Context de l’entrevista Programa: L’Entrevista Municipal de Girona FM Convidada: Gemma Geis, portaveu de Junts per Girona al consistori. L’entrevista gira sobretot al voltant del pressupost municipal 2025, la seguretat, la neteja, la mobilitat i el campus de salut. Pressupost 2025 i condicions de Junts Junts posa l’èmfasi en usar els seus sis vots de manera “útil i responsable” per transformar la ciutat. Condiciona el suport al pressupost a: Una auditoria interna de les diferents àrees (mobilitat, urbanisme, neteja, etc.). Un “mapa de ciutat” amb actuacions concretes per barris: voreres, asfalt, neteja, escossells, males herbes, enllumenat, infraestructures. Geis defensa que en un marc d’incertesa econòmica és clau que Girona tingui pressupost i critica la tendència d’algunes administracions a governar sense comptes aprovats. “Abans d’obrir carpetes les has de tancar” Junts prioritza tancar projectes ja oberts abans d’impulsar noves grans iniciatives. Seguretat: videovigilància, policia i coordinació Mesures impulsades Càmeres de videovigilància: dotació pressupostària per desplegar-les amb un mecanisme ràpid (local red), amb vista a 2026. Increment de la plantilla de la policia municipal. Reformes i millores d’equipaments a la comissaria de Bacià. Enllumenat com a mesura passiva de seguretat. Aplicació del padró per combatre situacions irregulars, amb comprovacions domiciliàries per part de la policia. Relació amb Mossos i conselleria Geis lloa el compromís dels Mossos d’Esquadra a Girona, tant en públic com en privat. Distingix entre la bona feina operativa a Girona i les decisions polítiques de la conselleria, demanant que la mirada no se centri només a l’àrea metropolitana de Barcelona. Destaca que, a través del Congrés dels Diputats, han aconseguit que Girona entri a la base de dades estatal de reincidència, pensada inicialment només per grans ciutats. Comissaria de Can Borrassó Recorda que l’Estat encara deu 800.000 € previstos al BOE per a les obres de la comissaria de Sant Eugènia (Can Borrassó) i que no hi ha novetats sobre el pagament. Projectes prioritaris de ciutat Manteniment, asfalt i barris Geis insisteix en actuacions visibles i concretes: Pla d’asfaltatge per a 4 o 5 carrers especialment malmesos. Millores de neteja i manteniment (herbes, escossells) amb un Excel de planificació per zones i dies. Cita diversos barris on volen incidir: Montjuïc, Palau, Domeny, Pont Major, Germans Sàbat, Taialà, Sant Eugènia, entorn carretera Barcelona. Objectiu: neteja, seguretat i manteniment com a eixos bàsics; no “obrir més carpetes” fins tancar les actuals. El campus de salut: la “gran carpeta” de ciutat Geis qualifica el campus de salut com la gran carpeta per a Girona, les comarques gironines i el país. Remarca que l’àmbit d’actuació és més gran que el de l’Hospital Clínic de Barcelona. La Comissió d’Urbanisme de Catalunya n’ha aprovat definitivament el planejament, amb: Informes favorables ambientals, urbanístics i sobre inundabilitat. L’Ajuntament ja ha complert la seva part posant el sòl i el planejament a disposició; ara la Generalitat ha de tirar endavant els projectes constructius. Junts defensa que el campus no pot patir més endarreriments. Sobre alternatives que proposen “salvar” el Parc del Migdia – Jordi Mitja: Geis diu que només se les creurà quan li presentin una proposta realista i concreta sobre la taula. Mobilitat: radars, BRCAT i tren Radars i multes Geis admet que no li agrada la xifra de més de 13.000 multes. Diferencia situacions: A l’entorn dels Maristes veu justificat ser estrictes per la presència de molta canalla i un accident recentment greu. A Pedret, amb límit 30 km/h, ja havia advertit que hi hauria problemes. Relaciona aquesta discussió amb la necessitat de l’auditoria de mobilitat i el mapa de ciutat. BRCAT Sobre el BRCAT (bus ràpid Girona–Salt), manté una posició cauta: No vol contradir el regidor de Mobilitat. Admet que hi ha alguns encotillaments de mobilitat i que caldrà avaluar l’obra amb el temps, un cop superada la fase inicial. Rodalies i AVE Es mostra molt crítica amb l’estat de Rodalies i l’AVE: Parla de retards molt grans i recurrents. Recorda que molta gent de Girona estudia o treballa a Barcelona i pateix aquesta situació. Cita fins i tot comptes de xarxes socials que recullen endarreriments diaris. Defensa el traspàs del servei, posant com a model Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que defineix com un sistema molt més fiable. Neteja i contracte de residus Evolució des del Nadal passat El Nadal anterior va ser una de les pitjors etapes de la crisi de la neteja. Geis explica que ella mateixa ha fet rondes nocturnes en cotxe per Girona, classificant zones en verdes, taronges i vermelles i fent moltes fotos. Afirma que la situació ha millorat globalment, tot i que: Encara hi ha 8–10 carrers problemàtics entre Sant Eugènia, Can Gibert del Pla, part de Sant Narcís i voltants de la carretera Barcelona. Nou model de recollida Defensa la modificació del contracte per introduir: Un contenidor per fracció. Obertura amb llibertat horària. Objectiu: més flexibilitat i fi de l’“encotillament horari” per al veïnat. Remarca que la neteja no és només omplir bé els contenidors, sinó també: Espai públic net, escossells cuidats, males herbes controlades. Plantilla i condicions laborals Reconeix que les assemblees de la plantilla tenen impacte directe en el servei, però ho veu normal: Si una assemblea no tingués impacte, voldria dir que quan treballen tampoc no es nota prou la seva feina. Defensa el dret laboral dels treballadors i reclama un treball conjunt Ajuntament–empresa–sindicats. Posa com a exemple el barri de Montjuïc: Canvi de saques de poda per buxos més petits per reduir càrregues i riscos de salut laboral. Insisteix en la idea de millora constant i de no caure en la complaença quan la situació millora. Taxa als autobusos turístics i model de turisme L’Ajuntament ha posat en marxa la taxa d’autobusos turístics. Previsió de recaptació el 2025: uns 40.000 € (potser entre 30.000 i 50.000 €), lluny de les magnituds de la taxa turística de Barcelona. Geis destaca que: Junts mai ha tingut problema en aprovar aquesta taxa. Ella mateixa la va negociar amb el sector. Serveix per compensar l’impacte d’aquests vehicles i fomentar un turisme equilibrat i de qualitat. Critica certa hipocresia d’alguns detractors del turisme que després són grans usuaris d’apartaments turístics i avions. Comerç i regulació de noves activitats A partir de la petició de la Federació de Comerç de les Comarques de Girona, Geis reconeix que Girona ho està treballant. Objectiu: preservar qualitat comercial, identitat urbana i equilibri dels centres urbans. Assenyala, però, una dificultat clau: La Directiva europea de serveis obliga a garantir la lliure competència i limita molt la capacitat de restringir determinats tipus de comerç. D’aquí que la regulació sigui jurídicament complexa, tot i l’interès compartit amb altres municipis. Mirada política i calendari electoral De cara a les municipals de 2027, falta un any i mig. Geis ho veu com molt de temps i assegura que està centrada en governar i treballar, no en “intrigues”. Prioritats personals i de Junts: Treballar per projectes clau com el mercat de la Devesa i altres equipaments de mercat. Mantenir-se al govern perquè Girona tingui pressupost i els seus sis vots siguin útils. Exigir auditories i autoexigència, però des de la coresponsabilitat de govern i no des d’una oposició purament crítica. També contextualitza la seva actitud en un moment econòmic difícil, amb preocupacions per renda familiar i salaris, i cita fins i tot la seva implicació personal en la situació de la grip porcina trucant a càrniques gironines per posar-se a disposició. Idea final La línia que transmet Gemma Geis és la d’un suport crític i condicionat a l’equip de govern, centrat en: Pressupost amb garanties (auditories i mapa de ciutat). Manteniment bàsic (neteja, asfalt, seguretat, enllumenat). Impuls ferm del campus de salut com a projecte estratègic. Una actitud de treball i pragmatisme, prioritzant la gestió i els acords útils per a Girona per sobre del càlcul electoral immediat.
Panorama general de l’episodi Episodi del programa Escacs en joc, presentat per Josep Serra, que combina: • Un repàs d’activitat escaquística local a les comarques gironines • Una entrevista extensa amb el MF Martí Maio • La lectura i comentari d’un treball universitari sobre escacs i funcions executives 1. Actualitat escaquística a Girona Activitats recents • Partides obertes a Sant Antoni de Calonge, Girona – Can Ninetes i Pla de Palau • Campionat Llampec Individual de la Territorial de Girona a Fornells de la Selva (10 rondes, 3’+2’’) • Campionat d’escacs actius per edats (sub-8, sub-10, sub-12, sub-14) també a Fornells (7 rondes, 10’+3’’) Idea clau: gran dinamisme del calendari local i èmfasi en la participació de la canalla. Llocs: centres cívics, clubs locals i Delegació Territorial de la Federació Catalana d’Escacs, mostrant una xarxa viva d’entitats. 2. Entrevista al MF Martí Maio 2.1. Inicis i formació escaquística • Comença a jugar amb 5 anys a l’escola Ximenis com a activitat extraescolar • Els pares també l’apunten a futbol, guitarra i dibuix, però els escacs són on destaca de seguida • Guanya el campionat de l’escola a 2n de primària; les copes i medalles l’impulsen a continuar "Quan comences a guanyar et donen copes, medalles… t’agrada cada cop més." 2.2. Etapa de màxim rendiment • Disposa d’una beca de la Federació i rep classes d’un gran mestre juntament amb l’Albert Alonso • Entrenament estructurat en tres blocs principals: - Resolució intensiva de problemes tàctics - Revisió de partides pròpies, analitzant encerts i errors - Construcció d’un repertori d’obertures efectiu, especialment útil en una època amb menys preparació rival Malgrat haver arribat a MF, comenta que el seu nivell actual és semblant al que tenia als 16 anys perquè ara competeix poc. 2.3. Activitat actual i joc online • Competeix molt poc: principalment Lliga Catalana de Divisió d’Honor amb l’Ateneu Colón (7–9 partides oficials l’any) • Participació esporàdica en ràpides (ex. torneig a Sant Feliu de Llobregat) • Juga sobretot online: - Plataformes: principalment lichess (anomena «l-e-chess») i també chess.com - Ritmes: • Per jugar “amb propòsit”: 3’+2’’ • Més habitualment, per “matar el temps”: 1’+1’’ o 2’+1’’ Diferencia clarament les partides serioses presencials de les ràpides online, que considera menys memorables i menys significatives. 2.4. Presencial vs online: dimensió social i emocional • Afirma que li agrada més el presencial, però és poc coherent amb la pràctica, ja que juga sobretot online • Factors a favor de l’online: - Comoditat i accessibilitat (no cal desplaçar-se, aprofita estones mortes) • Factors a favor del presencial: - Dimensió social: parlar amb el rival, comentar la partida després - Força emocional de les partides llargues: recorda molt més els resultats presencials, sobretot les derrotes "Les partides presencials són com les que compten, les de veritat." 2.5. Visió sobre el moment actual dels escacs Martí defensa que ara mateix els escacs viuen el seu millor moment històric: • Quan era petit, jugar a escacs tenia un estigma més «friki» • Avui dia, nota més respecte social i una base molt més àmplia de jugadors • Factors que hi han contribuït: - Pandèmia i increment de temps online - Sèrie de Netflix The Queen’s Gambit - Plataformes com lichess i chess.com - Streamings, Twitch, YouTube i contingut divulgatiu Fins i tot persones del seu entorn no escaquista (companys de feina, amics, la seva parella) s’han aficionat als escacs. 2.6. Escacs i aprenentatges transferibles • Davant la pregunta si amb els escacs s’aprenen matemàtiques, llengües, geografia, etc., mostra escepticisme • Exemple: sap on és Goa gràcies a seguir la Copa del Món d’Escacs; però això mateix es podria aprendre amb futbol o bàsquet • Creu que és un mite pensar que un bon jugador d’escacs ha de tenir necessàriament molta cultura general "La intel·ligència dels escacs serveix per jugar escacs. No és tan evident que hi hagi una transferència clara a altres àrees." Remarca que és una opinió personal, no basada en estudis científics. 2.7. Implicació amb el món dels escacs • Actualment es defineix com a jugador esporàdic i aficionat informat (segueix resultats i tornejos d’elit) • En el passat va fer classes al Club d’Escacs Gerunda, però fa molts anys que no exerceix de monitor • No descarta tornar a donar classes en el futur 2.8. Escacs femenins Coneixement i seguiment • Coneix l’elit femenina: - Hou Yifan com a número 1 femenina - Ju Wenjun com a campiona del món • Tot i això, segueix més els escacs generals que no pas els circuits específicament femenins Entorn proper i federatiu • Amic de Teresa Muñoz, vicepresidenta de la Federació Catalana d’Escacs • Coneix jugadores de la seva generació i és conscient dels esforços institucionals per promocionar l’escacs femení Biaix de gènere i abandonament • Confirma una dicotomia persistent: - A edats petites (sub-8, sub-10) la proporció nois/noies és bastant equilibrada - A mesura que avança l’edat, moltes més noies abandonen els escacs que no pas nois L’entrevistador aporta exemples positius: • Creació d’equips femenins al Campionat per Equips per part del Cornellà i del Gerunda (a tercera categoria, com a inici de trajectòria) Consens general: com més noies juguin, millor, i cal provar diferents iniciatives per veure què funciona per retenir-les. L’entrevista es tanca amb agraïments i la possibilitat de tornar a convidar Martí en el futur. 3. Escacs i funcions executives: resum del treball universitari A partir del minut 882, el programa canvia de registre i passa a un format quasi acadèmic: lectura i comentari d’un Treball Final de Grau (2017) de Robert Urenya Busquets, tutoritzat per Pilar Allertin i Carla Rostan, presentat a la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. 3.1. Objectiu del treball El treball proposa un pla de millora del funcionament executiu mitjançant la pràctica sistemàtica del joc dels escacs en un col·lectiu específic: • Infants exposats crònicament a violència de gènere en el context familiar L’objectiu és potenciar els recursos cognitius i resilients d’aquests infants a través dels escacs. 3.2. Marc general: escacs com a eina cognitiva i terapèutica El text subratlla que existeix abundant bibliografia científica i divulgativa que recolza: • Els escacs com a eina efectiva de desenvolupament cognitiu, treballant: - Resolució de problemes - Concentració i atenció - Pensament crític i raonament abstracte - Planificació estratègica, anàlisi, creativitat - Avaluació i síntesi • Els escacs com a alternativa terapèutica en col·lectius vulnerables, com comunitats d’exdrogodependents, amb: - Millora de funcions executives - Transferència d’habilitats apreses al seu context psicosocial • L’ús dels escacs a escoles d’arreu del món com a instrument efectiu per a l’ensenyament de matemàtiques i altres matèries, gràcies a l’afinitat lògica i estructural entre ambdues disciplines. 3.3. Impacte de la violència de gènere en infants El treball descriu un patró de conseqüències negatives en infants exposats de forma crònica a violència de gènere: • Major risc de trastorns psicopatològics • Dificultats per establir vincles afectius sans en relacions posteriors • Baixa competència emocional • Davallada del rendiment cognitiu • Problemes d’adaptació en contextos diversos: - Escola - Grup d’iguals - Nucli familiar Aquestes dificultats són interpretades des d’un prisma neuropsicològic com a resultat d’alteracions en el funcionament executiu. 3.4. Què són les funcions executives? Les funcions executives (FE) es defineixen com un conjunt de processos mentals de tipus top-down: • Se situen majoritàriament a les àrees prefrontals del cervell • Són l’últim conjunt d’estructures de l’encèfal a nivell filogenètic • Gestionen: - Inputs: estimulació externa i interna, records, pensaments - Outputs: conductes, respostes motores, regulació emocional Finalitat principal: Resoldre situacions poc conegudes o innovadores on els hàbits i l’instint no són suficients i no es pot “posar el pilot automàtic”. Disposar d’un bon funcionament executiu és essencial per: • Treballar adequadament la informació disponible • Mantenir un funcionament social i personal adaptatiu 3.5. Infants exposats a violència de gènere i FE Estudis citats indiquen que, comparats amb grups control, aquests infants presenten: • Pitjor control executiu • Capacitat d’atenció i concentració inferior a l’esperable per edat i nivell evolutiu Això incideix en la gènesi, manteniment i reducció de: • Simptomatologia clínica i traumàtica • Problemes afectius • Dificultats d’adaptació social, sovint associades a: - Sentiments de desplaçament i desesperança - Emocions ambivalents respecte a la figura paterna - Sensació d’estigma davant el grup d’iguals 3.6. Disseny del programa d’escacs Les sessions d’escacs dissenyades en el treball tenen com a objectiu central: Treballar, sessió a sessió, components específics del funcionament executiu a través del joc. Components esmentats: • Memòria de treball • Presa de decisions • Planificació • Inhibició conductual i atencional • Flexibilitat cognitiva La pràctica es vol atractiva, engrescadora i socialitzadora, per tal d’afavorir la participació i la motivació dels infants. 3.7. Línies de futur El treball reconeix limitacions (tipologia d’estudi, abast de la mostra, etc.) i proposa: • Desenvolupar un protocol de generalització-transferència de les habilitats apreses amb escacs a: - Contextos escolars - Situacions familiars i socials Objectiu últim: • Potenciar la resiliència dels infants víctimes de violència de gènere • Millorar la seva manera de relacionar-se amb l’entorn i amb ells mateixos mitjançant estratègies cognitives més adaptatives Llocutor i comentarista destaquen positivament que el treball estableix un pont clar entre escacs, cervell i conducta, i llegeixen els apartats següents amb voluntat divulgativa. 4. Focus especial: control inhibitori i atenció La part final llegida del treball aprofundeix en un component clau de les funcions executives: el control inhibitori. 4.1. Definició de control inhibitori Segons Diamond (2013), el control inhibitori implica ser capaç de: • Controlar i dirigir l’atenció cap a un estímul rellevant • Regular la conducta, els pensaments i les emocions • Gestionar el primer impuls d’actuació (extern o intern) Sense control inhibitori, la persona estaria: A mercè dels impulsos, hàbits antics, respostes condicionades i estímuls ambientals. Amb un bon control inhibitori es pot: • Decidir com reaccionar i comportar-se • Demorar recompenses, evitar actuacions impulsives • Gestionar millor les emocions • Reduir errors quotidians i actuar de forma més conscient 4.2. Atenció selectiva i processos bottom-up/top-down Es descriuen dues grans dinàmiques atencionals: • Bottom-up (automàtic, exogen): - Un estímul significatiu atreu la nostra atenció encara que no ho desitgem - Exemple: voler escoltar una veu concreta en una festa plena de soroll • Top-down (voluntari, endogen): - Quan decidim ignorar una estimulació i focalitzem l’atenció en allò rellevant per al nostre objectiu - S’anomena atenció selectiva o focalitzada, també inhibició atencional o inhibició executiva 4.3. Inhibició cognitiva i memòria de treball Un altre vessant és la inhibició cognitiva: • Capacitat de gestionar representacions mentals: pensaments, records automàtics no desitjats o aversius • Inclou la possibilitat de l’oblit intencional La memòria de treball hi juga un paper fonamental, ja que: • Presenta una correlació alta amb la inhibició cognitiva • Permet mantenir i manipular informació mentre es bloquegen interferències 4.4. Bases cerebrals i avaluació Zones cerebrals implicades en la inhibició: • Còrtex cingulat anterior • Gir frontal inferior dret • Àrea presuplementària • Nucli subtalàmic Un instrument d’avaluació destacat és la tasca de Stroop, que: • Permet estudiar el control inhibitori i la interferència • Minimitza el pes de la memòria de treball, ja que els estímuls indiquen on s’ha de respondre Això possibilita focalitzar-se més directament en l’habilitat d’inhibir respostes automàtiques. Tot plegat es connecta implícitament amb els escacs: per jugar bé, cal inhibir impulsos immediats, focalitzar l’atenció en el que és rellevant i planificar abans d’actuar, aspectes centrals del funcionament executiu. 5. Cloenda i properes activitats El programa acaba tornant al format d’agenda escaquística: Properes activitats anunciades • Dijous 4 de desembre: partides d’escacs obertes a tothom a Calonge, organitzades pel Club d’Escacs Calonge-Sant Antoni • Divendres 5 de desembre: partides obertes a Girona (Centre Cívic Can Ninetes), organitzades pel Club d’Escacs Santa Eugènia • Dissabte 6 de desembre: partides obertes a Girona (Centre Cívic Pla de Palau), organitzades pel Club d’Escacs Gerunda • Dissabte 6 i diumenge 7 de desembre: 6è Obert dels Volcans a Olot, organitzat pel Club d’Escacs Olot (Passeig d’en Blai, 6) El presentador tanca reforçant missatges clau: • “Endavant amb els escacs, ànim.” • “Els escacs mai acaben, quina sort.” • Desig de bones partides i de gaudir dels escacs i de la vida. 6. Idees clau de l’episodi • Escacs locals molt actius: tornejos llampec, actius i partides obertes a diferents municipis gironins • Retrat d’un MF modern (Martí Maio): gran bagatge juvenil, ara professional de la IA que juga poc presencial però molt online • Millor moment històric dels escacs segons l’entrevistat, impulsat per la cultura digital i la popularització mediàtica • Visió escèptica però matisada sobre la transferència dels aprenentatges escaquístics a altres àrees acadèmiques • Debat sobre escacs femenins: progrés i iniciatives (equips femenins), però persistència del biaix d’abandonament de noies a mesura que augmenta l’edat • Presentació d’un marc teòric sòlid sobre funcions executives, control inhibitori i impacte de la violència de gènere • Proposta d’ús dels escacs com a eina per reforçar funcions executives i resiliència en infants en situació de vulnerabilitat En conjunt, l’episodi combina actualitat, reflexió i divulgació científica, mostrant els escacs tant com a joc competitiu i social com a eina educativa i terapèutica.
L'episodi d'Els 4 Rius a Girona FM recorre tres eixos temàtics essencials: la reivindicació del lideratge femení en la publicitat, la sàtira bibliogràfica i la crítica cultural musical. A través de l'exposició Dones d'Anunci, els experts en comunicació analitzen el sostre de vidre en l'àmbit creatiu, mentre que la tertúlia sobre literatura presenta novetats editorialment audaces que utilitzen l'humor per denunciar la paràlisi social catalana actual. Finalment, el bloc musical qüestiona la cultura del fandom immediat i recupera figures llegendàries com Carlos Gardel per contrastar la qualitat artística amb la dictadura del consum ràpid i les tendències virals del moment.
