en llibertat. • La DGPPIA assumeix el cas i acaba acordant tornar el menor als seus pares. • La policia remarca que és la primera detenció a Girona per aquest patró delictiu. 1.2. Tall de llum al Barri Vell i les Pedreres • Un tall de subministrament elèctric afecta uns 500 clients entre el Barri Vell i les Pedreres. • L’origen: guspires en una torre de mitja tensió del grup Torre Gironella. • Entre els afectats hi ha les facultats del campus del Barri Vell de la UdG. 1.3. Cultiu de marihuana a Tossa de Mar • Detenen dues persones (home de 42 anys i dona de 36) per un cultiu de 1.828 plantes de marihuana en un habitatge de Tossa de Mar i dues edificacions annexes. 1.4. Agressió a Santa Coloma de Farners • L’Audiència condemna un acusat a 6 anys de presó per temptativa d’assassinat a Santa Coloma de Farners. • Es descarta la motivació racista, tot i la presència de simbologia d’extrema dreta i insults racistes d’un altre processat. • Es tenen en compte atenuants de trastorn mental lleu i reparació del dany. 1.5. Mort de Santi Reixac • Mor als 69 anys Santi Reixac, president del Consell Comarcal de la Garrotxa i alcalde de la Vall de Bianya. • Es decreten tres dies de dol oficial i se’n destaca el compromís amb el món local i el territori. 2. Urbanisme, habitatge i ciutat 2.1. Antic Cafè Gran Via: fre al deteriorament • Comencen les obres de consolidació interna a l’Antic Cafè Gran Via, a la cantonada de Plaça Independència amb avinguda Ramon Folch. • Objectiu: reforçar forjats i estructura interior per aturar-ne el deteriorament després d’anys d’abandonament. • No es preveuen canvis ni a la façana ni a la teulada. • L’edifici, avui degradat i enmig de processos judicials, és emblemàtic: - antic cinema Gran Via fins al 1987 - després bingo i cafè fins al 2004 • L’Ajuntament ja hi havia actuat subsidiàriament per evitar la caiguda de vidres. “Estan fent només la consolidació de l’estructura interior… és un primer pas” – Sergi Font 2.2. Baixos i entresols com a habitatges assequibles • Girona proposa reconvertir baixos comercials i entresols buits en habitatges assequibles, més enllà de les noves promocions. • L’estratègia, resumida en l’eslògan: “Habitatge renovat, habitatge assequible, habitatge per tothom.” • Dues línies clau: - Rehabilitar habitatges existents (accessibilitat, eficiència energètica, confort). - Detectar espais infrautilitzats (pisos buits, locals, entresols) que siguin compatibles amb ús residencial i activar-los com a nous habitatges. 2.3. Debat a Repensem Girona: més habitatge i nous formats • Les jornades Repensem Girona posen l’accent en la necessitat d’habitatge assequible en un context de fort creixement demogràfic. • Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat 3, destaca que: - només amb el sòl públic disponible no n’hi haurà prou. - cal aprofitar millor el parc existent però també nova construcció. • Propostes concretes: - canviar l’ús d’edificis abandonats a habitatge - aixecar més pisos sobre blocs ja construïts - desdoblar habitatges massa grans per generar més unitats. 2.4. Regeneració del Pont Major i Pla Destil·leries • Es debat com integrar la transformació del Pont Major amb el projecte per construir 441 pisos nous al barri, vinculat al Pla Destil·leries (dins el Pla de Barris). • Les actuacions sumen 24,9 M€ i busquen una regeneració integral, no només edificatòria. • Els arquitectes Itziar González i Xavi Matilla alerten que: - la regeneració ha d’incorporar nou habitatge però - cal evitar creixements aïllats desconnectats del barri. “El més important és que l’aportació de nous habitatges signifiqui millores per al conjunt del barri i no vinguin a incidir en una nova lògica de creixement aïllat…” • Es remarca la importància de: - espais de cooperació entre Ajuntament i veïns - preservar l’essència del barri i evitar una transformació purament especulativa. 2.5. Conflicte Ateneu Salvadora Catà – CaixaBank • L’Ateneu Salvadora Catà denuncia CaixaBank per un cas que qualifica d’especulació immobiliària. • El lloguer del local passa de 560 € a 2.700 € mensuals. • El banc ofereix vendre el local per 300.000 €; l’Ateneu fa una contraoferta de 120.000 €, inassumible per al banc. • Segons l’Ateneu, el local no va costar res a CaixaBank, que ara el voldria vendre a preu de mercat. “Ara ens el vol vendre a preu de mercat en el que podem anomenar… un cas claríssim d’especulació immobiliària.” – Pau Casa Coberta • L’Ateneu es presenta com una segona llar per centenars de veïns i funciona només amb quotes de socis, sense ajudes institucionals. 3. Política social, llengua i drets 3.1. Llei del sensellarisme: reclam d’acceleració • L’Ajuntament de Girona i Càritas Diocesana de Girona reclamen accelerar la llei del sensellarisme que es tramita al Parlament. • Esperen que la llei sigui efectiva a principis de 2026 i aporti: - recursos específics - garantia de drets per a les persones sense llar • Llancen la campanya “Amb llei, amb llar” amb activitats la setmana vinent, coincidint amb el dia de les persones sense llar. 3.2. Impuls del català en l’esport extraescolar • L’Ajuntament vol implicar entrenadors/es i monitors/es d’extraescolars esportives en l’ús del català. • Núria Riquelme, regidora de Llengua Catalana, assenyala que l’àmbit esportiu és clau per l’ús social de la llengua entre infants i joves. • Es prepara una jornada de sensibilització sobre: - la responsabilitat dels tècnics esportius com a figures educadores - la importància de dirigir-se en català als infants. 3.3. Memòria històrica: El franquisme a Girona • L’Ajuntament edita el llibre “El franquisme a Girona”, una obra col·lectiva que revisa la història de la ciutat durant la dictadura. • El volum analitza: - l’impacte cultural i lingüístic del règim - el paper de la llengua catalana en context de repressió - els primers brots de dissidència, tant vinculats a sectors eclesials com a la clandestinitat política. 4. Universitat de Girona i educació 4.1. Proposta d’Albert Ruda per al rectorat de la UdG Albert Ruda, candidat a rector i degà de Dret, defensa la necessitat d’un “canvi real i genuí” a la UdG. 4.1.1. Infraestructures i campus • Reconeix el Campus de Salut com un repte central, però demana: - un creixement endreçat però ambiciós en tots els campus - dignificar els edificis actuals abans de grans noves inversions. “Tenim molts edificis a la universitat que estan en condicions que encara no són dignes…” • L’Edifici de les Botinyanes, al Barri Vell, és vist com una oportunitat, però requerirà una inversió important. • Prioritat: confort per a PDI, PTGAS i estudiantat (climatització, condicions de treball i estudi). 4.1.2. Oferta acadèmica i residència • Propostes de nous graus i màsters: - suport al grau de Farmàcia - explorar Veterinària i Odontologia, aprofitant el futur Campus de Salut - repensar el mapa de titulacions amb criteri d’originalitat i disrupció (ex. graus en intel·ligència artificial). “Hem de mirar de ser originals. No podem tenir la mateixa oferta que té tothom. Hem de ser disruptius.” • Per fer front a la manca d’habitatge per estudiants, la candidatura ja manté contactes amb inversors privats per impulsar una tercera residència d’estudiants, clau per l’atracció de talent. 4.2. Premi internacional en pedagogia transformadora • Un projecte liderat per la UdG rep el Global Education Award 2025 en la categoria de pedagogia transformativa. • El guardó reconeix: - enfocaments innovadors en ensenyament i aprenentatge - ús creatiu de noves pedagogies per millorar l’experiència educativa. 5. Gastronomia, producte local i ciutat 5.1. Incendi al Restaurant Normal i Mas Marroch • Un incendi a la cuina del Restaurant Normal dels Germans Roca, a la Plaça de l’Oli del Barri Vell, crema la campana extractora i la xemeneia. • Els Bombers hi actuen amb sis dotacions; no hi ha ferits. • Veïns propers s’autoevacuen però poden tornar a casa un cop controlat el foc. • Josep Roca demana disculpes als veïns a la xarxa X. • Aquest és el segon ensurt recent per al grup: el 4 de novembre es va incendiar la cúpula de Mas Marroch a Vilablareix. 5.2. Menja’t Girona i receptari estacional • Girona presenta un receptari estacional amb una seixantena de plats de 25 restaurants del projecte Menja’t Girona. • El recull és fruit de: - tallers gastronòmics a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona - tallers d’horticultura lligats als productes de les Hortes de Santa Eugènia. • Gemma Geis i Carreras, vicealcaldessa i regidora de Promoció Econòmica, destaca la voluntat de: - posar en valor l’agricultura de proximitat - reforçar el vincle entre restauració local i producte de les Hortes de Santa Eugènia. • Productes protagonistes segons l’estació: - tardor: carbassa - hivern: col - primavera: faves i pèsols - estiu: tomàquet 6. Economia i energia a les comarques 6.1. Exportacions gironines a l’alça • Les exportacions de les comarques gironines creixen un 8,3% al setembre i freguen els 6.400 M€ acumulats l’any. • El principal motor del creixement és el sector químic, especialment el farmacèutic, amb un increment proper al 50% en un sol mes. 6.2. Bones pràctiques a l’atenció primària • Un 71% de les àrees bàsiques de salut de la Regió Sanitària de Girona són valorades per bones pràctiques, segons la Central de Resultats. • L’ABS de la Vall d’en Bas encapçala el rànquing d’atenció primària. 6.3. Energia renovable a l’Alt Empordà (PLATER) • El PLATER preveu que l’Alt Empordà generi abans del 2050: - 1.526 MW d’energia solar - 1.400 MW d’energia eòlica • Per a la fotovoltaica, es preveuen plaques en 1.620 hectàrees de sòl no artificialitzat. • El document ha estat presentat per l’Institut Català d’Energia als representants dels 68 municipis de la comarca. 7. Cultura i espectacles 7.1. Concert de comiat de La Fúmiga a Empúries • El Festival Portal Blau avança el primer nom de l’edició d’estiu vinent. • La Fúmiga, en plena gira de comiat, actuarà al Fòrum Romà d’Empúries la nit del 7 d’agost. • El concert serà dins el recinte arqueològic, reforçant la combinació de patrimoni històric i música en directe. 8. Esports: baixa de Porto al Girona FC • Es confirmen els pitjors pronòstics per a Porto, extrem del Girona FC. • Lesió al genoll esquerre amb trencament del lligament encreuat anterior. • Es perdrà tota la temporada, afegint-se a altres baixes de llarga durada com les de Juan Carlos i Iván Martín. • El Girona es queda amb un efectiu menys en un moment clau de la competició. 9. Eixos temàtics principals 9.1. Habitatge i ciutat • Renovació d’edificis emblemàtics (Antic Cafè Gran Via). • Estratègies per crear habitatge assequible (baixos, entresols, desdoblaments, canvi d’usos). • Debat sobre regeneració urbana i barris (Pont Major, Pla Destil·leries). • Conflictes de pressió immobiliària sobre equipaments socials (Ateneu Salvadora Catà). 9.2. Polítiques socials, drets i llengua • Protecció de menors migrants i responsabilitat dels progenitors. • Lluita contra el sensellarisme i demanda d’una llei amb recursos. • Impuls de l’ús del català en l’esport formatiu. • Recuperació de la memòria del franquisme a Girona. 9.3. Coneixement, economia i futur • Reptes estratègics de la UdG (Campus de Salut, noves titulacions, residències). • Reconèixer iniciatives d’innovació pedagògica premiades internacionalment. • Evolució positiva de les exportacions i desplegament de renovables a l’Alt Empordà. 10. Cites destacades “Hem de mirar de ser originals. No podem tenir la mateixa oferta que té tothom. Hem de ser disruptius.” – Albert Ruda “És una llei molt necessària… serà el portant del sensellerisme.” – Àngels Camós “Ara ens el vol vendre a preu de mercat… un cas claríssim d’especulació immobiliària.” – Pau Casa Coberta “Independentment de l’alçada i la volumetria, el més important és que l’aportació de nous habitatges signifiqui millores per al conjunt del barri.” – Xavi Matilla
Ens patina l'embrague31'Ens patina l'embrague
Programa de la Fundació Drissa pensat, conduït i produït per persones amb problemes de salut mental.
Els 4 Rius51'Els 4 Rius
En aquest episodi de Els 4 Rius a Girona FM, el programa d'actualitat aborda l'impacte de les sancions per velocitat a Girona, combinat amb una profunda anàlisi cinematogràfica de la mà de Carles Ribas, posant èmfasi en el paper del cinema Truffaut. S'estrena l'espai Radar Social amb Josep Salvat, on es discuteix el futur tecnològic de Catalunya, l'aposta per la intel·ligència artificial i l'economia social. Finalment, Clàudia Ramírez aporta el seu toc expert a Amor en Sintonia, desgranant els silencis que sovint distancien les parelles i oferint eines pràctiques per fomentar la comunicació conscient i l'empatia en la vida quotidiana dins de les relacions.
La tertúlia de Girona FM53'La tertúlia de Girona FM
Resum general Tertúlia de Girona FM centrada en el paper de la cultura com a motor social, econòmic i democràtic, amb una mirada molt gironina però amb exemples nacionals i internacionals. Els tertulians (Maite Esteve, Anna Sala i Ricard Planas) aborden: • Infrafinançament i precarietat del sector cultural i la necessitat de coordinar Cultura i Economia. • Burocràcia i subvencions com a gran obstacle perquè equips petits puguin treballar en cultura i lectura. • El valor de la col·laboració públic-privada (fundacions, empreses, festivals, projectes gironins) per sostenir i impulsar iniciatives. • La cultura com a I+D de la societat: cohesió, pensament crític, creativitat i benestar. • Memòria històrica i franquisme: transmissió intergeneracional, paper de llibres, museus i cinema per entendre el passat i defensar la democràcia. • Lectura i jovent: etapa crítica a l’adolescència, però també molta lectura i ús intensiu de biblioteques en altres franges d’edat. • Política i desafecció democràtica: canvis constants de consellers, promeses incomplertes, creixement del vot a l’extrema dreta. • Reconeixement a projectes i figures clau de la cultura gironina (Bonart, Temporada Alta, orquestres, biblioteques) i homenatge final a Ernest Lluc i al seu llegat. 1. Obertura i presentació de la tertúlia Participants i to inicial (segons 1–90) • El programa entra en temps de La tertúlia de Girona FM, amb referència al fred i al canvi climàtic com a context. • Presentació dels tertulians: - Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura. - Anna Sala, directora de la Biblioteca de Sarrià de Ter. - Ricard Planas, editor de la revista Bonart i gestor cultural. "Tenim la sort [...] de tenir un país que brolla talent cultural excel·lent" (Maite Esteve) L’objectiu: parlar de cultura, polítiques públiques i Girona, a partir d’una trobada recent entre les conselleres de Cultura i d’Economia. 2. Cultura, economia i polítiques públiques 2.1. El vincle necessari entre Cultura i Economia (segons 51–150) • Maite Esteve explica una sessió del Cercle de Cultura del Cercle d’Economia de Barcelona, amb: - La consellera de Cultura (Sònia Hernández). - La consellera d’Economia (Alícia). • Idees clau: - Cal que Cultura i Economia treballin plegades; és un binomi estructural, no una anècdota. - La cultura sol tenir els pressupostos més estrets de l’administració, malgrat el seu impacte. - Reivindicació d’una planificació a llarg termini, més enllà de legislatures curtes. 2.2. Talent cultural i fuga de cervells (segons 177–258) • Catalunya és descrita com un país que “brolla talent cultural excel·lent”, però: - Sense recursos, el talent o emigra (Madrid, Màlaga…) o desapareix. - Cal que l’empresa entengui la cultura com una inversió i no només com a patrocini cosmètic. • Es reclama una col·laboració públic-privada real, no duplicar estructures ni programes. 2.3. Inestabilitat política i absència d’estratègia (segons 305–363, 683–733) • Ricard Planas recorda que: - S’han encadenat fins a vuit consellers de Cultura en menys de set anys. - No hi ha plans de cultura vertebradors i estables a 15–20 anys. • S’oposa l’exemple d’un antic pla de cultura consensuat (Max Cahner) amb la volatilitat actual. "Hi ha debats com el de cultura d’un país [...] que no es poden arreglar en una legislatura." 3. Burocràcia, subvencions i gestió cultural 3.1. Asfíxia burocràtica (segons 774–842) • L’Anna Sala denuncia que la paperassa administrativa ocupa gran part de la seva jornada: - Preparar licitacions, contractacions i justificacions. - Sensació de "no sé si faig de bibliotecària o de tècnica administrativa". • Perillen funcions bàsiques: - Tenir diners per a llibres però no prou mans ni temps per entrar-los al catàleg. 3.2. Subvencions: cost-benefici i desincentius (segons 842–1114) • Problemes estructurals de les subvencions: - Cal avançar els diners: l’entitat s’endeuta i cobra tard. - Demanar 1.500 € o 10.000 € implica gairebé la mateixa càrrega burocràtica. - En molts casos, no surt a compte demanar ajudes petites. • En ajuntaments petits: - Fins i tot subvencions en espècie impliquen passar per plens, juntes de govern, informes… - Es tensa el personal i es duplica feina. "Les subvencions són per un volum. Per 1.500 € és que ni t’hi posis." 3.3. NexGeneration i IVA: exemples concrets (segons 1073–1200) • Es critica la gestió dels fons Next Generation: - Massa complexitat, insuficient assessorament, “absurdes” per a entitats culturals petites. • Exemple impactant: - Una fundació vinculada a Vall d’Hebron que renova totes les habitacions oncològiques infantils. - Quan arriba el 21% d’IVA, la fundació ha de buscar diners extres només per pagar aquest impost. - Amb aquests diners es podrien renovar més habitacions, però la legislació fiscal ho impedeix. 3.4. Desgravacions fiscals i llei de mecenatge (segons 481–581, 1224–1276) • Es compara amb altres models: - Model anglosaxó: 40% finançament públic / 60% recursos propis (ticketing, màrqueting, mecenatge). - França: llei de mecenatge més accessible. • Debat sobre desgravacions: - Alguns experts veuen el risc que condicionin el repartiment de recursos. - Altres reclamen plantejaments estructurals potents i estables. 4. Cultura com a I+D social i motor econòmic 4.1. La cultura com a recerca i desenvolupament social (segons 1300–1367) • Es formula una idea clau: "Reconèixer la cultura com l’I + D de la societat." • Cultura = creativitat + reflexió + cohesió: - La cultura iguala persones molt diverses en un mateix espai (un concert, una exposició…). - Actua com a cohesionador social i reduir pors i prejudicis. 4.2. Impacte econòmic del sector cultural (segons 1476–1519) • Es recorda que el sector cultural a Catalunya: - Aporta 5.186 milions d’euros en VAB (valor afegit brut). - Sectors forts: llibre i audiovisual. - El cinema continua patint greu fragilitat d’estructures i públic. 4.3. Exemples de lideratge i excel·lència: Bonart (segons 1544–1796) • La revista Bonart compleix 26 anys i s’expandeix a Llatinoamèrica (Colòmbia, Mèxic, Arco, etc.). • Maite Esteve la posa com a exemple d’excel·lència en paper: - Edicions acurades, gairebé com a obra d’art. - Resistència a la desaparició del paper en plena digitalització. • Ricard Planas explica monogràfics recents: - Un dedicat a Joan Brossa i la literatura. - Un altre a art i alimentació, coincidint amb Catalunya com a regió mundial de la gastronomia. - Anàlisi de la relació entre artistes, gastrònoms, arquitectes i dissenyadors industrials. "Entre funcionalitat i artisticitat hi ha aquesta mixtura tan maca que s’ha de poder explotar." 5. Girona com a ecosistema cultural 5.1. Projectes i iniciatives a Girona (segons 1845–1984) • Es reivindica Girona com a ciutat amb una agenda cultural intensíssima: - Concerts, festivals, exposicions, propostes híbrides. • Exemples: - G Orquestra a l’Auditori de Girona: combinació de música, llum i so. - Flamenc G inaugurant un festival a les escales de la Catedral, amb gran èxit de públic. • Es parla de La Fundació Girona Est i el projecte de ciutat policromada, per activar culturalment zones sovint oblidades com Girona Est. 5.2. Col·laboració públic-privada a Girona: Temporada Alta i Sinfònica de Cobla i Corda (segons 1902–2073) • Es destaca la Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya: - Impulsada per la família Planes (Metalquimia). - Combina la Cobla Principal de la Bisbal amb joves músics formats al país. - Projectes que han guanyat diversos Premis Enderrock. • Temporada Alta (Girona i Salt): - Referent internacional de les arts escèniques. - Basat en una aliança sòlida entre sector privat i institucions públiques. - Lideratge històric de Salvador Sunyer, que tot i jubilar-se continua molt actiu. "El bon líder és aquell que sap cohesionar un equip potent i que treballen tots en la mateixa direcció." 5.3. Debat públic-privat en directe: Eloi Planes i Salvador Sunyer (segons 1984–2054) • Es promociona una trobada oberta a Girona: - Cara a cara entre Eloi Planes (president de la Fundació Catalunya Cultura i executiu de Fluidra) i Salvador Sunyer (Temporada Alta). - Lloc: Palau Solterra / Casa Solterra (seu dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat a Girona). - Hora: dilluns, 18.30 h. • Objectiu: explicar com i per què l’empresa gironina ha donat suport a Temporada Alta, i reflexionar sobre models de col·laboració. 