Context i format del programa Girona FM emet l’espai L’Entrevista Municipal, on cada dimarts es conversa amb representants dels diferents grups municipals de l’Ajuntament de Girona. En aquest episodi s’entrevista Sergi Font, regidor de Guanyem Girona, que repassa els principals temes d’actualitat municipal. Campus de Salut i nou Hospital Trueta Aprovació urbanística i tràmits • Tema central de l’entrevista: l’avanç del Campus de Salut i el nou Hospital Josep Trueta. • La Comissió Territorial d’Urbanisme ha donat llum verda al planejament de la part de Girona, mentre que la de Salt queda temporalment suspesa per manca d’alguns documents. • Per Guanyem Girona, el Campus de Salut és un dels grans projectes de legislatura i un compromís de govern clau. "És el més urgent que segurament tenim a la ciutat" (sobre la renovació del Trueta) • L’aprovació del planejament es considera una gran notícia perquè valida la proposta de l’Ajuntament de Girona, tot i les crítiques rebudes. • Encara falta l’aprovació definitiva per part de la Comissió de Territori de Catalunya, que ha de revisar el document en les properes setmanes. Coordinació amb Salt i possible via judicial • Es confia que l’Ajuntament de Salt pugui completar la documentació exigida i que els seus terrenys s’incorporin al planejament sense problemes. • Preguntat sobre el risc que el planejament acabi als tribunals, Font subratlla que el fet que la Generalitat sigui qui aprova definitivament dona més garanties si hi ha recursos judicials. • L’objectiu de fons és no retardar la construcció del nou Trueta i de tot el Campus de Salut. Calendari, concurs de projectes i disseny del sector • La Generalitat ha de resoldre el concurs de projectes arquitectònics del nou hospital: - Inicialment previst per a finals de 2025 - Ja s’apunta que serà a inicis de 2026 - Després vindran dos anys de redacció de projecte per concretar la imatge definitiva de l’hospital • Paral·lelament, s’està treballant en: - Pla de mobilitat general de tot el sector (no només plans parcials de Girona i Salt) - Estudi de millores de la C-65 (variant i nova rotonda d’accés) - Previsió de fluxos d’entrada i sortida de vehicles generats pel Campus de Salut El pont d’accés i qui n’ha d’assumir el cost • Es planteja la construcció d’un pont clau per a l’accessibilitat al Campus de Salut. • Segons Font: - El pont només serà viable si la Generalitat de Catalunya n’assumeix un percentatge molt elevat del cost. - Les adaptacions a la C-65 i la magnitud del projecte fan que no pugui recaure principalment en l’Ajuntament. Serveis socials: la Sopa i el Centre de Baixa Exigència Reforma de la Sopa • Visita recent a Girona de la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, centrada en: - La reforma de la Sopa (equipament d’atenció a persones vulnerables) - El futur Centre de Baixa Exigència • La Sopa necessita una reforma important per adequar els espais a les necessitats actuals. • Model de finançament acordat: - Diputació de Girona: una part significativa del cost - Ajuntament de Girona: l’altra part - Repartiment 50-50 en les inversions previstes per a l’any vinent - Projecte encara en redacció; el cost definitiu no està tancat Centre de Baixa Exigència: lideratge i ubicació • El Centre de Baixa Exigència es considera un equipament de major complexitat que: - No pot assumir només un Ajuntament - Requereix participació d’altres municipis o d’altres administracions • Per a Font, és imprescindible que la Generalitat: - Lideri el projecte - Assumeixi la construcció i la decisió de la ubicació del centre • La consellera es compromet a aquest lideratge, tot i que encara no concreta xifres econòmiques. Seguretat, relat d’inseguretat i xarxes socials Fira de Girona i dades de delinqüència • Balanç de les fires: - Les dades de Policia Municipal i Mossos d’Esquadra indiquen bones xifres de seguretat. - Es constata que en els darrers anys baixen els delictes vinculats a fires. • Tot i això, hi ha hagut: - Casos d’agressions sexuals a l’entorn de l’estació - Més ressò a les xarxes socials sobre una presumpta degradació de la ciutat Crítica als perfils anònims i “relat de la por” • Font critica amb contundència alguns perfils a xarxes que es presenten com a: Espais de veïns “sense ideologia” però amb una ideologia molt clara al darrere • Segons ell, aquests perfils: - Busquen generar un relat de por i inseguretat - Afecten negativament la percepció ciutadana • Des de Guanyem Girona es proposa combatre-ho: - Amb transparència i dades objectives - Explicant que no hi ha un augment d’inseguretat real, sinó de relat mediàtic Polítiques de prevenció i percepció de seguretat • Estratègia de seguretat de l’equip de govern: - No només “fer seguretat”, sinó fer molta prevenció • Eixos principals: - Millora urbanística d’espais per augmentar la sensació de companyia i seguretat - Augment de la lluminositat en carrers i places - Increment de la presència de Policia Municipal en barris com Santa Eugènia (amb l’obertura de la comissaria de Camp Borrassó) - Manteniment i neteja de la ciutat com a factor clau de seguretat percebuda "El fet que la ciutat estigui neta, que la ciutat estigui cuidada, també ajuda a que s’augmenti aquesta sensació de seguretat." • Guanyem es posiciona clarament en contra dels relats alarmistes a xarxes i es compromet a combatre’ls “a través de la veritat i de la realitat”. Relació amb Junts i debat sobre seguretat i multireincidència Acord de govern de 64 punts • Font recorda que l’acord de govern entre Guanyem Girona, Junts i ERC es concreta en 64 punts. • En aquest marc, hi ha compromisos explícits en matèria de seguretat: - Augmentar la plantilla de la Policia Municipal (increment any rere any) - Posar en marxa Camp Borrassó (objectiu ja assolit) • Es destaca que, a l’inici de mandat, els agents de la Policia Municipal protestaven als plens, i que en els primers mesos es van acordar millores laborals per a tot el cos. Iniciatives de Junts i multireincidència • Preguntat sobre propostes de Junts (més pressupost en seguretat i mesures contra la multireincidència), Font respon que: - Moltes d’aquestes demandes no depenen de l’Ajuntament, sinó de l’àmbit judicial i d’altres administracions. - Hi ha una percepció compartida que la justícia espanyola no dona una resposta satisfactòria al fenomen de la multireincidència. • Malgrat els matisos en el relat, Font insisteix que la convivència amb Junts i ERC es basa en: - Centrar-se en els 64 punts acordats - Treballar amb generositat mútua - Orientar-se a millorar la ciutat, més que no pas al debat partidista Entorn de l’estació: Tomàs Mieres i Parc Central Edifici de Tomàs Mieres: desocupació i enderroc • L’edifici de Tomàs Mieres, proper a l’estació, va viure: - Un augment de conflictes de convivència i delinqüència a partir del juliol - Un procés judicial que es va retardar per una citació incorrecta • Abans de fires, la Policia Municipal alerta del mal estat estructural de l’edifici. - Un arquitecte municipal certifica el risc d’esfondrament - L’Ajuntament decreta una emergència i ordena evacuar les persones que hi vivien • Estat actual: - S’han fet tots els tràmits per a l’enderroc - Encara no ha començat perquè l’edifici és a menys de 10 metres de les vies de tren - Cal un permís específic d’ADIF, que habitualment triga 2–3 mesos - L’Ajuntament ha intentat escurçar terminis i confia tenir el permís en dies (aquesta o la setmana següent) • L’enderroc: - El realitzarà la propietat privada - Després, l’objectiu és adaptar la parcel·la al planejament vigent Campament del Parc Central i refugiats de Mali • Al Parc Central s’havia format un campament de persones procedents de Mali que esperaven regularitzar la seva situació. • Visió de Guanyem Girona: - No volen que ningú dormi al carrer, ni al Parc Central ni enlloc de la ciutat - Els serveis socials s’hi acostaven diàriament, es retiraven tendes al matí i es netejava l’espai per garantir unes mínimes condicions higièniques • Font subratlla un punt clau: El campament funcionava de facto com una "sala d’espera" de la subdelegació del govern espanyol • Segons ell: - La causa del campament era la lentitud en la tramitació de les peticions d’asil i regularització - S’ha demostrat que la majoria tenien dret a l’estatus de refugiats polítics • Intervenció final: - La Policia Nacional desmantella el campament - La subdelegació del govern espanyol accelera els tràmits • Valoració de Font: - Celebra que finalment s’accelerin els processos - Considera que s’ha demostrat que “si es volia fer, es podia fer” - Retreu que això hauria pogut passar mesos abans, evitant una situació que ningú a la ciutat desitjava Plaça Poeta Marquina i Llei de memòria històrica Consulta veïnal i resultat • Sobre la plaça Poeta Marquina, s’ha fet una votació entre veïns per decidir si es canviava o no el nom. • El resultat ha estat clarament contrari al canvi de nom. • Guanyem havia defensat el canvi, però Font explica que s’ha de seguir el reglament aprovat el 2016 sobre canvis de nomenclàtor: - Per canviar el nom d’un carrer o plaça amb numeració cal acord majoritari de les propietats afectades - La consulta serveix per comprovar aquest suport Paper de la Comissió del Nomenclàtor • La Comissió del Nomenclàtor haurà d’analitzar ara: - El resultat de la consulta (sense majoria favorable al canvi) - Si mantenir el nom actual suposa incomplir la Llei de memòria històrica • Dilema a resoldre: Ponderar si pesa més el compliment estricte de la Llei de memòria històrica o bé el resultat de la consulta i el reglament municipal • Font demana no donar-hi més voltes fins que la Comissió es reuneixi i decideixi. Trens, Renfe i tensió amb el Ministeri Moció municipal i falta de resposta de Madrid • A l’últim ple, l’equip de govern impulsa una moció per reclamar millores en: - El servei ferroviari en general - Renfe i l’alta velocitat en particular • L’alcalde Lluc Salellas ha demanat una reunió amb el ministre Óscar Puente. • Segons Font: - No hi ha hagut cap resposta per part del ministre - Això es viu com una mostra de menyspreu de l’Estat envers els municipis i concretament Girona Problemes concrets del servei ferroviari • Font enumera diversos dèficits que consideren molt greus: - Falta de bitllets disponibles als trens d’alta velocitat - Dificultat per accedir als bitllets de mitja distància - Frequències reduïdes, que no s’han recuperat respecte al període pre-Covid - Horaris deficients: no es pot tornar a Girona des de Barcelona a partir de pocs minuts després de les 21:30 h - Temps de viatge molt desigual: 50 minuts en alta velocitat versus més d’1 h i mitja en mitja distància. • El missatge central és que l’Ajuntament no busca un conflicte polític, sinó: "No volem un embolic polític, volem solucions per les persones." Plaça Espanya i relació amb ADIF • Preguntat si aquestes tensions amb l’Estat poden afectar la reforma de la plaça Espanya, Font respon que: - Ho volen separar: amb cada organisme (com ADIF) es treballa cas per cas - L’Ajuntament exigeix responsabilitats quan correspon, però manté la relació tècnica necessària per tirar endavant projectes Pressupost municipal i transformació urbana Tercer pressupost consecutiu • L’equip de govern preveu aprovar el tercer pressupost municipal en tres anys. • Font remarca que això, que hauria de ser “normal”, no ho és en el context actual: - No hi ha hagut pressupostos nous a la Generalitat - Tampoc al govern espanyol • Per això, es reivindica la capacitat dels tres partits de govern de pactar comptes anuals orientats al benefici de la ciutat. Prioritats del proper pressupost • El pressupost vindrà fortament marcat pels 64 punts de l’acord de govern i tindrà dues grans línies: Transformació urbanística visible Execució i finalització de molts projectes iniciats l’any anterior Millores de l’entorn més proper en diferents barris Manteniment de compromisos socials i estructurals Habitatge Esports Educació I altres àmbits de polítiques públiques prioritzades pel govern Mirada electoral i futur de Guanyem Girona Calendari i candidats • Les properes eleccions municipals són aproximadament d’aquí a un any i mig. • Alguns partits ja han mogut fitxa: - ERC ha ratificat Puig-Tió com a candidat - A Junts encara no hi ha anunci oficial - S’especula que la consellera Gemma Geis (anomenada “Paneke” al carrer) podria repetir pel PSC • Sobre Guanyem Girona i l’alcalde Lluc Salellas: - De moment no s’ha obert el debat intern sobre la candidatura - L’organització ha decidit posposar aquesta decisió fins al 2026 Missatge final de Guanyem • Font conclou que la prioritat de Guanyem és: Estar al 100% governant des del primer dia fins a l’últim, “donant-ho tot per la ciutat de Girona” • La conversa es tanca amb agraïments i recordant que es continuarà parlant d’aquests i altres projectes en futurs programes de Girona FM.
Aquest episodi d'Els 4 Rius posa el focus en dos continguts gironins imprescindibles: el 25è aniversari del cinema d'autor Cinema Trufó i la irrupció de la intel·ligència artificial en la medicina predictiva. Guillem Terribas relata com un grup de bojos del cinema ha aconseguit mantenir viva una sala emblemàtica al centre de la ciutat, convertint-la en un refugi pel cinema en versió original. En paral·lel, el Dr. Josep Maria Sirvent ofereix una anàlisi rigorosa sobre el sistema DELFI 2M, una eina capaç de predir patologies cròniques amb molta antelació a partir de dades clíniques. El programa explora així una dualitat fascinant entre la memòria cultural i la vanguarda tecnològica, tot passant per la música més introspectiva de l'empordanès Ernest Prana i el seu treball Torno a casa. És una edició que celebra la identitat, reflexiona sobre els riscos ètics de gestionar dades sanitàries i dona visibilitat al talent local.