Context general de l’episodi Tertúlia centrada en polítiques municipals de Girona, amb èmfasi en tres grans eixos: • Memòria democràtica i canvi de noms de carrers (cas plaça Poeta Marquina / plaça del Carril) • Gestió de residus i sistema de contenidors intel·ligents amb targeta • Pressió demogràfica, habitatge, immigració i sensació d’inseguretat 1. El debat sobre la plaça Poeta Marquina / plaça del Carril 1.1. Resultat de la consulta i inèrcia del nom • Es comenta la consulta veïnal sobre canviar el nom de plaça Poeta Marquina a plaça del Carril. • El “no al canvi” guanya amb baixa participació, i un tertulià ho interpreta com una victòria per inèrcia: la gent manté el nom al qual està acostumada. • Es distingeix entre veïns directes de la plaça (que podien votar) i veïns molt propers (que no). “Ha guanyat que continuï plaça del Carril per inèrcia... més que no pas per una qüestió ideològica” 1.2. Impacte pràctic del canvi de nom • S’argumenta que la plaça té molts veïns, despatxos i societats domiciliades, i canviar el nom implicaria: - Canvis en domicilis fiscals i estatuts socials - Possibles problemes amb Hisenda i notificacions oficials • Es menciona que l’Ajuntament admetria una doble denominació temporal a les bases de dades, però es tem el moment en què això deixi de ser així. 1.3. Llei de memòria democràtica i nomenclàtor • Tot i respectar el resultat de la consulta, es recorda que la decisió final depèn de la comissió del nomenclàtor i de la llei de memòria democràtica, que podria acabar imposant el canvi. • Es debat si Poeta Marquina és una figura prou vinculada al franquisme com per justificar el canvi: - Se’l qualifica de poeta mediocre que va flirtejar amb l’anarquisme i després va fer un gir ideològic. - Es defensa que no és un símbol franquista destacat. 1.4. Reinterpretar la memòria i altres casos de carrers • Es defensa que cada generació té dret a revisar la història i l’espai públic. • S’apunta que el nomenclàtor de Girona té noms que alguns tertulians voldrien retirar (p. ex. Isabel la Catòlica), i d’altres que caldria incorporar (p. ex. Salvador Papasseit – mencionat com Salvar Papa Sey en la conversa). • Es recorda una proposta de canviar carrer Isabel la Catòlica per carrer Anna Frank. “Qualsevol política de memòria és una política en realitat de present i de projecte de futur” • Un altre tertulià és més prudent: si no hi ha clam popular, és millor “no remenar allò que no està massa remogut”. 2. Escombraries, contenidors i control social 2.1. Fracàs del sistema actual de residus • Es fa una crítica dura al model de contenidors intel·ligents amb targeta: - Es parla de “turisme d’escombraries”: veïns de barris propers (Santa Eugènia, Salt, Vilablareix) van a abocar on encara és fàcil. - Es denuncia que el sistema anterior (un contenidor per fracció, obert) funcionava millor i afavoria més el reciclatge. “Els cotxes tenen quatre rodes... posant-li sis o set rodes no funcionarà millor; amb les escombraries ha passat el mateix” • S’explica que a partir de gener es preveu un retorn parcial al model anterior, amb: - Més contenidors, un per cada fracció - Mantenint l’ús de targeta per obrir-los 2.2. Big Data, targetes i pagament per volum • Es debat sobre el Big Data aplicat als residus: - L’Ajuntament sap qui i quan baixa escombraries. - Es preveu bonificació a qui faci “bé” el reciclatge i penalització a qui ho faci “malament”. • Un tertulià critica que es pagui per volum de residu: - Famílies nombroses acaben pagant més que persones o parelles sense fills. - Ho qualifica d’impost discriminatori contra qui té més fills i, sovint, menys renda per càpita. 2.3. Control social i “crèdit social” a l’estil xinès • Es planteja una reflexió filosòfica sobre el control social: - Comparació amb el crèdit social xinès, on el comportament cívic suma o resta punts. - Por a un determinisme d’algoritmes combinat amb intel·ligència artificial que jutgi les persones per dades massives. “Ens podem caure en un determinisme absurd i opressiu si jutgem la gent pels conjunts de dades i no pels fets concrets” • Es reconeix que tots estem ja molt controlats (targetes bancàries, mòbils, Hisenda), però es reclama: - Més pedagogia i menys imposició sobtada - Introduir canvis de manera escalonada i participada 2.4. Porta a porta i conscienciació ciutadana • Es valora positivament el porta a porta als barris on s’aplica (excepte algun cas inicial com Montjuïc). • Es defensa que cal: - Més col·laboració ciutadana - Incentius més que no pas només sancions - Educació des de les escoles i famílies sobre reciclatge i reducció de residus • Es critica la societat de consum que genera molt rebuig: envasos de plàstic, tetrabrics, productes sobreenvasats, etc. 3. Brutor a la ciutat i gestió de l’espai públic 3.1. Girona està més bruta • S’afirma amb contundència que Girona està més bruta que fa uns anys: - Papereres i contenidors desbordats - Menys presència visible de personal de neteja al carrer • Es compara amb Logronyo, on a primera hora del matí es veien molts operaris netejant carrers i recollint residus. “Si jo veig papers a terra, tiraré un paper a terra; si no en veig, potser fins i tot el recolliré” 3.2. Efecte finestra trencada i responsabilitat ciutadana • Es cita implícitament la teoria de les finestres trencades: la degradació visual convida a més incivisme. • Es descriu el cas del solar de Maixirgo convertit en abocador: si no s’actua de seguida, l’efecte “ja que hi és, hi aboco també” s’estén. • Es remarquen casos de veïns que recullen voluntàriament brutícia del carrer, però es qüestiona si això hauria de recaure en el ciutadà quan ja paga impostos. 3.3. Més vigilància i reacció ràpida • Es reclama: - Més vigilància municipal per detectar punts bruts i avisar l’empresa de neteja - Reacció immediata per evitar que un petit abocament esdevingui un abocador massiu • Es parla també de rates visibles en zones de contenidors, com a efecte de bosses i deixalles acumulades. 4. Creixement demogràfic, habitatge i pressió sobre serveis 4.1. Explosió de població a Girona i Catalunya • Es calcula que a Girona ciutat hi ha: - Uns 100.000 habitants oficials, però - Entre 120.000 i 140.000 persones reals, segons línies de telèfon i ús real de serveis • S’assenyala que: - A Catalunya, en 3 anys, s’han afegit uns 800.000 habitants (prop d’un 10%). - Des de l’any 2000, la població ha crescut al voltant d’un 27–30%. “Tenim molta més gent però amb els mateixos serveis públics de fa 20 anys” • Es critica que infraestructures com el ferrocarril pràcticament no han crescut (si es descompta l’AVE) en dècades. 4.2. Empadronaments i ciutat universitària • Es comenta que l’Ajuntament està posant ordre en els empadronaments: - Pisos amb molta gent empadronada que ja no hi viu - Pisos on hi ha més residents dels que consten oficialment • Girona és ciutat universitària i turística, fet que incrementa encara més la pressió real sobre la ciutat. 4.3. Habitatge i expulsió de joves • S’incideix que la tensió demogràfica esclata sobretot en el mercat de l’habitatge. • Es descriu una paradoxa: - Joves locals que marxen a fora per motius econòmics - Estrangers amb alta capacitat adquisitiva (expats) que venen a viure a Girona, treballant a distància i distorsionant el mercat immobiliari. “Girona és cara; els sous aquí no són els sous de fora” • Es matisa que hi ha dos perfils d’immigració diferents: treballadors precaris (càrniques, repartiment, taxi...) i expats de renda alta. 4.4. Canvi demogràfic i baixa natalitat • Es constata que: - La població autòctona disminueix i té pocs fills. - La població forana augmenta, sovint amb més natalitat. • Es vincula això a tendències europees: envelliment, baixa natalitat i fluxos migratoris creixents des d’Àfrica. 5. Immigració, mercat laboral i extrema dreta 5.1. Dependència econòmica de la immigració • Es posa l’exemple de les càrniques gironines: una gran part de la seva mà d’obra és immigrant (Est d’Europa, Àfrica, etc.). • Es denuncia la hipocresia de cert discurs polític: - D’una banda, empreses que depenen d’aquesta mà d’obra barata i dura. - De l’altra, discursos que acusen aquests treballadors d’“anar a robar la feina” a la població local. “A veure qui és que vol fer aquesta feina als escorxadors?” 5.2. Polítiques migratòries i límits reals • Es comenta el cas dels governs d’Europa central (grup de Visegrad) que han aplicat polítiques molt restrictives i mantenen baixos percentatges d’immigració. • Es recorda que l’extrema dreta creix electoralment prometent controlar la immigració, però sovint no compleix el que promet quan governa (casos d’Itàlia, Regne Unit, EUA). 5.3. Campaments, dret d’asil i efecte crida • Es parla del campament improvisat de joves migrants a Girona (zona d’estació/ADIF), relacionat amb: - Trànsit de nois africans que busquen pas cap a Europa - Dificultat legal: manca de documents, nacionalitat incerta • Es discuteix com actuar sense generar efecte crida però evitant imatges degradades i inseguretat. 5.4. Risc polític: creixement de l’extrema dreta • Es preveu que a les eleccions municipals pot haver-hi un “terratremol” electoral per la combinació de: - Sensació d’inseguretat - Malestar amb la immigració i l’habitatge - Narratives simplistes a xarxes socials • Es menciona explícitament Aliança Catalana com a formació que pot capitalitzar aquest ressentiment, encara que es dubta de la seva capacitat de govern. 6. Inseguretat, ocupacions i percepció social 6.1. Delictes reals vs sensació d’inseguretat • Es reconeix que hi ha delinqüència real: - Apunyalaments, atracaments violents. - Agressions que arriben als CAPs i al sistema sanitari. • Però s’insisteix que la percepció pot amplificar-se per xarxes socials i relats exagerats. “La sensació d’inseguretat té tantes conseqüències com la inseguretat mateixa” 6.2. Xarxes socials vs autoritats públiques • Es contrasta la confiança en les autoritats amb la influència de xarxes socials: - Les xarxes creen bombolles que confirmen prejudicis. - La gent jove creu més un compte d’Instagram que dades oficials. • Es veu necessari: - Millors comunicadors digitals (bons instagramers, youtubers) - Polítiques públiques ràpides i visibles per tallar el malestar abans que escali. 6.3. Ocupacions i edificis conflictusos • Es posa l’exemple de l’edifici ocupat al carrer Tomàs Mieres, a tocar d’habitatges normals: - Intercanvis de paquets per finestres, cordills, discussions al carrer - Sensació d’inseguretat i mala imatge de barri • Es destaca que, tot i que els delictes greus no sempre són molts, la sensació i la imatge són molt poderoses. • Es comenta que l’enderroc de l’edifici ocupat està previst a curt termini, a l’espera de permisos d’Adif. 6.4. Actuació immediata com a clau • Es recorden èpoques anteriors on l’Ajuntament actuava de manera gairebé instantània davant nous focus de conflicte (venedors a semàfors, etc.). • Es reclama tornar a aquesta immediatesa per evitar que problemes puntuals esdevinguin estructurals. 7. Economia del porc, PPA i crítica al model productiu 7.1. Monoconreu porcí i riscos (PPA) • A la part final, es parla del sector porcí català: - Es destaca la situació de PPA (Pesta Porcina Africana) a Collserola. - De moment no hi ha afectació a granges de les comarques de Girona ni restriccions a l’exportació. • Es critica que Catalunya (i especialment algunes zones) sigui gairebé un monoconreu porcí: - Al voltant de 8 milions de porcs. - Es considera una temeritat econòmica apostar-ho tot a un sol sector. 7.2. Empresariat: mandrós o innovador? • Un tertulià acusa part de l’empresariat de ser “mandrós” i anar al diners fàcils. • Un altre ho rebateix amb força, des de l’experiència professional amb empreses càrniques: - Inversió en innovació i tancament de cicles: aprofitament integral del porc. - Reciclatge de purins, tractament d’aigües, producció d’adobs a partir de subproductes. “El sector està tancant el cercle: ho maten, n’aprofiten tot, en fan adob, ho exporten; hi ha innovació i ganes de fer-ho millor” 7.3. Dependència de mercats exteriors • Es destaca que la Xina és un mercat clau per a l’exportació de carn porcina. • Es mostra preocupació sobre què passaria si la PPA o altres crisis sanitàries s’estenguessin i tanquessin mercats. 8. Fil conductor de la tertúlia Tot i els canvis de tema, l’episodi té un fil comú molt clar: • Com gestionar una ciutat que creix ràpid amb serveis pensats per una altra escala. • Com equilibrar drets, memòria, control i llibertat individual (noms de carrers, targetes de residus, dades, seguretat). • Com evitar que el malestar social i la percepció d’abandonament acabin alimentant respostes polítiques extremes i simplistes. En resum, és una mirada crítica però matisada sobre com es governa Girona avui: des dels noms de les places fins a les bosses d’escombraries i els porcs que exportem.
L'episodi aborda l'actualitat de Girona des de múltiples perspectives. Es detalla l'increment dels delictes registrats a la demarcació durant els primers nou mesos de l'any, alhora que s'analitza el nou pressupost de Salt de cara al 2026, marcat per inversions en equipaments públics. S'exposa el malestar de desenes d'ajuntaments davant la proliferació de projectes d'energies renovables, com ara parcs eòlics, sense un consens territorial clar. L'àmbit sanitari i el del benestar tenen un pes rellevant amb l'explicació detallada de la prova pilot APAFIT, una iniciativa transfronterera que utilitza la tecnologia per connectar la prescripció mèdica d'exercici físic amb el món del suport esportiu, facilitant així hàbits saludables en malalts crònics. Finalment, es repassa l'agenda cultural, amb la inclusió de Ben Harper al Black Music Festival, així com el panorama esportiu local amb les fites del pilot Pau Navarro i el seguiment dels horaris de lliga del Girona.
El programa per als aficionats al Bàsquet Girona, anàlisi i actualitat de la mà de Jan Torrent. Tertúlia amb l’Òscar Herreros per analitza com està sent les primeres jornades del Bàsquet Girona en la temporada. Ens preguntem quins han de ser els objectius d’aquesta temporada i coneixem una primícia sobre el mercat de fitxatges.
Resum general Programa de Girona en joc a Girona FM centrat en: • L’empat heroic del Girona FC contra el Real Madrid a Montilivi i la seva situació a la Lliga. • El repàs complet del futbol gironí (Girona B, Olot, Escala, Peralada, futbol femení i juvenils). • Una entrevista extensa amb Gerard Lechuga, entrenador del Can Gibert, sobre el projecte esportiu del club i la realitat de jugar a Primera Catalana sense pagar jugadors. • L’actualitat de bàsquet (Bàsquet Girona, Uni Girona i competicions europees), hoquei i handbol. • Les previsions de la setmana vinent amb Copa del Rei, Lliga i altres competicions. Inici distès i to del programa Els presentadors, Pau Villafanyer i Josep Coll, obren el programa amb un to nadalenc i informal: • Conversa sobre arbre de Nadal, gats i decoracions a casa. • Anècdota del viatge de quatre dies de Josep Coll a Menorca, on destaca que l’illa també és atractiva a l’hivern: - Excursions al barranc d’Algendar (que descriu com una mena de congost). - Visita per veure una obra de teatre de la seva germana, que té un valor especial perquè és la primera obra que ell mateix va fer de petit. "Va ser un cap de setmana emotiu" – Josep Coll A partir d’aquí, el programa entra en matèria esportiva. Girona 1 – Real Madrid 1: empat amb sabor d’esperança Desenvolupament del partit • Resultat: Girona 1 – Real Madrid 1, en un partit molt competit on el Girona juga de tu a tu contra el fins aleshores líder. • Primera part (caòtica però brillant): - Gol anul·lat a Mbappé per mans; el VAR rectifica i anul·la l’acció. - Gol de Onaji (Unahi) que avança el Girona. - Els comentaristes destaquen Onaji i Arnau Martínez com els millors del partit. • Segona part: - Penal provocat per Vinícius i comès per Hugo Rincón; transforma Mbappé (1–1). - El Girona té ocasions clares, especialment una de Beñat que atura Courtois, amb possible falta de Rüdiger dins l’àrea. - El Madrid també genera perill, amb una ocasió final d’Mbappé i un possible penal sobre Rodrygo que reclamen des de Madrid. • Porteria i defensa: - Gazzaniga fa una aturada sensacional a rematada de cap de Militao amb 0–0. - Militao signa un partit molt complet, tant defensivament com en atac. - El Girona només encaixa de penal, i mostra una solidesa defensiva notable. El paper d’Onaji i el problema de la Copa Àfrica • Onaji brilla a la zona de tres quarts i es consolida com a jugador diferencial. • Problemes a curt termini: - Cinquena targeta groga: es perdrà el partit contra l’Elx. - Copa Àfrica: se’n va amb el Marroc, selecció anfitriona i molt forta, i pot estar fora fins finals de gener, segons fins on arribi el combinat. • Alternatives internes: - Lemar, però amb problemes físics recurrents. - Asprilla, que encara no ha ofert el rendiment esperat. • El Girona haurà de redefinir el rol d’Onaji i recol·locar peces quan ell marxi amb la selecció. Valoració de Míchel L’entrenador del Girona, Míchel, fa una anàlisi profunda del partit i del moment de l’equip. Sobre el partit i l’estructura tàctica • Considera que és “un gran punt” i que s’ha fet “un partit molt bo”, sobretot a la primera part. • Claus tàctiques de la primera part: - Capacitat per sortir amb pilota jugada malgrat la pressió alta del Madrid. - Superació de la pressió per arribar en bones condicions a camp rival. • Canvis del Madrid a la segona part: - Vinícius actuant com a doble punta. - Més presència de Fran García i Rüdiger en pilotes llargues a banda esquerra. - Entrada de Camavinga i Tchouaméni per guanyar segones jugades. • El Girona pateix més perquè costa sortir amb la pilota i perd el control en els últims 20 minuts. "Hem pogut guanyar i hem pogut perdre" – Míchel • Míchel admet que havia pensat en posar Arnau per dins per superar la pressió, però decideix no canviar l’estructura per no desmuntar l’equip. Rendiment defensiu • Destaca la fase defensiva col·lectiva: - Ajuts constants sobre Vinícius, especialment d’Iván Martín, Víctor i Arnau sobre Hugo Rincón. - S’havia estudiat que el Madrid genera molt per banda esquerra (Vinícius, Bellingham, Mbappé hi cauen sovint). "Para mí Arnau lleva dos partidos siendo el mejor del equipo" – Míchel Autocrítica pels primers cinc partits Míchel fa una reflexió molt autocrítica sobre l’inici de temporada: • Assumeix responsabilitat pels primers cinc partits: - Va intentar imposar el seu model de sortida de pilota i joc associatiu quan l’equip encara no estava preparat al 100%. - Resultat: golejada rebuda a Vila-real (5 gols), 4 del Llevant, dues expulsions, i moltes dificultats competitives. "Los primeros cinco partidos me los pongo mucho en mi mochila" – Míchel • Conseqüències: - Aquell mal inici encara els lasta a nivell de classificació i de confiança. - Ara l’equip és molt més fiable, tot i que conserva virtuts i defectes com qualsevol altre. Objectiu de punts i necessitat de sorprendre • El Girona ha hagut de rascar punts contra rivals grans (Betis i Madrid) perquè no va puntuar on tocava al principi. • Zona mitja-baixa molt comprimida: - Del 18è (Girona) fins al 9è (Reial Societat) només hi ha 4 punts de diferència. • Objectiu clar de Míchel: "Tenemos que llegar a 20, como sea, en la primera vuelta" – Míchel • El tècnic insisteix que cal seguir competint com ara per obtenir resultats: - Mantindre el nivell vist contra Betis i Madrid durant els 90 minuts complets. - Donar importància també a la Copa del Rei, on volen passar ronda contra l’Ourense. Situació a la classificació i pròxims partits • El Girona és 18è amb 12 punts, empat amb Osasuna però per sota per diferència de gols. • Per sota: Llevant i Oviedo amb 9 punts. • Per sobre: València i Mallorca (13), Alabès (15), Sevilla, Celta, Rayo, Elx i Reial Societat (16). • Possible millor resultat del Rayo–València: empat, o victòria del Rayo si ha de guanyar algú. • Pròxims compromisos: - Copa del Rei: dimecres, camp de l’Ourense (camp complicat, gespa en mal estat, precedent recent de patiment i pròrroga a Constància). - Lliga: diumenge, visita al Martínez Valero per jugar contra l’Elx (horari de les 14.00, molt repetit aquesta temporada). Futbol estatal i amateur de les comarques gironines Segona Federació: Girona B i Olot trenquen males dinàmiques • Girona B 2 – Sant Andreu 1 - Victòria molt important del filial després d’una sèrie de resultats irregulars. - Gols: • Salguero (minut 25). • Carles Garrido, de penal, en temps afegit (2–0). - El Girona B acaba amb 9 jugadors per expulsions de Martínez (min 74) i Arenzana (afegit). - El Sant Andreu escurça distàncies amb gol en pròpia porta de Miranda, però no evita la victòria local. • Olot 2 – Castelló B 0 - Gols a la primera meitat: • Enri (minut 15). • Marc Mas (minut 44). - Triomf que trenca una mala ratxa amb 3 empats seguits i alguna derrota. • Classificació molt comprimida: - El Girona B és 5è (última plaça de playoff) amb 20 punts. - L’Eivissa, primer equip en zona de play-out, en té 15 (només 5 punts menys). - Cinc equips, entre ells l’Olot, empatats a 18 punts a la zona mitja; l’Olot és 8è. Tercera Federació: Escala en zona alta, Peralada patint una mica • L’Escala 3 – Mollerussa 1 - Tots els gols arriben a la segona part. - Gols de l’Escala: • Zayzoun (minut 64) i (minut 88), convertint-se en pitxitxi de l’equip. • Expósito (minut 70). - El Mollerussa retalla al 73, però Zayzoun sentencia al 88. • Manresa 0 – Peralada 0 - Empat sense gols per als de l’Alt Empordà. • Classificació: - L’Escala és 2a amb 24 punts, a només 1 punt del líder Badalona després de 12 jornades. - El Peralada és 8è amb 17 punts, però ve d’una dinàmica dolenta (3 empats i 1 derrota en els últims 4 partits; 6/15 punts en els últims 5). - El descens el marca el Mollerussa amb 8 punts, així que el Peralada manté marge suficient. Futbol femení: derrotes a Preferent • En Tercera Federació Femenina, el Girona no va jugar (no hi havia jornada). • A la Preferent Femenina, doble derrota amb idèntic resultat (3–1) per als equips gironins: - Terrassa 3 – Porqueres 1 (gol gironí d’Aina Zurita). - Sabadell 3 – Puntenc 1 (gol del Puntenc d’Aina Gallegos). • Situació a la taula: - Puntenc: 13è amb 9 punts. - Porqueres: 14è (avantpenúltim) també amb 9 punts. - Per sota: Llerona (8 punts) i Guineueta (5 punts). - Sant Quirze també té 9 punts i ha superat recentment els dos gironins. Primera Catalana: molta presència gironina i cap en descens Resultats destacats de la jornada: • Sant Jaume Olot B 0- Juventus Lloret 2 • Granollers 2 – 0 Banyoles • Can Gibert 3 – 3 Parets • Bos de Tosca 0 – 1 Tossa • Palamós 2 – 1 Figueres (duel de clàssics del futbol gironí). • Lloret 1 – 0 Torroella Classificació (zona alta i mitjana): • Juventus Lloret: líder amb 24 punts, empat amb l’Argentona. • Palamós: 3r amb 18 punts. • Banyoles, Lloret i Bos de Tosca: 4t, 5è i 6è respectivament amb 17 punts. • Torrell: 8è amb 16 punts. • Can Gibert: 9è amb 15 punts. • Figueres, Tossa i Sant Jaume Olot B: 10è–12è amb 14 punts. • El Sant Jaume Olot B és el primer equip just per sobre del descens. • Malgrat l’alta