5.4. Cultura i desenvolupament local al Pirineu (segons 2054–2121) • Es menciona el cas d’un micropoble del Pirineu (prop d’Andorra) que s’ha convertit en primer poble autosostenible gràcies a: - Un festival cultural impulsat per la família Planes. - Un model on la cultura és al centre del desenvolupament econòmic i comunitari. 6. Memòria històrica, franquisme i educació democràtica 6.1. 50 anys de la mort de Franco i memòria familiar (segons 2121–2242) • Es recorda que fa 50 anys de la mort de Franco i s’obre un bloc sobre memòria històrica. • Maite Esteve explica com el seu avi li relatava la Guerra Civil: - Un capítol cada dia a la sobretaula. - Històries personals de por, presó i riscos diaris. "Us ho explico perquè no oblideu i us ho explico sobretot perquè no hi torneu." • Es remarca que moltes famílies no en parlaven durant anys per por o trauma, i això ha deixat un buit en la transmissió. 6.2. Història local de la dictadura a Girona (segons 2266–2335) • Es presenta un llibre coordinat per Lluís Serrano sobre la història de Girona durant la dictadura franquista (antic “llibre de fires”, ara “llibre de tardor”). • Amb aportacions d’historiadors com Xavier Carmaní, Josep Clara Resplandis, Maxi Fuentes, Pep Cuanté, Joan Vicente i Narcís Salleras. • Es defensa que els adolescents gironins haurien de llegir-lo per saber: - Què va passar a la seva ciutat. - Que la dictadura no és un concepte abstracte, sinó una realitat local i quotidiana. 6.3. Nous llenguatges per a la memòria: cinema d’animació (segons 2335–2382) • Es mentona una pel·lícula d’animació sobre Josep Bartolí, exiliat republicà, com a exemple de: - Com la memòria històrica pot arribar als joves a través de nous formats (animació, plataformes digitals). - Necessitat de combinar llibres i nous llenguatges audiovisuals per arribar a generacions TikTok. 7. Lectura, jovent i biblioteques 7.1. Hàbits lectors segons l’edat (segons 2382–2438) • L’Anna Sala matisa el tòpic "els joves no llegeixen": • Patró que observen a les biblioteques: - 0–12 anys: altíssima demanda de llibres, entusiasme per la biblioteca. - 12–16/17 anys: baixada important de lectura (etapa adolescent crítica). - A partir dels 17–18: molta gent hi torna i recupera l’hàbit lector. • Conclusió: cal evitar generalitzacions pessimistes, hi ha molts joves que llegeixen molt. 7.2. Biblioteques com a espai comunitari i de refugi (segons 2997–3054) • Maite Esteve recorda la seva infància a la biblioteca de la Casa de Cultura de Girona, com a espai d’acollida i creixement. • Es destaquen diverses biblioteques com a: - Punts de trobada de barri. - Espais de refugi climàtic i emocional (semblant als museus). • Lloat el personal bibliotecari: "Tothom amb una vocació… no he trobat ningú a biblioteques que hi sigui només de passada." • Reivindicació de més recursos humans i millors condicions laborals. 8. Democràcia, desafecció i extrema dreta 8.1. Enquestes i cansament democràtic (segons 2468–2591) • Es comenta una enquesta on: - Baixa el percentatge de ciutadans que veuen la democràcia com el millor sistema possible. - Especialment entre joves: 4 de cada 10 mostren dubtes o predisposició a altres sistemes. • S’assenyalen possibles causes: - Desconeixement del que implica una dictadura (especialment per a dones i col·lectius vulnerables). - Cansament i frustració amb unes institucions que no resolen problemes. • Es vincula amb el creixement de l’extrema dreta i del vot de protesta: - Es vota "per rebot" contra els partits tradicionals. - Es posa en perill drets consolidats en només quatre anys. 8.2. Política, responsabilitat i promeses (segons 2591–2698) • Crítica a la classe política: - Es pot prometre el que es vulgui sense conseqüències si després no es compleix. - En el sector privat, l’incompliment sistemàtic significaria acomiadament. • Es proposa un mecanisme de seguiment de programes electorals: - Exemples positius com l’alcalde Víctor Puga a l’Escala, que treballa amb un checklist de promeses. • Es denuncia la complexitat dels marcs jurídics i administratius que fa molt difícil transformar res, alimentant el populisme. 9. Museus, canvi de models i drets culturals 9.1. Museus, immobilisme i informe Borja-Villel (segons 2899–2979) • Ricard Planas comenta el cas de Manuel Borja-Villel (exdirector del Reina Sofia): - Fitxat per la Generalitat per repensar la museologia catalana. - Presentarà un informe amb propostes de canvi. • Problema de fons: - Hi ha un Pla de Museus ben fet, però moltes dinàmiques no s’actualitzen. - Els museus han d’adaptar-se a noves societats i nous públics. 9.2. Museus i biblioteques com a catedrals laiques (segons 2964–3026) • Ricard defineix els museus com la seva “catedral agnòstica”: "Són espais molt interessants, de refugi, com les biblioteques." • Durant la Covid i en onades de calor, museus i biblioteques han funcionat com a refugis culturals i climàtics. • Es connecta amb l’augment de lectura i compra de llibres durant la pandèmia malgrat el tancament de llibreries. 10. Homenatge a Ernest Lluc 10.1. Relació amb Girona i llegat polític (segons 3054–3149) • Es recorda que avui fa 25 anys de l’assassinat d’Ernest Lluc per ETA. • Vincles amb les comarques gironines: - Casat a Banyoles. - Casa a Maià de Montcal, on està enterrat. - Diputat al Congrés per Girona als anys 1977 i 1979. • Es valora positivament que la Biblioteca Ernest Lluc de Girona porti el seu nom, per mantenir viva la memòria entre els joves. 10.2. Sanitat universal i cultura del diàleg (segons 3125–3170) • Principals aportacions: - Pare de la Llei de Sanitat Universal a Espanya: va permetre que la sanitat pública arribés a tothom. - Intel·lectual, economista i polític que sempre va defensar el diàleg. "Va defensar sempre el diàleg i per defensar el diàleg el van matar." • La tertúlia acaba amb un record emotiu i un reconeixement explícit al seu llegat. 11. Tancament de la tertúlia 11.1. Comiat i retorn a Girona FM (segons 2698–3200) • Es valora la funció de Girona FM com a emissora municipal: - Donar veu a temes de proximitat (neteja, seguretat, cultura…). - Actuar com a altaveu ciutadà. • Es tanca la tertúlia amb agraïments als convidats i recordant: - L’acte de dilluns amb Eloi Planes i Salvador Sunyer. - El retorn del programa dilluns següent a les 10 del matí. "Les tertúlies les feu vosaltres" — el locutor reivindica el paper dels convidats i de la ciutadania. Tags • cultura • polítiques culturals • burocràcia • subvencions • col·laboració públic-privada • mecenatge • llei de mecenatge • fundacions • biblioteques • lectura • joventut • museus • Bonart • gastronomia i art • Temporada Alta • Girona Est • Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya • democràcia • extrema dreta • memòria històrica • franquisme • Guerra Civil • educació • sanitat universal • Ernest Lluc • Girona FM • La tertúlia de Girona FM Seccions de l’episodi [Les marques de temps són aproximades, en segons, segons el tall facilitat.] { "start_second": 1, "end_second": 90, "section_title": "Introducció, fred i presentació dels tertulians", "section_summary": "El conductor obre La tertúlia de Girona FM parlant del fred i del canvi climàtic de fons. Presenta Maite Esteve, Anna Sala i Ricard Planas, tots tres vinculats al món de la cultura, i s’anuncia que es parlarà de cultura, economia i Girona." } { "start_second": 51, "end_second": 204, "section_title": "Conselleries de Cultura i Economia: visió sobre el valor econòmic de la cultura", "section_summary": "Maite Esteve explica la trobada al Cercle de Cultura del Cercle d’Economia amb les conselleres de Cultura i d’Economia. Es remarca la necessitat que Cultura i Economia treballin plegades, l’històric infrafinançament del sector cultural i la importància d’una mirada estratègica a llarg termini." } { "start_second": 204, "end_second": 305, "section_title": "Talent cultural, fuga de creadors i relació empresa-cultura", "section_summary": "Es debat com el gran talent cultural de Catalunya sovint marxa a Madrid o Màlaga per falta de recursos. Maite Esteve insisteix que, sense suport i espais de creació, el talent desapareix. S’insisteix en picar pedra perquè l’empresa entengui la cultura com una inversió estratègica." } { "start_second": 305, "end_second": 403, "section_title": "Experiència pública de Ricard Planas i inestabilitat de les polítiques culturals", "section_summary": "Ricard Planas relata la seva breu experiència al Departament de Cultura, destaca la capacitat dels tècnics però critica la manca de directrius clares i consensos duradors. Es recorda el pla de cultura de Max Cahner com a model i es denuncia el ball de consellers de Cultura en pocs anys, que impedeix continuïtats." } { "start_second": 363, "end_second": 459, "section_title": "Arquitectura administrativa i desconnexió públic-privada", "section_summary": "Es critica una arquitectura administrativa massa complexa que fa difícil executar pressupostos, fins al punt que alguns diners de cultura queden sense gastar. Ricard Planas denuncia que públic i privat gairebé no treballen plegats i que hi ha duplicitats d’estructures. Es posa d’exemple la feina de la Fundació Catalunya Cultura amb pocs recursos." } { "start_second": 481, "end_second": 616, "section_title": "Mecenatge, models internacionals i funció social de la cultura", "section_summary": "Es compara el model anglosaxó, on els museus han d’obtenir fins al 60% dels seus recursos via ticketing i màrqueting, amb la realitat catalana. Es parla de la llei de mecenatge a França i de la necessitat de desgravacions fiscals, però també de veus crítiques que demanen reformes estructurals més àmplies. Es debat com la cultura ha perdut pes enfront d’altres causes socials en l’agenda de les fundacions." } { "start_second": 616, "end_second": 733, "section_title": "Cultura i educació com a qüestions de país i més enllà d’una legislatura", "section_summary": "Maite Esteve narra una anècdota amb el cap de finances de l’MIT per il·lustrar que temes com cultura i educació requereixen 20 anys de continuïtat. Es critica que cada nou conseller de Cultura canviï criteris i obligui el sector a tornar-se a presentar i justificar. Es reivindica el paper de les fundacions com a sostenidors de l’estat del benestar quan l’administració flaqueja." } { "start_second": 752, "end_second": 842, "section_title": "Burocràcia que ofega les biblioteques i la feina cultural", "section_summary": "El conductor apunta al pes de la burocràcia i Anna Sala confirma que la paperassa les ofega. Explica que dedica molt temps a licitacions i contractacions i que això li resta temps per fer de bibliotecària. Tem que, tot i tenir subvencions per llibres, no tindran temps d’entrar-los al catàleg i posar-los a disposició dels usuaris." } { "start_second": 842, "end_second": 977, "section_title": "Subvencions, endeutament previ i gestió impossible per a equips petits", "section_summary": "Maite Esteve comenta que les conselleres són conscients de la complexitat de les subvencions: les entitats han d’avançar diners i necessiten personal especialitzat només per tramitar ajudes. Sovint, si l’import és petit, no surt a compte demanar-les. Anna Sala explica el cas d’ajuntaments petits on fins i tot les subvencions en espècie generen una cascada de tràmits interns (plens, juntes, informes)." } { "start_second": 977, "end_second": 1114, "section_title": "Cost real de les subvencions i límit de les ajudes europees", "section_summary": "Es denuncia que es paga personal altament qualificat per fer tasques merament administratives. Es proposa externalitzar la gestió de subvencions per alliberar tècnics culturals. S’explica que entitats importants s’han penedit de demanar reconeixements d’“interès excepcional” per les càrregues burocràtiques. Es qualifiquen de gairebé impossibles de gestionar les ajudes Next Generation per a cultura." } { "start_second": 1114, "end_second": 1200, "section_title": "Next Generation, IVA i exemples concrets de desincentiu", "section_summary": "Ricard Planas assenyala que demanar 100 o 10.000 euros implica la mateixa càrrega administrativa, i que alguns ajuntaments no sabien que havien d’assumir l’IVA de grans projectes subvencionats. Maite Esteve explica el cas d’una fundació que ha renovat les habitacions d’oncologia infantil a Vall d’Hebron i s’ha trobat amb un 21% d’IVA multimilionari, que obliga a buscar més recursos privats en lloc de destinar-los a millorar encara més el servei." } { "start_second": 1200, "end_second": 1276, "section_title": "Prioritats de país: serveis socials, cultura, educació i infraestructures", "section_summary": "Es critica que Hisenda no consideri estratègics ni el sector social ni el cultural, tot i el seu paper vertebrador. Es reflexiona sobre com la inversió pública es focalitza sovint en infraestructures (carreteres) i no prou en educació, serveis socials i cultura, que són els veritables motors de recerca, innovació i cohesió social." } { "start_second": 1300, "end_second": 1449, "section_title": "La cultura com a I+D de la societat i lliçons oblidades de la pandèmia", "section_summary": "Es cita la idea que la cultura és la I+D de la societat, ja que genera creativitat, pensament i cohesió. Maite Esteve explica un discurs d’Eloi Planes en què demana imaginar una Catalunya sense cultura (teatres, museus, patrimoni, Sagrada Família) per visualitzar el buit que deixaria. Es recorda que durant la pandèmia la lectura, l’art i la música van sostenir l’ànim de molta gent, però un cop reoberta la vida quotidiana, la societat ha oblidat ràpid aquesta experiència." } { "start_second": 1476, "end_second": 1544, "section_title": "Impacte econòmic de la cultura i estat del cinema", "section_summary": "Ricard Planas recorda que el sector cultural genera més de 5.000 milions d’euros de VAB a Catalunya i que és un dels grans sectors econòmics (especialment el llibre i l’audiovisual). Malgrat això, el cinema continua patint greus dificultats de recuperació de públic i estabilitat, tot i l’èxit simbòlic d’autors com Albert Serra." } { "start_second": 1544, "end_second": 1796, "section_title": "Bonart, paper, excel·lència i art & gastronomia", "section_summary": "Es celebra el 26è aniversari de la revista Bonart i la seva expansió a Llatinoamèrica i fires internacionals. Maite Esteve en destaca l’excel·lència en el format paper, en un context de crisi de la premsa impresa. Es parla del retorn del paper com a suport menys efímer que el digital i del monogràfic de Bonart sobre art i alimentació, aprofitant que Catalunya és regió mundial de la gastronomia. S’analitza el maridatge entre art, gastronomia, disseny i arquitectura, amb exemples de cuiners i dissenyadors vinculats a les comarques gironines." } { "start_second": 1845, "end_second": 1984, "section_title": "Projectes culturals gironins i nous formats artístics", "section_summary": "Es reivindica que, malgrat les dificultats, a Girona hi ha una allau d’activitats culturals. Es destaquen exemples d’hibridació artística com la G Orquestra a l’Auditori, combinant música i llums, i el festival Flamenc G a les escales de la Catedral, ple de públic. També es menciona la tasca de la Fundació Girona Est i l’aposta per la cultura com a eina de transformació de barris." } { "start_second": 1902, "end_second": 2073, "section_title": "Col·laboració públic-privada: Sinfònica de Cobla i Corda i Temporada Alta", "section_summary": "Es parla de la Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya, impulsada per la família Planes (Metalquimia), que combina la Cobla Principal de la Bisbal amb joves músics del país i col·laboracions amb cantants reconeguts. El projecte ha rebut diversos Premis Enderrock. Es destaca també Temporada Alta com a referent internacional nascut a Girona i Salt, fruit d’una col·laboració estreta entre sector privat i institucions públiques, amb el lideratge clau de Salvador Sunyer i un equip potent." } { "start_second": 1984, "end_second": 2121, "section_title": "Debat Eloi Planes – Salvador Sunyer i cultura com a motor rural", "section_summary": "Maite Esteve anuncia una xerrada entre Eloi Planes i Salvador Sunyer al Palau Solterra, seu territorial de Cultura, per explicar la relació entre empresa gironina i Temporada Alta. Es comenta també el cas d’un micropoble del Pirineu que, gràcies a un festival cultural impulsat per la família Planes, s’ha convertit en un model de poble autosostenible, demostrant que la cultura pot ser un motor de desenvolupament local." } { "start_second": 2121, "end_second": 2335, "section_title": "50 anys de la mort de Franco i transmissió de la memòria", "section_summary": "Aprofitant els 50 anys de la mort de Franco, s’obre un bloc sobre memòria històrica. Maite Esteve relata com el seu avi explicava la Guerra Civil a la família per evitar que es repetís. Es constata que moltes famílies van callar durant anys per por i que hi ha un dèficit de transmissió de memòria als joves. Es presenta un llibre coral coordinat per Lluís Serrano sobre la història de Girona durant la dictadura com a eina perquè els adolescents entenguin què va passar a la seva ciutat." } { "start_second": 2335, "end_second": 2438, "section_title": "Nous llenguatges per a la memòria i hàbits lectors dels joves", "section_summary": "Es destaca el film d’animació sobre Josep Bartolí com a exemple de memòria històrica adaptada als llenguatges que consumeixen els joves (filmin, animació). Tot seguit, l’Anna Sala desmunta el tòpic que els joves no llegeixen: la franja infantil és molt lectora, hi ha un sotrac a l’adolescència, però molts recuperen l’hàbit a partir dels 17–18 anys. Es reclama no generalitzar ni estigmatitzar tota una generació." } { "start_second": 2468, "end_second": 2698, "section_title": "Desafecció democràtica, extrema dreta i responsabilitat política", "section_summary": "S’analitza una enquesta que mostra una caiguda en la confiança en la democràcia, sobretot entre joves, encara que el suport obert a la dictadura continua minoritari. Es vincula aquest cansament amb el creixement del vot a l’extrema dreta i el vot de protesta per frustració amb les polítiques tradicionals. Es denuncia que la política permet fer promeses sense conseqüències, a diferència del món privat, i es reivindica l’exemple d’alcaldes com Víctor Puga, que fan seguiment rigorós del seu programa." } { "start_second": 2698, "end_second": 2899, "section_title": "Funció de les ràdios municipals i poder judicial qüestionat", "section_summary": "Es posa en valor la funció de Girona FM com a emissora municipal que tracta temes quotidians i culturals. S’apunta breument el debat sobre el fiscal general i la independència del poder judicial a Espanya, però sense aprofundir-hi, i es fa un paral·lelisme amb l’herència franquista a les estructures de poder." } { "start_second": 2899, "end_second": 3054, "section_title": "Museus, immobilisme i espais culturals com a catedrals laiques", "section_summary": "Ricard Planas comenta l’encàrrec a Borja-Villel per repensar els museus catalans i la resistència a canvis en alguns equipaments. Es reivindica el paper dels museus com a catedrals agnòstiques, espais de refugi semblants a les biblioteques, especialment visibles durant la Covid i en episodis de calor extrema. Maite Esteve recorda la seva infància a la biblioteca de la Casa de Cultura i es demana reforçar plantilles i condicions del personal bibliotecari." } { "start_second": 3054, "end_second": 3170, "section_title": "25 anys de l’assassinat d’Ernest Lluc i el seu llegat", "section_summary": "Es commemoren els 25 anys de l’assassinat d’Ernest Lluc per ETA. Es recorda la seva estreta relació amb les comarques gironines, la seva tasca com a diputat per Girona i la seva figura com a economista i acadèmic. Sobretot, es reivindica el seu paper com a ministre de Sanitat que va impulsar la sanitat universal per a tothom, i com a defensor del diàleg polític, per la qual cosa va ser assassinat. Es valora positivament que la biblioteca de Girona porti el seu nom per mantenir viu el seu llegat." } { "start_second": 3170, "end_second": 3200, "section_title": "Comiat i recordatori de la propera tertúlia", "section_summary": "El conductor agraeix als tertulians la conversa centrada en la cultura i la ciutat. Es recorda la xerrada entre Eloi Planes i Salvador Sunyer al Palau Solterra i s’anuncia que la tertúlia tornarà dilluns vinent a les 10 del matí. Es tanca el programa quan són les 11 h amb un breu ‘Fins demà!’." }
El primer cafè55'El primer cafè
En aquesta edició del programa El primer cafè, hem aprofundit en l'actualitat més rabiosa de Girona. L'habitatge assequible ha ocupat el centre del debat, amb propostes municipals per reconvertir espais buits i la preocupació pel futur de l'Ateneu Salvador Acatà davant l'especulació bancària. En l'àmbit cultural, el festival Flamengí s'ha consolidat com un èxit unànime, destacant el seu caràcter obert al carrer i les noves aliances internacionals. Les notícies educatives i esportives també han tingut protagonisme, especialment amb el reconeixement de projectes pedagògics gironins i la gestió dels esports d'hivern per als joves a la Cerdanya. Tot plegat amanit amb una previsió meteorològica que ens recorda l'entrada del fred hivernal a totes les comarques.