Resum general del programa En aquesta edició de La tertúlia de Girona FM, els participants aborden diversos temes que es van entrellaçant: l’arribada del fred, el consum i els llums de Nadal, la Marató i el finançament de la recerca, la sanitat catalana i el seu col·lapse parcial, l’envelliment de la població, la immigració, la ciutadania i, finalment, la visió que tenen els joves sobre la democràcia i el paper de la tecnologia en la seva salut mental. Participen el doctor Josep Maria Sirvent (metge, investigador i ciutadà), Neus Vila (comunicadora i professora universitària) i Toni Bou (empresari i economista), moderats pel locutor de Girona FM. 1. Fred, fires i llums de Nadal 1.1. El fred que no arriba • Es comenta la previsió de descens de temperatures i el fet que s’exageren notícies meteorològiques: ara tot és notícia, fins i tot que faci fred al novembre. • Tots coincideixen que "ha de fer una mica de fred" en aquesta època i que les Fires de Sant Narcís han estat meteorològicament plàcides. 1.2. Llums de Nadal i consum • Neus Vila explica, des de la perspectiva del turisme i el màrqueting, que hi ha estudis de neurociència que mostren com els llums i la música de Nadal: - Generen canvis emocionals positius - Incrementen la propensió a comprar - Afavoreixen que la gent se senti "que ja és Nadal" i entri en mode consum • Es parla d’exemples com Estepona i Vigo, on l’encesa anticipada de llums s’ha convertit en motor econòmic, amb: - Comerciants que parlen de "fer l’agost" al novembre - Reserves hoteleres plenes amb un any d’antelació - Turisme que viatja només per veure l’arbre o l’enllumenat 1.3. Disseny i regulació de l’enllumenat • Es critica: - La manca de renovació en alguns carrers amb els mateixos llums de fa 20 anys - Els llums tristos o fluixos que generen desànim i no conviden a consumir • S’explica que certes limitacions en la il·luminació sobre ponts poden venir de normatives europees per protegir la fauna (peixos), cosa que sorprèn però que es dóna per plausible. • A Girona es recorda la polèmica sobre l’"arbre de Nadal" artificial dels darrers anys i el debat sobre si la ciutat ha d’apostar per més lluentor o per un model més discret. 1.4. Nadal: concentrat sí, etern no • Tots tres es declaren "de Nadal" però concentrat: - No volen campanyes de dos mesos - Preferirien un període més curt i intens • Es menciona l’inici imminent de: - Campanyes solidàries - El disc de la Marató (anunciat per al dia 30) 2. La Marató, el càncer i el finançament de la recerca 2.1. La Marató com a eina de conscienciació • La Marató d’enguany es dedica a la recerca contra el càncer, i és la cinquena vegada que se centra en aquesta malaltia. • El doctor Sirvent reconeix que "tot ajuda", i destaca: - El seu paper en la sensibilització i conscienciació de la població - El valor de posar la recerca en el centre del debat públic 2.2. Crítica a la dependència de la caritat "El finançament de la recerca ha de venir de pressupostos rigorosos, com a Noruega o Suècia." • El doctor Sirvent és crític amb el fet que la recerca depengui tant de campanyes mediàtiques: - Reclama que el finançament públic arribi a percentatges similars als de països capdavanters - Apunta que 12–13 milions per al càncer són relativament pocs per a una malaltia tan extensa • Es destaca el risc que la Marató sigui sobretot una "neteja de consciència": - Toni Bou parla directament de "neteja de consciències" i ho equipara a "greenwashing" o "hellwashing" - Explica l’anècdota d’un contribuent ric que presumeix d’una donació de 40 € a la Marató com si fos un gran esforç solidari 2.3. Sanitat pública i desigualtats • Es recorda la frase famosa d’un antic responsable d’oficina antifrau: "Nos hemos cargado su sistema sanitario." • Això serveix per denunciar: - La destrucció parcial de la sanitat pública per decisions polítiques - El risc que qui l’ha debilitada acabi depenent d’ella 3. Estat de la sanitat catalana 3.1. Àrees que funcionen bé i àrees col·lapsades • El doctor Sirvent diferencia clarament: Oncologia i tractaments greus: • Assegura que la sanitat catalana funciona "relativament bé" i fins i tot "superbé" en càncer. • Els diagnòstics i tractaments són ràpids ("pam, pam, pam"). Atenció primària: • És el punt amb més col·lapse. • Es constata l’augment dels dies d’espera per visitar el metge de capçalera com a indicador de degradació del sistema. • La primària s’ha convertit en: Mèdics fent també de psicòlegs (molts pacients hi van per problemes emocionals o familiars) Professionals saturats de feina administrativa (receptes, baixes, altes) 3.2. Dificultat d’accés i burocratització • Es comenta la sensació que costa més parlar directament amb el metge, metgessa o infermera: - Moltes gestions es fan via personal administratiu - Es genera frustració i sensació de distància amb el professional • El sistema de vacunació és vist com a punt positiu: "funciona com un rellotge", tot i alguns errors de comunicació (SMS de "via lliure" que van provocar malestar al col·lectiu sanitari). 3.3. Grip, vacunació i responsabilitat col·lectiva • El doctor adverteix d’una temporada de grip complicada: - Es parla de fins a set variants - Es preveu augment d’incidència durant les festes de Nadal • Recomanacions clau: - Vacunar-se a partir dels 60 anys - Entendre la vacunació com un acte d’amor cap als vulnerables: "Vacunar-se és protegir també els teus." • Mesures complementàries: - Evitar espais tancats molt plens i poc ventilats - Usar mascareta en llocs amb gent estossinant - Higiene de mans freqüent (aigua i sabó o solució alcohòlica) • Es destaca que algunes persones han mantingut hàbits com portar mascareta a sobre, a l’estil de la cultura japonesa, i que ara es veu com una pràctica raonable, no exagerada. 4. Envelliment, longevitat i dependència 4.1. Envelliment accelerat de la població • Dades destacades que aporta el doctor: - A Catalunya hi ha únicament més de 8,1 milions d’habitants, però ha augmentat molt el percentatge de majors de 65 anys. - Hi ha 3.000 centenaris al país, el doble que fa poc més d’una dècada. - A la demarcació de Girona hi ha uns 300 centenaris i una esperança de vida mitjana d’uns 84 anys. • Conseqüències principals: - Més pressió sobre residències i serveis socials: es mencionen 18.000 persones en llista d’espera per entrar en una residència a Catalunya. - Manca de planificació estructural per adaptar la sanitat i els serveis a aquesta nova realitat demogràfica. 4.2. Dependència i residències • Es denuncia que la Llei de dependència i l’accés a residències funcionen malament: - Valoracions que arriben tard - Casos en què la persona mor abans que es resolgui l’expedient • La pandèmia va evidenciar que moltes residències no estaven preparades i que cal una revisió profunda de com s’articula la relació entre sanitat i atenció a la gent gran. 4.3. Turisme sanitari i jubilats estrangers • Es parla del "turisme sanitari" i de: - Jubilats, sobretot francesos, anglesos i alemanys, que s’han instal·lat a la Costa Brava i altres zones de Girona per gaudir de clima i bona sanitat pública. - Pacients estrangers que, després d’un accident aquí, prefereixen no tornar al seu país perquè se senten molt ben atesos. 4.4. Negoci de la longevitat • Es comenta l’interès creixent de les grans fortunes per allargar la vida: - S’inverteix molt en tecnologies i tractaments de longevitat. - S’esmenta el cas de la PGA – Camiral a Catalunya, on: - Es publicita tecnologia de punta per millorar l’estat cel·lular i la longevitat - Hi acudeixen clients de tota Europa i dels EUA El doctor adverteix que molts d’aquests tractaments no tenen base científica sòlida i que, sigui com sigui, "al final tots acabarem al mateix lloc". 4.5. Per què vivim més? Factors de longevitat • Espanya té una de les esperances de vida més altes del món (al voltant dels 84 anys), similar a Suècia i Suïssa. • El doctor esmenta un documental sobre les zones blaves (Okinawa, etc.) i assenyala tres factors principals: - Genètica - Entorn i relació social - Alimentació (es parla d’una patata especial a Okinawa amb midó resistent) • A Girona, diu, reuneixen molts d’aquests factors, i fa referència a la tradició dels iogurts naturals i a casos de persones molt longeves a la demarcació. • Es comparteixen anècdotes familiars de dones longeves (mares i àvies que arriben als 89–93 anys sense medicació), remarcant el pes de la genètica materna. 4.6. Viure més, però viure bé "Està bé viure més per genètica, però cal viure bé. No vull arribar-hi com un moble." • Es destaca la diferència entre quantitat i qualitat de vida: - No es tracta només d’arribar als 90 o 100 anys, sinó de fer-ho amb autonomia i benestar. • El doctor recomana hàbits senzills i provats: - Alimentació adequada - Activitat física moderada • Cita un estudi recent a The Lancet: - Caminar 7.000 passos al dia (uns 4 km) és suficient per reduir el risc de problemes cardiovasculars i millorar el control de la diabetis. - Ja no cal perseguir obsessivament la fita dels 10.000 passos. 5. Demografia, natalitat i immigració 5.1. Més grans, menys nens • Es remarca un fort desequilibri demogràfic: - Puja la línia dels majors de 65 anys - Baixa la dels 0–15 anys (falta relleu generacional) - El tram de 16–64 anys, la població en edat de treballar, es manté però no creix suficientment • Cada parella a Catalunya té de mitjana 1,1 fills, molt per sota del necessari per al recanvi generacional. • Es comenta amb ironia que hi ha més mascotes (gossos) que nens. 5.2. Necessitat d’immigració • Davant l’envelliment i la baixa natalitat, es conclou que: "No ho canviarem. No tindrem més de dos fills per parella. L’única opció és integrar la gent que ve de fora." • Es destaca que: - Molts col·lectius immigrants tenen taxes de natalitat més altes (2,2–2,3 fills per dona) - Poden ocupar feines i oficis que el jovent local ja no vol fer, però que la societat necessita (per exemple, reparació d’electrodomèstics) 5.3. Ciutadania, drets i deures • Es posa l’accent en la idea de ciutadania com a clau d’integració: "La ciutadania té dues branques molt importants: uns drets i uns deures." • Missatges essencials: - Cal ensenyar a la nova població immigrada què vol dir ser ciutadà: tenir drets, però també complir deures. - El debat sobre drets i deures ha d’estar viu, no pot ser dogmàtic: la societat evoluciona discutint i renegociant aquest equilibri. 5.4. Respecte a la pròpia cultura i a la dels altres "Hem de respectar la cultura dels altres, però no hem de renunciar a la nostra." • Neus Vila defensa que: - El poble català ha cedit molt històricament i potser més del que ha rebut. - Cal posar línies infranquejables en la defensa de la cultura pròpia, la llengua i els valors bàsics. • Es reivindica la idea de sentir-se "ciutadana enamorada de Girona", combinant arrelament local i obertura als altres. 5.5. Pedagogia sobre immigració • Es critica que els partits tradicionals hagin evitat parlar d’immigració per incomoditat, deixant el marc del debat a l’extrema dreta. • Proposta clau: - Fer pedagogia: entendre per què determinada part de la societat té por a la immigració - Preguntar: "Què li fa por, senyora, senyor? Que li prenguin la feina?" i respondre amb dades i discussió honesta 6. Ciutadania, responsabilitat col·lectiva i educació 6.1. Drets sense deures? • Es denuncia una percepció creixent que "l’administració ho ha de fer tot" mentre la ciutadania es desentén. • Es comparen temps passats, quan la gent escombrava el tros de carrer davant de casa, amb l’actualitat, en què s’espera que el servei públic ho resolgui tot, tot i que la ciutadania també embruta i deteriora l’espai comú. 6.2. L’educació: no només cosa de l’escola "L’educació no es fa només als col·legis. L’educació es fa a la societat." • Es critica la idea que: - L’escola és l’única responsable de l’educació - La família i l’entorn social puguin delegar completament aquesta funció • Es defensa que: - La família és la base de l’educació en valors - L’escola forma, però l’educació (en responsabilitat, respecte, convivència) és compartida per tota la comunitat 6.3. Manquen espais de diàleg ciutadà • Es lamenta que no es fomenti prou el diàleg entre ciutadans: - Abunden les queixes i la desconnexió - Falta reflexió compartida sobre problemes comuns • Es reivindica l’exemple de Carles Rahola i el seu breviari de ciutadania com a model per recuperar una cultura cívica més madura. 7. Joves, democràcia i tecnologia 7.1. Enquesta inquietant sobre joves i democràcia • Es comenta una enquesta de l’Institut Català Internacional per la Pau: - Només 4 de cada 10 joves consideren la democràcia com el sistema preferible - El 27% creu que hi ha una penetració del feminisme excessiva • Conclusions i preocupacions: - Una part important del jovent no valora la democràcia com a millor sistema dels possibles - Això afavoreix el creixement de l’extrema dreta i d’opcions autoritàries - Es percep angoixa i manca de futur com a caldo de cultiu d’aquestes actituds 7.2. Desconnexió generacional • S’analitza el xoc entre: - Els boomers, que han viscut la transició i valoren molt la democràcia - Els millennials i generació Z, que veuen els grans com una "generació tap" que impedeix la renovació • Es recorda que els joves actuals no han viscut la dictadura i sovint desconeixen: - Que fa 50 anys les dones no podien conduir, obrir un compte o viatjar sense permís del marit o del pare - Que parlar i estudiar en català com ara hauria estat impossible "Això és el que volem realment? Tornar a un sistema en què un ho té tot i la resta depenen de la seva benevolència?" 7.3. Franquisme i memòria • Es recorda que han passat 50 anys de la mort de Franco: - Es distingeix entre la mort del dictador i la pervivència de certs reflexos franquistes en la societat - Es subratlla que avui es pot fer ràdio en català i escolarització en català, cosa que abans era impensable 7.4. Tecnologia, xarxes i salut mental • Neus Vila alerta del paper de la tecnologia com a refugi: - Joves que diuen: "Per què he d’anar al psicòleg si puc explicar-li al xat GPT el que em passa?" - Això els sembla terrible perquè substitueix l’ajuda professional i la reflexió personal per una relació acrítica amb eines digitals • Es menciona un cas recent de notícies sobre xarxes que inciten al suïcidi: "Hi ha joves que reben recomanacions de que, tal com estan, el millor és suïcidar-se." • Es vincula l’augment de: - Trastorns d’ansietat - Depressió amb: - Dependència massiva de la tecnologia - Manca d’espais per pensar i construir opinió pròpia 7.5. Pèrdua de pensament crític • Neus denuncia que molts estudiants depenen completament d’Internet: - Quan a classe els demana prescindir de mòbil i ordinador, es queixen perquè no poden "consultar-ho" a la xarxa - Els insisteix que són a la universitat precisament per aprendre el que no saben i desenvolupar pensament crític • Es remarca la importància de: - Resiliència davant les bufetades de la vida - Capacitat d’alinear el pensament crític amb un mateix, no amb el que diu l’algoritme 7.6. Espais alternatius de formació i diàleg • El doctor explica unes xerrades de salut que fa a un centre cívic: - Grup de 25 persones - Cada setmana es tracta un tema de salut (alimentació, etc.) - S’hi combaten mites i desinformació difosa per xarlatans, fins i tot en mitjans públics "La gent t’agraeix que li aclareixis conceptes: és formació científica bàsica." • Beneficis d’aquests espais: - Socialització - Reflexió i conversa - Ús del cervell sense recórrer constantment al mòbil 7.7. Post-Covid: més prejudicis, menys ciència • Es critica que, després de la pandèmia, no hem sortit millor com a societat: - Han crescut els negacionismes i la desconfiança científica - S’ha consolidat un aspecte no científic del debat públic que preocupa molt els professionals de la salut 7.8. Extremes dretes, immigració i cicles polítics • Es constata que els partits amb discurs dur contra la immigració són els que pugen en intenció de vot. • Es planteja que potser es tracta d’un cicle electoral: - Quan governin i es vegi què fan realment, pot ser que el pèndol torni cap a posicions menys extremes • Malgrat tot, es recorda que: - 4 de cada 10 joves continuen creient en la democràcia - Les manifestacions recents mostraven molt jovent defensant-la, la qual cosa indica que no tot està perdut 8. Tancament de la tertúlia • En el tram final es repassen els temes principals: - Envelliment i longevitat a Girona - Joves i democràcia - La necessitat d’integrar immigració - El paper de la sanitat, la recerca i la Marató - Les recomanacions de salut quotidiana, com els 7.000 passos al dia • El conductor fa broma dient que pensava que parlarien directament de Franco pel 50è aniversari de la seva mort, però que el dictador ha aparegut indirectament vinculat a les reflexions sobre: - Democràcia i memòria històrica - Drets de les dones - Llengua catalana i llibertats actuals • Es tanquen els micròfons agraint la participació de tots tres tertulians i anunciant el retorn de La tertúlia de Girona FM l’endemà a les 10 del matí.
L'episodi d'avui d'El primer cafè a Girona FM ha servit per fer un repàs exhaustiu de l'actualitat gironina, destacant qüestions rellevants com la gestió de la memòria democràtica, la seguretat a l'AP7 i el desplegament d'iniciatives de mobilitat sostenible com la Girocleta a Salt. S'ha posat el focus en projectes d'innovació tecnològica aplicada a la salut, com l'estudi sobre diabetis coliderat per l'Hospital Josep Trueta i l'IDIBGI. En l'àmbit cultural, el programa ha convidat Xavier Ullet Bertran, de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, per analitzar el paper de l'Observatori dels Públics en la professionalització i avaluació dels museus catalans. Finalment, s'ha tractat la informació esportiva local i el tancament de la temporada de creuers al port de Roses, completant un magazín matinal que combina el rigor informatiu amb l'anàlisi estratègica del teixit cultural de la ciutat i les seves rodalies.
Comencem amb el Moment Clutch, on els oients deixen les preguntes perquè el convidat respongui. Continuem amb el Salt Inicial, l'espai en què hem analitzat la victòria del Bàsquet Girona 82 a 76 contra el Covirán Granada. Per acabar, la secció del Scouting del Rival, en aquest cas, el València Basket. El líder de la competició.