concentració d’equips de comarques gironines, cap està en zona vermella, fet que els conductors destaquen explícitament. Divisió d’Honor juvenil: Girona en bona dinàmica • Sabadell 0 – Girona 2 - Segona victòria consecutiva del juvenil del Girona. • Classificació: - Girona: 7è amb 18 punts. - Per sobre, Sabadell, Mallorca i Damm, tots amb 20 punts. - Descens: Montecarlo i Constància amb 8 punts. - Per tant, el Girona està 10 punts per sobre del descens, consolidant una bona línia ascendent. ENTREVISTA: Gerard Lechuga i el projecte del Can Gibert a Primera Catalana La part central del programa és una entrevista àmplia a Gerard Lechuga, entrenador del Can Gibert, únic equip de Girona ciutat a Primera Catalana. Valoració de l’inici de temporada • El tècnic recorda que la Primera Catalana és una categoria molt complicada, on cada setmana és una guerra. • Objectiu de club: - Millorar cada any. La temporada anterior van acabar sisens, empatats amb el quart. - Filosofia ambiciosa malgrat ser un club humil. • Inici de temporada: - Bon començament, però últim mes més complicat fins a la darrera victòria que els torna a situar en una zona més tranquil·la. - Sovint pateixen per expulsions i jugar molts minuts amb deu, fet que condiciona resultats. Estil de joc i punts forts/febles • El Can Gibert és un equip que competix sempre i surten a guanyar tots els partits. • Evolució del model: - Inicialment, per les dimensions reduïdes del camp, l’equip era més conservador. - Amb els anys, han virat cap a un futbol amb més possessió, aprofitant el nou perfil de jugadors. • Exemples de bons partits: - Primera part dominant a Lloret. - Bon rendiment al camp del Granollers. • Punts de millora: - Finalització i gol. L’equip genera moltes arribades, però els costa transformar-les. - Segons Letxuga, "el gol es paga" i ells tenen els recursos que tenen. • Situació actual: - Els davantes estan marcant, però falta aportació golejadora d’altres perfils (mitjos, segones línies). - Històricament, la primera volta costa més en termes de gol, però acaben entre els 5–6 equips més golejadors. Confecció de la plantilla: joventut, veterans i mercat gironí • El maig–juny són mesos clau per fer la plantilla, perquè durant l’any tenen poc marge de maniobra: - Com que el club no paga jugadors, és difícil que algú deixi un altre club a mitja temporada. • Dos grans perfils de fitxatges: Jugadors joves Venen de Juvenil Nacional, Divisió d’Honor o Preferent. El club ofereix oportunitats reals de jugar a Primera Catalana. Confien en ells fins i tot sabent que la manca d’experiència es paga a la primera volta. Jugadors veterans amb experiència Futbolistes que ja no volen voltar per pocs diners. La proximitat a Girona ciutat, els horaris i el fet de ser l’únic equip de la ciutat en aquesta categoria fan atractiu el projecte. • Tercer canal: jugadors que s’ofereixen al club. - Les bones temporades recents han posat el Can Givert “en boca de tothom”. - Això ha fet que la confecció de la plantilla d’enguany fos relativament més fàcil. El factor econòmic: un equip de Primera Catalana que no paga jugadors • Lechuga ho diu clar: el Can Gibert és un equip de Primera Catalana que no paga els jugadors. "Som l’únic equip... Hi ha algun altre equip que ho diu, però després fan d’entrenadors" – Gerard Lechuga • El club no té futbol base propi prou gran per oferir-los compensacions econòmiques fent d’entrenadors. • Això suposa un gran desavantatge competitiu respecte a altres clubs amb grans pressupostos: - Tot i això, porten quatre anys acabant dins del top 6. - Lechuga admet que, per pressupost, la categoria “no els tocaria”, però hi són per mèrits esportius. Jugar contra històrics: Palamós, Figueres i companyia • Per al club és històric haver jugat i fins i tot guanyat equips com el Figueres o competir de tu a tu amb el Palamós: "Can Gibert 2, Figueres 1, això és històric" – Gerard Lechuga • A nivell de prestigi i motivació, és un al·licient per jugadors i cos tècnic. • Però també complica molt el mercat de fitxatges: - Aquests clubs atrauen jugadors pel seu nom i història. - Lechuga explica que alguns futbolistes responen: “M’estic esperant a veure si aquest o aquest altre club em truca”. • Cada any el Can Gibert perd futbolistes destacats que marxen a aquests clubs històrics, i han de reinventar la plantilla constantment. El camp de Can Gibert: dimensions, avantatges i limitacions • El camp té una llargada acceptable però és força estret. • Lechuga admet que, si pogués, demanaria un estadi millor: - Més grades. - Alguna millora en les dimensions. - Creu que la ciutat hauria de reconeixer el valor de tenir un equip de Girona ciutat en aquesta categoria. • Tot i això, el camp actual també els dóna avantatge competitiu: - Hi entrenen cada setmana i coneixen automatismes i ritmes propis d’un terreny on tot passa molt ràpid. - Rivals no acostumats a aquesta intensitat i reducció d’espais pateixen molt. • El Can Gibert, però, també rendeix bé fora de casa: - La temporada anterior, de 44 punts totals, uns 18–20 els van aconseguir com a visitants. Continuïtat de Lechuga i motivació personal • Trajectòria al club: - 9–10 anys com a primer entrenador. - 4 anys prèvis com a segon entrenador. - Exjugador del club. • Claus per mantenir la motivació: - Bona relació amb la Junta, molt propera i present. - Renovació constant de la plantilla (canvis de 9–10 jugadors alguns anys), que obliga a replantejar idees i propostes i evita la rutina. - Existència d’un nucli de veterans de 6–7 anys al club, que aporten continuïtat i estabilitat. • Evolució esportiva: - Canvi i ajustos constants en maneres de jugar i entrenar per incentivar i mantenir motivats els futbolistes. • Vida personal: - Reconeix que combinar vida familiar (casament, dues filles) i compromís esportiu és dur. - Destaca el suport de la seva dona com a factor clau per seguir. "Aquí estem" – Lechuga, resumint que malgrat les dificultats, continuen endavant. L’entrevista acaba desitjant al Can Gibert una gran temporada i somiant amb una nova fita històrica. Bàsquet: seleccions, Bàsquet Girona i Uni Girona Bàsquet Girona: finestra FIBA i renovació de Sander Hollanders • No hi ha partit d’ACB per la finestra FIBA, però diversos jugadors del Bàsquet Girona són amb les seves seleccions: • Argentina: - Pepe Vildoza i Juan Fernández. - Victòria 68–80 contra Cuba. - Vildoza: 0 punts en 21 minuts. - Juan Fernández: 8 punts i 6 rebots en 27 minuts. - Han de jugar un segon duel també contra Cuba. • Bòsnia i Hercegovina – Nicola Maric: - Derrota 93–71 contra Turquia, amb 6 punts en 9 minuts de Maric. - En la derrota 72–74 contra Sèrbia, Maric no juga. • Països Baixos – Sander Hollanders: - Juga 8 minuts, 3 punts en la victòria 78–86 contra Letònia. - Han de jugar contra Polònia. • El Bàsquet Girona comunica que amplia el contracte d’Sander Hollanders un mes més: - El club es mostra satisfet però prudent, renovant-lo per terminis curts. Uni Girona: victòria a la Lliga i polèmica a l’Eurolliga Lliga Femenina: Uni Girona 87 – Ensino Lugo 65 • Triomf clar per 22 punts per mantenir-se al capdavant de la classificació (empat amb altres tres equips). • Desenvolupament del partit: - L’Uni domina des de l’inici gràcies a un gran encert des del triple. - En els 7–8 primers minuts, ja fa 4 triples i s’escapa fins al 16–6. - El primer quart acaba 21–14. • Durant tot el partit, el triple és una arma clau, però també hi ha abús en alguns moments: - Josite acaba amb 3/12 en triples, demostrant una certa precipitació. • Tot i alguna relaxació defensiva abans del descans (parcial 3–9 que redueix avantatge a 14 punts), l’Uni: - Torna a posar-se per sobre dels 20 punts al tercer quart. - Administra l’avantatge a l’últim quart, ja amb menys intensitat. • Destacades del partit: - Koulibaly: 17 punts i 11 rebots (doble-doble). - Josite: 16 punts i 6 assistències, malgrat els mals percentatges de triple. - Guerrero: 14 punts. - Amigorena: 13 punts. Polèmica arbitral i roda de premsa insòlita • Hi ha controvèrsia amb l’arbitratge: - El tècnic Roberto Íñiguez és expulsat per protestar una falta clara sobre Holm que no es xiula. • A la roda de premsa posterior, Íñiguez fa una intervenció de només 10 segons: "La hago muy cortita. No tengo muchas cosas que decir del partido y ahora en este momento lo que estoy es bastante triste. Y ya está." – Roberto Íñiguez • Els periodistes i comentaristes critiquen aquesta actitud, considerant que no és acceptable que un entrenador no valori mínimament el partit. • Per contraposició, parla Marta Canella, que sí que ofereix una anàlisi esportiva: "Hemos ganado de 22... pero es verdad que nos han puesto en problemas [...] no se nos ha visto como habitualmente [...] contentas por sacarlo adelante, pero no podemos alargar mucho esta racha de mal juego [...] jugar con fuego costará caro" – Marta Canella • Missatge clau de Canella: - Tot i la victòria contundent, l’equip no va mostrar la seva millor versió. - Cal aprendre les lliçons i millorar el joc col·lectiu, perquè jugar "amb foc" pot acabar tenint un cost alt. Classificació a la Lliga • Uni Girona: 1a per bàsquet average amb balanç 7–1. • Amb el mateix balanç (7–1): - València - Saragossa - Euskotren (IDK Euskotren) • Per darrere: - Perfumerías Avenida (5–3). - Ensino Lugo (5–3), rival d’aquesta jornada. Eurolliga / Eurocup: correcció i nova fase Els locutors corregeixen una informació errònia de la setmana anterior: el partit no era intranscendent, perquè tots els resultats s’arrosseguen a la següent fase. • L’Uni Girona passa amb un balanç de 5–1, que el situaria com a segon de grup darrere el Galatasaray (6–0 hipotètic) i per davant de: - Famila Schio - Bourges (Burge), tots dos amb 4–2. • Format de la segona fase: - Són dos grups on s’arrosseguen tots els resultats anteriors. - Ara es juguen 3 partits d’anada i 3 de tornada (6 més en total). - El calendari de la primera volta per a l’Uni és: 1. **Uni Girona – Famila Schio**, a Fontajau, **10 de desembre**. 2. **Flammes Carolo – Uni Girona**, **17 de desembre**. 3. **Uni Girona – Galatasaray**, a Fontajau, ja al **gener**. La segona volta es juga en ordre invers. • Els dos primers de grup passen directament a la Final a Sis, fet que converteix cada partit en decisiu. Altres competicions de bàsquet • Sol Gironès Bisbal (LEB Plata): no juga per la finestra FIBA. • GEiEG (Lliga Femenina 2): - Victòria a pista de l’Isla Bonita per 55–58. - Es manté líder, amb balanç 7–2, igual que Distrito Olímpico i Viladecans. Hoquei patins OK Lliga: Xum Massanet • Riba d’Ave 5 – 4 Xum Massanet - Partit molt igualat, decidit per detalls finals. • Primera part molt intensa: - Arriben al descans amb 3–3. - El Riba d’Ave s’avança tres vegades, però el Xum respon sempre. • A l’inici de la segona meitat, el Xum es posa al davant (3–4). • Tram final: - En els últims 10 minuts, els gallecs (Riba d’Ave) són millors. - Transformen un penal a falta de 6 minuts (5–4) i ja no deixen escapar el partit. • Classificació: - El Xum Massanet és 11è amb 9 punts. - Empatat amb el Cerdanyola, i a 2 punts de sortir del play-out. OK Lliga Plata Grup A: • GEiEG 2 – 5 Manlleu • Josaleta 1 – 4 Lloret • Situació a la classificació: - Lloret: 2n amb 16 punts. - GEiEG: 7è amb 8 punts. Grup B: • Girona 6 – 1 Corcón • Palafrugell 3 – 4 Olot (derrota olotina a domicili del Palafrugell segons el marcador donat al programa). • Classificació: - Palafrugell: 2n amb 16 punts. - Girona: 5è amb 12 punts. - Olot: últim amb 3 punts. Handbol: Primera Nacional • Bordils 30 – 23 Esplugues - El Bordils segueix en ratxa positiva. • Sant Joan Despí 37 – 27 UE Sarrià • Sant Esteve Sesrovires 37 – 27 Banyoles Classificació destacada: • Bordils: - 3r amb 16 punts. - A 1 punt de la Salle Montcada (2n) i a 3 del Granollers (1r). - Els dos primers juguen fase d’ascens, així que el Bordils és candidat directe. • UE Sarrià: 7è amb 14 punts. • Banyoles: cuer amb 4 punts. Previsions i agenda de la setmana vinent Futbol Girona FC • Copa del Rei: - Ourense – Girona, dimecres, 21.00 h. - Segona ronda, partit trampa en camp complicat. • Lliga: - Elx – Girona, diumenge, 14.00 h, al Martínez Valero. - Els locutors ironitzen amb el fet que el Girona hagi jugat massa cops a les dues del migdia. Segona Federació • València Mestalla – Girona B, diumenge, 11.00 h. • Andratx – Olot, diumenge, 12.00 h. Tercera Federació • Vilassar de Mar – l’Escala, dissabte, 17.00 h. • Peralada – L’Hospitalet, diumenge, 16.30 h. Bàsquet ACB – Bàsquet Girona • Bàsquet Girona – Río Breogán, dissabte, 21.00 h, a Fontajau. - Horari més tardà del que és habitual per jugar a casa (normalment, cap a les 18.00 h). - Partit considerat important i assequible per sumar victòria. Uni Girona (Lliga Femenina) • Hozono Global Jairis – Uni Girona, dimecres, 20.30 h (correcció d’horari efectuada en directe). • Partit de Lliga de diumenge (no es menciona el rival, però sí l’horari aproximat): 18.00 h. • Dimecres, Girona FM oferirà una programació especial en directe: primer el partit de l’Uni Girona, i en acabar, solaparan i seguiran el Ourense – Girona de Copa. Altres categories • LEB Plata – Bàsquet Bisbal: - Visita el Salou, dissabte, 17.30 h. • OK Lliga – Xum Massanet: - Rep el Barça, dissabte, 20.00 h (partit molt complicat). Tancament del programa El programa es tanca amb: • Recordatori que el proper dilluns és festiu i no hi haurà emissió de Girona en joc. • Agradiment als oients i menció final de l’entrevista a Gerard Letxuga com a punt central del dia. “Girona i esport. Ens escoltem. A reveure.” El programa ofereix així un panorama complet de l’esport gironí, combinant: • Anàlisi tàctica (especialment del Girona–Madrid). • Seguiment de categories inferiors i futbol regional. • Context econòmic i humà d’un club com el Can Givert. • Actualitat poliesportiva (bàsquet, hoquei, handbol). Amb un to proper, amb espai per a l’humor i l’autocrítica, però mantenint sempre una visió rigorosa de resultats, classificacions i dinàmiques competitives.
Resum de l’actualitat Butlletí d’actualitat local i comarcal amb focus en seguretat viària, mobilitzacions socials, habitatge públic, pressupostos municipals, recerca sanitària, medi ambient, cultura, esport i salut pública. 1. Successos i seguretat viària Localitzat un conductor de 29 anys que va provocar un accident a l’AP-7 a Aiguaviva conduint en direcció contrària. Després de xocar frontalment amb un autocar amb 41 passatgers va fugir a peu i va ser trobat caminant per la via. Es va negar a fer la prova d’alcohol i drogues i va ser traslladat a l’Hospital Josep Trueta. Els Mossos l’investiguen per: Conducció temerària Abandonar el lloc de l’accident Negar-se a sotmetre’s als tests d’alcohol i drogues No hi va haver ferits entre els ocupants de l’autocar. 2. Mobilitzacions d’autònoms Centenars d’autònoms es manifesten a Girona per denunciar condicions laborals que consideren precàries. Pancarta principal: "Autònoms ofegats, ja n’hi ha prou" Protestes coordinades en 18 ciutats de l’Estat impulsades per la Plataforma per la Dignitat dels Autònoms. Reivindicacions clau: Quotes considerades desproporcionades Prestacions insuficients en baixa, atur i jubilació Volen una protecció social equiparable a la dels assalariats. 3. Habitatge públic a Girona Girona i la Generalitat impulsen una nova promoció d’habitatge públic en un solar del carrer de les Agudes. Forma part dels 14 solars municipals mobilitzats dins el Pla 50.000 de la Generalitat. Objectiu del pla: Ampliar l’oferta d’habitatge protegit, prioritzant terrenys amb més de 50 pisos. L’Ajuntament encarregarà a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya la selecció d’una empresa o entitat per: Construir, promocionar i gestionar els futurs pisos. Finalitat: agilitzar el desenvolupament de l’habitatge protegit a la ciutat. 4. Pressupost municipal de Salt 2026 El govern de Salt porta a aprovació un pressupost de 43,5 M€ per al 2026, un +12,09% respecte l’any en curs. Suposaria un màxim històric per l’Ajuntament, amb un fons de contingència de 685.000 €. Inversions destacades (uns 6 M€): - Urbanització del parc Lluís Moreno i plaça Gaudí (226.000 €). - Reurbanització dels carrers Garbí (468.000 €) i Unió (195.000 €). - Compra d’un local al barri de la Massana per a dependències municipals i espais per entitats. Projectes complementaris (3,7 M€ addicionals): - Pista poliesportiva. - Aparcament de les Naus Guixeres. - Partida de 323.000 € per redacció, direcció d’obra i execució d’un projecte vinculat al Pla de Barris i Viles de la Generalitat. 5. Recerca en salut animal: pesta porcina africana La farmacèutica Hipra assajarà el 2025 en animals el prototip de vacuna contra la pesta porcina africana. Investiga el virus des del 2019 i lidera des de fa dos anys un projecte europeu per desenvolupar el vaccí. La directora de recerca en Salut Animal, Marta Sitjà, remarça la complexitat del virus: Té 150 gens / 150 proteïnes. És un virus redundant: diverses proteïnes fan la mateixa funció. "El fet de bloquejar-ne una no evita que el virus trobi altres escapatòries per continuar infectant." El virus ataca cèl·lules del sistema immunitari, la qual cosa dificulta trobar una vacuna eficaç i segura. Encara no hi ha data perquè arribi al mercat; es reclama aplicar mesures d’erradicació del virus mentre continua la recerca. 6. Medi ambient i aigua a Girona Guia sobre fauna (i flora) invasora Girona publica una guia de la fauna invasora més habitual a la ciutat. El document inclou 14 plantes exòtiques comunes i com combatre-les amb espècies autòctones. Objectius: Fer que la ciutadania reconegui les espècies invasores. Donar eines per substituir-les per flora autòctona. Preservar l’equilibri ecològic dels ecosistemes urbans. Trobada de l’aigua (European Water Movement) Girona acollirà una trobada sobre l’aigua vinculada a l’European Water Movement del 5 al 7 de desembre al Parc Tecnològic. Temàtiques principals: Protecció de l’accés a l’aigua. Gestió municipal del recurs. Models de governança i observatoris ciutadans. Segons el regidor d’Acció Climàtica Sergi Cot, la jornada també vol consolidar la relació entre: L’empresa municipal d’aigües Tragirsa L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). 7. Cultura i esdeveniments Festival de cinema La Cocollona La Cocollona arriba a la seva quinzena edició. Ret homenatge a “El Dia de la Bèstia” (30 anys) i “Re-Animator” (40 anys), obres de culte del cinema fantàstic i de terror. Programa una vintena d’actes entre el 4 i el 13 de desembre. Inclou: Concurs de curtmetratges en 24 hores com a primera proposta oficial del festival. La ja celebrada Zombie Walk del 31 d’octubre, que va portar centenars de “morts vivents” al Barri Vell. Concerts a cegues a Girona Els concerts a cegues tanquen la setena edició amb èxit absolut de públic. Un mes de concerts sorpresa en diversos espais de la ciutat. Artistes destacats al concert final: Amparo Sánchez, referent del mestissatge amb més de 30 anys de trajectòria. Duet Anna Roig i Carles Velda, músics reconeguts al país. Espectacle comunitari a Salt Salt estrena “Serà un dia que durarà anys”, espectacle comunitari amb 90 joves a la plaça de la Llibertat. Participants: Alumnat de 10 a 16 anys. Professorat de l’Escola Silvestre Santaló, FEDAC Salt i l’Institut Baix Ter. Forma part del projecte Cor Ciutadà de Salt, impulsat per Fundació La Ciutat Invisible i Conarte Internacional. Direcció artística a càrrec de la companyia xilena Hermanos Ibarra Roa. 8. Salut pública a la Regió Sanitària de Girona Estudi de la Regió Sanitària de Girona sobre urgències per símptomes respiratoris el 2024: 8 de cada 10 pacients atesos a urgències no estaven vacunats. 89% dels ingressats a la UCI per grip tampoc estaven vacunats. Comparativa amb Catalunya: Proporció d’ingressos UCI no vacunats: 74% (millor cobertura vacunal). Es remarca la importància de vacunar-se contra la grip i la Covid-19 per a: Protecció individual. Protecció comunitària. 9. Energia i canvi climàtic Impuls a les renovables a la Selva El govern assigna a la comarca de la Selva una producció de: 1.101 MW d’energia solar. 246 MW d’energia eòlica. Marc: versió preliminar del Pla Territorial Sectorial (PLATER) per desplegar energies renovables. L’Institut Català d’Energia ha presentat els resultats preliminars als 26 municipis de la comarca, detallant com caldrà fer el desplegament. Producció d’avets de Nadal al Montseny Els productors d’avets del Montseny no podran cobrir tota la demanda. Factors: Sequera de fa 5 anys, que va impedir plantar i ara es nota en la manca d’arbres madurs (80–100 cm i altres mides). Augment de l’interès per l’avet natural enfront del de plàstic. Segons Albert Gallif, president dels cultivadors d’arbres de Nadal d’Associats de Catalunya: "Ara comencem a notar els principis de la sequera... tindrem sempre una mida que ens faltarà." Previsió de buits de mides concretes (1,25–1,50 m, després 1,50–1,75 m, fins als 4–5 m) durant els propers anys. 10. Neu i turisme: La Molina La Molina inicia la temporada amb optimisme després d’un primer cap de setmana molt bo. Oferta actual: 13 pistes obertes. 10 km esquiables. Fins a 40 cm de neu pols produïda amb canons i mantinguda pel fred intens. Segons Marta Viver, cap comercial de l’estació: El fred dels últims dies i unes “nevadetes” han permès aquest inici. S’espera continuar produint neu i tenir totes les cotes altes obertes per la Puríssima. L’any passat, pel pont de la Puríssima, només es van poder oferir activitats alternatives. Calendari immediat: Estació tancada dilluns, dimarts i dimecres. Reobertura definitiva a partir del 4 de desembre. 11. Esports Futbol: Girona FC – Real Madrid El Girona empata 1–1 contra el Madrid i suma un punt valuós per l’ànim, tot i seguir en descens. Partit molt disputat i amb alternances: Gol inicial del Girona d’Onyebi (després d’un tram caòtic amb un gol anul·lat a Mbappé que el VAR rectifica). A la segona part, penal forçat per Vinícius i transformat per Mbappé. Entrenador Míchel satisfet amb el rendiment, admet que perdre hauria estat molt dur per l’equip. Nota negativa: lesió d’Estuani al soli, estarà un mes de baixa. El punt no treu el Girona del descens però reforça la bona dinàmica abans del partit de Copa contra l’Ourense. Bàsquet: Spar Girona L’Spar Girona guanya l’Encina de Lugo per 87–65. L’equip no va brillar però va acabar imposant-se amb claredat. Joc irregular: combinació de moments d’inspiració i fases complicades. Clau del triomf: Domini de Kulibaly (17 punts i 11 rebots). Cinc jugadores per sobre dels 10 punts. Segons Marta Canella, tot i les dificultats, l’equip està content per haver tret el partit endavant, però cal millorar la continuïtat en el joc. L’entrenador Roberto Íñiguez va ser expulsat per protestar una falta sobre Holm. La victòria consolida l’Spar Girona a la part alta de la classificació. En síntesi, la jornada informativa combina conflictes socials (autònoms, precarietat), polítiques públiques (habitatge, pressupostos, salut, energia), recerca puntera (vacuna contra la pesta porcina africana), iniciatives ambientals i culturals i bones notícies esportives per als equips gironins.
