Tots els episodis

3320 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1513-1536 de 3320
  • Entrevista a Sílvia Aliu, tinenta d'alcaldia de Gestió de Recursos, Convivència i Seguretat - episode art
    L’Entrevista Municipal
    25'

    Entrevista a Sílvia Aliu, tinenta d'alcaldia de Gestió de Recursos, Convivència i Seguretat

    Resum general Entrevista a Sílvia Aliu, tinenta d’alcaldia de Gestió de Recursos i regidora de Convivència i Seguretat de l’Ajuntament de Girona, al programa L’Entrevista Municipal de Girona FM. La conversa gira al voltant de tres grans eixos: • El pressupost municipal per al 2025 i reptes de planificació • Les polítiques de seguretat (policia municipal, percepció d’inseguretat, extrema dreta) • La nova taxa de residus i el canvi de model de recollida amb contenidors intel·ligents També s’aborden qüestions concretes com ocupacions i habitatge, la nova comissaria de Camp Borrassó, i casos puntuals d’inseguretat a l’entorn de l’estació. Pressupost municipal i grans projectes de ciutat Situació del pressupost 2025 • L’Ajuntament està tancant el pressupost municipal i preveu portar-lo al ple en breu per a l’aprovació inicial. • Aliu remarca que tancar el pressupost és un repte, sobretot perquè s’ha fet durant anys sense tenir encara: • La xifra definitiva dels ingressos de l’Estat espanyol • La concreció dels increments salarials dels empleats públics "A dia d'avui jo, com a regidora d’Hisenda, encara no he conegut un pressupost ni de la Generalitat ni de l'Estat espanyol." • Malgrat això, el pressupost s’ha de fer més alt en volum perquè: • L’Estat ingressa una mica més • Això ha de cobrir principalment l’increment salarial dels treballadors públics Caràcter del nou pressupost • El pressupost es planteja com una eina per tancar moltes carpetes obertes durant aquest any. • Objectiu polític central: consolidar una ciutat més amable, accessible, inclusiva i plena de vida. • S’hi inclouen partides per a grans projectes de ciutat: • Pla de barris del Pont Major (pendent de resolució de la Generalitat) • Transformació de l’entrada sud per la Carretera Barcelona • Planificació del futur campus universitari Josep Trueta i la seva afectació als barris de Can Gibert i Santa Eugènia Impacte dels increments salarials públics • Per al 2025, l’Ajuntament ja tenia guardats els diners per l’increment comunicat a última hora. • El repte major es situa al 2027, quan s’apunta a: • Un increment d’un 4,5% • Més un 0,5% addicional al març del 2027 • Això implica que els ajuntaments hauran de pressupostar un 5% més en sous i salaris, i caldrà planificar amb temps com quadrar aquestes xifres sense desequilibrar la resta de partides. Tramitació del pressupost • El ple de pressupost serà, com és habitual, un ple extraordinari. • Procés: • Presentació a comissió informativa • Terminis perquè l’oposició pugui estudiar el document • Aprovació inicial en ple • Tràmit d’al·legacions i posterior aprovació definitiva Seguretat: recursos, percepció i discurs públic Partides de seguretat al pressupost Aliu diferencia entre seguretat directa (policial) i seguretat indirecta (entorn urbà). • Seguretat directa: • Ja hi ha hagut una gran inversió a Camp Borrassó, la nova comissaria compartida amb Mossos a Santa Eugènia. • Hi haurà partides per càmeres de videovigilància a la via pública, tant per seguretat com per avançar cap a una ciutat intel·ligent (anàlisi de fluxos de gent, dades urbanes, etc.). • Seguretat indirecta: millores que incideixen en la percepció de seguretat: • Enllumenat públic • Neteja viària • Asfaltatge i manteniment de l’espai públic Càmeres i zona de baixes emissions • S’ha fet una auditoria de càmeres per saber quines s’han de substituir. • S’ha trobat una fórmula tècnica: adherir-se a un acord marc existent en lloc de fer una licitació des de zero. Això permet: • Reduir terminis aproximats d’un procés complet de 6-12 mesos • A uns 3 mesos, un cop redactats els plecs i feta l’adhesió • Sobre les càmeres de la zona de baixes emissions (ZBE): • Les dades les gestiona l’ATM • L’Ajuntament està treballant amb el departament d’informàtica per poder tenir accés directe a aquestes dades • Objectiu: utilitzar-les també per a tasques de seguretat (saber qui entra i surt per la ZBE en temps real) Més policies municipals? • En entrar al govern hi havia un conflicte laboral latent amb la Policia Municipal. • El govern va negociar i millorar les condicions laborals per desactivar el conflicte. • Incorporacions: • 3 nous agents ja l’any passat • El nou pressupost també incorporarà més agents a la plantilla • Parlen també d’un augment d’hores de carrer gràcies a la tecnologia: • Digitalització de tasques (per exemple, multes des del mòbil en lloc d’anotar-les a mà) • L’objectiu és que el policia faci menys tasca administrativa i més presència al carrer Patrullatge a peu i policia de proximitat • Model reivindicat: policia de proximitat. • Eines i dispositius: • Agents cívics • Patrulles de proximitat de matí i de tarda • Han desenvolupat una eina tecnològica pròpia que permet quantificar les hores de patrullatge a peu, i preveuen fer-ne difusió als mitjans perquè la ciutadania vegi que: "La policia municipal camina pels carrers i és pels carrers." • Campanya específica de “Nadal segur”: • Presència de policies a peu a les zones comercials de més afluència Casos d’inseguretat a l’entorn de l’estació • Es parla del cas recent de persones que escopien vianants a la zona de l’estació. • Gestió del cas: • La ciutadania va alertar directament l’Ajuntament • L’Ajuntament va demanar informació a Mossos d’Esquadra i a la Policia Municipal • Aliu subratlla un punt clau: aquestes persones no formaven part del col·lectiu pendent de l’asil del govern espanyol. • De fet, explica que els propis malians els van expulsar del grup perquè portaven problemes dins la comunitat. • L’Ajuntament es va posar a disposició de les víctimes i les va animar a denunciar. • Un dels individus va ser detingut i posat a disposició judicial. • No tenen constància de nous casos recents d’aquesta tipologia. Percepció d’inseguretat i discursos d’extrema dreta • Aliu denuncia els discursos simplistes i polaritzadors de l’extrema dreta que: • Exageren casos puntuals • Vinculen sistemàticament delinqüència i immigració • Venen la imatge que Girona és una ciutat insegura • Distingir: • Seguretat real, que es mesura amb dades • Percepció de seguretat, que és subjectiva i personal "La percepció és una cosa molt personal... No menystenir-la seria un error." • Responsabilitat del govern municipal: • Treballar en fets concrets per millorar la seguretat i la percepció • Explicar amb rigor, sentit comú i responsabilitat què s’està fent • Evitar polaritzar i enfrontar la ciutadania amb missatges d’odi • Factors que influeixen en la percepció, més enllà de la policia: • Neteja de carrers • Enllumenat • Condicions d’habitatge digne Multireincidència i marc penal • S’esmenta la preocupació ciutadana per la multireincidència i la sensació d’"indefensió" quan veuen multireincidents tornar al carrer. • Aliu apunta que: • La Policia Municipal de Girona disposa de dades sobre multireincidència • Però l’ordre públic és competència principal dels Mossos d’Esquadra "Els missatges de l'extrema dreta són molt fàcils de dir, però la responsabilitat dels polítics és explicar per què passen les coses i, si s’han de canviar, fer-ho pels canals que toquen i mai amb discursos d’odi." Nova comissaria de Camp Borrassó • La comissaria de Camp Borrassó (compartida entre Policia Municipal i Mossos) està en fase de rodatge. • Funcions que ja presta: • Atenció ciutadana • Recepció de denúncies (pèrdues, furts, robatoris, etc.) • Impacte als barris de l’entorn: • Els veïns expressen que han notat molt la diferència en presència policial i percepció de seguretat. • Els agents hi fan formacions i hi ha més moviment policial a la zona. "Els veïns estan contents i, per tant, això per nosaltres és una bona notícia per la ciutat." Ocupacions, seguretat i dret a l’habitatge Cas de l’edifici de Tomàs Mieres • Cas tractat com a prioritari per l’Ajuntament "des del minut 1": • Es va informar el president de l’Audiència • S’alerta d’un problema de seguretat nou a la zona • Els serveis tècnics municipals detecten que l’edifici està en molt mal estat i actuen ràpidament per tapiar-lo. • Resultat immediat: • Els veïns parlen d’un abans i un després a la zona • El tancament impedeix noves ocupacions • Sobre l’enderroc: • Falta que es formalitzi el permís perquè la part privada pugui començar les obres • No s’atreveix a donar una data exacta, però la situació de risc està controlada pel fet d’estar tapiat Cas de Ronda Ferran Puig i reflexió sobre habitatge • A Ronda Ferran Puig la situació és diferent: • Hi ha molts pisos repartits en dos blocs • No és només un problema d’ocupació puntual, sinó un problema estructural d’habitatge "Hem de pensar més enllà, no tant en l'ocupació sinó en quin és el problema real: falta habitatge." • Punts clau sobre habitatge a Girona: • Hi ha una gran dificultat per accedir a un habitatge de lloguer • Posa l’exemple d’un amic que ha llogat un pis a la Rambla per 800 € al mes, una càrrega molt elevada per a moltes economies familiars • L’habitatge és un dret reconegut i ha de ser central en les polítiques públiques. Mesures municipals en habitatge • S’ha creat una “missió habitatge” amb diversos dispositius per: • Construir habitatge de protecció oficial • Ser molt més estrictes fiscalment amb els grans tenidors que tenen pisos buits • A cada actualització d’ordenances fiscals, l’Ajuntament: • Endureix les condicions per tenir habitatges buits • Considera "no de rebut" que hi hagi pisos buits mentre tanta gent no troba on viure • També es treballa per: • Potenciar el lloguer social • Oferir condicions perquè més propietaris vulguin entrar al lloguer social • Conclusió: el fenomen de les ocupacions s’ha d’afrontar també garantint un parc d’habitatge digne i assequible per a tothom. Nova taxa de residus i canvi de model de recollida Origen i marc legal • La transformació de la taxa de residus és presentada com un gran repte obligat per: • Normatives europees • La nova llei estatal de residus • La taxa s’ha “mimat moltíssim” i s’ha dissenyat per complir el principi de: "Aquell que ho fa bé, aquell que selecciona bé, pagui menys." Dades, ús i incentius • L’any passat encara no hi havia prou dades d’ús per aplicar el model de "qui recicla bé paga menys". • Durant aquest any, la gran majoria de la ciutat ja tenia implantat el nou sistema com a màxim a mitjan estiu. • Això ha permès fer la següent fase: • Aplicar el que marca la llei: fer pagar més a qui no fa bé la recollida selectiva • S’han definit 48 usos anuals (o la part proporcional per a qui s’hi ha incorporat a mitjà any) com a referència. • Impacte econòmic: • El 78% de la ciutadania notarà una disminució de la taxa de residus • La gent que fa bé la separació està, en general, contenta amb el sistema perquè veu reconegut l’esforç Activitats econòmiques i grans productors • També hi ha canvis importants per a les activitats econòmiques: • A la gran majoria els hi baixa la taxa • Als grans productors (els que generen molts residus) en alguns casos els hi puja • Mesures de correcció: • Si un establiment redueix el volum de residus (per exemple, reduint el malbaratament alimentari), se li pot reduir la taxa fins a un 75% • Missatge de fons: • El model no només busca recollir correctament, sinó generar menys residus. Nous contenidors intel·ligents i contenidor multifracció • El nou pressupost incorpora el canvi de contenidors a la ciutat: • S’introdueixen nous contenidors intel·ligents • Funcionament: la ciutadania podrà llençar la fracció que correspongui, el dia i l’hora que vulgui, amb una targeta d’identificació • Es parla de contenidors tancats i de tipus contenidor multifracció (hi haurà de diversos tipus segons fracció) • Aliu assenyala que, amb aquest sistema: • No hi haurà excusa per no fer bé la recollida selectiva • Com millor separi la ciutat, menys taxa haurà de pagar en el futur • Les empreses tractadores retornen més diners si la fracció està ben separada • Sobre els possibles abusos ("fet la llei, feta la trampa"): • L’ordenança es fa partint de la base que la majoria de gent ho vol fer bé • Confien que amb el nou sistema i la facilitat d’ús (24/7) la majoria complirà Relació amb Europa • Aliu destaca un avís important que ha llegit: Europa es planteja deixar sense subvencions els ajuntaments que no tinguin un sistema de recollida selectiva com el que Girona està implantant. • Conclusió: Girona estaria ben posicionada per seguir accedint a subvencions europees en matèria de residus i medi ambient. Tancament de l’entrevista • La conductora repassa que han parlat de: • Pressupost municipal • Seguretat (policia, percepció, extrema dreta, Camp Borrassó) • Taxes, especialment la taxa de residus • Aliu clou l’entrevista remarcant que per ella: "És un orgull treballar per aquesta ciutat i seguir-ho fent."

  • La Cultura Cura conversa amb Anna Macías, Rosa Rodríguez i Carme Jiménez del GAM (grup d’ajuda mútua) a Girona - episode art
    La Cultura Cura
    28'

    La Cultura Cura conversa amb Anna Macías, Rosa Rodríguez i Carme Jiménez del GAM (grup d’ajuda mútua) a Girona

    Context i fil conductor del programa La Cultura Cura és un espai de benestar emocional a Girona FM on la Pilar Fornès conversa amb persones vinculades a la cultura i a la vida comunitària. En aquest episodi es parla sobretot de: • Què és i com funciona un GAM (grup d’ajuda mútua) a Girona • La soledat, la salut mental i la necessitat d’espais segurs • El paper de la música i la cultura en el procés emocional Les convidades són Anna Macías (impulsora del GAM del Centre Cívic Santa Eugènia) i dues participants del grup, Rosa Rodríguez i Carme Jiménez. Què és un GAM i com neix el grup de Girona Definició i filosofia del GAM • Un GAM (grup d’ajuda mútua) és un espai on persones adultes es reuneixen per parlar de la vida, les emocions i el que els passa, en un entorn segur, respectuós i confidencial. • No hi ha jerarquies ni professionals dirigint la sessió: són “gent del carrer, veïns i veïnes”, tots al mateix nivell. • L’objectiu principal és escoltar i ser escoltades amb escolta activa, sense judicis ni consells imposats. “Que la gent està tan sola i que a vegades tens un lloc on et puguin escoltar amb tranquil·litat, amb una escolta activa… amb confidencialitat.” Origen del GAM de Santa Eugènia • Surt d’un curs de benestar emocional a Can Gibert, on la professora els parla dels GAM i de la formació de moderadors. • L’Anna i algunes companyes assisteixen a una xerrada a l’hotel d’entitats (espai gestionat per una entitat especialista en salut mental) i s’enamoren de la proposta. • A partir d’aquí, es reuneixen en una cafeteria, dissenyen el projecte i creen un GAM setmanal obert a Girona, que ja va per la tercera temporada. • Les trobades són cada dimarts de 18 a 20 h al Centre Cívic de Santa Eugènia (Can Ninetes). Manera de funcionar del grup • L’Anna fa de coordinadora/moderadora, però també participa com una més. • L’inici de cada sessió és molt senzill i potent: - Pregunta: “Què heu fet aquesta setmana?” - Això obre la porta a compartir vida quotidiana i, a partir d’aquí, surten temes més profunds. • Cada trobada sol tenir un “tema del dia”, però també hi ha flexibilitat perquè surtin altres temes espontanis. • No hi ha obligació de parlar: es pot només escoltar si algú no es troba amb forces. “És la força de la paraula i de sentir-te escoltat, però escoltat de veritat.” Impacte personal del GAM en les participants La Carme: d’un moment complicat a un espai de calma • La Carme arriba al GAM en una situació familiar complicada, molt nerviosa i sense saber què trobarà. • El primer dia se sent molt nerviosa, però en sortir té la sensació d’alleujament: - No se l’ha jutjat. - L’han escoltada i ella també ha pogut escoltar els altres. • Defineix l’experiència com “molt enriquidora” i diu que ara hi va cada setmana amb moltes ganes i molt de carinyo. La Rosa: trencar la soledat després de la pandèmia • Fa 6 anys que viu a Girona i va arribar just abans de la pandèmia, quedant-se tancada i sense xarxa social. • Després d’alguns intents fallits de cursos, coneix l’Anna en un curs de pintura i aquesta li parla del GAM. • El grup es converteix en: - Punt de partida per fer amistats (quedar per cafès, dinars, sopars). - Un espai per conèixer persones amb idees diferents i obrir la ment. • Per a ella, el GAM és una eina contra la soledat i una font d’aprenentatge constant, independentment de l’edat. “La vida és un aprenentatge i no ha de ser perquè siguis gran que no puguis aprendre coses noves.” Diversitat de perfils i trencar tòpics • Al grup hi ha majoria de dones, però també hi participa algun noi jove, cosa que trenca el tòpic que aquests espais són només per a gent gran. • Les persones que hi van poden sentir-se soles, tristes o desbordades, però no cal tenir cap diagnòstic clínic per participar. • L’únic requisit és ser major d’edat i tenir ganes de compartir o escoltar. Escolta, paraula i cura mútua L’art d’escoltar sense jutjar • L’Anna explica que el GAM l’ha ajudada a apprendre a escoltar de veritat: - No interrompre. - No avançar-se amb judicis. - Respectar els temps de cada persona. • Al grup es treballa parlar des del “jo” (explicar la pròpia experiència) i no dir a l’altre què ha de fer. • Donar consells no és l’objectiu, excepte si algú els demana explícitament. “Intentar parlar des del jo: a mi en aquesta situació em va passar això, jo ho vaig gestionar així… però no ‘tu hauries de’.” Quan un cas no encaixa amb la dinàmica del grup • Expliquen el cas d’una persona amb trastorn bipolar que va assistir al GAM: - Estava molt nerviosa, no escoltava i trencava la dinàmica del grup. - Amb paciència i respecte, veuen que no és l’espai adequat per a ella. - L’Anna la deriva a l’associació de Bipolars de Girona, que treballa específicament amb trastorns mentals greus. • Destaquen que sovint és la mateixa persona qui s’adona que aquell no és el seu lloc en aquell moment, perquè percep com funciona el grup. Música, emocions i benestar La música apareix com un fil emocional central del programa: cada convidada tria una cançó significativa i expliquen el seu valor terapèutic. 1. “Un núvol blanc” de Lluís Llach – La Rosa • Per la Rosa, aquesta cançó representa la pèrdua d’una persona estimada. • La va ajudar en el procés de dol, i tot i que el dol ja l’ha fet, encara la commou profundament. • Lluís Llach forma part de la seva banda sonora vital i de la memòria col·lectiva dels anys 80. La presentadora i la Rosa recorden els concerts de Llach com una experiència col·lectiva emocional molt intensa. 2. “Il mondo” – La Carme • La Carme tria “Il mondo”, perquè parla de com gira el món i, amb ell, giren també les emocions: les bones i les dolentes. • Relaciona la cançó amb el GAM: - Les emocions pugen i baixen. - És més fàcil sostenir-les quan es fa “junts”. • La música es descriu gairebé com una freqüència que acompanya el moviment constant de la vida. 3. “Only Time” d’Enya – L’Anna • L’Anna escull “Only Time” de Sade/Enya (esmentada com “Onita Indeña”), una peça que diu que la transforma i l’eleva. • Associa la cançó a una sensació de transcendència i calma, molt lligada al tipus d’espai que vol generar al GAM. La música com a eina quotidiana de cura • La conversa deriva cap a com la música pot canviar l’estat d’ànim molt més que la televisió, que sovint aporta inputs negatius. • Recomanen posar música especialment a persones que viuen soles, com la mare de la presentadora. • Recorden que la música és relativament accessible per tothom: - A través de Spotify o altres plataformes digitals. - A través de CDs a les biblioteques públiques, encara útils per a molta gent gran. “La música et posa en una altra freqüència.” Girona, xarxa comunitària i salut mental Recursos i espais de la ciutat • Destaquen que Girona té una oferta cultural i comunitària molt rica: - Biblioteques, centres cívics (esmenten que n’hi ha uns 7), tallers, cursos. - Moltes activitats, sobretot vinculades a la salut mental i el benestar emocional. • Tot i aquest potencial, assenyalen una manca d’espais concrets, gratuïts i disponibles on els grups es puguin trobar de manera estable. “Falten espais públics perquè la gent gratuïtament pugui trobar-se… perquè gent n’hi ha, i més de la que ens pensem.” La pandèmia com a punt d’inflexió • Totes coincideixen que la pandèmia va marcar un abans i un després en la salut mental col·lectiva. • Recorden que metges i psicòlegs ja van advertir que les conseqüències emocionals serien molt fortes. • Ara, cinc anys després, valoren positivament que a Girona s’hagi reforçat la xarxa de salut mental, de benestar emocional, cultural i de natura. Història personal de l’Anna: de la música als GAM Carrera musical i canvi vital • L’Anna havia estat cantant professional durant 35 anys: - Va començar a l’Orquestra Moga, - Va passar pel Trio Costa Brava, - I va recórrer molts pobles de Catalunya “repartint alegria”. • Abans de la pandèmia pateix un problema greu a les cordes vocals que li impedeix continuar cantant. • Amb l’arribada de la pandèmia, aquest canvi es consolida i no pot recuperar la veu. Reinventar-se a través de l’art i el vincle • Diu que l’art havia de sortir per algun lloc i comença a pintar als 60 anys, com una nova forma d’expressar la seva creativitat. • Paral·lelament, descobreix que té una gran capacitat i motivació per connectar persones i fer xarxa: - Informa de xerrades i activitats, - Envia missatges perquè la gent s’hi apunti, - Gaudeix d’“unir la gent” i generar comunitat. “L’art i la creativitat havien de sorgir d’alguna manera.” Satisfacció per la feina feta al GAM • Després de tres anys, l’Anna sent una gran satisfacció personal per l’impacte del grup. • El GAM té una mitjana d’unes vuit persones cada setmana i està obert a noves incorporacions. • El seu somni és ampliar el projecte, fer-lo créixer i generar encara més comunitat, si la ciutat facilita més espais disponibles. Com participar al GAM i tancament del programa Accés al grup d’ajuda mútua • El GAM és setmanal, obert i gratuït. • Maneres de posar-s’hi en contacte: • Anar directament al Centre Cívic de Santa Eugènia (Can Ninetes) un dimarts a la tarda. • Contactar amb l’Anna: - Telèfon: 669 558 227 - Instagram: tocan emocions i més (nom del projecte). • L’Anna comenta que, si hi ha molta demanda, la idea és buscar nous espais i obrir altres grups. Missatge final de “La Cultura Cura” • La Pilar tanca el programa recordant la importància de gaudir de les coses senzilles que cuiden el benestar emocional: • La música. • La literatura i el teatre. • Participar en tallers als centres cívics. • Anar al cafè i parlar amb una amiga. “Al final la vida no és tan complicada.” • Es recorda que el programa es pot recuperar en podcast a la web de Girona FM i que també s’emet per Ràdio Salt i Ràdio Palafrugell. Idees clau del programa • Un GAM és un espai segur, horitzontal i confidencial per compartir emocions i experiències de vida. • No cal tenir un diagnòstic per participar-hi: és un lloc per a qualsevol adult amb ganes de parlar o escoltar. • El GAM de Santa Eugènia ha ajudat a trencar la soledat, generar amistats i estimular l’aprenentatge emocional en totes les edats. • L’escolta activa i el parlar des del “jo” són pilars fonamentals del grup. • La música es reivindica com una eina potent per acompanyar el dol, els canvis vitals i les oscil·lacions emocionals. • Girona disposa d’una bona xarxa cultural i de salut mental, però encara calen més espais públics estables i gratuïts per a iniciatives comunitàries. • La història de l’Anna mostra com és possible reinventar-se i passar de la música d’escenari a la “música” de la cura mútua en grup.

  • El primer cafè - episode art
    El primer cafè
    48'

    El primer cafè

    L'episodi d'avui d'El primer cafè a Girona FM aborda la situació climatològica de la ciutat i la posada en marxa del Pla Fred. S'informa sobre la gestió municipal, incloent-hi l'enderroc de les naus de la Ronda Ferran Puig, i la millora dels sistemes de seguretat amb l'accés a la base de dades de multireincidents. En l'àmbit educatiu, s'ha destacat una nova iniciativa de les biblioteques gironines en col·laboració amb la UDG per fomentar la lectura infantil. També s'ha repassat l'actualitat esportiva amb la recent derrota de l'Uni Girona a l'Euroliga i la complexa situació del sector pesquer davant les noves regulacions europees. El programa tanca fent un repàs exhaustiu a l'agenda cultural gironina i reconeixent la tasca de figures locals rellevants, tot amb el focus posat en la proximitat i els recursos de quilòmetre zero que defineixen la ciutat.