Resum general del podcast Programa de Girona en joc a Girona FM centrat en: L’actualitat del Girona FC en plena aturada de seleccions i amb un calendari molt exigent fins a final d’any. La victòria clau del Bàsquet Girona davant el Granada per allunyar-se del descens. El repàs ampli a les categories estatals de futbol (Segona i Tercera Federació, futbol femení, Primera Catalana i juvenils). Resultats i classificacions d’altres esports gironins: bàsquet FEB, bàsquet femení (LF2), hoquei patins, handbol i motociclisme. Una entrevista en profunditat amb Damián Granados, director de l’UDG Racing Team, sobre el projecte de la Universitat de Girona per competir a la Fórmula Student Spain a Montmeló. 1. Introducció i to del programa Conversa inicial i ambient Els locutors Pau i Josep Coll obren el programa amb un to distès parlant del cap de setmana, de pel·lícules i del temps: • Comenten la pel·lícula Silent Night i Els quatre fantàstics. • Fan broma sobre l’activitat física (pàdel, córrer, futbol) i els primers refredats infantils. • Parlen del fred que ha d’arribar i la possibilitat de neu a Catalunya. Aquesta introducció serveix per donar un to proper abans d’entrar en el gruix esportiu del programa. 2. Girona FC: baixes, calendari i cas Ivakovic 2.1. Situació esportiva i lesions El programa entra en matèria amb el Girona FC en setmana de prèvia del partit Betis – Girona: • S’explica que el club ha cancel·lat la participació d’Arnau Martínez i Àlex Moreno amb la selecció catalana per minimitzar riscos de lesió. • Es destaca la lesió de Daley Blind i els dubtes sobre si podrà jugar. • Es parla de possibles recuperacions, especialment David López i Francés. Idea clau: la defensa del Girona arriba tocada i curta d’efectius al tram final d’any. 2.2. Un calendari final de 2025 molt exigent Es repassa el calendari del Girona fins a final de 2025, remarquant la seva duresa: • Betis – Girona (a la Cartuja). • Girona – Real Madrid (Montilivi). • Ourense – Girona (Copa del Rei). • Elx – Girona (Lliga, fora de casa). • Reial Societat – Girona (fora). • Girona – Atlètic de Madrid (data i hora encara per definir). Punts importants: • Tres partits seguits fora de casa (Ourense, Elx, Reial Societat). • Els dos partits a Montilivi són contra Real Madrid i Atlètic de Madrid, els rivals més durs. Els locutors coincideixen que: • El camp de l’Elx sembla l’opció més assequible per sumar punts. • La Reial Societat no ha començat bé, però continua sent una sortida complicada. • La previsió global és poc optimista per aquest mes i mig. 2.3. Debat sobre la defensa i les opcions tàctiques Davant la lesió de Blind, analitzen les possibles solucions de Míchel: • Arnau Martínez com a central i Víctor Reix (o un altre central com Vítzel) al seu costat. • Àlex Moreno com a lateral esquerre si Arnau baixa a l’eix de la defensa. El problema apareix al mig del camp si es retarda Witsel: • Caldria un perfil similar, i el nom que surt és Solís. • Hi ha dubtes sobre si és moment de confiar-li tanta responsabilitat. Punt clau: el Girona arrossega mancances estructurals en algunes posicions (sobretot centrals i lateral esquerre). 2.4. El “cas Ivakovic” i el futur de la porteria Un dels blocs més destacats del programa és el debat sobre el futur del porter Ivakovic: • Ha sonat amb força la seva possible sortida al Dinamo de Zagreb al mercat d’hivern. • És titular amb Croàcia, que ja està classificada pel Mundial, i vol minuts regulars per arribar-hi en condicions. • Amb el Girona pràcticament no ha jugat. Es plantegen escenaris: • Possibilitat que no sigui convocat o no jugui ni tan sols a la Copa contra l’Ourense per evitar riscos de lesió. • Convocatòries amb tres porters: Gazzaniga, el jove Krapistov i, si cal, el porter del filial. Referències i comparacions: • Comparen la situació amb el cas de Pau López la temporada anterior: fitxat com a porter important però gairebé sense minuts, motiu pel qual va acabar marxant. • Destaquen que fitxar un porter del nivell d’Ivakovic (titular d’una selecció mundialista com Croàcia) per ser suplent va ser un risc de planificació. Reflexió sobre la porteria a futur: • Si marxa Ivakovic, caldrà fitxar un segon porter: - Amb prou nivell per competir amb Gazzaniga. - Però assumint un rol inicialment secundari, possiblement sense ni tan sols la Copa. • Es remarca que la porteria és la posició més debatuda del Girona aquesta temporada, per sobre fins i tot d’altres mancances de plantilla. 2.5. Pilota aturada i fragilitat defensiva Un altre focus crític sobre el Girona: • La pilota aturada defensiva és un dels punts febles més greus de l’equip. • S’afegeix la manca de contundència global en defensa. • També es critica la pilota aturada ofensiva: - Molts còrners i faltes laterals mal executats. - Poques rematades i sensació de desaprofitar oportunitats. Els locutors esperen que aquestes dues setmanes d’aturada: • Serveixin per millorar aquest aspecte als entrenaments. • Tot i que recorden que hi ha hagut diversos jugadors fora amb les seleccions. Idea clau final de bloc: El partit contra el Betis serà una prova important i es podrà seguir en directe a Girona FM, diumenge a partir de les 16:00 (prèvia a la ràdio des d’un quart de 5). 3. Futbol: repàs a la Segona i Tercera Federació i futbol femení 3.1. Segona Federació: Girona B i Olot Girona B – Barbastro (0-0) • Empat sense gols del filial del Girona. • Punt considerat “mitjanament positiu”: - L’expulsió d’Laz al minut 62 deixa el Girona B amb 10. - Aconsegueixen resistir mitja hora en inferioritat. • Però el Barbastro és un rival de la zona baixa, cosa que rebaixa una mica la valoració. Olot – Alcoyano (0-0) • Un altre empat a zero i segon partit consecutiu sense gols per a l’Olot al municipal. • L’Olot juga tota la segona part amb 10 jugadors. • S’emporta un punt, però: - Era un rival directe. - Una victòria hauria significat un salt important a la classificació. Classificació Segona Federació (zona gironina) • El Girona B cau fora de posicions de play-off: - 7è amb 17 punts. - A 1 punt del Castelló B (play-off, 18 punts) i empat amb l’Espanyol B. • L’Olot: - Té 14 punts. - És a 3 punts de la zona d’ascens (Atlètic Lleida). - A només 1 punt del play-out, que marca el Barbastro. Conclusió: Jornada de pocs gols però punts útils, tot i que s’escapen oportunitats davant rivals directes. 3.2. Tercera Federació: l’Escala i Peralada Sant Cristòbal – l’Escala (0-1) • Victòria molt valuosa de l’Escala, amb gol de Mamau Javi al minut 90. • Triomf in extremis, però clau per consolidar la part alta. Peralada – Europa B (1-2) • El Peralada s’avança amb gol de Pinar al minut 7. • A la segona part, l’Europa B remunta: - Gol als 5 minuts de la represa. - Gol en pròpia porteria del Peralada a falta d’un quart d’hora. Classificació Tercera Federació (clubs gironins) • Peralada: - 8è amb 16 punts. - A 4 punts de les places de play-off (Manresa, 20 punts). • L’Escala: - És a play-off, 3r amb 21 punts. - Empatat amb el Cornellà (2n) i a 3 punts del Badalona (líder, 24 punts). 3.3. Futbol femení: Tercera Federació i Preferent Tercera Federació femenina Europa – Girona (1-0) • Nova derrota del Girona femení. • Les gironines són penúltimes, per damunt del Riudoms, que encara no ha sumat cap punt. • Es troben a 8 punts dels Reus, l’equip immediatament superior a la taula. La dinàmica no convida a l’optimisme i caldrà veure quants equips baixen finalment. Preferent femenina Puntenc – Roca Penya Blanc-i-blava (0-3) • Derrota clara del Puntenc. Sant Quirze del Vallès – Porqueres (1-3) • El Porqueres torna al camí de la victòria: - Sílvia Gil marca l’0-1 al minut 25. - Empat local abans del descans. - De nou Sílvia Gil fa l’1-2 al minut 56. - Alexandra Cortizo sentencia amb l’1-3. • Es descriu la victòria com una “bombona d’oxigen” per al Porqueres. Classificació Preferent femenina (zona baixa) • Porqueres: 14è amb 6 punts, superant un rival directe. • Sant Quirze: 15è amb 5 punts. • Guineueta: última amb 5 punts. • Puntenc: 11è amb 9 punts. 4. Primera Catalana i Divisió d’Honor Juvenil 4.1. Primera Catalana (grup amb molts equips gironins) Resultats destacats • Sant Jaume d’Olot B – Tossa: 1-0. • Can Gibert – Mollet: 1-2. • Bosch de Tosca – Torroella: 2-1. • Palamós – Banyoles: 1-1. • Figueres – Argentona: 0-0, debut de Gravolosa a la banqueta després de la destitució d’Héctor Simón. • Parets – Joventut Lloret: 1-2; el Joventut Lloret aprofita per situar-se líder. • Lloret – Alcaldes de Montbui: 3-5, derrota sorprenent davant el penúltim. Classificació (resum equips gironins) • Joventut Lloret: líder amb 20 punts, empatat amb l’Argentona. • Bosch de Tosca: 3r amb 17 punts. • Palamós: 4t amb 15 punts. • Lloret: 5è amb 14 punts (idèntics punts que el Banyoles, 6è). • Sant Jaume d’Olot B: 8è amb 13 punts. • Torroella: 9è també amb 13 punts. • Figueres i Can Gibert: 11ns i 12ns amb 11 punts. • Tossa: 14è amb 8 punts, en zona de descens, a 2 punts de la salvació. Els locutors adverteixen que Can Gibert i Figueres, després d’un bon inici, s’estan complicant la vida i són ja a només 1 punt del descens. 4.2. Divisió d’Honor Juvenil Adam – Girona juvenil (2-2) • El Girona juvenil treu un empat molt valuós al camp de l’Adam, segon classificat. • Es destaca que és un possible punt d’inflexió i un exemple que l’equip pot competir contra els millors quan hi posa intensitat. Classificació • El Girona és 9è amb 12 punts. • Es manté lluny de la part alta, però també s’allunya del descens: - Té 6 punts de marge sobre la zona de descens, que marca el Club Gimnàstic Manresa amb 6 punts. 5. Bàsquet Girona: victòria clau contra el Granada 5.1. Partit Bàsquet Girona – Granada (82-76) • Resultat: Bàsquet Girona 82 – 76 Granada. • Victòria importantíssima per: - Escapar-se de la zona de descens. - Enfonsar un rival directe. Desenvolupament del partit • Inici complicat del Bàsquet Girona: - El primer quart acaba amb parcial de 2-10 pel Granada. - Marcador de 19-27 al final del primer període. • El Bàsquet Girona depèn molt del llançament triple: - Primera part: 3/19 en triples (molt mal percentatge). - El Granada, en canvi, fa 5/9 de tres punts. • Problemes a la primera meitat: - Poc ritme, poca fluïdesa en atac. - Falta d’idees i de circulació de pilota. - Es marxa al descans 7 punts per sota (36-43). 5.2. Reacció al tercer quart El partit canvia completament al tercer període: • Surten dels vestidors amb un altre ritme i actitud defensiva. • El Bàsquet Girona signa un parcial de 17-0. • El Granada triga sis minuts a anotar el seu primer punt del quart. • Tot i això, el Granada no es descompon i el tercer quart acaba amb 57-53 (Girona +4). 5.3. Final ajustat i protagonistes • El Girona arriba a manar 66-57, però el Granada reacciona i el partit es posa 70-70 als últims dos minuts. • Apareix la figura de Livingstone: - Anota 8 punts consecutius i porta el marcador a 76-70. - Deixa un 3+1 espectacular, molt estil NBA, que aixeca el pavelló de Fontajau. • El partit es decideix a la línia de tirs lliures, on el Bàsquet Girona no falla en els moments clau. Millors jugadors • Livingstone: - 20 punts. - 7 assistències. • Juan Fernández: - 15 punts. - Alguns taps importants en moments decisius. 5.4. Declaracions de Moncho Fernández Es recullen declaracions del tècnic Moncho Fernández (el locutor l’anomena en algun moment “Monxa” i també el catalanitza com “Moncho”): “No hem entrat al partit de la manera correcta, no hem estat nosaltres mateixos en defensa ni corrent, ni en el joc que volem fer. A la segona part ha estat una altra història: hem defensat, hem corregut, hem rebotellat molt bé i hem tingut la calma per jugar un partit molt difícil i guanyar-lo.” Remarca que està més content per aquesta victòria que per la del Barça, perquè: • A nivell de classificació, guanyar un rival directe com el Granada és més determinant. 5.5. Classificació ACB i context • Burgos i Granada estan en descens amb balanç de 1-6. • El Saragossa és el primer equip fora del descens amb 2-5. • Hi ha 8 equips empatats amb balanç de 3-4. • Dins d’aquest grup hi són, per ordre del 8è al 15è: Gran Canària, Barça, Bilbao, Manresa, Baskonia, Rio Breogán, Bàsquet Girona i Andorra. El Bàsquet Girona és penúltim dins d’aquest grup, però té dos triomfs de marge sobre els equips en descens. 5.6. Proper partit: visita a València • El proper compromís és un València Bàsquet – Bàsquet Girona. • Es defineix la pista taronja com una de les més dures de la Lliga. • Hi ha consciència que serà molt difícil mantenir la ratxa positiva. 6. Uni Girona i bàsquet FEB (Bisbal i GEiEG) 6.1. Uni Girona (Lliga Femenina i Eurolliga) No hi ha jornada de lliga pel parèntesi FIBA, però es repassa l’activitat internacional de les jugadores: Clara Holm (Suècia) • contra Lituània (on juga Josite): - 15 punts i 9 assistències. - Derrota de Suècia. • contra Finlàndia: - 10 punts i 8 assistències. - Nova derrota de Suècia. Josite (Lituània) • contra Suècia: - 19 punts. - Victòria. • contra Croàcia: - 12 punts. - Victòria. Clara Holm brilla en estadístiques però perd els dos partits; Josite també destaca i, en el seu cas, guanya els dos enfrontaments. Calendari de l’Uni Girona • Proper partit de Lliga: contra Estudiantes, diumenge a les 11 h (horari matiner poc habitual). • A la setmana següent, últim partit de la primera fase d’Eurolliga: - L’Uni ja té assegurada la primera posició de grup. - Esmenten rivals com Praga i Bourges. 6.2. Sol Gironès Bisbal Bàsquet (LEB Plata) Castelló – Sol Gironès Bisbal Bàsquet (90-71) • Derrota clara a la pista del Castelló, equip de la part alta. • La Bisbal fa una molt bona primera part: - Arriba a guanyar de 6 punts al segon quart. - Se’n va al descans guanyant 43-47. • El problema arriba al tercer quart: - Costa molt anotar. - La primera cistella en joc no arriba fins passats 8 minuts. - Abans només han sumat dos tirs lliures. • El Castelló tanca un parcial de 27-2 que trenca completament el partit. Classificació • La Bisbal es manté en la part baixa amb balanç de 2 victòries i 5 derrotes. 6.3. GEiEG (Lliga Femenina 2) GEiEG – Cesur Distrito Olímpico (58-60) • Derrota ajustada davant el conjunt madrileny, rival directe a la zona alta. • El GEiEG perd el liderat que tenia fins la jornada anterior. Classificació • Distrito Olímpico: líder amb balanç de 6-1, únic equip amb aquest registre. • GEiEG: segon amb 5-2. Tot i la derrota, el GEiEG continua en una situació molt competitiva a la part alta del grup. 7. Hoquei patins: OK Lliga, Plata i altres 7.1. OK Lliga: Xum Massanet – Cerdanyola Xum Massanet – Cerdanyola (5-1) • Victòria molt important del Xum Massanet davant un rival directe per la permanència. • Desenvolupament del partit: - El Xum marca dos gols en 5 minuts, agafant molta tranquil·litat d’entrada. - El Cerdanyola falla un penal clau. - El Xum aprofita per posar el 3-0. - Tot i això, al descans s’hi arriba amb 3-1. - A la segona part, el Xum controla el partit i acaba 5-1. Classificació • El Xum Massanet puja fins a la zona de permanència directa: - És 10è amb 9 punts. • Cerdanyola: - És 11è amb 9 punts, però en posició de play-out. • Per sota: - Hoquei Ribes amb 8 punts. - En descens: Sant Just (5 punts, un partit pendent) i Caldes (4 punts). La victòria fa pujar el Xum un esgraó i li dóna aire en la lluita per salvar-se. 7.2. OK Lliga Plata: Lloret, GEiEG, Girona, Olot i Palafrugell Grup A • Lloret – GEiEG: 4-1. • El Lloret es consolida com a segon classificat i només ha perdut un partit fins ara. Grup B • Girona – Sporting Alcoi: 0-2. • Olot – Barça Atlètic: 3-5. • Palafrugell – Espanyol: 3-3. • El Palafrugell cedeix els primers punts de la temporada, però continua líder i invicte amb 13 punts. 8. Handbol i altres esports 8.1. Handbol: Primera Nacional Bordils – Banyoles (31-23) • Victòria clara del Bordils en derbi gironí. Palau Tordera-Salicru – UE Sarrià (33-29) • Derrota de la Unió Esportiva Sarrià a domicili. Classificació • Bordils: 4t amb 12 punts. • UE Sarrià: 6è, també amb 12 punts, però pitjor diferència de gols. • Banyoles: cuer amb 4 punts. Amb la victòria, el Bordils esdevé millor equip gironí de la categoria, superant el Sarrià per diferència de gols. 8.2. Motociclisme: Gran Premi de València MotoGP: Maverick Viñales • No acaba la cursa: es retira directament al box, probablement per molèsties físiques o problemes mecànics. • L’sprint del dissabte l’havia acabat 18è. • Tanca la temporada 18è del Mundial amb 72 punts, després de passar-se bona part de la segona meitat de curs lesionat. Albert Arenas (Moto2) • Sortia 4t i acaba 5è al Gran Premi, molt bon resultat per acomiadar-se de la categoria i de l’equip. • Gràcies a aquest 5è lloc passa de 9è a 8è del Mundial amb 156 punts. • Es queda a només 1 punt del 7è classificat. • La valoració general és de bona temporada, tot i que no tindrà continuïtat a Moto2. • S’explica que ja té nou destí: una plaça a la WorldSSP (categoria de Supersport del Mundial de Superbike). 9. Entrevista: Damián Granados i el projecte UDG Racing Team La part final del programa és una entrevista extensa i molt informativa amb Damián Granados, estudiant d’enginyeria a la Universitat de Girona i director de l’equip UDG Racing Team (ara anomenat UDG Racing Division), que prepara un monoplaça per competir a la Fórmula Student Spain. 9.1. Origen del projecte • Damián explica que coneixia la Fórmula Student des de l’ESO i el batxillerat i sempre havia tingut el “cuquet” de córrer. • En arribar a la UdG, veu que l’antic UDG Racing Team ja no estava actiu. • Amb alguns companys decideixen reactivar l’equip fa aproximadament dos anys. • L’objectiu: competir a Montmeló a la Fórmula Student Spain 2026 amb un cotxe propi de la Universitat. 9.2. Antecedent: l’antic UDG Racing Team • L’antic equip es va crear cap al 2014. • Van construir un o dos prototips amb el mateix xassís. • Van anar a competir a Montmeló un parell de cops, però: - No van superar l’escrutini tècnic. - No van poder córrer a pista. Nou objectiu clar: aconseguir que el nou cotxe passi la normativa i pugui rodar a pista, cosa que l’antic equip no va fer mai. 9.3. Com és el procés de crear el monoplaça Situació actual del cotxe • L’equip treballa sobre el monoplaça de l’equip anterior: - No parteixen de zero, sinó que modifiquen i adapten el prototip existent. - L’objectiu és adeqüar-lo a la normativa actual de Fórmula Student. • A mitjà termini, volen construir un prototip 100% nou: - Possiblement el 2027 o 2028. - Amb nova tecnologia i un xassís dissenyat des de zero amb l’experiència acumulada. Organització de l’equip • Són entre 70 i 80 estudiants: - Uns 30-40 de l’escola ERAM. - Uns 20 i escaig de l’EPS (Escola Politècnica Superior). - També estudiants de Dret, Econòmiques, Comunicació, etc. • Es treballa de forma sectoritzada per departaments (tècnic, màrqueting, gestió, etc.), però amb comunicació constant. Dificultats principals • Motivar la gent i mantenir la implicació a llarg termini és el més complicat: - Hi ha membres molt proactius. - D’altres hi són però sense la mateixa “guspira”, i cal mantenir-los engrescats. • Coordinar horaris i càrrega acadèmica amb la feina de l’equip és un repte constant. 9.4. Finançament i patrocinadors Recursos econòmics • L’equip és una associació sense ànim de lucre. • No poden pagar sous ni grans serveis professionals. • Les fonts de finançament són: - Beques universitàries i institucionals. - Patrocinadors que aporten diners i, sobretot, material. - Activitats pròpies que organitzen ells mateixos: - Una “gran quina” de la UdG. - Una baixada de carretons. - Festes a la universitat (obertes també al públic general). Patrocinadors recents • Damián comenta que la darrera setmana han aconseguit tres nous patrocinadors, un senyal que la part de finançament comença a rutllar. • Moltes empreses de motorsport els ajuden proporcionant peces i materials. 9.5. Què és la Fórmula Student Spain? Damián explica la competició per a l’oient no expert: • La Fórmula Student és una competició internacional entre universitats per dissenyar, construir i competir amb un monoplaça tipus “formula”. • La Fórmula Student Spain és la versió espanyola, celebrada al Circuit de Barcelona-Catalunya (Montmeló). • Hi participen més de 100 equips de tot el món: - Alguns patrocinats per grans marques: Porsche, Mercedes, Audi, Cupra, etc. - Es menciona especialment l’equip d’Stuttgart, molt potent. Proves de competició La competició té dues grans parts: Proves dinàmiques (a pista) Velocitat. Acceleració. Resistència (endurance). Proves estàtiques Presentació del pla de màrqueting. Defensa del disseny d’enginyeria del vehicle. Una volta virtual (simulació). El repte no és només fer un cotxe ràpid, sinó demostrar capacitat tècnica, gestió i viabilitat econòmica del projecte. 9.6. Calendari, velocitat del cotxe i pilots Calendari previst • Objectiu clar: Montmeló, agost 2026. • Havien pensat anar el mateix any a la Fórmula Student Portugal per provar el cotxe abans de Montmeló, però ho veuen just de temps i recursos. • A futur, els agradaria competir també a Portugal, França, Anglaterra, Àustria, Hongria i altres seus. Velocitat del cotxe • Encara no han pogut provar-lo completament perquè falten detalls a la part elèctrica. • Previsió: el cotxe podria arribar als 120-140 km/h. • Té un restrictor d’aire de 20 mm, que limita el flux d’aire al motor i, per tant, la potència i velocitat màxima. Selecció de pilots • Caldrà portar entre 2 i 4 pilots. • Seran membres de l’equip. • Procediment previst: - Fer proves en un karting. - Els més ràpids seran els que conduiran el monoplaça. - Qui sigui molt lent al karting, bromeja Damián, “no tocarà el cotxe en sa vida”. • Busquen un circuit de karts que els vulgui patrocinar cedint les instal·lacions per provar el cotxe abans de competir. 9.7. Suport de la Universitat de Girona Infraestructura cedida per la UdG • La universitat els ha donat un espai propi: - Un dels mòduls centrals de la UdG. - Tenen oficines amb ordinadors, taules i cadires. • L’EPS els ha cedit l’accés al laboratori de motors tèrmics: - Allà tenen el taller del cotxe. - Treballen en col·laboració amb el grup de recerca GREFEMA. - Agradeix especialment la implicació del professor Martí Comamala. Això permet que el projecte tingui base estable a la universitat i accés a equipament tècnic avançat. 9.8. Present i futur: un cotxe ara, un prototip propi després Monoplaça actual • Ara mateix treballen només amb un cotxe (el de l’antic equip), que adapten i milloren. • L’objectiu immediat és que el prototip corri i passi normativa el 2026. Prototip de futur • De cara al 2027 o 2028 volen dissenyar i construir un monoplaça nou des de zero. • Debat sobre si és més difícil adaptar un cotxe vell o fer-ne un de nou: - Adaptar-ne un antic implica descobrir i corregir tots els errors del disseny original: cablejats mal fets, soldadures, decisions tècniques poc clares, etc. - Dissenyar des de zero permet partir d’un escenari ideal sobre el paper, però després apareixen problemes propis durant la construcció i les proves. Damián considera que, en el fons, tots dos processos tenen la seva complexitat, però que el prototip futur es beneficiarà de l’experiència acumulada amb l’actual. 9.9. Somni i objectiu esportiu Quan li pregunten pel seu somni amb el projecte, Damián respon: • Només arribar a Montmeló el 2026 ja seria un somni complert. • A nivell esportiu, aspirar a estar entre els 10 millors equips d’Espanya seria espectacular. • Però sobretot, l’objectiu principal és competir realment a pista, superar l’escrutini tècnic i fer allò que l’antic equip no va arribar a fer. “Participar a pista ja seria un gran ‘logro’”, remarca. La secció es tanca desitjant a Damián i al UDG Racing Team molta sort i anunciant que el programa seguirà de prop el seu recorregut. 10. Previsions del cap de setmana i comiat 10.1. Agenda esportiva del cap de setmana Els últims minuts del programa serveixen per repassar els partits del cap de setmana: Girona FC (Primera Divisió) • Betis – Girona, diumenge des de la Cartuja. • Es podrà seguir en directe a Girona FM: - Prèvia a partir de les 16:00. - Retransmissió des d’1/4 de 5 de la tarda. Segona Federació • Eivissa Illes Pitiuses – Girona B, diumenge a les 12:00. • Sant Andreu – Olot, diumenge a les 18:00. Tercera Federació • Diumenge a les 12:00: - l’Escala – Mollerussa. - Manresa – Peralada. ACB – Bàsquet Girona • València Bàsquet – Bàsquet Girona, diumenge a les 17:00. Lliga Femenina – Uni Girona • Estudiantes – Uni Girona, diumenge a les 11:00. LEB Plata – Bisbal Bàsquet • Bisbal Bàsquet – Saragossa, dissabte a les 18:10. Hoquei – Catalunya Stars (patinatge artístic) • Es cita el festival de patinatge Catalunya Stars: - Celebrat dissabte. - Es comenta que les entrades estan pràcticament esgotades. - Recomanen seguir-ho per xarxes qui no tingui entrada. 10.2. Tancament i to final El programa es tanca amb el to distès habitual: • Josep diu que vol que arribi aviat el cap de setmana i el Nadal. • Pau agraeix la confiança als oients de Girona en joc. • Recorda que es podran seguir el Bàsquet Girona i l’Uni a Girona FM, i que dilluns que ve es repassarà tot el que hagi passat. • Es tanquen amb el lema habitual del programa: “Girona i esport.” Temes principals tractats • Girona FC: lesions, defensa, pilota aturada, cas Ivakovic, calendari molt dur i prèvia del partit amb el Betis. • Bàsquet Girona: victòria clau contra el Granada, actuació de Livingstone i situació a la classificació ACB. • Futbol català: Segona i Tercera Federació, futbol femení, Preferent, Primera Catalana, Divisió d’Honor Juvenil. • Bàsquet femení: aturada FIBA, rendiment internacional de Clara Holm i Josite, proper partit de l’Uni i situació del GEiEG a LF2. • Bàsquet FEB: derrota de la Bisbal Bàsquet a Castelló. • Hoquei patins: victòria vital del Xum Massanet, lideratge del Palafrugell a Plata, bon moment del Lloret. • Handbol: derbi Bordils–Banyoles i derrota del Sarrià. • Motociclisme: final de temporada de Maverick Viñales i bona cursa d’Albert Arenas abans de marxar a WorldSSP. • Motor universitari: projecte UDG Racing Team / UDG Racing Division, entrevista a Damián Granados i preparació del monoplaça per a la Fórmula Student Spain 2026.