L'episodi d'Els 4 Rius a Girona FM aborda el pols cultural de la ciutat. S'entrevista l'equip d'estudiants del projecte De Prop i de Debò, una campanya per revitalitzar el comerç local gironí. Lluís Costa avança el cicle Espais de Comunicació, centrat en l'evolució de la religió i el poder. L'Anna Rosa Sisquella explica l'èxit de l'adaptació cinematogràfica de Maricel, que gràcies a la tecnologia sonora i nous plans, ofereix una visió inèdita del musical. Finalment, l'artista Emma Sayer detalla el seu concert al cicle M'agrada del Centre Cívic Ter, consolidant la seva faceta com a cantautora i produtora musical entre Catalunya i Londres.
Resum general Episodi deLa tertúlia a Girona FM estructurat com una tertúlia coral on es barregen quatre grans blocs temàtics: Teixit veïnal i voluntariat (associacions de veïns, activitats de barri, voluntariat per la llengua). Crisi de la pesta porcina africana i excés de senglars, amb impacte econòmic i de gestió del medi. Nadal, tradicions i consum (pessebres, llums, pastorets, tió, debats sobre “festes d’hivern” i inclusió cultural). Inseguretat als barris de Girona, especialment a Sant Narcís, i manca de recursos policials. La conversa combina experiència directa de barri (la Carme com a presidenta d’associació veïnal), anàlisi econòmica (Oriol Puig) i mirada periodística i cultural (Albert Requena), amb un to proper però crític sobre com es gestionen el territori, les tradicions i la seguretat a la ciutat. 1. Associacions de veïns i voluntariat 1.1. El desgast de fer barri • Carme explica el cansament de molts dirigents veïnals: - Feina no remunerada, 24/7, sovint ignorats pels polítics. - Els veïns només apareixen per queixar-se, i costa que la gent s’“arremangui” per treballar en positiu. - Els dirigents acaben sent vistos com una mena d’“alcaldessa del barri” i es converteixen en diana de totes les crítiques. • L’Oriol confirma l’experiència des de l’Associació de Veïns del Barri Vell: feina molt sacrificada i poc reconeguda. 1.2. Voluntariat més enllà de les associacions • L’Albert no ha estat en associacions de veïns, però fa voluntariat per la llengua (parelles lingüístiques, converses de català a escoles), mostrant que el treball comunitari adopta moltes formes. • Es desmunta la idea que “ningú vol fer res pels altres”: - Esport base ple de pares i mares que gestionen clubs. - Casals d’avis, entitats sanitàries, cura de gent gran, etc. - Reclamen més reconeixement a aquest voluntariat. 1.3. Exemple: Pedalem pel Català • Es destaca la iniciativa Pedalem pel Català de la Xarxa pel Català de Girona i Salt: - Sortida des de La Copa amb diverses entitats: associacions de veïns, entitats per la llengua i col·lectius diversos. - Ruta amb aturades a Salt, Santa Eugènia i Sant Narcís. • La Carme explica l’organització a Sant Narcís: - Moure “gent que ni es coneix” i d’edats diverses, gràcies al voluntariat. - Implicació de l’Escola Ágora i la seva directora. - Celebració que sigui un acte “només per la llengua”, sense instrumentalització política. 1.4. Relleu generacional i participació baixa • Problema central: manca de relleu jove a les associacions de veïns. - Activitats tradicionals (barbacoa, tió) cada cop menys participades. - Es qüestiona si val la pena mobilitzar molta gent per 10-15 assistents. • Xoc de visions sobre la festa major: - Joves (18-20 anys) amb interessos diferents. - El barri conté també gent gran i infants; cohesionar edats i sensibilitats és complicat. 2. Pesta porcina africana, senglars i ramaderia 2.1. Impacte econòmic sobre el sector porcí • L’Oriol, com a especialista en economia, alerta que la pesta porcina africana pot ser una patacada econòmica tot i no afectar la salut humana: - Girona exporta uns 1.500 milions d’euros anuals de carn de porc. - Més d’un terç d’aquestes exportacions van fora de la UE i ara estan bloquejades. - La producció no es pot aturar: s’haurà de redistribuir o emmagatzemar la carn, generant colls d’ampolla. • Diferència amb fa 30 anys: - Les granges actuals tenen un nivell de bioseguretat molt superior. - Tot i això, l’arribada del virus a granges seria devastadora: sacrifici d’animals, aturada de produccions i efectes en preus i llotges. 2.2. Prevenció, protocols i limitacions • S’assenyala que sovint es reacciona tard en malalties ramaderes: - Cas de la llengua blava: es va començar a vacunar quan ja hi havia sacrificis. - Es recorda que Europa no deixava vacunar preventivament, segons el conseller. • En el cas actual de la pesta porcina africana: - No existeix vacuna comercial encara. - Tanmateix, els protocols de resposta sí que estaven preparats gràcies a brots previs a Rússia, Itàlia, Bèlgica o Suècia. • Es comenta el treball d’IPRE (gran empresa farmacèutica porcina de la demarcació) en un consorci europeu per desenvolupar una vacuna en un projecte de quatre anys. 2.3. Excés de senglars i gestió del medi • Els pagesos fa anys que alerten de l’excés de senglars i del risc de la pesta porcina africana. • Situació als entorns de Girona i Salt: - Senglars a les Deveses de Salt, horts destrossats i marges del carril bici esborrifats. - Proposta de fer batudes controlades (tancant zones com les Deveses) per reduir la cabana. • Factors que agreugen el problema: - Manca de caçadors joves; la mitjana d’edat del col·lectiu és molt alta. - Augment de les cries per femella, per la barreja de porc senglar amb porc domèstic, que incrementa la capacitat reproductiva. 2.4. Debat social sobre la caça i l’equilibri ecològic • S’ha criminalitzat la caça durant anys, però ara l’administració torna a demanar als caçadors que baixin la cabana. • Es recorda que hi ha altres problemes d’excés de fauna: - Cabirols que malmeten sembrats. - Conills a zones de Lleida amb danys importants. • L’Albert defensa que cal buscar un equilibri: - Les societats urbanes molt “happy” rebutgen la caça però després depenen dels caçadors per arreglar desequilibris. 2.5. El llop com a possible regulador natural • L’Albert menciona un article que va escriure sobre l’arribada del llop al Ripollès: - El llop pot ser regulador natural de cabirols i fins i tot de senglars en zones de muntanya. • Però també hi ha impacte sobre ramats: - Atacs a ovelles poden desfer ramats, provocar caigudes en terrenys de cingleres i estrès als animals. - Cal que l’administració compensi i acompanyi ramaders i pastors. 2.6. Paper dels humans en la difusió de malalties • Tot i que la pesta porcina africana no afecta humans, les persones poden transportar el virus (per exemple, trepitjant zones contaminades). • Es crítica el comportament d’alguns ciutadans que ignoren tancaments (com al Parc de Collserola) i continuen passant amb bicicleta o a peu. • Exemple de sobrecostos de bioseguretat en granges petites: - Una granja familiar de iogurts ha necessitat invertir en protocols (deixar el cotxe fora, passos desinfectants, etc.), amb costos importants. 3. Nadal, tradicions, consumisme i inclusió 3.1. Viscudes personals del Nadal • L’Oriol confessa que li fa “mandra el Nadal” més enllà del retrobament familiar. • La Carme i l’Albert expliquen com viuen ara les festes: - Pesebres, arbres de Nadal, pastorets, quines i quintos organitzats des de les associacions. - La Carme relata com Sant Narcís fa moltes activitats (tió, cantades, campanades, patge, pastorets). • Es remarca el valor de les històries familiars: - Entrar al bosc a buscar molsa, pals, pedres. - Pessebres grans fets a casa, com el de l’Albert (aprox. 60 x 120 cm) amb peces fetes per ell mateix quan era lleoner. 3.2. Calendari i simbolisme de les festes • Es recorda que el dia tradicional de fer el pessebre és la Puríssima, però molta gent l’avança a finals de novembre. • Conversa sobre: - Pastorets com a eina de fer barri i cultura. - Missa del Gall a Sant Narcís: es combina religió i cultura amb una sardana ballada dins l’església i cava o xocolata calenta a la sortida. 3.3. Llums de Nadal i espais comercials • Es comenta l’encesa de les llums de Nadal a Girona i l’atracció de l’Espai Gironès: - Cues enormes d’accés i sortida, especialment per Black Friday. - Es critica el “desfici de gastar diners” i l’ús massiu de llums per incentivar el consum. • La Carme relata que a Sant Narcís les llums de plaça es van encendre més tard: - Rep queixes dels veïns (“som barri de segona?”). - Escriu a l’alcaldessa Gemma Geis, que respon que encara s’estan ajustant punts de llum. 3.4. Festes religioses, laïcitat i tradició • S’obre un debat sobre el nom i el contingut de les festes: - L’Albert critica dir-ne “festes d’hivern” en lloc de Nadal i substituir tió per “tió i tiona”, que considera artificial. - Defensa el Nadal com a tradició cultural, més enllà de la religió, i rebutja renunciar a termes i rituals propis. • La Carme explica que, com a presidenta, ha defensat mantenir: - Missa de festa major. - Sardanes sortint de missa. - Ho considera part essencial de la identitat i la memòria col·lectiva del barri. • Tots coincideixen que: - Es pot respectar plenament qui no vol participar d’actes religiosos. - Però canviar el nom de les coses i esborrar tradicions no és la via. 3.5. Regals, desigualtats i excés de consum • Reflexió sobre l’evolució dels regals de Nadal: - Abans, el tió “cagava” mandarines, fruita, roba bàsica; ara hi ha excés de joguines. - Es detecten desigualtats molt visibles entre famílies. • Es planteja racionalitzar: - Que el tió cagui una joguina i els Reis una altra, en lloc d’una pluja constant de regals. - Les desigualtats s’han de treballar tot l’any, no només per Nadal. • La Carme explica xarxes informals de suport: - Recollida de joguines i roba per famílies que ho necessiten. - Cas concret d’una família marroquina a qui han facilitat un abric. 3.6. Màrqueting, música i psicologia del consum • Es relacionen llums i música de Nadal amb estratègies de màrqueting: - Es diu que les llums i determinats tipus de música criden a comprar. • Es compara amb estudis en granges de vaques: - Amb música clàssica augmenta la producció de llet. • En contrast, a centres comercials hi ha música “xunga, xunga” que estressa persones com la Carme però atrau el públic jove. 4. Cavalcada de Reis, inclusió i polèmica pel Blackface 4.1. Organització de la cavalcada i paper de les entitats • A Sant Narcís tenen tres patges i la Carme fa de “patge de la llum”: - Amenitza la cua, parla amb els infants, fa fotos i manté la il·lusió mentre esperen. • La Carme reivindica que la cavalcada de Girona hauria d’estar més oberta a la ciutadania: - Convidar de tant en tant associacions de veïns o entitats a implicar-s’hi. - Ara es percep massa concentrada en mans dels Manaies de Girona. 4.2. Polèmiques per presència de persones negres i Blackface • Es recorda la polèmica de l’any passat amb el col·lectiu Cacau i Negritud i altres activistes: - Van protestar contra la pràctica de Blackface a la cavalcada de Reis de Girona. - Reclamaven persones racialitzades reals en lloc de blancs pintats. • L’entrevista anterior amb Xavier Serra (Manaies) ja va ser molt tensa: - Assegurava que feien tot el possible per trobar persones negres. - Denunciava que alguns activistes dissuadien gent negra de participar. - Problema logístic: moltes persones potencials figurants tenen feines precàries / horaris canviants, costa garantir assistència als assajos i prèvies. • La Carme comenta el rumor que “si no hi havia més gent de raça negra a la cavalcada era perquè els que hi anaven volien cobrar” però admet que no sap si és cert. 4.3. Maneres i moments de la protesta • L’Oriol i l’Albert consideren que: - El debat sobre Blackface i representació és legítim i necessari. - Però el tipus de protesta durant la cavalcada, intentant interrompre-la, va ser molt desagradable i inadequat. • Argument clau: no s’ha de trencar la il·lusió dels infants: - Es relata una escena impactant: un nen que es desperta a l’hotel i troba el rei i el patge portant-li regals. - Aquest tipus de vivències es consideren intangibles i molt valuoses. • Proposta implícita: - Fer el debat abans i amb diàleg estructurat (obertura dels Manaies, participació d’entitats, canvi progressiu de pràctiques), en lloc de confrontació directa el dia de la cavalcada. 5. Inseguretat a Girona i situació a Sant Narcís 5.1. Augment de robatoris i por veïnal • La Carme descriu un increment de robatoris diaris a Sant Narcís: - Habitatges amb patios connectats que faciliten el pas d’un pati a l’altre. - Atracaments a gent gran, com una veïna de 87 anys que salva la situació gràcies a una alarma. - Robatoris ràpids, com el furt del mòbil del seu marit mentre descarregava la compra. • Molta gent no denuncia: - Per desconfiança (“no serveix de res”). - Per la complexitat i temps que implica el tràmit. 5.2. Desconnexió entre dades oficials i realitat percebuda • La Carme reclama dades de robatoris a Sílvia Aliu, tinenta d’alcaldia de Seguretat de l’Ajuntament de Girona. - Diu que li van prometre un llistat oficial que mai ha arribat. - Considera que les dades oficials no reflecteixen el que passa perquè molts fets no es denuncien. • L’Oriol corrobora des del Barri Vell: - Cotxe aparcat al carrer amb quatre trencaments de vidre en 15 anys. - Balança cost/benefici de denunciar quan la sensació és que no hi ha resultats. 5.3. Manca de recursos i presència policial • Es valora positivament la professionalitat de la Policia Municipal, però s’assenyala: - Manca de personal i recursos. - Abans hi havia patrulles que voltaven pel barri, cosa disuasòria. - Ara han desaparegut els agents cívics, que tot i tenir poc poder sancionador, aportaven presència i control social. • També es reconeix el paper limitat de la policia davant del sistema judicial: - Sovint, quan la policia encara està acabant els papers, els detinguts ja han sortit posats en llibertat. 5.4. Creixement de la ciutat i efecte crida • Girona ha crescut més ràpid que la dotació policial: - Hi ha més població que la reflectida al padró (persones sense empadronar, temporers, etc.). - El tren d’alta velocitat i rodalies faciliten arribar i marxar ràpidament. • Tema de les persones sense llar: - Girona té l’únic centre d’acollida i tramitació d’aquest tipus a la província. - Altres municipis deriven persones cap a Girona, generant un efecte crida. - El centre està sobrecopat i saturat, i el fred agreuja la situació. 5.5. Percepció global de la ciutat • L’Oriol conclou que Girona no és una ciutat globalment insegura, però: - Té punts molt concrets d’inseguretat coneguts per tothom. - Veïns i policia saben on es concentren els problemes. 6. Tancament La tertúlia es tanca destacant: • La importància d’un teixit social actiu (associacions, voluntariat lingüístic, activitats de barri) com a antídot contra individualisme i desarrelament. • La necessitat de planificació i prevenció davant crisis com la pesta porcina africana i l’excés de senglars, evitant respostes tardanes. • La defensa d’un Nadal viscut com a tradició cultural compartida, capaç d’incloure gent diversa sense renunciar a la memòria i als rituals propis. • La urgència d’afrontar la sensació creixent d’inseguretat amb més recursos, millor coordinació i una visió realista del creixement i de la complexitat social de Girona. “Hem de mantenir les històries familiars i les tradicions, però també saber adaptar-nos i cuidar-nos com a comunitat.”
L'episodi d'avui s'ha centrat en l'actualitat local de Girona, destacant la posada en marxa de la campanya nadalenca, els conflictes laborals dels autònoms i els reptes en matèria d'habitatge i salut pública. En l'àmbit esportiu, s'ha analitzat la dinàmica de l'Uni Girona i el darrer empat del Girona FC contra el Madrid. També s'ha dedicat un espai central a la commemoració del Dia Mundial de la Sida, on Marta Hernández i Anna Lara han explicat l'evolució dels tractaments mèdics i la lluita contra l'estigma social que encara perdura. El programa ha combinat el repàs de l'agenda cultural local amb informació meteorològica i el seguiment de les notes de premsa institucionals més destacades de la setmana.
El programa de sardanes de Girona FM, amb Montserrat Juvanteny. La tardor també té inspirades sardanes. Nosaltres hem preparat un programa totalment musical amb peces que inclouen la paraula TARDOR.