  • Voluntaris.cat! entrevista Carme Casacuberta presidenta del Banc dels Aliments de Girona - episode art
    Voluntaris.cat!
    31'

    Voluntaris.cat! entrevista Carme Casacuberta presidenta del Banc dels Aliments de Girona

    Resum general Aquest episodi de Voluntaris.cat! a Girona FM se centra en la tasca del Banc dels Aliments de les Comarques de Girona, el seu impacte social i ambiental, i el paper imprescindible del voluntariat en campanyes com el Gran Recapte i la campanya de sensibilització Bon Profit. L’Elena García entrevista Carme Casacuberta, presidenta del Banc dels Aliments de Girona, que explica com funciona la logística interna, l’evolució del perfil de les persones que reben aliments, la col·laboració amb altres bancs d’aliments i les diferents vies de col·laboració per part de ciutadania, escoles i empreses. El programa i el convidat • Programa: Voluntaris.cat! – espai de difusió d’activitats de voluntariat de la ciutat de Girona produït per la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM. • Convidada principal: Carme Casacuberta, presidenta del Banc dels Aliments de les Comarques de Girona. • Objectiu de l’episodi: - Donar a conèixer què és i com funciona el Banc dels Aliments de Girona. - Explicar la importància del voluntariat en el Gran Recapte. - Sensibilitzar sobre el malbaratament alimentari i la campanya Bon Profit. - Mostrar com la crisi socioeconòmica està canviant el perfil de les persones ateses. El Gran Recapte: resultats, voluntariat i logística Resultats de la campanya • El Gran Recapte combina: - Recollida física d’aliments als supermercats. - Aportacions econòmiques a caixa o en línia. • Situació d’enguany: - Recollida física: es manté estancada, similar a l’any anterior. - Recollida econòmica: ha baixat clarament. «A la població no li agrada donar diners, prefereix donar aliments, i a nosaltres també ens agrada molt rebre aliments, però avui dia també són necessàries les aportacions econòmiques.» El paper clau del voluntariat • El Gran Recapte no seria possible sense voluntariat: - La presència de voluntaris als supermercats dobla la quantitat d’aliments recollits. - El voluntari recorda la campanya, dona informació, reparteix bosses i anima a participar. • Dinàmica al punt de recollida: - Molta gent entra al supermercat sense fixar-se en la campanya. - Un simple «Bon dia, recorda que avui és el Gran Recapte, vols una bossa?» fa que la persona hi participi. • Dificultats: - Hi ha pocs voluntaris als punts de recollida econòmica, perquè incomoden més que la donació física. Logística i magatzem • Circuit de recollida: - A moltes poblacions, les entitats locals recullen i es queden els aliments, evitant trasllats llargs fins a Girona. - A Girona ciutat i pobles del voltant sense entitat pròpia, tot el recollit va al magatzem central de Girona. • Transport: - Col·laboració de camions i empreses de transport que treballen gratuïtament. - No es pot recollir tot en un sol dia; part dels aliments es retiren al llarg de la setmana següent. - Les dades finals de quilos recollits s’allarguen fins a final d’any perquè sovint apareixen caixes oblidades en algun poble. • Gestió al magatzem: - Quan arriben, els aliments es pesen, es classifiquen i s’endrecen a les prestatgeries. - Aquesta classificació la fan voluntaris, i els productes recollits acostumen a cobrir fins a febrer-març. - Les entitats que s’han quedat producte en origen poden dir: «durant uns mesos no ens envieu llet o arròs perquè ja en tenim», cosa que ajusta el repartiment. Campanya «Bon Profit» i lluita contra el malbaratament Objectiu i formats de la campanya • Bon Profit és una campanya de sensibilització de llarg recorregut, no puntual com el Gran Recapte. • Missatge central: lluitar contra el malbaratament alimentari i aprofitar millor els aliments, especialment aquells que no són «macos» però sí perfectament consumibles. • Accions de difusió: - Autobusos de Girona amb un disseny on es veu una poma imperfecta i el missatge que pot esdevenir melmelada, pastís, acompanyament d’un plat, etc. - Banderoles penjades a capitals de comarca (ex.: Figueres) amb dades de malbaratament i missatges de conscienciació. Segons dades de la Generalitat: cada gironí llença 21,6 kg d’aliments l’any, l’equivalent a 112 € per persona. Educació i materials pedagògics • Desenvolupament de materials per a infants i escoles: - Joc de l’oca del malbaratament: • Els infants hi juguen i reben premi si aprofiten el menjar. • Si llencen aliments, cauen en caselles «negatives» (presó, retrocedir...), reproduint la lògica del joc clàssic. Receptari d’aprofitament: cuiners col·laboren gratuïtament aportant receptes per reaprofitar aliments (pomes tocades, sobres cuinats, etc.). Explicació clara de la diferència entre data de caducitat i data de consum preferent, perquè molta gent llença aliments per confusió. Impacte ambiental i canvi de mentalitat • Dades mediambientals aportades per la presidenta: - El Banc dels Aliments va aprofitar 1.661 tones d’aliments l’últim any. - Això suposa un estalvi de 2.626 tones de CO₂. • Sensibilització a les escoles: - El Banc té un departament específic que visita escoles i instituts per explicar: • La tasca del Banc dels Aliments. • La fam «de casa nostra», no només la fam al món. • Les conseqüències del malbaratament alimentari. • Canvi generacional: - Carme Casacoberta destaca que els infants i joves són cada cop més conscients: comenten a casa com aprofitar el menjar o tancar l’aixeta en temps de sequera. «Aquesta nova generació ja puja sent conscient del malbaratament i dels recursos com l’aigua.» Canvi en el perfil de les persones que reben ajuda El Banc no atén directament les persones • El Banc dels Aliments de Girona no té beneficiaris directes: - Distribueix els aliments a una xarxa d’entitats socials. - Són aquestes entitats les que fan atenció directa a les persones. • Tot i això, el Banc rep molta informació de tendència social a través de les entitats. Evolució del perfil de vulnerabilitat • Fa anys, el perfil era: - Persones en situació de pobresa molt marcada. - Posteriorment, es va ampliar amb persones migrades. • Actualment, el perfil s’està diversificant i «normalitzant»: - Gent del país que aparentment no diries mai que necessita ajuda. - Persones amb salari mínim o sous baixos que no poden cobrir habitatge + aliments. - Famílies afectades per separacions: • Un progenitor paga molts diners a l’altre i queda en situació precària. • O bé no rep la pensió i no arriba a final de mes. - Jubilats, especialment pagesos amb pensions molt baixes. «No és només la gent de fora, la gent de casa també ho necessita i el tipus de beneficiari està canviant.» • Referència a estudis d’entitats com Creu Roja, Càritas i l’informe Arope: - La bretxa entre rics i pobres augmenta. - El ric és més ric, el pobre més pobre. - La classe mitjana s’està enfonsant, i una part baixa cap a situacions de vulnerabilitat i dependència d’ajudes alimentàries. Xarxes de col·laboració amb altres bancs i estructura organitzativa Origen i xarxa internacional dels bancs d’aliments • Origen històric: - El primer banc d’aliments va néixer a Phoenix (Estats Units). - El segon a París i el tercer a Barcelona. • És freqüent que els fundadors siguin enginyers agrònoms: - Des del camp veuen quant menjar es fa malbé. - Intueixen la necessitat d’un sistema per aprofitar excedents que no es venen o es descarten. • Estructura de xarxa actual: - A nivell europeu: FEBA (Federació Europea de Bancs d’Aliments). - A nivell estatal: Fesbal. - A nivell català: Federació catalana de bancs dels aliments. • La relació entre bancs no és només informativa: - Es fan assemblees periòdiques (la presidenta viatja a Madrid per l’assemblea anual). - Es fan intercanvis d’aliments segons excedents i necessitats: • Girona té excés d’embotit. • A Galícia o altres zones del nord hi sobra conserva de peix. • Es fa xarxa per equilibrar dietes i recursos. - En crisis puntuals (ex.: Dana a València, o bancs amb molta pressió com Algesires), altres bancs donen suport específic. Funcionament tècnic del magatzem • El magatzem funciona com el d’una empresa logística: - Prestatgeries numerades. - Productes ordenats per tipus i per data de caducitat. • Programa informàtic compartit: - Tots els bancs d’Espanya utilitzen el programa Tribal. - Cada banc hi té: • Totes les entitats que atén. • El nombre de beneficiaris de cada entitat. • Informació de perfils: si hi ha nadons, adolescents, gent gran, etc. • Repartiment setmanal: - Dilluns i dimarts: preparació del material i de les comandes. - Dimecres i dijous: distribució dels aliments a les entitats. - Divendres: neteja i reorganització del magatzem. • Evolució interna: - Fa 11 anys, quan Carme Casacoberta va entrar, els albarans es feien a mà i s’ajustava la càrrega producte a producte. - El salt a Tribal va obligar a reestructurar el magatzem, numerar prestatgeries i sistematitzar per dates i tipologies. Voluntariat: perfils, dedicació i crida a participar-hi Tipus de voluntariat dins el Banc • Voluntariat de magatzem (logística física): - Càrrega i descàrrega de camions. - Classificació i col·locació dels aliments a les prestatgeries. - Preparació de lots per a les entitats. - Tasca física i presencial. • Voluntariat de gestió i direcció: - Coordinació de compres, escoles, visites, comunicació, etc. - Molta feina es pot fer des de casa amb ordinador. - Reunions periòdiques de coordinació (uns quants dies al mes). Dedicació i flexibilitat horària • No hi ha una exigència d’hores fixes setmanals: - Cada persona fa «el que bonament pot». - Es demana compromís amb la tasca assumida: si es pren una responsabilitat, la feina s’ha de complir. • Exemples: - Voluntaris de direcció: acostumen a fer uns dos dies a la setmana, ampliant molt en períodes com el Gran Recapte. - Hi ha voluntaris que estan quasi cada dia al magatzem, especialment el cap de logística, que hi dedica jornada completa. «No cal esperar estar jubilat per ser voluntari: una tarda lliure o un matí ja són una gran ajuda.» • El programa fa una crida explícita a nous voluntaris, tant per magatzem com per gestió. Origen dels aliments: donacions, llei del malbaratament i compres Donacions d’empreses i llei del malbaratament • Fins ara, moltes empreses donaven aliments voluntàriament: - Excedents de producció. - Errors d’etiquetatge o d’envasat. - Productes que no s’ajusten al pes o a l’estàndard comercial però són aptes per al consum. • Exemples de relació llarga i simbòlica: - La Fageda: al principi, el Banc els hi portava aliments per ajudar a arrencar el projecte; ara és l’empresa qui fa donacions al Banc. • Amb la nova llei del malbaratament, moltes empreses estan obligades a cercar un «pla B» per no llençar aliments: - El Banc dels Aliments és una de les sortides principals. - També hi ha acords amb cadenes perquè estableixin protocols de donació. Donacions de mermes de supermercats • El Banc coordina entitats locals amb supermercats per recollir mimbes (productes al límit de consum, fruita i verdura lletja, etc.). • Important: - El Banc no desplaça camions a tot arreu (no va, per exemple, a Puigcerdà expressament). - Es posen en contacte entitats del territori amb els supermercats perquè recullin 1–2 cops per setmana. - Les quantitats recollides s’informen al Banc per no duplicar repartiments. Compres i aliments frescos • El Banc compra aliments amb diners provinents de subvencions (sobretot de la Generalitat): - Productes que gairebé mai arriben per donació: • Ous. • Carn (ex.: pollastres congelats). • Peix congelat. • Fruita i verdura: - Sí que s’aconsegueixen mitjançant convenis amb productors i distribuïdors. Donacions de particulars • Hi ha benefactors individuals que aporten una quota mensual. • Avantatge fiscal: - Aquestes aportacions desgraven fins a un 80% a la declaració de la renda. Es remarca que és una bona manera d’ajudar i alhora recuperar part de l’aportació via fisc. Com ajudar: Nadal, donacions i contacte Accions especials per Nadal • Després del Gran Recapte, la necessitat no s’atura: - Moltes famílies passen el Nadal sense productes bàsics, més enllà dels aliments festius. • Maneres d’ajudar: - Donacions econòmiques a través de la plana web del Banc dels Aliments de Girona. - Donacions físiques d’aliments a través d’escoles o campanyes puntuals. - Les escoles fan sovint recollides especials de Nadal. • Campanya en preparació: - S’anuncia una gran acció solidària que es farà a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona. - Encara no se’n poden donar detalls, però s’explica que serà important i pensada per recollir aliments i fons. Voluntariat estable • A la web del Banc es pot: - Sol·licitar ser voluntari estable (un o dos dies a la setmana, o la dedicació que cadascú pugui). - Accedir a informació sobre campanyes i necessitats actuals. • Preocupació expressada: - Hi ha càrrecs i feines que només porta una persona; si aquesta persona emmalalteix, es genera un buit. - Per això es demana relleu i reforç de voluntariat. Dades de contacte • Telèfon: 972 223 463 • Correu electrònic: [email protected] (esmentat de manera abreujada al programa). • Web: Banc dels Aliments de Girona (des de la plana web es pot fer donatiu i oferir-se com a voluntari). Cloenda del programa i connexió amb el voluntariat en general • El programa es tanca: - Agraint la tasca de Carme Casacoberta i de tot l’equip del Banc dels Aliments. - Recordant que treballen per garantir l’alimentació bàsica de milers de persones a les comarques de Girona. • Avanç del proper esdeveniment de Voluntaris.cat!: - Celebració del Dia Internacional del Voluntariat al CaixaForum. - Participació d’Open Arms, que celebra 10 anys salvant vides al Mediterrani. - Testimoni d’una persona que relatarà el viatge a través del desert i el Mediterrani buscant una vida millor. • El programa finalitza amb la cançó «Mai ho podré oblidar», peça vinculada a la jornada del voluntariat i a les migracions forçades, que parla de: - La duresa del viatge. - La pèrdua de companys al mar. - La decepció d’arribar a un lloc on la llibertat no és ben acollida i «ningú em va voler donar la mà». La música reforça el missatge de solidaritat, memòria i compromís que travessa tot el programa.

  • L’Informatiu - episode art
    L’Informatiu
    19'

    L’Informatiu

    Visió general de l’episodi Informatiu complet de Girona FM amb l’actualitat de Girona ciutat i comarques: violències masclistes, eleccions al rectorat de la UdG, habitatge i ordenança de terrasses, polítiques socials (pla fred), gestió de residus, economia local, successos, projectes europeus i esport. Violències masclistes i 25-N Tema central inicial: compromís institucional per erradicar les violències masclistes, amb èmfasi en la violència digital. • Acte unitari del 25-N a l’Auditori Josep Irla, amb Ajuntament, Generalitat, Subdelegació del Govern espanyol i Diputació. • Manifest llegit pel col·lectiu Cultivant Igualtat, centrat en l’àmbit digital. “La violència digital té un impacte profund i sostingut en les víctimes, genera sentiments constants de por, culpa, vergonya, aïllament i indefensió.” Violència digital com a extensió de la violència masclista • Es remarca que l’àmbit digital no és aliè a la societat, sinó “un espai més” on es reprodueixen i amplifiquen les desigualtats estructurals. • Problemes principals: - Dificultat de moltes dones per posar nom al que viuen i manca de reconeixement social. - Normalització i invisibilització que impedeixen demanar ajuda i cronifiquen el malestar. - Recordatori que negar o minimitzar la violència digital també és violència. • L’acte inclou una taula rodona sobre què passa quan la violència traspassa la pantalla i té conseqüències fora de l’entorn digital. Debat de candidats al rectorat de la UdG L’informatiu recull les idees clau del debat entre els tres candidats a rector de la UdG: José Manuel Fernández-Real, Albert Ruda i Josep Calbó. Burocràcia, PDI i PTGAS José Manuel Fernández-Real: • Vol “teixir ponts” i posa el focus en reduir la càrrega burocràtica del personal investigador. • Proposa millorar els sistemes informàtics per agilitzar procediments i alliberar temps al PDI i al PTGAS. Albert Ruda: • Reclama assessorament i acompanyament específic als investigadors. • Critica que la UdG sigui “més papista que el Papa”: - El PDI està saturat per tasques administratives. - Defensa que el PDI no ha de ser un buròcrata, tot i reconèixer la necessitat de certes cauteles legals. - Denuncia capes addicionals de complexitat innecessària afegides per la pròpia universitat. Benestar estudiantil i vida universitària Fernández-Real: • Vol potenciar: - Beques més accessibles (nacionals i internacionals). - Espais verds i espais que inspirin. - Activitats que cohesionin la comunitat. - Acompanyament acadèmic des de l’entrada dels estudiants. Mobilitat entre campus i Hospital Dr. Josep Trueta Josep Calbó posa l’èmfasi en la comunicació interna i la cohesió dels campus: • Defensa que una bona comunicació física i interna afavoreix el sentiment de pertinença. • Proposta concreta: crear una línia de bus que connecti: - Els diferents campus de la UdG. - El Parc de Recerca i Innovació. - L’Hospital Dr. Josep Trueta. Campus de Salut 2031 i intel·ligència artificial • Els tres candidats coincideixen a veure el Campus de Salut 2031 com el projecte estratègic dels propers anys, tot i amb matisos diferents en la seva visió. • Sobre la intel·ligència artificial: - Coincideixen que cal un procés de reflexió sobre com integrar-la a la universitat. - Es mostren oberts a adaptar la tecnologia, però amb prudència. Calendari electoral a la UdG • El debat tanca la campanya electoral. • Dimecres: jornada de reflexió. • Dijous: votacions telemàtiques de 9 h a 18 h. Habitatge: evolució del lloguer a Girona i comarca Preu del lloguer a Girona ciutat • A Girona ciutat, el preu mitjà del lloguer és de 817 € mensuals. • Evolució recent: - –1,2 % al segon trimestre respecte al primer de l’any (petita baixada trimestral). - +4,6 % respecte al mateix període de l’any anterior (pujada interanual important). • Dades extretes de l’estudi periòdic de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona. Evolució al territori • Olot és el municipi on més pugen els preus: - Increment del 10 % en un any. - Lloguer mitjà: 579 € (59 € més que fa un any). • Figueres: pujada del 6,6 %. • Costa Brava: preus estabilitzats. Ordenança de terrasses i sancions a Girona Multes a terrasses de restauració • L’Ajuntament de Girona ha multat 16 terrasses per incompliments diversos: - No tenir llicència. - Ocupar més espai del permès. - Generar molèsties al veïnat. • Import de les sancions: entre 400 i 2.000 €. • Àrees afectades: Eixample, Devesa, Barri Vell, Mercadal i Sant Narcís. Tipus d’infraccions • Instal·lar la terrassa sense llicència. • Ocupar més superfície de la concedida. • Sorolls i molèsties al veïnat. • Incompliment d’horaris. • No respectar l’espai de pas de vianants. • Exhibir publicitat no autoritzada. Pla fred i atenció a les persones sense sostre Activació del pla fred a Girona • Aquest hivern s’activa el pla fred amb 133 llits per a persones sense sostre. • En episodis de temperatures extremadament baixes, s’afegiran 20 llits extra repartits entre La Sopa i l’antiga ONCE. • El pla s’activarà dilluns 20 i estarà en vigor fins al 30 d’abril. Situació de les persones sense sostre Lluc Salellas i Vilar, alcalde de Girona: • Explica que el nombre de persones al carrer és fluctuant. • Algunes persones que vivien en naus abandonades de la carretera de Barcelona han buscat altres espais similars, potser dins o fora de Girona, i per tant no entren en el recompte estricte de gent que dorm literalment al carrer. Inversions a La Sopa • Ajuntament i Diputació assumiran a parts iguals 400.000 € per reformar canonades i dutxes de La Sopa. • Paral·lelament, es licita un projecte d’anàlisi integral de l’edifici per: - Avaluar l’estat general de l’equipament. - Definir les intervencions de futur més enllà de les reparacions urgents. • L’alcalde reclama que la Generalitat assumeixi el lideratge en polítiques de sensellarisme, perquè l’Ajuntament no disposa de prou recursos, tot i valorar positivament l’implicació recent de la Diputació. Litigi urbanístic: Triangle del Ter • El Triangle del Ter, solar situat darrere l’auditori a Girona, quedarà tancat a partir de dijous 27 de novembre. • Una nova sentència judicial obliga l’Ajuntament a impedir el pas al terreny, enmig d’una batalla judicial per la propietat de la parcel·la. • Mesures previstes: - Delimitació física amb blocs de formigó. - Prohibició d’accés per mandat judicial, en el marc d’un procés de litigi en marxa. Gestió de residus i “turisme d’escombraries” Salt: nou model de recollida de residus • L’Ajuntament de Salt estudiarà un canvi de model de recollida de residus a partir del 2027, quan acaba l’actual contracte. • El municipi està analitzant l’eficàcia dels sistemes implantats als municipis veïns. Jordi Viñas, alcalde de Salt, a Girona FM: • Ja han començat a planificar quin model s’adapta millor a la idiosincràsia de Salt. • Han parlat amb tècnics i altres municipis que han implantat diferents sistemes de recollida. “Hem d’aprendre dels que han funcionat bé i del que no funciona bé, copiar allò que funciona i evitar el que no està funcionant en alguna de les ciutats del nostre voltant.” Impacte del model de Girona: turisme d’escombraries • Viñas reconeix que el nou sistema de recollida de Girona ha comportat un augment del turisme d’escombraries cap a Salt: - Veïns d’altres municipis porten residus a llocs on el sistema és menys restrictiu. - Aquest fenomen pressiona negativament el sistema de recollida de Salt. Economia local: factura electrònica i Verifactu Sessió informativa sobre Verifactu • Girona acollirà una sessió informativa sobre el sistema de gestió de factures Verifactu per a empreses i autònoms. • A partir del 2026, pimes i autònoms hauran de gestionar obligatòriament les seves factures a través de Verifactu. • L’Ajuntament organitza, amb l’empresa Imàtica, la jornada “Verifactu sí, Verifactu no”: - Data: dijous 27 de novembre. - Horari: de 18.30 h a 20.30 h. - Lloc: Palau de Fires de Girona. Objectiu de la jornada • Ajudar les empreses a: - Entendre com afectarà la nova normativa als seus negocis. - Conèixer les solucions tecnològiques disponibles per adaptar-s’hi de manera eficient. Accessibilitat i serveis socials: nova seu de l’ONCE • L’ONCE reestrena la seva agència de Girona al carrer Emili Grahit, 26, després d’una reforma integral. • Característiques principals: - Aplicació de criteris d’accessibilitat universal. - Una de les primeres oficines de l’Estat que integra de forma global la nova identitat corporativa del grup social ONCE. • L’espai es vol posicionar com a referent d’accessibilitat i atenció a tots els usuaris. Seguretat i successos a les comarques Pla de xoc a l’oci nocturn de Palamós • A Palamós s’han detingut 4 adults i 7 menors en el marc d’un pla de xoc policial a les zones d’oci arran de diverses baralles. • Mesures adoptades: - Intensificació de la presència policial els caps de setmana. - Identificació i denúncia de persones per alterar l’ordre públic. - Detenció de tots els implicats en les batusses d’octubre. • Segons l’Ajuntament, s’ha aconseguit una reducció de les incidències. Explosió en una llar de foc a Maçanet de Cabrenys • Dues persones ferides després d’una explosió a la llar de foc d’una casa de planta baixa i dues plantes, a Maçanet de Cabrenys. • Intervenció dels Bombers de la Generalitat: - A l’arribada, no hi havia incendi actiu. - Es va apagar la llar de foc, revisar, ventilar i precintar l’espai. - Danys a portes i finestres. • El Sistema d’Emergències Mèdiques va atendre els ferits. Conflicte polític al ple de Ripoll • A Ripoll, els regidors de l’oposició han abandonat el ple i acusen l’alcaldessa Sílvia Orriols (Aliança Catalana) de xantatge. • Motiu del conflicte: - Votació de la primera relació de llocs de treball del consistori. - La mesura beneficiava el 80 % de la plantilla i suposava un cost de 400.000 € en 7 anys. • Els grups de l’oposició: - Denuncien manca de temps i marge per fer aportacions. - Estaven disposats a abstenir-se per respecte als treballadors i permetre que tirés endavant. • Posició de l’alcaldessa: - Va exigir que l’aprovació fos per unanimitat en aquell mateix ple. - Va advertir que, si no, la proposta quedaria “en un calaix” per manca de corresponsabilitat. • Davant d’això, l’oposició va decidir abandonar el ple després d’una hora de debat. Recerca i salut: nova vacuna intranasal contra la grip • L’IPRA (esmentat com IPRE a l’àudio) participa en un consorci europeu per desenvolupar una vacuna intranasal contra la grip. Característiques del projecte • Objectiu: obtenir una vacuna amb protecció més àmplia i duradora. • Diferència respecte a les vacunes actuals: - No se centrarà només en les soques estacionals. - Estarà orientada a soques amb potencial pandèmic. • Paper de l’IPRA: - Producció en massa del vaccí. - Tasques de recerca i desenvolupament. • El consorci ha presentat la proposta a les administracions europees i aspira a ser seleccionat dins el programa EU4Health de la Comissió Europea. Neu i turisme: obertura anticipada de Masella • L’estació d’esquí de Masella obre aquest dimecres amb: - 6 pistes operatives. - 11 km esquiables. • Esdevé la primera estació del Pirineu a obrir aquesta temporada. Factors que ho han fet possible • Fred intens i últimes nevades. • Inversions importants a la xarxa de neu produïda fetes durant l’estiu. • Gruixos de neu d’entre 30 i 35 cm. • L’estació anirà obrint més pistes i remuntadors de forma progressiva. • Aquest cap de setmana també està previst que obri Baqueira Beret. Cultura i patrimoni: nou Museu Arqueològic de Banyoles Reobertura del Museu Arqueològic Comarcal • Banyoles inaugurarà el renovat Museu Arqueològic Comarcal el 12 de desembre. • S’ha fet una reforma integral de l’equipament i s’estrena una museografia nova. Programa d’actes • 12 de desembre (17.00 h): - Acte institucional de reobertura. - Visita guiada pel museu. • 13 de desembre: - Acte obert a tota la ciutadania. • Fins al 4 de gener: - Portes obertes perquè tothom pugui visitar el nou espai. Campanya “La mare que em va parir” • El consistori impulsa la campanya “La mare que em va parir” per promocionar el museu. • Es presenten les figures de dues dones: - Una neandertal. - Una homo sapiens. • Ambdues s’han reconstruït a mida real i formen part del relat expositiu del museu. Esports: Spar Girona a l’Eurolliga • L’Spar Girona juga avui contra el Bourges francès i vol tancar la primera fase de l’Eurolliga amb ple de victòries. Situació esportiva • Balanç actual de l’Spar Girona: 5 victòries en 5 jornades (5-0). • El Bourges és segon del grup, amb 3 victòries i 2 derrotes. • Objectiu de les gironines: situar-se 6-0 abans de la següent fase. • Es recorda que cada resultat compta, perquè els marcadors contra equips classificats s’arrosseguen a la següent fase. Declaracions i baixes Marta Canella, jugadora de l’Spar Girona, remarca: • La bona dinàmica de l’equip i les ganes de competir. • La dificultat de repetir el que va passar a Girona i la necessitat d’anar a lluitar el partit a França, sabent que el Bourges voldrà fer un pas endavant. • Baixes destacades: - Laura Peña (principals absència). - Chloe Bibby, encara en procés de recuperació. • El partit es jugarà avui a partir de les 20.00 h. Conclusió L’informatiu ofereix una panoràmica completa de l’actualitat gironina i comarcal, combinant: • Compromís institucional contra les violències masclistes i especial atenció a la violència digital. • Debat estratègic sobre el futur de la UdG, la burocràcia acadèmica i el Campus de Salut 2031. • Temes urbans i socials clau: habitatge, ordenança de terrasses, pla fred i gestió de residus. • Casos de seguretat, projectes científics europeus, turisme de neu i renovació del patrimoni cultural. • Tancament amb l’agenda esportiva d’un equip referent com l’Spar Girona.