- L’Entrevista Municipal25'
L'Entrevista als candidats a rector de la UdG. José Manuel Fernández-Real
Resum general Entrevista a José Manuel Fernández Real, candidat a rector de la Universitat de Girona (UdG), dins el cicle dedicat als tres aspirants al rectorat. L’entrevista gira entorn de: • La seva idea força: posar el coneixement al centre i “construir ponts” dins i fora de la universitat. • El seu perfil de metge i investigador, i com això condiciona el seu projecte. • La necessitat de millorar la governança, la comunicació i la cohesió entre col·lectius (PDI, PTGAS i estudiants). • El Campus de Salut i el nou hospital Trueta com a gran oportunitat estratègica fins a 2031. • Els espais universitaris, l’habitatge i l’atracció de talent com a reptes de ciutat i de país. • La internacionalització, els sabàtics i el mapa de càtedres. 1. Perfil del candidat i motivació 1.1. Qui és José Manuel Fernández Real • 63 anys, metge especialista en endocrinologia i nutrició. • Degà de la Facultat de Medicina de la UdG. • Cap de secció a l’Hospital Dr. Josep Trueta. • Investigador de l’IDIBGI i del CIBEROBN, especialitzat en obesitat, diabetis, metabolisme i microbiota intestinal. • Guardonat amb premis de recerca biomèdica i president de l’Associació Catalana de la Diabetis. • Destaca que no ha format part d’equips de rectorat anteriors, fet que el presenta com a figura no vinculada al govern sortint. 1.2. Per què es presenta a rector • Es defineix principalment com a metge i investigador. • Diu que el que l’empeny és “amor al coneixement”: - Defensa que la universitat no pot quedar-se només en transmetre coneixement, ja que això avui també ho fan moltes plataformes. - Reivindica que el que és únic de la universitat és la creació de coneixement. “El que m’ha impulsat a presentar la meva candidatura és amor, amor al coneixement.” 2. Lema i trets distintius de la candidatura 2.1. “Construir ponts” com a idea central El seu lema és “construir ponts”, que desglossa en diversos nivells: • Dins la universitat: - Entre facultats i campus: considera que les 9 facultats funcionen massa de manera aïllada. - Vol potenciar recerca transversal i docència interdisciplinària. • Entre col·lectius: - PDI (professorat i investigadors): denuncia que hi ha professors molt brillants poc visualitzats. - PTGAS (personal tècnic, de gestió i serveis): sovint treballen aïllats i poc reconeguts, i reclama una carrera professional clara. - Estudiantat: tot i tenir una representació formal a la LOU, creu que els canals reals de comunicació són limitats. • Amb l’entorn i la societat: - Detecta que sovint la UdG està d’esquena a la ciutat i al territori. - Vol aliances amb la ciutat, el teixit empresarial i el sistema de salut, especialment de cara al Campus de Salut. “Hem d’alinear tots els astres perquè actuïn de tractors de tota la ciutat de Girona cap al futur.” 2.2. Com vol ser percebut • Vol que es reconegui la seva candidatura per: - Centralitat del coneixement i la recerca. - Capacitat de cohesionar i fer equip. - Orientació estratègica envers grans projectes com el Campus de Salut. 3. Governança interna i equip rectoral 3.1. Multidisciplinarietat i “team building” • Explica que, en experiències prèvies, a les reunions de l’equip de govern semblava que hi hagués “dos equips separats”: rectoral i delegats. • Vol que tothom formi part d’un únic equip, amb interacció real i no només reunions formals. • Insisteix en el “team building”: - Donar visibilitat a la feina del PTGAS. - Reconèixer mèrits i trencar l’aïllament del personal de gestió. 3.2. Relació amb l’estudiantat • Proposa reunions periòdiques fora dels òrgans de govern. • Posa com a exemple Medicina, on fa reunions mensuals amb els delegats de curs per recollir problemes que, d’altra manera, no arribarien. 3.3. Equip, temps de gestió i eines informàtiques • Va ser l’últim candidat a presentar-se i reconeix que això pot fer pensar en una candidatura “d’última hora”, però ho justifica per: - Dificultat de convèncer professors brillants que tenen grans compromisos de recerca. - Vol no renunciar al millor talent intern per als vicerectorats. • Assenyala un problema clau: la sobrecàrrega de gestió: - Els programes informàtics de gestió són, segons ell, antics i obsolets, i fan perdre molt de temps. - Proposa optimitzar les eines digitals per fer més atractiu assumir responsabilitats de gestió. 3.4. Figures clau: gerent i comunicació • Va trigar a decidir-se fins a trobar: - Un gerent “a l’alçada del repte”. - Una persona experta en comunicació i relacions institucionals. • Considera que la porta d’entrada de la universitat ha de ser molt més atractiva, i que la comunicació és central per construir ponts. “Sense un gerent i una persona experta en comunicació, això no tenia sentit.” 3.5. Valoració del rectorat de Quim Salvi • Defineix Quim Salvi com un “excel·lent gestor”. • Reconeix especialment la feina en l’elaboració dels nous Estatuts de la UdG, un procés complex i important. • Però considera que ha mancat una “idea central que arrossegui la gent”: - La universitat necessita bons gestors, però també lideratge inspirador. - Troba a faltar una visió compartida que faci que “tothom vagi en la mateixa ona”. No es presenta ni com a pur continuista ni com a trencador radical, sinó com algú que vol afegir lideratge i cohesió a una base de gestió que ja reconeix. 4. Oferta d’estudis i noves titulacions 4.1. Renovació i prioritats en graus • Assegura que al seu programa (encara per publicar completament) hi ha un desgranat detall sobre l’oferta. • Destaca especialment: - Graus de Mestres d’Educació Infantil i Primària: • Els considera estratègics per al país. • El mirall han de ser països com Finlàndia, on el mestre està ben considerat i reconegut. • Defensa revisar tant els plans d’estudis com els recorreguts professionals dels mestres. Nou grau de Matemàtiques: • Les matemàtiques són troncals en totes les ciències i fonamentals en una universitat pública. • Aquest grau serviria per donar visibilitat al talent i atreure estudiants que poden ajudar a transformar la universitat. • Apunta que hi ha altres graus i apostes en preparació, però sense entrar en tots els detalls en aquesta entrevista. 5. Campus de Salut i nou Trueta 5.1. Una oportunitat única fins al 2031 • El Campus de Salut i el nou Hospital Trueta són, per ell, un dels grans eixos de futur de la UdG i de tot el territori. • Recorda que la previsió és inaugurar-lo el 2031, any en què també acabaria el seu mandat si és escollit rector. • Ho descriu com una oportunitat irrepetible: “És una oportunitat que no tindrem mai més a la nostra vida; potser d’aquí a cent anys n’hi haurà una de similar.” 5.2. Integració plena universitat–salut • Reitera que l’objectiu no és només tenir un hospital nou, sinó un ecosistema universitari-sanitari integrat des del primer dia: - Facultats plenament inserides al Campus de Salut. - Docència i recerca en contacte directe amb l’hospital. • Llista les peces que hi han de convergir: - Facultat de Medicina (que ja hi està molt implicada). - Nova Facultat de Farmàcia (espera que sigui una realitat aviat). - Proposta de Facultat de Veterinària. - Part de la Facultat d’Educació i Psicologia i d’Educació Social dins el Campus de Salut. - Món de la innovació i l’empresa. - Societat civil i ajuntaments (Girona, Salt, etc.). • Detecta que fins ara hi ha hagut massa distància: - La universitat i el sistema de salut han avançat massa per separat. - La ciutat no ha acabat de visualitzar tota la importància del projecte. 5.3. “La millor salut possible”, no només uns mínims • Aclareix que la qualitat de la sanitat no està en risc en termes de mínims, però que ell aspira a “la millor”, no només a una sanitat acceptable. • Defensa ser “egoistes com a futurs pacients”: - Tota la comunitat universitària (professors, PTGAS, estudiants) acabarà passant pel sistema de salut. - Això justifica exigir el màxim nivell possible d’integració i qualitat. 6. Relació universitat–ciutat i espais 6.1. Manca d’espais i noves oportunitats • Considera que sí que hi ha manca d’espais a la UdG, en diversos campus. • Valora positivament compres com la del Convent de les Butinyanes al Barri Vell, però creu que cal anar més enllà: - Reutilitzar antics edificis en desús a la ciutat. - Pensar-los també com a residències d’estudiants. • Explica casos reals de dificultat per trobar allotjament: - Una estudiant xinesa becada va estar dos mesos buscant lloguer adequat. - D’aquesta anècdota dedueix que el problema és estructural i molt extens. 6.2. Habitatge, residències i rol dels ajuntaments • Afirma clarament que “s’ha fet poc” en habitatge per estudiants i personal: si avui hi ha tanta manca d’espais, ja anem tard. • Proposa: - Incentivar el diàleg amb ajuntaments propers, no només Girona ciutat. - Buscar solucions en municipis de l’entorn, aprofitant la seva proximitat. - Impulsar residències universitàries i models mixtos (no entra en detall, però ho deixa implícit en parlar de residències i viles universitàries). • Enllaça aquest tema directament amb la capacitat d’atracció d’estudiants i investigadors, tant nacionals com internacionals. 7. Talent, internacionalització i sabàtics 7.1. Importar i exportar talent • Davant la tensió entre atreure talent i alhora veure marxar gent formada a la UdG, defensa un flux continu d’entrada i sortida com a clau de qualitat. • Ho compara amb les millors universitats del món, on: - El moviment constant de persones “pol·litza” la institució. - Aquest intercanvi enriqueix la recerca i la docència. “No és que siguin antagònics el sortir i l’entrar, sinó que, afortunadament, hem de sortir i entrar contínuament.” 7.2. Aliances internacionals • Ha iniciat converses amb diversos socatges internacionals: - Transcampus entre Alemanya i Anglaterra. - Universitats de la Xina, Austràlia i l’Índia. - Una persona de la Universitat de Cambridge, experta en política universitària d’aquell centre, per aprendre com construir ponts internacionals. • L’objectiu és teixir xarxes amb universitats punteres per: - Facilitar estades de professorat i estudiantat. - Compartir bones pràctiques de governança i recerca. 7.3. Política de sabàtics • Critica que la UdG és l’única universitat de Catalunya sense una política completa de sabàtics: - Ara només existeix una modalitat molt limitada (un semestre i en condicions puntuals). • Proposa establir anys sabàtics reals per a professorat amb: - Carrera acadèmica brillant. - Capacitat d’estar un any en institucions de prestigi (nacionals o internacionals). • Considera que el retorn d’aquests sabàtics és directe per a la UdG: - Millora de la recerca. - Noves col·laboracions. - Actualització de metodologies docents i científiques. 8. Càtedres i recerca 8.1. Mapa de càtedres de la UdG • Actualment hi ha 30 càtedres vinculades a la UdG. • Planteja analitzar-ne a fons l’eficiència: - No només el retorn econòmic. - També el cost real de gestió que recau sovint en les facultats. - El retorn acadèmic i social: què aporten a la universitat en termes de recerca, transferència i imatge. • Proposa un estudi de cost-efectivitat i una avaluació sistemàtica per decidir: - Quines cal impulsar, reorientar o racionalitzar. 9. Com voldria ser recordat com a rector En un exercici de projecció entre 2025 (eleccions) i 2031 (final del mandat), respon que voldria ser recordat com un “constructor de ponts”. • Punts clau de com vol deixar la UdG el 2031: - Amb equips molt potents, estables i projectats al futur. - Amb un equip que pugui continuar més enllà del seu mandat i que el següent rector consideri imprescindible. - Amb una universitat més cohesionada internament (PDI, PTGAS, estudiantat) i més connectada amb la ciutat, el Campus de Salut i el món. “El que és important no és la figura del rector, sinó fer equips molt potents, molt estables, que arrosseguin la resta de la universitat.” 10. Temes principals tractats • Model de universitat i coneixement: - Creació vs. transmissió de coneixement. - Amor al coneixement com a motor de la candidatura. • Governança i gestió: - Construir ponts entre col·lectius (PDI, PTGAS, estudiants). - Millora de la gestió interna i digitalització. - Necessitat d’un bon gerent i d’una estratègia de comunicació forta. • Oferta acadèmica: - Reforç de Mestres d’Educació Infantil i Primària. - Proposta de grau de Matemàtiques. • Campus de Salut i nou Trueta: - Integració plena universitat–salut–ciutat–empresa. - Nuevas facultats (Farmàcia, possible Veterinària) i reubicació parcial d’Educació i Psicologia. • Relació amb la ciutat i espais: - Manca d’espais i habitatge. - Reutilització d’edificis i col·laboració amb ajuntaments de l’entorn. • Internacionalització i talent: - Entrar i sortir de talent com a procés enriquidor. - Aliances amb universitats d’Europa, Àsia i Oceania. - Implantació d’una política real de sabàtics. • Càtedres: - Revisió crítica de les 30 càtedres: cost, retorn i alineament amb l’estratègia de la UdG. 11. Glossari intern (conceptes clau de l’episodi) (No és el glossari proporcionat, sinó un mini-glossari dels conceptes tractats a l’entrevista) • PDI: Personal docent i investigador de la universitat. • PTGAS: Personal tècnic, de gestió i administració de serveis. • Campus de Salut: Projecte estratègic que agrupa el nou Hospital Trueta i diverses facultats i serveis universitaris relacionats amb la salut. • Sabàtics: Períodes (normalment un any) en què el professorat pot dedicar-se a recerca o formació en altres institucions, alliberat parcialment de docència. • Càtedres de la UdG: Estructures mixtes entre universitat i agents externs (empreses, institucions, administracions) que impulsen recerca, formació i transferència de coneixement en àmbits específics.
La Cultura Cura25'La Cultura Cura conversa amb Marta Torrent i Luna Olaso del grup d'escoltadors de veus de Girona
Resum general del programa La Cultura Cura dedica aquest episodi al grup d'escoltadors de veus de Girona, un espai pioner de suport mutu per a persones que senten veus o tenen experiències sensoperceptives inusuals (veus, ombres, olors inexistents…). Aprofitant els 10 anys d’aniversari del grup, la conductora conversa amb Marta Torrent i Luna Olaso, dues participants del grup. L’objectiu central del programa és desestigmatitzar aquestes experiències, mostrar com es viuen en el dia a dia i explicar com el suport comunitari i la cultura (música, activitats culturals, art, lectura, ball…) ajuden al benestar emocional. 1. Presentació del programa i del tema "La Cultura Cura" i el benestar emocional • El programa La Cultura Cura es presenta com un espai sobre benestar emocional, art i cultura gironina. • L’episodi d’avui és especial perquè tracta un tema poc conegut i ple de tabús: les persones que senten veus. • Es destaca que el focus serà com les persones lluiten per tenir una vida més sana i com l’art i la cultura (llibres, música, teatre, dansa…) contribueixen a estar més sants i més feliços. Presentació del grup de veus • Es presenta el grup d’escoltadores i escoltadors de veus de Girona, que es reuneix a la Biblioteca Carles Rahola. • És un espai pioner a Catalunya i un dels primers de l’Estat, inspirat en experiències d’altres països europeus. • En 10 anys, hi han passat unes 200 persones amb experiències com: - Al·lucinacions auditives (sentir veus) - Veure ombres - Olorar coses que no hi són "Per fer-ho més fàcil: sentir veus, no?" 2. Com funciona el grup de veus i com s’hi arriba Dinàmica i horaris del grup • El grup es reuneix setmanalment, els dilluns de 16 a 17 h a la Biblioteca Carles Rahola. • Un cop al mes (el primer dilluns de mes), la sessió s’allarga fins a les 18 h i és oberta a familiars i amics, per afavorir la comprensió i el suport de l’entorn. • El grup està conduït per una psicòloga de l’Hospital Santa Caterina (Susana). • Dinàmica habitual: - La psicòloga pregunta com ha anat la setmana. - Cada persona explica si ha sentit veus, si ha vist ombres o altres experiències. - També es parla de temes quotidians, no només de símptomes: activitats, relacions, emocions... "No és obligatori parlar; cadascú ho fa quan se sent preparat." Accés i obertura • És un grup obert, però es recomana contactar abans per avisar que s’hi vol assistir. • Tot i això, s’insisteix que a ningú se li tancaria la porta: és un grup que acull molt. • Es posa en relleu la importància de les normes de seguretat i confidencialitat: - Tot el que es diu al grup no pot sortir d’allà. - Girona és una ciutat petita i et pots trobar algú conegut: per això es recorden les normes a cada sessió. 3. El valor del grup: acompanyament, no judici i desestigma De sentir-se rara a sentir-se acompanyada Marta Torrent explica que per ella el grup és d’ajuda: • Abans pensava “que era molt rara” per sentir veus i veure ombres. • Al grup va descobrir que hi ha més gent com ella, que no és única, i això li ha donat molt alleujament. "Jo creia que jo era molt rara, i anar al grup de veus he vist que no, que hi havia molta més gent com jo." Luna Olaso descriu el grup com un lloc on s’ha sentit sobretot acompanyada: • Va descobrir el grup mitjançant un cartell al Centre de Salut Mental d’Adults (CESMA). • Va pensar que podria ser un espai per ajudar o ser ajudada. • Des del primer moment s’hi ha sentit molt ben acollida i no jutjada. Trencar el tabú i el pes dels estereotips • Es parla del tabú social al voltant de sentir veus i altres experiències anòmales. • Es remarca la influència negativa del cinema i els mitjans, que sovint relacionen sentir veus amb violència o perillositat. • Les convidades destaquen que, fora del grup, les persones: - No entenen què els passa. - Jutgen o volen que facis “el mateix que fan ells”. - Et deriven ràpidament a una etiqueta psiquiàtrica, sovint sense matisos. "Jo crec que no tothom que sent veus i veu sombres tingui esquizofrènia; no té per què ser-ho." Sentir-se entesa, no jutjada • El grup es descriu com un espai de no judici on: - Les persones tenen una mirada similar i poden entendre’t millor. - No cal justificar-se contínuament. - Es comparteixen experiències, eines i informació útil. • Es subratlla que escoltar és clau per entendre’s a un mateix i reduir l’autoestigma. "El que menys necessites són consells; necessites escolta." 4. Experiències amb les veus i el patiment associat L’experiència de la Marta: veus positives i sense patiment • La Marta explica que, en el seu cas, les veus no han estat mai negatives: - Primer sentia el timbre de casa. - Després, el telèfon. - Més endavant, veus que la cridaven o que li responien quan buscava alguna cosa. • Destaca que: - No li generen patiment. - No les sent sempre, només de tant en tant. - Continua fent la seva vida encara que les senti. "Jo faig la meva vida, senti veus o no. No n’hi ha patiment." L’experiència de la Luna: crisi, desbordament i canvi d’identitat La Luna narra una experiència molt intensa i transformadora: • Va viure un “gran episodi” en què va tenir la sensació de: - Que no era la persona que pensava que era. - Que la seva vida anterior no era real. - Que “vivim en una pel·lícula” i que res del que havia considerat real fins llavors ho era. • Aquest episodi va estar marcat per una felicitat extrema inicial, però després va arribar el patiment: - Se sentia l’única persona que havia viscut allò. - Pensava que s’havia de “retirar” o apartar-se dels altres. • Com a conseqüència, decideix canviar-se el nom, perquè ja no es reconeixia en la identitat anterior. "No tenia sentit mantenir un nom del que ja no reconec que soc." Empatia extrema i falta de límits • Després de l’episodi, la Luna descriu una hiperempatia dolorosa: - No pot mirar la tele ni escoltar ràdio: qualsevol notícia de patiment la travessa directament. - Com a antiga treballadora social, sent que: > "Qualsevol persona que ha estat al carrer que jo he vist, el seu patiment era responsabilitat meva." • Explica que se li han diluit tots els límits i proteccions que normalment tenim: - "Es cauen totes les barreres i totes les proteccions que tenim". - Això fa molt difícil la relació amb els altres i la vida quotidiana. Acceptar els límits i protegir-se • Amb el temps, la Luna ha après que: - Hi ha coses que pot fer i coses que no. - Ha d’apartar-se de situacions i persones que li fan mal. - No pot relacionar-se com abans, perquè la majoria de gent no la comprèn i això l’obliga a justificar-se sempre. • La conductora destaca que el més dur de viure “fora de la norma” és: - El judici social. - No sentir-se reconegut ni legitimat. Això porta moltes persones a relacionar-se sobretot amb gent que ha tingut experiències similars o traumàtiques, on hi ha comprensió i escalfor. 5. Importància de la informació i de la mirada científica oberta • Es comenta que encara no hi ha prou informació ni formació científica sobre el fenomen de sentir veus i altres experiències sensoperceptives. • Es reclama que els mitjans de comunicació haurien de parlar molt més de: - Les veus. - Les ombres. - Olors inexistents que la persona percep com a reals. "Són coses que el que ho sent i el que ho veu ho viu. És veritat per ell. Pels altres no, perquè no ho veuen, però no vol dir que no hi sigui." • Es posa en qüestió la tendència a immediatament patologitzar i associar-ho a diagnòstics com l’esquizofrènia, i es demana una mirada més matisada i respectuosa. 6. El paper del grup en l’equilibri emocional Efectes positius en el dia a dia • La Marta relata que fa 8 anys que va al grup i que li ha anat molt bé. • Quan a l’estiu el grup atura les sessions per vacances, espera amb ganes que torni a començar, perquè: - El grup l’equilibra emocionalment. - Li proporciona un espai segur per expressar-se. Normes clau: seguretat i confidencialitat Es remarca amb força: • La importància de la seguretat emocional dins el grup. • La confidencialitat com a norma bàsica: - Res del que es comparteix al grup pot sortir fora. - A cada grup d’ajuda mútua (GAM), aquestes normes es repeteixen sovint per mantenir la consciència. "Ens podem equivocar, però hem d’estar amb molta consciència." 7. La cultura com a eina de cura i supervivència Una part central del programa és com la cultura “cura” en la pràctica: música, art, lectura, activitats de ciutat. Cançons significatives i episodis vitals Elecció musical de la Luna: • Escull la cançó “Manual de instrucciones” (Manuel Destrucciones) d’L’Arrebato: - Durant el seu gran episodi, plorant, demanava un “llibre d’instruccions per començar a viure”. - Quan va sentir aquesta cançó, hi va veure un reflex d’aquest desig de reaprendre a viure. "Quan vaig tenir el gran episodi demanava el llibre d’instruccions per començar a viure la vida." • També tria “Gracias a la vida” (Maria de l’Esperanza / Violeta Parra, en la versió que cita): - Una cançó que agraeix les coses bàsiques: tenir ulls, mans, poder tocar... - Per a ella va ser crucial en el nou camí vital, agrair cada dia poder-se aixecar. - Aquest gest d’agraïment a les coses petites es converteix en una eina de supervivència emocional. Elecció musical de la Marta: • Escull un tema de Ràdio Els Diables (o similar; esmenta “un ratll de so dels diables”): - Li recorda quan era petita i “més o menys estava bé”. - Hi ha una recerca de la connexió amb una etapa més estable i feliç de la seva vida. • Tria també “Juntos” de Paloma San Basilio: - Perquè sempre ha tingut por d’estar sola. - La cançó li transmet el missatge que “juntos, no están solos”. - Li serveix per recordar que, de fet, no està sola: té suport familiar i d’amistats. Música, moviment i emocions Luna: • Ara escolta les lletres de les cançons amb molta més atenció i profunditat. • Abans només se sabia els estribillos, ara entén el contingut i això li aporta sentit i companyia. • La música té per ella un poder regulador: - Ajuda a desconnectar. - Equilibra l’estat d’ànim. - Pot provocar emocions positives i ganes de ballar, tot i que ho fa sola a casa (no suporta massa gent ni bars). Marta: • Quan se sent trista o sola, demana a l’Alexa que li posi música i comença a ballar. • També surt a veure el Grup de Versions amb amigues: - S’ho passa molt bé, riu, balla i es distreu. - Són concerts de carrer, sovint en festes majors o fires de Girona. "Jo sempre he tingut por d’estar sola, i aquesta cançó m’ajuda a sentir que no ho estic." Altres expressions culturals: lectura, pintura i tallers Marta: • Li agrada molt pintar amb aquarel·la i mandales: - S’ha proposat dedicar-hi les tardes. - Això la distreu i relaxa. • Va a classes de dibuix, on també hi ha molt bona gent i s’ho passa molt bé. • De vegades també llegeix. Luna: • Intenta llegir llibres però li costa molt concentrar-se en aquesta etapa. • Ha hagut de deixar alguns llibres a mig fer perquè no pot mantenir l’atenció. Malgrat això, totes dues coincideixen que la cultura (en especial la música) és una eina quotidiana de gestió emocional. 8. Estructures, rutines i manera de viure el dia a dia • La conductora pregunta si és bo tenir una estructura diària. Luna: • La rutina li costa molt d’entendre i assumir. • Prefereix improvisar: - Es guia per com se sent al matí per decidir què pot fer aquell dia. - Fins i tot d’un dia per l’altre li sembla massa lluny per planificar. Marta: • Abans (fa 2–3 anys) tenia la vida molt més estructurada, amb l’agenda plena. • Ara també viu de manera més improvisada: - No sap mai què farà l’endemà: potser la truca una amiga o una altra. - Manté, però, el desig que el que vingui “sigui bo, no dolent”. 9. Xarxa de recursos i avantatges socials i culturals Recursos associatius i de salut mental a Girona Es fa molta pedagogia sobre on pot anar la gent que pateix: • A banda del grup de veus de Girona, hi ha: - Federació de Salut Mental. - Salut Mental Catalunya. - Associació de Bipolars (amb grups GAM), situada a l’Hotel d’Entitats del carrer de la Rutja. • La Luna explica que ha començat a anar al GAM de l’Associació de Trastorn Bipolar: - Allà entén molt millor el que li passa escoltant experiències reals, més que no pas els tecnicismes de la psiquiatra. "Quan escoltes algú amb una experiència, te pots sentir identificat, perquè saps si ho has viscut o no." Informació pràctica: drets, ajuts i cultura accessible • En aquests grups també es comparteix informació de recursos i serveis: - Grau de discapacitat. - Avantatges associades (descomptes, facilitats econòmiques…). • Es destaca el programa “Apropa Cultura”: - Permet accedir a espectacles culturals a preu reduït. - Dona accés gratuït o més econòmic a museus i activitats que, d’altra manera, no serien assumibles. "Poder entrar gratuïtament t’ho permet, i en altres moments no ho faries econòmicament." • Es remarca que no quedar-se a casa és clau: - La solitud és sovint el pitjor enemic, encara més quan s’està malalt. - Simplement assistir, encara que no es vulgui demanar ajuda de forma explícita, ja és un gran pas. 10. Recomanacions per a persones que senten veus o familiars Cap al final, la conductora demana consells per a oients o familiars que puguin estar vivint situacions semblants. Per a persones que senten veus o tenen al·lucinacions • No tenir por ni vergonya: el primer pas és rebaixar l’autoestigma. • Entendre que “hi ha molta gent com tu” i que no estàs sol. • Si vius a prop de Girona, anar al grup de veus pot ser un gran recurs: - No és obligatori parlar. - Es pot començar escoltant els altres. - Això pot generar curiositat per preguntar com ho han fet altres persones per gestionar-ho. • Escoltar experiències alienes pot obrir camins d’autocomprensió i autoregulació. Per a familiars i entorn • Poden assistir un cop al mes a la sessió oberta del grup. • És important no jutjar, no donar consells ràpids i escoltar amb respecte. • Cal respectar que a la persona potser li cal temps abans d’explicar un diagnòstic a amigues o famílies, per por al rebuig. "Quan tens un diagnòstic, et pots passar un any sense dir-ho a les teves amigues, perquè no tens clar què tindràs a l’altre costat." 11. Tancament del programa • La conductora agraeix profundament el testimoni valent i íntim de la Marta Torrent i la Luna Olaso. • Recorda de nou la informació pràctica del grup de veus: - Dilluns a la tarda, a les 16 h. - A la Biblioteca Carles Rahola de Girona. • Es tanca el programa ressaltant l’esperit de La Cultura Cura: - La cultura i la comunitat no només entreteixen, sinó que cuiden, acompanyen i ofereixen sentit i esperança a persones que viuen experiències molt estigmatitzades. "Moltes vegades el pitjor és la solitud; fer l’esforç de sortir i ser present ja és molt."