Resum general Aquest episodi de L’Informatiu de Girona FM repassa l’actualitat de Girona i comarques amb un fort pes de la planificació urbanística i sanitària, les novetats a la UdG, la seguretat i convivència als barris, i diverses campanyes socials i culturals. S’hi tracten, sobretot: • L’aprovació definitiva del planejament urbanístic vinculat al Campus de Salut / Nou Trueta i el trasllat del Parc Jordi Vilamitjana. • El resultat de les eleccions al rectorat de la UdG i la figura del nou rector Josep Calbó. • Una sentència judicial que anul·la l’acomiadament d’un professor de la UdG per un cas d’assetjament. • Operatius policials (marihuana i frau elèctric a Domeny, intent de robatori a Crespià), conflictes veïnals (protestes per Blackface a la cavalcada de Reis, seguretat a la GI-531 a la Vall del Llémena). • Dades preocupants sobre el retrocediment de l’ús del català, l’augment de residus domèstics, el creixement dels trastorns de la conducta alimentària i la baixa vacunació contra grip i Covid-19. • Iniciatives socials i culturals com la campanya de joguines de Creu Roja Girona, el projecte per a persones amb autisme i TDA a Vilablareig, el Projecte Rossinyol i la nova temporada d’humor al Teatre de Salt. 1. Titulars i sumari inicial de l’Informatiu “Girona FM, l’informatiu.” Contingut • Presentació del dia i repàs ràpid dels principals titulars: - Campus de Salut / Nou Trueta i planejament urbanístic. - Resultat de les eleccions al rectorat de la UdG. - Sentència sobre l’acomiadament d’un professor de la UdG. - Operatiu antidroga i frau elèctric a Domeny. - Multes per protestes contra la Blackface a la cavalcada de Reis. - Denúncia de veïns de la Vall del Llémena sobre la GI-531. - Retrocediment de l’ús habitual del català. - Programa per reduir residus domèstics a Girona. - Alarmes sobre l’estat de La Devesa. - Campanya de joguines de Creu Roja Girona. - Projecte a Vilablareig per a persones autistes i amb TDA. - Projecte Rossinyol i programació d’humor al Teatre de Salt. - Incendi a Palamós, intent de robatori a Crespià, dades sobre execució pressupostària municipal. - Vacunació insuficient a la Regió Sanitària de Girona i augment de trastorns alimentaris. - Crítica dels pescadors catalans a Brussel·les. - Calendari de l’Spar Girona a l’Eurolliga. Idea clau: aquesta secció és de resum; els temes es desenvolupen posteriorment a partir del minut 4 aproximadament (segon 241). 2. Campus de Salut, Nou Trueta i polèmica urbanística Aprovació definitiva del planejament (Campus de Salut / Parc Jordi Vilamitjana) • La Comissió d’Urbanisme de Catalunya dona el vistiplau definitiu a la modificació del planejament de Girona vinculada al Campus de Salut / Nou Trueta. • La modificació afecta zones verdes, per això s’ha hagut d’elevar a la comissió catalana. • Conseqüències principals: - El planejament permet traslladar el Parc Jordi Vilamitjana i construir habitatges a l’espai que ocupa actualment. - Es crea un nou parc fluvial al costat de la Riera Masrocs. - Urbanisme imposa que el parc actual no desaparegui fins que el nou estigui fet. Valoració política i impacte urbà • El regidor Sergi Font (Urbanisme) qualifica el dia de “grandíssima notícia” per a la ciutat i per al futur Campus de Salut / Nou Trueta: “Estem convençuts que això serà una grandíssima millora, no només per la ciutat sinó també en concret pels barris de l’entorn.” • Objectius declarats: - Millorar tot el sector urbà on s’ubicarà el Campus. - Atraure talent vinculat a la recerca i assistència sanitària del futur campus sanitari Josep Trueta. Dades tècniques del planejament • Àmbit afectat: més de 121.000 m². • Distribució d’usos: - 16.650 m² destinats al futur Campus de Salut. - La resta, repartits entre: - el nou parc fluvial a la Riera Masrocs. - l’espai del Parc Jordi Vilamitjana, on s’aixecaran habitatges. • El regidor d’Urbanisme de Proximitat, Lluís Martí, explica: - La requalificació ja està aprovada. - Ara cal fer la reparcel·lació per generar les parcel·les resultants. - En l’àmbit residencial, serà la propietat qui decidirà quan desenvolupar els nous habitatges, atenent al pla d’etapes. - Amb les necessitats d’habitatge, no preveuen que trigui gaire a fer-se realitat. Polèmica veïnal • El canvi de planejament ha generat oposició veïnal. • Una plataforma ciutadana defensa mantenir el Parc Jordi Vilamitjana on és ara i critica el trasllat i la construcció d’habitatges en una zona verda consolidada. Punts clau del bloc: • Enfrontament entre planificació sanitària i urbana i defensa de zones verdes existents. • La ciutat guanya un Campus de Salut estratègic, però al preu de requalificar espais verds i reorganitzar el parc. 3. Universitat de Girona: nou rector i sentència per acomiadament nul 3.1. Eleccions al rectorat: victòria de Josep Calbó • Josep Calbó guanya les eleccions al rectorat de la UdG amb un 57% dels vots. • Altres candidatures: - Albert Ruda: 26,11% dels vots. - José Manuel Fernández Real: 11% dels vots. • En haver superat el 50%, no cal segona volta: Calbó esdevé directament nou rector. Prioritats declarades per Josep Calbó • Vol una universitat més oberta i rellevant pel territori: “Participar-hi, incidir-hi, ser una institució rellevant pel territori, fer les coses amb qualitat…” • Línies d’acció anunciades: - Qualitat en la gestió interna i externa (procediments, organització, estructura). - Cura de les persones (personal i estudiants). - Escoltar la comunitat universitària: “El primer que farem és escoltar, escoltar tothom (...) ara hem d’escoltar ja, però tenint en compte que el que ens diguin ho haurem d’entomar i haurem de prendre decisions.” Participació a les eleccions de la UdG • Participació global: 20,41%, gairebé 8 punts més que en els últims comicis. • Per col·lectius: - Personal docent i investigador (PDI): 90,47% de participació (molt alta). - Estudiants: 13,04% (molt baixa en comparació). Clau: es constata una gran implicació del PDI en les eleccions i una baixa participació estudiantil. 3.2. Sentència sobre l’acomiadament d’un professor de la UdG • Un jutjat social de Girona anul·la l’acomiadament d’un professor de la UdG que havia estat destituït arran d’una denúncia per assetjament. • Resolució judicial: - Obligació de la UdG de readmetre’l. - Pagament dels sous deixats de cobrar. - Indemnització de 7.501 € per danys morals. • El jutjat considera provat que: - L’acomiadament (11 de setembre de 2024) estava motivat per un expedient disciplinari per possible falta molt greu. - Aquest expedient va quedar arxivat perquè havia prescrit. - La universitat va fer un “judici de culpabilitat” sobre el docent i, no podent-lo sancionar disciplinàriament, el va acomiadar injustificadament. • La sentència no és ferma: es pot recórrer al TSJC. Relevància: es posa sobre la taula la gestió de casos d’assetjament dins la universitat i el respecte als drets laborals del personal docent. 4. Seguretat i convivència: Domeny, cavalcada de Reis i GI-531 4.1. Operatiu antidroga i frau elèctric a Domeny • La policia desmantella un cultiu de 250 plantes de marihuana al barri de Domeny (Girona). • En el mateix operatiu es detecten 19 pisos amb la llum punxada, és a dir, amb frau elèctric. • Dades de l’operatiu: - Es van identificar 11 persones beneficiàries del frau. - L’actuació es va fer el 24 de novembre al carrer Josep Maria Prat i Roca. - Van participar-hi uns 40 agents (ARRO Girona, seguretat ciutadana i investigació). Punt clau: s’evidencia una problemàtica combinada de narcotràfic i connexions il·legals de llum en un barri concret de Girona. 4.2. Multes per protestes contra la Blackface a la cavalcada de Reis • Multen amb 300 € dues persones que van protestar perquè hi havia gent pintada de negre (Blackface) a la cavalcada de Reis de Girona. • Segons el col·lectiu Cacau i Negritud: - Durant la cavalcada es van cridar consignes per una “cavalcada sense racisme”. - Es van produir moments de tensió. - Els Mossos van envoltar el grup i van identificar dues persones, que posteriorment han rebut la sanció. Clau: s’evidencia el conflicte entre llibertat d’expressió antiracista i ordre públic en actes festius tradicionals. 4.3. Reclamacions de seguretat a la GI-531 (Vall del Llémena) • Veïns de la Vall del Llémena denuncien que la Generalitat no aplicarà mesures urgents de seguretat a la carretera GI-531. • Context: - La Plataforma ‘Per una carretera segura’ s’ha reunit amb Interior, alcaldes de la vall i empreses locals. - El Govern condiciona les mesures de seguretat a un acord previ entre la Mancomunitat de la Llémena i les empreses de Sant Esteve de Llémena. • Els veïns critiquen que la resolució queda supeditada als interessos empresarials, posant en segon terme la seguretat viària. 5. Llengua, residus i medi ambient 5.1. Retrocediment de l’ús habitual del català • L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023 mostra un retrocediment generalitzat de l’ús habitual del català. • Dades destacades: - Comarques de Girona: del 54,1% al 45% d’ús habitual. - Alt Pirineu i Aran: del 58% al 50%. - Només superen el 50%: Terres de l’Ebre, Comarques Centrals, Ponent i Alt Pirineu. - Àrea metropolitana de Barcelona: català per sota del 25%, amb grans diferències internes. Clau: les dades apunten a una baixa de més de 8 punts a zones fins ara considerades fortaleses lingüístiques (Pirineu i Girona). 5.2. Programa per reduir les deixalles domèstiques a Girona • L’Ajuntament de Girona, amb la fundació Rezero, impulsarà un programa per assessorar famílies i llars voluntàries sobre com reduir els residus que generen. • Objectius: - Arribar a diferents barris i tipologies d’habitatge. - No només reciclar millor, sinó produir menys residus d’entrada. • El regidor d’Acció Climàtica, Sergi Cot, alerta: “No en fem prou en reciclar millor... sempre serà una solució parcial si no ens dediquem a posar esforços en la prevenció i la reducció dels residus.” • Dades preocupants: - L’Agència de Residus informa que la generació de residus domèstics ha augmentat prop d’un 2% respecte a l’informe anterior. 5.3. Exemple pràctic: família de Montjuïc “residu gairebé zero” • Es destaca el cas d’una família de Montjuïc (parella amb tres criatures) que genera fins a un 70% menys de deixalles que una família tipus. • Estratègies que expliquen aquesta reducció: - Reduir el consum a “allò estrictament necessari”. - Prioritzar productes de segona mà en béns per a la llar. - En alimentació: - Comprar al mercat. - Optar pel granel. - Evitar el supermercat tant com sigui possible. - En productes de neteja i higiene personal: - Utilitzar productes sense envasos o amb molt menys embalatge. - Per residu orgànic: - Fer compostatge al jardí. - Reutilització intensiva de paper i plàstic (bosses i envasos). • El testimoni de Marcel Llavero subratlla que, més enllà de l’esforç domèstic, cal una transformació de la indústria alimentària i de productes de la llar per generar menys envasos plàstics. 6. Patrimoni urbà i ús social de la ciutat 6.1. La Devesa: alerta per caiguda d’arbres i informe jurídic • El PSC de Girona reclama protegir la Devesa i demana un informe jurídic sobre els usos del parc. • Motiu de preocupació: - El 2025 han caigut dos plàtans de grans dimensions. - S’ha mort un castanyer d’Índies catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local. • Els socialistes consideren que mai havien caigut tants arbres tan seguits: - Ho interpreten com un avís que cal canviar la gestió del parc. • Demanen comprovar si els usos actuals del parc compleixen amb: - El PEJOU (Pla d’Usos de la Devesa). - El Pla de Gestió de l’Arbrat. - La legislació urbanística i patrimonial. 6.2. Campanya de joguines de Creu Roja Girona • Creu Roja Girona engega la campanya de recollida de joguines amb l’objectiu d’arribar a 2.000 infants vulnerables. • Previsions: - Recollir fins a 6.000 joguines. - Criteris: noves, educatives, no sexistes, no bèl·liques i que promoguin la cooperació. • Dispositiu: - Diversos punts de recollida perquè la ciutadania hi porti joguines. • Acte de llançament: - Aquest divendres a la tarda a la plaça Miquel Santeló de Girona. - Amb xocolatada i activitats infantils. 7. Salut mental, trastorns del neurodesenvolupament i integració social 7.1. Espai per a persones autistes i amb TDA a Vilablareig • Dos metges gironins, Maria Jiménez i Gerard Virulés, impulsen la Fundació JP. • Objectiu: - Millorar la qualitat de vida de persones amb trastorns del neurodesenvolupament, sobretot: - Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). - Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH). - Donar suport també a les famílies. • Característiques de l’espai a Vilablareig: - Superfície d’uns 1.000 m². - Equip d’una dotzena de professionals de diferents disciplines. - Actualment atenen més de 30 usuaris. 7.2. Projecte Rossinyol: mentoratge per a alumnat nouvingut • El Projecte Rossinyol comença la seva 17a edició a Girona. • Participants: - 72 estudiants en total. - 36 alumnes de primària i secundària. - 36 estudiants universitaris que fan de mentors. • Impuls i col·laboració: - Coordinat per la UdG. - Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona. • Objectiu principal: - Afavorir la inclusió i integració social d’alumnat nouvingut. - Mitjançant l’ús de la llengua catalana i el coneixement de la ciutat. Clau: es connecten educació, llengua i cohesió social, reforçant el rol de la UdG al territori. 7.3. Augment dels trastorns alimentaris a les comarques de Girona • El programa d’atenció als trastorns alimentaris de les comarques de Girona atén un miler de persones, un 26% més que l’any passat. • Evolució 2019–2024: - +56% respecte a 2022. - +88% respecte a 2020. - +108% respecte a 2019. • Perfil de les persones ateses: - 92,8% dones. - 7,2% homes. - Mitjana d’edat: 30 anys. • El model gironí d’atenció (implementat el 2005) aposta per un abordatge integral i esglaonat (des de l’atenció ambulatòria fins a possibles ingressos especialitzats). Clau: el fort augment de casos mostra un problema de salut mental i social creixent, especialment entre dones joves. 8. Cultura i espectacles: Teatre de Salt Temporada d’humor 2026 al Teatre de Salt • El Teatre de Salt aposta fort per l’humor amb més de 30 espectacles per a la temporada 2026. • Repartiment artístic: - Presència destacada d’actors catalans: Emma Vilarassau, Judit Martín, Joel Joan, Carles Sans. - Gran presència d’artistes iberoamericans. • Una de les propostes destacades: - Espectacle “Ai, la misèria ens farà feliços”, sobre la intel·ligència artificial. - Direcció de Gabriel Calderón. - Protagonitzat per Joan Carreras, Pere Arquillué i Laura Conejero. Clau: combina reflexió tecnològica (IA) i humor en la programació teatral local. 9. Incendi a Palamós i actuació dels Bombers Extinció de l’incendi i fi del confinament a Cala Corbs • Els Bombers han extingit l’incendi declarat a Palamós i s’ha aixecat el confinament preventiu de Cala Corbs. • Dispositiu desplegat: - 22 dotacions terrestres. - 2 avions i 1 helicòpter. • Cronologia: - Avís a les 12 del migdia. - Va haver-hi dificultats per: - El vent. - L’accés complicat a la zona, ja que el foc avançava cap al mar. - El foc es va donar per estabilitzat cap a les 13.30 h aproximadament. Clau: exemple d’emergència forestal complexa per la combinació de vent i orografia costanera. 10. Seguretat ciutadana: intent de robatori a Crespià Detenció gràcies a l’avís d’un veí • A Crespià (Pla de l’Estany), un veí avisa els Mossos en sospitar d’un home i això permet detenir-lo quan intentava entrar a robar en una casa. • Fets: - Cap a les 18.30 h del 20 de novembre. - El veí detecta tres persones en cotxe mirant cases. • Operatiu policial: - Diversos agents de paisà es desplacen al lloc i fan vigilància. - Observan com un home salta la tanca perimetral d’una casa aïllada. - En tornar al vehicle, els agents el intercepten i detenen. Clau: posada en valor de la vigilància veïnal i el treball discret de la policia en zones rurals. 11. Economia local i gestió pública 11.1. Execució dels pressupostos municipals gironins • Segons l’informe socioeconòmic de la Diputació de Girona, els ajuntaments gironins executen de mitjana el 70% dels seus pressupostos. • Aspectes destacats per Pau Presas, vicepresident de la Diputació: - És una xifra mitjana per al conjunt de la demarcació. - No hi ha una relació directa entre població del municipi i grau d’execució. - Convida a analitzar el detall per trams de població i ofereix dades més concretes si es requereixen. • A més, l’informe assenyala: - L’economia de la demarcació el 2024 consolida la tendència positiva dels últims anys. - Ocupació: creix un 2,5%, impulsada pel sector serveis. - Atur: baixa un 1,5%. - La taxa d’emprenedoria és similar a la catalana, tot i que cal reforçar-la entre joves i dones. 11.2. Vacunació i urgències a la Regió Sanitària de Girona • A la Regió Sanitària de Girona, 8 de cada 10 persones ateses a urgències el 2024 per símptomes respiratoris no estaven vacunades. • Dades complementàries: - 89% dels pacients que van requerir ingrés a crítics per grip tampoc estaven vacunats. - A Catalunya, el percentatge és menor (74%), gràcies a una cobertura de vacunació superior. • Missatge de salut pública: - Es recomana vacunar-se contra la grip i la Covid-19 per protegir-se individualment i col·lectivament. - Abans del pic de contagis, previst a mitjans de desembre. - A partir de l’1 de desembre, la campanya de vacunació s’obre a tota la població, més enllà dels grups de risc. 11.3. Proposta de Brussel·les per a la pesca d’arrossegament • Els pescadors catalans critiquen durament la proposta de la Comissió Europea per al 2026. • Brussel·les planteja que la flota d’arrossegament només pugui sortir a la mar 9 dies l’any vinent, amb opció d’ampliar-ho si s’apliquen més mesures de sostenibilitat. • El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries, Antoni Abad, ho qualifica de: “Despropòsit de proporcions bíbliques.” • Arguments dels pescadors: - Asseguren que fa cinc anys que adopten mesures de sostenibilitat. - Demanen avaluar els efectes de les mesures ja aplicades abans d’imposar-ne de noves. - Alerten que, si no poden sortir uns 180 dies l’any, l’activitat no serà viable i hauran de plegar. Clau: tensió entre polítiques europees de sostenibilitat i supervivència econòmica del sector pesquer. 12. Esports: calendari de l’Spar Girona a l’Eurolliga Segona fase de l’Eurolliga femenina • L’Spar Girona ja coneix el camí de la segona fase de l’Eurolliga. • Calendari de la lligueta: - 10 de desembre: debut a Fontajau contra l’Schio. - 17 de desembre: partit al camp del Carolo. - 14 de gener: retorn de la competició a Girona contra el Galatasaray. - 21 de gener: desplaçament a la pista de l’Schio. - 28 de gener: el Carolo visita Girona. - 4 de febrer: visita a la pista del Galatasaray, que actualment lidera la classificació. Clau: l’Spar Girona afronta una fase exigent amb rivals potents com Schio, Carolo i Galatasaray. Conclusió L’episodi ofereix una visió àmplia de l’actualitat gironina, amb eixos principals: • Transformació urbana i sanitària (Campus de Salut, Nou Trueta, polèmica pel Parc Jordi Vilamitjana, situació de la Devesa). • Universitat de Girona en primer pla (nou rector, sentència sobre acomiadament nul, Projecte Rossinyol). • Convivència i seguretat (Domeny, GI-531, cavalcada de Reis, robatoris a Crespià). • Reptes socials i de salut pública (ús del català, residus, vacunació, trastorns alimentaris, suport a TEA i TDAH). • Cultura i esport com a contrapunt positiu (Teatre de Salt, Eurolliga de l’Spar Girona). L’estructura de notícies posa l’accent en la relació entre polítiques públiques, resposta ciutadana i impacte al territori, tant en l’àmbit local com en la connexió amb decisions europees (pesca, medi ambient).
Programa dedicat sobretot a la música soul, amb Oriol Mas. Avui comencem recordant a Jimmy Cliff, mort el passat dia 24 de novembre. I repassem el nou disc de Mavis Staples "Sad and beautiful world", i viatgem per clàssics i cançons més desconegudes de grans referents del soul i la música negra. The Harder They Come Jimmy Cliff Beautiful Strangers Mavis Staples Human mind Mavis Staples If you're ready (come go with me) The Staples Singers Back in baby's arms Allen Toussaint In the ghetto Elvis Presley The dark end of the street James Carr Everybody loves a winner William Bell You don't own me Dusty Springfield Nothing takes the place of you Al Green Someday We'll All be free Donny Hathaway The first time ever I saw your face Roberta Flack Sad and beautiful world Mavis Staples
En aquesta edició d'Els 4 Rius, es tracten temes d'actualitat local com la celebració del Dia Internacional del Voluntariat al Caixa Fòrum, destacant el suport institucional a les entitats. El bloc cinematogràfic, dirigit per Jep Soler, se centra en pel·lícules de forta càrrega històrica i humanitària com el drama judicial Nuremberg i el documental sobre Antonio Flores. D'altra banda, els impulsors de la revista Virtu ens conviden a la seva propera xerrada sobre Oscar Wilde, reforçant la seva voluntat de democratitzar la cultura a Girona amb formats més participatius. Finalment, es presenta el joc Spy Guy com a proposta lúdica familiar d'observació i cooperació. Un programa que combina el compromís social, l'anàlisi cultural i la crítica literària amb un toc d'humor distès pel divendres.