  • Els 4 Rius - episode art
    Els 4 Rius
    49'

    Els 4 Rius

    Resum general Episodi d’Els 4 Rius a Girona FM amb tres blocs principals: Celebració dels 6 anys de Girona FM i records de la ràdio Entrevista a Vicenç Villatoro sobre la novel·la Polonesa: Guerra Freda, espies i identitat Secció amb la coach Anna Colomer sobre com viure el dol durant les festes de Nadal L’episodi combina to celebratiu i de proximitat amb una conversa literària molt reflexiva sobre identitat i veritat, i tanca amb una secció emocional i pràctica sobre gestió del dol en dates assenyalades. 1. 6 anys de Girona FM i memòria de la ràdio Aniversari de l’emissora • Es recorda que fa sis anys (26 de novembre de 2019) es va inaugurar l’estudi de Girona FM al carrer Jaume Balmes, 15, amb una entrevista de Jordi Grau a l’aleshores alcaldessa Marta Madrenas. • Els locutors posen èmfasi en: - La ràdio com a servei públic municipal i de proximitat. - Les aventures, la confiança i fins i tot les amistats que s’han anat generant. "Intentarem seguir al peu del canó amb totes aquelles històries a cau d’orella." Arnau Vila com a “història viva” • Es destaca que Arnau Vila hi era el primer dia i encara hi és, convertit en una mena de figura persistent de la casa. • Recorden l’entrada de diversos membres de l’equip, com en Pau el 2021, i el propi presentador que va arribar el 2023, just per Sant Narcís. • Expliquen una anècdota: el programa havia de començar un 13 de dilluns, però es va endarrerir perquè el presentador va perdre la veu per nervis i va acabar anant a urgències a les 5 del matí, escrivint al metge que “treballa a la ràdio i avui ha de treballar però no té veu”. Mirada al futur i to festiu • Bromejen amb celebrar futurs aniversaris amb una festa grossa, fins i tot a l’Auditori-Palau de Congressos. • Sintonitzen música i encaren el programa com un dia especial, però mantenint el to habitual de magazine. 2. Entrevista a Vicenç Villatoro: Guerra Freda, espies i identitat Presentació de Polonesa • Arriba a l’estudi Vicenç Villatoro per parlar de la seva novel·la Polonesa, una novel·la d’espies ambientada el 1991, en el moment final de la Guerra Freda. • Es remarca el context: - Caiguda del sistema soviètic - Canvi d’era i reestructuració geopolítica - La idea que “la història la van escriure els guanyadors” • L’autor presenta el llibre aquell vespre a la Llibreria 22 de Girona amb Jordi Grau. “Tall i salsa”: la seva idea de novel·la Villatoro explica la seva concepció literària a partir de dues capes: • El “tall” (el fons): - De què vols parlar realment: identitat, reflexió personal, qui som. • La “salsa” (la forma/gènere): - Espies, misteri, ambients de Guerra Freda - Intriga, trama, cops d’efecte propis del gènere "Jo volia fer una novel·la en un cert sentit de pensament, però la salsa dels espies li dona gustillo." • Compara amb altres casos: - Novel·la realista social que es fa més llegidora posant-hi salsa de novel·la negra. - 1984 d’Orwell: no és tant ciència-ficció com novel·la política antistalinista que utilitza un marc futurista. Guerra Freda com a “guerra mundial” i nou model de conflicte • Villatoro defensa que la Guerra Freda és, de fet, una mena de Tercera Guerra Mundial: - No hi ha enfrontament directe entre Estats Units i URSS, sinó guerres per interposició. - Escenaris: Vietnam, Pròxim Orient, Àfrica… com si juguessin simultàniament a “24 taulers d’escacs”. • El factor determinant: la bomba atòmica (Hiroshima i Nagasaki), que fa impossible una guerra “com les d’abans” sense destrucció total. "En comptes de tirar-nos armes nuclears entre soviètics i nord-americans, ho farem tirant-nos trets al Vietnam." • Avisa que, des d’aleshores, totes les guerres tenen quelcom de “fred”: interessos geopolítics que es projecten lluny del centre de poder. Biografies trencades: Polònia, jueus i espies La novel·la es construeix sobre personatges amb identitats complexes: • Protagonistes: - Un espia israelià que torna a Varsòvia - El seu interrogador rus, que havia estat comunista • Tres capes d’identitat: - Polònia: un país literalment desplaçat després de la Segona Guerra Mundial (fronteres que es mouen cap a l’oest, territoris que deixen de ser polonesos i d’altres que passen a ser-ho). - Identitat jueva: sovint viscuda entre la pertinença nacional i la pertinença religiosa/cultural. - Identitat política (comunista, israeliana, russa, etc.). "Els polonesos ho poden tenir perquè Polònia és un país que el van canviar de lloc entre la Segona Guerra Mundial i la Tercera." • L’autor hi vincula exemples històrics i literaris com Primo Levi i la persecució dels jueus, subratllant com la identitat pot arribar a ser una condemna (t’etiqueten i et maten per una cosa que potser tu ja no sents com a central). La gran pregunta: “Qui carai som?” La conversa deriva cap a una reflexió filosòfica sobre la identitat: • Cada persona té múltiples etiquetes possibles: - professió, equip de futbol, nacionalitat, religió, ciutat, etc. • No totes pesen igual: sempre hi ha identitats “de base” on recolzem més fort els peus. • Dues vies per ser qui som: - “De fàbrica”: allò que sembla que “ens toca” i no podem canviar. - Per tria: decisions vitals (ser més del pare o de la mare, més d’aquí o d’allà, més ideologia, religió o terra). • L’autor connecta amb debats recents a Catalunya: - Procés independentista i identitat nacional (qui vota què en funció de què se sent). - Identitat de gènere, un debat que pràcticament no existia quan va començar a escriure el llibre i que ara és central. "La pregunta aquesta de ‘què carai soc?’ ens l’hem fet tots un dia o altre." Ritme de gènere: espies sí, però sense “James Bond” • Villatoro aclareix que és una novel·la d’espies amb ritme i intriga, però no un thriller espectacular: - “Més Graham Greene i Le Carré que Forsyth”: més introspecció i moral que gadgets i persecucions. - Hi ha trama, sorpreses i cops d’efecte, però el centre és el conflicte interior dels personatges. • Objectiu: satisfer tant qui busca “tall” (reflexió) com qui busca “salsa” (intriga), sense enganyar el lector. El joc de la mentida: l’espia espiat Una de les grans idees que creix durant l’escriptura és el paper de la mentida: • L’espia és, per definició, un mentider professional: - Viu en una identitat falsa. - Enganya constantment per complir la seva funció. • Precisament per això és extremadament vulnerable a ser enganyat: "Qui viu immers en la mentida és algú que vol enganyar, però algú que té unes possibilitats de ser enganyat infinites." • Es parla del contraespionatge, l’espia espiat i manipulat, i es recorden casos reals d’agents dobles enganyats per encadenaments de mentides. • El presentador fa el paral·lelisme amb l’actualitat, on vivim envoltats de mentides, rumors i fake news que esquivem “com bales de Matrix”. Veritat, versemblança i mitjans Villatoro entra a un terreny quasi assagístic: • Defensa que sí que existeix la veritat i la mentida, més enllà del relativisme radical (Foucault, etc.): - Exemple: “El Barça va perdre 3-0” és un fet que només pot ser veritat o mentida. - En canvi, “el Barça va jugar molt bé” és opinió. • Denuncia un canvi cultural preocupant: - Cada cop importa menys si una cosa és cert o fals, i més si és versemblant (coherent amb el nostre prejudici o “marc mental”). - Això era propi dels escriptors (“que la ficció sigui creïble”), però ara s’estén a la política, la informació i el debat públic. "No ens importa si les coses són certes o falses, sinó si són versemblants." • Alert sobre la confusió entre notícia/fet i opinió als mitjans: - Reivindica recuperar la vella distinció periodística. Qui escriu la història: relats i victòries • Es discuteix la frase clàssica “la història l’escriuen els guanyadors”. • Villatoro hi dona un gir contemporani: "Si el relat passa a ser més important que els fets, qui escriu la història passa a ser el guanyador. Com jo l’escric, jo em faig guanyador." • Així, el protagonisme del relat per sobre del fet converteix els bons narradors (polítics, estats, mitjans) en nous guanyadors simbòlics. Tancament de l’entrevista • Anuncien l’acte a la Llibreria 22: queden a dos quarts de 7 per la trobada prèvia i a les 7 comença la presentació de Polonesa amb Jordi Grau. • Bromejen amb el fet que sigui la “segona vegada” de Villatoro al programa i deixen oberta una tercera visita quan publiqui una nova obra o, simplement, per passejar per Girona. 3. Dol i Nadal: conversa amb la coach Anna Colomer El Nadal com a amplificador del dol • S’introdueix la secció amb Anna Colomer, coach de referència del programa, per parlar del dol en temps de Nadal. • Idees clau: - El Nadal és, per defecte, una època de reunions familiars, il·lusió i retrobaments. - Justament per això, quan falta algú estimat, el dolor es reactiva i s’intensifica. - Anuncis com el famós “vuelve a casa por Navidad” poden ser especialment dolorosos per a qui ha perdut algú. "El Nadal ja per si sol és un moment de retrobament… i quan falta una de les persones estimades, això fa mal." Cada dol és únic: respecte absolut a la manera de viure’l • Colomer recull la idea que tots som iguals davant de la mort, però cadascú viu el dol de manera diferent. • Aspectes importants: - No invalidar mai el procés de ningú. - Evitar frases simplificadores com “va, no passa res, recorda-ho amb alegria” quan la persona encara està en ple dolor. - Entendre que el Nadal pot fer aflorar el dol amb més força que en el dia a dia. Com encarar el primer (o primers) Nadals sense aquella persona 1. Permetre i expressar les emocions • Primordial: no fer-se el fort ni negar el que sentim. • Recomanacions: - Posar nom a les emocions (tristesa, enyorament, ràbia). - Verbalitzar el que ens passa amb la família o amics. - Entendre que amagar-ho sovint ho intensifica. "Si estem tristos per una pèrdua, poder-ho expressar, posar-li nom, verbalitzar… és bàsic." 2. Canviar rituals i escenaris (si ajuda) • Una estratègia possible és modificar la manera de celebrar: - Si sempre es feia el Nadal a casa dels pares, provar a fer-lo a casa d’un germà, en un restaurant o fins i tot marxar de viatge. - Canviar l’entorn pot alleujar la sensació de “cadira buida” i fer menys punyent la comparació amb anys anteriors. • Però Colomer insisteix: no hi ha receptes universals. - Si la persona prefereix passar el Nadal sola i en calma, també s’ha de respectar. - Es pot negociar altres dates (per exemple, quedar el 31 o l’1) per no perdre el contacte familiar. 3. Rituals per mantenir viu el record • Importància de distingir entre: - La persona, que mor físicament - L’amor i el record, que poden perviure "Les persones morim, però el que no mor mai és l’amor." • Propostes de rituals: - Deixar la cadira i el plat com si la persona hi fos (si no fa massa mal als presents). - Posar una fotografia al lloc de la taula o al costat de l’arbre de Nadal o el pessebre. - Mantenir costums que aquella persona feia (com cantar nadales) com a forma d’homenatge. • El presentador comparteix un cas real d’una família que deixa la cadira i el plat de l’àvia al seu lloc: Colomer ho veu positiu si la família ho viu com un consol i no com una tortura. 4. Primer any, segon any… el temps no “cura” sol • Es parla de la idea que “el temps ho cura tot” i Colomer la matisa fortament: - El temps no retorna la persona ni “borra” la pèrdua. - El que pot passar amb el temps, si es treballa el dol, és que el dolor es transformi en record amb enyorança però sense ferida oberta. • Remarca que hi ha un trencament interior molt fort quan mor algú proper, i que cadascú trigarà més o menys a transitar-lo. Gestionar culpa, tristesa i pressió social del “Nadal feliç” • Sovint hi ha un component de culpa: - Sentir-se malament per riure o gaudir quan falta algú. - Pensar que “no toca” estar bé o divertir-se. • Colomer recomana: - Acceptar que es pot plorar i riure alhora, literalment. - No demanar perdó per emocionar-se: plorar a taula, si cal, és legítim i els altres han d’entendre-ho. "No hem de demanar perdó per poder expressar les nostres emocions." • També critica la pressió comercial i social que idealitza el Nadal com una època només d’alegria, invisibilitzant: - Dol - Soledat - Persones que voldrien que el Nadal “passés de pressa” perquè ho viuen com un mal tràngol. La mort com a tabú i la necessitat de parlar-ne • Colomer apunta que la mort continua sent un tema tabú: - Se’n parla poc i superficialment. - Costa compartir obertament com vivim la pèrdua. • A la vegada, assenyala que hi ha una major presència d’intel·ligència emocional en molts àmbits, però que encara falta molt camí perquè la societat integri la mort i el dol com a parts naturals de la vida. • Defensa que parlar-ne i gestionar-ho emocionalment és clau per no acabar odiant el Nadal ni quedar atrapats en un patiment crònic. Tancament de la secció • El presentador remarca la idea que “també es pot plorar amb un somriure”. • Intercanvien bons desitjos de Bon Nadal i Bon Any Nou, tot recordant que ja no es tornaran a veure al programa fins passat Reis. • Entre bromes, comenten què els portaran els Reis (regals o carbó), mantenint el to humà i proper. 4. Idees principals a emportar-se Sobre la novel·la Polonesa i la identitat • Polonesa és una novel·la d’espies amb profunditat filosòfica sobre la identitat en temps de canvi geopolític. • La Guerra Freda es presenta com a model de guerra global “freda” que anticipa molts conflictes actuals. • La identitat és un mosaic de capes (nacional, religiosa, política, personal) que pot ser font de sentit però també de condemna. • Vivim en una època on el relat i la versemblança tendeixen a pesar més que la veritat dels fets, amb implicacions per a la política, els mitjans i la memòria històrica. Sobre el dol en temps de Nadal • El Nadal amplifica el dol perquè fa més visibles les absències. • Cada persona té dret a viure el dol a la seva manera: no hi ha receptes ni calendaris universals. • Clau per cuidar-se: - Expressar emocions i no amagar-les - Buscar rituals que mantinguin viu l’amor i el record - Modificar o mantenir tradicions segons el que ajudi més - No sentir-se culpable per plorar, riure o combinar-ho • Parlar de la mort i del dol amb naturalitat ajuda a no cronificar el patiment i a trobar una nova manera de viure les festes amb la persona present en el record. Interlocutors • Saïd Svai (presentador d’Els 4 Rius) • Arnau Vila • Vicenç Villatoro • Anna Colomer Tags [

  • La tertúlia de Girona FM - episode art
    La tertúlia de Girona FM
    54'

    La tertúlia de Girona FM

    Resum general del programa La tertúlia de Girona FM d’avui gira sobretot al voltant de l’habitatge, el sense llarisme i la necessitat de planificació metropolitana i transformació urbana a Girona i el seu entorn. A partir d’un comentari inicial sobre el fred d’hivern, els tertulians deriven cap a la vulnerabilitat energètica, la manca d’habitatge assequible i les limitacions estructurals de les polítiques públiques. Hi intervenen tres veus amb trajectòries complementàries (política, social i comunicació), que aporten diagnòstic de llarg termini, experiències personals de gestió i reflexions sobre com s’hauria de governar la ciutat: no només gestionant el dia a dia, sinó transformant-la amb visió estratègica, cooperació i planificació compartida. 1. Presentació, to de la tertúlia i context inicial Participants i to del debat • Presentador: Jordi (conductor de La tertúlia de Girona FM). • Convidats: - Cristina Andreu (pedagoga i exregidora d’Urbanisme i Habitatge, amb llarga trajectòria en polítiques socials i de la Fundació Sergi). - Àngel Guirado (psicòleg, president del Col·legi de la Psicologia de Girona, exregidor i exdirector de serveis territorials d’Ensenyament). - Antoni Iglesias (comunicador i consultor, fundador d’Iglesias Associats). El programa comença amb un to distès i personal, parlant de salut, de la dificultat de “no saber dir que no” i de l’ús de llistes per gestionar el temps. De seguida, però, el debat s’enfoca cap a temes socials de fons. Aniversari de Girona FM i entrada en matèria • Es recorda que fa sis anys que Girona FM va començar les seves emissions, just després d’una pandèmia que “ho va canviar tot”. • Es posa en valor la comunitat de la Gironina (nom amb què s’identifica l’emissora) i el paper de la ràdio local. A partir de la conversa informal sobre el fred i la quotidianitat, el diàleg es desplaça cap a la vulnerabilitat energètica i residencial. 2. Fred, vulnerabilitat energètica i sense llarisme Del fred d’hivern al pensament sobre la pobresa • Es comenta la primera nit de fred intens (fins a -3 ºC a les hortes de Santa Eugènia) i la sensació que “ara sí que ja toca el fred d’hivern”. • La Cristina fa el gir cap a la vulnerabilitat energètica: - Recorda el cas recent de quatre morts en una casa a Andalusia possiblement per mala instal·lació de gas. - Pensa en les persones que no poden mantenir una temperatura mínima de confort o viuen al carrer. - Comparteix una reflexió domèstica: el seu fill li diu “mare, encens la calefacció… i quina sort que nosaltres la podem encendre”, cosa que li fa pensar en qui no té aquesta sort. • La conversa s’amplia al context internacional: - Referència a Ucraïna i als bombardejos sobre instal·lacions energètiques, amb la pregunta de quina fredor extrema pot patir la població sense energia. Augment del sense llarisme i límits dels recursos actuals • Es constata que ha crescut la població en situació de sense llarisme i que els recursos són insuficients: - Es diferencia entre: - Una petita part de persones que volen viure al carrer, sovint amb transtorns de salut mental associats. - Una gran majoria que no ho voldria i que necessita ajut real. • Es destaca la situació de La Sopa, l’únic equipament d’acollida nocturna de la demarcació de Girona: - Fa anys que està saturat. - Fa temps que es parla de crear un altre centre; l’alcalde de Girona (no es menciona el nom, però es remet a la posició oficial) ha expressat acord amb la idea, però obrint la porta que no sigui necessàriament dins la ciutat de Girona. • Problemes clau per abordar el sense llarisme: - Calen espais on acollir les persones. - Cal que vulguin anar-hi (treball d’acompanyament social i confiança). - Cal personal especialitzat. - Tot plegat requereix pressupost i planificació interadministrativa. "Girona no pot actuar com a captador de tota la situació d’emergència... és l’únic lloc on poden trobar operació fred i un plat calent, i això genera un efecte de concentració". • Es critica que Diputació i Generalitat no exerceixen prou el seu paper i que Girona acaba suportant una càrrega desproporcionada, amb més d’un milió d’euros anuals destinats a polítiques per a persones sense sostre, una xifra molt alta per a un ajuntament d’aquesta mida. 3. Crisi d’habitatge: diagnòstic estructural i factors clau Manca de planificació històrica i parc públic insuficient La Cristina introdueix un bloc molt estructurat a partir de la jornada Repensem Girona, centrada en habitatge i on va intervenir la Carme Trilla. • Qüestions fonamentals que s’hi van exposar: - Manca de planificació en habitatge que ve de lluny (es remunta a època de la Generalitat de Pujol). - Es van fer intents amb els tripartits per posar al dia el parc públic, però la crisi econòmica i altres factors ho van frenar. - El parc d’habitatge públic és avui totalment insuficient. • Error en les projeccions demogràfiques: - Les previsions es basaven en el creixement vegetatiu (que fins i tot pot ser negatiu). - No es va anticipar l’arribada d’un fort flux migratori que impacta de cop i immediatament en la necessitat d’habitatge. - Fins al 2006-2007 hi havia fins i tot més oferta que demanda; amb la crisi, es paralitzen promocions i després arriba aquest augment sobtat de població. Especulació, mercat tensionat i absència d’oferta • S’ha utilitzat l’habitatge com a bé d’especulació, no com a dret, generant: - Puja de preus. - Exclusions d’accés, fins i tot amb producte disponible però inassolible per preu. - I ara un escenari encara pitjor: ni hi ha producte ni es pot pagar el que hi ha. • L’Àngel resumeix-ho amb una imatge clara: - Tenim una Catalunya de 8,1 milions d’habitants amb serveis pensats per a 6,5 milions. • Comparació amb països del centre d’Europa: - Allà hi ha percentatges molt alts d’habitatge públic, gestionats directament per l’administració. - Aquí l’esforç que caldria fer per apropar-nos-hi és enorme, i la col·laboració público-privada actual sovint dóna lloc a infraestructures dèbils perquè el sector privat vol mantenir marges de benefici molt alts. Grans tenidors vs petits propietaris i turisme • Es planteja la necessitat de diferenciar clarament: - Grans tenidors que fan negoci i especulen amb molts pisos. - Petits propietaris que tenen un pis comprat fa anys que els ajuda a complementar la pensió. • El fenomen de l’habitatge turístic: - Considerat un ús no residencial d’alt rendiment, que s’insereix de ple en la lògica especulativa. - Afecta sobretot zones cèntriques i atractives, però també arriba a barris com Santa Eugènia. • Aparició o ressorgiment de llits calents i lloguer per habitacions o fins i tot per llit: - Es recorda un bloc de pisos a la avinguda Santa Eugènia fa 15-20 anys amb pisos de “llit calent” 24 hores. - No és un fenomen nou, però s’estén de manera accelerada. Crítica política en clau escalable L’Antoni fa una lectura molt crítica, “de ciutadà”: • Denuncia de manera escalable (Ajuntament, Govern català, Govern espanyol, Europa) la falta de previsió i de polítiques d’habitatge: - S’han seguit polítiques molt liberals, amb un esperit de dretes fort. - Però també responsabilitza els governs d’esquerres, que no han reaccionat com calia. • S’ha abandonat l’habitatge social com a prioritat: - Fa dècades que es construeix molt menys parc públic. - Es critica que tots els governs (actual i anteriors) han fallat en la planificació mínima. "La política no s’ha de gestionar, s’ha de transformar. Jo no vull polítics que gestionin la meva ciutat, vull que la transformin". • Una proposta recurrent: convertir baixos comercials en habitatges: - Ho reivindica com a mesura ràpida i possible amb canvis legislatius. - Recorda que aquesta idea fa anys que es repeteix però costa molt implementar-la per traves normatives. 4. Experiències concretes de política d’habitatge De la Fundació Sergi a la Generalitat: la trajectòria de la Cristina La Cristina aporta un relat de 25 anys d’experiència en habitatge social: • A finals dels 90, des de la Fundació Sergi (1997), ja s’alertava de discriminacions en l’accés a l’habitatge per a: - Persones immigrades. - Gent gran amb pensions baixes. - Dones amb fills a càrrec (famílies monoparentals). • A partir d’aquest diagnòstic, promou diverses eines: - Àrees de tanteig i retracte per recuperar parc d’antics habitatges de protecció oficial i garantir equilibri territorial. - Propostes a ajuntaments com Girona, Blanes, Lloret, Olot, etc. per avançar en aquesta línia. - Resultat: cap ajuntament (de cap color polític) va voler aprofitar aquests instruments. • Davant la inacció, la Fundació impulsa instruments innovadors: - Primera borsa d’intermediació d’habitatge a l’Estat (any 2000), per mediar entre petits propietaris i col·lectius vulnerables. - Masoveria urbana, que després la Generalitat li demana que ajudi a desplegar. • Al Govern català (amb Carme Trilla), impulsen: - Ajuts al lloguer. - Recuperació de promocions de protecció oficial de lloguer (i no de compra-venda). - Creació de les Àrees Residencials Estratègiques (ARE), que simplificaven tràmits per generar habitatge en temps rècord. Canvi de rumb a l’Ajuntament de Girona (2019) • En entrar al govern municipal el 2019, la Cristina troba una partida d’habitatge ridícula: - Només 50.000 € en un context d’“emergència habitacional”. • Amb un nou pacte (Esquerra, PSC i suports externs), s’aconsegueix: - Passar a 1 milió d’euros anuals en inversió en habitatge (no despesa corrent). - Activar tot el sol disponible amb convenis amb Incasòl, Fundació Sales i altres actors. • Resultat esperat d’aquest esforç: - Generar 200 habitatges a curt termini, - 400 més a mig termini, - Fins a 800 habitatges socials o assequibles en pocs anys. • Es recorda també la feina històrica del Patronat de la Santa Creu: - Creació de nombrosos pisos (per exemple, a la zona de Sant Ponç i Can Gibert del Pla). - Nous projectes a Vilablareix per a més de 100 pisos, alguns pensats per a gent gran. Necessitat de visió metropolitana i reequilibri territorial • Es planteja que la solució no pot ser només a Girona ciutat: - Cal pensar en àrea urbana/metropolitana: Salt, Vilablareix, Fornells, Quart, Cassà, etc. - Construir habitatge en municipis veïns genera moviments de població que poden alliberar pisos a Girona. • Exemples de cooperació recent: - Fornells disposat a cedir sòl per fer aparcament dissuasiu i millorar mobilitat. - Coordinació amb Salt per ampliar la Girocleta i millorar transport públic. • Problema amb Incasòl: - Segons la Cristina, no fa habitatge en municipis on “no li surten els números” (com Fornells). - Es considera un contradicció greu per a un ens públic que hauria de prioritzar precisament aquests casos. - D’aquí neix un concurs públic comarcal perquè promotors privats s’interessin per fer habitatge social en diversos municipis. 5. Transformació urbana, àrea urbana i mobilitat Transformar vs gestionar: ideologia i consensos bàsics • L’Àngel desenvolupa el concepte de transformació de ciutat: - No n’hi ha prou amb “gestionar”; cal detectar dinàmiques socials, preveure-les i planificar. - Tota transformació té una base ideològica (on poses les prioritats: parcs, equipaments, habitatge social…). • El Jordi introdueix una idea: hi ha temes (com l’habitatge) on tothom hauria d’anar a l’una, superant ideologies. - Reconeix que a la pràctica això no passa. • Es posa com a exemple el pacte de govern a Girona (considerat per alguns “antinatura”) on forces ideològicament diferents han estat capaces d’arribar a acords en matèria d’habitatge i regulació d’habitatges d’ús turístic. Les quatre condicions per a una política transformadora La Cristina formula un marc sintètic de condicions per a la transformació urbana: Cooperació ciutadana • No es pot transformar una ciutat sense implicar la ciutadania. • Les transformacions comporten canvis culturals; si no hi ha participació, hi ha rebuig. Cooperació público-privada • El sector econòmic pot ser motor de transformació i sovint va per davant de l’administració. • No és “l’enemic” per definició; l’enemic és qui especula o actua malament, sigui públic o privat. Flexibilitat administrativa • L’administració ha d’estar al servei del ciutadà, no al revés. • Sense simplificar tràmits i procediments, moltes inversions es perden o s’endarrereixen. Finançament suficient i ben gestionat • Sense diners no es pot fer res, però també es poden perdre fons per no estar administrativament preparats. • Cal alinear recursos, participació i bona gestió; si no, la llei més avançada queda en paper mullat. "Podem fer la nova llei de barris que vulgueu, però si aquestes quatre coses no estan harmonitzades, no cal que ens hi posem". Exemple: el nou Trueta i la simplificació de tràmits • Es posa com a cas pràctic el procediment urbanístic per al nou Hospital Trueta a Salt: - Un expedient encallat durant anys s’ha pogut desencallar en vuit mesos quan s’ha considerat estratègic i urgent. - Això demostra que, quan es vol, es pot accelerar la maquinària administrativa. • Es recorda l’experiència de les ARE (Àrees Residencials Estratègiques) del 2009-2010: - Van ser possibles gràcies a una simplificació extraordinària dels procediments. - Tot i no ser una panacea, van permetre activar molt habitatge en poc temps. Mobilitat i àrea urbana de Girona • Es parla d’àrea urbana/metropolitana de Girona: - Tradicionalment, s’ha considerat fins a Salt, Vilablareix, Quart, Fornells, Cassà, etc. - L’objectiu és optimitzar recursos i fer la ciutat més sostenible, no només ecològicament sinó també en serveis. • El nou Pla de Mobilitat Urbana de Girona: - La Cristina explica que s’ha treballat colze a colze amb alcaldes i alcaldesses de l’àrea urbana. - Malgrat tensions històriques entre Girona i municipis veïns, ara s’han trobat moltes complicitats. • Mesures concretes ja en marxa o planificades: - Ampliació de la Girocleta fins a Salt (tres estacions el 2026, amb previsió d’ampliar a sis). - Incrementar la freqüència de transport públic amb Fornells i Vilablareix. - Creació d’aparcaments dissuasius als afores (per exemple, a Fornells) per reduir el trànsit que entra a Girona. • Lligam mobilitat-habitatge: - Construir habitatge a l’àrea urbana només té sentit si va acompanyat de bona mobilitat pública. - Sense transport eficient, el trasllat de població a municipis veïns no és viable. Exemple d’èxit: el carril bus ràpid Girona-Salt • Es comenta el carril ràpid per a bus entre Girona i Salt (L9): - Abans hi havia una freqüència de 30 minuts, ara és de 15 minuts. - Les primeres dades indiquen un augment d’usuaris del 50% (de ~9.000 a ~14.000 en una setmana). • Aquest cas s’utilitza per reforçar la idea que: - Quan el transport públic és freqüent i fiable, la gent l’utilitza. - És una política efectiva que redueix cotxes i millora la cohesió entre Girona i Salt. 6. Burocràcia, subsidiarietat i governança local Excés de garanties i por a l’error • L’Àngel analitza el problema de la burocràcia: - L’administració és, per definició, garantista, vol evitar riscos i reclamacions. - Això ha comportat una sobreregulació (“buscar tots els dits i uts”) que fa molt feixuga qualsevol acció. - Fa anys que es parla de simplificar normatives, però la realitat indica que, sovint, s’han complicat encara més. Principi de subsidiarietat i rol de la Diputació • Es reivindica el principi de subsidiarietat: - Allà on no arriba l’administració superior, s’ha de deixar actuar la inferior (ajuntaments, consells comarcals), però amb els recursos corresponents. - La Diputació de Girona, com a “ajuntament dels ajuntaments”, hauria de tenir un paper clau en temes socials i d’habitatge comarcalitzat. • Es mencionen comarques amb problemàtiques específiques: - Cerdanya: forta pressió turística i de segones residències, manca d’habitatge per a la població resident. - Micropobles de muntanya: reclamen una revisió de la llei de muntanya per adaptar serveis i possibilitats d’habitatge a la seva realitat. Participació ciutadana i presència al territori • L’Àngel posa el focus en la participació ciutadana real: - Duu a terme assemblees de barri (per exemple, a l’Eixample), però sovint hi ha dubtes sobre fins a quin punt s’escolta el que s’hi diu. - Demana que els regidors i regidores es patejin la ciutat, que hi siguin presents i accessibles. • Es reconeix que alguns regidors (de diversos colors) ho fan, però hi ha percepció que en barris com l’Eixample, densos i envellits, es podria fer més presència. Gestió vs transformació: la importància de prioritzar • La Cristina explica com va gestionar la seva àrea, anomenada Transformació Urbana (urbanisme, habitatge, mobilitat, via pública): - Tenia un pla estratègic propi abans d’entrar al govern. - Va definir clarament què es faria, què no es faria i en quin ordre de prioritat. - Va comunicar-ho tant als tècnics municipals com als veïns dels barris, assumint personalment la responsabilitat de dir “això no es podrà fer ara, perquè abans cal fer això altre”. "Si un polític no sap agafar reptes, fer una bona priorització i explicar-la a la ciutadania, difícilment podrà transformar res". • Ressalta el paper de la comunicació interna (amb els treballadors municipals) i externa (amb la ciutadania) per crear projectes compartits de transformació. • També es destaca la importància de no quedar atrapat en la immediatesa i les rutines: cal “seure i pensar” abans de prendre decisions, no fer-ho tot per WhatsApp o per urgències del dia a dia. 7. Mirada històrica: el llegat dels governs de Nadal • Es recorda la transformació de Girona als anys 80-90 sota alcaldies de Joaquim Nadal: - Es parla del Pla de ciutat que definia què fer, en quina direcció i en quins terminis. - S’atorga una valoració generalment molt positiva: “tot estava per fer i es podia haver fet molt més malament”. • També s’apunta que, tot i l’èxit, hi ha qüestions revisables a la llum del creixement posterior: - Potser l’emplaçament de grans equipaments com l’Auditori-Palau de Congressos i el Palau Firal, en zones que avui farien falta com a pàrquings o àrees de serveis. - Possibles mancances en la previsió del creixement demogràfic de la ciutat. • Es reivindica el paper de Josep Rivera i Frontera, definit per Joaquim Nadal com un “constructor socialdemòcrata”, i es lamenta que el Girona FC no li hagi fet encara un reconeixement públic a l’alçada de la seva trajectòria. 8. Tancament de la tertúlia • El temps de la tertúlia s’esgota i no es pot entrar al següent punt previst (les enquestes del CEO), que es deixa pendent per a una altra ocasió. • El presentador destaca que ha estat una tertúlia intensa i molt interessant, centrada en: - La crisi d’habitatge i el sense llarisme. - Les polítiques públiques (o la seva absència) dels darrers anys. - La necessitat de transformació urbana, visió metropolitana, cooperació i simplificació burocràtica. • S’acomiada els convidats i s’anuncia que el programa tornarà l’endemà a les 10 h. Temes principals tractats • Fred, vulnerabilitat energètica i pobresa (persones sense recursos per escalfar-se, morts per gas, Ucraïna). • Augment del sense llarisme i saturació de recursos (La Sopa, operació fred, paper de Girona com a pol d’atracció). • Crisi estructural d’habitatge: manca de planificació, parc públic insuficient, impacte de la migració, especulació immobiliària. • Diferència entre grans tenidors i petits propietaris, efectes de l’habitatge turístic i dels llits calents. • Crítica transversal als governs (locals, autonòmics, estatals i europeus) per la falta de polítiques decidides d’habitatge. • Experiència de polítiques innovadores: borsa d’intermediació, masoveria urbana, ARE, noves inversions municipals a Girona. • Visió d’àrea urbana/metropolitana: necessitat de coordinar habitatge, mobilitat i serveis entre Girona i municipis veïns. • Transport públic i mobilitat sostenible: pla de mobilitat, ampliació de la Girocleta, carril bus ràpid L9 Girona-Salt. • Burocràcia i simplificació administrativa: procediments d’urgència, exemple del nou Trueta, límits de l’administració garantista. • Participació ciutadana i governança local: regidors a peu de carrer, assemblees de barri, importància d’explicar prioritats. • Memòria històrica de la transformació de Girona amb Nadal i figures com Josep Rivera i Frontera.