Poesia en farcell27'Poesia en farcell, amb Laia Llobera i Serra Premi Miquel de Palol 2025 pel seu llibre Saur
En aquesta edició de Poesia en farcell a Girona FM, s'entrevista la poeta Laia Llobera sobre el seu darrer llibre, Saur, guardonat amb el Premi Miquel de Palol 2025. La conversa aprofundeix en la fascinació de l'autora per l'Occitània medieval, el catarisme i la tradició dels trobadors, defensant la vigència de formes mètriques clàssiques com la sextina per connectar el passat amb el present i la reflexió existencial. Més enllà de la lírica, el programa tanca amb una secció d'efemèrides que recorda la figura de Joaquim Amat Piniella i el seu testimoni sobre l'exili i la barbàrie a partir de la seva obra poètica Les llunyanies, així com una breu intervenció del poeta txec Jaroslav Seifert per abordar la memòria històrica del franquisme, tancant l'episodi amb un to reflexiu i compromès.
- L’Informatiu26'
L’Informatiu
Visió general de l’episodi Informatiu de Girona FM amb un repàs ampli a l’actualitat de Girona i comarques: seguretat viària i radars, urbanisme i serveis socials (La Sopa, Parc Central, edifici de Tomàs Mieres), polítiques contra el sensellarisme i la solitud, les jornades Repensem Girona, la campanya per al rectorat de la UdG, successos policials i judicials a la demarcació, i una part final de cultura i esports. 1. Radars fixos i seguretat viària a Girona Nous radars i impacte en multes • En només 3 mesos, els quatre nous radars fixos de Girona han imposat 13.276 multes (unes 150 al dia). • El radar situat al costat del Col·legi Maristes concentra 6.504 sancions (gairebé la meitat del total) en un tram limitat a 30 km/h. • El radar de Pedret és el segon amb més activitat: 5.470 multes, un 41% del total. • Molt per darrere queden els radars de la carretera Barcelona (702 multes) i de la Frontissa del Güell (600 multes). Justificació i possible ajust dels límits • El regidor de Mobilitat Isaac Sànchez afirma que no hi ha afany recaptatori i que els radars s’han posat en “punts sensibles” on ja s’havien detectat velocitats molt altes amb radars mòbils. "El que hem de fer és intentar reduir aquesta velocitat i la manera de fer-ho és [...] posar aquests radars fixos. Però en cap moment hi ha ànim recaptatori." • Recorda que els límits de velocitat en aquestes vies ja es van fixar l’any 2021, abans de la instal·lació dels radars. • En el cas concret de Pedret, s’estudia augmentar el límit de 30 a 40 km/h, després de parlar amb el veïnat i comprovar que la velocitat real anterior era molt més alta que els límits actuals. • Alguns veïns han demanat instal·lar més cinemòmetres a altres punts de la ciutat, però no està previst posar-ne més per ara. 2. Urbanisme, emergències i campaments a Girona Enderroc de l’edifici del carrer Tomàs Mieres • L’Ajuntament espera un permís d’Adif per començar l’enderroc de l’edifici del Carrer Tomàs Mieres la setmana vinent. • L’edifici, desallotjat abans de les fires de Sant Narcís, presenta risc d’esfondrament segons un arquitecte municipal i s’hi ha activat un decret d’emergència. • El tràmit resta pendent perquè l’immoble és a menys de 10 m de les vies del tren, i cal una autorització específica. "És un permís que tradicionalment pot tardar entre dos i tres mesos, [...] estem convençuts que si no és aquesta setmana, serà la que ve que ja tindrem aquest permís." • El regidor Sergi Font admet que el tall de l’espai molesta el veïnat i diu que han pressionat ADIF per escurçar terminis. Desallotjament del campament del Parc Central • Sobre el campament de persones de Mali al Parc Central, Font es mostra molt crític amb la Subdelegació del Govern espanyol. • Assegura que aquell espai s’havia convertit en una mena de “sala d’espera” a l’aire lliure per a persones que buscaven regularitzar la seva situació de refugi. "No podíem utilitzar aquest espai públic per fer d'aquesta sala d'espera de la subdelegació del govern espanyol." • Segons Font, la resolució final ha demostrat que la majoria tenien dret a l’estatus de refugi i que els tràmits es podien haver accelerat mesos abans, evitant una situació que “ningú de la ciutat volia”. • El regidor vincula directament el problema a la manca de mitjans de l’administració estatal per gestionar aquests casos. 3. Reforma de La Sopa i debat sobre la Plaça Poeta Marquina Reforma de l’edifici de La Sopa • Ajuntament de Girona i Diputació de Girona han acordat finançar a mitges la reforma de l’edifici de La Sopa. • Sergi Font destaca que cal una reforma important per adaptar els espais a les necessitats actuals del servei d’atenció a persones sense llar. • La inversió serà plurianual, però l’any vinent ja hi haurà una partida important per part de les dues administracions. • El projecte tècnic està en fase final i encara no se’n coneix el cost definitiu, però hi ha compromís polític per assumir-lo al 50%. Futur de la Plaça Poeta Marquina i Llei de Memòria • Sobre la Plaça Poeta Marquina, Font explica que la decisió passa ara a la Comissió del Nomenclàtor. • Aquesta haurà de ponderar: - El resultat de la consulta ciutadana, i - El compliment de la Llei de Memòria Històrica (si mantenir el nom suposa incomplir-la). "La ciutadania s'ha pronunciat, l'únic encaix que farà falta estudiar és veure si realment no s'està complint amb la llei de memòria històrica." • A la pròxima reunió de la Comissió es valorarà si pesa més l’exigència legal o el criteri participatiu de la consulta, decisió clau per al futur nom de la plaça. 4. Sensellarisme i programes socials a Girona Llei del sensellarisme • L’Ajuntament de Girona i Càritas Girona reclamen accelerar la Llei del sensellarisme que es tramita al Parlament. • Demanen que el text no desvirtuï la protecció de les persones sense llar i que vagi acompanyat dels recursos i drets necessaris. • Esperen que la llei pugui entrar en vigor a principis de 2026 per fer front a una problemàtica: - En creixement a Girona, - Present arreu de Catalunya i Europa, - Directament lligada a la dificultat d’accés a l’habitatge. "Per nosaltres no és només un tema econòmic, sinó que és un tema de dignitat." (Àngels Camós, directora de Càritas Diocesana de Girona) • Presenten la campanya “Amb llei, amb llar”, amb activitats i jornades durant la setmana vinent, coincidint amb el Dia de les Persones sense Llar. Programa “Sempre Acompanyats” • Girona amplia el programa Sempre Acompanyats per arribar a tots els barris de la ciutat. • Es renova el conveni 2025–2028 entre: - Ajuntament, - Fundació “la Caixa”, i - Creu Roja. • Objectiu: atenció i prevenció de la solitud no desitjada en persones grans. • El programa, actiu des del 2017, ja atén més de 200 persones grans del municipi. 5. “Repensem Girona” i mirada de futur de la ciutat Segones jornades Repensem Girona • S’inicien les segones jornades Repensem Girona, que miren cap al futur de la ciutat inspirant-se en els models de València i Bordeus. • El tinent d’alcaldia Sergi Font remarca que les jornades permeten “agafar aire” i reflexionar amb calma sobre la transició urbana necessària. • Àmbits clau: - Habitatge, - Ecologia i transició verda, - Mobilitat, - Millora de la qualitat de vida de la ciutadania. "Girona té un objectiu claríssim, que és ser una ciutat preparada pel segle XXI." • Es vinculen les reflexions als Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030, recordant que encara hi ha “molts deures per fer”. • Font posa com a exemples de passos endavant: - La Zona de Baixes Emissions, - L’impuls dels aparcament dissuasius a la perifèria per regular l’accés al centre. 6. Universitat de Girona: eleccions a rector i model de futur Prioritats de José Manuel Fernández Real • El candidat a rector de la Universitat de Girona (UdG), José Manuel Fernández Real, és el protagonista d’una entrevista especial de Girona FM. • Prioritat central: impulsar el futur Campus de Salut, coordinant: - Sistema de salut, - Universitat, - Ecosistema d’innovació, - Teixit social i econòmic de Girona. "Alinea tots aquests astres de forma conjunta perquè actuin de tractors de tota la ciutat de Girona cap al futur. És una oportunitat que no tindrem mai més." Limitacions actuals i propostes acadèmiques • Fernández Real alerta de dos grans condicionants: - Manca d’espais a la universitat. - Problema d’habitatge, que dificulta l’arribada d’estudiants i investigadors. • Propostes del seu programa: - Establir aliances estratègiques amb universitats d’Alemanya, Anglaterra, la Xina i Austràlia. - Implantar una política d’anys sabàtics per al professorat, absent a la UdG però present a la resta d’universitats catalanes. - Crear un nou grau de Matemàtiques com a pilar troncal de les ciències i focus d’atracció de talent. - Reforçar els estudis de mestres d’educació infantil i primària, considerats estratègics per al país. "El grau de matemàtiques serveix per donar visibilitat al talent i simplement atrau molta gent que es pot ajudar a construir molt millor la universitat." Valoració de l’actual rector • Sobre el rector sortint Quim Salvi, Fernández Real el qualifica d’“excel·lent gestor”, però considera que ha faltat una idea central capaç de mobilitzar la comunitat universitària. • L’entrevista íntegra s’emetrà a partir de 2/4 de 8 del vespre a Girona FM. 7. Seguretat ciutadana i conflictes ambientals a municipis propers Augment de robatoris a Quart • A Quart, l’Ajuntament reforça la seguretat arran d’un augment de robatoris. • Reunió d’urgència amb la cap de la Regió Policial de Girona, Sílvia Catà. • Mossos d’Esquadra incrementaran: - Patrulles uniformades i de paisà, - Controls als principals accessos del municipi. Conflictes entre indústria i veïnat a Sarrià de Ter • A Sarrià de Ter, diverses indústries (Agroporc, Hinojosa, Auladell), situades a tocar de zones residencials, han causat queixes veïnals per: - Olors i pols en suspensió (cas de Hinojosa, des del 2016), - Sorolls i olors (cas d’Agroporc). • Les empreses firmen un compromís per reduir les molèsties dins el marc de la campanya “Sarrià Net”, impulsada per l’Ajuntament per millorar neteja i gestió de residus. 8. Gastronomia de proximitat i producte de temporada Projecte “Menja Girona” i receptari estacional • Girona presenta un receptari estacional amb plats de 25 restaurants que participen al projecte Menja Girona. • El recull inclou 157 receptes elaborades a partir de: - Tallers gastronòmics a l’Escola d’Hostaleria, i - Tallers d’horticultura sobre cuina amb productes de les Hortes de Santa Eugènia. • Objectius principals: - Promoure l’ús de producte de temporada i de circuit curt. - Reduir el malbaratament alimentari. Gemma Geis (regidora de Promoció Econòmica) destaca la voluntat de “posar en valor aquesta agricultura que tenim, aquestes Hortes de Santa Eugènia i els pagesos de proximitat”. • Exemple de productes protagonistes per estacions: - Tardor: carbassa. - Hivern: col. - Primavera: faves i pèsols. - Estiu: tomàquet. 9. Successos i crònica judicial a les comarques gironines Robatoris i delictes a la via pública • A Sant Gregori, la policia intercepta cinc lladres que fugien a gran velocitat per l’AP-7 després d’intentar robar en tres camions d’una àrea de descans. - Detinguts en una rotonda a la sortida Girona Oest. - Edats entre 21 i 29 anys. - Se’ls imputen delictes de resistència i desobediència, furt i danys. - Al conductor també se li atribueix conducció temerària i conduir sense carnet. • A Palamós, tres encaputxats atracen una joieria a l’avinguda de Catalunya. - S’enduen unes 200 cadenes i penjolls. - Amenacen les propietàries i fugen a peu. - La policia local i els Mossos identifiquen tres possibles sospitosos, però cap és dels autors. - La Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos assumeix el cas. Tràfic de drogues i narcopisos • A la Bisbal d’Empordà, els Mossos detenen tres persones per un narcopis amb droga valorada en més de 18.000 euros. - Investigació iniciada al juny per indicis de venda al detall. - Escorcoll al pis: detenció d’un home de 41 anys i una dona de 27. - Comís de 13 g de cocaïna (819 €) i 2,8 kg de marihuana (18.712 € al mercat negre). • A Blanes, es deté un home de 51 anys per venda de droga en un pis. - El cas s’obre al setembre arran de queixes veïnals. - Després de setmanes de vigilància, la policia entra al pis, troba droga i deté el sospitós. Casos judicials rellevants • El Tribunal Suprem confirma la condemna de 15 anys de presó per assassinat a l’autor d’una coça mortal en una discoteca de Lloret de Mar. - L’Audiència de Girona ja l’havia condemnat el juliol de 2022 a partir d’un veredicte de jurat (7 vots a 2). - Es considera provat que l’acusat va donar la puntada aprofitant que la víctima era a terra i no es podia defensar. - Tot i la sentència, l’acusat no va comparèixer a la vista per reingressar a presó i continua fugat més de tres anys després. • A Palau de Santa Eulàlia, l’alcalde Xavier Valdric defensa la clausura de l’escola local. - Argumenta que cal posar fi a una etapa de mala gestió de l’anterior govern. - La mala gestió hauria generat un dèficit de 124.000 euros. - Considera la mesura difícil però necessària per recuperar la sostenibilitat econòmica i els espais públics. Dermatosi animal: rectificació d’un fals positiu • Es confirma que un dels focus de dermatosi detectats a Catalunya era fals positiu, i es redueixen a 17 els focus actius. • El cas descartat és en una granja de l’Alt Empordà: - Primera prova als animals: negativa. - Tot i això, l’Administració ordena la vacunació i després comunica resultat positiu, instaurant el sacrifici del ramat. - El pagès contracta advocat, demana contraanalítiques i aquestes surten negatives, demostrant l’error. Conflicte vinícola: Masia Serra i la DO Empordà • El celler Masia Serra abandona la DO Empordà arran de la desqualificació d’un dels seus vins més emblemàtics, el NEIS 2015. • El Consorci d’Inspecció i Control considera que el vi està fora de paràmetre. • Els fundadors, Jaume Serra i Sílvia Vilà, defensen que: - Es tracta d’un vi de guarda que no es serveix fred. - Pot presentar una lleu terbolesa quan baixa de temperatura, sense afectar la qualitat. • Després de gairebé 30 anys a la DO, anuncien que a partir de la collita 2025 tots els seus vins es vendran fora de la indicació geogràfica. 10. Cultura i festivals: Temporada Alta, Sons del Món i Porta Ferrada “Allup” de Marina Otero a Temporada Alta • La dramaturga Marina Otero presenta a Temporada Alta l’obra “Allup”. • Temes centrals: - Amor romàntic, - Migracions, - Causa palestina. • L’obra parteix d’un viatge al Marroc: - Otero hi buscava un home que volgués casar-se amb ella per obtenir papers a canvi de material per a una peça teatral. - Allà coneix Allup, amb qui comparteix una història d’amor i moltes converses i reflexions que nodreixen l’obra. Pablo Alborán a Sons del Món • Pablo Alborán és el primer artista confirmat per la 19a edició del festival Sons del Món de Roses. • Concert el 25 de juliol a la Ciutadella de Roses. • Serà l’única actuació a Catalunya de la seva gira d’estiu vinent. • Alborán ha dissenyat una gira per espais de gran aforament, però a Roses oferirà: - Més proximitat i exclusivitat, - Amb el mateix desplegament tècnic i visual que a espais com el Palau Sant Jordi o el Movistar Arena. Cruïlla s’emporta Porta Ferrada • El festival Cruïlla guanya el concurs per organitzar el Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols durant els propers tres anys. • Al concurs també hi optaven: - Clippers (organitzadors del Festival de Cap Roig), - The Project (gestor sortint de Porta Ferrada), - Mensajeros del Jazz (Noches del Botánico, Madrid), que va quedar fora en no presentar la documentació econòmica requerida. • Finalment, Clippers i The Project van decidir no presentar oferta en la segona fase, deixant via lliure a Cruïlla. 11. Esports: lesions i calendari del Girona FC • Preocupació al Girona FC per la possible lesió important al genoll del davanter Portu durant un entrenament. - El jugador està pendent de proves mèdiques. - Es tem que la baixa pugui ser de llarga durada. • Pel que fa al calendari, el partit Girona – Atlètic de Madrid a Montilivi es jugarà diumenge 21 de desembre a les 14:00 h, darrera jornada abans de les vacances de Nadal. 12. Eixos temàtics principals de l’episodi 1) Seguretat viària, ordenació urbana i serveis socials • Impacte dels radars fixos i debat sobre la seva funció. • Gestió d’edificis en risc (Tomàs Mieres) i d’ocupacions/campaments (Parc Central). • Reformes d’equipaments socials claus com La Sopa. • Ampliació de programes contra la solitud i en defensa de les persones sense llar. 2) Planificació estratègica de ciutat i universitat • Jornades Repensem Girona com a espai de reflexió de llarg termini. • Proposta de campus de salut i d’un nou grau de Matemàtiques a la UdG. • Debat sobre el model de creixement universitari i la seva connexió amb la ciutat. 3) Crònica negra i judicial • Robatoris, narcopisos i delictes violents a diverses poblacions. • Confirmació de condemnes i conflictes com el cas de la coça mortal de Lloret. • Casos de gestió municipal deficient i conflictes agraris o vitivinícoles. 4) Cultura i projecció del territori • Pes de festivals com Temporada Alta, Sons del Món i Porta Ferrada. • Produccions culturals amb fort component social i polític. • Música i festivals com a marca de territori i atractiu turístic.