L'episodi d'avui de l'emissora Girona FM repassa els temes clau de la regió, començant per la via judicial sobre la fossa comuna de la ciutat i el malestar del sector llibreter per les licitacions de la Diputació. S'analitza la seguretat viària a l'AP7 i la lluita contra la multireincidència a Olot, així com la millora de la qualitat de l'aigua a Roses. En l'apartat cultural i social, destaca l'arribada de la fira Girotrònica, l'aposta per la mobilitat sostenible amb el sector del cicloturisme i la iniciativa solidària de Casa Cacao amb l'Hospital Trueta. També es dóna veu a la integració d'estrangers a través de la llengua catalana al Barri Vell i es presenten les novetats musicals per a l'estiu a l'Estartit, tancant amb la victòria del Bàsquet Girona. Un repte a la tradició oral amb el festival Càntut i l'impuls a l'habitatge rural completen una jornada marcada per la reivindicació del patrimoni i la innovació tecnològica.
En aquest episodi de Els 4 Rius, hem gaudit d'una interessant conversa amb Anabel Tena sobre el seu segon llibre, El plaer de la lluita, una obra que entrellaça l'erotisme, el feminisme i la crítica social a partir de relats basats en converses reals. L'autora comparteix amb nosaltres com el seu pas per l'editorial La Ela Geminada i la seva formació filosòfica han marcat el seu estil literari. A més, hem repassat l'agenda cultural de Girona de la mà de Mercè Mascaró, qui demà presentarà Després del mar a la Llibreria 22. Finalment, hem tancat el programa amb el debut de Llini i el seu disc Des del dia 1, un treball que aposta per barrejar estils urbans amb el català, demostrant que la música emergent a Catalunya viu un moment de gran potència creativa i ambició.
Resum general L’episodi de La tertúlia de Girona FM reuneix Emèlia Barbero, Joan Miró i Pere Albertí per reflexionar sobre: Els 50 anys de la mort de Franco i la memòria del franquisme L’auge de l’extrema dreta i el malestar social, especialment entre el jovent El paper de les xarxes socials, la desinformació i el periodisme La immigració, la inseguretat i el “bonisme” de l’esquerra La lluita contra els matrimonis forçats a través de l’associació Valentes i Acompanyades La protecció dels camins públics a les Gavarres La cultura a Girona, amb una menció especial al cinema Truffaut (Trifó) i al Modern L’estil de la conversa és proper, amb records personals, anècdotes històriques i una mirada crítica al present. El fil conductor és com les experiències del passat (dictadura, transició, lluites socials) dialoguen amb els reptes actuals (feixisme, xarxes, migracions, drets de les dones). 1. Introducció: fred, tardor i paisatge gironí Observant el temps i el territori • Es comenta el descens de les temperatures i la sensació de fred pels qui surten d’hora a caminar. • En Pere Albertí descriu les Gavarres i la vall de Sant Daniel com un paisatge espectacular de colors de tardor: “Tenim aquí a 50 metres coses que són essencialment maques.” • Es recorden espais naturals concrets: - Zona de la Font del Ferro, amb un saltant d’aigua espectacular els dies de pluja - Entorn de Germans Sàbat i camins cap a la Vall de Llémena • S’insisteix que molts veïns no coneixen prou els panorames i boscos de les Gavarres, tot i tenir-los molt a prop. 2. 50 anys de la mort de Franco: por, esperança i memòria Records personals del 20 de novembre de 1975 • El debat s’obre preguntant: “Quina por: pel que vam deixar enrere o pel que ve?” • Els tertulians comparteixen records molt vivencials del dia de la mort de Franco: - Emèlia Barbero explica que el seu exmarit, militar de la Unió Militar Democràtica (UMD), era a la presó de Figueres. A casa es va viure una barreja d’alegria per la mort del dictador i por per possibles venjances o “salvatjades” contra els presos polítics. - Un altre tertulià recorda que era a l’Autònoma, l’alegria del moment i la consulta a Ràdio Pirenaica per confirmar la notícia. - En Joan Miró relata com va saber la notícia a Girona i la reacció dels alumnes al Col·legi Universitari. - El conductor explica la seva vivència als 18 anys, treballant a Ràdio Girona, preocupat per comprar-se un abric i per saber si obririen la discoteca Màquina després dels tres dies de dol. Por, repressió i transició accelerada • Es destaca que el sentiment dominant no era només l’esperança sinó sobretot la por: - Por a la repressió residual (presos polítics, judicis, venjances) - Por a la violència de l’extrema dreta (Montejurra, assassinats en manifestacions, “trets a l’aire” que mataven estudiants) • Es recorda la Marxa de la Llibertat (1976) i les seves dificultats (intervenció immediata de la Guàrdia Civil). • Es repassa ràpidament la cronologia de la Transició: - 1975: mort de Franco - 1976: Arias Navarro destituït, Adolfo Suárez impulsa la Llei per a la Reforma Política - 1977: legalització del PCE (Dissabte de Glòria) i primeres eleccions del 15 de juny Idea clau: “El país estava més avançat que els dirigents.” Continuïtats del franquisme i ultra dreta actual • Es critica que no s’hagi explicat prou bé què va significar el franquisme, especialment a la gent jove. • Es denuncia el discurs de figures com Jiménez Losantos, que blanquegen Franco (exaltant beques, ordre, etc.) i presenten l’actual govern com a motiu de vergonya. • Es constata que: - L’ultradreta mai no ha marxat, només s’havia amagat. - Ara ha perdut la vergonya i torna amb manifestacions, càntics del Cara al sol i símbols feixistes. - Durant la Transició hi havia grups violents com els guerrilleros de Cristo Rey també a Girona. 3. Jovent, extrema dreta i desencís De la il·lusió de la Transició al desànim actual • Es compara l’època 1975–1977 amb l’actual: - Abans: por però també il·lusió i objectius clars (llibertat, democràcia, drets). - Ara: un ambient més fred, ambigu, sense grans il·lusions compartides. • En Pere es pregunta si “va valdre la pena” el sacrifici personal i polític d’aquells anys, davant el retorn de l’extrema dreta a tot Europa. “Totes aquestes hores dedicades, deixant de banda la família i els amics… ara veus això i et desmoralitzes.” Condicions materials del jovent • S’assenyala que els joves avui: - Ho tenen molt difícil en habitatge, estabilitat laboral i futur. - Han perdut confiança en la política tradicional. • Un tertulià recorda que, quan va acabar el servei militar, trobar feina era fàcil (crides de diversos instituts). Avui la precarietat i el cost de vida alimenten la frustració. Per què part del jovent gira cap a l’ultradreta? • Es debaten diverses hipòtesis: Reacció contra l’autoritarisme percebut a l’esquerra: límits, discurs moral, correcció política. Alguns joves veuen més “llibertat” en la transgressió d’aquest marc, encara que sigui cap a posicions autoritàries. Voler portar la contrària al poder establert: si l’ecologisme i els valors progressistes són “oficials”, el contrari (anti-ecologisme, discursos d’odi) passa a ser la nova forma de “rebeldia”. Desconnexió amb la memòria històrica: sense referents clars dels horrors del feixisme, la simbologia i la retòrica ultra es banalitzen. • Es menciona l’auge de formacions com “Se acabó la fiesta” al Parlament Europeu, o de Aliança Catalana a Catalunya, interpretats com a símptoma de malestar profund i de discursos antiimmigració cada cop més normalitzats. Idea clau: l’elecció d’opcions autoritàries no és “innòcua”. Té conseqüències reals en convivència, drets i qualitat democràtica. 4. Xarxes socials, desinformació i crisi del periodisme Xafarderia amplificada i perfils radicals • Es fa un paral·lel entre la xafarderia tradicional de poble i les xarxes socials: - Abans: xafarderies entre 3 o 4 persones; ara, viralitat entre milers. - Abans: el veí tafaner també era qui avisava si algú no sortia de casa. • Ara, les xarxes es converteixen en: - Un espai d’expansió de rumors i mentides (bulos) - Un escenari on, sota anonimat, molta gent insulta i difama. • Es denuncia la presència de perfils massius que alimenten la por i la negativitat (inseguretat, brutícia, etc.) projectant una imatge exagerada i distorsionada de ciutats com Girona. Clicbait i economia de l’atenció • En Joan Miró comenta que, esmorzant, mira notícies a l’ordinador i cau en titulars pescaclics, sovint en forma de pregunta. “Entres a la notícia i no t’explica res; l’objectiu és que hi passis temps per monetitzar anuncis.” • Es reconeix que els algoritmes prioritzen allò escandalós, reforçant la sensació de catàstrofe permanent. Fake news, tertulians i codi deontològic • Es critica que alguns periodistes i mitjans facin de caixa de ressonància de notícies falses, especialment en temes com el procés català. • Es recorda el codi deontològic del Col·legi de Periodistes, actualitzat recentment, però: - No té força sancionadora real. - Molts opinadors ni tan sols són periodistes i no se’n senten vinculats. • Es posa l’exemple de casos com: - Falsejaments sobre Xavier Trias, Pasqual Maragall o Artur Mas - Mitjans que inventen “fets” i després construeixen interpretacions damunt mentides. “Abans, com a mínim, hi havia una certa idea compartida: els fets són sagrats, les opinions són lliures. Ara ni això.” El paper de les xarxes en el negacionisme i la pseudociència • Es critica la difusió d’idees com: - Negacionisme del canvi climàtic per part de persones sense formació científica - Terraplanisme i altres teories conspiratives - Pseudoremeis contra el càncer o altres malalties • Es recorda el risc de discutir amb negacionistes a xarxes: baixes al seu nivell i hi acabes perdent. 5. Immigració, inseguretat, transparència i “bonisme” Silencis, bonisme i reacció ultra • Es critica la tendència d’una part de l’esquerra al “bonisme”: - Evitar temes incòmodes com la delinqüència, la inseguretat o problemes de convivència vinculats a la immigració. - Pensar que no parlar-ne evitària racisme i estigma. • Resultado: es deixa el camp lliure a l’extrema dreta perquè monopolitzi el discurs sobre immigració i seguretat, sovint amb mentides. Dades i desigualtat social • Es comenta l’article de Joan Vall Clara sobre el País Basc: - 14% de població immigrada - Més del 60% de la població penitenciària és estrangera • Es defensa que: - Cal no amagar les dades, sinó explicar-les bé. - La delinqüència s’associa molt sovint a pobresa, exclusió i condicions socials, no pas a la “nacionalitat” per si mateixa. “La immigració comporta problemes de gestió i convivència, però sobretot posa de manifest que no s’han ampliat prou recursos en habitatge, educació i sanitat.” Bulos quotidians i desmentiments que cansen • Es comenten rumors típics: - “Les dones immigrants omplen el carro al súper i no paguen.” - “Les ajudes són totes per a ells.” • Emèlia Barbero explica que, com a regidora, convidava la gent a anar plegats al supermercat a comprovar-ho; ningú s’hi volia prestar. “Cansa molt haver de desmuntar una mentida una vegada i una altra.” Transparència i límits • Es critica que: - De vegades no es facin públics determinats números (per exemple, sobre joves migrants en campaments com el del parc Central) per por d’estigmatitzar col·lectius. - Cada nova llei de transparència acaba essent més burocràcia que no pas claredat real. • Alhora s’insisteix que: - Les víctimes sempre s’han de protegir. - Però els fets s’han d’explicar si es vol evitar que la rumorologia ho ocupi tot. 6. Matrimonis forçats: la feina de Valentes i Acompanyades De la invisibilitat a l’agenda pública • El conductor enllaça el debat sobre transparència amb el tema dels matrimonis forçats, subratllant que no formen part de cap “cultura respectable” sinó d’una vulneració de drets humans. • L’associació Valentes i Acompanyades, presidida per Emèlia Barbero i amb Carme Vinyoles com a pal de paller, treballa per: - Sensibilitzar: explicar que els matrimonis forçats també passen a Catalunya, no només “a l’Àfrica” o al Pakistan. - Prevenir: detectar casos potencials abans que es consumeixin. - Actuar: oferir un abordatge integral a les noies que decideixen oposar-s’hi. Campanya amb ajuntaments: municipis lliures de matrimonis forçats • Es prepara un acte per presentar oficialment la campanya perquè els ajuntaments es declarin “lliures de matrimonis forçats” i, sobretot, hi destinin recursos reals. • 22 ajuntaments entre Girona i Barcelona ja han subscrit la moció, amb l’objectiu que la iniciativa s’estengui a tot el país. • Es remarca que no n’hi ha prou amb el titular: cal que regidories, serveis socials i escoles treballin coordinadament. Com es detecten els casos? • És una violència molt amagada, dins del si familiar, sovint tabú i poc visible. • Els principals agents de detecció són: - Escoles i instituts (canvis bruscos de conducta, viatges “estranys” al país d’origen, desaparicions temporals) - Universitat (cas d’una noia de la UdG que es va confiar a una professora) - Serveis socials municipals - Serveis sanitaris • També es vigilen especialment els viatges de vacances de nenes i adolescents als països d’origen, on poden ser casades o compromeses. El cost emocional de ser “valentes” • Les noies que rebutgen un matrimoni forçat sovint han de trencar amb la família i la comunitat. “Imagina’t amb 18 anys haver de dir: deixo els pares, els amics, el barri, amb una bossa i començo de zero.” • L’associació els ofereix: - Habitatge - Alimentació i sanitat - Suport per a estudis i matrícula - Acompanyament jurídic i documental - Atenció psicològica i emocional • Es subratlla que: - No sempre hi ha violència física, però sí pressió psicològica extrema. - Les mares poden ser alhora víctimes i agents: sovint creuen que el matrimoni forçat “és el millor” per a la filla i són responsables de preservar l’“honor” familiar. - Per això s’ha passat de demanar simplement “denúncia” a entendre que denunciar els pares pot ser impossible emocionalment; calen altres circuits de protecció. Risc extrem i necessitat de xarxa • Es recorden casos tràgics com el de les dues germanes de Terrassa assassinades després d’intentar escapar d’un matrimoni forçat. • Es destaca que sense una xarxa sòlida de complicitats (ajuntaments, escoles, Mossos, serveis socials, entitats) serà impossible combatre aquesta violència. • Es mencionen activitats concretes: - Dijous: acte a Girona Voluntària, diàleg entre Pere Parramón (subdelegat del govern) i Carme Vinyoles. - Dia 25: inauguració d’una exposició fotogràfica d’Antoni Tudela a l’ADAC, que reflecteix visualment el procés emocional de les noies (por, decisió, patiment, alegria). 7. Defensa dels camins públics i patrimoni natural Inventari de camins a Girona • En Pere Albertí celebra l’aprovació de l’inventari de camins de la ciutat de Girona, però es mostra molest per les crítiques de qui ho considera una futilesa. • Argumenta que és fonamental: - Perquè, des de la pandèmia, s’han anat tancant camins històrics a les Gavarres per part de nous propietaris. - Per preservar el dret de pas i el dret de gaudir de la natura. “Per preservar s’ha de conèixer, i per conèixer s’ha d’inventariar.” • Es posa l’exemple de Sant Gregori / Sarrià / Sant Julià de Ramis / Salt (entorn de les Gavarres) i de l’experiència de Salrà explicada per Jaume Bosacoma: sense inventari, l’ajuntament tenia més dificultats per oposar-se a la privatització de camins. • Es reconeix que hi pot haver litigis judicials, però l’inventari és una bona base per defensar el patrimoni col·lectiu. 8. Cultura i cinema: 25 anys del Truffaut al Modern Cinema d’autor a Girona • A la part final, l’Arnau recorda que fa 25 anys que els crítics cinematogràfics de Girona van impulsar el Cinema Truffaut (Trifó). • Es repassa breument la seva trajectòria: - Va néixer al Modern. - Durant les obres del Modern, es va traslladar als cinemes Venice Plaça. - Actualment torna a tenir dues sales al Modern. • Se subratlla que el Truffaut permet: - Veure cinema d’autor i versió original a Girona. - Mantenir una oferta cultural diferent i de qualitat. “És un luxe per Girona.” 9. Tancament • El conductor resumeix que la tertúlia ha passat: - De Franco al Truffaut - Dels camins inventariats a les Valentes i Acompanyades • Es dona les gràcies a: - Emèlia Barbero, Joan Miró i Pere Albertí - Es fa una menció especial a Carme Vinyoles per la seva tasca a Valentes i Acompanyades. • Es clou l’espai anunciant que l’endemà hi haurà una nova tertúlia.