  • El primer cafè - episode art
    El primer cafè
    56'

    El primer cafè

    L'episodi d'avui de El primer cafè a Girona FM analitza l'entorn de la ciutat en una jornada marcada per la reflexió electoral a la Universitat de Girona i la commemoració del 25N. Es tracten temes clau com la regulació urbanística del Triangle del Ter, les sancions a la restauració i els plans de gestió de residus a Salt. L'espectacle esportiu destaca amb l'Uni Girona a l'Eurolliga, mentre que l'agenda cultural és molt diversa, incloent-hi jornades econòmiques i propostes literàries. Finalment, es posa el focus en la proximitat ciutadana mitjançant el programa d'agents tutors de la Policia Municipal de Girona, que pretén acostar la tasca policial al jovent per mitjà de visites guiades a les comissaries locals.

  • L’Informatiu - episode art
    L’Informatiu
    18'

    L’Informatiu

    Resum general de continguts Informatiu centrat en: - Denúncia del professorat de l’Institut Vallvera per massificació i abandonament institucional. - Augment de queixes veïnals a la Defensora de la Ciutadania per residus, sorolls i ZBE. - Gestió pública de l’aigua a Girona i inversions en infraestructures i espais públics. - Actualitat comarcal: seguretat, pressupostos municipals, pesca, innovació turística i formació professional. 1. Educació i cohesió social Institut Vallvera: massificació i degradació social El professorat de l’Institut Vallvera de Salt “diu prou” i inicia mobilitzacions. Denuncien aules massificades, abandonament per part de l’administració i supressió d’equips d’acció social i d’orientació. Alerten d’una “degradació social sense precedents”, marcada per: pobresa desigualtat violències institucionals i socials que afecten directament l’alumnat i les famílies. Exigeixen reducció de ràtios i respostes estructurals al col·lapse del sistema educatiu. "Les docents hem decidit per fi dir prou. Estem vivint una degradació social sense precedents..." 2. Queixes ciutadanes i convivència urbana Defensora de la Ciutadania: residus, sorolls i ZBE Augmenten les queixes a la Defensora de la Ciutadania. Principals focus de malestar: Residus i gestió d’escombraries: problema crònic, amb millores massa lentes i un fort component cívic. Soroll de terrasses i locals en alguns barris, especialment Santa Eugènia, amb incompliments horaris. ZBE (Zona de Baixes Emissions): entrada en vigor al setembre, percebuda com a precipitada, sense prou temps d’adaptació per a la ciutadania. Debat intern a Esquerra a Girona Adam Mañé proposa a Puigció repartir-se la llista: el seu equip ocuparia els números parells. Mañé es descarta personalment de formar part de la candidatura per facilitar l’entesa. L’alcaldable respon públicament remarcant que “no importen les cadires, sinó la visió i el futur”. 3. Aigua, medi ambient i serveis públics Aigua a Girona: gestió pública i tarifes Girona és l’única capital catalana amb gestió pública de l’aigua i la més barata en tarifa. Segons l’Observatori de Preus 2024 de l’ACA: La gestió privada encareix el servei un 23% de mitjana. Girona té la quota fixa més baixa, mentre que Tarragona té la més alta de l’Estat. Contenidors multifracció a Girona L’Ajuntament amplia els contenidors multifracció en una vintena d’àrees de recollida. Instal·lació prioritària en punts on els contenidors s’omplen més ràpid: carrers del Migdia, Garrotxa, Carme, Costa Bona, Massana, Sant Joan Baptista de la Salle i plaça del Poeta Marquina. Sèquia Monar (Monar) Girona ha invertit mig milió d’euros en cinc anys en el manteniment i millora de la sèquia Monar. Accions principals: una vintena d’actuacions de neteja i reparació. reparació d’un tram del marge esquerre. El regidor d’Acció Climàtica, Sergi Cot, subratlla que la prioritat és una remodelació integral per solucionar mancances, com el rec de les hortes. 4. Espai públic i patrimoni urbà Parc de la Devesa L’Ajuntament executarà actuacions de revitalització al Parc de la Devesa: substitució del paviment de pedra a 18 passos de vianants del barri. renovació d’un element de la zona de jocs dels jardins. substitució dels projectors de les grans torres (esplanada de la Copa, Camp de Mart, Vial Perimetral) per il·luminació LED. Comerç urbà i model de ciutat El comerç gironí reclama regular els espais comercials urbans. La Federació de Comerç de les Comarques Gironines (FOEC) i associacions demanen: plans especials urbanístics per ordenar usos comercials. limitar la saturació d’activitats repetitives. protegir el comerç local i evitar el monocultiu comercial en carrers o barris. Objectiu: un model de ciutat equilibrat per a residents i visitants. 5. Salut i benestar Hospital Josep Trueta: nova àrea de reanimació L’Hospital Josep Trueta de Girona estrena una nova àrea de reanimació per ampliar l’atenció postquirúrgica: 475 m², amb 14 box individuals monitorats des d’una zona central. sala d’espera específica per a familiars, amb més privacitat i millor accés. De moment hi ha 8 box operatius; la resta s’obriran segons augmenti l’activitat quirúrgica. Forma part del projecte d’ampliació del bloc quirúrgic, que preveu 6 nous quiròfans el 2026. Taula de salut sexual i afectiva Girona crea la taula de salut sexual i efectiva per reforçar el treball comunitari. Objectius: coordinar agents i professionals de salut sexual, afectiva i emocional. avançar cap a estratègies compartides. reduir desigualtats en salut i millorar el benestar de la població. 6. Successos i seguretat a les comarques de Girona Empadronaments fraudulents a Olot A Olot, detecten un veí que va empadronar cinc persones estrangeres de forma fraudulenta al seu domicili. L’oficina del padró va sospitar per la repetició d’adreça i autoritzacions sense presència del propietari. La policia va comprovar que ningú hi vivia realment; es proposa una sanció de 2.500 €. Agressió a Blanes A Blanes, detenen 9 joves i un menor per agredir una persona que els recriminava no haver parat en un pas de zebra. Els agressors, repartits en dos cotxes a gran velocitat, van baixar, perseguir la víctima i colpejar-la amb puntades de peu i cops de puny. Tres tenien antecedents; els nou majors d’edat passen a disposició judicial, el menor a la Fiscalia de Menors. Cultiu de marihuana a Hostalric A Hostalric, Guàrdia Civil i Policia Local desmantellen un cultiu de 408 plantes de marihuana a Mas Urana, antiga casa vinculada a Renfe. Malgrat l’estat ruïnós i perillós de la parcel·la, hi troben un home de 31 anys, detingut per delicte contra la salut pública. 7. Economia local, pressupostos i serveis Dies addicionals de pesca Els pescadors gironins disposaran de 13 dies addicionals de pesca abans de Nadal el 2025. Mesura del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, defensada pel ministre Lluís Planes com a: garantia d’activitat de la flota d’arrossegament en campanya de Nadal. part dels mecanismes de compensació acordats a Brussel·les. Pressupost de Banyoles 2026 Banyoles supera per primer cop els 30 milions d’euros de pressupost municipal (2026), un +2,79% respecte l’any anterior. Increment lligat a: pujada del 3% en impostos i taxes. augment de fons estatals. Inversions previstes al pressupost: 2,2 M€, però l’alcalde Miquel Noguer calcula que, sumant subvencions (incloent Next Generation), s’arribarà a 7–8 M€ d’inversió real. Projectes destacats: remodelació de Canterrades: 800.000 €, complementats amb fons Next Generation. reforma dels vestidors del club de tennis: 103.000 €. Aigües de Banyoles: qualitat de l’aigua Aigües de Banyoles instal·la una planta de nanofiltració per reduir els sulfats en un terç de l’aigua subministrada. L’aigua, procedent de l’estany i d’origen càrstic, sempre havia tingut gust desagradable, tot i complir la normativa. Inversió de 492.000 €. L’empresa avaluarà el resultat i decidirà si cal instal·lar una segona planta. Adif i estació de Fornells de la Selva Adif finalitza la remodelació de l’andana de Fornells de la Selva (4 M€ d’inversió). Millores principals: pas inferior per connectar andanes i evitar creuar vies a peu. andanes més llargues per a més comoditat en l’embarcament. dues marquesines noves a les zones d’espera. Forma part del pla “Transformem Rodalies”, que destinarà gairebé 30 M€ addicionals a 7 estacions de la línia Barcelona–Portbou a les comarques de Girona. 8. Cultura, memòria i innovació Tossa de Mar: memòria pescadora i intel·ligència artificial Tossa de Mar anima fotografies d’antics pescadors del segle XX amb intel·ligència artificial. Objectiu: reviure en moviment el passat pescador i convertir-lo en relat audiovisual. El vídeo mostra: ubicació de les barques. nombre d’embarcacions. tasques tradicionals: estendre i netejar xarxes, esmaiar peixos, etc. L’estrena es fa al cinema Montserrat, acompanyada d’una taula de debat sobre com la pesca ha passat de ser activitat econòmica principal a icona identitària i atractiu turístic. La iniciativa és impulsada per la regidora de promoció econòmica i turisme, Pilar Roure. 9. Formació professional i sector carni Xarcuteria i formació a la Selva La Selva, el Gremi Carn i la Fundació Oficis de la Carn reforcen la seva col·laboració per impulsar la formació de professionals de la xarcuteria. S’elaboren i distribueixen càpsules formatives sobre: comunicació màrqueting producte promoció comercial Enfocades al dia a dia del sector, per millorar: visibilitat competitivitat relació amb els clients. 10. Esports Estat físic de Quevedo Les proves mèdiques descarten una lesió greu de Quevedo. Es confirma que només pateix una contusió. Això arriba just abans de l’últim partit de la primera fase de l’Eurolliga, contra el Bourges, aquest dimecres a les 20 h. Cita destacada "Continuarem sortint al carrer a protestar fins que el govern doni resposta al col·lapse del sistema." Aquesta frase del professorat de l’Institut Vallvera resumeix el to de denúncia social que travessa bona part de l’informatiu: pressió sobre els serveis públics, demandes de millor gestió i exigència de respostes institucionals.

  • Entrevista a Jordi Viñas, alcalde de Salt - episode art
    L’Entrevista Municipal
    25'

    Entrevista a Jordi Viñas, alcalde de Salt

    Context de l’entrevista Programa: espai d’entrevista a municipis de l’àrea urbana de Girona, centrat avui en Salt. L’entrevista se centra sobretot en: • El Campus de Salut i el nou hospital Trueta • La mobilitat (BRCAT, girocleta, carrils bici, accessos viaris) • Les polítiques d’habitatge i rehabilitació • La seguretat i la gestió de residus 1. Planejament urbanístic i Campus de Salut 1.1. Estat dels tràmits i informes (secs 46–187) • L’Ajuntament de Salt va aprovar el seu planejament al maig i va demanar els informes preceptius. • Falten els informes de Carreteres de l’Estat i d’Aviació Civil. • L’alcalde insisteix que és un tràmit administratiu i que el cronograma acordat amb la Generalitat i l’Ajuntament de Girona situa tot en ordre al 1r trimestre de 2026. • Assegura que no hi ha problemes jurídics, només qüestions de tempos. “El que havíem de fer era fer-ho segur, i que jurídicament tot s’aguantés.” 1.2. Impacte del Campus de Salut a Salt (secs 188–264) • Es parla de Campus de Salut, no només de nou Hospital Trueta. • Inclou: - Facultats de Medicina, Infermeria i Farmàcia de la UdG - Centres de recerca i innovació • Es presenta com una gran oportunitat de transformació social i econòmica: - Per a Salt - Per a tota l’àrea urbana de Girona • L’alcalde defensa que situarà Salt al centre de l’àrea urbana els propers 10–20 anys. 1.3. Accessos viaris i finançament (secs 265–381) • Salt fa anys que treballa el planejament del sector sud, incloent-hi els accessos. • Acord amb la Generalitat per: - Doble rotonda d’accés a la C-65 i al carrer Francesc Macià. - La Generalitat assumeix el 80% del cost; els propietaris del sector, el 20%. • Es justifica perquè el Campus de Salut és un equipament supramunicipal i no pot recaure tot el cost en els propietaris. • Encara resten per negociar els costos del soterrament de línies, a acordar amb Generalitat i propietaris. 2. Mobilitat: BRCAT, busos, bici i girocleta 2.1. Planificació de mobilitat al voltant del Campus (secs 382–468) • El desenvolupament del sector sud comporta: - Creixement residencial, comercial i industrial - Necessitat de noves línies de bus - Aparcaments i xarxa ciclable • Ja s’ha avançat en: - Implantació del BRCAT (bus ràpid entre Salt i Girona) amb més freqüències. - Xarxa ciclable que connecta Salt i Girona per Països Catalans i Passeig d’Olot. - Arribada de la girocleta de Girona a Salt com a part d’aquesta estratègia. 2.2. Valoració del BRCAT i obres associades (secs 469–578) • Valoració molt positiva del BRCAT: - Obra complexa en un eix central del municipi. - S’han minimitzat les molèsties; Països Catalans s’ha tallat molt poc. • Millores introduïdes per l’Ajuntament de Salt: - Dues rotondes (c. Josep Irla i Passeig del Marquès de Camps) en lloc d’una. - Espais de pacificació del trànsit a l’Estació Jove de Salt i zona d’Esteve Vila (prop del mercat). • Efectes percebuts: - Reducció del trànsit, soroll i contaminació a Països Catalans. - Millora de la mobilitat sostenible i de la freqüència de busos. 2.3. Semàfors i prioritat del bus (secs 596–636) • El sistema de sincronització semafòrica és clau per al BRCAT. • L’alcalde indica que: - La priorització semafòrica ja estava operativa en el moment d’entrega de l’obra. - S’hi poden fer ajustaments, però el sistema funciona. 2.4. Arribada de la girocleta a Salt (secs 637–764) • Pas previ: creació del servei públic de bicicleta de l’Ajuntament de Salt. • Model de gestió: - Salt comana a l’Ajuntament de Girona la gestió de la girocleta. - Projecte treballat entre Salt, Girona i Generalitat. • La Generalitat finança una prova pilot de tres estacions a Salt, ubicades a l’entorn del BRCAT i la xarxa ciclable central. • Objectius: - Que la girocleta superi l’àmbit exclusivament municipal de Girona i abraci l’àrea urbana. - Fomentar la mobilitat sostenible entre Salt i Girona. • No es disposa encara de dades d’ús: serviran per avaluar possibles ampliacions del servei. 2.5. Xarxa ciclable interna i finançament (secs 765–908) • Salt vol reforçar la mobilitat en bicicleta a l’interior del municipi. • Situació actual: - Eix est-oest ja bastant cobert amb el carril bici de Països Catalans. • Properes actuacions: - Prioritzar els eixos nord-sud de connexió interna. - Projecte subvencionat per Ferrocarriles de l’Estado: • Subvenció d’uns 500.000 € • Aportació municipal d’uns 400.000 € • Total aproximat: 900.000 € per a xarxa ciclable el 2026 - Es preveuen uns 4 km de nova xarxa ciclable, tot i que la xifra exacta encara s’està tancant. • Connexió amb la girocleta i el BRCAT per crear un sistema integrat de mobilitat sostenible. 2.6. Ús del carril bus i control d’infraccions (secs 916–995) • L’alcalde destaca un bon comportament general de la ciutadania: - Els conductors respecten força el carril bus-taxi. • Coordinació amb l’empresa Teisa: - El personal de bus informa l’Ajuntament dels punts conflictius (mala utilització, càrrega i descàrrega inadequada, etc.). • Eines de control: - Radars i dispositius per detectar incompliments de les normes de circulació. 3. Habitatge: parc públic, ajudes i ocupacions 3.1. Parc d’habitatge social de Salt (secs 1006–1095) • Salt ha adquirit 6 pisos més per habitatge social. • El parc total arriba a uns 225 habitatges públics, aproximadament. • L’alcalde situa Salt al capdavant del país (en termes relatius) en aposta per l’habitatge públic: - S’apropa al 9% d’habitatge públic. • Objectiu: polítiques d’habitatge per a tothom: - Joves estudiants - Joves que volen emancipar-se - Gent gran - Famílies vulnerables • Disposen d’un reglament de l’habitatge adaptat a la realitat del municipi. “Som uns abanderats en l’hora de les polítiques d’habitatge del nostre país.” 3.2. Ajudes a comunitats de veïns (secs 1096–1180) • 77 comunitats de veïns han sol·licitat ajudes municipals per millorar: - Edificis plurifamiliars - Condicions de vida i conservació dels immobles • És un augment important respecte convocatòries anteriors. • Línia d’actuació complementària a la compra de pisos: - Millorar estructures i habitatges existents. - Contribuir a una vida digna a les comunitats. • L’Ajuntament vol incrementar els recursos destinats a aquestes ajudes perquè més comunitats se’n puguin beneficiar. 3.3. Ocupacions d’habitatges (secs 1181–1241) • A la darrera Junta de Seguretat, les dades mostren: - Disminució de les ocupacions. - Moltes suposades ocupacions acaben sent falses alarmes (obres, canvis de porta, etc.). • Estratègia clau de l’Ajuntament: “La millor política contra les ocupacions és que l’Ajuntament de Salt compri pisos.” • Pis buit que compra l’Ajuntament = pis que deixa d’estar disponible per a ocupació. • Es defensa el traspàs a mans públiques d’habitatge buit com a eina contra l’ocupació. 4. Seguretat i serveis públics 4.1. Enfocament sobre la seguretat (secs 1242–1330) • La seguretat absoluta no existeix; cal treball continuat. • Eines per millorar la seguretat i la percepció de seguretat: - Incrementar la plantilla de policia local. - Instal·lar càmeres de seguretat per identificar autors de delictes. - Ús de dron per vigilar una part del terme municipal que és 50% hortes i aveses. - Millores urbanístiques per augmentar la percepció de seguretat: • Enllumenat públic • Disseny d’espais urbans més segurs • L’alcalde afirma que, a mesura que es despleguen aquestes mesures, la percepció de seguretat millora. 4.2. Pressupostos i creixement del sector sud (secs 1331–1378) • Voluntat d’incloure en els pressupostos: - Més recursos per policia, càmeres i seguretat en general. • Aquesta planificació es fa pensant en el creixement del sector sud amb el Campus de Salut: - Caldran més serveis de recollida de residus. - Més mobilitat sostenible que hi arribi. - Més efectius policials per cobrir el nou entorn. 5. Gestió de residus i models de recollida 5.1. Turisme d’escombraries i models veïns (secs 1379–1458) • Es reconeix el fenomen de “turisme d’escombraries”: - Veïns de municipis amb sistemes més estrictes (comporta a porta o nous models) porten residus a altres municipis. - Salt ja ho havia patit quan Bescanó i Vilablareix van implantar el porta a porta. • Ara pot passar el mateix amb el nou sistema de Girona (especialment zones frontera com Santa Eugènia i Can Gibert). • Contracte de recollida de Salt: - Finalitza cap al mitjans del 2027. - L’Ajuntament ja estudia nous models de recollida. • S’està parlant amb municipis veïns i altres ciutats que han implantat nous sistemes per: - Aprendre dels èxits i dels errors. - Reproduir el que funciona i evitar el que genera més problemes. 5.2. Adaptar el model a la realitat de Salt (secs 1459–1521) • Cada municipi té la seva idiosincràsia: - Densitat de població - Tipologia de barris i edificis • El model de recollida s’ha d’adaptar a aquesta realitat: - No es pot copiar exactament el sistema d’un altre municipi. - Cal veure què funciona en contextos similars i què cal descartar. • Salt està atenta al que passa a l’entorn per dissenyar el model més adequat, assumint que mai serà perfecte. “Hem d’escoltar molt aquells municipis que ja porten temps… sapient que mai ho farem bé del tot.” 6. Idees clau de l’entrevista • Campus de Salut: motor de transformació econòmica i social per a Salt i l’àrea urbana; planejaments avançats i confiança en els informes pendents. • Mobilitat sostenible: aposta conjunta Salt–Girona–Generalitat amb BRCAT, xarxa ciclable, girocleta i nous carrils bici interns. • Habitatge públic: Salt es mostra com a referent en percentatge d’habitatge social i en ajudes a comunitats, combinant lluita contra l’ocupació i millora de la qualitat de vida. • Seguretat: enfocament basat en més recursos policials, tecnologia (càmeres, dron) i urbanisme segur. • Residus: consciència del turisme d’escombraries i voluntat de dissenyar un model propi de recollida, aprenent dels municipis veïns.

  • Els 4 Rius - episode art
    Els 4 Rius
    50'

    Els 4 Rius

    L'episodi dels Els 4 Rius esdevé una anàlisi profunda sobre el 25N. L'associació Valentes i Acompanyades explica la seva tasca contra els matrimonis forçats a través d'una nova exposició que busca sensibilitzar la ciutadania. L'escriptora Laia Vilaseca conversa sobre la seva darrera novel·la, L'udol de l'aigua, explorant temes de misteri i crítica social. Finalment, el doctor Xavier Fàbregas ofereix una reflexió crítica sobre l'efecte de les addiccions en la violència de gènere, subratllant que les substàncies actuen com a amplificadors de comportaments masclistes i inseguretats, sense que això pugui ser utilitzat mai com una excusa per a l'abús. És una crida a la col·laboració social i a la responsabilitat per combatre les desigualtats estructurals de la nostra societat.