- L’Entrevista Municipal22'
Entrevista a Núria Riquelme, Regidora de Llengua Catalana de l'Àrea d'Alcaldia
Resum general Entrevista a Núria Riquelme, regidora de Llengua Catalana i tinenta d’alcaldia de l’Àrea de Servei a les Persones i Convivència, dins l’espai L’Entrevista Municipal de Girona FM. L’entrevista gira al voltant de tres grans blocs: Política lingüística i ús del català a Girona Innovació en serveis socials amb intel·ligència artificial (projecte Pigall) Pla de barris per al Pont Major i el finançament municipal 1. Enquesta sobre usos del català a Girona Objectiu i origen del projecte • L’Ajuntament de Girona, amb la Universitat de Girona (UdG), impulsa 500 enquestes domiciliàries per estudiar ús del català i actituds lingüístiques a la ciutat. • És un dels 64 punts de l’acord de govern entre Junts, Esquerra i Guanyem, i una de les prioritats de la regidoria de llengua. «Volíem una eina basada en ciència, no només en impressions.» • La regidora remarca que l’enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat és de tota la demarcació i que realitats com Girona, Lloret, Olot o Ripoll són molt diferents. • La idea és posar el focus específicament en Girona ciutat per poder orientar millor les polítiques lingüístiques. Tramitació, dades i agents implicats • Han calgut mesos de feina tècnica per la qüestió de les dades i la mostra estadística, que ha estat complexa. • S’ha signat un conveni Ajuntament–UdG, i s’hi afegeix una tercera pota: l’empresa Vox Populi, encarregada del treball de camp. • Les enquestes: - Són 500 entrevistes presencials a domicili - Es fan en uns 15 dies per part de diversos enquestadors - La resposta de la ciutadania està sent molt bona, malgrat la saturació general d’enquestes La mostra i el paper dels experts • La grandària de la mostra (500 persones) i la seva composició les defineix el grup de recerca en llengües, gramàtica i discurs del Departament de Filologia i Comunicació de la UdG. • Segons els experts, passar de 500 a 1.000 enquestes encariria molt el projecte però aportaria poc guany estadístic. • Es garanteix una mostra significativa per barris, orígens, edats i gènere. Conclusions i impacte polític • Un cop finalitzat el treball de camp, la UdG analitzarà totes les dades i en farà la diagnosi i conclusions. • A partir d’aquí, l’Ajuntament farà la lectura política i decidirà on invertir en política lingüística (àmbits prioritaris, col·lectius, sectors econòmics…). • La regidora subratlla que aquesta enquesta serà una eina de futur, que quedarà per a governs futurs encara que l’actual equip canviï. 2. Debat polític sobre requisits lingüístics Crítica a les declaracions del conseller de Política Lingüística • Es comenta una declaració del conseller Francesc Xavier Vila, que afirmava que no existeix cap país on es requereixi la llengua pròpia per treballar. • Núria Riquelme diu que no és cert i posa l’exemple de Quebec i d’altres llocs on és obligatori conèixer la llengua pròpia per exercir determinades professions. «A Catalunya, la nostra llengua pròpia hauria de ser obligatòria per poder exercir de metge, infermera o qualsevol professió d’atenció al públic.» Coherència institucional i ús públic del català • Celebra la creació d’una conselleria de Política Lingüística (“això és un 10”), però critica que si no hi ha fets concrets, no n’hi ha prou. • Assenyala contradiccions greus: - Presidents o consellers que canvien al castellà a la mínima en actes públics - Actes institucionals fets en castellà • També critica el cas de l’Ajuntament de Barcelona i la cursa “Carrera de la mujer”, que veu com un dèficit de compromís amb el català. 3. Xarxa de regidories de llengua i assessorament a altres municipis Expansió del model Girona • L’Ajuntament de Girona esdevé referent per a altres municipis que creen regidories de llengua catalana, com Figueres o Arbúcies. • Han creat un grup de WhatsApp entre regidors de llengua per intercanviar iniciatives i recursos. • Exemples d’idees replicades: - Accions a fires (com les d’Andarcís) - Campanyes de promoció lingüística que altres municipis copien o adapten 4. Defensa dels drets lingüístics: Bústia del català Funcionament i balanç • L’Ajuntament va activar la “bústia del català” per recollir incidències i vulneracions de drets lingüístics. • En sis mesos de funcionament, han rebut entre 15 i 20 correus. • Dinàmica observada: - Molts correus al principi de la campanya - Posteriorment, un cert estancament en el volum de queixes • La bústia és molt visible al web de l’Ajuntament, i la regidora n’aprofita l’entrevista per recordar-ne l’existència. Gestió de les queixes • L’Ajuntament fa seguiment cas per cas, contactant amb les persones o empreses responsables. • Algunes incidències són fàcils de resoldre, d’altres molt més complexes. • Quan cal, es deriven casos a l’Agència Catalana de Consum per a expedients sancionadors, especialment amb incomplidors reiterats. 5. Retolació comercial i compliment de la normativa Treball de formigueta • La regidora descriu la millora de la retolació en català com una “feina de formigueta”: - Pocs recursos humans - Moltes visites a comerços - Notificacions i comunicacions constants • Recentment s’han adreçat a: - Gestories - Empreses de retolació - Immobiliàries que gestionen locals «Els fruits són difícils de quantificar, però es nota una millora en els nous comerços.» Perfils d’incompliment • Els nous comerços tendeixen a complir més amb la retolació en català. • El problema principal són antics incomplidors, sobre els quals cal més pressió i derivacions sancionadores. 6. Persones nouvingudes i aprenentatge del català Trencar estereotips • Es comenta una notícia de grups de persones nouvingudes que es reuneixen en bars i restaurants per practicar català. • Riquelme rebutja l’estereotip que “la gent nouvinguda no vol aprendre català” i posa el focus en el context lingüístic: - Si a la botiga, a la feina i al carrer es parla català, és més probable que vulguin integrar-s’hi. • Els cursos de català estan plens i sovint col·lapsats, amb llista d’espera, cosa que confirma un alt interès per aprendre la llengua. Suport municipal a iniciatives ciutadanes • L’Ajuntament celebra i dona suport a: - Trobades informals per aprendre català - Iniciatives autoorganitzades de persones nouvingudes compromeses amb el territori • Ofereixen material didàctic procedent del Consorci per a la Normalització Lingüística i altres recursos. Classes de català in situ al comerç • Hi ha sessions de català directament en comerços (botigues, establiments). • Les imparteix un professor del Consorci, fet que implica deixar de fer classe a un grup gran per atendre un establiment concret: per això s’implanten molt gradualment. • Són deu sessions, concebudes com una “invitació a la llengua”: - No pretenen que s’aprengui tota la llengua - Busquen trencar pors, demostrar que “no és tan difícil” i que els clients ho valoren 7. Campanyes de promoció: “Portem la Llengua” Accions fetes • Campanya “Portem la Llengua” amb diferents formats: - Portem la Llengua al carrer - Portem la Llengua a fires, especialment a la zona de la Devesa, amb banderoles i elements visibles • L’experiència és valorada molt positivament. Noves línies de treball • Per a l’any vinent, volen segmentar per sectors: - Portem la Llengua a la restauració i al comerç (campanya específica, encara per concretar espais i format). - Accions en l’àmbit esportiu, considerat un sector clau. «Tots hem vist en quina llengua parlen entrenadors i entrenadores amb els nanos.» 8. Esport i llengua: tallers per a entrenadors Taller de sensibilització lingüística • Es preparar un taller específic per a entrenadors i entrenadores, monitors i monitores esportius: - Dia 10 de desembre - Al Pavelló de Fontajau • L’activitat la conduirà una entitat especialitzada en tallers per la llengua, centrats en el missatge “no canviem de llengua”. Objectius del taller • Fer entendre que: - Els nans i joves que viuen a Girona entenen perfectament el català. - Canviar al castellà no ajuda a la integració, sinó que debilita la presència del català. - Cal generar un efecte multiplicador, perquè els entrenadors siguin models lingüístics estables en català. • S’està convidant totes les entitats esportives perquè hi enviïn els entrenadors per als quals pugui ser més profitós. 9. Projecte Pigall: intel·ligència artificial a serveis socials Què és el projecte Pigall? • Projecte Pigall: iniciativa de l’Ajuntament de Girona finançada amb fons Next Generation per desenvolupar una eina pròpia de gestió de dades en serveis socials, basada en intel·ligència artificial (IA). «És un exemple dels usos positius de la intel·ligència artificial en l’àmbit social.» Volum de dades i necessitat de la IA • Els serveis socials de Girona acumulen dades de milers de persones ateses durant molts anys. • La IA permet: - Organitzar i explotar aquestes dades - Detectar patrons i tendències - Fer prediccions útils per a la planificació, com ara: - Quantes persones podrien ser desnonades els pròxims mesos? - Quins barris o col·lectius requeriran més suport? Desenvolupament tècnic • El projecte s’ha desenvolupat durant tres anys, amb: - Un equip de tres enginyers dedicats - Col·laboració estreta amb tot l’equip de serveis socials • El projecte va començar amb l’anterior govern municipal, i Riquelme destaca el compromís i la continuïtat de la feina feta. Resultat i obertura a altres professionals • Ara ja disposen d’una eina pròpia operativa, que ha de permetre: - Millorar la visió estratègica de l’evolució social a Girona - Planificar millor els recursos i les polítiques assistencials • Difusió del projecte: - Jornada tècnica el dijous següent a l’entrevista - Lloc: Centre Cultural La Mercè - Destinataris: professionals de serveis socials de tot Catalunya, especialment de la demarcació de Girona • A la jornada es compartiran: - L’experiència de Girona amb el projecte Pigall - Altres casos d’institucions que treballen amb IA en l’àmbit social - Reptes comuns i plantejaments metodològics 10. Pla de barris del Pont Major Context econòmic municipal • Núria Riquelme és regidora de barri de Pont Major i de Campdorà, però el focus aquí és el Pla de Barris del Pont Major. • Remarca que molts ajuntaments estan ofegats econòmicament i que: - Sense ajuts específics com els Plans de Barris, no podrien assumir grans inversions. - Presentar-s’hi és tècnicament molt complex i alguns municipis no s’hi poden ni presentar. Característiques de la convocatòria • Aquesta convocatòria de Pla de Barris ha tingut una resposta massiva: hi opten aproximadament 90 municipis de tot Catalunya. • Girona hi presenta un projecte molt ambiciós, amb mirada “gran”: - S’ha sol·licitat pràcticament el topall màxim de 25 milions d’euros. «Només presentar-nos ja ha estat un repte enorme a nivell tècnic.» Impacte potencial al Pont Major • L’any passat l’Ajuntament de Girona només va poder invertir 6 milions d’euros en tota la ciutat. • La diferència és enorme: 6 milions a tota la ciutat vs. 25 milions només per al Pont Major. • Si s’aconsegueix el pla, suposarà: - Un canvi espectacular per al barri - Millores en espai públic, equipaments, habitatge i cohesió social (tot i que no es detallen tots els projectes concrets, sí la magnitud de la transformació) Dificultats d’execució • La regidora avisa que, fins i tot amb el finançament concedit, executar el Pla de Barris serà molt complicat: - Tramitacions llargues - Riscos que els projectes s’entrebanquin - Complexitat habitual de la gestió pública municipal • Tot i així, l’equip de govern està molt satisfet del projecte presentat i “creua els dits” per ser escollit. Calendari i escenaris • Es preveu saber si Girona ha estat seleccionada durant l’última quinzena de desembre. • Si no hi ha sort: - L’Ajuntament es tornarà a presentar a la següent convocatòria, que previsiblement serà més seguida (sense deixar passar tot un any) perquè l’actual ha sortit tard. • Tot això passa en un context de govern sense pressupostos, que complica encara més la planificació. 11. Tancament de l’entrevista • El conductor agraeix la presència de Núria Riquelme a Girona FM i repassa breument els temes tractats: - Català i política lingüística - Projecte Pigall de serveis socials i IA - Pla de barris del Pont Major • L’entrevistador expressa el desig que la propera conversa sigui ja amb el Pla de Barris concedit. • La regidora respon amb esperança de “bones notícies” i es clou l’espai L’Entrevista Municipal.
- Els 4 Rius48'
Els 4 Rius
L'episodi d'avui d'Els 4 Rius a Girona FM aborda diversos temes cabdals per a la ciutat. L'escriptora Mar Bosch presenta la seva nova obra experimental, Lliçons d'Avisme, reflexionant sobre la tècnica narrativa del conte. Posteriorment, entrem de ple en el món de l'emprenedoria jove amb la llançadora Beques per Emprendre, una iniciativa que impulsa projectes empresarials a través d'acompanyament personalitzat. Finalment, parlem amb Manel Pretel de Gidomus sobre un dels grans reptes del present: la rehabilitació energètica dels habitatges. Analitzem la importància d'afrontar la descarbonització en un parc d'edificis envellit, destacant el paper clau de l'assessorament tècnic per a les comunitats de veïns que volen millorar l'eficiència i el confort de les seves llars de cara als objectius del 2050. Un recorregut per la cultura, l'economia i el futur urbanístic de la nostra ciutat amb veus de referència.
- La tertúlia de Girona FM54'
La tertúlia de Girona FM
Resum general La tertúlia de Girona FM es mou des de la memòria del franquisme fins als problemes actuals de democràcia, joventut i govern de la ciutat de Girona. Els tertulians combinen record personal, diagnosi política i crítica de gestió municipal. 1. Franco, franquisme i memòria històrica Records personals i fi de la dictadura • Es recorda la mort de Francisco Franco i el pas a la Transició: proclamació de Joan Carles, legalització de partits, eleccions i Constitució. • Tertulians de diferents edats expliquen records familiars i personals: - Policies armats a les emissores de ràdio els dies posteriors a la mort de Franco. - Històries domèstiques (com el nen que crida “¡Viva España!” en una mani a Girona) que mostren el clima de l’època. "Hi havia policies nacionals amb metralladora a l’emissora... la sensació de treballar amb algú dret amb cara de mala llet feia venir els grisos." “Amb Franco vivíem millor”? Desmuntant el mite • Es critica el relat nostàlgic “Con Franco vivíamos mejor”: - Es recorda l’autarquia, la fam, la pobresa, l’estraperlo i la gran desigualtat. - El PIB de 1935 no es recupera fins als anys 50. • Es reivindiquen els avanços de la República: - Llei del divorci, dret a l’avortament, vot femení, ensenyament del català a les escoles. "Quan hi havia República hi havia llei del divorci, dret a l’avortament, les dones podien votar i s’ensenyava català a l’escola." Memòria històrica i sistema educatiu • Es considera que hi ha hagut errors greus en el tractament de la memòria històrica: - Manuals que encara escriuen que García Lorca “morí” sense esmentar l’afusellament. - Temari escolar que no arriba mai al franquisme o el tracta en dos dies a final de curs. • Manca una explicació objectiva i profunda del que implica viure sota un dictador i un règim que coarta llibertats. "Una societat que no sap la seva història està condemnada a repetir-la." 2. Democràcia, desafecció i joventut Caiguda del suport a la democràcia • Es comenten dades d’un estudi de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials: - Suport a la democràcia baixa del 90 i escaig % a entorn del 80%. - Entre el jovent, 4 de cada 10 creuen que la democràcia no els aporta més alternatives que altres règims. • Es vincula aquesta desafecció a: - Desencant amb la política i la seva incapacitat de resoldre problemes (habitatge, sous, precarietat). - Pèrdua de l’ascensor social i retorn a una societat amb rics molt rics i molta gent al límit de la pobresa. Extrems polítics i cultura superficial • Es denuncia que la política es fa als marges: - Predomini de extrema dreta (Vox, Aliança Catalana) i també d’extrema esquerra. - Absència de centrisme i moderació com a espai de debat. • Es critica la cultura del missatge breu: - Política comprimida en vídeos d’1 minut, tuits i reels. - El jovent es forma l’opinió política gairebé només amb aquestes peces breus. "No aprofundim realment el que hi ha darrere. L’univers es fa petit i som esclaus del biaix de confirmació." • Es posa com a exemple una universitat barcelonina on el debat es mou només entre Vox i Aliança Catalana, sense espais intermedis. Valors, ordre i drets/deures • Es planteja la pèrdua de valors bàsics universals (no religiosos) com a marc de convivència. • Es defensa el concepte d’ordre no com a etiqueta de dretes, sinó com a: - Marc clar de límits que no es poden traspassar. - Equilibri entre llibertats individuals i responsabilitat col·lectiva. • Es reclama un discurs polític basat en drets i deures, amb exemples concrets: - Ajuts i subvencions sí, però amb controls i auditories anuals. - Certificat de no reincidència penal i compromís real d’entrar al mercat laboral. "No val tot. S’han d’ajudar les persones que ho necessiten, però també exigir responsabilitat." Incongruències legals i maduresa • Es remarquen incoherències normatives sobre l’edat: - Als 16 anys es pot decidir avortar o canviar de sexe, però no hi ha plena responsabilitat penal. - Històricament, el vot era als 21, i avui molts pares al testament posen administrador del patrimoni fins als 25 anys. • Es qüestiona si el sistema és coherent amb la maduresa real dels joves. 3. Política professional i crisi de lideratge Qui fa política avui? • Es distingeixen dos perfils dominants: - Professionalització extrema: persones que viuen només de la política i no poden / no volen tornar al mercat laboral. - Persones que a l’empresa privada “no servirien ni per fer fotocòpies” i troben sortida en la política. • Es reivindica una política entesa com a servei temporal: - Uns anys de dedicació intensa i després tornar a la feina pròpia. - Es proposa un límit màxim de 12 anys en càrrecs públics. Lideratge vs. càlcul d’imatge • Es critica que molts càrrecs electes: - Governen mirant constantment “què quedarà bé” a xarxes. - Eviten decisions valentes per por al cost polític immediat. "Abans es lideraven projectes en benefici de la ciutat; ara es governa a cop d’Instagram." • Es recorden plens municipals antics amb nivell alt de debat i capacitat dialògica, comparant-los amb la situació actual, considerada més pobre. 4. Girona: govern municipal, ciutat i malestar ciutadà De Guanyem/CUP al PSC, i viceversa • Es repassa breument l’evolució del govern de Girona: - Governs de Carles Puigdemont i Marta Madrenas sense majories absolutes, obligats a pactar. - Ara, Guanyem (àmbit CUP) governa amb majoria suficient. • Alguns tertulians manifesten forta decepció amb el govern actual: - Afirmen que la ciutat "va enrere". - Parlen de por quan la CUP va entrar al govern. Radars i política sancionadora • Es debat el cas dels radars nous a Girona: - Entre el 13 d’agost i el 17 de novembre: 13.276 multes (uns 4.000 al mes) en 4 punts. - Crítica: s’ha començat per castigar sense oferir alternatives d’aparcament dissuasiu ni una estratègia global de mobilitat. "Comencem la casa per la teulada: primer sancionem, i després ja veurem què oferim al ciutadà." • Es menciona el cas de la plaça Catalunya: - Tancaments parcials i proves temporals. - El consens dels tertulians: caldria tancar-la definitivament al trànsit i planificar bé els accessos al Barri Vell. New Jersey, voreres i manteniment New Jersey com a símbol • Es critica l’ús massiu de barreres de formigó (“New Jersey”): - Convertides en element estructural, fins i tot pintades amb la silueta de Girona. - Es veu com a signe de provisionalitat cronificada i manca de projecte clar (ex. carrers Juli Garreta, Lorenzana). Voreres i pla oblidat • Es denuncia l’estat deplorable de moltes voreres: - Panots trencats i que es mouen. - Dificultat per caminar amb seguretat. • Es recorda que el 2012 es va fer un Pla de voreres amb codi de colors (vermell, taronja, verd) per prioritzar reparacions: - El que era verd ara ja és groc, i el que era groc ja és vermell. - El cost de reparació s’ha multiplicat per 10 per no haver actuat a temps. "El que abans costava 1.000 euros ara en val 10.000. És la factura de no fer manteniment." Vegetació, deixadesa i naturalització • Es diferencia entre naturalització i descurança: - Escocells d’arbres plens d’herbes altes i brutes. - Espais on ja no es pot caminar per la vorera i cal baixar a la calçada. • Es visualitzen problemes associats: - Brutícia, rates, insectes, residus acumulats. - Arrels que aixequen paviments i destrueixen panots. "Jo pago els meus impostos per tenir una ciutat neta, endreçada, amb vegetació sí, però ordenada." • Es fa broma sobre “els drets de les herbes” per denunciar l’excés de discurs ecològic mal aplicat quan es confon amb abandonament de l’espai públic. Arbrat de la Devesa i riscos • Es tracta el cas dels plàtans de la Devesa: - Han caigut diversos arbres gegants els darrers anys. - S’anuncia que hi ha centenars d’arbres malalts que caldria tallar. • Es recorda que: - Tallar arbres no és una decisió “valenta” sinó responsable quan hi ha risc per a les persones. - Catalunya és un país amb excés de bosc no gestionat, fruit de l’abandonament de conreus, amb impacte en aigua i incendis. "Aviat haurem de salvar la Devesa de la gent que vol salvar la Devesa." Burocràcia municipal i secretari • Es critica durament la sobrerregulació interna a l’Ajuntament de Girona: - Ús extremadament restrictiu dels contractes menors (límit de 3.000 € quan la llei permet fins a 15.000 €). - Exemples absurds: - Un moment en què l’Ajuntament es va quedar sense paper de vàter per problemes de licitació. • Es reclama: - Més capacitat d’acció de les brigades municipals per arreglar forats, voreres, etc. - Lideratge polític per fer entendre als serveis jurídics que la protecció de l’interès general exigeix agilitat. "No serveix de res tenir expedients impol·luts si tens una ciutat plena d’herbes i problemes." Neteja, contenidors i model de residus • Es torna sobre la polèmica dels contenidors tancats amb targeta: - Ciutadania obligada a anar a buscar targetes en horaris concrets. - Canvis de model en pocs anys: porta a porta, tancaments, modificacions constants. • Es preveu que a partir del gener: - Tornarà a haver-hi contenidors a tot arreu, però tancats amb targeta. - Es posa en dubte que la inversió feta hagi millorat realment el servei. 5. Habitatge, UdG i oportunitats perdudes Habitatge per a joves • S’assenyala la contradicció entre el discurs oficial i les accions reals: - Es proclama la prioritat de l’habitatge per a joves. - Però es perden oportunitats concretes, com el convent de les Josepines al Barri Vell. • Cas concret del convent de les Josepines: - Oferta inicial d’1 milió d’euros a l’Ajuntament que no es culmina. - Finalment, l’edifici l’adquireix la UdG. - Es proposava reconvertir-lo en “pisos palanca”: cel·les adaptades com a habitacions, zones comunes, estades limitades (5–7 anys) per joves que s’emancipen amb lloguer assequible. • Es denuncia que hi havia 1,7 milions d’euros en pressupost per habitatge sense executar. "No paro de sentir que es dedicaran tots els esforços a l’habitatge per a joves, però es deixen escapar oportunitats així." UdG: creixement immobiliari i futur de la docència • Es comenta que la UdG continua comprant terrenys i edificis (com el convent) en un context en què: - La docència online creix i el futur pot requerir menys espai físic. - La demografia universitària ha tocat sostre i baixa. - Moltes aules estan més buides que abans. • Es planteja si aquesta estratègia patrimonial és coherent amb el futur del sistema universitari. Eleccions a la UdG • Es mencionen breument les eleccions a rectorat de la UdG: - Tres candidats: Josep Calbó, Albert Boadas i Josep Manuel Fernández Real. - Es preveu baixa participació, sobretot d’estudiants. • Es descriu la UdG com una institució que tendeix a fer les coses “tranquil·la i calmada”, amb cert distanciament de la crispació política general. 6. Fils que ho lliguen tot Al llarg de la tertúlia, apareix un fil conductor clar: • De la manca de memòria històrica sobre el franquisme • A la desafecció democràtica dels joves • Al predomini de discursos extrems i simplificats a xarxes • A una manera de governar Girona percebuda com a reactiva, simbòlica i sovint desconnectada del servei efectiu al ciutadà. Tot plegat construeix una visió crítica però molt coherent: sense coneixement del passat, valors clars, lideratge polític i gestió seriosa del dia a dia, la democràcia es debilita i la ciutat s’encalla tant en el pla institucional com en el del carrer i la vida quotidiana.
- El primer cafè55'
El primer cafè
L'episodi d'avui del programa El primer cafè de Girona FM aborda temes d'actualitat local com la polèmica per l'elevat nombre de sancions dels nous radars urbans i els tràmits pendents per l'enderroc de l'edifici Tomàs Mieres. També es discuteix l'acord per a la remodelació de l'edifici de la Sopa i es posa el focus en el futur de la Universitat de Girona de la mà del candidat José Manuel Fernández Real. A més, l'espai dedica especial atenció a les oportunitats de creixement personal i integració que ofereix el voluntariat local a través de la pròxima fira organitzada a l'estació Espai Jove. L'episodi combina informació de servei, efemèrides històriques i reflexions sobre la participació ciutadana, tot en el marc d'una extensa i dinàmica agenda cultural gironina.