Resum general En aquest episodi de La tertúlia de Girona FM es tracten tres blocs principals: Eleccions a rector de la UdG (Universitat de Girona) i reflexió profunda sobre el model universitari. Debat urbanístic i sanitari al voltant del nou Hospital Trueta i el Campus de Salut, amb l’impacte sobre el Parc Jordi Vilamitjana i l’urbanisme de Girona. Situació del català i la iniciativa Pedalem pel Català com a resposta cívica a la davallada d’ús social de la llengua. El to és de debat reposat però crític, amb experiències personals dels tertulians i una mirada molt centrada en Girona i el seu entorn metropolità. 1. Elecció del nou rector de la UdG 1.1. Resultats i particularitats del vot • Es comenta la victòria clara de Josep Calbó com a nou rector de la UdG, amb aproximadament un 57% del suport. • Es destaca com a fet rellevant que ha guanyat en tots els estaments: - Professorat permanent - Professorat associat i altres cossos - PDI i PTGAS (personal docent i de gestió/administració) - Estudiantat • Es recorda que a la UdG el vot és ponderat: - El professorat té aproximadament el 50% del pes - El personal d’administració i serveis al voltant del 25% - L’estudiantat i la resta es reparteixen la resta de percentatge «És una universitat pensada sobretot per als professors titulars» — es diu, tot remarcant com l’estudiantat ha anat perdent pes institucional. 1.2. Campanya, equips i continuïtats • Es valora com a estratègia arriscada però exitosa el fet que Josep Calbó anunciés tot el seu equip (vicerectorats i fins i tot la gerenta): - En una comunitat petita com la UdG, cada nom genera simpaties i antipaties. - Alhora, això ha creat una sensació de projecte sòlid i plural, amb representació de moltes facultats (comunicació, lletres, etc.). • Es posa en relleu el perfil discret i molt treballador de Calbó i la seva llarga experiència de gestió (havia estat vicerector amb Anna Maria Geli i amb Quim Salvi). • Es recorden episodis anteriors de la política universitària de la UdG: - L’etapa inicial amb Pep Nadal. - El “trencament” que va suposar el rectorat de Batlle, llegit com a vot de càstig. - L’únic cas d’un rector que no revalida el càrrec, Sergi Bonet, derrotat per Quim Salvi. 1.3. Model universitari i pressions externes • Es debat que les eleccions universitàries no són comparables a unes municipals o generals: tenen dinàmiques pròpies. • Es critica la pressió de models neocapitalistes sobre el sistema universitari: - Proliferació d’universitats privades amb poc recorregut, algunes vistes gairebé com “acadèmies amb suport institucional”. - Manca de finançament a les universitats públiques, sobretot les perifèriques, que fa el futur complicat. • Es recorda que un 85% del pressupost universitari és capítol 1 (sous), i només un 15% queda realment disponible per a política pròpia, de manera que: - El rectorat és més lideratge i carisma que no pas capacitat de fer grans revolucions pressupostàries. 1.4. Reptes de fons: coneixement, nous graus i intel·ligència artificial • Es planteja què ha de ser una universitat avui: - Conservació i generació de coneixement en àrees clàssiques (dret, filologies, medicina, etc.). - Aparició de nous graus (criminologia, publicitat i relacions públiques, estudis internacionals…) més aplicats i molt orientats a l’“activitat” i la demanda de mercat. • Es critica el risc que alguns d’aquests estudis baixin el nivell i s’assemblin massa a formació professional o secundària avançada. • Es destaca la irrupció de la intel·ligència artificial: - El nou equip de Calbó incorpora una persona dedicada només a IA. - Es posa èmfasi que el repte va més enllà de l’eina: qüestiona com es genera, valida i transmet el coneixement. «Avui, qualsevol treball fet fora de l’aula porta intel·ligència artificial sí o sí» — diu un professor associat. 1.5. Canvis de comportament dels estudiants i docència • Es constata un canvi radical d’hàbits després de la pandèmia: - Molta menys assistència a classe. - Els professors han hagut de replantejar totalment la manera de fer classe. • Exemple extrem d’un professor de publicitat i relacions públiques: - Prohibició de portàtils i mòbils a l’aula: només paper i boli, com a primària, per evitar distraccions. - Tota la part pràctica es fa dins l’aula, perquè el que es fa fora ja està clar que pot estar mediada per IA (ChatGPT, etc.). - S’observa una gran diferència entre: - Treballs a mà, fets en directe, amb dificultats reals d’argumentar. - Treballs a casa amb ordinador, clarament “inflats” per IA. • S’explica un cas d’IA inventant llibres inexistents a la bibliografia, detectat perquè l’autor citat era amic del professor. 1.6. Formació al llarg de la vida i microcredencials • Un dels punts forts del programa de Josep Calbó és adaptar la UdG a la formació al llarg de la vida: - No només l’estudiant de 18–22 anys, sinó també adults de 30, 40, 50 o 60 anys que es reciclen o estudien per interès. • Es parla de: - Cursos modulars “per pastilles” (microcredencials, cursos breus amb crèdits concrets, sovint online). - Necessitat de monetitzar aquesta oferta perquè tingui impacte en l’economia de la UdG i del territori. 1.7. Estudiants sèniors i diàleg intergeneracional • Es comenta el programa de la UdG per a majors de 50 anys (Programa Josep Torrelles): - No és només “aules de gent gran” separades, sinó que s’integren a l’aula amb els joves. - Cas paradigmàtic: Història de l’Art, on hi ha molts estudiants sèniors compartint classe amb joves. • Efectes: - Riquesa de referents: els grans identifiquen fàcilment símbols religiosos o clàssics (pantocràtor, verge, èxtasi de Santa Teresa…), que per als joves sovint són desconeguts. - Els professors han d’equilibrar: frenar els sèniors perquè no responguin sempre abans que els estudiants joves. - Es generen situacions familiars noves: pisos d’estudiants on conviuen fills universitaris amb un dels progenitors que també estudia. 2. Nou Trueta, Campus de Salut i Parc Jordi Vilamitjana 2.1. Marc general: nou Trueta i calendari • El mandat del nou rector s’allargarà fins al 2031, coincidint teòricament amb: - Posada en marxa del nou Hospital Trueta. - Desenvolupament del Campus de Salut a tocar de Salt. • Els tertulians són escèptics amb els terminis: - El mateix Josep Calbó admetia que dubta que el nou Trueta estigui operatiu el 2031. - Mentrestant, es fa una ampliació important de l’actual Hospital Trueta (sobre l’antic ICOS, dues plantes del bloc quirúrgic) amb una inversió d’entre 12 i 15 milions d’euros. Es considera poc realista invertir ara fortament en el Trueta actual i suposar que en pocs anys se l’abandonarà. 2.2. Aprovació urbanística i condicions • La Comissió d’Urbanisme de la Generalitat aprova el projecte presentat per l’Ajuntament de Girona per reordenar l’entorn del Trueta i permetre el nou Campus de Salut. • S’hi afegeix una condició clau: - No es poden començar els nous pisos al Parc Jordi Vilamitjana fins que no estigui fet el nou parc a la Riera Masrocs. • A partir d’aquesta aprovació: - S’inicia una nova fase de tramitació municipal. - Cal passar de “plànols” i planejament a projectes concrets d’execució. 2.3. Crítica a la ubicació i al doble hospital • Es qüestiona la decisió de situar junts el nou Trueta i l’Hospital Santa Caterina: - A Barcelona, quan es fa un hospital nou (com el futur Clínic), no es col·loca enganxat a un altre gran hospital. - A Girona, la decisió de concentrar Trueta + Santa Caterina + Clínica Girona en el mateix sector sud-oest es veu com a mala planificació territorial. • Es repassen alternatives descartades: - Proposta de Marina Geli: fer el nou hospital a l’aparcament del Trueta actual i transformar progressivament l’antic. - Hipotètica opció Domeny / Sarrià, que hauria creat un pol hospitalari al nord i un altre al sud, amb millor cobertura territorial. • S’assenyala la contradicció de l’argument d’inundabilitat: - Es descarta construir a l’aparcament del Trueta per aquest motiu, però s’hi estan ampliant serveis ara mateix. - El Pla de Salt també té riscos d’inundació, històricament. 2.4. El Parc Jordi Vilamitjana i la visió dels veïns • La Carme Ferrer, veïna de Sant Eugènia, defensa amb força el Parc Jordi Vilamitjana: - El qualifica de “batalla perduda” perquè sent que no s’ha escoltat mai el veïnat. - S’han fet plens, manifestacions i escrits, sense ser tinguts en compte. • Arguments dels veïns: - És un espai guanyat amb molts anys de lluita veïnal. - Ja se’n va retallar una part en el passat per fer-hi pisos. - Ara és un parc utilitzat especialment els caps de setmana, amb potencial de més rendiment social. «Per què canviar una cosa si els pisos es poden fer una mica més avall?» — es pregunta la Carme, remarcant que la distància és mínima. • La lectura dels veïns: - Més que un condicionant tècnic, ho veuen com un problema polític i de límits municipals (voler que l’hospital “sigui de Girona” i no tant de Salt). - Es critica el canvi de posició de partits que quan eren a l’oposició defensaven el parc i ara ja no. 2.5. Urbanisme, zones verdes i planificació “creativa” • Es considera que el cas del Parc Jordi Vilamitjana és un exemple de malbaratament de recursos públics: - S’hi ha invertit en parc, skatepark i altres elements. - Ara es planteja enderrocar-ho i “traslladar” el parc a un altre punt, cosa qualificada de “operació de país ric”. • Es compara amb un altre cas polèmic: - Carretera Barcelona: les naus abandonades s’enderroquen per fer-hi habitatge. - La zona verda associada a aquests futurs pisos es situa al Bosc de la Pavordia, a l’altra banda de la carretera. - Es veu com un “continu discontinu” urbanístic que probablement “acabarà malament” perquè els veïns reclamaran zones verdes properes a casa. • Es remarca que les zones verdes han de donar servei real als veïns, no només quadrar sobre el plànol. 2.6. Àrea urbana de Girona i governança metropolitana • Es constata que Girona no té un òrgan de gestió d’àrea urbana/metropolitana fort, i això es nota: - Portar la girocleta a Salt ha costat anys, per problemes de competències i finançament d’obres en territori d’un altre municipi. - Obres a la Séquia Monar a Salt, però pagades per Girona, també han generat tensions. • Es contrasta amb Barcelona: - El futur Clínic es farà a l’Hospitalet, però una part de l’accés serà Barcelona. - El mateix amb el Trias i Pujol a Badalona: petites parts de Barcelona entren en joc sense que ningú dramatitzi la pèrdua. A Girona, en canvi, es percep un excessiu localisme sobre si l’equipament “és de Girona, de Salt o de Sarrià”. 2.7. Relació amb la UdG i necessitat de Campus de Salut • Tornant a la universitat, s’assenyala que la UdG necessita de manera urgent un Campus de Salut modern: - Per donar servei als estudis de Medicina, Infermeria i el nou grau de Farmàcia. - Fa 7–8 anys que no s’hi construeix cap edifici universitari nou per falta d’inversió de la Generalitat. • El Campus de Salut es veu com una gran oportunitat acadèmica i científica, però: - El vincle amb la destrucció parcial del Parc Jordi Vilamitjana i la concentració hospitalària al sud generen rebuig i dubtes ciutadans. 3. Català, ús social i “Pedalem pel Català” 3.1. La iniciativa “Pedalem pel Català” • La Carme Ferrer explica la convocatòria de Pedalem pel Català: - Dia: diumenge. - Sortida: a les 8:30 h (dos quarts de nou) des de La Copa. - Recorregut en bicicleta: La Copa → Salt → Sant Eugènia → Sant Narcís → retorn a La Copa. • Objectius: - Conscienciar sobre la situació del català, especialment a Girona i comarques. - Fer-ho en format festa cívica i participativa. • Activitats pel camí: - A Salt: gegants i ambient festiu. - A Sant Eugènia: música i el dimoni de Sant Eugènia. - A Sant Narcís: activitats com el bèl·lit. - Tornada a La Copa amb una gran festa final (entre 13:30 i 14:30). • Es convida tant: - A qui vagi en bicicleta. - Com a qui vulgui ser públic als punts d’aturada i participar en els actes. 3.2. Dades d’ús del català i percepció social • Es comenta l’informe recent sobre l’ús del català a Catalunya: - Es constata una davallada clara, especialment a Barcelona (on l’ús social se situa aproximadament en 1 de cada 4 persones). - A Girona, tot i tenir la imatge de “territori catalanoparlant fort”, també es detecta un descens important. • Es critica el discurs que intenta maquillar les dades insistint només en el fet que “mai tantes persones havien entès el català”: - Saber entendre no equival a fer-lo servir com a llengua habitual. 3.3. Responsabilitat institucional i responsabilitat individual • Es remarca que no es pot carregar tota la culpa als individus: - És bàsicament una qüestió estructural i institucional. - Hi ha un estat que no protegeix ni promou el català com fan altres estats amb la seva llengua. • Alhora, també es subratlla la part individual: - Catalanoparlants que canvien al castellà massa ràpidament quan veuen segons quins perfils (per aparença, accent, etc.). - S’explica que, sovint, si el catalanoparlant es manté en català, l’interlocutor l’entén perfectament i fins i tot respon en català. «La culpa no és només nostra, però quan veiem segons a quines persones els parlem en castellà, i després veus que sí que et podien entendre en català». 3.4. Exemples positius d’ús del català entre joves d’origen divers • S’aporten exemples concrets que trenquen tòpics: - Al Pont Major (Girona), grups de noies negres d’origen subsaharià que parlen català entre elles. - A Santa Coloma de Farners, nois joves jugant a futbol en un parc i tota la comunicació és en català. • Això demostra que el català pot ser llengua de cohesió si el context social i institucional ho afavoreix. 3.5. Comparacions internacionals i idea de “normalitat” • Es fa una comparació amb altres països: - A París o Londres, ningú qüestiona que per treballar calgui saber francès o anglès. - A Catalunya, en canvi, exigir català sovint és titllat de supremacista o provincial. • Es menciona un cas polèmic: un regidor socialista de Barcelona que qualifica de “provincial” traduir determinats continguts al català. «El català no és per la ciència o per l’alta cultura, sembla que només serveixi per a quatre coses locals» — es resumeix, en to crític, el discurs d’alguns responsables. • Es posa l’exemple d’Irlanda: - Malgrat la independència política, l’irlandès (gaèlic) pràcticament s’ha perdut com a llengua d’ús. - S’adverteix que la sobirania política no garanteix per si sola la recuperació d’una llengua. 3.6. Possibilitat de reversió i necessitat de polítiques valentes • Es planteja la pregunta clau: «Hi ha algun cas al món on una llengua en posició feble davant una de dominant s’hagi recuperat realment?» • Si n’hi hagués, caldria copiar el model; si no, Catalunya haurà de ser pionera en inventar-lo. • Condicions identificades com a necessàries: - Fer que el català sigui necessari per viure una vida plena normal (treball, administració, escola, mitjans, cultura…). - Assegurar que aportar català dona avantatges reals (laborals, socials). - Reforçar l’escola com a espai on el català sigui realment vehicular, especialment a zones on socialment ja no és majoritari. • Es recorda que els cursos de català són plens i amb llista d’espera, especialment a barris com Sant Eugènia: - Hi ha voluntat d’aprendre per part de molta gent nouvinguda. - El repte és que després puguin i necessitin usar-lo. 3.7. Missatge final • Es tanca el bloc insistint que: - Cal participar en accions com Pedalem pel Català. - Però sobretot cal “pedalar cada dia”: dilluns, dimarts, dimecres… en les eleccions lingüístiques quotidianes. 4. Tancament de la tertúlia • Es tanca el programa amb un to cordial, agraint la participació dels tertulians. • S’ha parlat extensament de: - Governança universitària i futur de la UdG. - Planificació sanitària i urbanística a Girona, amb el debat sobre el nou Trueta, el Campus de Salut i el Parc Jordi Vilamitjana. - La situació del català i iniciatives cíviques com Pedalem pel Català per reforçar-ne l’ús. • Es remarca la idea que totes tres qüestions —universitat, urbanisme/salut i llengua— es creuen en el mateix espai: la Girona real, amb els seus conflictes, decisions polítiques i respostes ciutadanes.
L'episodi comença amb l'entrevista a Josep Calbó, nou rector de la Universitat de Girona, qui aposta per una gestió més àgil i connectada amb el territori. Seguidament, el programa repassa l'actualitat, destacant l'aprovació del planejament per al futur Campus de Salut que integrarà el nou Hospital Josep Trueta. Es comenten temes com el desmantellament de cultius il·legals i les noves estratègies de reducció de residus domèstics. Finalment, el bloc d'igualtat analitza la significació del 25N, reflexionant sobre com la societat ha passat a identificar amb més claredat les violències masclistes, tant les físiques com les digitals o institucionals, i la importància de destinar recursos públics a la prevenció i acompanyament.
Resum general Programa de "Garcia i Terribas Associats" a Girona FM centrat gairebé íntegrament en teatre, cinema i musicals, amb comentaris crítics, recomanacions i repàs d'agenda cultural de Girona i comarca. S’hi combinen: • Crítica musical sobre la nova gravació de Gypsy a Broadway, amb una valoració molt dura de la producció i de la interpretació d’Audra McDonald. • Comentaris sobre espectacles recents de teatre i performance (Oriol Pla, Miet Warlop, Àlex Rigola, viatge teatral a Madrid, etc.). • Un ampli repàs de la cartellera teatral a la demarcació (Figueres, Olot, Roses, Palamós, Bescanó, Lloret, Salt…). • Entrevista amb Josep Domènech, programador del Teatre de Salt, desgranant la programació gener–juny i la filosofia del teatre. • Bloc de temporada alta: destacant estrenes i espectacles internacionals (Calderón, Montandon, Shakespeare, guerra d’Ucraïna…). • Secció de llibre i memòria cinematogràfica sobre Amparo Rivelles. • Secció de cinema en cartellera: novetats (judicis de Nuremberg, Mar i cel filmat, Antonio Flores, Gaza…) i cloenda del cicle François Truffaut al cinema Truffaut. Tot plegat amb un to informal, còmplice i molt cinèfil/teatral, ple d’anècdotes personals i d’opinions franquíssimes sobre muntatges, actors i hàbits de consum cultural (com ara menjar crispetes al teatre). 1. Musical Gypsy i aniversari del senyor Pere 1.1. Introducció i presentació • El programa arrenca amb la sintonia de Girona FM i la presentació dels conductors (senyor Pere García i senyor Guillem Terribas) amb un to distès. • S’esmenta que hi ha un tècnic (Arnau) i que avui no hi ha aplaudiments, cosa que aprofiten per fer broma. 1.2. Context del musical Gypsy • La música del dia torna a ser el clàssic musical Gypsy. • Es recorda la seva fitxa bàsica: - Llibre: Arthur Laurents - Lletra: Stephen Sondheim - Música: Jule Styne - Estrena original: 21 de maig de 1959 al Broadway Theatre, amb Ethel Merman com a gran protagonista (Mama Rose). • Es comenta que avui escoltaran la tercera gran reposició a Broadway dels darrers 25 anys. 1.3. Producció recent amb Audra McDonald • Es descriu la reposició més recent al Majestic Theatre de Broadway (estrena: 19 de desembre de 2024 – hi ha un lapsus de data però el relat es manté coherent com a reposició moderna). • Dades principals: - Direcció: George C. Wolfe - Protagonista: Audra McDonald (12 nominacions als Tony, 6 premis, tant en musical com en drama). • Rumors previs al càsting: - Com que director i protagonista eren afroamericans, es va escampar que seria un Gypsy “totalment negre”. - Es deia que el primer paper masculí l’assumiria Brian Stokes Mitchell, però al final es confirma Danny Burstein com a Herbie. 1.4. Recepció crítica i fracàs relatiu • El paper de Mama Rose té una llegenda al darrere (Angela Lansbury, Tyne Daly, Bernadette Peters, Patti LuPone, etc.), fet que feia el repte d’Audra McDonald gegantí. • Abans de l’estrena, les entrades volen a preus altíssims, però: - Les crítiques són fredes, sobretot amb la protagonista. - Les vendes cauen i l’obra tanca amb 269 funcions. • Se’n publica un compacte (disc) de la producció: - El senyor Pere el considera “el pitjor de tots els editats de Gypsy”. - Afirma que només se’n salva Audra McDonald com a actriu, però que vocalment està malament en aquest enregistrament. “És la versió més dolenta que recordo… i set o vuit persones al Facebook em deien que era veritat.” 1.5. Escolta de “Some People” i “Everything’s Coming Up Roses” • Malgrat la crítica ferotge, decideixen posar dues cançons d’aquesta gravació: - Some People (al voltant del segon 354–543). - Everything’s Coming Up Roses (des del segon 3311–final). • Comentari irònic: “Tot i que és dolent, ho heu d’aguantar.” 1.6. Celebració dels 80 anys del senyor Pere • Enmig del bloc musical, el senyor Guillem anuncia que el senyor Pere ha fet 80 anys. • Tota la “família de Girona FM” li fa arribar felicitacions. • Es destaca que segueix amb gran lucidesa (amb humor sobre la memòria) i li posen una música que li agrada per celebrar-ho. 2. Comentaris sobre espectacles recents (teatre i performance) 2.1. Gola amb Oriol Pla • Recorden l’obra Gola protagonitzada per Oriol Pla, primer guanyador espanyol dels premis Emmy. • Valoracions: - Espectacle molt complet: pallassos, mim, música, provocació, participació del públic. - Sala plena i funció que s’allarga més de dues hores. - Final amb interacció: Pla pregunta si volen més i afegeix encara algun gag. • Anecdota d’un gag: pujar escales, deixar una pell de plàtan i caure espectacularment al baixar-les. • També expliquen una trobada nocturna prèvia a un restaurant amb Sergi López i companyia, i una conversa espontània amb Oriol Pla sobre el premi. • Es menciona un moment televisiu emotiu amb Graset i el pare d’Oriol Pla, on Graset acaba plorant de l’emoció. 2.2. Espectacle de Miet Warlop (Inhale Delirium Exhale) • Comentari sobre la creadora belga Miet Warlop i el seu espectacle Inhale delirium exhale. • Divergència d’opinions: - Un el troba més interessant que l’altre. - El senyor Pere qüestiona si treure i cargolar metres de roba, amb una mica de dansa i moviment, és realment teatre. • Referències a altres propostes extremes: - Es parla d’una altra obra de sis hores de la mateixa artista, que tampoc els fa enveja d’haver-se-la perduda. - Hi ha al·lusions a elements sado-maso, exhibicionisme, ego desfermat i referències a Mishima i el seu suïcidi públic. “Quan una persona necessita crear tota una sèrie de coses estranyes i fer-te aixecar a les 5 del matí… no ho sé.” 2.3. Experiència immersiva d’Àlex Rigola • Recorden un muntatge d’Àlex Rigola en una casa de pagès a Vilablareix: • Estructura de l’experiència: - Públic transportat en autocar. - Rebuts per gent vestida de guàrdies, simulant un recorregut d’emigrants per passeres i controls. - Objectiu: fer viure en primera persona la sensació de vulnerabilitat i desplaçament. • Ho valoren positivament com a experiència participativa potent. 2.4. Viatge a Madrid: teatre i gastronomia • Expliquen un viatge a Madrid amb doble motivació: veure espectacles i menjar cocido a la Madroña. • Frase destacada: “Donde fueres, haz lo que vieres” – justificació humorística de menjar cocido. 2.5. Musical Wicked a Madrid vs Londres • Van a veure el musical Wicked al Nuevo Alcalá. • Comparació amb la producció de Londres (de fa uns 20 anys): - Cantants: a Londres, clarament millors. - Muntatge escènic i vestuari: a Madrid, molt digne i espectacular. - Història: explicada amb claredat a escena. • En canvi, les pel·lícules recents de Wicked els resulten difícils de pair i poc clares. 2.6. Crítica als hàbits de públic: crispetes i alcohol al teatre • Gran queixa sobre el fet que al Nuevo Alcalá es venguin crispetes i begudes a platea. • El que més els alarma: - Copes de vidre de vi i cervesa dins la sala, no només gots de plàstic. - Risc de vessaments, sorolls i trencadissa. “El teatre no és un lloc per anar amb vi. Si tens set, una ampolla d’aigua encara ho entendria, però una copa de vi… no.” • Atribueixen l’inici d’aquesta tendència al musical El Rei Lleó i al caràcter d’“espectacle familiar”, però insisteixen que no ho justifica. 2.7. Sarsuela El Potosí Submarino • Excusa principal del viatge a Madrid: veure la sarsuela El Potosí Submarino, recobrada després d’un segle sense estrenar-se. • Valoració: - L’obra no els agrada gaire (“no em va fer el pes”). - Es salva la interpretació del baríton Manel Esteve, amic seu, amb qui poden xerrar una hora abans de la funció. 2.8. Pel·lícula La cena (Manuel Gómez Pereira) • Aprofitant l’estada a Madrid, veuen la pel·lícula La cena de Manuel Gómez Pereira. • Dades i opinió: - Comèdia sobre presoners republicans que serveixen un sopar al dictador Franco i els seus generals. - Interpreten actors com Mario Casas, Alberto San Juan i una aparició inicial d’Antonio Resines. - La troben divertida, sense ser una obra mestra, i la comparen amb l’estil de Cesc Gay. • Sensació curiosa: veure una comèdia que es riu de Franco a Madrid, amb públic madrileny rient, els produeix una impressió especial. 3. Agenda teatral per la província (Figueres, Olot, Roses, Palamós, Bescanó, Lloret…) 3.1. Figueres i Olot: L’Abrama del Cervo (La Calòrica) • Teatre El Jardí (Figueres): avui divendres, 20h. • Teatre Principal (Olot): diumenge 30, 18h. • Obra: L’Abrama del Cervo, de Joan Yago, dirigida per Israel Solà, de la companyia La Calòrica. • Valoració: els sembla un pas enrere dins la trajectòria de la companyia, però reconeixen que segueix omplint teatres. 3.2. Roses: El Tigre (Ramon Madaula) • Teatre Municipal de Roses: avui, 20.30h (dos quarts de nou). • Protagonistes: Mercè Martínez i David Olivares. • Sinopsi: - Un acreditat crac (personatge famós) ha de fer-se fotos per a una revista. - La fotògrafa passa un moment personal delicat i no aconsegueix connectar amb l’optimisme del retratat. - D’aquí en sorgeix una comèdia de situacions i xocs de caràcter. • Obra amb molts bolos per la província i que torna ara a carretera. 3.3. Palamós: Els Bons (Ramon Madaula) • Teatre La Gorga (Palamós): demà dissabte, 20h. • Repartiment: Ramon Madaula, Jordi Boixaderas, Anna Casals. • Sinopsi: - Dos amics fa anys que representen Satanàs i Sant Miquel en uns pastorets d’un cercle artístic local. - Un accident obliga a intercanviar els papers i el “bon minyó” ha d’aprendre tots els trucs per fer un bon Satanàs. - La trama incorpora una crítica social als “marros” i influències en comissions teatrals i de poble. 