  • Escacs en joc entrevista a Laura Serra, professora i directora de l’Observatori d’Escacs i Educació de la UdG - episode art
    Escacs en joc
    32'

    Escacs en joc entrevista a Laura Serra, professora i directora de l’Observatori d’Escacs i Educació de la UdG

    Resum general del programa Programa Escacs en joc presentat per Josep Serra a Girona FM, centrat en tres blocs principals: Entrevista amb Laura Serra sobre l'Observatori d'Escacs i Educació de la UdG i les jornades i recerques que impulsen. Crònica del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025, amb resultats detallats dels grups A i B i tots els premis especials. Lectura comentada de l’article «Idees per pensar millor en escacs», amb reflexions pràctiques per millorar el pensament escaquístic. El programa es tanca amb un repàs d’activitats escaquístiques properes a Girona i comarca, reforçant el missatge d’uns escacs vius, en expansió i amb clara dimensió educativa. 1. Presentació i activitats recents 1.1. Obertura del programa • El conductor recorda que és dimarts i dona la benvinguda a l’audiència. 1.2. Partides obertes i vuitena ronda del campionat (20–23 de novembre) • Es fa un repàs d’activitats obertes a tothom: - Dijous 20 de novembre: partides a Sant Antoni de Calonge, organitzades pel Club d’Escacs Calonge Sant Antoni. - Divendres 21 de novembre: partides al Centre Cívic Can Ninetes (Girona), organitzades pel Club d’Escacs Santa Eugènia. - Dissabte 22 de novembre: partides al Centre Cívic Pla de Palau (Girona), organitzades pel Club d’Escacs Gerunda. • Diumenge 23 de novembre: vuitena i darrera ronda del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025 al Centre Cívic Pla de Palau. Missatge clau: els escacs a Girona són molt actius i oberts a tothom, amb una invitació constant a participar-hi. 2. Entrevista a Laura Serra: escacs i educació 2.1. Perfil de la convidada • Laura Serra: - Professora de la Universitat de Girona (UdG). - Directora de l’Observatori d’Escacs i Educació de la UdG. L’entrevista gira al voltant de jornades, recerca i futur dels escacs educatius i dels escacs femenins. 2.2. Dotzena Jornada d’Escacs i Educació (8 d’octubre) • Es tracta de la 12a jornada d’Escacs i Educació, celebrada a la UdG de 9 h a 19 h. • Ponències i activitats principals: - Oriol Macib (co-creador del projecte Chess Menorca): • Ponència inicial sobre l’ús dels escacs per respondre a necessitats socials a Menorca. • Taller pràctic d’escacs per als assistents. Xavier Muñoz (mestre de l’escola Sant Pau de Figueres): • Presentació del projecte d’escacs que desenvolupa al seu centre. Taula rodona amb nens i nenes del Club d’Escacs Gerunda: • Moderada per Oriol Macib. • Novetat molt ben valorada pels participants. • Permet escoltar la visió dels infants sobre els escacs. Marta Migó (Escola Martí Poch de l’Espluga, coordinadora d’Escacs a l’escola a escala catalana): • Experiències d’escacs escolars a Lleida i Tarragona. Dr. Ricard Josep Caballero: • Ponència sobre educació, intel·ligència artificial (IA) i escacs, remarcant la rellevància actual de la IA. Marc Pera (mestre de primària, creador de contingut): • Escacs educatius a través de les xarxes socials: com difondre i dinamitzar els escacs en entorn digital. 2.3. Valoració de la jornada i participació • Valoracions dels participants: - La taula rodona amb infants és l’element més destacat a les enquestes. - Es valora especialment donar veu a nens i nenes que juguen a escacs. • Equilibri de gènere a la taula rodona: - 3 nens i 3 nenes. - Es remarca la importància de tenir referents femenins i equilibri en la participació. • Participants inscrits: - 32 inscrits enguany (uns 10 menys que l’any anterior). - Possible causa: coincidència de dues activitats seguides (la jornada de Girona i el congrés de Reus). - Tot i la lleugera davallada, l’Observatori es mostra satisfet amb la participació. 2.4. Participació al Congrés Internacional d’Escacs i Educació (Reus) • Celebrat a Reus, organitzat per la Federació Catalana d’Escacs. • Definició: primer Congrés Internacional d’Escacs i Educació. • Ponents destacats del món dels escacs: - Leontxo García. - Lorena García (Illes Canàries). - Esteban Jaureguiza. - Miquel Illescas. - Alejandro Oliva i el grup musical Tocada Movida, amb actuació en directe i ponència. • Participació de l’Observatori: - Taula rodona amb: • Eva Zamarreño i Marta Migó (coordinadores del programa Escacs a l’escola a la Federació Catalana d’Escacs i al Departament d’Educació). • Laura Serra (com a directora de l’Observatori d’Escacs i Educació de la UdG). • Marc Baig (membre de l’Observatori). Contingut de la intervenció: • Explicació del programa Escacs a l’escola (Zamarreño i Migó). • Laura Serra descriu la creació, objectius i recerca de l’Observatori. • Presentació general dels esdeveniments i activitats que organitzen al llarg de l’any. Objectiu: donar visibilitat a la tasca de l’Observatori i reforçar xarxes amb altres actors del món dels escacs educatius. 2.5. Recerca actual de l’Observatori d’Escacs i Educació • Estudi recent publicat: - Analitza l’efecte dels escacs en el desenvolupament de les funcions executives en alumnes d’educació primària. - Presentat per Marc Baig al congrés de Reus. • Línia de recerca en preparació: - Estudiar l’impacte dels escacs en la gent gran. - Es troba encara en fase de disseny de l’estudi. 2.6. Activitats en preparació de l’Observatori • Properament es reunirà tot l’equip de l’Observatori per decidir el programa del curs. • Possibles línies d’activitat: - Fires d’escacs educatius: • Ja se n’han fet dues, adreçades a alumnes d’escoles de Girona. • No es van fer l’últim any, substituïdes per una jornada de partides d’escacs escolars. • Ara cal decidir si es reprenen, si es combinen totes dues activitats o si es reformula el format. Projecte Erasmus+ (idea sorgida al congrés de Reus): • Proposta de presentar un projecte Erasmus+ des de l’Observatori. • Objectiu: posar material didàctic d’escacs a disposició de les escoles. • Es destaca que ja hi ha molt material existent, però cal organitzar-lo i fer-lo accessible. 2.7. Futur dels escacs en general • Laura Serra es declara optimista amb el futur dels escacs. • Arguments: - Augment de l’interès general pels escacs, constatable en la participació a congressos i jornades. - Experiències personals: més gent que juga online, parelles que s’hi aficionen, abundància d’aplicacions per jugar per internet. - Creixent reconeixement de la utilitat transversal dels escacs (habilitats cognitives, gestió emocional, estratègia, etc.). • Reconeix que la implantació a les escoles no és homogènia i que en algunes zones és més difícil, però percep un creixement sostingut. 2.8. Escacs femenins • Diagnosi de la situació: - Encara hi ha menys nenes que nens als escacs, especialment a mesura que augmenta l’edat. - Les nenes participants a la taula rodona de Girona ho van expressar obertament. • Aspectes positius: - L’exemple de la taula rodona amb 3 nens i 3 nenes demostra que és possible assolir un equilibri en entorns escolars. - S’observa que en edats inicials (àmbit escolar) la distància entre nens i nenes no és tan gran. - Avui hi ha més referents femenins en el món dels escacs, fet que pot ajudar a la continuïtat. • Reptes: - L’abandó de les nenes quan es fan més grans. - Necessitat de treballar perquè es mantinguin implicades a mitjà i llarg termini. Idea clau: hi ha camí per recórrer en els escacs femenins, però la base escolar mostra un potencial important. 3. Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025 3.1. Format general del campionat • Organitza: Delegació Territorial de Girona de la Federació Catalana d’Escacs. • Col·laboren: Club d’Escacs Figueres i Club d’Escacs Gerunda. • Característiques: - 8 rondes. - Dues categories: • Grup A: jugadors amb elo català a partir de 1750. • Grup B: jugadors amb elo català fins a 1800. - Ritme de joc: 90 minuts + 30 segons per jugada. • Participació: - Grup A: 35 inscrits. - Grup B: 30 inscrits. - Total: 65 jugadors, 13 més que l’any passat, fet que s’assenyala com a motiu de satisfacció. 3.2. Resultats i premis del Grup A 3.2.1. Distribució de punts • Després de la vuitena i darrera ronda: - 2 jugadors amb 7,5 punts. - 5 jugadors amb 5 punts. - 6 jugadors amb 4,5 punts. - 5 jugadors amb 4 punts. - 2 jugadors amb 3,5 punts. - 5 jugadors amb 3 punts. - 5 jugadors amb 2,5 punts. - 2 jugadors amb 2 punts. - 1 jugador amb 1,5 punts. - 1 jugador amb 1 punt. - 1 jugador amb 0 punts. 3.2.2. Caps de la classificació • Jugadors amb 7,5 punts de 8 possibles (marquen el nivell altíssim del torneig): - Abel Lázaro Pujol (Figueres). - Leo Valle Luís (Gerunda). • Jugadors amb 5 punts: - Laura Vinyoles Anglada (Figueres). - Mauro Alonso Jiménez (Gerunda). - Max Massot Cervera (Figueres). - Jesús Caballero Maitín (Sant Gregori). - Yacid Elayek (Calonge Sant Antoni). 3.2.3. Premis del Grup A • Classificació absoluta: - Campió absolut: Abel Lázaro Pujol (Figueres). - Subcampió absolut: Leo Valle Luís (Gerunda). - 3r classificat: Laura Vinyoles Anglada (Figueres). - 4t classificat: Mauro Alonso Jiménez (Gerunda). - 5è classificat: Max Massot Cervera (Figueres). • Premis especials: - Campiona femenina: Laura Vinyoles Anglada (Figueres). - Millor veterà +65: Josep Maria Vilanova Guardiola (Figueres), amb 2,5 punts. - Millor sub-12: Inar Claperols Merino (Figueres), amb 2 punts. - Millor sub-14: Mauro Alonso Jiménez (Gerunda), amb 5 punts. - Millor sub-16: Dalmau Palà i Arbàs (Gerunda), amb 3,5 punts. 3.3. Resultats i premis del Grup B 3.3.1. Distribució de punts • Després de la vuitena ronda: - 2 jugadors amb 6 punts. - 3 jugadors amb 5,5 punts. - 4 jugadors amb 5 punts. - 1 jugador amb 4,5 punts. - 8 jugadors amb 4 punts. - 1 jugador amb 3,5 punts. - 6 jugadors amb 3 punts. - 1 jugador amb 2,5 punts. - 1 jugador amb 2 punts. - 2 jugadors amb 1,5 punts. - 1 jugador amb 0 punts. 3.3.2. Caps de la classificació • Jugadors amb 6 punts: - Joel Vilar Sirifatananukakolkai (Figueres). - Ryan S. Sahar Rivera (Gerunda). • Jugadors amb 5,5 punts: - Martí Horta Massa (Gerunda). - Miguel Rodríguez Rueda (Figueres). - Edgar Malats Buixedes (Figueres). 3.3.3. Premis del Grup B • Classificació absoluta: - Campió absolut: Joel Vilar Sirifatananukakolkai (Figueres). - Subcampió absolut: Ryan S. Sahar Rivera (Gerunda). - 3r classificat: Martí Horta Massa (Gerunda). • Premis especials: - Millor veterà +60: Miguel Rodríguez Rueda (Figueres), amb 5,5 punts. - Millor sub-8: Martí Horta Massa (Gerunda), amb 5,5 punts. - Millor sub-10: Àlex Riera Landeira (Montgrí), amb 4 punts. - Millor sub-12: Ryan S. Sahar Rivera (Gerunda), amb 6 punts. • El conductor felicita tots els premiats i tots els participants, i anima a continuar jugant i participant en el circuit. 4. «Idees per pensar millor en escacs» (article de Daniel Muñoz) El conductor llegeix i comenta un article de Daniel Muñoz sobre com pensar millor en escacs. L’eix central és que pensar en escacs va molt més enllà de triar una jugada concreta. 4.1. Pensar en escacs: més que moure peces • Entre l’“impuls de moure” i el desig de millorar hi ha una fase essencial: pensar conscientment. • S’aplica la màxima de Sòcrates «coneix-te a tu mateix» al tauler: - Cal observar què fas i com ho fas. - No n’hi ha prou amb estudiar obertures o finals; cal comprendre la pròpia manera de pensar. • Es distingeixen dos plans d’autoconeixement: - Immediat: com analitzes una posició, com valores opcions, com gestiones la pressió durant la partida. - A llarg termini: hàbits, rutines mentals, fortaleses i debilitats com a jugador. Sense saber on ets, és complicat saber com progressar. 4.2. Què ens ensenya la psicologia dels escacs • Durant anys es pensava que els grans mestres calculaven simplement més variants. • Estudis recents mostren que la clau no és la quantitat de càlcul, sinó la qualitat dels patrons que reconeixen: - Tenen un arxiu intern d’estructures típiques molt extens. - Això els permet orientar-se ràpidament fins i tot en posicions noves. • Anècdotes: - Alguns mestres (s’esmenta Miguel Najdorf i John Nunn, tot i que la pronunciació és adaptada) confessen haver jugat partides brillants veient poques jugades per avançat. - De vegades gairebé no calculen variants profundes. Element distintiu: la qualitat de les connexions mentals i del reconeixement de patrons, no el càlcul exhaustiu. 4.3. El mite del càlcul perfecte • Es desmunta la imatge del jugador fort com una màquina que enumera jugades i escull la millor. • En realitat, el pensament humà en escacs: - És un flux: salta d’una idea a una altra, torna enrere, reconsidera. - No segueix un camí lineal; és una dansaa de pensaments. • Es matisa el model clàssic de Kotov: - El seu sistema és útil com a mètode d’anàlisi, però no reflecteix fidelment el procés mental real durant la partida. • Moltes vegades no triem només entre moviments, sinó entre plans: - Consolidar el centre. - Obrir el flanc de dama. - Preparar un final favorable. Els escacs són un pensament dinàmic, humà, imperfecte i bell; la creativitat neix d’aquesta imperfecció ben gestionada. 4.4. Pensar en veu alta com a eina d’entrenament • Tècnica clau: pensar en veu alta. • Consisteix a: - Verbalitzar el que passa pel cap mentre analitzes una posició. - Escoltar després aquesta verbalització (o bé ser escoltat per l’entrenador). • Beneficis principals: - Obliga a ordenar els pensaments i fer-los conscients. - Ajuda a mantenir la calma en posicions crítiques, seguint un procediment i no un impuls. - Permet a l’entrenador (o a tu mateix) entendre com penses, no només quina jugada fas. - Redueix el risc de problemes de temps, generant un ritme mental més estable. - Allibera espai per a la creativitat, ja que l’ordre mental facilita que apareguin idees originals. • Comentari del presentador: - Recomana personalment aquesta eina a tots i totes. - Punt clau: no fer-ho en una partida oficial contra un contrincant, perquè revelaria les intencions. - És ideal per: • Partides jugades en solitari. • Anàlisi de partides ja jugades (pròpies o d’altres). • Estudi de partides de llibres o d’internet. 4.5. Aprendre a pensar diferent • Es descriu el concepte de pensament imitatiu: - Repetir patrons. - Aplicar regles de memòria. - Centrar-se sobretot a evitar errors. • És una etapa necessària, però no suficient per progressar. • La creativitat apareix quan el jugador: - S’atreveix a trencar el guió i pensar diferent. - Accepta que les excepcions poden ser tan valuoses com les regles. - Escolta la seva intuïció, encara que contradigui el manual. En aquest punt, els escacs deixen de ser només estratègia i es converteixen en manera d’expressar-se. • Comentari pràctic del presentador: - Exemple concret: no fer sempre la mateixa obertura. - Recomanació: estudiar una obertura nova i posar-la en pràctica per enriquir el joc i el propi aprenentatge. 4.6. El camí de l’autoentrenament • Millorar en escacs depèn no només de l’estudi tècnic, sinó de la mentalitat amb què es viu el procés. • Elements d’una mentalitat adequada: - Aprendre a pensar com un guanyador fins i tot abans d’obtenir grans resultats. - Fixar metes clares, però també aprendre a gaudir del camí. - Mantenir la confiança en la pròpia capacitat, encara que els resultats tardin. • El progrés real neix de petites victòries, com ara: - Entendre una idea nova. - Dominar un final que abans generava confusió. - Trobar una jugada bella o sorprenent. Aquestes petites fites van modelant el caràcter del jugador i transformen, de retruc, la manera de pensar també fora del tauler. 4.7. Llibres recomanats per pensar millor en escacs L’article proposa tres llibres clau per estructurar el pensament escaquístic: «Juga primer, pensa després» (Willy Hendriks) Llibre revolucionari i divertit. Desmunta mites sobre com cal pensar en escacs. Proposa un enfocament més natural i intuïtiu del càlcul i la presa de decisions. Recomanat per jugadors que se sentin atrapats entre teoria i pràctica. «Logical Chess: Move by Move» (Irving Chernev) Presenta 33 partides clàssiques, amb totes les jugades explicades. Ajuda a entendre el perquè de cada moviment, no només el què. Ideal per desenvolupar un pensament estructurat. Especialment recomanable per jugadors amb 1200–1800 d’elo. «The Amateur’s Mind» (Jeremy Silman) Analitza els errors típics dels aficionats, comparant el seu raonament amb el d’un mestre. Ensenya a pensar en termes de desequilibris: espai, estructura de peons, activitat de peces, etc. Considerat un dels llibres més reveladors per passar del joc mecànic a la comprensió profunda. • Comentari final del presentador: - Quan es recomanen llibres, suggereix triar-ne un, llegir-lo a fons, practicar i prendre notes. - Objectiu: no oblidar els conceptes clau i aplicar-los realment al joc. 5. Agenda d’activitats escaquístiques properes El programa es clou amb una agenda molt concreta d’activitats per als propers dies, que reforça la idea d’un calendari estable i obert a tot tipus de jugadors. 5.1. Partides obertes (27–29 de novembre) • Dijous, 27 de novembre - Partides d’escacs obertes a tothom. - Horari: de 18.00 a 21.00 h. - Lloc: Calonge. - Organització: Club d’Escacs Calonge–Sant Antoni. • Divendres, 28 de novembre - Partides obertes a tothom. - Horari: de 17.00 a 20.00 h. - Lloc: Centre Cívic Can Ninetes (Girona). - Organització: Club d’Escacs Santa Eugènia. • Dissabte, 29 de novembre - Partides obertes a tothom. - A partir de les 17.00 h. - Lloc: Centre Cívic Pla de Palau (Girona). - Organització: Club d’Escacs Gerunda. 5.2. Competicions del diumenge 30 de novembre • Campionat Llampec Individual de la Territorial de Girona 2025 - Lloc: Fornells de la Selva, Centre Cívic i Cultural La Sitja. - Organitza: Delegació Territorial de la Federació Catalana d’Escacs. - Col·labora: Club d’Escacs Fornells. - Format: • 10 rondes. • Ritme: 3 minuts + 2 segons d’increment per jugada. • Campionats d’escacs actius per edats (sub-8, sub-10, sub-12, sub-14) - Mateix dia i mateix lloc (Fornells de la Selva, La Sitja). - Categories: sub-8, sub-10, sub-12, sub-14. - Format: • 7 rondes. • Ritme: 10 minuts + 3 segons d’increment per jugada. 5.3. Tancament del programa • El conductor subratlla que les activitats no paren, cosa que el fa sentir content. Missatge final: «Endavant amb els escacs. Ànim, els escacs mai acaben, quina sort. Bona setmana, bones partides, gaudiu dels escacs i no us oblideu de la vida.» Remarca així la idea que els escacs són una passió constant, però sempre integrats en una vida equilibrada.

  • La tertúlia de Girona FM - episode art
    La tertúlia de Girona FM
    55'