- L’Entrevista Municipal26'
L'Entrevista als candidats a rector de la UdG. Josep Calbó
En aquesta entrevista a Josep Calbó, candidat al rectorat de la Universitat de Girona (UdG), es desgrana el seu projecte per als propers sis anys de mandat i la seva visió de la universitat com a servei públic al servei de la societat. Entrevista a càrrec d'Oriol Mas. L’entrevista recorre: La motivació personal per presentar-se Els eixos centrals del programa: qualitat, reducció de burocràcia i benestar El balanç crític però continuista dels mandats anteriors El model docent i formatiu (graus, màsters i formació al llarg de la vida) El Campus de Salut i les grans infraestructures i espais de la UdG La relació amb el territori i la descentralització El problema de l’habitatge i les residències d’estudiants La internacionalització i la mobilitat Com li agradaria ser recordat com a rector 1. Motivació per presentar-se i trets distintius Compromís de llarg recorregut Calbó explica que es presenta “per fer un servei més a la universitat”. Ressegueix el seu recorregut: Professor de física, amb docència i recerca de qualitat Responsabilitats de gestió i lideratge (Institut de Medi Ambient, vicerectorats, etc.) Experiència internacional i participació en òrgans d’expertesa en canvi climàtic “En aquest moment m’han fet pensar que estava preparat per poder liderar la universitat.” Què vol que identifiqui la seva candidatura Vol que la candidatura es reconegui per: Un projecte interessant i sòlid, amb una visió clara d’universitat Un equip molt potent, amb persones experimentades en gestió Una universitat més connectada amb l’entorn social, econòmic i cultural Més projecció de país i internacional L’eix central: la UdG com a institució pública al servei de la societat. 2. Eixos del projecte: qualitat, desburocratització i benestar 2.1. La universitat com a servei públic Calbó insisteix que la UdG ha de ser: Molt present i participativa en el que passa al seu entorn Connectada amb els debats socials, econòmics i culturals Capaç de cooperar i incidir en les necessitats del territori Això implica implicar tota la comunitat universitària: Professorat (PDI) Personal tècnic, d’administració, gestió i serveis (PTGAS) Estudiantat 2.2. Cultura de la qualitat i simplificació de la burocràcia Un dels pilars del programa és implantar una cultura de la qualitat que: Impregni totes les activitats de la universitat Es basi en: Planificació Calendarització Indicadors i procediments clars Però amb una condició clau: La qualitat no ha d’augmentar la burocràcia, sinó servir per simplificar processos. Calbó vincula la situació de la UdG amb un problema general del país: Professors de primària i secundària que demanen menys burocràcia i més feina pedagògica Pagesos i altres sectors saturats de tràmits Vol que la UdG pugui ser un exemple de simplificació aplicable a altres institucions públiques. 2.3. Benestar i salut de les persones El segon concepte clau és cuidar el benestar de les persones de la comunitat universitària: Estudiants PDI PTGAS Prioritats: Salut física, emocional i mental Implantar un pla de benestar Millor gestió del temps Actuacions sobre: Espais Maneres de treballar L’objectiu és que la UdG sigui pionera i que altres institucions públiques puguin adoptar aquests models de cura de les persones. 3. Continuïtat i canvi respecte als rectors anteriors 3.1. Continuista… però de tota la trajectòria de la UdG La seva candidatura es percep com a continuista, perquè ha estat vicerector amb Quim Salvi. Calbó matisa: Es considera continuista, però no només de Salvi. Es declara continuista de: Pep Nadal Joan Batlle Anna Maria Geli Sergi Bonet Quim Salvi Argumenta que: Cada rector/a ha aportat valors i millores a la UdG La universitat ha canviat molt respecte el 1990 Ell vol continuar millorant-la, no reproduir mecànicament polítiques concretes 3.2. Què s’ha fet bé i què queda pendent Calbó distingeix entre: Aspectes positius o iniciats: Canvi del model docent: en marxa però només a “un quart de fer” Voluntat d’inversió i nous projectes d’infraestructura Aspectes a millorar o inacabats: Reforma del model docent: cal arribar molt més lluny Reorganització de l’administració i del suport tècnic i de gestió: s’han fet coses, però “hi ha molt per fer” Infraestructures i inversions: projectes planificats però no executats per falta de recursos o traves administratives 4. Model docent i oferta formativa 4.1. Reforma del model docent Calbó aposta per transformar com s’ensenya i com es viu la universitat, més que no pas canviar massivament el mapa de graus. Objectius del nou model docent: Fer una docència més significativa i presencial Revalorar l’assistència a classe i reduir l’absentisme Implicar canvis en la manera de fer classe del professorat Oferir a l’estudiantat: Experiències internacionals, fins i tot sense sortir de Girona Més pràctiques significatives Més opcions de voluntariat i vida universitària 4.2. Mapa de graus i nous estudis Pel que fa als graus: El mapa actual es considera bastant consolidat No preveu grans canvis estructurals en l’oferta de graus S’estudia la possibilitat d’introduir un nou grau de Farmàcia a Girona 4.3. Màsters, doctorats i formació al llarg de la vida On sí veu grans reptes és en: Màsters i doctorats Formació al llarg de la vida (lifelong learning) Calbó defensa que la UdG ha de jugar un paper clau en la recapacitació continuada de professionals: No n’hi ha prou amb els estudis fets entre els 18 i 25 anys Un títol inicial difícilment serveix per 30 anys de carrera professional La UdG ha d’oferir formació a: Professionals en actiu (enginyeria, medicina, infermeria, docència, etc.) Majors de 45 i 50 anys (perfil que la UdG ja té en part, però vol ampliar) 5. Campus de Salut i grans projectes estratègics 5.1. Campus de Salut i nou hospital Trueta Calbó considera el Campus de Salut un projecte clau i estructural per a la demarcació: Si es compleixen els terminis (2031), això coincidiria amb el final del seu mandat Ho veu com una infraestructura al servei dels 900.000 habitants de les comarques gironines i més enllà El Campus de Salut integra quatre vessants: Assistencial: el nou hospital Trueta Docent: facultats i formació en ciències de la salut Recerca: espais d’investigació Innovació: transferència de coneixement i valor econòmic Subratlla la potència de tenir assistència, docència, recerca i innovació físicament integrades en un mateix espai. Ja com a precandidat ha començat a: Fer reunions amb agents clau (Cambra de Comerç, ICS, IAS, etc.) Reivindicar que el projecte sigui prioritzat per la Generalitat Impulsar el treball conjunt fins i tot abans que hi hagi els nous edificis 5.2. Espais, infraestructures i creixement sostenible Calbó reconeix que en els darrers anys s’ha fet molt poca feina en noves infraestructures, per dos motius principals: Limitació pressupostària: després de la crisi de 2009-2010, el capítol d’inversions ha quedat molt restringit Lentitud i traves administratives: permisos, canvis d’usos urbanístics, planificació Malgrat això, assumeix com a prioritaris diversos projectes ja planificats: Al campus de Montilivi Nou aulari nord: per descongestionar facultats, especialment la Politècnica, amb efecte dominó sobre Ciències Edifici de serveis per a l’estudiantat i la comunitat: Casa de l’estudiantat Serveis per estudiants i professorat (incloent restaurant) Residència d’estudiants: per afrontar el problema d’habitatge Al Barri Vell Descongestionar les facultats i el rectorat mitjançant: Adquisició i rehabilitació parcial del complex del Convent de les Butinyanes Aquests projectes es consideren totalment assumits per la seva candidatura, amb voluntat de tirar-los endavant el més ràpid possible. 5.3. Racionalitzar el creixement i sostenibilitat A mig termini, la seva línia és: Optimitzar espais existents més que no pas multiplicar infraestructures Adaptar edificis i espais a les necessitats actuals Factors a tenir en compte: Evolució del nombre d’estudiants Canvis en la presencialitat (teletreball, classes híbrides, etc.) Sostenibilitat ambiental: Ús responsable del territori Consum d’energia i recursos Vol que la UdG, com a institució que ja ha volgut donar exemple en sostenibilitat, també moderi el creixement físic un cop assolits els mínims necessaris. 6. UdG i territori: descentralització i presència a les comarques 6.1. Descentralització de facultats: límits Sobre la possibilitat de desplaçar facultats a altres ciutats del territori, Calbó és clar: No és la línia principal prevista Motivat per criteris d’: Eficiència de gestió Economies d’escala Necessitat de mantenir la cohesió de la comunitat universitària (estudiants, personal, serveis) en una àrea urbana compacta 6.2. Presència de la UdG a totes les comarques gironines Tot i això, defensa que la UdG és i ha de ser la universitat de totes les comarques de Girona. Això s’articula a través de: Càtedres universitat-territori repartides per diferents viles i ciutats: Impulsen activitat cultural i presència de la UdG Vol potenciar encara més el seu impacte Projectes amb administracions locals i agents del territori, sovint a través de: La Fundació Girona Regió del Coneixement, dedicada a: Connectar universitat, administracions i empreses Impulsar projectes que responen a necessitats reals del territori La idea central és que, tot i concentrar els estudis a Girona (i Salt), la UdG ha de tenir impacte i presència a tot el territori gironí. 7. Habitatge i residències d’estudiants 7.1. El problema de l’habitatge Calbó reconeix que l’accés a l’habitatge és un dels grans problemes socials actuals: Afecta Girona, Barcelona, Catalunya, Espanya i bona part d’Europa Té causes vinculades a legislacions i maneres de fer que van més enllà de les competències de la UdG El rol de la universitat, segons ell, ha de ser doble: Participar en la reflexió i proposta de solucions des de l’expertesa acadèmica No substituir el paper de qui ha de legislar o invertir (governs i empreses) La UdG pot contribuir a través de: Professorat expert en dret, economia, arquitectura, etc. Instruments com la Càtedra d’Habitatge, pensada per: Reflexionar Aportar coneixement i diagnosi Formular propostes que puguin ser recollides per les polítiques públiques 7.2. Residències universitàries Sobre les residències per a estudiants, Calbó admet: La UdG no pot assumir directament la inversió en residències Però sí que pot facilitar el sòl i promoure projectes amb tercers Línies d’actuació: Posar a disposició superfície pròpia al campus de Montilivi Tramitar canvis en el pla parcial urbanístic per permetre l’ús residencial Llicitar la construcció i gestió d’una residència, amb criteris de: Transparència (concursos públics) Impacte social i qualitat del servei Calbó subratlla que la necessitat d’habitatge és especialment greu per a: Estudiants de fora de Girona (comarques gironines més llunyanes) Estudiants d’altres llocs de Catalunya Estudiants de les Illes Balears, que tenen una presència notable Estudiants de la resta de l’Estat i internacionals (especialment de màster i doctorat) 8. Internacionalització, mobilitat i talent 8.1. Exposar l’estudiantat al món global Calbó defensa la necessitat que l’estudiantat: Visqui experiències internacionals Estigui exposat a una realitat global, com ja passa en la recerca Hi ha dos nivells d’internacionalització: Mobilitat física: Programes Erasmus i similars Xarxes europees i convenis internacionals Internacionalització “a casa”: Per a estudiants que no poden o no volen marxar per motius econòmics o socials 8.2. Internacionalització “a casa” Permet que estudiants que es queden a Girona puguin igualment tenir experiències internacionals: Participar a distància en assignatures d’altres universitats Fer treballs compartits amb estudiants d’altres països Aprofitar la presència de: Estudiants d’intercanvi (Erasmus, etc.) Investigadors pre i postdoctorals estrangers Això permet activitats: Interculturals D’immersió en coneixement global Calbó resumeix que la UdG ja està oberta al món com a institució de recerca, i que el repte és traslladar aquesta obertura a tots els estudiants, garantint que tothom tingui com a mínim alguna experiència o contacte internacional. 9. Com voldria ser recordat com a rector En un exercici de projecció fins al 2031, Calbó explica com voldria que es valorés el seu mandat: 9.1. Resultats i clima intern Li agradaria ser recordat com un rector que: Ha fet avançar la universitat Ha actuat amb bon humor, ganes i esperit positiu Ha compartit les decisions i corresponsabilitzat les persones Ha cuidat la gent, tant en l’àmbit professional com en el personal Vol que la comunitat pugui dir que “s’han fet coses interessants i bones” i que s’han viscut “amb entusiasme i satisfacció”. 9.2. Una universitat més “sana” i ben valorada socialment Objectiu de fons: Deixar una UdG més potent i més sana: Procediments més ben endreçats Maneres de treballar més eficients Més satisfacció personal de les persones que hi treballen i estudien De cara enfora, desitja que la universitat sigui: Una institució molt ben vista i reconeguda per la societat Tant necessària que, si mai s’atacava la universitat, fos la societat mateixa qui la defensés: Ajuntaments Empresaris Famílies Entitats i ONG L’ideal és que la ciutadania digui: “La Universitat de Girona és la nostra universitat; la volem aquí, igual o millor, perquè marca una diferència i ens aporta molt.” Aquesta és la imatge amb què Calbó voldria que se’l recordés al final del mandat.
- L’Informatiu14'
L’Informatiu
Resum de l’actualitat Data: Dimecres 19 de novembre Programa: L’Informatiu de Girona FM Locutor: Pau Villafany 1. Publicitat il·legal a Girona i Salt Girona i Salt sancionaran una empresa per haver omplert fanals i semàfors d’anuncis enganxats il·legalment. A Girona, Lluc Salellas i Vilar explica que s’ha aixecat acta i que la sanció podria arribar als 3.000 €. A Salt, la policia local ha retirat els cartells i ha identificat els autors a través de càmeres de seguretat; la multa prevista és de 500 € per l’ordenança de convivència. 2. UdG i projecte de rectorat de Josep Calbó Josep Calbó, candidat a rector de la UdG, defensa una universitat adaptada a l’aprenentatge al llarg de la vida, més enllà de la gent jove. Proposa: Reforçar la connectivitat i la internacionalització. Enllestir el model docent actual. Prioritzar el benestar de tota la comunitat universitària. Es declara continuista en la voluntat de millorar la universitat, tot i que no necessàriament de les polítiques concretes de cada rector anterior. Vol ampliar l’oferta formativa a públics diversos i simplificar processos burocràtics. “Jo vull continuar fent una bona universitat.” Entrevista prevista a les 19.30 h a Girona FM. 3. Ciutat i transformació urbana Inicia la 2a edició de les jornades Repensem Girona sobre ciutats en transició. Objectiu: analitzar i debatre els canvis urbans i les transformacions necessàries per a un futur més sostenible i inclusiu. Organitzen: Ajuntament de Girona, COAC (Demarcació de Girona) i UdG. 4. 25N: violències masclistes Girona commemorarà el 25-N (Dia Internacional per l’Eliminació de les Violències vers les Dones) amb una quarantena d’activitats: Accions de carrer. Taules rodones i xerrades. Quines familiars feministes. Exposicions. Acte central institucional: 25 de novembre, a les 12 h, a l’Auditori Josep Irla, organitzat conjuntament per Ajuntament, Diputació de Girona i Generalitat. 5. Jovent i formació professionalitzadora El Pla de Transició al Treball de Girona iniciarà el curs 25-26 amb 80 joves d’entre 16 i 21 anys sense graduat d’ESO. Ofereix formació professionalitzadora per: Facilitar l’entrada al mercat laboral. Permetre la continuació d’estudis a FP de grau mitjà. Novetats: Nou taller d’auxiliar de muntatges d’instal·lacions d’electricitat, aigua i gas. Renovació de l’espai de formació d’auxiliar sanitari. 6. Cultura: Museu del Cinema i exposició sobre secundaris El Museu del Cinema de Girona presenta l’exposició “En segon pla. Actrius i actors secundaris a la història del cinema”. Objectiu: reivindicar el paper dels actors i actrius secundaris, sovint a l’ombra però clau per donar solidesa i profunditat a les històries. Segons el director, Jordi Pons: “Secundaris és una exposició que reivindica la feina dels secundaris, que vol descobrir qui eren i com ha evolucionat aquesta feina al llarg de la història del cinema, sobretot del segle XX.” L’exposició distingeix: Secundaris del cinema clàssic. Antagonistes. Secundaris que roben el protagonisme. Secundaris de cinema que esdevenen protagonistes a la televisió. Intèrprets que han aconseguit un Òscar amb interpretacions breus. Realitzada a partir de la col·lecció de Vicenç Arroyo i oberta fins al 24 de maig de 2026. 7. Comerç i campanya de Nadal L’Espai Gironès inicia la campanya de Nadal el divendres 21 de novembre a les 18 h. Activitats: Encesa dels llums de Nadal amb nova il·luminació renovada a totes les àrees comunes. Concert en directe a càrrec del grup Yes the Music. Celebració especial dels 20 anys del centre comercial. 8. Successos i seguretat viària Accident mortal a Llers Motorista mort en un xoc amb una furgoneta a Llers. Dispositiu: 4 patrulles de Mossos, 2 dotacions de bombers, 2 unitats del SEM i servei de suport psicològic. Des de principi d’any: 129 morts a carreteres interurbanes catalanes. 45% de les víctimes són col·lectius vulnerables. 3 de cada 10 són motoristes. El setembre va tancar amb 15 morts, gairebé el doble que l’any anterior. Judici per narcoassalt a la Bisbal Jutgen 5 acusats per un narcoassalt en un pis de la Bisbal fa 5 anys. Segons l’acusació: Van entrar encaputxats, van agredir el pare de família i li van clavar un ganivet a la cama. Delictes imputats: temptativa d’homicidi, robatori, lesions i contra la salut pública, amb petició de més de 20 anys de presó. El pare declara que gairebé no recorda res perquè el van estabornir; nega tenir marihuana a casa. Detenció per drogues i arma elèctrica Identifiquen un home a Empuriabrava per un conflicte de parella a la zona de Sant Maurici. En el registre li troben: 80 g de ketamina. Altres substàncies additives. Una defensa elèctrica tipus tàser. Detingut per delicte contra la salut pública. 9. Bombers del Parc de la Vall d’Aro Bombers del Parc de la Vall d’Aro denuncien condicions laborals indignes i deficiències greus a l’edifici: Parc ubicat en zona inundable. Dormen en barracons. Manca d’aigua potable. Plagues de mosquits i rates. Males olors de la depuradora. Falta de material clau: autoescala, bomba urbana lleugera i barca de rescat. Critiquen que el Govern prioritzi una nova seu de la regió d’emergències de Girona mentre hi ha parcs que no compleixen la normativa. Segons l’ACN, el Departament d’Interior no ha respost a les consultes. 10. Urbanisme i medi ambient: Cadaqués SOS Costa Brava denuncia que el POUM de Cadaqués permetria una urbanització massiva amb 700 nous habitatges. Entitats implicades: Salvem Cadaqués i Amics de la Natura de Cadaqués. En una taula rodona sobre el nou planejament, expressen una preocupació creixent pel model urbanístic. Alerten que, a banda dels nous habitatges, hi ha plans parcials i projectes vitals que transformarien irreversiblement el poble i el seu entorn. Consideren el nou POUM una “aberració urbanística” que posa en risc identitat, paisatge i sostenibilitat de Cadaqués. 11. Cultura i arts escèniques: Temporada Alta Ivan Campillo guanya la segona semifinal del Torneig de Dramatúrgia del Temporada Alta. Obra: “Qui vol ser princesa?”, interpretada per Emma Arquillué i Raquel Ferri. Trama: dues amigues i professores d’una escola que es fan costat en un moment difícil de la vida d’una d’elles. Campillo passa a la gran final i s’enfrontarà a Martí Torres Maineris l’1 de desembre. 12. Escultura i tradició nadalenca A Campdevànol, un grup d’escultors crea un pessebre a escala real a la plaça Major. Materials: troncs de grans dimensions treballats durant més d’una setmana. L’artista Roger destaca que és una gran experiència i s’ha convertit en atractiu per als vianants. Inauguració prevista pel 29 de novembre, coincidint amb l’encesa de llums. 13. Llengua i joc: el parlar de la Garrotxa Es crea Jugut, un joc de taula per acostar el parlar de la Garrotxa a les noves generacions d’una manera lúdica i divertida. Objectius: Ampliar l’ús lúdic del parlar característic de la comarca. Fer-lo viure i transmetre entre els més joves. El nom “Jugut” ja és una reivindicació lingüística. Amb el suport de l’Ajuntament d’Olot, el joc arribarà a centres educatius i altres equipaments. Presentació: 29 de novembre amb una partida vermut-cantada. 14. Esports: Girona FC i Mundial 2026 Porteria del Girona FC Es complica la situació a la portería del Girona FC: Karpitxov (porter ucraïnès) serà baixa fins a Nadal per un esquinç al turmell amb la seva selecció. Míchel compta només amb Gazzaniga i Livakovic, que vol marxar, com a porters disponibles. Jugadors del Girona al Mundial 2026 El Girona tornarà a tenir representació al Mundial 2026: Ounahi amb el Marroc. Livakovic amb Croàcia. Esprilla amb Colòmbia. Witsel amb Bèlgica. Dovbyk i Tsigankov es jugaran la classificació amb Ucraïna a la repesca del març. Idees clau Governança local i civisme: sancions a la publicitat il·legal i denúncies sobre infraestructures deficients dels bombers. Educació i universitat: projecte de UdG més oberta, connectada i centrada en l’aprenentatge al llarg de la vida. Transformació urbana i medi ambient: debat sobre Repensem Girona i forta crítica al POUM de Cadaqués. Igualtat i drets: àmplia programació pel 25-N contra les violències masclistes. Cultura i llengua: exposició sobre actors secundaris, Temporada Alta, pessebre escultòric i el joc Jugut per preservar el parlar de la Garrotxa. Seguretat i successos: increment preocupant de víctimes a la carretera i casos greus de criminalitat. Esport d’elit: reforç de la presència del Girona FC al Mundial 2026 malgrat problemes esportius puntuals.
- Els 4 Rius48'
Els 4 Rius
En aquest episodi d'Els 4 Rius, conversem amb l'escriptora Gemma Ruiz Palà sobre la seva novel·la Una dona de la teva edat, una obra vitalista que posa el focus en la maduresa femenina i la superació de tabús com la menopausa. També celebrem els 25 anys del Cinema Trufó amb el crític Carles Ribas i coneixem l'experiència transformadora de la cantant Marta Xanti actuant al Hospital Josep Trueta. Finalment, Eva Olivares ens ofereix una visió lúcida sobre el repte d'emprendre en el món tecnològic, subratllant les dificultats que encara afronten les dones en sectors masculinitzats i l'èxit de l'especialització en un entorn digital en constant canvi.