Resum general Informatiu de Girona FM del dilluns 17 de novembre amb un repàs ampli a l’actualitat de Girona ciutat, comarques i país. Es combinen temes de memòria democràtica, seguretat i delinqüència, mobilitat sostenible, cultura i festivals, polítiques públiques d’habitatge, així com successos i crònica esportiva. 1. Memòria històrica i Llei de Memòria Democràtica 1.1. Primera demanda d’exhumació desestimada (337–404 s) • Un jutjat de Girona desestima la primera demanda per exhumar el cos d’un afusellat pel franquisme a la fossa comuna de Girona. • La víctima, Delfí Sedó, era de Bescanó i va ser executat el març de 1943. • La demanda es basava en la nova via que obre la Llei de Memòria Democràtica. • El jutjat anul·la el Consell de Guerra, però s’absté d’ordenar l’exhumació i deriva la responsabilitat a l’administració. • L’advocada de la família, Montse Vinyets, anuncia recurs i la voluntat de continuar impulsant demandes d’altres famílies per obrir la fossa comuna del cementiri de Girona. "Continuarem presentant demandes d'altres familiars que també volen sumar-se a aquesta necessitat d'obrir la fossa comú" (Montse Vinyets) • Vinyets lamenta que encara no s’hagi admès a tràmit una altra demanda referida a vuit veïns de Llagostera, vinculada a l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera i persones com Bernadeta Sedó i Teresa Mur (context implícit del cas). 2. Seguretat, delinqüència i ordre públic 2.1. Falsificació de receptes i ús de fàrmac com a droga (404–444 s) • Detenen a Girona un home de 56 anys per falsificar receptes d’un oftalmòleg. • Havia aconseguit 13 vegades un fàrmac altament addictiu en quatre farmàcies de la ciutat. • Mossos inicien investigació en detectar receptes falses per obtenir un medicament amb ús potencial com a droga i amb efectes secundaris greus. 2.2. Delinqüència a l’AP-7 i mètode de la roda punxada (551–610 s) • El Partit Popular reclama més presència policial a l’AP-7 per l’augment de delictes, sobretot del mètode de la roda punxada. • El president del PP a Girona, Daniel Ruiz, denuncia que l’autopista s’està projectant com una via insegura i reclama solucions més enllà de la simple advertència amb panells informatius. • Apunta que els delinqüents perfeccionen el modus operandi, amb una nova variant: tancar el vehicle de la víctima i anar frenant-lo fins al voral per impedir-ne la fugida (610–625 s). 2.3. Fuga de pres del Puig de les Basses (1012–1049 s) • Un intern del centre penitenciari Puig de les Basses fuig després d’una visita mèdica. • Els Mossos el traslladaven a un hospital i, ja a l’aparcament, el pres va arrencar a córrer i va escapar. • L’home, d’uns 20 anys, empresonat per delictes contra el patrimoni, és encara buscat pels Mossos. 2.4. Atac a la Guàrdia Urbana de Figueres (1049–1092 s) • Detenen dos joves (20 i 30 anys) i una menor per llançar objectes contra un vehicle de la Guàrdia Urbana de Figueres. • L’avís inicial al 112 parlava de crema de contenidors; quan la patrulla arriba, rep un llançament d’objectes que causa desperfectes importants. • Els agents es veuen obligats a retirar-se per preservar la seva integritat. • La unitat d’investigació identifica els autors a partir de qui havia trucat al 112. 2.5. Descens de delictes a Olot i multireincidents (1133–1201 s) • A Olot, els delictes baixen un 5,6% en l’últim any, fet que trenca una tendència de sis anys d’augment. • Tot i això, la ciutat continua per sobre de la mitjana catalana de delinqüència. • Es redueixen sobretot furts i robatoris amb violència. • L’alcalde Agustí Arbós atribueix la millora a: - Millor coordinació entre cossos policials. - Expulsió d’un multireincident molt actiu en furts i robatoris. - Entrada a presó d’un altre delinqüent especialitzat en robatoris a domicilis. "No parlem de tants delinqüents, parlem de poques desenes, i quan surt un d'aquests de circulació, es nota molt" (Agustí Arbós) • Per primer cop, Olot tancarà l’any amb menys ocupacions que a l’inici. • La consellera Núria Parlón anuncia l’aplicació del pla Campaï per reduir delictes als comerços. 2.6. Expedient a l’empresa de residus Nora S.A. (1217–1260 s) • L’empresa de residus de la Selva Nora S.A. recorre un expedient sancionador d’Antifrau que proposa una multa de 800.000 euros. • Antifrau interpreta que hi va haver represàlies contra un treballador que va esdevenir informant. • L’empresa replica que la sanció disciplinària responia a fets anteriors a aquesta condició i que, jurídicament, una represàlia només es pot donar després de l’acte que la motiva. 3. Llengua catalana, integració i cohesió social 3.1. Girona buddies: aprendre català en un bar (625–729 s) • Un grup d’estrangers residents a Girona es reuneixen setmanalment en un bar per parlar català i integrar-se millor. • Rebutgen el terme expat i busquen sentir-se part de la comunitat. • El grup és obert a tots els nivells; també s’hi conviden parlants nadius per donar suport. • La participant Susan, dels Estats Units, subratlla la millora progressiva de la seva fluïdesa: "Cada setmana sento un poc més fluid i més cómodo" (Susan) • La coorganitzadora Kate explica que: - Moltes persones primer aprenen castellà per ser una llengua més internacional. - Les que decideixen arrelars-se a Girona comencen a aprendre català perquè entenen que és la llengua del dia a dia. - Aprendre català és percebut com la millor via d’integració i d’entrar en la vida local. • Diversos participants assenyalen que costa fer amistats amb gironins de naixement i lamenten que, quan s’esforcen a parlar català, sovint se’ls respon en castellà. 3.2. Òmnium i distància amb l’extrema dreta (1260–1312 s) • Òmnium Cultural celebra una trobada de dirigents a Ripoll. • El president Xavier Antic marca distàncies clares amb l’extrema dreta i defensa el paper d’Òmnium com a motor del catalanisme democràtic. • Reivindica l’accés al català com a principal instrument de cohesió social en una Catalunya inclusiva. • Alertes principals: - Context d’inestabilitat política i desafecció ciutadana. - Augment de populisme, xenofòbia i discursos d’odi a Europa. "Els projectes polítics d'extrema dreta [...] no són compatibles amb els valors i amb el projecte que defensa Òmnium, sinó que en són l'antítesi" (Xavier Antic) • Més de 200 dirigents es reuneixen per treballar l’estratègia de futur i consolidar la xarxa territorial. 4. Mobilitat sostenible, bicicleta i tecnologia 4.1. Els barris pedalen: segona edició (746–831 s) • L’Ajuntament de Girona i la Sea Otter Europe impulsen la segona edició de Els barris pedalen. • Data i lloc: dissabte 29 de novembre al Parc del Migdia de Girona. • Objectius: - Promoure la mobilitat sostenible. - Fomentar la salut mitjançant l’ús quotidià de la bicicleta. • Activitats previstes: - Circuits i pump track per infants i famílies. - Passejades en bicicleta dinamitzades per Mou-te en Bici. - Gran pedalada de 70 km promoguda per la Sea Otter Europe. - Exposicions i sortejos. - Prova de bicicletes urbanes de les marques Megamo i Ecobike. • El tinent d’alcaldia Xavier Aldeguer Manté subratlla la importància de crear espais on infants i ciutadania interactuïn amb el món de la bicicleta i consolidar Girona com a ciutat referent en ciclisme i salut, en la línia del clúster Girona Innovació, Salut i Ciclisme (GISC). 4.2. La Girotrònica: videojocs i experiència digital (850–910 s) • La Girotrònica es presenta com la primera fira del videojoc, cultura digital i tecnologia de Girona. • Dates: 21, 22 i 23 de novembre al Palau de Fires i espais com El Modern. • Propostes principals: - Lan party de tres dies jugant a videojocs. - Tallers de robots industrials, impressió 3D i programació d’algoritmes. - Recreació de la catedral de Girona i el seu entorn al Minecraft. - Tornejos de videojocs i simuladors de conducció. - Sala immersiva amb mapping basat en intel·ligència artificial. • La fira vol donar veu a un sector cada cop més present, posant en valor: - La dimensió cultural del videojoc. - La capacitat de promoure creativitat i innovació. - La inclusió, trencant tòpics que associen els videojocs únicament a oci buit. 5. Cultura, llibres i festivals 5.1. Polèmica pel concurs de llibres escolars (444–529 s) • La Diputació de Girona adjudica un concurs de venda de llibres per a escoles a una empresa d’inversions de Barcelona. • Això genera malestar al sector llibreter de la demarcació. • El Gremi de Llibreters considera que: - Falta sentit comú en els plecs de condicions. - La llei insta a afavorir les petites i mitjanes empreses, entre elles les llibreries. • El secretari tècnic del sector, Marià Marín, subratlla que: - A qualsevol licitació hi ha d’haver solvència econòmica però també solvència tècnica. - Cal preguntar-se: “Tu et dediques a això? Domines l’objecte del contracte?” - Algunes empreses que no són del sector: • Entren amb descomptes màxims per guanyar puntuació. • Es presenten com a empreses amb persones amb discapacitat per sumar punts, però després no compleixen. • Malgrat incompliments, sovint no reben sancions i poden tornar-se a presentar. "La llibreria queda fora. Això no passa a França, això no passa a Alemanya, amb lleis molt similars a la nostra" (Marià Marín) • El Gremi proposa incorporar clàusules d’assessorament i reposició que garanteixin la participació de professionals del llibre. • La Diputació defensa que el procés s’ha fet d’acord amb la normativa vigent. 5.2. Festival Càntut i tradició oral (1375–1418 s) • El Festival Càntut omple la plaça de la Coma, a Caçà de la Selva, amb sardanes cantades per les Anxovetes. • Forma part d’una trentena d’activitats en tres dies per preservar cançons locals i de transmissió oral. • El corresponsable Albert Massip destaca: - La sensació de “remar contracorrent” reivindicant el patrimoni oral. - Un creixent interès del públic, amb presentacions i concerts plens. "No sé si som tan atrevits com per dir que gràcies a nosaltres la tradició es recupera, però sí que veiem que la gent cada vegada en parla més" (Albert Massip) • A banda de concerts, s’organitzen xerrades divulgatives i dinars de cantadors i cantadores, que exhaureixen totes les places. 5.3. Itaca Sant Joan a l’Estartit (1447–1472 s) • El festival Ítaca Sant Joan continua revelant el cartell per als concerts a la platja gran de l’Estartit (19, 20 i 23 de juny). • Nous noms confirmats: - Sidonie, que presentaran el disc Catalán Graffiti (divendres 19). - Jonin, amb l’EP Una foto al sol (20 de juny). - Cupido, protagonista de la revetlla de Sant Joan. • Ja s’havien anunciat artistes com Remei de Calaf, Dan Peralbo i el Convoy, Carlos Ares i Barrivi. • L’organització remarca l’aposta per propostes emergents i escèniques amb caràcter. 5.4. Xocolata solidària de Casa Cacau (942–975 s) • Casa Cacau llança una rajola de xocolata solidària en benefici de l’Hospital Trueta. • Característiques: - Xocolata negra 70% cacau d’origen Equador. - Preu: 10,5 euros. - Es ven online i a la botiga de plaça Catalunya. - Producció limitada: 2.000 unitats. • Els beneficis es destinen a projectes assistencials i d’atenció centrada en la persona al Trueta. • El pastisser Jordi Roca destaca la qualitat del cacau i la dimensió solidària del producte. 5.5. Esports: victòria del Bàsquet Girona (1493–final) • El Bàsquet Girona supera el Granada 82–76 en un partit clau per allunyar-se de la zona baixa. • Desenvolupament del partit: - El Girona va per darrere al marcador durant tota la primera part. - Un parcial de 17–0 al tercer quart capgira el partit. - Final molt igualat, però victòria gironina davant l’equip andalús. • Triomf important per consolidar l’equip a la lliga i donar continuïtat al projecte esportiu de la ciutat. 6. Successos i emergències 6.1. Ofegament evitat a Lloret de Mar (975–996 s) • Rescaten una noia de 14 anys que gairebé s’ofega a la platja gran de Lloret de Mar. • La menor, de nacionalitat estrangera, va ser arrossegada mar endins per una onada. • Intervenció: - Agents de la policia local i bombers es llancen a l’aigua per rescatar-la. - La víctima entra en aturada cardiorrespiratòria a la sorra. - Tres ambulàncies del SEM li practiquen maniobres d’emergència. - És evacuada en estat greu a l’Hospital Trueta de Girona. 6.2. Aigua potable i qualitat a Roses (1092–1133 s) • Roses aixeca les restriccions d’aigua de boca després de recuperar nivells segurs. • Les analítiques situen els trialometans per sota del límit legal de 100 µg/l. • Des de principis d’octubre es recomanava no beure aigua de l’aixeta. • El Consorci d’Aigües Costa Brava i ACBAR atribueixen la millora a les actuacions tècniques de les darreres setmanes. 7. Polítiques públiques i món rural 7.1. Rehabilitació d’immobles rurals per a habitatge social (1330–1375 s) • El Govern de la Generalitat reserva 20 milions d’euros fins al 2029 per rehabilitar 400 immobles rurals en desús i destinar-los a habitatge social. • L’anunci el fa el president Salvador Illa a la primera trobada de municipis rurals a Món Sant Benet (Bages). • La mesura s’emmarca a la Llei de l’Estatut de Municipis Rurals, vigent des de l’estiu. • S’hi afegirà un paquet d’incentius fiscals i deduccions per: - Fomentar el trasllat al món rural. - Impulsar la rehabilitació del parc existent. • Impacte estimat: 14 milions d’euros en les finances públiques. 8. Altres titulars i context A l’inici del butlletí (127–337 s) es presenten els titulars globals abans d’entrar en les peces desenvolupades: • Demandes d’exhumació i memòria democràtica. • Falsificació de receptes i ús de fàrmacs com a droga. • Polèmica pel concurs de venda de llibres escolars. • Petició del PP de més policia a l’AP-7. • Girona buddies i integració lingüística. • Segona edició d’Els barris pedalen. • La Girotrònica com a nova cita de videojocs i tecnologia. • Xocolata solidària de Casa Cacau amb l’Hospital Trueta. • Diversos successos comarcals (ofegament a Lloret, fuga de pres, vandalisme a Figueres). • Descens de delictes a Olot i expedient a Nora S.A.. • Missatge d’Òmnium contra l’extrema dreta. • Pla de rehabilitació d’immobles rurals. • Activitat del Festival Càntut i anunci de nous noms a l’Itaca Sant Joan. • Crònica esportiva del Bàsquet Girona. Conceptes clau destacats • Llei de Memòria Democràtica: nova via jurídica per reclamar exhumacions i reparació a víctimes del franquisme. • Multireincidència: pes específic d’un nombre reduït de delinqüents en les estadístiques criminals d’Olot. • Girona buddies: exemple de recerca translacional aplicada a la integració lingüística? No; però sí un model social d’aprenentatge informal del català. • Els barris pedalen / Sea Otter Europe / Girona Innovació, Salut i Ciclisme (GISC): estratègia de ciutat que enllaça esport, salut i promoció econòmica. • La Girotrònica: aposta pel videojoc com a sector cultural i tecnològic emergent, amb vessant educativa. • Política rural: rehabilitació d’immobles en desús i incentius fiscals com a eines per revertir el despoblament. Conclusió L’informatiu ofereix una panoràmica àmplia de l’actualitat gironina i catalana, on destaquen: • La tensió entre memòria democràtica i llindars jurídics (cas Delfí Sedó). • El debat sobre seguretat, tant a la via pública com en l’àmbit penitenciari i municipal. • La llengua catalana com a eix d’integració i cohesió social, en contraposició a l’ascens de l’extrema dreta. • L’aposta de Girona per la mobilitat sostenible, la bicicleta i la tecnologia digital com a senyes d’identitat contemporànies. • La vitalitat del teixit cultural i associatiu (llibres, música, festivals, gastronomia solidària). En conjunt, el programa dibuixa una societat que afronta reptes de memòria, seguretat, habitatge i cohesió, alhora que impulsa iniciatives culturals, tecnològiques i socials per reforçar la qualitat de vida i la identitat del territori.