    La tertúlia de Girona FM

    Resum general La tertúlia de Girona FM gira al voltant de tres grans eixos: Clima polític a Girona i a Catalunya (eleccions municipals i enquesta del CEO) Seguretat, immigració i auge d’Aliança Catalana Percepció ciutadana de Girona (ocupacions, brutícia, radars i mobilitat) El to de la conversa és molt marcat pel punt de vista periodístic: els tertulians analitzen el que es diu, el que no es diu i com es construeixen els relats polítics i mediàtics. 1. Escenari polític: Esquerra, Junts i Aliança Catalana 1.1. Eleccions municipals i guerres internes • Es recorda la tensió interna a Esquerra Republicana a Girona ciutat, amb la votació 28–27 i el vot nul en la tria de candidat. • Es comenta la proposta de fer llista conjunta per "recosir" el partit, rebutjada pel sector guanyador, que defensa que innovar vol dir renovar. • Es remarca que Esquerra a Girona ha estat històricament un "orga de grills", amb conflictes recurrents i pocs candidats que hagin repetit. "Ara que semblava que hi havia una mica de pau, tornem-hi." • S’apunten possibles noms de candidats del PSC i altres partits a Girona, però encara tot és especulatiu: - Es parla de Sílvia Paneque i Pere Parramon dins l’òrbita socialista. - Es plantegen dubtes sobre Lluc Salellas (si repetirà o no com a candidat) i sobre els equilibris interns de Guanyem i la CUP. 1.2. Enquesta del CEO i projeccions al Parlament • Es dissecciona l’última enquesta del CEO, que apunta: - Puixança d’Aliança Catalana, que podria passar de 2 a 20 diputats i ser primera força a les comarques gironines. - Possibles davalldes de Junts i una pseudapujada d’Esquerra, que alguns tertulians veuen poc versemblant. • Es qüestiona la cuina de les enquestes: - Es parla del pragmatisme electoral i de com, malgrat els canvis, la conclusió podria ser que el PSC d’Illa continuï governant amb el suport de Comuns i Esquerra. - Es recorda que les enquestes anteriors ja anunciaven patacades que després no es van produir o no amb la magnitud prevista. "Jo, la cuina de les enquestes, sempre m’ha provocat una animadversió especial." • Es destaca la diferència entre eleccions municipals i autonòmiques: - Les municipals són "una altra lliga": pesa molt la persona, la proximitat i la gestió concreta del dia a dia. 2. Immigració, seguretat i auge d’Aliança Catalana 2.1. Per què puja Aliança Catalana? • Es vincula l’ascens d’Aliança Catalana a tres factors principals: Missatge molt clar i monotemàtic sobre: • Seguretat i • Immigració (particularment d’origen musulmà) Explotació de problemes reals que la gent percep al carrer: ocupacions, sensació d’inseguretat, abusos en ajuts socials. Desafecció política generalitzada i desgast dels "partits clàssics" (PSC, Junts, Esquerra, Comuns), percebuts com a llunyans dels problemes de la gent. "La gent està molt cansada de segons quins discursos bonistes que veuen que no acaben de solucionar els problemes." • Es remarca que, tot i ser un partit independentista, Aliança Catalana parla molt poc del procés i se centra quasi exclusivament en el relat sobre immigració i seguretat. 2.2. Discurs sobre immigració i gestió de l’arribada • Els tertulians fan matisos importants: No hi ha un rebuig genèric a tota la immigració, sinó a com es percep que es gestiona l’arribada de persones i els ajuts. Es distingeix entre: • Immigrants d’orígens diversos (nord-americans, belgues, sud-americans, subsaharians...) • Focus mediàtic i polític sobre persones de religió musulmana o àrab. "Jo crec que tirem de tòpic i quan tirem de tòpic tenim el problema i el risc que això generalitzi." • Es comenta la sensació de greuge entre una part de la població: - Percepció que alguns nouvinguts reben ajuts sense contraprestació. - Casos de picaresca amb prestacions socials i discapacitat cobrada des de fora. • Es critica la manca de control en els ajuts socials: - Funcionaris que detecten irregularitats, però els sistemes de control són febles. - Es remarca que aquesta picaresca no és exclusiva d’un sol col·lectiu, sinó que afecta diversos grups. 2.3. Menors no acompanyats i cas de la picaresca del padró • Es dedica força temps a un cas concret a Girona: - Un matrimoni deixa el seu fill menor a la porta d’una comissaria perquè sigui considerat mena (menor no acompanyat) i pugui accedir a ajuts. - El menor declara que està sol, però la policia comprova que té domicili a Girona i acaba localitzant els pares. - Procediment: • El noi passa a disposició de la DGAIA. • Després se’l retorna als pares. • Els pares queden en llibertat provisional però imputats, pendents de judici. "Una picaresca i no passa res, que és el problema aquell del ‘i no passa res’." • Es dona per fet que no serà un cas aïllat: - Ja s’ha desarticulat una xarxa a Tarragona. - Es preveu que, detectada la picaresca, els casos aniran en augment. • Es reivindica la necessitat de parlar clar d’aquests temes sense ser titllats automàticament de racistes o classistes. 2.4. Paper dels mitjans i del llenguatge • Es debat sobre les recomanacions deontològiques: El Codi Deontològic i el Consell de la Informació de Catalunya recomanen no donar la nacionalitat de detinguts si no és rellevant. Alguns tertulians rebutgen aquesta pràctica perquè consideren que amaguen informació rellevant per entendre qui delinqueix i en quines proporcions. • Es defensa que cal dades fredes per comparar percentatges de delinqüència: - Entre persones de nacionalitat espanyola i persones d’origen estranger. - I evitar criminalitzar col·lectius sencers a partir de tòpics. "És el sistema el que s’ha de controlar." 2.5. Violacions, suïcidis i tabús informatius • S’analitza el tractament mediàtic de violacions i suïcidis: Durant anys, molts mitjans no informaven de suïcidis per por a l’efecte imitació. Ara els mateixos organismes que ho desaconsellaven impulsen parlar-ne per prevenció. • Algunes idees clau: - Diferència entre suïcidi privat (sense afectació pública directa) i suïcidi públic (que altera la vida col·lectiva o involucra persones públiques). - Es defensa parlar dels problemes reals (violacions, suïcidis, delictes) perquè si no, la ciutadania pot tenir la impressió falsa que no existeixen. "Hi ha gent que fa el discurs que no s’han d’explicar les coses que passen, que és el contrari del que és el periodisme." 3. Girona: ocupacions, imatge pública i xarxes socials 3.1. Ocupacions: delinqüencials vs. per necessitat • Es fa un distinció explícita entre tipus d’ocupacions: Ocupacions delinqüencials, associades a: • Tràfic de drogues • Conflictes veïnals greus • Molèsties constants Ocupacions per necessitat, menys nombroses i amb un perfil social diferent. • Es citen exemples concrets a Girona: - Carrer Tomàs Mieres: problema clarament delinqüencial. - Carrer Àngel de l’Ardenya / Ferran Puig: conflictes i molèsties greus als veïns. • Es reconeix que fins i tot l’espai polític de Guanyem ha modulat el discurs sobre ocupacions, diferenciant molt més aquests casos. "El problema és la delinqüencial. Està claríssim." 3.2. Imatge de Girona: de ciutat vivible a "Girona perduda" • Es parla de perfils a xarxes socials (TikTok, Instagram) com “Girona Perduda” que: Retraten Girona com si fos “el Bronx”. Publíquen vídeos de baralles, robatoris, situacions de degradació. Probablement reben contingut alimentat per interessos concrets (vídeos, fotos, informació dirigida). • Es recorda que aquests relats no són nous: - Ja hi havia qui, en l’etapa de Marta Madrenas com a alcaldessa, difonia que Girona estava bruta o descuidada. - Ara, però, s’ha pujat un grau: més dramatització i alarmisme. • Es destaca que: - Girona no és una ciutat perillosíssima, però - Com a tot arreu, hi ha punts concrets i moments on hi pot haver problemes. "El que passa és que si coneixes Girona, et pots indignar en segons quines coses, però també veus que no és així." 3.3. Com respondre als relats alarmistes • Es debat estratègicament sobre quan i com s’ha de respondre a aquests perfils: Si es desmenteix cada vídeo, se’ls dona massa importància. Però si un vídeo es fa molt viral (com la baralla de fires a la Copa), cal sortir a rebatir-lo amb dades: • Explicar que no hi ha hagut denúncia. • Explicar que la policia hi va intervenir al cap de pocs minuts. • Es considera que, en el cas d’aquesta baralla, el contradiscurs polític va arribar tard (a la roda de premsa final de fires). • També s’apunta que els mitjans han de vigilar què amplifiquen: - S’ha d’evitar donar altaveu a fake news o vídeos fora de context. 3.4. Relat del dia a dia: brutícia, residus i percepció • Es comenta el conflicte de la recollida de residus a Girona: Problemes inicials importants (especialment a Montjuïc), Una reacció municipal que molts veuen massa lenta i condicionada per criteris ideològics. • Es reconeix que actualment: - L’Ajuntament s’ha posat més les piles i ha canviat estratègia, - Però encara hi ha punts molt degradats (especialment a Santa Eugènia o a la carretera de Barcelona). "Hi ha punts que són autèntics advocadors." 4. Desafecció política i recerca de solucions "clares" 4.1. Desconnexió entre institucions i vida quotidiana • Es constata una gran desafecció cap a la política: Molta gent no sap què fan exactament el Parlament o el Congrés pel seu dia a dia. Es percep que pugen impostos i taxes, però els serveis (especialment la sanitat) estan tensionats. Es recorda que el sistema sanitari està pensat per uns 6,5 milions d’habitants i en gestiona molts més. • Els discursos d’alguns partits (especialment els Comuns en temes d’acollida) són vistos com a molt idealistes i poc concrets pel que fa a solucions. 4.2. El cas Albiol a Badalona: populisme d’acció directa • Es posa d’exemple Xavier García Albiol, alcalde de Badalona: Publica vídeos a X (Twitter) anant personalment a pisos ocupats. Es grava picant la porta i exigint que surtin els ocupes. Fa de "solucionador" immediat: truca operaris, arregla voreres en directe, etc. • Es defineix això com una mena de caciquisme modern, que però funciona electoralment: Badalona no és una ciutat sociològicament de majoria PP, Però Albiol aconsegueix majories absolutes perquè la gent veu que "fa coses". "Quan tens un problema d’ocupació o de seguretat al cantó de casa, el que vols és que hi hagi una acció per intentar resoldre-ho." 4.3. Democràcia, expectatives i decepció • Es fa una reflexió de base sobre la democràcia a partir d’un exemple escolar: Els nens aprenen que votar serveix per triar representants que et solucionin els problemes. Quan la gent percep que els polítics no solucionen problemes sinó que només es guanyen la vida, la democràcia entra en crisi de confiança. • Això alimenta: - El vot de càstig. - L’aposta per opcions noves encara que tinguin discursos extremats. 5. Enquestes locals, percepció de Girona i candidats 5.1. Enquesta telefònica sobre Girona ciutat • Una de les tertulianes explica que ha rebut una enquesta telefònica específica sobre Girona: Preguntes sobre si la ciutat està millor o pitjor que fa tres anys. Principals problemes percebuts (seguretat, immigració, neteja, mobilitat, habitatge...). Valoració del govern municipal actual. Grau de coneixement i valoració de caps de llista i figures polítiques. • Destaquen dos elements: Es demanava opinió no només sobre caps de llista actuals (Lluc Salellas, Gemma Geis, Quim Ayats, etc.) sinó també sobre Sílvia Paneque i Pere Parramon, cosa que fa pensar en moviments interns del PSC. Es pregunta a qui es votaria ara mateix, i també record de vot a les passades eleccions (municipals, Parlament, estatals). 5.2. Altres enquestes i credibilitat • Es parla d’una altra enquesta presencial sobre l’ús del català a Girona, que una tertuliana també respon. • Es mostra escepticisme amb enquestes d’organismes com el CIS o fins i tot algunes d’encarregades per mitjans (IGM), recordant que: Amb mostres petites (com passava antigament amb enquestes radiofòniques), es feien projeccions exagerades. 6. Radars, multes i mobilitat a Girona 6.1. Dades de multes i ubicació dels radars • Al tram final de la tertúlia es tracten els radars de velocitat de Girona: En 3 mesos, als 4 punts controlats, s’han posat 13.000 multes. Els punts amb més sancions són: • Entorn dels Maristes, • Pedret, • Carretera Barcelona (cruïlla de la Creu), • Tram cap a Can Gibert del Pla. • Sorprèn especialment l’elevat nombre de multes als Maristes, tot i que sovint hi ha cues i semàfors: S’especula que moltes sancions es deuen a moments amb poc trànsit, quan la via és molt oberta i convida a córrer. "Quan hi ha tants de cotxes, és que no pots anar a 30. Has d’anar parat." 6.2. El cas de Pedret i el límit de 30 km/h • Es descriu el radar de Pedret com especialment delicat: S’hi passa de 40 a 30 km/h en un revolt i ràpidament es troba el radar. Molts conductors consideren difícil mantenir 30 en tot el tram i ho viuen com un maldecap. • Es planteja la possibilitat d’augmentar el límit a 40 km/h en aquest punt, mantenint igualment la seguretat. 6.3. Radars com a eina de seguretat o recaptació • Es debat el sentit dels radars: Poden ser útils si aconsegueixen reduir realment la velocitat i els accidents. Si només serveixen per recaptar, caldria replantejar-ne la ubicació i el límit. • Es proposa: Demanar noves dades d’aquí uns mesos per comprovar si la sinistralitat i les velocitats mitjanes han baixat. Si no hi ha millora, caldrà revisar la política de radars. • Es recorda el cas del radar de Platja d’Aro, molt polèmic i percebut per molta gent com a clarament recaptatori. 7. Nota final: futbol i Girona FC • A l’últim minut, es fa una breu referència al partit Girona–Reial Madrid: Es remarca la fred que farà l’1 de mes. Es parla de l’empat al camp del Betis com una bona oportunitat perduda per ineficàcia golejadora. Es menciona el fitxatge d’Esprilla (18 milions) i la seva actitud sobre la gespa, que genera debat entre l’afició. "Ja se l’ha guanyat el Madrid; per què no tornar-ho a fer?" Temes clau / punts forts 1. Auge d’Aliança Catalana: • Discurs centrat en immigració i seguretat. • Beneficiat per la desafecció política i la percepció que els partits clàssics han evitat abordar certs temes. 2. Relat sobre immigració i delinqüència: • Necessitat de dades objectives i distinció clara entre col·lectius i tipus de delicte. • Crítica a la manca de control dels ajuts socials i al tabú de parlar de picaresca. 3. Ocupacions i seguretat a Girona: • Separació entre ocupació delinqüencial i per necessitat. • Casos concrets de carrers problemàtics i pressió veïnal. 4. Imatge de Girona i xarxes socials: • Perfils com “Girona Perduda” influeixen en la percepció de la ciutat. • Importància de construir un contradiscurs mesurat i basat en fets. 5. Enquestes i candidates a Girona: • Enquestes locals que mesuren percepció de la ciutat i coneixement de possibles candidats. • Noms socialistes com Sílvia Paneque i Pere Parramon surten amb força en aquestes enquestes. 6. Radars i mobilitat: • Nombre molt alt de multes en pocs mesos. • Debat sobre límits de 30 vs 40 km/h i sobre l’objectiu real dels radars. Interlocutors • Presentador/locutor de Girona FM (no s’especifica nom en el tall) • Clara Jordà (periodista, delegada de Catalunya Ràdio a les comarques gironines) • Marta Rodríguez (periodista) • Xavier Pi (periodista, delegat de l’ACN a comarques gironines) Tags • Política catalana • Girona • Eleccions municipals • Esquerra Republicana • Junts • PSC • Aliança Catalana • CEO (enquesta) • Immigració • Seguretat ciutadana • Delinqüència • Ocupacions • Ajuts socials • Menors no acompanyats • DGAIA • Mitjans de comunicació • Codi deontològic • Violacions • Suïcidi • Xarxes socials • Girona Perduda • Residus • Neteja urbana • Radars de velocitat • Mobilitat • Desafecció política • Xavier García Albiol • Badalona • Girona FC • Reial Madrid Seccions de l’episodi (Note: els temps són aproximats, basats en els segons indicats a la transcripció.) Introducció informal i vacunes • Start: 0 • End: 80 • Títol: Inici de tertúlia i estat d’ànim dels participants • Resum: Conversa distesa sobre encostipats, fred i vacunació de la grip i la COVID, amb referència a un metge convidat en una tertúlia anterior. Situació política a Girona i tensions a Esquerra • Start: 80 • End: 240 • Títol: Fressa preelectoral i guerra interna a Esquerra Girona • Resum: Es parla de la reunió amb el nou cap de comunicació de l’Ajuntament, del calendari de les municipals i, sobretot, de la votació ajustada a Esquerra Girona (28–27), la proposta de llista conjunta i la tradició de conflictes interns a la secció local. Enquesta del CEO i irrupció d’Aliança Catalana • Start: 269 • End: 444 • Títol: Enquesta del CEO i ascens d’Aliança Catalana • Resum: Es comenta la previsió de l’enquesta: pujada d’Esquerra, davallada de Junts i salt d’Aliança Catalana de 2 a 20 diputats, amb victòria a comarques gironines. Es debat el paper del missatge sobre immigració i seguretat, i el context de cansament amb el procés. Debat sobre immigració, tòpics i gestió dels ajuts • Start: 444 • End: 669 • Títol: Immigració, percepcions i responsabilitat dels discursos • Resum: Es diferencia entre immigració en general i immigració d’origen musulmà, es parla dels tòpics que alimenten l’extrema dreta i de la necessitat de distingir percepcions de realitats. S’introdueix el debat sobre donar o no la nacionalitat dels detinguts i sobre el risc de criminalitzar col·lectius sencers. Desafecció política, ajuts socials i picaresca • Start: 669 • End: 827 • Títol: Cansament amb la política i malestar pel sistema d’ajuts • Resum: Es vincula la pujada de l’extrema dreta a la desafecció política generalitzada. Es comenten casos de picaresca amb ajuts i la sensació que els governs actuals han estat massa porucs a l’hora d’afrontar segons quins temes per por de ser titllats de racistes o classistes. Cas concret: menor deixat a la comissaria per fer-lo passar per mena • Start: 986 • End: 1203 • Títol: Picaresca amb menors no acompanyats i conseqüències legals • Resum: Es descriu detalladament el cas d’uns pares que deixen el fill a la comissaria perquè sigui considerat menor no acompanyat, s’explica el procediment de DGAIA i la situació judicial dels pares. Es debat si "no passa res" i s’adverteix que probablement no serà un cas aïllat. Mitjans, paraules tabú i tractament de crims, violacions i suïcidis • Start: 1203 • End: 1481 • Títol: Límits del periodisme: nacionalitat, violacions i suïcidis • Resum: Es repassa l’evolució de les recomanacions deontològiques sobre suïcidis i violacions, la por a fomentar efectes mimètics i el gir recent cap a parlar-ne per prevenció. Es defensa que amagar problemes no els fa desaparèixer i que pot donar una imatge distorsionada de la realitat. Seguretat a Girona i comparació amb altres ciutats • Start: 1481 • End: 1689 • Títol: Girona és perillosa? Percepcions, punts negres i realitat • Resum: Es matisa que Girona no és una ciutat especialment perillosa, tot i tenir punts complicats com qualsevol altra ciutat. Es parla de baralles a fires, de consells als joves per evitar zones determinades, i de grups itinerants que rebenten festes majors en altres municipis. Eleccions municipals a Girona: candidats, enquestes i moviments interns • Start: 1508 • End: 1908 • Títol: Quin panorama de candidats hi haurà a Girona? • Resum: Es plantegen interrogants sobre la candidatura de Lluc Salellas, els moviments a Guanyem i la CUP, i sobretot sobre qui serà el candidat o candidata del PSC. Es comenta una enquesta telefònica sobre Girona que pregunta per Sílvia Paneque i Pere Parramon, la qual cosa fa pensar en possibles relleus o alternatives socialistes. Perfils de xarxes sobre inseguretat: “Girona Perduda” • Start: 2023 • End: 2354 • Títol: Xarxes socials, pseudo-mitjans i el relat de “Girona Perduda” • Resum: Es parla de perfils com "Girona Perduda" que publiquen vídeos alarmistes sobre la ciutat, sovint amb imatges descontextualitzades. Es recorda el precedent "Figueres Oscura". Es debat com i quan cal fer un contradiscurs polític per desmentir o matisar aquests relats sense donar-los massa protagonisme. Enquestes, Aliança Catalana i estratègies electorals • Start: 2354 • End: 2687 • Títol: Lectura pragmàtica de les enquestes i del vot a l’extrema dreta • Resum: Es discuteix com el discurs d’Aliança Catalana capitalitza el malestar amb la inacció percebuda dels governs en seguretat i immigració. Es repassa l’impacte que podria tenir sobre Junts i s’apunta que, sumant PSC, Comuns i Esquerra, el resultat podria ser una llarga etapa de govern socialista malgrat la pujada de l’extrema dreta. Ocupacions, delinqüència i gestió municipal a Girona • Start: 2687 • End: 2826 • Títol: Ocupacions, carrers conflictius i canvi de relat a l’Ajuntament • Resum: Es diferencia clarament entre ocupacions delinqüencials (Tomàs Mieres, entorn d’Àngel de l’Ardenya / Ferran Puig) i ocupació per necessitat. Es remarca que l’Ajuntament de Girona, inclòs l’espai de Guanyem, ha modulat el discurs i reconeix ara aquesta distinció. També es critica la lentitud inicial a reaccionar en el tema dels residus. Desafecció política, democràcia i cas Albiol • Start: 2826 • End: 2891 • Títol: Quan la democràcia decepciona: del llibre de text al carrer • Resum: A partir d’un exemple escolar sobre què és la democràcia, es reflexiona sobre com la gent ha deixat de veure els polítics com a solucionadors de problemes i els percep com a professionals del càrrec. Es posa d’exemple Xavier García Albiol a Badalona, que fa política d’acció directa i molt visible, i a qui això li funciona electoralment. Radars de Girona: dades, polèmica i límits de velocitat • Start: 2891 • End: 3217 • Títol: Radars, 13.000 multes i debat sobre la velocitat a la ciutat • Resum: Es donen les xifres de multes (13.000 en 3 mesos) i es debat la lògica dels radars a Maristes i Pedret. Es parla de la dificultat de circular a 30 km/h en certs trams, de possibles canvis a 40 km/h, i de si l’objectiu és la seguretat o la recaptació. Es comparen amb altres radars polèmics, com el de Platja d’Aro o els de Salt. Tancament i apunt futbolístic • Start: 3217 • End: 3299 • Títol: Cloenda i mirada al Girona–Reial Madrid • Resum: Es tanca la tertúlia amb un comentari ràpid sobre el partit Girona–Reial Madrid, la fred que farà aquell dia i el problema d’ineficàcia golejadora del Girona FC. Es menciona el fitxatge d’Esprilla i es confia en la possibilitat de tornar a guanyar el Madrid.

  • El primer cafè - episode art
    El primer cafè
    55'

    El primer cafè

    L'episodi d'El primer cafè aborda la greu situació que viu l'Ateneu Popular Salvador Catà, amenaçat pel desallotjament a causa de la forta pujada del lloguer per part de CaixaBank, l'entitat propietària. El portaveu de l'entitat, Pau Casa Coberta, denuncia l'especulació financera sobre un espai clau per a la cultura local gironina. Més enllà d'aquest conflicte, el programa repassa l'actualitat de Girona, incloent-hi la gestió de l'Hospital Josep Trueta, les mobilitzacions educatives a Salt i la valoració de les queixes recollides per la defensora de la ciutadania. També es destaquen les darreres fites esportives de l'Uni Girona i les novetats culturals en festivals com l'Ítaca, així com l'anàlisi meteorològica i la presència creixent de la tecnologia i la intel·ligència artificial en la recuperació de la memòria històrica local dels pescadors.

  • Gent de Bàsquet T.3x7 amb Oriol Heredia - episode art
    Gent de bàsquet
    24'

    Gent de Bàsquet T.3x7 amb Oriol Heredia

    El programa per als aficionats al Bàsquet Girona, anàlisi i actualitat de la mà de Jan Torrent. En el setè programa de la temporada analitzem la dura derrota del Bàsquet Girona contra el València Basket per 98 a 72. Els valencians van començar amb moltíssima força i, per altra banda, l'equip de Moncho Fernández, va veure com en 15 minuts marxava en l'electrònic i no hi havia volta de fulla. En l'scouting del rival, parlem del Río Breogán.

  • Girona en joc - episode art
    Girona en joc
    51'