- La tertúlia de Girona FM55'
La tertúlia de Girona FM
Introducció de la tertúlia En aquesta edició de La tertúlia de Girona FM, diversos convidats conversen sobre tres grans blocs temàtics: • Els 25 anys del cinema Truffaut (el “cinema del poble”) i el valor del cinema com a equipament cultural públic. • La situació actual de la Universitat de Girona (UDG): eleccions a rector, compra del Convent de les Butinyanes i reptes de creixement. • Planificació urbana i governança metropolitana de Girona: nou estadi del Girona FC, nou hospital Trueta, desequilibris fiscals entre municipis i cultura política de campanya permanent. Al llarg de la tertúlia es combinen memòries personals, anàlisi política i propostes de futur, amb un fil conductor clar: el paper dels equipaments públics i de la planificació estratègica en la vida cultural, universitària i urbana de Girona. 1. 25 anys del Cinema Truffaut: el “cinema del poble” 1.1. Orígens i model de gestió • Es commemoren els 25 anys del Cinema Truffaut, vinculat a l’antic cinema El Modern. • L’Ajuntament va comprar l’edifici del Modern fa 25 anys per evitar l’especulació urbanística i destinar-lo a equipament públic. • Es defineix com el “cinema del poble” perquè: - És municipal, de propietat pública. - Està gestionat per un col·lectiu de crítics de cinema i gent entusiasta, no directament per l’Ajuntament. - S’integra en xarxes europees de cinema d’autor i fa una programació molt cuidada. “És un cinema públic gestionat per un col·lectiu entusiasta i des del primer dia ho ha fet molt bé.” 1.2. Recuperació patrimonial i lluita contra l’especulació • Es recorda que l’Ajuntament va haver de recomprar l’immoble del Modern per operacions “misterioses” de compra-venda en plena especulació. • Es posa com a exemple d’encert polític: - Recuperar un edifici històric per a ús cultural. - Evitar que es convertís en un actiu privat desvinculat de la ciutat. • S’explica que, anys després, la sala principal es va ensorrar, fet que mostra les dificultats i costos de conservar patrimoni. 1.3. Festa del 25è aniversari i memòria col·lectiva • L’acte de celebració no es fa al Truffaut, sinó al Teatre Municipal, “una caixa magnífica” que dóna més prestància a la festa. • Es repassen anècdotes històriques: - Cues llarguíssimes per veure Tiburón quan el Modern era cinema comercial. - Referències a Jean-Luc Godard i a la Nouvelle Vague, amb la projecció d’una pel·lícula que explica el naixement d’aquell moviment. • Es destaca el valor de recordar també les dificultats, no només la part bonica, en aquests 25 anys de trajectòria. 1.4. Versió original, art i assaig i activitat cultural • El Truffaut ha apostat sempre per: - Cinema en versió original (coreà, japonès, xinès, rus, finlandès, etc.). - Molta presència de cinema d’art i assaig, però sense renunciar a títols premiats als Òscar. • Es defensa que veure les pel·lícules en versió original és respectar el cinema com a art: “La veu juga molt… i la veu original és diferent de la del doblador.” • El Truffaut s’ha consolidat com a focus cultural: - Presentacions de pel·lícules amb directors i actors. - Cicles especials (per exemple, projectar cada Nadal Què bonic és viure). - Acollida de festivals i activitats com Cucullona’t o projeccions d’òpera en directe. 1.5. Transformació del mercat del cinema i el paper del sector públic • S’analitza la crisi de les sales de cinema comercials a Girona: - Tancament de cinemes històrics (Gran Via, Ultònia, Venice). - Aparició i desaparició de multicines com el Lauren. - Impacte posterior de les plataformes de streaming. • Es remarca el doble encert del Truffaut: - Haver salvat un equipament cultural quan el cinema comercial entrava en crisi. - Haver-se consolidat com a alternativa estable amb una programació exigent. • Es defensa el paper corrector de l’administració pública: - Crear equipaments on el mercat privat no és rendible. - No intervenir on el mercat ja funciona bé, buscant un equilibri públic–privat. 1.6. Èxit de públic i cinema català • Malgrat les plataformes, el Truffaut té més públic que mai. • La gran oferta d’estrenes setmanals (10–12 pel·lícules per setmana) fa que triar programació sigui cada cop més difícil. • Es comenta l’auge del cinema català i espanyol recent: - Títols d’èxit com Alcarràs, Suro (esmentat com “Sirat”) o El mestre que va prometre el mar. - Bon comportament al Truffaut i bona resposta del públic. 2. Universitat de Girona: eleccions, patrimoni i futur 2.1. Eleccions a rector: tres candidatures i mandat de 6 anys • S’obre la campanya per al rectorat de la UDG amb tres candidats: - Josep Calbó, exvicerector de l’equip de Quim Salvi. - Albert Ruda, exdegà de la Facultat de Dret. - José Manuel Martínez Real, degà de Medicina, que s’afegeix en l’últim moment. • Característiques singulars d’aquestes eleccions: - El mandat passa de 4 a 6 anys. - Prohibició legal de reelecció: només es pot fer un mandat. “Per primer cop, el mandat serà de 6 anys i no es podrà repetir.” • El clima és de tranquil·litat i “pau social” universitària: - Bon cicle econòmic i estabilització de personal. - Valoració molt positiva dels 8 anys de rectorat de Quim Salvi. 2.2. Governança universitària i autonomia • Es remarca la peculiaritat de la governança universitària: - El personal de la universitat tria qui el governa. - El mateix personal decideix, en gran part, condicions de prestació del servei. • Això pot generar disfuncions (candidats poc inclinats a “fer revolucions”), però és clau per a la autonomia universitària. • S’alerta del que passa als Estats Units: - El govern de Trump ha condicionat finançament de recerca a l’alineament polític. - Ha amenaçat amb tancaments d’universitats. Es reivindica la recerca translacional i la independència universitària com a garanties per protegir el coneixement de pressions polítiques. 2.3. Compra del Convent de les Butinyanes i campus del Barri Vell • La UDG ha anunciat la compra del Convent de les Butinyanes al Barri Vell: - Objectiu: ampliar serveis universitaris i guanyar espai. - Es veu com una operació estratègica de futur i de recuperació de patrimoni. • Butinyanes ja formava part de la memòria col·lectiva de la UDG: - Hi havia allotjat classes, el Consell d’Estudiants i diversos serveis. • Problemes i reptes: - Les universitats públiques tenen poca capacitat d’inversió per rehabilitar immobles. - Caldrà buscar finançament (per exemple, a través de fons Next Generation o noves “finestres d’oportunitat”). • Es vincula la compra amb la idea de campus dual: - Campus de Barri Vell (integrat al teixit històric). - Campus de Montilivi (espai més extens però amb límits de creixement). 2.4. Urbanisme i eines de planificació • Es posa en valor l’urbanisme com a eina pública: - Permet garantir usos compatibles amb l’interès general (com s’ha fet a Butinyanes). - Pot evitar que grans equipaments vagin a mans privades amb usos inadequats. “L’urbanisme és una gran eina per evitar que un equipament acabi en mans que no toquen.” • Es destaca que l’equip de Quim Salvi volia tancar l’operació de planejament de Butinyanes abans d’acabar mandat, però els tràmits urbanístics són lents. 2.5. Les Caputxines i la manca de mecenatge • Es planteja el cas del convent de les Caputxines com un altre gran equipament estratègic a Girona: - Part ja vinculada als Banys Àrabs i la Diputació. - Es reivindica que no acabi en mans privades. • Es proposa que Ajuntament i Diputació liderin una operació pública semblant a la de Butinyanes. • Es denuncia la manca de mecenes al país: “Els nostres rics no són prou rics… i no tenen la tendència a invertir en la cosa pública.” • També es critica que les lleis de mecenatge no incentiven prou les donacions, tot i que, si algú té centenars de milions “al compte corrent”, podria fer-ho igualment. 3. Campus de Montilivi, nou estadi i planificació metropolitana 3.1. Límit físic del campus de Montilivi • Es descriu la situació urbanística del campus de Montilivi: - Està envoltat de sòl residencial (xalets) i no té gaire marge de creixement. - Les possibilitats d’expansió que preveia el planejament ja s’han esgotat. • La UDG necessita espai per a noves facultats o centres de recerca, i això obre el debat sobre reordenar usos a l’entorn del campus. 3.2. L’estadi de Montilivi: futur incert • Es debat el futur de l’estadi de Montilivi, actualment: - Equipament públic municipal, concessional durant 50 anys al Girona FC. - Encaixonat entre el campus i una muntanya, amb impossibilitat física d’ampliació. • Es planteja que, si el Girona FC es consolida a Primera Divisió i necessita un estadi “com Déu mana”, no el podrà fer on és ara. • Proposta recurrent a la tertúlia: - Traslladar l’estadi i crear un campus esportiu en els sòls en transformació entre Salt, Girona i Vilablareig, a l’entorn del nou Trueta. - L’actual estadi, en retornar a l’Ajuntament, podria reconvertir-se en espai públic universitari i/o esportiu. Es defensa que un nou estadi hauria de ser finançat pel club, no amb diners públics. 3.3. Àrea urbana vs. terme municipal: visió metropolitana • Es critica la visió de “campanar” i la manca de cultura metropolitana: - Girona pensa massa en clau de terme municipal, no de realitat urbana. - Exemples recurrents: ubicació del nou hospital Trueta o debat sobre el nou estadi. “Girona no són 100.000 habitants, la ciutat real inclou tots els municipis de l’entorn.” • Es proposa pensar equipaments en clau d’àrea urbana: - És indiferent (per a l’usuari) si l’hospital és “a un costat o altre de la línia municipal”. - Caldria un organisme d’àrea metropolitana com el de Barcelona per: • Coordinar transport públic (autobús, similars a Girocleta), • Gestionar serveis (aigües, residus, taxis), • Planificar conjuntament grans equipaments. 3.4. Serveis compartits i incoherències actuals • Es posen exemples de cooperació parcial existent: - Empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià. - Alguns intents d’ampliar serveis com la Girocleta a Salt, tot i les traves administratives. • Contradiccions que es consideren absurdes: - El cas dels taxis a l’Aeroport de Girona-Costa Brava, situat a Vilobí d’Onyar: • Moltes llicències al municipi petit. • Taxis de Girona ciutat no poden treballar-hi amb normalitat ni estacionar-hi. - Es compara amb el model metropolità de Barcelona, on tots els taxis són de l’àrea metropolitana i compartiran regulació i imatge. 3.5. Fiscalitat local i desequilibris entre municipis • Es critica el model de finançament municipal vigent: - Cada municipi ingressa allò que genera al seu terme. - No hi ha mecanismes sistemàtics de redistribució de beneficis i càrregues. • Exemples destacats: - Figueres: assumeix serveis i equipaments com a capital, però els polígons industrials que generen molts ingressos fiscals són en municipis veïns. - A l’entorn de Girona: polígons a Salt, Riudellots, Fornells, etc., que poden descapitalitzar fiscalment la ciutat. • Es defensa una reforma de la Llei d’Hisendes Locals per permetre: - Gestió conjunta d’equipaments supramunicipals (p. ex. espais logístics, polígons). - Repartiment de beneficis fiscals proporcional al cost de serveis que assumeixen les ciutats centrals. “No té cap sentit que tots els beneficis se’ls emporti un municipi i els costos es concentrin en un altre.” 3.6. L’Informe Roca / Enric Lluch i la reordenació del mapa municipal • Es recorda l’anomenat Informe Roca (atribuït en origen a Enric Lluch) sobre la reordenació territorial de Catalunya: - Proposava reduir el nombre de municipis i agrupar-ne molts de petits. - Va generar una gran resistència dels micropobles. • Es remarca que altres països (com Itàlia) han completat processos similars amb millors resultats econòmics. • S’enllaça amb la crítica als consells comarcals, qualificats d’ens que “neixen, creixen, es reprodueixen i mai moren”, però sovint no resolen el problema de fons. 4. Política local, percepció d’inseguretat i pressupostos 4.1. El debat sobre la seguretat a Girona • A la part final, amb les municipals a l’horitzó, s’obre el debat sobre l’estat de la ciutat. • Es constata un canvi de focus mediàtic: - Primer, molta atenció a escombraries i neteja. - Ara, creixent protagonisme del tema seguretat. • Una de les tertulianes qualifica el debat sobre inseguretat de “absolutament artificial i induït”: - Viure al centre i no tenir percepció d’inseguretat real. - Els mitjans i determinats actors polítics alimenten el relat per reforçar certes opcions. S’adverteix del perill de “generar problemes que no existeixen” només per rendiment electoral. 4.2. Campanya permanent vs. governar • Es critica la campanya electoral permanent: - Després d’unes eleccions, ja es parla de les següents. - Es reclama centrar-se a governar i complir el programa acordat amb la ciutadania. • S’assenyala que el govern municipal actual té majoria suficient per aprovar pressupostos i tirar endavant el seu projecte. • Es demana que el balanç es faci al final del mandat, no des del primer dia pensant en les municipals de 2027. 4.3. La centralitat dels pressupostos i la responsabilitat política • Es remarca que la llei de pressupostos és la norma més important de qualsevol administració: - Sense pressupost, es bloqueja el funcionament ordinari dels serveis. - Exemples: Ajuntaments, Generalitat i Estat. • Es critica durament l’ús partidista del vot als pressupostos: “Trobo d’una irresponsabilitat política i social impressionant dir ‘jo no els aprovaré’ l’endemà de les eleccions.” • Es recorda que: - El govern de Ferran Mascarell (o referències similars) va caure per no aprovar pressupostos. - L’Ajuntament de Girona ha aprovat els propis, però pateix la manca de pressupostos de Generalitat i Estat. • S’evoca el model nord-americà, on el bloqueig de pressupostos pot implicar que ningú cobri ni funcioni l’administració, com a exemple extrem per entendre la gravetat del bloqueig. • Es reclama negociació real, amb renúncies per totes les parts, en lloc de bloquejos per orgull o sectarisme. 4.4. Eleccions UDG i desconnexió ciutadana • Es constata que, malgrat la importància de la UDG per a la ciutat, el procés electoral universitari es viu bastant d’esquena a la ciutadania: - Sistema de votació complex i poc entenedor. - Poc ressò fora de la comunitat acadèmica. • S’esmenta com a detall significatiu l’absència de dones candidates a rector en aquestes eleccions, tot i haver-ne tingut en altres moments. 5. Idees clau que travessen tota la tertúlia 5.1. Cultura i universitat com a motors de ciutat • Tant el Cinema Truffaut com la UDG apareixen com a institucions estratègiques per a Girona: - Generen vida cultural, cohesió social i projecció exterior. - Són exemples d’equipaments públics de llarg recorregut, que requereixen visió i persistència. 5.2. Recuperació de patrimoni per a usos públics • Els casos del Modern/Truffaut, el Convent de les Butinyanes i les Caputxines reforcen una idea comuna: - Cal evitar l’especulació sobre edificis emblemàtics. - És clau destinar aquests espais a equipaments culturals, educatius o socials. 5.3. Necessitat d’una mirada metropolitana • Tota la discussió sobre el nou Trueta, el nou estadi, el campus de Montilivi, els taxis de l’Aeroport de Girona-Costa Brava o els polígons industrials apunta al mateix diagnòstic: - Sense governança metropolitana real, es multipliquen incoherències, desequilibris fiscals i conflictes competencials. - Caldria avançar cap a òrgans i lleis que reflecteixin la “ciutat real” i no només els termes municipals. 5.4. Responsabilitat política i cultura del diàleg • Tant en l’àmbit local com universitari i estatal, els tertulians reclamen: - Menys electoralisme i més capacitat de pacte. - Entendre que aprovar pressupostos i planificar equipaments no és opcional, sinó bàsic per garantir serveis. La tertúlia tanca amb una impressió compartida: Girona té eines, idees i potencial, però cal visió a llarg termini, col·laboració entre institucions i una política menys centrada en el curt termini electoral.
- El primer cafè53'
El primer cafè
L'episodi d'aquest dimecres a El primer cafè de Girona FM posa el focus en el fred intens que afecta la demarcació gironina com a teló de fons d'una extensa agenda informativa. S'analitzen les darreres dades econòmiques de la Diputació, el compromís municipal per erradicar l'incivisme publicitària i la carrera per al rectorat de la Universitat de Girona. En l'àmbit esportiu, s'examina la complicació tècnica a la porteria de l'Uni Girona i el balanç del partit solidari Catalunya-Palestina. La secció cultural recull èxits dramatúrgics i nominacions cinematogràfiques rellevants. El programa es tanca amb una reflexió inspiradora de la mà d' Nzuri Daima, una entitat que, des del voluntariat, treballa en projectes d'educació i sanitat a l'Àfrica de l'Est per empoderar els infants i millorar la vida de les comunitats refugiades mitjançant una gestió autostenible i directa.