El programa de sardanes de Girona FM, amb Montserrat Juvanteny Els Premis Capital de la Sardana que s'han entregat a Olot, aquest dissabte dia 15, destacant la Medalla al Mèrit Sardanista per a Jan Morros d ls Dansaires d la Penedès, i la Medalla al Mèrit Musical per a Rolf Van Kreveld, l'holandés fundador de La Principal d'Amsterdam,a més d'alguns guardonats de les comarques gironines. El Premi Musical Ceret-Banyoles, que es porta a terme aquest diumenge 16, a Ceret (Catalunya Nord) i el Primer concurs de Composició de Sardanes Obligades, per autors fins al 40 anys que es celebrarà el proper diumenge 23, a Riudellots, són els temes que configuren el programa d'aquesta setmana.
Resum general de l’episodi Informatiu complet de Girona FM amb l’actualitat de Girona ciutat i les comarques, centrat en: • Benestar i protecció social (maltractament a la gent gran, benestar animal) • Universitat i ciutat (ampliació del campus del Barri Vell, marca 'Girona, ciutat universitària' ) • Serveis públics i economia (escola bressol, Aeroport Girona-Costa Brava, IPC, empresa i tecnologia) • Cultura i esdeveniments (La Girotrònica, llibre sobre les Hortes, festivals de música i teatre) • Successos i món rural (judici per delicte racista, dermatosi bovina, simulacre d’emergències) • Esports (convocatòria de la selecció catalana i Sant Silvestre) L’episodi combina dades, declaracions institucionals i iniciatives locals, mostrant una ciutat que treballa en cures, animals, educació, recerca, innovació tecnològica i cultura, en diàleg constant amb el territori. Maltractament a la gent gran i nova eina de detecció Casos detectats i tipus de maltractament • L’Ajuntament de Girona ha atès 17 casos de maltractament a la gent gran el 2024 i 7 casos el 2025 (fins ara). • Tipologia dels casos del 2024: - 2 de maltractament físic - 3 de maltractament psicològic - 4 d’abús econòmic - 2 d’abandonament - 6 per negligència Aquestes dades s’emmarquen en el nou protocol comarcal de prevenció i abordatge del maltractament a la gent gran. Treball en xarxa i protocol comú Gemma Martínez, regidora de Ciutat que cuida, descriu un treball coordinat en xarxa entre: • Salut • Serveis Socials • Cossos de seguretat • Entitats de voluntariat i prestadores de serveis Es treballa “el circuit, qui fa què, i sobretot com identifiquem les situacions de maltractament i quin protocol apliquem en cada cas”. Punts clau: • Es busca una eina comuna de detecció i registre, amb tipificació de situacions. • Es diferencia clarament entre maltractament físic (on pot caldre protecció urgent) i altres formes de violència. • Es posa l’accent en respectar la voluntat de la persona gran, tot i protegint-la. Col·laboració amb la UdG i objectiu 2026 • L’Ajuntament treballa amb la Universitat de Girona i altres municipis de les comarques per validar una eina de detecció i registre de situacions de risc. • Es preveu que aquesta eina entri en funcionament el 2026. • Martínez subratlla que la majoria de persones grans volen seguir vivint a casa, i per això cal intervenir també en l’entorn familiar per prevenir nous casos. Benestar animal: colònies felines i espais per gossos Colònies felines i Gatera Municipal • Girona té 800 gats de carrer repartits en 70 colònies felines. • L’Ajuntament vol consolidar l’estratègia de benestar animal amb la gestió d’aquestes colònies. • La Gatera Municipal acull uns 140 gats l’any, però només se’n pot retornar una part perquè molts no porten xip, fet que dificulta identificar-ne els propietaris. Taxa de tinença de gats i finançament Gemma Martínez (benestar animal) explica que: • La taxa de tinença d’animals (incloent-hi la de 10 € per gat implantada el 2024) és l’única via de finançament estable per: - Control de colònies felines - Programes d’esterilització - Manteniment de la Gatera Municipal “No hi ha cap via de finançament específica per a l’acollida de gossos i gats; l’única forma és la taxa de tinença d’animals.” • Girona és un dels pocs municipis de Catalunya amb programa de colònies felines i programa de Gatera Municipal simultàniament. Nou pla d’espais per gossos • L’Ajuntament està ultimant un pla d’espais per gossos que garanteixi que tots els barris tindran un espai per gossos a màxim 15 minuts a peu. • El pla inclou: - Millora d’espais existents - Creació de 5 zones noves, començant pel Parc Central - Itineraris d’ús compartit per permetre la circulació de gossos deslligats en entorns segurs Universitat de Girona, Barri Vell i ‘Girona, ciutat universitària’ Compra del convent de les Botinyanes • La Universitat de Girona comprarà part del convent de les Botinyanes per 2,7 M€ per ampliar el campus del Barri Vell. • L’espai es destinarà a: - Serveis administratius - Zones de recerca Problemes de finançament i aposta de futur El rector Quim Salvi assenyala: • Falta un nou model de finançament universitari per part de la Generalitat, encara pendent. • També està pendent un pla d’inversions universitàries que hauria de donar més recursos a la UdG per adequar els nous espais. La compra es fa “com a aposta de futur”: ara es compra l’espai, però no hi ha recursos per adequar-lo encara. Impacte al Barri Vell i nova oferta acadèmica L’alcalde Lluc Salellas destaca: • Volen un Barri Vell actiu i divers, amb activitat econòmica i social variada. • La centralitat de la UdG al Barri Vell dona dinamisme que “moltes ciutats voldrien”. • L’ampliació del campus es considera molt bona notícia per a la vitalitat del centre històric. A més: • Quim Salvi confia que a partir del curs 2027-2028 la UdG pugui oferir el grau en Farmàcia. • Ajuntament i UdG instal·laran nous cartells amb la marca 'Girona, ciutat universitària' a les entrades de la ciutat per reforçar el vincle ciutat–universitat. Educació infantil i planificació escolar Reclam de Moviment Gironí • La plataforma Moviment Gironí, liderada per Marc Puigcercós, reclama: - Més places d’escola bressol pública - Millor planificació per evitar el tancament d’aules • Des del 2008 no s’ha creat cap llar d’infants municipal, tot i l’augment de població. • Això obliga prop de 800 famílies a portar els infants a centres privats, sovint sense alternatives públiques disponibles. Economia i infraestructures: Aeroport, preus i energia Creixement de l’Aeroport Girona-Costa Brava • L’Aeroport Girona-Costa Brava creix un 8% en passatgers a l’octubre i supera els 2 milions de viatgers en l’acumulat de l’any. • A l’octubre hi han passat 218.553 persones per la terminal de Vilobí d’Onyar. • Ryanair ha concentrat gairebé 9 de cada 10 passatgers. • Rutes amb més trànsit: - Brussel·les–Charleroi - Londres–Stansted - Dublín (UIS / Irlanda) • S’han operat 2.877 aterratges i enlairaments, en línia amb l’augment de passatgers. Evolució dels preus a Girona • L’IPC puja 0,4 punts a l’octubre a Girona. • Factors a l’alça: - Roba i calçat, pel canvi de temporada - El paquet electricitat–gas–combustibles, que s’encareix un 2% (especialment la llum) - Aliments, amb un repunt del 0,7% • Factors a la baixa (entrada en temporada baixa turística): - Hotels i allotjaments: −7,4% - Viatges organitzats: −5,5% Nou punt de càrrega elèctrica a Espai Gironès • L’Espai Gironès inaugura una estació amb 40 carregadors Tesla: - 16 supercarregadors fins a 250 kW - 24 punts de càrrega lenta • Està oberta 24/7 i és compatible amb qualsevol marca de vehicle elèctric. Tecnologia i videojocs: La Girotrònica Una nova fira digital a Girona • Neix La Girotrònica, la primera fira del videojoc i la tecnologia de Girona. • Es farà els dies 21, 22 i 23 de novembre. • Proposta: una LAN party de tres dies centrada en experiència digital completa. Activitats i experiències Segons el regidor de Cultura Quim Ayats, la fira inclourà: • Espai on conviure tres dies jugant a videojocs • Tallers de: - Robots industrials - Impressió 3D - Programació d’algoritmes • Recreació en Minecraft de la catedral de Girona i el seu entorn • Torneigs i simuladors de conducció • Sala immersiva amb mapping basat en intel·ligència artificial Objectiu central: donar veu a un sector digital creixent i oferir un espai per compartir la passió pel món tecnològic. Memòria del territori: Hortes de Santa Eugènia Llibre sobre història socioambiental • L’Ajuntament de Girona publica el llibre “Les Hortes de Santa Eugènia, fitxes temàtiques d’interpretació socioambiental”. • Elaborat a partir d’un estudi de la Universitat de Girona en el marc del Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació. • Característiques: - Publicat en quatre idiomes - Estructurat en 16 fitxes temàtiques Continguts principals Les fitxes aborden: • Aspectes històrics de les Hortes • Dimensió social i econòmica • Valors ambientals i paisatgístics • Elements urbanístics i la seva transformació El llibre reforça la idea de les Hortes com a espai clau de la identitat i l’equilibri ecològic de Girona. Crònica judicial i social a les comarques Judici per intent d’assassinat amb motivació racista • Ha quedat vist per a sentència el judici a tres acusats per un intent d’assassinat per motius racistes a Santa Coloma de Farners. • Fiscalia i acusació particular mantenen la petició de 14 anys, 11 mesos i 29 dies de presó. • Dues defenses demanen absolució. • L’advocat de l’acusat confés de l’apunyalament demana requalificar els fets com a delicte de lesions amb instrument perillós, amb: - Eximents o atenuants d’alteració psíquica - Consum de tòxics - Legítima defensa - Reparació del dany • Dos acusats fan ús de l’últim torn de paraula per demanar perdó i negar que la baralla fos per motius racistes. Dermatosi bovina i protesta pagesa • El Departament d’Agricultura espera ingressar en pocs dies l’avançament de les indemnitzacions als ramaders afectats per la dermatosi. • El conseller Òscar Ordeig indica: - Ja s’han calculat els imports d’indemnització. - Esperen el vistiplau dels tècnics de l’Institut Català de Finances (ICF). - Les compensacions s’han pactat amb el sector com les “més altes possibles però justes”, segons el preu actual de la carn i del bestiar. - Cal també l’autorització del Ministeri, ja que una part la paga l’Estat i l’altra la Generalitat. - Es garanteix que els pagaments es faran abans de 90 dies dels sacrificis, tal com marca la llei. • El col·lectiu Revolta Pagesa talla la N-II a Pontós amb bales de palla enceses, denunciant que 40 dies després de l’esclat de la crisi: - El Ministeri no ha concretat l’import de les indemnitzacions - No hi ha calendari clar de pagament Simulacre d’accident al Cremallera de Núria • Més de 150 persones participen en un simulacre d’accident al Cremallera de Núria causat per una esllavissada a l’entrada del túnel del Roc d’Anduí. • Organitzen l’exercici Ferrocarrils de la Generalitat i Protecció Civil. • L’incident simulat: - Afecta un tren cremallera - Obliga a interrompre la circulació i evacuar els passatgers - Es fa en un tram de difícil accés entre Queralbs i Vall de Núria Carles Domingo, tècnic de Protecció Civil: L’interès principal és mesurar “els tempos des de l’últim punt de carretera oberta fins al punt de l’accident” i la coordinació d’entrades i sortides de vehicles d’emergència. • El simulacre serveix per provar el pla d’autoprotecció del cremallera, homologat a l’abril, i reforçar la coordinació dels equips d’emergència. Empresa, indústria i innovació Centre logístic a Tànger de Calzina Carrer • L’empresa gironina Calzina Carrer inaugura un centre logístic a Tànger amb capacitat per 30.000 palets. • Característiques: - Ubicació: a tocar del port de Tànger - Superfície final: 18.000 m² - Integrat al parc industrial Tánger Automotive City • Donarà servei a sectors com: - Automoció - Tèxtil Suport als autònoms a la Selva • El Consell Comarcal de la Selva recull l’opinió dels autònoms per impulsar un front comú de propostes. • Metodologia: - Enquesta inicial per detectar necessitats compartides - A partir de les respostes, l’Ajuntament concreta 8 accions prioritàries per millorar la situació del sector. Intel·ligència artificial per millorar l’oli a l’Empordà • Un celler de l’Empordà, Empordàlia, incorpora un sistema pioner basat en intel·ligència artificial per produir oli d’oliva de més qualitat. Funcionament, segons el gerent Simó Casanovas: • L’equip fa més de 100 fotografies per segon a les olives que passen per la cinta transportadora. • Permet: - Distingir color de l’oliva - Detectar impureses - Identificar olives picades o amb mosca - Separar olives malmeses de les bones El sistema calcula el percentatge d’olives segons color (de verd a morat-negre) i permet fer un índex de maduresa. • Estan investigant si en el futur també podrà estimar el rendiment en oli de cada oliva. • Després de 3 anys de collites baixes per la sequera, preveuen obtenir uns 120.000 kg d’oli d’oliva aquesta campanya. Natura, educació i patrimoni Conservació de la Roureda del Parc Nou • Alumnes de jardineria de l’Institut La Garrotxa d’Olot col·laboraran en la conservació de la Roureda del Parc Nou. • L’acord preveu que els estudiants: - Es dediquin a la producció de planta - Recullin i gestionin llavors - Desenvolupin un treball de viver de material vegetal • L’Ajuntament d’Olot facilitarà un espai específic perquè l’alumnat pugui desenvolupar aquesta activitat, combinant formació i preservació ambiental. Cultura, festivals i espectacles Black Music Festival: avançament de programació • Es confirmen els primers noms de la 25a edició del Black Music Festival: - Morgan - The Harlem Gospel Travelers - Seba • Destaquen: - El concert de Morgan, presentant el seu quart disc, el seu “Hotel Sonor”. • El festival se celebrarà entre el 6 de febrer i el 22 de març. • Les entrades ja són a la venda. Marcel Tomàs i la comèdia “Un tal César” • El clown gironí Marcel Tomàs estrena la comèdia esbojarrada “Un tal César”, en el marc de Temporada Alta. • Punt de partida: - Descoberta d’unes ruïnes que poden frenar la construcció d’un resort. - Viatge delirant que connecta el passat romà amb les absurditats del present. Reflexions de Tomàs: Hi ha un “mirall” entre els temps actuals i l’època de Juli Cèsar: falsos dictadors, democràcies aparentes, gran capital i voluntat de poder. • L’obra usa l’humor per parlar de: - Manipulació política - Repetició històrica d’errors “La història és important per buscar solucions, però és fals pensar que així resoldrem els problemes: l’humanitat constantment s’equivoca.” Festival Ítaca 2026 i Els Amics de les Arts • Els Amics de les Arts tancaran el Festival Ítaca 2026 a la platja de Portbó de Calella de Palafrugell. • Data: 5 de juliol de 2026, en un concert que també celebrarà els 20 anys de trajectòria del grup. • Es sumen a altres artistes ja anunciats per la programació d’Ítaca Sant Joan 2026 a l’Estartit (19–23 de juny): - En Pere Albo i el Convoy - Remei de Ca la Fresca - Carlos Ares - Barribí Esports: futbol i Sant Silvestre Selecció catalana contra Palestina • Tres jugadors del Girona i el gironí Jofre Carreras (Espanyol) entren a la convocatòria de la selecció catalana per jugar contra Palestina. • Jugadors del Girona convocats: - Àlex Moreno - Arnau Martínez - Joel Roca • L’Espanyol és el club que aporta més futbolistes a la llista. • El seleccionador Gerard López anuncia una llista de 22 jugadors. • El partit es disputarà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, dimarts vinent a dos quarts de set de la tarda. Cursa Sant Silvestre i Mini Sant Silvestre • S’obren les inscripcions per: - 20a edició de la Sant Silvestre - 15a edició de la Mini Sant Silvestre • La cursa, clàssic de les festes de Nadal, se celebrarà el 31 de desembre. • Inscripcions: - Es tanquen el 30 de desembre o quan s’arribi a 2.000 inscrits a la cursa de 5 km. • Premis especials: - Millor disfressa de temàtica nadalenca - Millor disfressa de temàtica lliure - Corredor i corredora de més edat Així, l’informatiu tanca combinant actualitat esportiva amb una crida a la participació ciutadana en una prova festiva i solidària.
Programa dedicat a la música soul, amb Oriol Mas. Avui, especial dedicat a la trajectòria de Sam Moore. Des dels seus inicis sent la meitat de Sam & Dave, a la seva carrera en solitari els anys 70 i també durant el segle XXI, quan va rebre el reconeixement de tot el sector de la música.