    Girona en joc

    Resum general del programa Programa de Girona en joc a Girona FM centrat en: L’empat del Girona FC al camp del Betis i la seva situació en descens. El repàs complet del futbol gironí (Segona Federació, Tercera, futbol femení, base i categories territorials). L’actualitat del bàsquet gironí: derrota del Bàsquet Girona a València i victòria soferta de l’Uni Girona a la pista de l’Estudiantes. Altres esports: hockey patins, handbol i patinatge artístic. Una entrevista extensa amb Jordi Sala, jove biker de Sant Gregori, campió del món de bicitrial i rècord Guinness per saltar 27 cotxes, amb forta presència a TikTok. 1. Obertura i tertúlia distesa Xerrada inicial Els presentadors, Pau Villafañe i Josep Coll, comencen amb un to distès parlant del cap de setmana: • Sortides al cinema (comentaris sobre la pel·lícula Wicked i la recomanació de Sueños de Trenes a Netflix). • Referència a un concert de Pau Vallvé. Serveix per donar to de progrés informal i proper, abans d’entrar en la part esportiva. 2. Girona FC: empat a Sevilla i anàlisi crítica 2.1. El partit Betis – Girona (1–1) • Es repassa el bon partit del Girona al camp del Betis, amb sensació final que s’ha escapat la victòria. • Clau del partit: - Gol del Girona després d’una bona combinació (Brian Oliván / Brian Hill i Unai, context de jugada ofensiva sòlida). - Novament, problemes a pilota aturada que costen l’empat. - A la segona part, el Betis fa un pas endavant, però tampoc crea molt perill. Idea central: «Si el Girona hagués estat més encertat i hagués defensat millor la pilota aturada, s’hauria endut els tres punts.» 2.2. Ocasions perdudes i fragilitat defensiva • Es destaquen ocasions molt clares: - Una jugada de Brian Hill dins l’àrea en què no s’atreveix a xutar. - Una ocasió final claríssima d’Esprilla, que no transforma. - Opcions de Sigankov, també desaprofitades. • S’insisteix en la fragilitat a les jugades d’estratègia: - El Betis remata gairebé totes les centrades laterals i pilotes penjades. - Es reclama una millora urgent en defensa de pilota aturada per encarar la resta de lliga amb més solvència. 2.3. Situació classificatòria i baixes • L’empat deixa el Girona FC encara en posicions de descens, empatat a punts amb l’Osasuna però per darrere per goal-average. • Destaquen la importància de continuar sumant, però es lamenta haver deixat escapar “oportunitats de sortir del pou”. • Es repassen les baixes i condicionants: - Lesions de llarga durada de Vandebec i Portu. - Lesió de Juan Carlos i debat pendent sobre la porteria. - Pèrdua temporal d’Unuahi / Unaji (jugador que marxarà a la Copa Àfrica). 2.4. Mercat d’hivern i perfil de plantilla • Es defensa que el club s’ha de moure al mercat d’hivern: - Per cobrir les baixes de mig termini i llarga durada. - Per incorporar jugadors més físics i més alts, especialment per reforçar la defensa en centrades i pilotes aturades. • Es qualifica d’“inconscient” no reforçar la plantilla atesa la situació. 2.5. Mitchell i les seves declaracions • Es recull la valoració de Mitchell després del partit: - Diu que és un bon punt i que l’equip ha estat dominador amb la pilota. - Reconeix que la pilota aturada és un aspecte a millorar. - Justifica en part les dificultats pel fet que el Betis pot fitxar jugadors més físics. «El Betis té més diners per fitxar jugadors més físics.» Els locutors li “compren” a mitges l’argument i insisteixen que el Girona també podria prioritzar algun jugador més alt per millorar aquest aspecte. • També es posa en valor el partit d’Arnau jugant de central, possiblement un dels millors partits de la seva temporada. 2.6. El cas Esprilla i la pressió del fitxatge car • Es comenta el rendiment d’Esprilla i les crítiques rebudes a xarxes: - Es considera que el factor que més pesa en la crítica és el preu del fitxatge. - S’afirma que, si hagués costat “dos milions d’euros”, la pressió i les crítiques serien molt menors. 3. Futbol territorial i futbol base 3.1. Segona Federació • Girona B: derrota per 1–0 contra l’Ibiza: - Ja suma 5 partits sense guanyar (2 derrotes i 3 empats). - Cauen a la 8a posició amb 17 punts, però a només 1 punt del play-off (Espanyol B). • Olot: empat 1–1 al camp del Sant Andreu: - Es va avançar amb gol de Marc Mas. - Va encaixar l’empat al minut 80 amb un gran gol d’Alexis García. - Té 15 punts, a 1 punt del descens però a 3 del play-off. 3.2. Tercera Federació (masculina) • Palamós i Escala: - Palamós: empat a 0 al camp del Manresa. - L’Escala: victòria 3–1 davant la Muntanyesa. - Gols de Zainzoun (doblet) i Expósito. • Classificació: - L’Escala és 2n amb 24 punts, a 1 punt del líder Badalona. - Palamós (els “xampanyers”) és 8è amb 17 punts, a 4 del play-off i 9 per sobre del descens. 3.3. Tercera Federació femenina • Girona 7–0 Riudoms: - Primera victòria del Girona a la categoria. - 7 golejadores diferents: Thais Román, Ariana Cerezuela, Julia Uriel, Paula Maresma, Judit Granados, Sara Caranca i Maria Fernández. - El Girona continua penúltim amb 4 punts, a 5 del Reus. 3.4. Preferent femenina • Puntenc i Porqueres: - Puntenc: derrota 0–1 contra el Santa Susanna. - Porqueres: victòria 1–0 contra el Pallejà (gol de Sílvia Gil al minut 36). • Classificació: - Puntenc: 12è amb 9 punts. - Porqueres: 13è també amb 9 punts, però en dinàmica positiva (segona victòria seguida). 3.5. Primera Catalana (masculina) • Jornada molt igualada amb múltiples resultats destacats: - Juventus Lloret – Argentona: empat 2–2 (duel pel lideratge). - Figueres 3–1 Sant Jaume Olot B. - Torroella 5–2 Granollers. - Banyoles 1–0 Bosch de Tosca. - Can Gibert 1–0 Caldes de Montbui (a fora). - Lloret 1–4 Premià. - Tossa 3–1 Palamós. • Classificació molt comprimida: - Juventus Lloret líder amb 21 punts, empatat amb l’Argentona. - Banyoles (3r) i Bosch de Tosca (4t) amb 17 punts. - Torroella 5è amb 16; Palamós 15; Figueres, Lloret i Can Gibert amb 14. - Sant Jaume Olot B amb 13 i Tossa marca el descens amb 11. Una sola victòria et pot “catapultar” a mitja taula i una derrota et pot fer caure a descens: lliga extremament igualada. 3.6. Divisió d’Honor juvenil • Girona juvenil: victòria 1–0 contra el Nàstic. • Classificació: - Girona 7è amb 15 punts. - A 4 punts de l’Adam (6è) i 8 per sobre del descens. - Victòria clau contra un rival directe de la zona baixa. 4. Bàsquet Girona: dura derrota a València 4.1. El partit València – Bàsquet Girona (98–72) • Després de dues victòries seguides, el Bàsquet Girona cau contundentment a la pista del València Basket, actual líder de la Lliga ACB. • Els gironins només “estan dins del partit” aproximadament els primers 5 minuts: - De 6–0 inicial es passa a un 12–10. - Un parcial de 14–6 tanca el primer quart i deixa el Girona tocat. 4.2. Factors de la derrota • Diferència enorme d’encert: - València: 60% en tirs de 2, 42% en triples (16 anotats). - Bàsquet Girona: 46% en tirs de 2 i només 21% en triples (7/34). • Són els dos equips que més triples llancen de la Lliga; si al “joc del València” no tens encert, surts escaldat. • Altres factors: - Sèrie de pèrdues consecutives a final de segon període. - Passatge del 37–27 al 47–30 al descans. - Desavantatge de 16 punts al descans, ja molt difícil de remuntar. 4.3. Valoració de Moncho Fernández El tècnic lamenta la manca d’encert i els problemes defensius a la primera part. Creu que, malgrat millorar enrere a la segona, l’encert del València va acabar castigant molt el Girona. • Millor jugador gironí: Martínez Gueven, amb 20 punts i 24 de valoració. 4.4. Classificació ACB • Balanç: 3 victòries – 5 derrotes (3–5), 14è. • Comparteix balanç amb Gran Canària, Bilbao, Manresa i Andorra. • Per sota, encara fora del descens, el Saragossa (2–6), i en descens Burgos i Granada amb 1 victòria. • Ara hi ha aturada FIBA; el pròxim partit serà a Fontajau contra el Rio Breogán (6 de desembre, 21.00 h), partit molt important per un equip que només ha guanyat a casa. 5. Uni Girona: remuntada i lideratge europeu i domèstic 5.1. Victòria a Madrid: Estudiantes 79 – Uni Girona 88 • Tornada a la competició després de l’aturada per seleccions. • L’Uni Girona surt adormit i pateix molt al primer quart: - 25–12 al final del 1r període. - Defensa fluixa i atac col·lapsat. • Al segon quart, millora ofensiva, però l’Estudiantes continua trobant cistelles fàcils. Descans: 51–41. 5.2. Clau: tercer quart espectacular • L’Uni reacciona al tercer quart: - Millora clara en defensa i en rebot. - Parcial de 10–30 que gira completament el partit. • No és el millor dia de Koulibaly, però apareixen altres referents: - Guerrero: 16 punts, 4 triples, 7 rebots. - Josite: 15 punts, 5 assistències. - Marta Canella: 12 punts i 11 rebots (doble-doble). Idea clau: «Quan l’equip està bé al darrere, al davant juga molt millor.» Aquesta és la lectura principal de Roberto Íñiguez al postpartit. • S’esmenta la lesió de Quevedo, pendent de concreció de l’abast. 5.3. Classificació de la Lliga Femenina Endesa • Abans hi havia 5 equips empatats al capdavant; la derrota de l’Ensino Lugo contra el Jairis els deixa fora del grup de lideratge. • Ara hi ha 4 equips al capdavant amb balanç 6–1: - Uni Girona (líder per millor bàsquet-average). - València, Saragossa i Euskotren. 5.4. Format d’Eurolliga i pròxims reptes • Es recorda el format de la fase de grups de l’Eurolliga: - Els 3 primers de cada grup passen a una segona fase amb dos grups de 6. - S’arrosseguen victòries i derrotes. • Última jornada de la primera fase: partit contra el Bourges. - Ni l’Uni ni el Bourges s’hi juguen res de classificació; l’Uni començarà la segona fase amb 4–0. • A la fase següent l’Uni s’enfrontarà a: - Galatasaray. - Família Schio (Itàlia). - Flammes (equip francès). • A la Lliga, pròxim partit a Fontajau: - Uni Girona – Ensino Lugo, diumenge a la 13.00 h. 6. Altres bàsquets: Bisbal i GEiEG (Lliga Femenina 2) 6.1. Sol Gironès Bisbal • Derrota a casa contra el Saragossa (71–87). • El marcador final és enganyós: - El descans: 34–42. - El Bisbal es manté a uns 7 punts a falta de 2 minuts. - El tram final, sense encert local, fa créixer la diferència. • El Saragossa continua en zona d’ascens amb balanç 2–6. 6.2. Lliga Femenina 2: GEiEG • Victòria del GEiEG a la pista de l’Alcorcón (62–74). • Classificació: - Balanç 6–2, compartint lideratge amb Distrito Olímpico i Claret. 7. Hockey patins i handbol 7.1. Hockey Lliga Plata No hi va haver Hockey Lliga, però sí Hockey Lliga Plata. • Grup A: - GEiEG 5–2 Dominicos. - Lloret 5–5 Hockey Patines Coruña. • Grup B: - Palafrugell 3–5 Girona: el Girona trenca la imbatibilitat del Palafrugell. - Olot 3–1 Coll: victòria solvent dels olotins. 7.2. Handbol • Resultats a la jornada: - Unió Esportiva Sarrià 34–32 Calella. - Bordils 36–34 Sant Cugat (a fora). - Banyoles 17–27 Sant Vicenç (nota negativa del cap de setmana). • Classificació: - Bordils 4t i UE Sarrià 6è, tots dos amb 14 punts, a 2 del segon classificat (que donaria accés a fase d’ascens). - Banyoles cuer amb 4 punts. 7.3. Catalunya Stars de patinatge artístic • Es celebra la 8a edició del Catalunya Stars a Fontajau: - Pavelló ple de gom a gom, problemes d’aparcament, molta expectació. - Es tracta d’una competició-espectacle amb tres grups: blau, vermell i groc. • Resultats: - Grup blau (líder: CPA Girona): campió amb 576,7 punts. - Grup vermell (líder: CPA Massanet): 572,7 punts. - Grup groc (líder: CPA Olot): 570,9 punts. El sistema de puntuació combina la valoració del jurat i el vot del públic, amb diferències mínimes entre el primer i l’últim (només 6 punts). 8. Entrevista a Jordi Sala: bicitrial, rècord Guinness i TikTok 8.1. Qui és Jordi Sala? • Jordi Sala, 13 anys, de Sant Gregori. • Especialista en bicitrial i també en moto de trial. • Doble campió del món de bicitrial (títols obtinguts als 8 i 12 anys, aquest darrer a Itàlia). • Rècord Guinness: saltar 27 cotxes amb una bici de trial. • Influencer amb més de mig milió de seguidors a TikTok. 8.2. El seu dia a dia • Matins i migdies: jornada escolar normal (segon d’ESO). • Tardes: - Entrenaments gairebé cada dia: sobretot dilluns, dimecres i dijous. - Dilluns: unes dues hores de moto després d’una pausa ràpida per dinar. • Estudis reforçats: - Té una professora particular que ve a casa per ajudar-lo amb repàs i exàmens. - Ell mateix destaca que “segon d’ESO comença a picar una mica més”. 8.3. El rècord Guinness: 27 cotxes Preparació i context • El rècord anterior era de 20 cotxes; ell el deixa en 27. • Es fa en el marc del programa televisiu “La noche de los récords” de Telecinco, al circuit del Jarama (Madrid). • Origen de la idea: - El pare contacta amb una agència de Madrid per buscar un rècord Guinness (inicialment pensaven en pujar moltes escales en un temps determinat). - Per motius logístics, al Jarama no poden fer el rècord de les escales. - La productora proposa diversos reptes més “típics” de trial (saltar persones, etc.), però no els convenç. - Finalment, sorgix la proposta de saltar cotxes, que consideren més espectacular. Execució del rècord • Jordi reconeix que ho fa a la primera. • El que li feia més por no era el conjunt del repte sinó el moment inicial: - Havia de pujar al primer cotxe sense posar el peu a terra, i el capó relliscava per la humitat i el fred. - Un cop superat això, es concentra només a donar el 100% i aguantar la fatiga fins al final. 8.4. Títols mundials i competició • Té dos títols mundials: - Primer títol amb 8 anys. - Segon títol quan en tenia 12, en un campionat fet a Itàlia. • Al darrer mundial fa una puntuació perfecta, però acaba segon per temps, perquè un company fa el mateix recorregut més ràpid. 8.5. De l’esport d’equip a l’esport individual • Inicialment el pare el vol orientar al futbol: - Li compra botes, pilotes, tota l’equipació. - Després del segon entrenament de futbol (que ni acaba), Jordi veu clar que no li agraden els esports d’equip. • Raó principal: - Se sent més còmode en esports individuals on si falles “has fallat tu” i si surt bé “és mèrit teu”. • Descobreix la bici i tot el que “tingui rodes”: BTT, BMX Race, patinet, etc. 8.6. Inici en el bicitrial • En una visita a la Poma Bike Park (circuit de BMX i salts), veu una bici de trial: - El pare li diu: “Aquesta bici és per pujar pedres”. - Li crida l’atenció l’absència de seient, la geometria estranya. • A partir d’aquí, comença a buscar vídeos de Danny MacAskill i Fabio Wibmer, que es converteixen en els seus ídols. • Als 6 anys, el pare li regala la seva primera bici de trial per l’aniversari: A partir d’aquell estiu «no va parar de tocar-la ni un moment». 8.7. Gestió de la por i la dificultat • Reconeix que hi ha passos i salts que sempre fan respecte: - El nivell general del trial ha pujat molt, i ara hi ha molts nens molt bons. - Les zones de competició es dissenyen amb passos que “és molt fàcil fer-te mal”. • Jordi assegura que no és kamikaze: - No intenta un pas fins que no el veu molt clar. - Amb la bici, no salta fins que està convençut que ho pot fer. - Ara, amb la moto, ha d’aprendre a confiar més en el motxiller (qui l’assisteix i indica riscos), i això encara li costa una mica. 8.8. Les xarxes socials: de l’àlbum familiar a mig milió de seguidors Origen del compte • Tot comença amb el pare gravant-lo de petit amb: - Patinet, bicicleta de muntanya i petits trucs (baixar escales, salts senzills). • El pare vol evitar el típic “àlbum que ningú mira” i opta per obrir un Instagram privat: - Només el segueix la família, i hi pugen vídeos com a record. El vídeo viral • Quan Jordi comença a fer coses de trial amb la bici de muntanya, el pare decideix obrir la conta (malgrat les reticències inicials de la mare). • Un vídeo en què baixa unes escales a una roda es fa viral: - A partir d’aquí, deixen la conta oberta i comencen a penjar més contingut. Objectius i impacte • Jordi diu que l’objectiu principal és passar-s’ho bé: - Li agrada parlar davant la càmera i ensenyar el que sap fer. - Vol ajudar altres nens i nenes a aprendre i a motivar-se. Explica el cas d’un nen que mai havia tocat una bici de trial i que, després de veure els seus vídeos, va començar a practicar i ara té un nivell molt alt. Quan li ho van dir, ell ho va trobar “molt xulo”. 8.9. Reptes de futur • Reptes de xarxes: - Ell i el seu pare busquen constantment nous reptes per Instagram i TikTok. - Un format fix són les “pujades impossibles”, que volen continuar explorant i ampliant. • A nivell esportiu: - Aquest any comença seriosament amb la moto de trial. - No es marca com a objectiu “quedar primer”, sinó “sentir-se molt bé amb la moto” i fer bones curses amb bon flow. 9. Previsions del cap de setmana i tancament 9.1. Futbol • Girona FC – Real Madrid: - Diumenge, 21.00 h, a Montilivi. - Es preveu ple absolut malgrat l’horari tardà i el fred. - Es remarca que el Madrid, tot i ser el líder, “no està en el seu millor moment”. • Segona Federació: - Girona B – Sant Andreu, diumenge a les 12.00 h. - Olot – Castelló B, diumenge a les 17.00 h. • Tercera Federació: - No hi ha jornada aquesta setmana (s’apunta que el calendari és una mica estrany perquè sí que n’hi haurà el cap de setmana de pont). 9.2. Bàsquet • ACB: no hi ha jornada per l’aturada de les finestres FIBA. • Eurolliga femenina: - Darrer partit de la primera fase contra el Bourges. - Tot i no ser “transcendent” en la classificació, Roberto Íñiguez no permetrà relaxacions. • Lliga Femenina Endesa: - Uni Girona – Ensino Lugo, diumenge a la 13.00 h a Fontajau. 9.3. Hockey Lliga • Torna la competició: - CH Xum – Ribes (a fora), dissabte a les 17.00 h. 9.4. Tancament del programa • Pau i Josep fan broma sobre els problemes tècnics del dia (oblidar un pen drive, àudios que no entren, música posada en moments estranys): - Ells mateixos qualifiquen el programa com un dels “top 3–5 pitjors de la temporada” a nivell tècnic. - Malgrat tot, Josep li posa una nota de 7 al programa. S’acomiaden agraint la confiança als oients i anunciant que tornaran dilluns vinent amb el repàs del cap de setmana esportiu. Temes principals tractats Futbol • Situació del Girona FC a Primera Divisió (empat al Betis, descens, problemes a pilota aturada, mercat d’hivern, baixes i Copa Àfrica). • Resultats i classificació de Segona i Tercera Federació, futbol femení, Preferent i Primera Catalana. • Futbol juvenil de Divisió d’Honor. Bàsquet • Bàsquet Girona: derrota clara a València, anàlisi estadística i context classificatori. • Uni Girona: gran remuntada a la pista de l’Estudiantes, lideratge a la lliga i situació a l’Eurolliga. • Altres categories: Sol Gironès Bisbal i GEiEG a Lliga Femenina 2. Altres esports • Hockey Lliga Plata (GEiEG, Lloret, Palafrugell, Girona, Olot). • Handbol (UE Sarrià, Bordils, Banyoles). • Patinatge artístic: èxit del Catalunya Stars a Fontajau. Entrevista • Jordi Sala com a fil conductor: esport d’elit en bici i moto, rècord Guinness, ús de TikTok i xarxes per inspirar altres joves esportistes.

  • L’Informatiu - episode art
    L’Informatiu
    18'

    L’Informatiu

    Resum general de continguts Butlletí informatiu amb focus en actualitat de Girona i comarques, gestió de serveis públics, projectes urbanístics i ambientals, successos policials, participació ciutadana, medi ambient litoral i resultats esportius dels equips gironins. 1. Sanitat i responsabilitat mèdica Indemnització de 58.500 € a la família d’una pacient de 73 anys que va morir a l’Hospital Trueta de Girona arran d’una perforació de pulmó durant la col·locació d’un catèter. L’asseguradora Reliance Mutual Insurance, com a assegurança de responsabilitat civil del centre i professionals, arriba a un acord extrajudicial amb els tres fills de la víctima. La família, representada per l’associació El Defensor del Pacient, havia portat el cas als tribunals. "La dona va perdre la vida a causa d'una perforació al pulmó quan li estaven col·locant un catèter." 2. Gestió de l’aigua i costos per als usuaris Girona, amb gestió pública a través de l’empresa Catza, és la capital catalana amb l’aigua més barata. A diferència de Barcelona, Lleida i Tarragona, amb gestió privada/indirecta, Girona té: La quota fixa més baixa. Un cost anual d’uns 204 € per consum mitjà (150 m³), davant els 516 € de Barcelona, 422 € de Tarragona i 390 € de Lleida (preus inclouen sanejament i cànon ACA). En el preu només de subministrament d’aigua les diferències s’accentuen: Girona: 67 € Barcelona: 361 € Tarragona: 240 € Lleida: 206 € Segons l’Observatori de Preus 2024 de l’ACA, la gestió privada encareix un 23% el servei respecte de la pública. 3. Mobilitat i turisme: aparcament de busos a Fontejau S’engega el pàrquing regulat per a busos turístics a Fontejau: 21 places disponibles. Horari: de dilluns a dissabte laborable, de 2.45 h a 20.00 h. Tarifa: 4,95 €/hora, fraccionable en 0,05 €, amb mínim de 1,25 €. Pagament via parquímetre o app mòbil de la ciutat. Lluc Salelles, alcalde de Girona, subratlla que la mesura vol que el turisme generi retorn econòmic a la ciutat que l’acull. 4. Repensem Girona i planificació estratègica Lluc Salelles destaca el valor de les jornades Repensem Girona per “cuinar a foc lent” el futur estratègic de la ciutat. Es tracta d’una reflexió col·lectiva amb participació de ciutadania i experts per abordar: Habitatge. Regeneració urbana. Transició ecològica. En la sessió centrada en mobilitat sostenible, es debat sobre: Definir quins municipis formen part de l’àrea urbana. L’UdG està elaborant un estudi que proposa una primera corona de 15 municipis. 5. Revitalització del Parc de la Devesa L’Ajuntament impulsarà diverses actuacions de millora al Parc de la Devesa: Substitució del paviment de pedra en 18 passos de vianants. Renovació d’un element de joc infantil retirat per mal estat. Substitució i instal·lació de nous bancs arreu del parc. Canvi dels projectors de grans torres (Copa, Camp de Mart, Vial Perimetral) per il·luminació LED, més eficient. 6. Sèquia Monar: manteniment d’un rec mil·lenari Girona ha invertit 500.000 € en cinc anys en neteja i reparació de la Sèquia Monar, rec mil·lenari que deriva del Ter i desemboca a l’Onyar. S’han fet una vintena d’actuacions de manteniment. El regidor d’Acció Climàtica, Sergi Cot, remarca que la prioritat és una remodelació integral de tota la sèquia per resoldre mancances com les del rec de les hortes. 7. Setmana Europea de la Prevenció de Residus i Green Week Girona se suma a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus (22–30 de novembre): Parades informatives. Xerrades, tallers i activitats gratuïtes. Eix temàtic: residus d’aparells elèctrics i electrònics. Per primer cop, la ciutat participa a la Green Week 2025 (21–27 de novembre), promoguda per la Fundació Ecolec: Informadors ambientals explicaran la necessitat de reciclar electrodomèstics en desús. Es vol incentivar el reciclatge d’aquests residus. 8. Renovació de l’Observatori de l’Ajuntament L’Observatori de l’Ajuntament de Girona renova la seva plataforma de dades per: Millorar la visualització d’indicadors. Incorporar noves funcionalitats que faciliten el maneig i explotació de dades. Principals millores: Gràfiques adaptades a cada tipus de dada. Interfície més moderna, dinàmica i intuïtiva. Millora clara en l’experiència d’usuari. 9. Nova llar residència d’Oncolliga a Salt Oncolliga inaugura una nova llar residència a Salt per a pacients oncològics i les seves famílies. Amb aquest nou pis: S’arriba a 3 pisos d’acollida. Es reforça un servei clau per a persones en alta vulnerabilitat. Dades 2024 (fins ara): Les 12 places d’allotjament han acollit 50 famílies. S’han registrat 883 pernoctacions. 10. Successos policials a la demarcació 10.1. Plantació de marihuana a Sant Hilari Sacalm La Guàrdia Municipal de Sant Hilari deté un dels presumptes responsables d’una plantació de marihuana en zona boscosa, després de dues setmanes de seguiment. Operació coordinada amb policia local d’Arbúcies i Mossos d’Esquadra: Intervenció de 330 plantes de marihuana. 22 kg de capdells secs, a punt per al transport i venda. Valor estimat al mercat: entre 115.000 i 150.000 €. 10.2. Operatiu Campall a Figueres En el desè operatiu Campall dels Mossos contra la multireincidència, desplegat principalment a Barcelona i àrea metropolitana però també a Figueres: 1 persona detinguda. 7 denunciats per drogues o armes. 31 denúncies de trànsit. 67 identificacions practicades. 11. Participació ciutadana a Palamós: canvi de nom Consulta popular a Palamós per incorporar Sant Joan al nom oficial del municipi. Resultat de la votació (participació: 1.650 persones d’un cens de 17.000): Sí a incorporar Sant Joan: 897 vots (54,4%). No: 752 vots (45,6%). 1 vot en blanc. El recompte, celebrat a la sala de plens, és rebut amb aplaudiments. L’alcaldessa Maria Puig es compromet a: Traslladar el resultat al ple municipal. Iniciar els tràmits administratius per incorporar Sant Joan al topònim. Puig destaca el caràcter vinculant de la consulta i subratlla una reflexió sobre “inclusió i no substitució”: "La pregunta també volia inspirar, que parlava d'incorporar i no substituir." 12. Comerç i regeneració urbana a Figueres i Olot Figueres i Olot formaran part d’un pla pilot per revitalitzar el comerç local als centres històrics de 12 capitals de comarca. Per al 2025, el govern preveu 800.000 € per: Elaborar instruments de diagnosi. Dissenyar plans d’usos. Fer mapes detallats del teixit comercial. El conseller d’Empresa Miquel Samper reivindica l’equilibri entre transformació i identitat. La consellera de Territori Sílvia Paneque remarca que el projecte reforça la regeneració urbana i l’activació econòmica dels barris. 13. Aigües de Banyoles: millora de la qualitat de l’aigua Aigües de Banyoles instal·la una planta de nanofiltració per reduir en un terç els sulfats en l’aigua subministrada. El subministrament prové de l’estany de Banyoles i fonts càrstiques, fet que provoca: Alta concentració de sulfats. Gust històricament desagradable de l’aigua, tot i complir normativa sanitària. Inversió: 492.000 €. L’empresa avaluarà ara la barreja entre: L’aigua tractada. Els dos terços restants no tractats. En funció dels resultats, es valorarà instal·lar una segona planta. 14. SOS Costa Brava i la gestió dels espais protegits SOS Costa Brava denuncia greus dèficits en la gestió d’espais naturals protegits del litoral gironí. Presenta l’estudi Diagnosi sobre la gestió dels espais de la xarxa Natura 2000 i els PEIN del Costa Brava, elaborat per l’expert Albert Albertí. L’anàlisi revisa nou espais d’alt valor ecològic entre l’Albera i les Cadiretes i conclou que: Només 5 espais tenen delimitació definitiva. Només 2 espais disposen de pla especial de protecció aprovat. Pel que fa al pla rector d’ús i gestió, només les Illes Medes en tenen un de vigent. Es posa de manifest una manca d’instruments de planificació i gestió que comprometen la protecció efectiva. 15. Esports 15.1. Futbol: Girona FC empata amb el Betis El Girona FC empata a la Cartuja contra el Betis amb sensació d’haver pogut guanyar. Desenvolupament del partit: Gol inicial de Vladislav Barart després d’una gran jugada combinativa. A la represa, el Betis pressiona més i empata amb gol de Valentín Gómez en un còrner, aprofitant les febleses del Girona a pilota aturada. Expulsió d’un jugador del Betis (Antoni) deixa el Girona en superioritat numèrica, però Espritja desaprofita una última ocasió clara. L’entrenador Míchel Sánchez valora positivament el punt: "M'agrada sobretot la sensació de ser un equip amb la pilota dominador, que avui ho hem fet." Tot i el resultat, el Girona es manté en zona de descens, pendent de rebre el Reial Madrid a Montilivi en la propera jornada. 15.2. Bàsquet masculí: derrota del Bàsquet Girona a València El Bàsquet Girona cau davant el València Basket per 98–72. Clau del partit: diferència d’encert en el tir, especialment de tres punts: València: 60% en tirs de dos i 42% en triples. Girona: 46% en tirs de dos i 21% en triples. Tots dos equips són dels que més llancen de tres a la lliga, però el Girona no manté el ritme. El tècnic gironí Moncho Fernández lamenta el mal inici i la falta d’encert, tot i millora defensiva a la segona part. El jugador més destacat del Girona és Martynas Geben, amb 20 punts i 24 de valoració, el millor del partit. 15.3. Bàsquet femení: victòria de l’Spar Girona L’Spar Girona suma una victòria molt treballada a la pista de l’Estudiantes per 79–88. Partit marcat per: Primer quart molt dolent (25–12) per a les gironines. Lesió de Laura Quevedo a l’inici del segon període. Reacció de l’equip: Gran aportació de Carolina Guerrero, clau en la remuntada. Al descans, el marcador ja s’ajusta a 36–34. Tercer quart excel·lent (10–30) que capgira definitivament el partit. L’entrenador Roberto Íñiguez admet un mal inici i destaca la millora en rebot i defensa individual després del descans: "Creo que tras el descanso ha sido otro partido… somos un equipo que cuando atrás estamos bien, delante estamos mejor." Amb aquest resultat, l’Spar Girona es manté líder de la Lliga, empatat amb València, Saragossa i Euskotren. 16. Idea clau final L’informatiu dibuixa una Girona activa en la gestió pública (aigua, dades, espai públic), amb projectes de regeneració urbana i mediambiental, implicació social i ciutadana (consultes, entitats com Oncolliga, SOS Costa Brava) i una forta presència esportiva que manté la ciutat en primer pla tant en futbol com en bàsquet.

  • Els 4 Rius - episode art
    Els 4 Rius
    54'

    Els 4 Rius

    L'episodi d'avui de Els 4 Rius ha recorregut la memòria històrica de les comarques gironines amb l'anàlisi de l'antic tren d'Olot, explicat pel seu cronista Josep Clara. Hem dedicat una secció informativa a resoldre dubtes sobre la implementació del sistema Verifacto per a autònoms i empreses, un canvi legislatiu clau en la facturació electrònica per garantir la transparència davant d'Hisenda. Finalment, hem tingut el plaer de xerrar amb l'artista Cesc Sant Salvador, que ha compartit les seves vivències en el món musical, des dels seus inicis al carrer fins al camí cap als seus pròxims concerts. Ha estat una conversa intensa que ha combinat la nostàlgia pel patrimoni ferroviari amb la necessària adaptació digital del teixit productiu de la nostra ciutat i la passió d'una carrera artística emergent que busca la projecció internacional.

  • La tertúlia de Girona FM - episode art
    La tertúlia de Girona FM
    55'