3.4. Bescanó: Les Bàrbares • Teatre de Bescanó: demà dissabte, 19.30h. • Text de Lucía Carballal, direcció de David Selvas. • Repartiment de luxe: Maria Pujalte, Cristina Plazas, Cesca Piñón, Berta Gratacós. • Sinopsi: - Tres amigues íntimes es retroben nou mesos després de la mort de la seva amiga Bàrbara. - Han de complir la seva darrera voluntat: dir-se, sobre la taula, tot el que pensen les unes de les altres i de si mateixes. - Comèdia de punyeteria i sinceritat brutal, amb grans interpretacions. 3.5. Lloret de Mar: Tauma • Teatre de Lloret de Mar: avui divendres, 20h. • Espectacle Tauma, guanyador del Premi Max al millor disseny d’espai i videoescena per Víctor Peralta. • Característiques: - Espectacle que segueix codis de novel·la gràfica i teatre d’objectes. - Sense text: la imatge és la protagonista absoluta. - Altament recomanable per la seva força visual. 4. Entrevista amb Josep Domènech: programació del Teatre de Salt (gener–juny) 4.1. Percepció de millora i estat del teatre al país • Josep Domènech, productor i programador del Teatre de Salt, és entrevistat arran de la presentació de la programació gener–juny. • Explica que molta gent li comenta que els darrers anys la programació és “millor”. • Ell ho relativitza amb humor: “Amb tants anys que fa que ho programem, què vol dir? Que abans ho fèiem malament?” • Atribueix la millora al fet que, globalment, al país s’estan produint més espectacles i de més qualitat, cosa que beneficia teatres com Salt, Bescanó o el Municipal. 4.2. Limitacions i condició de “poble” • Recorda que Salt és un poble, amb un teatre que té pressupost i possibilitats limitades, lluny dels recursos de Temporada Alta o del Teatre Municipal de Girona. • El senyor Pere admet que, d’entrada, la programació li havia semblat fluixa, però canvia d’opinió en revisar-la amb calma. 4.3. Ai, la misèria ens farà feliços (Calderón) • Obra escrita i dirigida per Gabriel Calderón (uruguaià), amb un repartiment de primeríssim nivell: Pere Arquillué, Daniela Brown, Joan Carreras, Laura Conejero. • Estrena dins Temporada Alta al Teatre de Salt (cap de setmana següent) i ja programada de nou el febrer dins la temporada estable. • Dades clau: - Cinc funcions inicials plenes abans d’estrenar-se. - Domènech ha seguit molts assajos i prediu un gran èxit, tot i que remarca que el veredicte real és el del públic. 4.4. Joan Pera i Un sogre de lloguer • S’anuncia la funció Un sogre de lloguer, escrita per Susanna Garachana, amb Joan Pera i Montserrat Canyelles. • Domènech defensa la seva inclusió: - Joan Pera forma part de la història del teatre català. - Malgrat fer molts bolos per la província, mai havia actuat a Salt. - Aquest espectacle és una bona oportunitat perquè el públic saltenc el vegi. • També hi intervenen Júlia Jové i Edo Llobregat; a la roda de premsa s’havia mencionat Clàudia Benito, però sembla que ha estat substituïda. 4.5. Recuperacions de textos: El principi d’Arquímedes • Salt té la política de recuperar espectacles que van funcionar fa anys. • El principi d’Arquímedes: - Text de Josep Maria Miró, un dels seus primers èxits. - Ja va ser portat al cinema per Ventura Pons. - Nova producció dels Teatres de Catalunya (Texas) amb repartiment jove i alt nivell. - Domènech destaca que el text continua vigent quinze o vint anys després. 4.6. José Sacristán i Señora de rojo sobre fondo gris (o monòleg similar) • Aparició del nom de José Sacristán a la programació, que sorprèn el senyor Pere (és encara més gran que ell: 88 anys). • Domènech subratlla: - Sacristán ja ha actuat diverses vegades al Teatre Municipal de Girona (per exemple, en Muerte de un viajante). - Mai havia actuat a Salt. - Ara hi arriba amb un monòleg basat en textos de Fernando Fernán Gómez (no és lectura dramatitzada, sinó espectacle complet). 4.7. L’enterrador (memòria històrica) • Obra escrita per un autor gironí (de l’àrea de Sant Feliu), que ja havia treballat al Teatre Nacional de Catalunya. • Tracta de memòria històrica, centrada en la figura d’un enterrador obligat a enterrar afusellats durant la repressió franquista. • En alguns llocs s’ha representat en cementiris; a Salt es farà al teatre. 4.8. Vània per a un sol actor (Joel Joan) • Es parla d’una versió de l’Oncle Vània de Txékhov per a un sol actor, escrita per Simon Stephens (autor d’El curiós incident del gos a mitjanit). • Muntatge original al National Theatre de Londres amb un actor anglès molt famós. • A Salt arribarà la versió catalana amb Joel Joan, direcció de Nil Cardoner o Nil Sanz/Valente (Nilson Valente) i traducció de Joan Sellent. • Domènech augura que serà molt potent, mostrant un registre diferent de Joel Joan, allunyat de la seva imatge de comediant televisiu. 4.9. Tortell Poltrona i l’augment de públic • També programen Tortell Poltrona, recuperant espectacles que a Temporada Alta havien deixat gent fora. • Observació general: - Quan un espectacle agrada, avui dia es genera molt més públic que abans. - Salt procura, quan pot, afegir funcions (posa com a exemple Dones de ràdio, amb fins a 10 funcions acumulades). 4.10. La presència i reprogramacions • Recorden l’èxit de La presència (La casa de pagès on passen coses estranyes), que ja s’havia fet una temporada anterior i torna a temporada alta amb el Municipal ple. • Exemple de com certs espectacles mereixen recorregut ampli. 4.11. L’Omissió de la família Coleman (versió original argentina) • Salt programa la versió original argentina de L’Omissió de la família Coleman, de Claudio Tolcachir. • Història: - Fa anys Salt ja n’havia produït una versió catalana, dirigida pel mateix Tolcachir, amb Cesca Piñón i altres actors d’aquí. - Ara recuperen l’original amb el repartiment argentí de sempre, que fa la gira de comiat per Europa. • Sinopsi recordada breument: família desestructurada en una casa, amb escenes com anar a l’hospital i acabar dutxant-se a casa dels altres, etc. 4.12. Espectacles íntims: El venedor de fum i Vientos del pueblo • El venedor de fum (Joan Font): - Format petit, explicant anècdotes i històries. - Volen portar-lo a Salt per la seva dimensió entranyable i perquè tampoc hi havia actuat mai. • Vientos del pueblo (Paco Suárez sobre Miguel Hernández): - Treball que combina textos de Miguel Hernández, música i dansa. - Amb la participació del ballarí Andrés Corchero en directe. 4.13. Els fills (Emma Vilarasau & companyia) • Una de les grans apostes és Els fills, amb: - Emma Vilarasau, Mercè Arànega, Jordi Boixaderas i possiblement David Selvas. - Espectacle en preparació que s’estrenarà a la Villarroel i farà una petita gira, amb Salt com una de les parades. • Domènech i els presentadors coincideixen que la programació, vista en conjunt, és molt potent i equilibrada. 4.14. Venda d’entrades • S’anuncia que la venda d’entrades comença avui a les 10 del matí. 5. Temporada Alta: estrenes i propostes internacionals 5.1. Ai, la misèria ens farà feliços (estrena) • Després de l’entrevista, tornen a la secció de Temporada Alta i concreten: • Teatre de Salt: - Divendres 20h, dissabte 18h i 20h. - Estrena de Ai, la misèria ens farà feliços, del director i dramaturg uruguaià Gabriel Calderón. • Recorden que Calderón ja havia estrenat a Vic una obra sobre la reina del Sagrat Cor (o del Saglar), que va donar molt prestigi a l’escena vigatana. 5.2. The Last Supper / Lesson Me? (Christopher Marthaler / Montaler) • Canal – Centre d’Arts Escèniques de Salt: - Divendres 20h, dissabte 18h. - Espectacle del director suís Christoph Marthaler (es pronuncia diferent en el programa), titulat Lesson Me(t) o semblant. • Descripció: - Comèdia absurda sobre la fragilitat humana i la dificultat d’entesa col·lectiva. - Sis persones en un refugi de muntanya intenten posar-se d’acord, però no fan res. - Combina música, humor i tendresa. • Idiomes: francès, alemany, italià i anglès, amb subtítols en català. 5.3. Diek: judici a Putin i la guerra d’Ucraïna • Teatre Municipal de Girona: dissabte, 20h. • Espectacle búlgar Diek, fantasia política sobre la guerra d’Ucraïna. • Estructura: - Explicada des del punt de vista d’una nena que imagina un judici a Putin i el seu entorn pel crim d’haver trencat la normalitat. - El to oscil·la entre el grotesc, el poètic i l’urgent. • Autora: Sasha Denisova. • Direcció: Galina Stoeva. • Producció: Teatre Nacional Ivan Vazov de Bulgària. • Llengua: búlgar subtitulat en català. 5.4. Saeta (Javier Aranda) • Sala La Planeta: dissabte, 18h. • Espectacle Saeta, escrit, dirigit i interpretat per Javier Aranda. • Característiques: - Combina humor, poesia i titelles. - Homenatge a l’ofici d’actor i al teatre com a espai de vida. - Es representa en castellà. 5.5. Macbeth Song (Amagbetsong) – La Perla 29 & The Tiger Lillies • Espectacle Macbeth Song (diuen “Amagbetsong”), dirigit per Oriol Broggi, coproducció entre el grup londinenc The Tiger Lillies i la companyia La Perla 29. • Característiques: - Espectacle-concert amb música en directe. - Ambientació fosca, cabaretera, al servei del text shakesperià. - Instruments com acordions, ukuleles i cançons “de l’altre món” (ultratomba). - Interpreten actors de La Perla 29: Enric Cambray, Marissa Josa/Marissa Cisteró, Andrew Tarbet, Martín Jakt, Bruni Bautista/Budi Butenol, entre d’altres. • Idioma: anglès, amb postfunció dinamitzada per Manuel Pérez Muñoz cap a les 22h. • Dades: el teatre és ple, però animen a intentar-ho per si algú torna entrades d’última hora. 5.6. Final del Torneig de Dramatúrgia Catalana • Sala La Planeta, dilluns 1 de desembre, 20h. • 15è Torneig de Dramatúrgia Catalana: - Final entre Martí Torres Magnanis i Iván Campillo. - Es recorda el format de lectura/combats de textos que caracteritza el torneig. 6. Llibres: El universo de Amparo Rivelles 6.1. Regal d’aniversari • En Guillem Terribas entrega al senyor Pere, com a regal pels 80 anys, el llibre El universo de Amparo Rivelles, editat per Notorious Editions. • El senyor Pere pensava comprar-lo, però li aclareixen que és un regal guardat expressament. 6.2. Contingut del llibre • Llibre de caràcter divulgatiu, molt visual, amb: - Fotos, cartells, materials gràfics. - Repàs de la vida i carrera de Amparo Rivelles. • Es destaca que en un país on es fan llibres de gran format per estrelles com Paul Newman o Cary Grant, dedicar-ne un a Amparo Rivelles vol dir que tenia un gran pes com a actriu. 6.3. Record personal d’Amparo Rivelles • El senyor Pere rememora pel·lícules com El Clavo (Rafael Gil), La herida luminosa, etc. • També l’ha vista al teatre en: - La Celestina (direcció Adolfo Marsillach), vista al Mercat de les Flors. - El abanico de Lady Windermere a Madrid. • En destaca: - La dicció impecable: se l’entenia perfectament fins a l’últim seient del galliner. - La fragilitat física contraposada a la seva enorme presència escènica. “A l’escenari dominava; al carrer semblava una velleta que l’haguessis d’agafar a coll.” 6.4. Referència a altres llibres rebuts • Explica que un altre regal recent va ser Girona sota el franquisme, editat per l’Ajuntament de Girona i adquirit a la Llibreria 22. • Recorden que en altres ocasions, per sants i aniversaris, també li han regalat llibres semblants durant el programa. 7. Cinema: estrenes destacades i cicle Truffaut 7.1. Nuremberg (judicis nazis) • Arriba a cartellera Nuremberg, de Jan Švankmajer? / Janis Van Der? – el nom no queda clar a l’àudio (probablement James Vanderbilt o Jan H.), però s’indica com a nou thriller judicial. • Repartiment: Rami Malek, Russell Crowe, Michael Shannon. • Sinopsi: - Un psiquiatre (Rami Malek) ha d’avaluar l’estat mental dels presoners nazis abans del famós judici de Nuremberg. - Es crea un duel intens entre ell i Hermann Göring (Michael Shannon), mà dreta de Hitler i un dels líders més sinistres del Tercer Reich. • La situen en la línia d’obres com Vencedores o vencidos, amb molt de pes en els interrogatoris i el xoc psicològic. • Consideren que, pel nivell de la resta d’estrenes, és una de les propostes més sòlides de la setmana. 7.2. Mar i cel – La pel·lícula • Es comenta l’estrena al cinema de la filmació de l’espectacle musical Mar i cel (Maricel, la pel·lícula). • Direcció: Pau Miró i/o Xavier Albertí? – a l’àudio s’esmenta Pau Lluís Sobirà Claramunt. • Característiques tècniques: - Rodada íntegrament en 4K i Dolby Vision. - Banda sonora amb 53 músics de l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigits per Sergi Cuenca. - Supervisió musical de Joan Vives i piano de Albert Guinovart. • Repartiment: - Reuneix la companyia de la producció de 2024. - Protagonistes: Àlexia Pasqual (Blanca) i Jordi Garreta (Said). 7.3. Flors per Antonio (Antonio Flores) • Documental Flors per Antonio, dirigit per Isaki Lacuesta. • Tema: - Vida i memòria del cantant Antonio Flores. - El relat el construeix la seva filla Alba/Elsa Flores, que tenia vuit anys quan ell va morir. - Recorden el context tràgic: mort de Lola Flores, el sotrac familiar i el posterior suïcidi o mort precipitada d’Antonio al cap d’un mes. • Dades: - Durada: 98 minuts (consideren que és “curta” en el bon sentit, sense allargar-se). - Estrenada mundialment a Valladolid ( Seminci). - Hi intervenen Lolita, Rosario i altres membres de la família Flores. • Premissa prèvia: - Ja es va fer una preestrena en streaming connectant diverses sales, inclosa una del Truffaut, amb conversa en directe amb Isaki Lacuesta des de Barcelona. - Uns 52 espectadors de Girona ja la van veure abans de l’estrena oficial. • El tràiler els sembla molt engrescador i destaquen el valor dels testimonis de Lola Flores. 7.4. La voz del otro lado (Gaza, Mitja Lluna Roja) • Pel·lícula de Tunísia (2025) titulada La voz de In o similar (no queda clar l’accent, però la sinopsi sí). • Direcció: Kaouther Ben Hania, cineasta tunisiana reconeguda. • Argument basat en fets reals: - El 29 de gener de 2024, voluntaris de la Mitja Lluna Roja (equivalent local de la Creu Roja) reben una trucada d’emergència. - Una nena de sis anys ha quedat atrapada sota un cotxe durant els atacs a Gaza. - La pel·lícula mostra la seva lluita de supervivència i el drama col·lectiu de la guerra. • Durada: 89 minuts, que consideren la “durada normal” ideal. • Reconeixements: - Gran Premi del Jurat a Venècia. - Premi del Públic a Sant Sebastià. - Premi del Jurat al Festival de Chicago. • La crítica internacional la valora com una obra imprescindible, de gran cruesa i concisió narrativa. 7.5. Cloenda del cicle François Truffaut al Truffaut • Es recorda que acaba el cicle dedicat a François Truffaut al Cinema Truffaut de Girona, que celebrava els 25 anys del cinema. • Darrera projecció: Vivement dimanche! (Vivamente el domingo!, 1983), última pel·lícula que va dirigir Truffaut. • Característiques: - Thriller policíac en blanc i negre. - Protagonitzada per Fanny Ardant i Jean-Louis Trintignant. • Anecdota: - Recorden la visita de Jean-Louis Trintignant a Girona, dins Temporada Alta, presentant Bonjour sourire (o títol similar), i una conversa sobre aquesta darrera etapa de Truffaut. - Mencionen que Truffaut ja no coordinava bé en els rodatges finals a causa d’un tumor cerebral que acabaria causant-li la mort. • Es dona xifra: el cicle ha projectat 14 pel·lícules de Truffaut. 8. Cloenda musical i record de Marta Ribera 8.1. Record de totes les grans “Mama Rose” • Abans de tancar, tornen a Gypsy i a la cançó “Everything’s Coming Up Roses”. • Recorden les grans intèrprets del paper de Mama Rose: - Ethel Merman - Angela Lansbury - Tyne Daly - Bernadette Peters - Patti LuPone - I l’“esventada” Audra McDonald, protagonista de la versió criticada. 8.2. Homenatge a Marta Ribera • Fan un apunt emotiu: també Marta Ribera (actriu catalana) va interpretar Mama Rose en una versió de Gypsy. • En destaquen: - Més jove que la resta de grans noms. - Va fer una interpretació fantàstica, que ells consideren d’altíssim nivell. - Lamenten no disposar d’un enregistrament amb ella. 8.3. Tancament del programa • El programa es tanca escoltant “Everything’s Coming Up Roses” en versió Audra McDonald, descrita com el tema més lluït de Gypsy i final de primer acte. • Els conductors s’acomiaden: “El senyor Terribas i el senyor Pere García us diuen fins la setmana que ve. Que vagi bé.” • S’insereix la ja recurrent falca “Fins demà!” dins l’àudio. 9. Temes principals tractats 9.1. Teatre i musicals • Anàlisi detallada del musical Gypsy i la seva darrera producció a Broadway. • Comentaris sobre: - Espectacles de Temporada Alta. - Programació Teatre de Salt (gener–juny). - Agenda teatral provincial (Figueres, Olot, Roses, Palamós, Bescanó, Lloret). 9.2. Crítica i experiència d’espectador • Valoracions personals (positives i negatives) sobre: - Espectacles d’Oriol Pla, Miet Warlop, Àlex Rigola. - Muntatges de Wicked a Londres i Madrid. - Pràctiques de menjar i beure al teatre. 9.3. Cinema • Estrenes sobre: - Judicis de Nuremberg i nazisme. - Filmació de Mar i cel. - Documental sobre Antonio Flores. - Drama sobre Gaza i la Mitja Lluna Roja. - Cloenda del cicle François Truffaut. 9.4. Llibres i memòria cinematogràfica • Presentació del llibre El universo de Amparo Rivelles. • Evocació de la trajectòria d’Amparo Rivelles i records personals del senyor Pere. 9.5. Vida personal i celebració • Celebració dels 80 anys del senyor Pere García. • Tò de familiaritat i “família radiofònica” de Girona FM. Tags • Teatre • Musicals • Gypsy • Audra McDonald • Broadway • Girona FM • Garcia i Terribas Associats • Temporada Alta • Teatre de Salt • Programació teatral • Oriol Pla • Miet Warlop • Àlex Rigola • Wicked • Sarsuela • Mar i cel • Cinema Truffaut • François Truffaut • Antonio Flores • Lola Flores • Guerra d’Ucraïna • Gaza • Documental • Judici de Nuremberg • Amparo Rivelles • Llibres de cinema • Titelles • The Tiger Lillies • La Perla 29 • Joan Pera • José Sacristán • Memòria històrica • Girona • Espectacles internacionals • Crítica cultural Seccions amb temps 1) Presentació, context i introducció musical Inici: 0 Final: 70 Títol: Presentació del programa i to inicial Resum: Identificació de la ràdio gironina, presentació dels conductors i to humorístic. Es dona pas al tema del dia: el musical Gypsy. 2) Gypsy a Broadway i crítica del disc d’Audra McDonald Inici: 71 Final: 312 Títol: Història de Gypsy i la darrera reposició Resum: Es repassen els autors de Gypsy, la seva estrena original i la tercera gran reposició a Broadway. Es detallen el director George C. Wolfe, el càsting amb Audra McDonald i Danny Burstein, les expectatives al voltant d’un possible repartiment “totalment negre” i el fracàs relatiu de la producció: males crítiques, zero premis Tony i tancament prematur. El senyor Pere carrega durament contra el disc enregistrat, que qualifica de pitjor versió de Gypsy publicada, tot i reconèixer el talent actoral de McDonald. 3) Aniversari del senyor Pere i preparació de l’escolta musical Inici: 287 Final: 331 Títol: Celebració dels 80 anys de Pere García Resum: S’atura el fil per anunciar que el senyor Pere ha fet 80 anys; la família de Girona FM el felicita, es fa broma sobre la memòria i es posa una música que li agrada per celebrar-ho. Es prepara el terreny per escoltar la cançó Some People de Gypsy. 4) Escolta de “Some People” (Gypsy) Inici: 331 Final: 543 Títol: Cançó “Some People” de Gypsy Resum: S’emet la cançó Some People en la versió d’Audra McDonald, que serveix de mostra del disc criticat prèviament. És un bloc musical sense comentaris intermedis. 5) Transició: identificació del programa i pas al bloc teatral Inici: 543 Final: 574 Títol: Falcó d’identificació i canvi de secció Resum: Falca “Esteu escoltant Garcia i Tarribas. Què hi ha de nou pel Rialto?” que indica el pas al bloc de conversa sobre espectacles teatrals i temporada alta. 6) Espectacles recents: Oriol Pla, Miet Warlop, Àlex Rigola, viatge a Madrid Inici: 574 Final: 1019 Títol: Comentaris sobre teatre vist recentment Resum: Conversa lliure sobre espectacles que han vist darrerament. Es parla de Gola d’Oriol Pla (teatre ple, barreja de pallasso, mim i participació), i s’expliquen anècdotes personals (trobades en un restaurant, reacció emotiva de Graset a la TV). Després critiquen i matisen l’espectacle Inhale delirium exhale de Miet Warlop, qüestionant fins a quin punt és teatre, i recorden propostes extremes anteriors. Es destaca positivament l’experiència immersiva d’Àlex Rigola a Vilablareix, fent viure al públic el recorregut d’un emigrant. Finalment expliquen un viatge a Madrid: menjar cocido, veure el musical Wicked (comparant-lo amb Londres), criticar la venda de crispetes i alcohol al teatre i comentar la sarsuela El Potosí Submarino i la pel·lícula La cena, una comèdia sobre un sopar organitzat per Franco que troben divertida i amb gràcia. 7) Falcó “Anem al teatre” i inici de l’agenda teatral provincial Inici: 1019 Final: 1198 Títol: Introducció a l’agenda teatral Resum: S’activa la falca “Esteu escoltant Garcia i Terribas. Anem al teatre!” i s’inicia el repàs estructurat dels teatres de la província. Es comença pel Teatre El Jardí de Figueres i el Teatre Principal d’Olot, amb L’Abrama del Cervo de La Calòrica. Després es passa al Teatre de Roses amb El Tigre (Ramon Madaula) i al Teatre La Gorga de Palamós amb Els Bons. També es destaca Les Bàrbares al Teatre de Bescanó i l’espectacle visual Tauma a Lloret. 8) Presentació de la programació del Teatre de Salt (clip amb Josep Domènech) Inici: 1451 Final: 2283 Títol: Entrevista amb Josep Domènech sobre el Teatre de Salt Resum: S’emet un fragment d’entrevista enregistrada amb Josep Domènech, productor i programador del Teatre de Salt, en què comenta la percepció de millora de la programació els darrers anys i l’augment general de la qualitat del teatre al país. S’analitzen diversos títols de la programació gener–juny: Ai, la misèria ens farà feliços (Gabriel Calderón, amb Arquillué, Brown, Carreras i Conejero, ja exhaurida abans d’estrenar), Un sogre de lloguer amb Joan Pera, la recuperació d’El principi d’Arquímedes, el monòleg de José Sacristán amb textos de Fernán Gómez, l’obra de memòria històrica L’enterrador, el muntatge de Vània per a un sol actor amb Joel Joan, espectacles amb Tortell Poltrona, la reprogramació de La presència, l’arribada de l’original argentina de L’Omissió de la família Coleman, propostes íntimes com El venedor de fum i Vientos del pueblo sobre Miguel Hernández, i la gran aposta Els fills amb Emma Vilarasau, Mercè Arànega i Jordi Boixaderas. Es remarca que la venda d’entrades s’ha obert avui a les 10h. 9) Temporada Alta: Ai, la misèria ens farà feliços i altres espectacles Inici: 2300 Final: 2613 Títol: Agenda de Temporada Alta per al cap de setmana Resum: Tornant a l’estudi, es concreta l’agenda de Temporada Alta. S’especifica horari i lloc d’estrena d’Ai, la misèria ens farà feliços al Teatre de Salt. Es parla de la trajectòria de Gabriel Calderón i el prestigi assolit a Vic. Després es destaca l’espectacle internacional del suís Christoph Marthaler (Lesson Met) al Canal, una comèdia absurda multilingüe sobre la dificultat d’entesa en un refugi de muntanya; l’obra búlgara Diek al Municipal de Girona, una fantasia política que imagina un judici a Putin per la guerra d’Ucraïna, amb estètica entre Shakespeare i els Monty Python; el solo de titelles Saeta de Javier Aranda a La Planeta; i el Macbeth concertístic de La Perla 29 i The Tiger Lillies, amb música fosca i cabaretera i una postfunció dinamitzada. Es tanca l’agenda amb la final del Torneig de Dramatúrgia Catalana. 10) Secció de llibres: El universo de Amparo Rivelles Inici: 2633 Final: 2832 Títol: Regal d’aniversari i llibre sobre Amparo Rivelles Resum: Abans d’entrar al cinema, fan la parada habitual a la llibreria. En Guillem regala al senyor Pere el llibre El universo de Amparo Rivelles (Notorious), un volum divulgatiu ple de fotos i documents que repassa la vida de l’actriu. El senyor Pere recorda pel·lícules com El Clavo i obres teatrals com La Celestina i L’abanico de Lady Windermere, i n’exalta la dicció i la presència escènica. També esmenta un altre llibre recent que li han regalat, Girona sota el franquisme, adquirit a la Llibreria 22, i com a base de sants i aniversaris va fent col·lecció d’aquesta mena de llibres. 11) Cinema: estrenes de la setmana Inici: 2852 Final: 3214 Títol: Novetats de cinema i cloenda del cicle Truffaut Resum: S’obre la secció de cinema comentant l’estrena de Nuremberg, thriller històric amb Rami Malek, Russell Crowe i Michael Shannon sobre l’avaluació psicològica dels criminals nazis abans del judici de Nuremberg, amb un enfrontament intens entre el psiquiatre i Hermann Göring. Després es parla de la filmació de Mar i cel, rodada en 4K i Dolby Vision amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, Joan Vives i Albert Guinovart, i amb els protagonistes de la producció escènica de 2024. Es comenta el documental Flors per Antonio d’Isaki Lacuesta, sobre Antonio Flores vist a través de la seva filla, amb participació de Lolita i Rosario, estrenat a Valladolid i ja preestrenat al Truffaut en un passi amb col·loqui en streaming. Tot seguit, s’analitza la pel·lícula tunisiana sobre una nena atrapada sota un cotxe a Gaza, premiada a Venècia, Sant Sebastià i Chicago, que consideren imprescindible. Finalment, es recorda que el cicle dedicat a François Truffaut al cinema Truffaut es tanca amb Vivement dimanche!, la seva darrera obra, un thriller policíac en blanc i negre amb Fanny Ardant i Jean-Louis Trintignant. 12) Cloenda: record de Marta Ribera i “Everything’s Coming Up Roses” Inici: 3237 Final: 3478 Títol: Homenatge a les grans Mama Rose i comiat musical Resum: Per tancar el programa, tornen al musical Gypsy i al personatge de Mama Rose. Es recorden les grans intèrprets històriques (Merman, Lansbury, Daly, Peters, LuPone) i s’afegeix el record emocionat per la catalana Marta Ribera, que també va fer una gran Mama Rose tot i no disposar d’enregistrament comercial. Després d’una darrera broma sobre Audra McDonald com a “esventada”, es dona pas a la cançó “Everything’s Coming Up Roses” en la seva versió més recent i es fa l’acomiadament oficial del programa, desitjant bona setmana als oients i tancant amb la falca “Fins demà!”.