Panorama general d’avui a Els 4 Rius (Girona FM) "Surt molt barato fer-se una foto." Programa marcat per la defensa del comerç local, una cartellera de cinema atapeïda, el 25è aniversari del Trufó, l’estrena del projecte teatral Estrena del Territori i les conclusions del 2n Hub de Salut i Cooperació. Obertura: tancament d’una llibreria a Cadaqués • El tancament de la llibreria “Ses Mimbes” encén el debat sobre la fragilitat del petit comerç cultural fins i tot en indrets hipervisibles. • Crítica a la gentrificació/massificació: molta gent visita, però es compra poc contingut cultural. • Record del bar del davant de la costa (afectat per Llei de Costes) com a símptoma d’un model econòmic tensionat. Cinema: del record a la cartellera (amb Carles Ribas) Valoració d’un títol recent i expectatives • Conversa prèvia sobre una pel·lícula associada a Bruce Springsteen: bones interpretacions, però expectatives massa altes per al públic no fan. Cartellera saturada • Setmana amb 17 estrenes: ritme d’estrenes insostenible que dispersa el públic i buida sales. Focus d’estrenes destacades • • Aura Meves 3 (franquícia dels “quatre jinetes”) - To de pur entreteniment; la primera, notable visualment, la segona, fluixa, aquesta tercera promet “més del mateix”. - Repartiment: Jesse Eisenberg, Woody Harrelson, Mark Ruffalo, Morgan Freeman, Isla Fisher; direcció de Ruben Fleischer (ecos de Zombieland). • • Die My Love (Lynne Ramsay) - Projecte personal de Jennifer Lawrence (prod.), amb Robert Pattinson; drama sobre depressió postpart i psicosi en un entorn idíl·lic que es trenca. - Referències de trajectòria: “Tenemos que hablar de Kevin”; recepció polaritzada (passa per Cannes). Secundaris: Sissy Spacek i Nick Nolte. • • Los Colores del Tiempo (Cedric Kaplich) - Herència familiar a Normandia que obre un viatge visual i temporal cap al París de finals del XIX entre pintures impressionistes. Proposta bonica i evocadora. 25è aniversari del Trufó • Dimarts, acte al Teatre Municipal per capacitat, amb balanç i futur del projecte. • Preestrena: “Nouvelle Bac” de Richard Linklater, que recrea el rodatge d’“Al final de l’escapada” de Jean-Luc Godard i la constel·lació de Cahiers du Cinéma (Truffaut, Rohmer...). • Després, cava i xerinola. Entrades gairebé exhaurides; dilluns el cicle Trufó segueix amb “Ultimòmetre” (Depardieu-Deneuve). Dimarts, cinema tancat: la cita és al teatre. Teatre: Estrena del Territori (amb Jordi Subirà, La Planeta) Què és • Xarxa de 5 sales alternatives (La Planeta, Teatre Aurora, Sala Trono, La Mercantil, Casa del Teatre Nú) que mentoritzen i impulsen companyies emergents amb ajut econòmic i de producció. Estrena gironina i agenda immediata • Presentació d’“Un Paradís a la Frontera” de Àlex Castro (23 anys), a La Planeta: bona entrada i gira ràpida (Igualada, Tarragona, Balaguer). • Cap de setmana a La Planeta: - “Nosaltres Mortals” (teatre documental), companyia La Desesperada. - “Chefa i tu, l’Una Inchiel” (teatre d’objectes familiar, sessions petites i curtes; entrades gairebé exhaurides a mitja tarda). - “Lo de Jaume I” (musical satíric a partir de Serafí Pitarra; presidenta fictícia “Lídia Ubiols”). Marc de Temporada Alta i continuïtat • La Planeta immersa en Temporada Alta (dramatúrgia, clàssics, cap de setmana següent amb més propostes). • Gener: “Que soni el Nadal” (per a nadons). • Abril: retorn d’“Un Paradís a la Frontera” abans de temporada al Tantarantana. Cooperació i salut: 2n Hub (amb Júlia Valls) Objectiu i participants • Hub centrat en la cura dels professionals i voluntariat: cooperants d’entitats, col·legis professionals (terapeutes ocupacionals, dietistes-nutricionistes, farmacèutics, infermeria, treball social, fisioteràpia, activitat física i esport, psicologia, enginyeria), DipSalut i Universitat de Girona. Continguts i metodologia • Conferència d’Anis Calldà (Col·legi de Psicòlegs de Girona) sobre autocura i salut mental. • Taules de treball a partir de 3 projectes seleccionats: retorn tècnic i aplicat dels col·legis per millorar els projectes. Resultats i eines • Es crea un espai web específic del Hub (amb suport de DipSalut) per centralitzar: - Ofertes de feina, catàlegs de bones pràctiques i subvencions (moltes entitats les desconeixien). Continuïtat • Bons resultats del 1r i 2n Hub; grup de treball estable per preparar un 3r Hub i millorar la difusió a tots els perfils de salut (salut en sentit ampli). Tancament i música • Blocs de falques i cançons; recordatori de la graella musical (“Cocodril Club”, “La principal”, “La Càpsula”, etc.). • Píndola nostàlgica de discoteca en català: “Em poses a cent” de Xana Blu. • Signatura final i cita de la casa: “com més serem, més riurem”.
Resum executiu Tertúlia molt viva a La tertúlia de Girona FM centrada en quatre eixos: 1) la nova pista d’atletisme del GEC i la col·laboració público-privada; 2) la governabilitat i l’efecte de la fragmentació política; 3) l’actualitat local (Campus de Salut del Nou Trueta, compra del Convent de les Butinyanes per la UdG i el desallotjament del campament del Parc Central); i 4) un debat a fons sobre immigració, efecte crida i model econòmic, culminant amb energia, nuclears, renovables i intel·ligència artificial. "La col·laboració pública o privada és essencial" "Hem de frenar l’efecte crida" "Les nuclears són lentes per resoldre problemes de xarxa" Temes principals Esport i ciutat Nova pista d’atletisme del GEC: estat final d’obres, ús immediat, pressupost (~600.000 €) i cofinançament (Generalitat, Ajuntament, Diputació). Model d’èxit de col·laboració públic-privada i paper de la societat civil. Política i governabilitat Fragmentació, estabilitat i comparatives Europees (Alemanya, França). Necessitat d’acords de centre i mirada de país. Actualitat de Girona Campus de Salut del Nou Trueta: pas administratiu clau. UdG compra el Convent de les Butinyanes al Barri Vell: oportunitat de dinamització. Desallotjament del campament del Parc Central: debat sobre dignitat, coordinació institucional i responsabilitats. Immigració i model econòmic Efecte crida vinculat a turisme massiu i a sectors intensius en mà d’obra (exemple: càrniques a Olot). Propostes: robotització, formació juvenil (10 hores setmanals de servei social en models nòrdics), exigència d’integració i reforç d’itineraris d’inserció (exemple: projecte Noima, vinculada a La Fageda). Debat sobre La Sopa i la necessitat d’un Centre de baixa exigència a escala supramunicipal. Energia i transició Demanda elèctrica tensionada per la intel·ligència artificial (centres de dades) i manca de capacitat de xarxa. Nuclears: qüestió de cost, seguretat (post-Fukushima) i limitacions tècniques (baixa velocitat de resposta). Renovables: cal disseny de xarxa amb grid forming, bateries i autoconsum local. Proposta de parcs fotovoltaics als polígons i comunitats energètiques (casos: Besalú vs Juià). Punts destacats amb context 1) GEC i la nova pista d’atletisme • Pista enllestida i utilitzable aquest novembre; inauguració oficial a principi d’any. • Pressupost entorn de 600.000 €, amb finançament compartit. • Exemple de cooperació entre administracions i entitats, posant la ciutat al centre. 2) Governabilitat i polarització • Debat sobre estabilitat i massa de partits. • Comparativa internacional i riscos de bloqueig si no hi ha acords de centre. • Crida a una política que miri el bé comú per sobre del càlcul electoral. 3) Actualitat local • Campus de Salut: tràmit clau per al Nou Trueta. • UdG adquireix el Convent de les Butinyanes: potencial de revitalització al Barri Vell. • Parc Central: s’acaba el campament; es denuncia la falta de coordinació entre administracions. 4) Immigració, efecte crida i integració • Relació entre efecte crida, turisme massiu i demanda de mà d’obra poc qualificada. • Necessitat de combinar control, formació i exigència d’integració amb polítiques eficaces (evitar el “bonisme” sense itineraris reals). • Experiències d’èxit: Noima (formació + valors + inserció); esport com a via d’ascensor social. • Gestió supramunicipal per a habitatge, mobilitat i serveis. 5) Energia: intel·ligència artificial, nuclears i renovables • La IA absorbeix capacitat de la xarxa i frena ampliacions industrials. • Nuclear: costos alts, residus pendents i resposta lenta davant variacions de tensió; millors per a suport, els cicles combinats. • Renovables: calen bateries i grid forming; impulsar autoconsum i parcs fotovoltaics en polígons per legitimar projectes i descarregar la xarxa. Conclusions Model a replicar: el cas GEC mostra que la col·laboració público-privada i la societat civil funcionen. Immigració: cal gestió, robotització i integració exigent per tallar l’efecte crida i evitar guetos. Energia: la planificació ha d’incorporar IA, bateries, grid forming i autoconsum local per garantir competitivitat i transició ordenada.
El primer cafè a Girona FM: panoràmica del programa Divendres ple d’actualitat local, comarcal i cultural, amb esports i un bloc científic final molt didàctic. El matí combina notícies de ciutat (benestar animal, universitat, educació), economia comarcal, política catalana i estatal, cultura i una entrevista clau sobre recerca biomèdica. • Inici distès amb humor, meteorologia i efemèrides • Notícies locals: maltractaments a la gent gran i benestar animal (gats i espais per gossos) • Universitat: UdG compra el Convent de les Butinyanes per créixer al Barri Vell i reforça vincles ciutat-campus • Comarques i economia: simulacre al Cremallera de Núria, nova logística a Tànger i IA per millorar l’oli a l’Empordà • Política i economia: energies renovables, Congrés i amnistia a la UE • Esports: focus en Bàsquet Girona; cultura: Black Music Festival, Temporada Alta, Oques Grasses i premis a Josep Cuní • Ciència: entrevista a la Dra. Olga Tura (IDIBGI) sobre recerca translacional, apnea del son i Covid persistent "Translacional vol dir que el que fem al laboratori es pugui traslladar a la ciutadania, als pacients, a la societat." Actualitat local Maltractaments a la gent gran (Ajuntament de Girona) • 17 casos atesos el 2024 i 7 el 2025: físic, psicològic, abús econòmic, abandonament i negligència. • Nova taula comarcal i treball en xarxa (Salut, Serveis Socials, cossos de seguretat i voluntariat) per tipificar i protocol·litzar la detecció i l’abordatge. • En curs una eina de detecció i registre amb la UdG (objectiu 2026). Importància d’intervenir també en l’entorn familiar. Benestar animal: gats i espais per gossos • Girona té unes 70 colònies felines amb més de 800 gats; la taxa de tinença (gossos i gats) finança esterilització, colònies i gatera municipal (140 gats/any; problema de xipatge). • Nou pla d’espais d’esbarjo caní: cobrir tots els barris a 15 minuts, millores, 5 zones noves (la primera al Parc Central) i itineraris compartits amb gossos deslligats en zones segures. UdG i ciutat: creixement i marca • La UdG compra part del Convent de les Butinyanes (2,7 M€) per a serveis i recerca, ampliant el campus del Barri Vell. • El rector Quim Salvi reclama un nou model de finançament i un pla d’inversions; confia oferir el grau de Farmàcia el curs 27-28. • L’alcalde Lluc Salellas celebra el dinamisme universitari al Barri Vell i el seu impacte en la vida econòmica i cultural. • Impuls a la Fundació UdG (capta >15 M€ en innovació territorial): l’Ajuntament hi aportarà 30.000 €/any des del 2026. • Nous cartells “Girona Ciutat Universitària” a les entrades de la ciutat. Educació 0-3 • Moviment juvenil denuncia manca de places d’escola bressol: des del 2008 no s’ha obert cap nova municipal; prop de 800 famílies depenen de la privada. El govern local inclou una nova EBM al pla de mandat, pendent d’execució. Comarques i economia • Llibre municipal sobre les Hortes de Santa Eugènia: 16 fitxes temàtiques (història, medi ambient, economia, urbanisme). • Espai Gironès obre estació amb 40 carregadors (16 supercarregadors fins a 250 kW + 24 lents) oberta 24/7, per a totes les marques. • Judici per l’agressió a Santa Coloma de Farnès: declaracions contradictòries; la víctima va patir ferides greus. Vista per sentència imminent. • Simulacre d’accident al Cremallera de Núria (més de 150 participants) per testar autoprotecció i coordinació d’emergències. • Calzina Carrer inaugura centre logístic a Tànger (30.000 palets, 18.000 m²) per a automoció i tèxtil. • Caçà recull propostes d’autònoms per a un front comú: cotització proporcional, simplificació, protecció social i finançament. • Empordàlia incorpora IA a la línia d’oli: visió per computador per seleccionar olives i calcular índex de maduresa; objectiu 120.000 kg d’oli. • Institut de la Garrotxa: alumnat de jardineria conservarà la Roreda del Parc Nou amb producció de material vegetal. Política i economia (Catalunya i Estat) • Montilla, Mas, Puigdemont i Aragonès demanen unitat del catalanisme i més progrés i llibertat. • Paneque: procés participatiu per energies renovables a inicis d’any; revisió del decret per un marc àgil i clar. • Al Congrés: el govern espanyol salva la pròrroga nuclear (abstenció de Junts). Cau l’esmena per congelar taxes d’AENA. S’aprova que Renfe reforci les compensacions de punctualitat (AVE, Alvia, Euromed, Intercity). • Banc d’Espanya: no hi ha bombolla immobiliària, però cal vigilar riscos i estudiar límits al crèdit; alerta de possible correcció brusca als mercats. • UE: l’advocat general del TJUE avala l’amnistia amb objeccions de procediment (tutela judicial i terminis), i la veu compatible amb normes antiterroristes en el cas dels CDR. El temps • Molts núvols i poques pluges; ruixats de fang a Cerdanya i Ripollès; a la tarda, xàfecs efímers a la Selva, Gironès i Garrotxa. • Temperatures suauetes i vent de Garbí dissabte; diumenge, alguns ruixats al nord. Esports • Jornada de seleccions: protagonisme per al Bàsquet Girona (demà, 18 h, a Fontajau, contra el Granada, cuer). Partit clau per allunyar-se del descens. • El Barça de bàsquet recupera Xavi Pascual a la banqueta. • Anècdota viral: presentació del llibre de Rubiales amb llançament d’ous. "Els ous!" Cultura i agenda • Avanç del Black Music Festival: Morgan i Harlem Gospel Travelers; entrades a la venda (6 febr.–22 març). • El clown Marcel Tomàs (Cascai Teatre) estrena “Un tal César” a Temporada Alta: humor, crítica i paral·lelismes entre Roma i l’actualitat. • Amics de les Arts tancaran l’ITECA 2026 a la platja del Port Bo (5 de juliol). • Oques Grasses anuncien segon concert d’acomiadament a l’Estadi Olímpic (9 d’octubre) després d’esgotar en 20 minuts. • Josep Cuní, Premi d’Honor als Premis de Comunicació Local; altres guardons per BTV, l’Espluga FM Ràdio i La Fura del Penedès. • Agenda de tarda: xerrades al Campus de Montilivi, exposicions, concerts (Catedral, Casa de Cultura, Sunset), teatre al Municipal i La Planeta, i més propostes als equipaments cívics. Ciència i salut: entrevista a la Dra. Olga Tura (IDIBGI) Què és la recerca translacional? • Traslladar descobriments del laboratori a diagnòstic, tractament i cura reals per al pacient. L’objectiu és impacte clínic efectiu. Línies del grup • Hipertensió pulmonar (malaltia rara, pressió alta a les artèries del pulmó). • Apnea del son: molt prevalent i infradiagnosticada; associada a somnolència, dèficit de descans i risc cardiovascular. • Covid persistent: seguiment clínic i cel·lular de pacients fins a 4 anys postinfecció per entendre sequeles i trombosi. Apnea del son: hipòtesi i mètode • Hipòtesi: la hipòxia intermitent nocturna provoca envelliment prematur de cèl·lules (p. ex., de l’endoteli), elevant el risc d’ictus/trombosi. • Mètode: aïllament i cultiu de cèl·lules de sang i teixits, comparant pacients vs. sans; experiments repetits (≥7 cops) per significació estadística. • Finançament: suport de la Marató de TV3 (convocatòria cardiovascular) per estudiar els efectes cardiovasculars de l’apnea. Covid persistent: què observen • Proporció rellevant de pacients amb símptomes persistents; es busca la relació amb disfunció endotelial i marcadors cel·lulars. • El voluntariat ha baixat amb el pas del temps, però continua sent essencial per obtenir controls sans de qualitat. Crida a la ciutadania • Es necessiten voluntaris/àries sans per a extraccions de sang i estudis cel·lulars. Contacte a través dels canals de l’IDIPG. "El millor control és una persona sana i una persona pacient i fer el mateix, en paral·lel."
Resum general Programa cultural de Garcia i Terribas Associats a Girona FM centrat en tres eixos: - Teatre amb protagonisme de Josep Maria Pou per l’obra “Gegant” (sobre Roald Dahl), amb una entrevista extensa i molt reveladora. - Música i escena: de La Bohème del MET a la versió musical de Broadway (2002) i una nova estrena de Cascai Teatre, “Un tal César”. - Agenda i pantalles: Temporada Alta arreu de comarques, novetats de cinema i l’efemèride dels 25 anys del Cinema Truffaut. Punts clau “Gegant” és teatre de debat i d’impacte: Pou subratlla que l’obra commou i obliga el públic a posicionar-se sobre antisemitisme, llibertat d’expressió i cancel·lació. Exclusiva temporal: La peça només es veu ara a Catalunya (abans de Broadway), un privilegi per al públic local. Estrena de Cascai amb humor i sàtira històrica per parlar del present: “Un tal César”. Agenda Temporada Alta amb noms potents (Maria Pagès, “Teoria King Kong”, “Les Bàrbares”, etc.). Cinema: adaptació de Stephen King (“La larga marxa”), nou projecte de Lynne Ramsay (“Die My Love”) i comèdia francesa coral (“Colossos del temps”). Teatre i escena La Bohème: de l’òpera al musical • Record de la projecció en directe des del MET i repàs a la versió musical a Broadway (2002) dirigida per Baz Luhrmann. • Curiositat de producció: tres repartiments per als rols principals (Mimì/Rodolfo) alternant funcions; nominacions col·lectives als Tony. • Escolta d’“O soave fanciulla” per Wei Wang i Alfred Boe. Cròniques locals i Temporada Alta • Rebotiga de la Llibreria 22: anecdotari cultural i memòria viva del gremi. • Cirque Éloize – It Evolution: més coreografia que risc acrobàtic; bon muntatge però sense gran emoció circense. • “Psicalíptiques” (text de Josep Maria Miró, dir. Xavier Albertí): lluïment de Mont Plans i molt bona veu i interpretació d’Aina Sánchez; format ideal per sales petites. • Agenda de Temporada Alta a comarques: - Maria Pagès amb “Scheherazade” (coreografia, direcció i ball de la mateixa artista). - “Teoria King Kong” (Virginie Despentes), amb Maria Pau Pigem, al·legat contra la moral patriarcal. - “Les Bàrbares” (Lucía Carballal, dir. David Selvas): amistat, miralls i autopercepció. - “Menú tancat” (Jordi Casanovas): cuina, amistat i veritats incòmodes. - “Casa Colòries” (Pere Riera): retrat sensible del pas del temps. - Cicle “Estrenat al territori” a La Planeta (quatre estrenes locals). Estrena Cascai Teatre: “Un tal César” • Marcel Tomàs presenta una comèdia marca Cascai: humor, música i complicitat amb el públic. • Reflexió sobre Roma com a mirall d’avui: grandesa, decadència i “dictadors coberts amb democràcia”. • Funció extra per demanda; respecte i exigència del públic de Temporada Alta. Entrevista a Josep Maria Pou: “Gegant” Origen i tema • Pou detecta “carpinteria teatral de primera” i un tema de plena actualitat (article de Roald Dahl de 1983 demanant la desaparició d’Israel i declarant-se antisemita). • L’autor i director Marc Rosenblatt converteix l’anècdota en drama de cambra: un dinar a casa amb editorials anglesa i americana per afrontar la crisi pública i moral. Producció i drets • Malgrat la regla d’esperar a Broadway, Rosenblatt llegeix el dossier (currículum de Pou, traducció de Joan Sellent) i concedeix autorització excepcional: ara mateix és l’únic muntatge al món en cartell fora de Londres; Broadway obrirà a finals de març vinent. • Repartiment compacte de 6 actors i complicitat amb Focus (antecedents amb repartiments grans com “Els nois d’història” o “Jerusalem”). Gira confirmada a Madrid (febrer) i per Espanya fins Nadal de 2026. Recepció i experiència de públic • Pou afirma que el públic surt “conmocionat”: tensió creixent, preguntes incòmodes (“És vostè jueva?”) i un final sorprenent que encén el debat posterior. • Anècdota: al restaurant Bodega Sepúlveda “han de fer fora” grups que continuen discutint la funció fins tard. Ofici i mètode • Mètode de memòria de Pou: caminar a les 7 del matí amb el text; estudiar al carrer, entre gent, sumant pàgines diàriament. • Diferència entre memòria teatral (persistència) i audiovisual (d’un sol ús). Informació pràctica • Funcions de “Gegant” al Teatre Municipal de Girona: divendres i dissabte a les 20 h, diumenge a les 18 h, amb funció extra per alta demanda. • Televisió: “Imprescindibles” (La 2) emet el documental “Josep Maria Pou, l’home que respira teatre” diumenge a les 21.30 h. Cinema i llibres Llibre • “Lo hicimos bien, chico. Memorias” d’Anthony Hopkins (Libros Cúpula): trajecte del teatre al cinema; annex de textos estimats (Hamlet, Yeats...). • Connexions literàries-cinematogràfiques: Yeats (“The Lake Isle of Innisfree”), “The Quiet Man” i “Million Dollar Baby”. Estrenes • “La larga marxa” (Francis Lawrence) amb Cooper Hoffman, David Jonsson i Mark Hamill: adaptació de Stephen King; prova de resistència mortal per a adolescents. • “Die My Love” (Lynne Ramsay) amb Jennifer Lawrence, Robert Pattinson, Sissy Spacek i Nick Nolte: trasllat de la novel·la a una casa de Montana; recepció crítica dividida. • “Colossos del temps” (comèdia dramàtica francesa): herència familiar, casa als afores, memòria i tresors; amb Vincent Macaigne i Suzanne Lindon. Agenda i efemèrides • 25 anys del Cinema Truffaut (Trifó): acte el dimarts 18 al Teatre Municipal (18.30 h), curt commemoratiu, preestrena i pica-pica. Entrades gratuïtes numerades via web del Truffaut. • Cloenda musical amb “Quando m’en vo” (La Bohème). • Avís: pròxim programa, celebració dels 80 anys del Pere. Moments destacats i cites “Sortireu del teatre… conmocionats.” — Josep Maria Pou sobre “Gegant”. “He de sortir al carrer a estudiar, envoltat de gent i de vida.” — Pou sobre el seu mètode de memòria. Valoració global Programa molt complet i àgil, amb gran entrevista central i bona curadoria d’agenda. Mirada crítica i actual: del clàssic operístic a la sàtira històrica, del teatre de text al debat sobre musicals i creativitat. Servei públic cultural: horaris, entrades i recomanacions precises per a l’audiència de Girona i comarca.