    La tertúlia de Girona FM

    Resum general Tertúlia de La tertúlia de Girona FM amb tres periodistes locals centrada en com es transforma Girona i la seva àrea urbana. Els grans blocs són: • Habitatge i urbanisme: Repensem Girona, àrea urbana real de la ciutat, pressió sobre els barris i expulsió de veïns. • Mobilitat i transport públic: connexions amb Salt, Cassà de la Selva, Banyoles i altres municipis, problemes de Rodalies/regionals i aparcaments dissuasius. • Gestió municipal i burocràcia: lentitud en habitatge, obres viàries, relació amb la Sareb i tràmits urbanístics. • Seguretat viària i radars: nou sistema de radars a Girona, debat entre seguretat i ànim recaptatori. • Universitat de Girona (UdG): pes real a la ciutat, eleccions a rector i desconnexió ciutat–universitat. • Panorama polític local: possibles escenaris per a les pròximes municipals i paper del PSC, Junts i Aliança Catalana. 1. Arrencada lleugera: fred, esport i Girona Conversa inicial sobre el temps i el fred • Els tertulians comenten el fred humit de Girona, que "cala" i obliga a canviar de cop de màniga curta a abric i bufanda. • Es remarca que el fred ha arribat molt tard aquest any i que el canvi sobtat de temperatures descol·loca tothom. Esport: Girona FC i altres activitats • Es parla breument del Girona FC: - Empat al camp del Betis: es valora com guanyar un punt més que perdre’n dos. - Es recorda que el problema són els punts perduts contra rivals directes (Llevant, Oviedo…). - Es destaca el calendari complicat que ve: Madrid, Reial Societat, Osasuna i Atlètic de Madrid. • Es reivindica que esport no és només futbol: - Esment del Catalunya Stars de patinatge (CPA Olot i CPA Girona). - La marxa del Xuxo, amb 400 participants sortint de la Plaça dels Jurats, també amb molt de fred. 2. Repensem Girona i l’àrea urbana Jornades Repensem Girona • Es destaca la importància de les jornades Repensem Girona com a espai per pensar la ciutat a llarg termini: - Participació d’experiències externes (València amb Joan Ribó, Bordeus). - Passejades urbanes i debats a Pont Major, Santa Eugènia, Hortes de Santa Eugènia i Domèny. • Idees clau: - Cal mirar més enllà del Barri Vell i repensar barris perifèrics. - Es planteja si les plantes baixes han de ser sempre comerç o poden esdevenir habitatge, atesa la crisi actual. - Es citen les propostes de l’economista Carme Trilla sobre rehabilitar edificis antics. L’àrea urbana real de Girona • Es debat l’estudi encarregat per l’Ajuntament a la UdG sobre quina és l’autèntica àrea urbana de Girona: Girona té oficialment uns 107.000 habitants, però en realitat hi conviuen molts més (estudiants de la UdG, mobilitat diària, etc.). L’estudi inclou Cassà de la Selva, Camp Llong i Vilobí (per l’aeroport), tot i que Cassà inicialment sorprèn per distància. S’assenyala el paper de municipis com Salt, Sarrià, Fornells, Bescanó, Vilablareix, Sant Gregori, Quart, Salrà i fins i tot la connexió amb Banyoles. • Fenòmens destacats: Expulsió residencial: molta gent que no pot pagar l’habitatge a Girona (i també a Salt) va a viure a Vilablareix, Bescanó, Quart, Vilablareig, etc. Exemple de Vilablareig: en 5 anys, 1 de cada 4 habitants és nouvingut; pot passar de 3.500 a 5.500 habitants. Cues i col·lapse viari a municipis limítrofs (com la zona de Cassà, Llambilles i els semàfors de la N-II) que evidencien aquesta interdependència. Idees fortes: Girona s’ha de pensar com a àrea urbana i no només com a municipi aïllat; això implica urbanisme, habitatge i mobilitat compartida. 3. Pont Major, Pla Destil·leries i model de barri Transformació del Pont Major • Es debat el projecte urbanístic al Pont Major (440 habitatges previstos al Pla Destil·leries): El barri sovint pateix estigmes, però es remarca que és molt plural: • gent amb alt poder adquisitiu, • cases antigues rehabilitades, • centre cívic i biblioteca com a grans equipaments d’integració. Es posa un exemple: fa 15 anys hi havia vigilància fixa a la porta de la biblioteca; ara és un espai ple d’infants fent deures i d’activitats. • Dilema urbanístic: Cal que Girona creixi i aprofiti solars sense voreres ni serveis, però els veïns recelen de tants nous habitatges. Els tertulians destaquen que: • Girona necessita habitatge o la gent seguirà marxant; • cal debat real amb el veïnat, tot i que les associacions sovint responen a lobbies molt petits. Debat sobre l’àrea urbana i el Pla de Mobilitat supramunicipal • Es comenta el Pla Supramunicipal de Mobilitat (mandat legal de 2019): Es basa en els paràmetres de l’ATM de 2014; quan entri en vigor (2026-2027) ja estarà desfasat respecte a la realitat actual. Cada Ajuntament de l’àrea ha de fer el seu pla i després la Generalitat el revisa, allargant terminis. • Crítica de fons: la lògica urbanística i de mobilitat que es fa servir encara respon a una realitat de fa 20 anys, no a la d’ara. 4. Habitatge: crisi estructural i gentrificació Habitatge i gentrificació a Girona • Es defineix Girona com a agent gentrificador: Molts pisos es destinen a ús temporal: • primer per a estudiants, • ara per a expats amb alt poder adquisitiu (ciclistes professionals, ONG, professionals que fugen de Barcelona però mantenen sous alts). S’assenyala l’efecte de l’alta velocitat (AVE) i la proximitat amb Barcelona: facilita que gent de fora vingui a viure a Girona. • Es recorda que la gentrificació del Barri Vell no és nova: Als anys 60–70 hi vivia un altre tipus de població que va ser expulsada per l’onada de nous residents – els mateixos que ara es veuen desplaçats per una nova fase de gentrificació. "Les ciutats que vivim ara es van dissenyar fa 25 anys, precrisi, i amb plans urbanístics pensats per una altra realitat." Plans urbanístics caducats i plantes baixes buides • Es cita l’anàlisi de Maria Cisternes (exdirectora d’Incasol, ara vinculada a Girona): Les ciutats actuals funcionen amb plans urbanístics del 2000–2005, pensats per un moment d’eufòria econòmica molt diferent. Aquests plans obliguen a tenir un percentatge determinat de comerços en planta baixa, quan avui molts locals són ** inviables comercialment** i acaben buits o ocupats. • Es planteja: Recuperar la tradició de viure a la planta baixa, normal als anys 60-70. Fer una reforma legal i urbanística per convertir baixos comercials en habitatge. S’assenyalen barris com Sant Eugènia, Can Gibert, l’Eixample com a zones plenes de baixos tancats. Pisos buits i Sareb • Es comenten les xifres de pisos buits a Girona: Al voltant de 1.400 pisos buits. Encara que només 800–1.000 fossin recuperables, serien centenars de famílies amb habitatge. • Dues grans causes: Pisos de la Sareb i bancs (banc dolent): • molts en estat lamentable, tant pisos com locals; • es considera escandalós que, tot i haver-los pagat amb diners públics, no s’activin com a parc social. Pisos buits de particulars: • famílies que no lloguen per por d’ocupacions o problemes legals; • els tertulians creuen que aquest fenomen és menor comparat amb el volum de pisos de la Sareb. Burocràcia i temps de promoció • Es denuncia el “transatlàntic burocràtic”: Avui es pot aixecar un edifici de pisos en 6–7 mesos, però els tràmits poden durar 4–6 anys. Es considera incomprensible que projectes finançats i consensuats s’encallin per tràmits. • Es vincula la burocràcia també a: Projectes viaris (com el de la N-II a Cassà/Llambilles). Enderrocs i intervencions com el “bloc Tomàs Mieres” i la zona de Ferran Puig, amb ocupacions cròniques i risc d’incendis. Ocupacions: necessitat vs delinqüència • Es distingeixen clarament dos tipus d’ocupació: Ocupació per necessitat: • famílies vulnerables que entren a pisos buits; • en alguns casos són estafades per xarxes que cobren lloguers il·legals. • cas recent a Pedret: família que pagava a una xarxa per un pis municipal, amb canvi il·legal de pany. Ocupació delinqüencial: • xarxes organitzades que ocupan pisos a canvi de diners; • problemàtiques de convivència, drogues i focs; • molt presents a alguns blocs de Salt i zones de Girona com Ferran Puig. • Es reclama més acció judicial i policial contra les xarxes delinqüencials, diferenciant-les dels casos de pobresa. 5. Mobilitat: trens, busos i aparcaments dissuasius Rodalies, regionals i AVE • Es repassen els problemes recurrents de Rodalies i regionals: Incidències constants: robatori de coure, avaries, retards diaris. Temps de trajecte: abans (abans de l’AVE), Girona–Barcelona Clot en ~1h05; ara, el regional triga ~1h20 si arriba puntual. Es denuncia que s’han allargat trajectes i afegit parades per fer més atractiu l’AVE/Avant i “marcar distància” entre serveis. • Es comenta l’episodi del tuit de Manel Nadal (secretari de mobilitat): Es va queixar públicament de la manca de places als trens Girona–Barcelona. Li recorden que, com a responsable institucional, hauria de ser part de la solució i no només del diagnòstic. "Hi ha menys places que abans de la pandèmia i més demanda; alguna cosa no funciona." • Es critica la manca d’inversió històrica a Catalunya en infraestructura ferroviària: L’estació de la Sagrera arriba amb 20 anys de retard. El ministre Puente va admetre que, si es fessin totes les obres necessàries, Catalunya podria estar 3 anys sense línia fèrria, la qual cosa demostra l’envergadura del dèficit. Línia regional com a eix de l’àrea urbana • Es defensa que la línia de regionals hauria de ser un eix vertebrador de l’àrea urbana de Girona: Propostes citades: • baixador al Pont Major a la zona de l’aparcament dissuasiu (àrea Decathlon); • millorar connexions amb Sils, Caldes, Salrà, Bordils, Flaçà; • idees antigues de tramvia urbà a Girona. • Es considera que el transport públic (tren + bus) no està integrat en la planificació d’àrea urbana. Busos urbans i interurbans • Casos concrets: Salt–Girona: • Línia molt utilitzada i recentment reforçada. • Problemes de massificació: divendres i dissabtes, autobusos tan plens que no poden fer totes les parades. • Falta d’horaris tardans: a partir de les 22 h pràcticament no hi ha servei. Altres municipis (Fornells, Quart, Cassà, Banyoles, etc.): • serveis amb freqüències d’una hora o mitja hora com a màxim; • impossible cobrir horaris laborals com els del polígon del Riu de Llots (entrades a les 6 del matí). • Es conclou que, en molts casos, el cotxe privat és imprescindible per manca d’alternatives reals. Aparcaments dissuasius i connexions • Es parla dels projectes d’aparcaments dissuasius: Aparcament a l’entrada sud (zona Decathlon) amb unes 200 places, considerat insuficient. Aparcament del Mas Gri: es va perdre una subvenció europea per retard administratiu; després s’ha aconseguit un ajut de la Generalitat. • Problemes destacats: No n’hi ha prou a fer l’aparcament: cal bus llançadora, girocleta, freqüències adequades. Es reclama un aparcament gran a la sortida oest de l’autopista amb llançadores que evitin creuar tota la ciutat. Cas especial: aparcament sota l’estació i Poeta Marquina • S’analitza la situació de l’aparcament de 1.000 places sota l’estació d’alta velocitat: Actualment infrautilitzat per: • preus elevats; • manca d’una segona sortida (tema de seguretat per bombers); • disseny viari deficient a la zona (Plaça Europa, sense rotonda funcional). Caldria: • una sortida connectant amb el carrer de la Creu / Carretera Barcelona (zona parc central i escoles); • un conveni clar entre Ajuntament i ADIF sobre l’ús de l’espai sota vies (Poeta Marquina, Plaça Espanya, antic espai de les tendes de campanya). • Es critica la paràlisi que genera el fet que molts espais siguin de titularitat d’ADIF i no de l’Ajuntament. Altres punts de mobilitat • Cassà i els semàfors de la N-II: Projecte per substituir-los per una rotonda a l’alçada del pàrquing de caravanes. Fa més de 20 anys que es debat una solució similar; el projecte continua encallat. • Vall de Llémena i Sant Gregori: La famosa “carretera de la vergonya” ha millorat una mica, però continua sent coll d’ampolla. Molts camions (embotelladora Sant Aniol, fàbrica de sacs de pernil a les Encies) generen conflictes amb veïns i ciclistes. Debat sobre si s’ha d’ampliar la carretera (amb impacte ambiental sever) o fer que les empreses contribueixin a la seva millora. 6. Radars a Girona: seguretat o recaptació? Dades de les multes • Es comenten les xifres de multes pels nous radars fixos a Girona: 13.276 denúncies en tres mesos (estiu–tardor). 137 denúncies al dia de mitjana. Quatre radars principals, gairebé la meitat de multes concentrades a la zona de l’escola dels Maristes. Debat sobre la seva funció • Es planteja si prioritzen la seguretat o la recaptació: A la zona Maristes (límit 30 km/h), hi ha semàfors i molt trànsit, i és difícil superar els 40 km/h de dia. Es dedueix que moltes multes es posen a la nit o matinada, quan no hi ha alumnes ni vianants. • Es proposen alternatives: Augmentar a 40 km/h en trams com Pedret, on ja es planteja el canvi. O fins i tot velocitat variable per hores: 30 km/h en hores punta i 40 km/h a la nit. • Hi ha consens en alguns punts: Reduir la velocitat màxima millora la seguretat. El volum de multes és molt alt i caldrà veure si disminueix amb el temps. S’ha fet un mal càlcul polític: en un moment en què ja hi ha malestar per la recollida d’escombraries, introduir radars així genera més rebuig. "Està bé posar radars, però cal mirar el context i l’opinió pública que tens en aquell moment." 7. Universitat de Girona (UdG) i eleccions a rector Relació ciutat–universitat • Es destaca que la UdG és molt present al territori (càtedres, estudis sobre àrea urbana, etc.), però poc visible per al ciutadà: La majoria de gironins no perceben la universitat com a part central de la ciutat. Grans actes universitaris gairebé no impacten a la ciutat, i grans actes de ciutat sovint no compten amb la UdG. • Es recorda la visió del rector Quim Salvi: Volia que Girona fos percebuda com ciutat universitària, a l’estil de Salamanca. Tanmateix, la UdG ha funcionat més com a universitat de territori, amb moltes càtedres locals, que no com a motor visible dins Girona. Burocràcia interna i percepció pública • Es comenta que la burocràcia universitària és molt complexa: Molts estaments, comissions, òrgans de govern; costa d’entendre. Fins i tot per periodistes és complicat explicar la UdG i les seves dinàmiques. Eleccions a rector • Es recorda que aquesta setmana hi ha eleccions a rector: Tres candidatures, la qual cosa fa probable una segona volta si ningú supera el 50%. S’esmenten moviments de campanya (cartelleria, caps de premsa actius, etc.). • Es fa memòria de sorpreses electorals anteriors a la UdG: Canvis inesperats de rectorat (cas Bonet, Anna Maria Geli, Quim Salvi) per demostrar que és un món polític propi i poc previsible. 8. Política municipal i escenaris de futur Govern actual i desgast • Es remarca que queda menys d’un any i mig per les pròximes municipals i que el govern actual arriba afeblit: La gestió de les escombraries (nou model de recollida) genera molt malestar ciutadà. Es pronostica una “garrotada” electoral per als partits que governen ara. Possibles aliances i protagonistes • Es parla del PSC com a partit amb més opcions de créixer: Podria arribar a 10–12 regidors. El resultat dependrà molt de qui encapçali la llista. • Es plantegen diversos interrogants: Es tornarà a presentar Sílvia Paneque? Es presentarà de nou Lluc Salellas com a alcalde-candidat? Quin serà el rol de Junts i del factor Carles Puigdemont a l’hora de formar majories? • Es recorda que Girona és l’única capital de demarcació de Catalunya que no governa el PSC, fet que: Motiva Junts a fer tot el possible per evitar un govern socialista. Pot generar coalicions anti-PSC tot i que el PSC guanyi en vots. Aparició d’Aliança Catalana i extrema dreta • Es destaca la feina de camp d’Aliança Catalana a Girona: Treballen amb “marca blanca”, però es percep una presència creixent. Es considera que poden tenir més força que Vox a Girona ciutat. • Es preveu una batalla per capitalitzar el malestar amb el govern actual i amb problemes com l’habitatge, la immigració i la seguretat. 9. Idees transversals que travessen tota la tertúlia 1) Girona com a ciutat–àrea urbana • No es pot entendre Girona sense Salt, Sarrià, Fornells, Bescanó, Vilablareix, Cassà, Sils, Caldes, Salrà, etc. • Això implica: repensar urbanisme i habitatge a escala d’àrea urbana; un transport públic integrat i freqüent (busos i trens); aparcaments dissuasius ben connectats amb la ciutat. 2) Burocràcia com a coll d’ampolla • Tant en habitatge com en mobilitat s’insisteix que la gran barrera ja no és tant política com administrativa: tràmits eterns, coordinació lenta entre Ajuntaments, Generalitat i Estat, pèrdua d’oportunitats (com subvencions europees). 3) Desconnexió entre projectes i ciutadania • Casos com la UdG, els plans de mobilitat supramunicipals o la gestió dels radars mostren una manca de traducció dels grans projectes al dia a dia de la gent. • Es reclama més lideratge, més comunicació i més planificació a llarg termini, fugint del curtterminisme electoral. 10. Tancament La tertúlia acaba amb la sensació que Girona es troba en un moment clau: • Necessita més habitatge assequible, repensar els baixos comercials, actuar sobre els pisos buits i afrontar la gentrificació. • Ha de consolidar una xarxa de mobilitat que connecti realment tota la seva àrea urbana, amb trens i busos fiables, i aparcaments dissuasius útils. • Ha de desburocratitzar processos i coordinar-se millor amb Generalitat, Estat i organismes com ADIF i Sareb. • I entrar en una nova fase de relació ciutat–universitat i debats polítics on es decidirà quin model de Girona prevaldrà en la pròxima dècada.

  • El primer cafè - episode art
    El primer cafè
    55'

    El primer cafè

    L'episodi d'avui analitza la situació actual de Girona amb la posada en marxa del nou sistema de pàrquing regulat a Font de Jau i les reflexions estratègiques sorgides de les jornades Repensem Girona. Es tracta intensament la problemàtica de la gestió de residus i l'incivisme, temes que la defensora de la ciutadania, Marta Alsina i Conesa, ha assenyalat com a principals causes d'augment de consultes a la seva oficina, que pròximament canviarà d'ubicació al carrer Ferreries Velles. En l'àmbit de la convivència, es destaca la votació a Palamós i les preocupacions per les molèsties veïnals derivades de les terrasses. Finalment, l'actualitat esportiva se centra en el rendiment del Girona FC post-Betis, així com en la victòria de l'Uni Girona a la lliga estatal després d'una remuntada contra les estudiants.

  • La Principal de Girona FM. Actualitat sardanista a Palamós, Ceret i Figueres 23/11/2025 - episode art
    La Principal de Girona FM
    1h

    La Principal de Girona FM. Actualitat sardanista a Palamós, Ceret i Figueres 23/11/2025

    Resum general del programa La Principal de Girona FM dedica aquest espai a un recorregut musical i sentimental per diversos indrets del país, amb la sardana i la cobla com a eix central. El programa combina actualitat sardanista, història musical i homenatges a figures clau com Florenci Mauné i Pep Ventura, tot reforçant el vincle entre territori, cultura popular i creació artística. 1. Audició de Santa Cecília a Palamós i la cobla Badia de Palamós 1.1. Presentació de l’acte • Entrevista amb Lluís Mercader de l’Agrupació Sardanista Costa Brava de Palamós sobre l’audició de sardanes de Santa Cecília, patrona dels músics. • L’acte se celebra al passeig de Palamós i és la 3a edició d’aquesta festa des de la creació de la cobla Badia de Palamós (primera actuació el 26 de novembre de 2023). • La cobla està formada per músics de Palamós, Calonge i rodalies. 1.2. Lluís Mercader, biòleg i músic no professional • Lluís Mercader explica que és biòleg i que és pràcticament l’únic membre no professional de la cobla. • Toca trompeta i fiscorn des dels 11 anys, però mai ha tingut plaça estable en cap cobla per motius laborals. • Descriu com, a partir d’“una broma” l’any 2002, comença a tocar com a tercer trompeta amb la cobla Baix Empordà: - L’han anat convidant a tocar a Palamós i altres poblacions (Calella, Begur, etc.). - També s’hi afegeix amb La Principal de Cassà quan actuen a Palamós, sovint com a tercer trompeta. "Fa vint i tants anys que dura la broma" — Lluís Mercader, sobre el seu rol com a tercer trompeta. 1.3. La passió pel fiscorn i l’estudi constant • Explica la seva devoció pel fiscorn des de petit: - Fa 6–7 anys es compra un fiscorn de segona mà i el combina amb l’estudi diari de la trompeta. - Estudia cada dia: una estona de trompeta i una altra de fiscorn. • Ha arribat a preparar unes 700 sardanes de fiscorn i unes 900 de trompeta, mantenint un gran repertori personal malgrat no ser professional. • Relata l’anècdota amb el luthier Josep Riu Malló de Girona, sorprès per la facilitat amb què alterna trompeta i fiscorn sense dificultat tècnica. "Hi ha una cosa que és molt important, que és la il·lusió i les ganes de fer" — Lluís Mercader. • L’entrevistadora li proposa venir un dia al programa amb els instruments per parlar a fons de la seva trajectòria i fer alguna demostració en directe. 1.4. Repertori de l’audició de Palamós • La cobla Badia de Palamós prepara una audició basada exclusivament en sardanes dedicades a Palamós o palamosins. • Lluís Mercader comenta que tenen 227 sardanes dedicades a Palamós, d’on n’han triat 9 sardanes + 1 de repicó. • Procés de selecció: - Reunió de 5–6 músics. - Escolta de gravacions en CD durant dues hores. - Tria de sardanes sobretot balladores i variades. 1.5. Llista de sardanes del programa de Palamós • Baldufa (Palamós, vi), de Carles Casanovas (excomponent de Port Bo), dedicada al centenari de La Salle Palamós (2005). • Visca Palamós, de Max Havart (estrenada el 2004, any del pobillatge). • Palamós, mar i sardanes, d’Amadeu Quadrado (compositor palamosí). • En un dia de vent, de Lluís Bufill (habitualment músic de la cobla, enguany absent per compromís). Sardana molt adient pel vent de tramuntana típic de Palamós. • Abril a Palamós, de Marcel Artigau (també estrena de l’any del pobillatge, 2004). • Estiu a Palamós, d’Antoni Mas Gou, dedicada el 2015. • Remors de Palamós, de René Picamal (2008). • Viure ballant, de Jordi Paulí (2020), dedicada a Pere Minoves i Serrallonga, sardanista palamosí molt actiu, pare del trombonista palamosí Pere Minoves, que torna a tocar amb la cobla després de 20 anys. • Sards palamosins, de Enric Vilà i Joaquim Ferrer, fiscorns de la cobla Baix Empordà (1977). • Repicó: Mar de Palamós, de Francesc Mas Ros (1962), sardana “nova” per al públic de l’audició encara que antiga pel que fa a composició. L’objectiu és no repetir repertori d’altres anys, aprofitant la gran quantitat de sardanes dedicades a Palamós. 1.6. Música emesa • S’emet la sardana Baix Empordà, de Josep Pau Fàbregas (Farriol), dedicada a la cobla homònima, amb solistes de trompeta Carles Nieto i Antoni Delgado, en un enregistrament del 2009. 2. Premi de composició sardanista Seret-Banyoles (Vallespí, Catalunya Nord) 2.1. Context del premi • Des del Vallespí (Catalunya Nord), es comenta la 41a edició del Premi Musical de Composició Sardanista de les Viles de Banyoles i Seret - Manel Saderra Puigferrer. • Característiques del concurs: - Es fa biennalment (un any a Banyoles, l’altre a Seret/Serrèt). - Hi han participat 15 sardanes. - Se’n seleccionen 5 finalistes. • Jurat d’enguany: - Lionel Verbein - Bernat Castillejos - Agustí Comalat - Frederic Guisset, reconegut flabiolaire de la Cobla Mil·lenària. 2.2. Sardanes premiades i autors • 1r premi del jurat: Posidòmia, de Lluís Alcalà. • Premi popular (vot del públic) i 3r premi del jurat: Avial, de Quirze Egea. • Altres finalistes i premis: - Nit d’ànimes, de Joan Josep Blay (2n premi). - El Molí dels Murris, de Dani Gasulla (4t premi). - Del Sa Companyia, d’Esteve Palet Mir (Esteve Palet fill) (5è premi). 2.3. Testimoni de Lluís Alcalà • Àudio de Lluís Alcalà, que es mostra molt content i agraït: - Aquest és el segon cop que guanya el concurs de Seret. - Ja havia guanyat el 2023 amb La llegenda de Quiràndia. - És el quart cop que arriba a la final, amb dos primers premis i dos segons acumulats. • Parla amb admiració de Quirze Egea: - Company de formació i amic, integrant de Pòquer de canyes. - És molt jove, estudia a l’ESMUC i toca la tenora a Terrassa. - Només és la seva segona sardana i ja ha obtingut tercer premi i premi popular. "Una final, un dia molt bonic, molt maco, una experiència superenriquidora i amb ganes de seguir endavant" — Lluís Alcalà. 2.4. Música emesa • Emissió de la sardana Posidòmia, de Lluís Alcalà, interpretada per la Cobla Mil·lenària. • A continuació, s’emet Avial, de Quirze Egea, com a mostra de la sardana guardonada amb el premi popular. 3. Homenatge a Florenci Mauné i altres compositors figuerencs 3.1. Any del centenari de Florenci Mauné a Figueres • Des de Figueres, entra en antena Montserrat Mauné, presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres i filla del compositor Florenci Mauné. • 2023 és l’any del centenari del naixement de Florenci Mauné (1923–2023). 3.2. Concert de commemoracions d’aniversaris • El 5 d’octubre es fa a Figueres un concert especial de commemoracions, amb diverses efemèrides de compositors figuerencs: - Antoni Juncà: 150 anys del naixement. - Francesc Basil: 50 anys de la mort. - Florenci Mauné: 100 anys del naixement. - Teodor Jové: 50 anys de la mort. - Pep Ventura: 150 anys de la mort. • Al llarg de l’any, en totes les audicions de Figueres s’han anat incloent sardanes de Florenci Mauné perquè la gent les pogués ballar a plaça. • D’aquí a final d’any no hi ha cap acte específic nou sobre Florenci Mauné; el record es manté integrant les seves sardanes en les ballades habituals. 3.3. La sardana “Com tu la volies” i la història familiar • Es destaca la sardana Com tu la volies, de Florenci Mauné, amb una història molt personal: La mare de Montserrat, Isabel, volia una nena “amb els ulls blaus i els cabells negres”. Montserrat neix l’any 1953; la sardana es compon cap al 1957–58. La peça és dedicada en realitat a la mare, com a al·lusió a la filla que havia desitjat. "Com tu la volies és dedicada a la meva mare perquè volia una nena així" — Montserrat Mauné. • L’entrevistadora subratlla que Montserrat és una gran pencaire de la sardana a Figueres: - Ha recollit les sardanes del seu pare. - Ha posat en ordre i difusió les partitures del Foment. 3.4. Enllaç amb l’homenatge a Pep Ventura • Es menciona el projecte Pep 150: el seu llegat manté viva la sardana, un homenatge artístic, literari i musical a Pep Ventura. • Aquest projecte es relaciona amb: - El Foment de la Sardana Pep Ventura. - L’Ajuntament de Figueres. - Diverses entitats culturals de la ciutat. • Es prepara el terreny per parlar del llibre dedicat a Pep Ventura, que es desenvolupa al següent bloc amb Montserrat Segura. 3.5. Música emesa • S’anuncia l’audició de la sardana Com tu la volies, de Florenci Mauné, com a tancament simbòlic del centenari i homenatge a la mare de Montserrat. 4. Llibre “Pep 150: el seu legat manté viva la sardana” 4.1. Naixement del projecte literari • Entrevista amb Montserrat Segura, escriptora, vinculada a la xarxa de creació literària Creàlit. • Es presenta el llibre “Pep 150: el seu llegat manté viva la sardana”, un projecte col·lectiu, artístic i literari vinculat a la figura de Pep Ventura. • Context inicial: - A la Capitalitat de la Sardana 2017 a Figueres (bicentenari del naixement de Pep Ventura) es van fer molts actes musicals i històrics, però va quedar pendent un tractament literari del personatge. - El 150è aniversari de la mort de Pep Ventura és l’oportunitat per recuperar aquella idea i concretar-la en forma de llibre. 4.2. Entitats implicades i estructura del llibre • El projecte neix de la xarxa Creàlit i compta amb la participació de: - Creàlit (xarxa de creació literària de Figueres). - La CATE (entitat cultural). - El Foment de la Sardana Pep Ventura. - L’Ajuntament de Figueres. • El llibre recull aportacions diverses (relats, textos, aproximacions creatives) de diferents autors que s’acosten a la figura de Pep Ventura des de mirades literàries. 4.3. El relat de Montserrat Segura: “El desafiament” • La contribució de Montserrat Segura és el relat “El desafiament”, ambientat a Torroella de Montgrí (1849). • Protagonistes principals: - Pep Ventura. - Miquel Pardas, personatge històric, comerciant amb botiga a Torroella, aficionat a les festes majors i a les cobles, conegut pel seu mètode de comptar i repartir sardanes. • Inspiració i base històrica: - Segueix la investigació de Jaume Nonell, que va estudiar la figura de Pardas i el seu quadern de ball de vallès i sardanes. - Ventura i Pardas eren contemporanis i amics; Pardas seguia molt l’evolució de les sardanes. Montserrat Segura explica que volia també homenatjar Miquel Pardas convertint-lo en personatge literari juntament amb Pep Ventura. 4.4. Contingut del “desafiament” literari • El relat imagina una conversa de taverna entre Ventura i Pardas: - Pardas desafia Ventura a compondre sardanes que permetin lluir-se ballant i repartint. - Hi apareix també la dona de Pardas, que li retreu que es preocupi més per les sardanes que per la botiga i la família. • Fragment destacat: "Aquestes sardanes que tens al cap, Ventura, ja me les pots ben escriure. És l’encàrrec que et faig perquè confio en tu com en ningú per aquesta comesa... Quan tornis per Torroella ja em pots portar la partitura de la primera, la més llarga que s’hagi sentit fins ara." Ventura li respon que no accepta el bitllet (el pagament) i que el veritable repte és el desafiament artístic de fer aquella sardana llarga. • El relat planteja, de forma literària, l’origen hipotètic d’una sardana llarga “de desafiament”, que encaixa amb la transformació de la sardana moderna impulsada per Pep Ventura. 4.5. Valoració personal i recepció • Montserrat Segura afirma que ha posat molta ànima i cor en aquest text, com a petit homenatge personal. "Les coses que es fan amb el cor mai són petites" — resposta de la conductora del programa. • S’anuncia la intenció de tornar a parlar del llibre amb més calma en futurs programes. 4.6. Música emesa • Per tancar el bloc i el programa, s’emet la sardana De bon matí, de Pep Ventura, en un vell enregistrament de la Cobla Barcelona. 5. Tancament del programa • La locutora de La Principal de Girona FM, Montserrat Joventeny, acomiada el programa agraint la feina tècnica d’Arnau Vila. • Es desitja als oients bon cap de setmana i es recorda que el programa es tornarà a emetre el diumenge següent. El programa reforça el paper de la ràdio de proximitat en la difusió de la sardana, la memòria musical i la vida associativa vinculada a les cobles i als compositors d’arreu del territori.

  • L'Alternativa - episode art
    L'Alternativa
    53'

    L'Alternativa

    Programa en anglès sobre música rock, amb agenda cultural i informació pràctica sobre la ciutat