Escacs en joc27'Escacs en joc, entrevistat a Elena Duran
Visió general del programa Escacs en joc, presentat per Josep Serra, ofereix en aquest episodi un recorregut complet per: • L’activitat escaquística a les comarques gironines (tornejos i partides obertes) • Una entrevista amb l’escaquista aficionada Helena Durán, que combina docència i passió pels escacs • L’anàlisi de la setena ronda del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025 • La lectura comentada de l’article «Cinc tècniques de càlcul en escacs que realment funcionen», amb reflexions pràctiques per millorar el joc L’episodi barreja informació de servei, experiències personals i contingut formatiu d’alt nivell sobre tècnica de càlcul. 1. Introducció i agenda del programa Presentació • El programa Escacs en joc es defineix com l’espai setmanal amb tota la informació del món dels escacs i la veu dels seus protagonistes. • Josep Serra recorda que es fa un repàs de l’actualitat setmanal i s’entrevisten jugadors i agents del món escaquístic. Activitat recent Es repassen les activitats de la setmana anterior, totes partides obertes a tothom, que mostren la vitalitat del moviment escaquístic a la demarcació: • Dijous 13 de novembre (18.00–21.00), a Calonge, organitzat pel Club d’Escacs Calonge Sant Antoni. • Divendres 14 de novembre (17.00–20.00), a Girona, centre cívic Can Ninetes, organitzat pel Club d’Escacs Santa Eugènia. • Dissabte 15 de novembre (a partir de les 17.00), a Girona, centre cívic Pla de Palau, organitzat pel Club d’Escacs Gerunda. • Diumenge 16 de novembre: - 7a ronda del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025 a Girona (centre cívic Pla de Palau, Club d’Escacs Gerunda). - Torneig de festa major de Sant Romà a Lloret de Mar, al Puntet de Lloret, organitzat pel Club d’Escacs Lloret. Idea clau: “Les activitats es van desenvolupant, cosa que ens fa contents. Endavant amb els escacs, ànim.” Contingut anunciat del dia Josep Serra presenta el guió del programa: • Entrevista a Helena Durán • Crònica de la 7a ronda del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025 • Lectura i comentari de l’article «Cinc tècniques de càlcul en escacs que realment funcionen» • Comiat amb la nova agenda d’activitats 2. Entrevista a Helena Durán: aprendre, ensenyar i jugar Perfil de l’entrevistada • Helena Durán és de Girona i professora de català de secundària. • Coneixia el moviment de les peces des de petita, però es pren seriosament els escacs des de fa uns dos anys, com a objectiu personal de 2024. Motivacions per jugar a escacs Helena explica per què es va enganxar al joc: • Els escacs són un joc practicable en qualsevol lloc, fins i tot a l’avió sense cobertura, a diferència d’altres jocs que depenen d’internet. • Descriu els escacs com “una mica addictius” en positiu: - Enganxen perquè es veu la millora ràpidament. - L’aprenentatge constant genera motivació i dependència sana. Activitat escaquística i comunitària Helena combina formació, pràctica i comunitat: • Classes als escacs Gerunda els dilluns. • Participació en un grup de dones escaquistes de Girona, anomenat Girodames (Instagram: @Girodames). Funcions del grup Girodames: • Quedar per jugar entre dones. • Donar-se suport mutu per anar a tornejos, simultànies i activitats diverses. • Crear comunitat i espai segur per a jugadores de tots els nivells. • Estan obertes a ensenyar des de zero a dones que no en sàpiguen i a jugar amb les que ja en saben. Missatge d’Helena: convida qualsevol dona de Girona interessada als escacs a contactar amb el grup Girodames. Entrenament i millora del nivell Helena concep els escacs com un autèntic esport mental: • Intenta entrenar tan sovint com pot, gairebé cada dia. • Combina: - Tàctica (exercicis i problemes). - Lectura de llibres d’escacs. - Joc pràctic, sobretot per internet. • Aprofita especialment les derrotes per aprendre: “No es perd, s’aprèn”, diu, i el locutor hi afegeix la idea que si es perd, cal saber per què. Helena destaca que la seva progressió ha estat molt clara i sostinguda des que va començar a entrenar seriosament. Obertures i estil de joc • Amb blanques: té una obertura molt definida que juga gairebé sempre. • Amb negres: varia molt més les respostes, compensant així la repetició d’idees amb blanques. • Subratlla la diferència entre joc presencial i joc online: - Major partides per internet (més pràctic, ràpid i amb rivals immediats). - Intenta no perdre l’hàbit del tauler físic jugant en clubs i tornejos de tant en tant. Competició i nervis • No està federada i els tornejos que juga són “més relaxats”. • Admet que es posa molt nerviosa en competicions importants i que de moment això li fa evitar torneigs federats. • Tot i això, no descarta federar-se en un futur proper. Beneficis personals i educatius dels escacs Helena enumera múltiples avantatges dels escacs, tant per a ella com per a tothom: • Diversió i entreteniment de qualitat • Millora de la concentració • Aprenentatge de saber perdre i saber guanyar • Desenvolupament de l’estratègia a llarg termini • Capacitat de pensar en abstracte • Aprendre a treure lliçons dels errors Com a professora, li interessa especialment el procés d’aprenentatge aplicat a ella mateixa: “Des d’un punt de vista de professora, és molt interessant veure com un mateix va estudiant i va millorant.” Escacs i educació a l’institut • No hi ha una activitat oficial d’escacs al centre on treballa. • Molts alumnes, però, juguen de forma extraoficial. • Estan preparant iniciatives relacionades amb els escacs. • Un professor de matemàtiques que juga a escacs es planteja integrar-los a la seva assignatura. • Helena creu que els escacs es poden aplicar pràcticament a qualsevol matèria: - Català (el seu àmbit), - Anglès, - Geografia, etc. Recomanació final Helena recomana obertament jugar a escacs als seus alumnes i al seu entorn: • Perquè és molt divertit. • Perquè alhora és molt bo per al cervell i per al desenvolupament personal. El conductor tanca l’entrevista felicitant-la per la seva implicació i deixant oberta la porta a una futura entrevista per seguir la seva evolució. 3. Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025 Format i organització Es fa un repàs detallat a l’estat del Campionat Absolut Individual de Girona 2025, després de la disputa de la 7a ronda. • Organitza: Delegació Territorial de Girona de la Federació Catalana d’Escacs. • Col·laboren: - Club d’Escacs Figueres - Club d’Escacs Gerunda • Sistema: - 8 rondes de competició. - Dos grups diferenciats: - Grup A: jugadors amb elo català a partir de 1750. - Grup B: jugadors amb elo català fins a 1800. • Ritme de joc: 90 minuts + 30 segons d’increment per jugada. • Participació: - 35 inscrits al grup A. - 30 inscrits al grup B. - 65 jugadors en total, amb 13 inscrits més que l’any anterior, fet que el presentador destaca positivament. Classificació del Grup A després de la 7a ronda Distribució de punts: • 2 jugadors amb 6,5 punts • 4 jugadors amb 4,5 punts • 10 jugadors amb 4 punts • 2 jugadors amb 3,5 punts • 4 jugadors amb 3 punts • 5 jugadors amb 2,5 punts • 3 jugadors amb 2 punts • 3 jugadors amb 1,5 punts • 1 jugador amb 1 punt • 1 jugador amb 0 punts Jugadors destacats a la part alta: • Amb 6,5/7 punts: - Abel Lázaro Pujol (Club d’Escacs Figueres) - Leo Valleluis (Club d’Escacs Gerunda) • Amb 4,5 punts: - Laura Vinyoles Anglada (Figueres) - Max Massot Cervera (Figueres) - Jan Balló Serrano (Gerunda) - Jordi Colomer Camarassa (Gerunda) Anàlisi del presentador: • Com que només queda la 8a i darrera ronda, i el grup perseguidor està a 2 punts de distància (4,5 vs 6,5), l’host assegura que Abel Lázaro Pujol i Leo Valleluis ja tenen garantit acabar entre els tres primers. Classificació del Grup B després de la 7a ronda Distribució de punts: • 1 jugador amb 6 punts • 1 jugador amb 5,5 punts • 1 jugador amb 5 punts • 3 jugadors amb 4,5 punts • 8 jugadors amb 4 punts • 9 jugadors amb 3 punts • 2 jugadors amb 2,5 punts • 2 jugadors amb 2 punts • 2 jugadors amb 1 punt • 1 jugador amb 0 punts Jugadors destacats: • Ryan Etzajar Rivera (Gerunda): 6 punts. • Martí Horta Massa (Gerunda): 5,5 punts. • Joel Vilar Sirifatananunocnagnai (Figueres): 5 punts. • Amb 4,5 punts: - Roger Lázaro Pérez (Figueres) - Miguel Rodríguez Rueda (Figueres) - Edgar Malats Buxedes (Figueres) Properes cites del campionat • La 8a i última ronda es jugarà a Girona, el diumenge 23 de novembre, al centre cívic Pla de Palau (Club d’Escacs Gerunda). • El programa es compromet a seguir informant dels resultats finals al proper dimarts. 4. «Cinc tècniques de càlcul en escacs que realment funcionen» La part final del programa està dedicada a la lectura i comentari de l’article de Daniel Muñoz (gener de 2025), autor del llibre d’estratègia escaquística més venut a Amazon el 2016 i 2017, «El método Sutsbank». L’article resumeix 5 tècniques de càlcul inspirades en el llibre Tècniques de càlcul de Jacob Aagaard (el presentador pronuncia el nom com “Haagard/Agar”), pensades per a qualsevol jugador que vulgui millorar el seu càlcul i presa de decisions sota pressió. 4.1. Idea general del càlcul en escacs • En el món dels escacs d’alt nivell, calcular amb precisió és una obligació, no un extra. • El càlcul no sorgeix del no-res: és fruit de tècnica, pràctica i pensament crític. • Les 5 tècniques que es presenten són eines pràctiques per: - Visualitzar millor la posició. - Prendre millors decisions quan es va curt de temps. - Evitar errors greus en moments crítics. El presentador puntualitza que no cal aplicar-ho tot perfectament des del principi: cal anar-ho incorporant de mica en mica i sense angoixa. 4.2. Tècnica 1 – Falses jugades candidates Títol de l’article: «Les falses jugades candidates, quan el que és brillant és pura façana» Concepte clau: • Durant la partida, sovint apareixen jugades que semblen brillants a primera vista, “la solució perfecta”. • Jacob Aagaard les anomena falses jugades candidates: moviments que enganyen fins i tot jugadors amb experiència. Objectiu de la tècnica: • Aprendre a identificar aquestes jugades miratge i descartar-les ràpidament. • Mantenir un criteri crític constant i no deixar-se seduir per jugades espectaculars que, analitzades a fons, són errònies. Cita destacada: “La jugada més brillant és, sovint, la que mai es fa”, atribuïda a Jacob Aagaard. Beneficis pràctics: • Estalvi de temps de reflexió durant la partida. • Possibilitat de centrar-se abans en les opcions realment bones. • Millor eficiència mental en posicions complicades. Comentari del presentador: • Considera correcte no invertir massa temps en una jugada falsa. • Però matisa que no cal “oblidar-la del tot”: pot ser útil tenir-la present per entendre per què falla. Distinció important: No fer la jugada no vol dir esborrar-la de la memòria, sinó aprendre per què no funciona. 4.3. Tècnica 2 – Eficiència en el càlcul Títol: «Eficiència en el càlcul. Pensar més en menys temps» Idees principals: • Calcular no vol dir veure totes les jugades possibles. • És fonamental concentrar-se només en les jugades que realment importen, les que canvien radicalment la posició. Claus de l’eficiència: • Evitar variants supèrflues, que només gasten temps i energia. • Detectar els moments crítics de la partida, on la dinàmica pot canviar de debò. • Entendre que no totes les posicions requereixen càlcul molt profund: alguns moments demanen intuïció i criteri posicional més que maratons de variants. Comentari de Josep Serra: • Es mostra totalment d’acord amb aquest punt. • Recomana pensar sobretot en el que sembla que pot anar bé i aprofundir només en allò que és prometedor. 4.4. Tècnica 3 – Comparació de variants Títol: «Comparació de variants. Quina línia és millor?» Concepte de fons: • Igual que a la vida, als escacs sovint hi ha diversos camins possibles. • La proposta d’Aagaard és calcular diverses línies candidates i comparar-les entre elles, en lloc de quedar-se encallat en una sola. Criteris per a la decisió final: • No només valorar el material, sinó també: - Seguretat del rei - Control del centre - Coordinació de les peces - Estructura de peons Exemple conceptual: • Si una variant et permet guanyar un peó, però a canvi: - Debilites massa la teva estructura de peons, o - Compromets el desenvolupament de les peces, aleshores pot ser que aquesta no sigui la millor línia, encara que hi hagi un guany material immediat. Benefici estratègic: • La comparació de variants enforteix el pensament a llarg termini i ajuda a veure la partida més enllà del guany d’una peça. Comentari del presentador: Recorda que l’objectiu és guanyar la partida, no només una peça. • Subratlla que no té sentit guanyar material si això porta després a perdre més material o fins i tot la partida. 4.5. Tècnica 4 – Calcular fins a l’estabilitat Títol: «Calcular fins a l’estabilitat, no et quedis a mitges» Problema habitual: • Un error típic és aturar el càlcul massa aviat, quan la posició encara no està prou clara. Definició d’“estabilitat”: • Aagaard proposa calcular fins que la posició s’hagi estabilitzat, és a dir: - Fins que no hi hagi més amenaces immediates. - Fins que no restin moviments tàctics crítics per comprovar. Aplicació pràctica: • Encara que una seqüència sembli molt favorable, cal allargar el càlcul unes jugades més per: - Descobrir possibles refutacions ocultes. - Evitar sorpreses desagradables immediatament després de la jugada que considerem “guanyadora”. On és més útil: • Especialment recomanable en posicions tàctiques molt complicades, on un sol error pot ser decisiu. Comentari de Josep Serra: • Reforça la idea que cal “calcular fins que quedi clar”. • Considera essencial tenir molt clara la posició final abans d’executar una combinació important. 4.6. Tècnica 5 – Visualització precisa Títol: «Visualització precisa, l’ull intern dels escaquistes» Problema habitual en el càlcul: • Molts jugadors calculen correctament les primeres jugades d’una variant, però perden detalls en les jugades finals. • Això provoca errors estratègics o tàctics en el moment decisiu. Objectiu de la tècnica: • Entrenar una visualització molt nítida de les posicions futures. • Aagaard insisteix en veure clarament la posició final abans de decidir-se. Requisits mentals: • Mantenir un alt nivell de concentració durant tot el procés de càlcul. • Enfortir l’“ull intern” per poder: - Imaginar-se el tauler sense mirar-lo. - Visualitzar tots els detalls de la posició resultant: peces, caselles febles, amenaces, etc. Mètodes d’entrenament suggerits: • Exercicis de càlcul que obliguin a imaginar fins al final de la variant, no només les primeres jugades. • Posar èmfasi en la posició final que sorgeix després de la seqüència calculada. Resultat esperat: • La visualització precisa permet a l’escaquista anticipar-se als esdeveniments i avaluar millor la solidesa o debilitat de la seva decisió. 4.7. Conclusió de l’article comentat Les cinc tècniques descrites— Detectar falses jugades candidates Millorar l’eficiència en el càlcul Comparar variants de manera sistemàtica Calcular fins a l’estabilitat de la posició Entrenar la visualització precisa —formen un arsenal pràctic per a qualsevol jugador que vulgui pujar un graó en el seu nivell. Punts finals del comentari de Josep Serra: • No són solucions màgiques, sinó eines que exigeixen pràctica i dedicació. • Recomana no sentir-se obligat a fer-ho tot perfecte d’entrada. • Proposa anar-les integrant progressivament, amb calma, però sense renunciar a millorar el càlcul. Recordatori final: “No només importa calcular, sinó com ho fas.” 5. Tancament del programa i agenda futura El programa es tanca amb un nou repàs d’activitats imminents i un missatge d’ànim per a la comunitat escaquista. Activitats programades • Dijous 20 de novembre (18.00–21.00) - Partides d’escacs obertes a tothom a Sant Antoni de Calonge. - Organitza: Club d’Escacs Calonge-Sant Antoni. • Divendres 21 de novembre (17.00–20.00) - Partides d’escacs obertes a tothom a Girona, centre cívic Can Ninetes. - Organitza: Club d’Escacs Santa Eugènia. • Dissabte 22 de novembre (a partir de les 17.00) - Partides d’escacs obertes a tothom a Girona, centre cívic Pla de Palau. - Organitza: Club d’Escacs Gerunda. • Diumenge 23 de novembre - 8a i darrera ronda del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025. - Lloc: Girona, centre cívic Pla de Palau, Club d’Escacs Gerunda. - El programa promet informació detallada dels resultats al proper dimarts. Missatge final El presentador subratlla diverses idees claus: • “Les activitats es van desenvolupant, cosa que ens fa contents.” • “Endavant amb els escacs, ànim, els escacs mai acaben, quina sort.” • Desitja bona setmana, bones partides i recorda la importància de gaudir de la vida també, no només dels escacs. Tanca amb una imatge escaquística suggerent: Quan arriba el final, el peó pot coronar. Això funciona tant com a metàfora escaquística com vital: amb paciència, persistència i bona tècnica, una peça aparentment modesta pot arribar a ser decisiva.
- L’Informatiu19'
L’Informatiu
Resum general de l’informatiu Informatiu de Girona FM amb una panoràmica àmplia sobre pressupostos públics, memòria democràtica, innovació en salut, mobilitat sostenible, seguretat, política sanitària, habitatge i iniciatives socials i econòmiques a les comarques de Girona. 1. Diputació de Girona: pressupost rècord 2025 Pressupost general de la Diputació de Girona: 210 milions d’euros per al 2025, un +1,72%. Inclou la corporació i 4 organismes 100% participats. Pressupost consolidat del grup institucional: prop de 297 milions d’euros, un –2,44%. Baixada principal: reducció de partides del Consorci d’Aigües de la Costa Brava i de les vies verdes, sobretot per menys fons europeus. L’empresa Sumar de Serveis Públics d’Acció Social passa de 38 a 44 milions per cobrir necessitats socials. "La Diputació continua gaudint d'una bona salut econòmica [...] cada vegada podrem ajudar una mica més els nostres ajuntaments i entitats" — Miquel Noguer 2. Memòria històrica i Llei de Memòria Democràtica Un jutjat desestima la primera demanda d’exhumació d’un afusellat del franquisme a la fossa comuna de Girona. Cas de Delfí Sedó, de Bescanó, executat el 1943. El jutjat: Anul·la el Consell de Guerra, però S’absté d’ordenar l’exhumació, que atribueix a l’Administració. L’advocada Montse Vinyets anuncia recurs i més demandes de familiars per obrir la fossa comuna del cementiri de Girona. Encara pendent d’admissió una altra demanda (febrer) referida a 8 veïns de Llagostera. Clau: aplicació pràctica de la Llei de Memòria Democràtica i límits competencials entre jutjats i administració. 3. Ciència, salut i innovació 3.1 Estudi pioner sobre diabetis i intel·ligència artificial Girona acull un projecte que combina ciència, esport i intel·ligència artificial per millorar la vida de persones amb diabetis tipus 1. Impulsat per la càtedra UdG d’EXCOM i MiceLab, EUSES i l’Hospital Josep Trueta. Objectiu: Analitzar el comportament de la glucosa en exercici físic intens. Desenvolupar algoritmes de predicció basats en intel·ligència artificial. Participació de 30 persones amb diabetis tipus 1 en una ruta ciclista de gravel amb sensors de monitoratge. Finalitat: millorar el control metabòlic i avançar-se a les fluctuacions glucèmiques. 3.2 Microcredencial sobre postcreixement i governança ambiental La Universitat de Girona impulsa una microcredencial universitària sobre postcreixement i governança ambiental. Parteix de la idea que el model de creixement econòmic il·limitat xoca amb: l’emergència climàtica, l’esgotament de recursos, l’augment de desigualtats. El postcreixement es planteja com a alternativa que prioritza el benestar col·lectiu i la salut del planeta. Estructura: Inici: 20 de gener. 10 sessions en línia i 2 de presencials, fins al 17 de març de 2026. 4. Economia, empresa i tecnologia 4.1 Premis E-Tec de la patronal tecnològica La patronal tecnològica gironina (Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona, AENTEC) lliura 10 reconeixements en la 19a edició dels Premis E-Tec. Acte a l’Auditori Josep Irla, amb: Videoresum de les edicions anteriors. Lliurament dels 10 guardons anuals del sector tecnològic. 4.2 Ruta aèria Girona–Sarajevo La connexió Girona–Sarajevo frega els 22.000 passatgers fins al 31 d’octubre. Continuarà operant l’any vinent. Visita institucional i empresarial de Sarajevo a la Diputació de Girona. Joan Plana destaca: Vincles històrics Girona–Bòsnia (des de la guerra de Bòsnia i la solidaritat catalana). Impacte econòmic, turístic i empresarial de la línia. Dades destacades: 21.973 viatgers en 140 operacions fins al 31 d’octubre. Juliol: 3.087 passatgers, 90,7% d’ocupació. "La línia no només fa el pont entre les dues destinacions, sinó que ajuda al desenvolupament econòmic, turístic i empresarial dels dos territoris" — Joan Plana 4.3 Port de Roses i creuers El port de Roses tanca temporada amb 4.100 passatgers i 15 escales de creuers, gairebé el doble que l’any anterior (8 escales). Impacte econòmic estimat: 390.000 €. Càlcul: 89 € de despesa per visitant + 6 € per passatger en serveis portuaris. Temporada de creuers: 8 mesos, d’abril a novembre. 4.4 Casa Cacao i xocolata solidària amb l’Hospital Trueta Casa Cacau llença una xocolata solidària amb l’Hospital Josep Trueta. Característiques: Rajola de xocolata negra 70%, cacau d’Equador. Preu: 10,50 €. 2.000 unitats produïdes. Beneficis destinats a projectes assistencials i d’atenció centrada en la persona a l’hospital. Impulsor: el pastisser Jordi Roca. 5. Mobilitat sostenible i ciutat 5.1 Arribada de la girocleta a Salt El ple municipal de Salt aprova l’arribada de la girocleta, servei públic de lloguer de bicicletes de l’Ajuntament de Girona. Des de fa dos anys s’estava treballant l’encaix jurídic entre Girona i Salt. Objectiu: fomentar el transport net i sostenible. Previsió: Posada en marxa el darrer trimestre de l’any vinent. Tres parades noves al llarg del passeig Països Catalans. 5.2 Segona edició d’Els barris pedalen L’Ajuntament de Girona i la Sea Otter Europe impulsen la 2a edició de Els barris pedalen. Objectius: Promoure la mobilitat sostenible. Fomentar la salut i l’ús de la bicicleta. Lloc i data: Parc del Migdia. Dissabte 29 de novembre. Activitats previstes: Circuits i pump track. Passejades en bicicleta amb la plataforma Mou-te en Bici. Pedalada en grup de 70 km promoguda per la Sea Otter Europe. Exposicions, sortejos i prova de bicicletes urbanes (Megamo i Ecobike). Presentació dels mallots de l’àrea d’innovació, salut i ciclisme de l’Ajuntament. Referent polític: Xavier Aldeguer Manté, tinent d’alcaldia i regidor de Talent, Innovació, Salut i Comunitat. 5.3 Casals de Nadal a Girona L’Ajuntament de Girona obre preinscripcions per als casals de Nadal (22 de desembre – 2 de gener). Tipus de casals: Casal cultural a l’Escola Santa Eugènia, amb l’objectiu de promoure la cultura a través del llibre. Per a infants de 3 a 11 anys. Casal esportiu de futbol al camp municipal de Sant Ponç, per a nens i joves de 6 a 11 anys. Inscripció via sistema d’inscripcions del consistori. 6. Seguretat, successos i drogues 6.1 Narcoassalt a la Bisbal d’Empordà Judici a 5 acusats per un narcoassalt en un pis de la Bisbal d’Empordà fa 5 anys. Segons les acusacions: Van entrar encaputxats al pis. Van agredir el pare de família i li van clavar un ganivet a la cama. Se’ls demanen més de 20 anys de presó per: Tentativa d’homicidi, robatori, lesions, delicte contra la salut pública. El pare declara que gairebé no recorda res perquè el van estabornir i nega tenir marihuana al domicili. 6.2 Operacions antidroga Riu d’Arenes: Detingut un home amb 350 plantes de marihuana i 22 kg de cabdells. Mateix habitatge on el 2024 s’havien requisat més d’un miler de plantes i 7 kg de cabdells. Operatiu “20 mel” iniciat el 13 de setembre en detectar-se la reactivació del cultiu. Càrrecs: delicte contra la salut pública i defraudació de fluid elèctric (llum punxada). Castelló d’Empúries – Empuriabrava: Identificat un home arran d’un conflicte de parella a la zona de Sant Maurici. Se li intervenen 80 g de ketamina, altres substàncies i una defensa elèctrica tipus tàser. Detingut per delicte contra la salut pública. 6.3 Onada de robatoris a la Bisbal d’Empordà Una dotzena de robatoris a comerços i equipaments municipals en les darreres setmanes. Investigació conjunta policia local + Mossos: 2 detinguts: un sense antecedents i un amb historial delictiu. L’Ajuntament: Lamenta la posada en llibertat de reincidents. Afirma que l’entrada a presó ajudaria a aturar els fets delictius. Anuncia que el nou pressupost inclourà inversions en seguretat i prevenció. 7. Conflicte laboral i sanitat: vaga de Metges de Catalunya El sindicat Metges de Catalunya convoca 4 noves jornades de vaga: 9 i 10 de desembre. 14 i 15 de gener. Context: L’anterior vaga del 3 d’octubre va reunir prop de 2.000 persones davant el Departament de Salut. Reivindicació clau: Creació d’un espai de negociació específic per als facultatius, amb acords vinculants en matèria: assistencial, organitzativa, laboral. El sindicat, amb uns 13.000 afiliats, adverteix que les protestes tindran continuïtat si no s’atenen aquestes demandes. 8. Participació ciutadana i topònim de Palamós Palamós obre el període de vot anticipat per a la consulta sobre el nom del municipi. Pregunta: "Vols que el topònim del municipi de Palamós incorpori el nom de Sant Joan, passant a denominar-se Palamós i Sant Joan?" On i quan: Vot anticipat fins divendres a la Biblioteca Municipal Lluís Barceló i Bou. Diumenge serà el dia principal de votació. Poden votar: Tots els majors de 16 anys, empadronats abans del 23 de setembre. Aproximadament 16.000 habitants. 9. Món rural i política d’habitatge 9.1 Recuperació de finques agràries abandonades El Departament d’Agricultura obre la primera convocatòria per accedir a 7 finques agràries abandonades a Girona. Parcel·les inscrites al Registre de Parcel·les Agrícoles i Ramaderes en Desús. Es podran arrendar a persones o entitats. Objectius: Recuperar l’activitat productiva. Afavorir la incorporació de nous professionals al camp. Prioritzar dones i joves al sector agrari. En total, la convocatòria ofereix 43 parcel·les arreu de Catalunya. 9.2 Compra d’habitatges d’Imocaixa per a protecció oficial El Govern inicia el procés de compra de 179 habitatges d’Imocaixa destinats a protecció oficial. Cost total: 15,6 milions d’euros. Anunci original fet pel president Salvador Illa al debat de política general d’octubre. Distribució dels habitatges: 98 a Lleida. 34 a Mollet del Vallès. 47 a Banyoles. L’Incasòl fa el primer pas per materialitzar la compra. 10. Esports i acció social 10.1 Programa “Bàsquet per tothom” BonÀrea i la Fundació Bàsquet Girona impulsen un acord social per apropar el bàsquet professional a famílies vulnerables. Programa: “Bàsquet per tothom”. Funcionament: A cada partit a casa del primer equip, una família usuària de la Fundació Girona Est serà convidada. Viuran una jornada especial: partit en directe, trobada amb els jugadors, fotografia conjunta, lot de productes BonÀrea com a obsequi. 11. Idees clau Pressupostos a l’alça a la Diputació i reforç de la despesa social. Memòria històrica en tensió entre poder judicial i administració pel que fa a exhumacions. Gir de ciència aplicada a la salut amb estudis pioners en diabetis i formació sobre postcreixement. Impuls a la mobilitat sostenible (girocleta, Els barris pedalen) i a la participació ciutadana (consulta de Palamós). Preocupació per la seguretat i la delinqüència, amb respostes policials i crida a reformes penals o de compliment. Polítiques actives de món rural i habitatge social. Aliances entre empresa, esport i inclusió social per acostar l’esport professional a col·lectius vulnerables.