Alexandra Cantos et posa al dia de tots els esdeveniments de la Fira de Girona. Avui entrevista amb Elisabeth Pujol per parlar del nou saló de videojocs i tecnologia, la Girotrònica.
Panorama general En aquest episodi de La Cultura Cura (Girona FM), Pilar Fornès conversa amb Pau Saavedra, tècnic del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Arxiu Municipal de Girona. Parlen de la seva trajectòria, de la preservació del patrimoni audiovisual, de com accedir i reutilitzar els fons del CRDI, de la difusió a xarxes i activitats, i dels seus llibres: un manual tècnic (2011) i la novel·la de recerca històrica «El darrer cant d’Amador Femades». L’episodi s’adoba amb tres seleccions musicals: Manel, Vampire Weekend i The Housemartins. "La cultura, en el meu cas, forma part d'una cosa que és imprescindible per poder viure amb certa felicitat." Idees clau CRDI: arxiu d’imatges (fotografia, cinema, vídeo i so) amb prop d’un milió de documents digitalitzats accessibles en línia. Preservació crítica: el patrimoni audiovisual és molt fràgil (cintes magnètiques degradades, pel·lícules de nitrat); cal digitalització i cura continuada. Accés i usos: descàrrega per a usos culturals lliures; per a usos comercials s’apliquen drets d'autor i taxes associades. Difusió: web amb cercador, canal YouTube, Instagram i activitats com Arxiu a la Fresca per apropar els fons a la ciutadania. Recerca creativa: de les efemèrides a la novel·la «El darrer cant d’Amador Femades», reconstruint la vida d’un tenor gironí de principis del s. XX amb fonts d’arxiu (premsa, Library of Congress, Ellis Island). El CRDI: què és i per què importa Missió i fons • Conserva i difon fotografies, pel·lícules (fins al 1912), vídeo i documents sonors de Girona i entorn. • Manté convenis amb mitjans (p. ex. Televisió de Girona i la mateixa Girona FM) per garantir la preservació a llarg termini del que es produeix avui. Preservació i fragilitat • El patrimoni audiovisual és vulnerable: les cintes dels 80 sovint són ja difícils de recuperar. • El Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual recorda la necessitat d’invertir en conservació i digitalització. Accés, reutilització i drets d’autor • Al web, la ciutadania pot cercar i descarregar per a usos culturals. • Per a usos comercials (p. ex. documentals o campanyes), s’apliquen taxes que remuneren els drets d’autor i sosté la preservació. Com trobar el que busques al web • Cercador unificat per paraula clau (p. ex. «Fires de Girona, 1975»). • Accés a premsa, fotografies, pel·lícules i documents textuals. • Milers d’entrades i fitxes descarregables; convé navegar amb calma i aprofitar les col·leccions destacades. Difusió i mediació cultural • Seleccions a YouTube (pel·lícules) i Instagram (fotografies). • Cicle Arxiu a la Fresca: projeccions i xerrades informals per socialitzar el fons i fer pedagogia dels arxius. Trajectòria de Pau Saavedra Formació i vocació • Llicenciat en Història de l’Art a la Universitat de Girona (UdG), amb preferència per l’època medieval i la pintura gòtica. • Inicis professionals en biblioteques i, des de finals dels 90, a l’Arxiu Municipal de Girona. Especialització audiovisual • Passatge per Televisió de Girona catalogant programes. • Actualment tècnic del CRDI, centrat en documentació audiovisual. Llibres i recerca Manual tècnic (2011) • «Els documentos audiovisuales: qué son y cómo se tratan» (Trea): guia per al tractament de la documentació audiovisual. • Actualització pendent: la professió ha evolucionat amb automatització i IA. «El darrer cant d’Amador Femades» • Naixement del projecte arran d’una efemèride sobre el debut al Liceu d’un tenor gironí oblidat. • Recerca en premsa i fons internacionals (registre a Ellis Island, reportatge a la Library of Congress del vaixell «Giuseppe Verdi», 1922). • Novel·la que barreja dades reals i ficció per reconstruir una trajectòria artística entre Europa i els Estats Units. Cultura, benestar i hàbits • La cultura és font de benestar emocional i plaer quotidià. • Hàbits eclèctics: lectura com a preferència; cinema i sèries a plataformes; consum d’informatius en anglès (BBC) per practicar idioma. • Recomanació local: visitar el Museu d’Art de Girona per gaudir del fons medieval. Selecció musical Manel — «Benvolgut» • Lectura temàtica: el pas del temps amb to nostàlgic i humor. Vampire Weekend — «Step» • Pop independent melòdic; exemple de vídeo musical com a obra audiovisual amb valor artístic. The Housemartins — «Happy Hour» • Clàssic de l’indie pop britànic dels 80; retrat de la cultura del pub i la seva «happy hour».
L’episodi de L’Informatiu de Girona FM repassa una jornada especialment carregada d’actualitat institucional, social i policial. El bloc central se centra en el Campus de Salut de Girona i Salt, amb l’aprovació urbanística a Girona i la suspensió temporal a Salt per manca d’informes estatals, però mantenint els terminis del projecte vinculat al nou Trueta. En l’àmbit social, es tracta el desmantellament del campament de persones sense llar al Parc Central, la tramitació d’asil i el debat sobre el futur centre de baixa exigència que la Generalitat vol situar en algun municipi compromès amb el sensellarisme, ampliant alhora el suport a la Sopa. També s’aborda la seguretat als espais urbans amb l’estudi dels arbres de la Devesa, les eleccions al rectorat de la UdG, les noves unitats de prevenció de fractures als hospitals Trueta i Santa Caterina, diversos successos policials (robatoris, tràfic d’éssers humans, frau elèctric massiu) i un estudi sobre les immatriculacions de l’Església al Ripollès. L’espai es tanca amb l’actualitat esportiva del Girona FC i la presentació del Catalunya Stars de patinatge a Fontajau.
Context i participants Programa: L’Entrevista Municipal a Girona FM Convidada: Gemma Martínez (regidora de Ciutat que cuida, Serveis Ambientals i Benestar Animal) "La ciutat accessible és universal per a tothom." Ciutat amiga de la gent gran: estat i calendari Diagnosi i metodologia • Estratègia a 3 anys: el projecte és a l’equador. • Diagnosi qualitativa en fase final: més de 150 entrevistes i grups de discussió amb persones grans, professionals i sectors clau (esport, cultura, etc.). • Àmbits analitzats: espai públic i mobilitat, cultura i lleure, esports, participació, drets, bretxa digital, entre d’altres. Full de ruta • Informe de diagnosi: previst per al gener. • Debats als barris: per aterrar prioritats i mesures concretes a cada barri. • Tancament del pla: durant el 2026, amb una bateria d’actuacions prioritàries i un pla d’acció. Teleassistència: cobertura, millores i cost Abast i valoració • Servei 24/7 entre els més ben valorats. • Cobertura: ~13% de majors de 65 anys (≈ 2.500 usuaris), 1.500 viuen soles. Millores implementades • Seguiments proactius en períodes sensibles (Nadal, onades de calor), en coordinació amb Salut i Serveis Socials. • Atenció integral: derivacions a servei d’ajuda a domicili i coordinació sanitària. • Detecció d’alt risc: depressió, risc de suïcidi i maltractaments; activació de circuits amb cossos de seguretat quan cal. • Modernització tecnològica: dispositius digitals i sensors (moviment, nevera, tèrmics) per detectar inactivitat o incidents encara que no es premi el penjoll. Preus i accessibilitat econòmica • Preu congelat des de fa anys: de 0 € (rendes molt baixes) a 15,80 €/mes (màxim). • Bonificacions segons situació econòmica, avaluades per Serveis Socials. Maltractaments a persones grans: protocol i dispositius De protocol marc a instrument operatiu • L’antic protocol marc (dels 90) era difícil d’aplicar a escala municipal. • Nova iniciativa comarcal: protocol de prevenció i abordatge dels maltractaments a les persones grans, treballat entre consells comarcals i municipis. Governança i eines • A Girona s’ha creat la Taula per desplegar el protocol (Salut, Serveis Socials, cossos de seguretat, entitats de voluntariat, etc.). • S’està definint el circuit d’intervenció per tipologia de maltractament (físic, psicològic, abús econòmic). • 3 places de residència d’urgència concertades per a protecció temporal. • 17 casos atesos enguany amb itineraris diferenciats. Recerca i validació • Lideratge acadèmic de la Universitat de Girona (UdG), amb referència del País Basc. • En prova una eina de detecció, registre i notificació (validació amb 600 persones a Comarques Gironines). • Objectiu: tancar el desplegament operatiu durant el 2026. Accessibilitat i espai públic Reptes i enfocament • El Barri Vell i barris antics presenten barreres físiques (voreres estretes o irregulars). • Accessibilitat com a concepte universal: també afecta comunicació, programació cultural, participació i bretxa digital. Mesures en marxa • Pla específic anual de voreres amb criteris de prioritat (entorns d’equipaments, afluència, residències). • Taula amb entitats (MIFAS, Multicapacitat, Suport) per cofixar prioritats i avisos. • Termini de vuit anys per resoldre elements prioritaris (p. ex. accessos a equipaments públics) i consolidar el compliment normatiu en allò nou. Taxes i polítiques de benestar animal Taxa de gats: finalitat i bonificacions • Vigència i congelació de la taxa (des de 2024): 10 €/gat/any; a partir del segon, 5 € (màxim 25 €). • Bonificacions: gats d’acollida, >14 anys, adopcions per raons humanitàries, etc. • No és recaptatòria: es destina exclusivament a benestar animal (gats i gossos), davant la manca de finançament específic. Gatera municipal i colònies felines • Girona disposa de gatera municipal i programa de colònies felines (pocs municipis ho tenen). • Xifres: 140–146 gats/any recollits; només 7 retorns per manca de xip. • 70 colònies i prop de 800 gats ferals; cuidadores alimenten, esterilitzen i deriven gatades a la gatera per adopció. • Recaptació 2024 (~15.000 €): compra d’un tercer mòdul per ampliar capacitat de la gatera. Centre d’acollida comarcal d’animals • Equipament del Gironès: pendent de l’últim tràmit urbanístic per desencallar-se l’any vinent. Espais d’esbarjo de gossos: cap a una xarxa de 15 minuts Nou model • Es suprimeix el concepte de «pipicant»; es promouen espais d’esbarjo amb gos deslligat, relacionals i amb mobiliari caní. • Bancs incorporats per al confort de les persones acompanyants. Planificació i desplegament • Pla d’espais per garantir que cada barri tingui un equipament a ≤15 minuts a peu. • Millores i ampliacions d’espais existents, més 5 espais nous tancats: un d’imminent al Parc Central (pendent de resoldre un tema de sòl) i 4 més planificats. • 11 espais d’usos compartits (no necessàriament tancats) per augmentar la cobertura.
Resum general Episodi d’Els 4 Rius a Girona FM amb tres eixos principals: El fenomen de FOMO i els “adeus” en la música, arran del comiat d’Oques Grasses i la venda fulgurant d’entrades. Entrevista amb Ramon Solsona sobre el llibre «Dones mig partides», un rescat de 30 narradores catalanes entre la República i el franquisme. Emerson i el transcendentalisme: presentació de «Natura» i context intel·lectual del segle XIX als EUA. Històries d’arxiver amb Joan Boades: per a què serveixen els arxius, diferència entre fons i col·lecció, i casos gironins clau. “Les dones, pel sol fet de ser dones, van tenir un plus de càstig.” “Els fons fotogràfics no s’han d’adquirir: s’han de custodiar i posar al servei públic.” Temes principals 1) Editorial: FOMO i “adeus” en sèries Venda rècord d’entrades per al comiat d’Oques Grasses i reflexió sobre la banalització dels comiats i el paper de la nostàlgia. Concepte de FOMO (por a perdre-se’l) com a motor de demanda i de possibles “retorns per la porta gran”. 2) Ramon Solsona — «Dones mig partides» (Premi Rahola) Llibre que rescata 30 narradores (anys 30–70) i n’explica l’“enigma” vital i literari: oblit, exili, censura i silencis. Context: efervescència cultural dels anys 30 i repressió franquista. Moltes autores van quedar “mig partides” per guerra, exili o normes de gènere. Focus literari: protagonistes femenines, frustracions de parella i matrimoni, identitat i emancipació. Metodologia: rastre d’obres descatalogades, adquisicions de primera edició de segona mà i síntesi crítica; el llibre és “un llibre de llibres i un llibre de vides” (pròleg de Montserrat Bacardí). Autores citades: Mercè Rodoreda, Aurora Bertrana, Rosa Maria Arquimbau, Carme Montoriol, Teresa Bernet, Dolors Urriols, Assumpció Soler… Cas Aurora Bertrana: digitalització integral impulsada per la Fundació Prudenci i Aurora Bertrana i la Universitat de Girona (UdG), que facilita l’accés als manuscrits des de casa. Crida final: que noves generacions continuïn la recerca i la reivindicació. 3) Emerson — «Natura» i el transcendentalisme «Natura» (1836), text fundacional del transcendentalisme nord-americà (Emerson a Concord, prop de Boston). Gir vital d’Emerson: trencament amb el calvinisme, viatge a Europa i síntesi d’idealisme kantià + romanticisme aplicats a la natura com a llei i divinitat. Ecos intel·lectuals: influència en Thoreau, Hawthorne, Channing, Alcott. Presentació a la Fundació Balbi amb Robert Fàbregas i Ramon Alcoberro; edita Rere Mus (editorial saltenca) per apropar el corpus transcendentalista en català. 4) Històries d’arxiver — Arxius per a la ciutat Per què donar un arxiu personal? Acte de generositat: el privat esdevé bé públic amb obligació de custòdia perpètua. Diferència clau: Fons = documentació generada de manera inevitable per una activitat (ajuntaments, fotògrafs, persones). Col·lecció = acumulació voluntària d’objectes/documentació (entra al mercat; pot ser adquirida). Política pública: no comprar fons fotogràfics (comporten milers d’imatges i grans costos de tractament); en canvi, gestió de drets compartida (p. ex., 50/50) si hi ha ús lucratiu. Cas mediàtic: Fons Centelles i competència institucional (Generalitat vs Ministeri; destinació a Salamanca) com a exemple de tensions i del debat sobre custòdia pública legítima. Arxiu Municipal de Girona: no és només l’arxiu de l’Ajuntament, sinó del municipi; conserva 134 fons i col·leccions que ofereixen una radiografia plural del present pel futur (ajuntaments agregats, fons personals, associacions, comerços, entitats medievals…). Exemples gironins: Antoni Varés: pioner del cinema amateur de gran qualitat; donació familiar de pel·lícules, cartelleria i materials. Punts clau Memòria i gènere: recuperar autores oblidades és essencial per completar el cànon i entendre el segle XX català. Accés obert i digitalització: la UdG i fundacions locals són motores d’accés universal a fons patrimonials. Ètica dels arxius: la custòdia pública exigeix recursos, criteri i respecte a la intimitat i als drets. Cultura viva a Girona: presentacions, arxius i recerca connecten passat, present i futur. Cites destacades “Dones mig partides… podia haver posat ‘escriptores’, però les dones van tenir un plus de càstig.” “La col·lecció és un acte voluntari; el fons és inevitable a l’activitat.” “No té sentit comprar un fons i després tornar a invertir per organitzar-lo.” Nota d’agenda Presentació «Natura» (Emerson) — Fundació Balbi, 19.00 h, amb Robert Fàbregas i Ramon Alcoberro.