Resum general L’Informatiu de Girona FM del 27 de novembre repassa una jornada marcada per: Transformacions urbanístiques importants a Girona (campus de salut, Jardins de les Pedreres, enderroc de naus a la carretera Barcelona). Polítiques socials i educatives (pla fred per a persones sense sostre, protesta de l’Institut Vallvera de Salt, tancament de l’escola de Palau de Santa Eulàlia). Seguretat i gestió policial, amb l’accés de la policia municipal a la base de dades de multireincidents. Salut i recerca mèdica, amb un nou estudi sobre la síndrome de l’intestí irritable. Inversions en aigua i territori, debats sobre logística i pesca, i incidències per ventades. Cultura i economia social, amb noves iniciatives de la Fundació Ramon Noguera i el Museu d’Art de Girona. Esports, amb la primera derrota a l’Eurolliga de l’Uni Girona i mesures contra la revenda d’entrades del Girona FC. A continuació, el detall dels principals blocs temàtics. 1. Urbanisme i transformació de la ciutat Campus de Salut i planejament urbanístic • La Comissió d’Urbanisme de Catalunya aprova definitivament el planejament de Girona referent al campus de salut. • El projecte afecta zones verdes, entre les quals el Parc Jordi Vilamitjana, i per això calia validació a nivell català. • El regidor d’Urbanisme de Proximitat, Lluís Martí, es mostrava ja optimista amb l’aprovació i defensa que: - No tindria sentit que la Comissió tombés una modificació ja validada a nivell territorial. - Encara que hi hagi contenciosos judicials, no preveu que això aturi l’inici de les obres. “Aquesta actuació és una obligació legal i una responsabilitat envers la seguretat del veïnat i de l’espai públic.” Enderroc de les naus de la carretera Barcelona • Girona ha acabat les obres d’urgència per enderrocar sis naus amb risc imminent d’esfondrar-se a la carretera Barcelona. • Característiques de l’actuació: - S’ha fet de manera subsidiària per part de l’Ajuntament. - S’ha completat abans del termini previst (s’esperaven 4 mesos de treballs). - Cost total: 414.000 €, que es pagaran via fons de contingència. • La tinenta d’alcaldia Sílvia Liu explica que: - Cal disposar dels diners ja aquest any per poder pagar l’empresa. - Els diners s’intentaran recuperar amb la reparcel·lació del sector: quan s’aprovi, es giraran quotes als propietaris i els imports tornaran al pressupost municipal (any 2026). • Objectius clau: - Garantir la seguretat i evitar danys majors. - “Dibuixar el futur” del carrer Barcelona, una de les principals entrades a la ciutat, estancada des de la crisi del 2010. • A l’interior de les naus hi havia acumulació de deixalles i hi vivien persones indigents, amb antecedents de baralles i incendis. • Votació al ple municipal sobre el pagament dels treballs: - Equip de govern: a favor. - PSC: abstenció. - Regidor de Vox: en contra. Jardins de les Pedreres i patrimoni • L’Ajuntament modifica el traçat del nou camí dels Jardins de les Pedreres i el sistema de drenatge. • Objectiu principal: minimitzar el risc d’afectació al patrimoni de l’exvaluar de la Mercè, situat al subsol. • La modificació, considerada no substancial, comporta: - Millorar l’accessibilitat a la zona verda del parc. - Replantejar el drenatge i evacuació d’aigües. - Reconfigurar la xarxa de reg. - Adequar la vegetació projectada. - Reubicar mobiliari urbà segons el nou recorregut. 2. Sense llarisme i serveis socials a Girona Pla fred i allotjament per a persones sense sostre • Girona activarà el pla fred aquest hivern amb 133 llits per a persones sense sostre. • D’aquests, 20 llits extra s’activaran entre La Sopa i l’antiga ONCE quan les temperatures siguin extremadament baixes. • El pla: - S’activarà el 20 de novembre. - S’allargarà fins al 30 d’abril. • L’alcalde Lluc Salellas i Vilar exposa que: - El nombre de persones sense sostre és fluctuant. - Les persones que vivien a les naus de la carretera Barcelona han buscat altres naus o edificis buits, potser dins o fora del terme municipal, i que - Aquestes situacions no sempre entren en el recompte oficial de persones que “viuen al carrer”. Reforma i futur de l’edifici de La Sopa • L’Ajuntament i la Diputació assumiran a parts iguals els 400.000 € de les obres per reformar canonades i dutxes de La Sopa. • Paral·lelament, es licita la redacció d’un projecte d’anàlisi integral de l’edifici: - Revisar l’estat global de l’immoble (antic, amb molts anys de servei). - Definir el projecte de futur de La Sopa com a equipament per a persones sense habitatge. “Toca fer una mirada integral a l’edifici i veure més enllà del tema de les canyeries i les dutxes.” • Salellas reclama que la Generalitat assumeixi el lideratge de les polítiques de sense llarisme, perquè els ajuntaments no disposen dels recursos suficients. • Valora positivament el pas endavant de la Diputació en aquest àmbit. 3. Seguretat i justícia: multireincidència Accés de la policia municipal a la base de dades • La policia municipal de Girona ja té accés a les bases de dades de multireincidents. • Això permet als agents: - Saber en temps real quants antecedents té una persona detinguda. - Millorar la coordinació amb altres cossos policials. • Inicialment, l’Estat només preveia aquest accés per a ciutats de més de 150.000 habitants. • La vicealcaldessa Gemma Geis i Carreras recorda la pressió de Junts a Madrid per incloure Girona i remarca que: No s’hauria de diferenciar només per “grans ciutats”, sinó per ciutats que disposen d’uns cossos policials que poden aprofitar aquesta informació per combatre la multireincidència. • Considera que: - És una millora per l’eficàcia de la policia municipal. - Ajuda a posar “setge” a persones amb molts antecedents. - Cal que el Congrés aprovi també la llei de multireincidència que Junts reclama des de fa temps. 4. Educació i desigualtat: el cas de Salt i el món rural Protesta de l’Institut Vallvera de Salt • Professorat i alumnat de l’Institut Vallvera de Salt es concentren davant la seu del Govern per reclamar la recuperació d’una orientadora. • Canvis d’última hora: - Inicialment s’havia previst una marxa en horari lectiu, però es va modificar per no interferir en les classes. - Finalment hi van participar unes 100 persones (marxa d’una cinquantena que es va sumar a una altra cinquantena davant la delegació). • El director, Ferran Maimir, descriu una situació al límit: - La TIS (tècnica d’integració social) “no dona l’abast”. - L’equip directiu tampoc. - Hi ha nombrosos casos de problemàtiques socioeconòmiques, desnonaments i acompanyaments que no es poden cobrir. “Hi ha deteccions que no fem...” • Maimir insisteix que el cas de l’orientadora de cicles formatius és només el detonant d’un problema més ampli: la manca de singularitat amb què es tracta Salt. • Recorda que: - Salt és l’únic municipi on tots els centres públics són de màxima complexitat. - Això hauria d’implicar una visió singular i recursos específics, que actualment no hi són. Tancament de l’escola de Palau de Santa Eulàlia • L’AFA de l’escola de Palau de Santa Eulàlia culpa l’alcalde del tancament del centre i assegura que Educació podria assumir els costos. • Segons l’AFA: - Els arguments econòmics que s’han donat per justificar el tancament han quedat desmuntats després d’una reunió amb el Departament d’Educació. - L’Associació de Micropobles de Catalunya dona suport a les famílies i reclama que l’alcalde expliqui realment per què vol tancar l’escola. • Ariadna Jordà, secretària de l’AFA, subratlla que: - Educació els ha dit que no és un tema econòmic “per res del món”. - L’altre argument de l’alcalde (voler utilitzar l’espai per altres usos) queda invalidat, ja que hi ha un conveni que ja permet compartir l’ús de l’edifici entre Ajuntament i escola. • Des d’Educació, però, es manté la previsió de tancament, al·legant: - Que l’Ajuntament no cedeix l’espai. - Que hi ha falta d’adequació i de condicionament del poble al projecte. 5. Salut i recerca mèdica Estudi sobre la síndrome de l’intestí irritable • Es posa en marxa un estudi a quatre CAPs gironins per millorar el diagnòstic de la síndrome de l’intestí irritable. • Centres participants: - CAP Santa Clara (Girona) - CAP Anglès - CAP Caçà de la Selva - CAP Banyoles • Coordinació amb: - Servei de Digestiu dels Hospitals Trueta i Santa Caterina. - Laboratori Clínic Territorial de Girona. • Objectiu de l’estudi: - Avaluar la incorporació d’un test basat en marcadors microbians fecals per al diagnòstic. • Abast: - Prop de 970 persones amb símptomes compatibles. - La síndrome afecta aproximadament l’11% de la població europea. - Més del 60% de les persones afectades acaben consultant el personal mèdic. 6. Relacions internacionals i estratègia de ciutat Primer pla estratègic de relacions internacionals de Girona • L’Ajuntament elaborarà el primer pla estratègic de relacions internacionals de Girona. • Finalitats principals: - Donar coherència a totes les polítiques que s’impulsen des de la ciutat a la Unió Europea i als països on es fa cooperació internacional. - Alinear aquestes polítiques amb les competències municipals. - Connectar-se amb agents globals i actualitzar l’acció exterior local. • Es busca, així, dotar Girona d’una estratègia clara i coordinada en l’àmbit internacional. 7. Cultura, memòria i economia social Col·lecció de joies “Valors compartits” • La Fundació Ramon Noguera de Girona presenta “Valors compartits”, una nova col·lecció de joies inspirada en els 60 anys d’història de l’entitat. • Característiques de la col·lecció: - 5 models dissenyats per l’equip creatiu. - Un dels models l’ha creat la joiera i gemmòloga gironina Mariona Quera. • Missatge i valors: - Les peces volen reflectir compromís, emprenedoria, cooperació i confiança. - Les joies i complements han estat elaborats per persones del Servei de Teràpia Ocupacional, posant en valor la inclusió laboral i creativa. Recuperació de l’artista Francisca Rius i Sanull • El Museu d’Art de Girona recupera la figura de Francisca Rius i Sanull, una de les dones artistes oblidades del segle XX. • Aquest dissabte al migdia s’inaugura la primera exposició monogràfica dedicada a l’artista. • Característiques de la mostra: - Comissariada pel seu net, Domènec Ribot. - Es podrà visitar fins al 6 d’abril. - Reuneix obra inèdita, majoritàriament de col·leccions familiars. • L’exposició es presenta com una reparació de la memòria d’una creadora condemnada a l’oblit per les circumstàncies socials i polítiques del seu temps. 8. Crònica de comarques: successos, ventades i conflictes polítics Robatori frustrat a l’AP-7 (Garrigàs) • A l’àrea de servei de Garrigàs (AP-7), es deté un home i se’n busca un altre per intentar robar la càrrega d’un camió. • Modus operandi: - Tallaven el remolc amb una radial. - S’utilitzava el “mètode dels taloners” per accedir a la mercaderia. • Els fets van passar cap a les 21 h del 23 de novembre. • Els Mossos d’Esquadra feien patrullatge preventiu i van sorprendre dos homes encaputxats i vestits de fosc. • Un d’ells va ser detingut (té antecedents) i ha passat a disposició del jutjat de guàrdia de Figueres; el segon continua fugit. Ventades i desactivació del Pla BENCAT • Es desactiva l’alerta del Pla BENCAT un cop finalitzat l’episodi de fortes ventades. • Balanç del temporal: - Una setantena d’avisos atesos pels bombers. - Abans-d’ahir: una trentena d’incidències a les Terres de l’Ebre. - Ahir: una quarantena a l’Alt i Baix Empordà. • Incidències predominants: - Caiguda d’arbres. - Danys en elements constructius (murs, cobertes, etc.). - Exemple: un mur va cedir a Figueres per la caiguda d’un arbre. Crisi política al ple de Ripoll • A Ripoll, els regidors de l’oposició abandonen el ple i acusen l’alcaldessa, Sílvia Orriols (Aliança Catalana), de xantatge. • Motiu del conflicte: - Votació de la relació de llocs de treball del consistori (la primera d’aquest Ajuntament). - La mesura implicava millores per al 80% de la plantilla i un cost de 400.000 € en 7 anys. • L’oposició: - Denuncia que no ha tingut temps ni marge per fer propostes. - Estava disposada a abstenir-se perquè la mesura tirés endavant per respecte als treballadors. • L’alcaldessa hauria advertit que si no s’aprovava per unanimitat, la proposta quedaria “en un calaix”, perquè interpretaria que no hi ha coresponsabilització. 9. Economia, territori i medi ambient Quotes de pesca d’arrossegament al Mediterrani • La Comissió Europea proposa retallar un 65% els dies de pesca d’arrossegament. • Canvi proposat: - Passar de 27 dies base a 9 dies. - S’obre la porta a ampliar-los si els pescadors apliquen mesures de sostenibilitat que compensin l’impacte. • Objectiu: continuar la recuperació d’espècies al Mediterrani, mantenint els nivells de pesca del 2024. • El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries, Antoni Abad, valora la proposta com un document de màxims, encara més restrictiu que l’any anterior. “És un document de màxims que ara haurà de treballar el ministre amb els científics per intentar rebaixar-lo.” • Abad fa una crida a la calma i recorda que ara comença el procés de negociació entre la UE i els estats membres. Polèmica pel Logis Empordà i la logística a Vilamalla • L’entitat Prou expansió – Logis Empordà reclama aturar el creixement previst al pla director urbanístic Logis Empordà, que contempla: - 166 noves hectàrees de sòl industrial. - Una nova estació intermodal. • Davant el Parlament, l’activista Joan Cavall defensa: - Cal optimitzar recursos existents, en especial l’estació intermodal de Vilamalla, actualment infrautilitzada i “molt mal cuidada”. - Existeix una plataforma logística i una zona mal aprofitada entre aquesta i la N-II que, plegades, gairebé igualarien la dimensió del projecte proposat. “Si volem que l’Empordà sigui el port sec de Barcelona, digueu-nos-ho.” • L’entitat reclama que abans d’ampliar superfície nova, s’aprofitin les parcel·les buides (un 55%) dels polígons ja existents. Inversions en aigua a la Costa Brava Nord • Es destinen prop de 3,35 milions d’euros a millorar la captació i transport d’aigua entre municipis de la Costa Brava Nord. • Finançament: - Majoritàriament amb fons propis del Consorci d’Aigües de la Costa Brava. - Amb una subvenció de l’ACA. • Principals actuacions: - Renovació del bombament del Rec del Molí a Castelló d’Empúries. - Substitució d’un tram de canonada entre la captació de Vilanova de la Muga i l’ETAP d’Empuriabrava, on es concentraven la majoria d’averies. - Connexió del ramal de distribució de Llançà amb la canonada en alta de Roses. • L’objectiu és millorar la seguretat, fiabilitat i eficiència del subministrament en un context de pressió hídrica creixent. 10. Neu, turisme i oci Obertura avançada de La Molina • L’estació d’esquí de La Molina avança l’obertura a aquest dissabte. • Condicions actuals: - Gruixos de neu d’entre 20 i 40 cm. - Es podran obrir 14 pistes a les zones de Pista Llarga, Trampolí i Cap de Comella. • Factors que ho fan possible: - Nevades recents. - Baixes temperatures. - Producció de neu artificial. • La resta de complexos de Ferrocarrils de la Generalitat mantenen la previsió d’obrir el 4 de desembre, coincidint amb el pont de la Puríssima. 11. Esports: bàsquet i futbol a Girona Primera derrota de l’Spar Uni Girona a l’Eurolliga • L’Spar Uni Girona perd contra el Bourges (69–63) i encaixa la primera derrota a l’Eurolliga. • Punt crític del partit: - Només 2 punts en els primers 8 minuts de l’últim quart, que es converteixen en una llosa definitiva. • Context: - Fins ara, el conjunt de Roberto Íñiguez havia fet una fase perfecta. - El tècnic ja havia advertit que el Bourges actual no s’assemblava al que havia perdut de 30 a Girona a la primera volta. • Tot i la derrota, Íñiguez es mostra orgullós de l’equip. • L’Uni Girona afrontarà la segona fase amb: - Balanç de 5 victòries i 1 derrota. - Nous rivals: Galatasaray, ESBVA-LM (Esquillo) i Carolo. Mesures contra la revenda d’entrades del Girona FC • El Girona FC actuarà contra la revenda fraudulenta d’entrades pel partit de diumenge contra el Real Madrid. • El club ha detectat: - Pràctiques irregulars de revenda. • Mesures anunciades: - Anul·lació d’entrades aconseguides o utilitzades de manera irregular. - Bloqueig de carnets implicats. - Tramitació de sancions segons el reglament intern. • El reglament preveu: - Fins a dos anys de suspensió temporal de la condició de soci o abonat. Reconeixement del GEiEG • El GEiEG (GEG) celebra els mèrits esportius i socials 2024–2025 i homenatja: - Els socis amb 50 anys de vinculació. - Figures de tasca discreta però essencial, com Míriam Barra, Jordina Criado i Oriol Mas. 12. Estructura temporal de l’episodi L’episodi segueix un esquema clàssic d’informatiu: titulars inicials, desenvolupament de notícies de ciutat, després comarques, economia i esports, sense grans debats ni tertúlies. Els temps aproximats de cada bloc s’indiquen a l’apartat de seccions. Temes principals destacats Urbanisme i ciutat: campus de salut, Jardins de les Pedreres, naus de la carretera Barcelona. Serveis socials i sense llarisme: pla fred, reforma de La Sopa, reclam a la Generalitat. Educació i desigualtat territorial: situació crítica a Salt (Institut Vallvera), tancament d’escola rural. Seguretat i multireincidència: accés policial a bases de dades d’antecedents. Salut pública i recerca: estudi innovador sobre la síndrome de l’intestí irritable. Territori, aigua i medi ambient: inversions en la Costa Brava Nord, polèmica pel Logis Empordà, quotes de pesca. Cultura i inclusió: col·lecció de joies inclusiva i recuperació d’una artista oblidada. Esports d’elit i afició: Eurolliga femenina i mesures contra la revenda al futbol.
L'episodi d'avui explora tres pilars fonamentals de l'actualitat a Girona. En primer lloc, conversam amb l'escriptor Malsió Comas sobre la seva darrera novel·la, L'home que va vendre el món, analitzant la precarietat de la identitat en l'era de la publicitat i el control digital. Posteriorment, ens endinsem en la iniciativa Pedalen pel Català, una celebració de la llengua que aposta per l'optimisme i la unitat d'acció a través de rutes ciclistes entre Girona i Salt. Finalment, tanquem amb la secció Girona Pedala de Mariona Ferrer, on desgranem els punts clau de la nova llei de mobilitat sostenible; una normativa que eleva l'ús de la bicicleta a una categoria oficial de transport públic, fomentant la intermodalitat i la planificació urbanística al servei de la ciutadania.
Resum general En aquest episodi de La tertúlia de Girona FM, els participants conversen, a partir d’anècdotes quotidianes, sobre desafecció política, lideratge públic, cohesió social i polítiques ambientals, tot lligant-ho amb la realitat de Girona i el país. La conversa arrenca amb un to lleuger parlant del fred, l’humor i el paper positiu dels pallassos en contextos de guerra, però ràpidament deriva en una reflexió profunda sobre: • La crisi de confiança en la política i les institucions • La pujada de l’extrema dreta i el fenomen d’Aliança Catalana • La percepció vs. realitat en política i enquestes (CEO, CIS) • La responsabilitat dels governants i el lideratge valent que falta • La coherència de les polítiques públiques, especialment en reciclatge, ZBE i transport • La pèrdua de valors comunitaris i el consumisme Malgrat el to crític, es reivindica la necessitat de reconstruir el vincle social, assumir responsabilitats individuals i exigir més ambició i coherència als responsables polítics. 1. Fred, humor i el valor dels pallassos 1.1. El fred com a excusa per començar • Els tertulians parlen de la fredor del matí a Girona i de com cadascú la percep de manera diferent. • Serveix per introduir la idea de les percepcions subjectives: el que per a un és fred insuportable, per a un altre és perfectament suportable. 1.2. «Pallasso» com a insult vs. professió digna • Es comenta com la paraula «pallasso» s’utilitza sovint amb connotació negativa, tot i que la feina del pallasso és fer feliç i fer riure la gent. • Es reivindica que l’ofici és profundament positiu i no hauria de servir per menysprear ningú. 1.3. Anècdota a Bòsnia: l’humor que salva vides «Em va salvar la vida, perquè no tenia ganes de viure.» • Es relata la història d’un pallasso que, amb Pallassos sense Fronteres i la companyia del Tortell Poltrona, va actuar a Mostar en plena guerra de Bòsnia. • Anys després, en una fira de teatre i circ a Tàrrega, una dona el reconeix virtualment: de nena, refugiada i sense saber si els seus pares vivien, diu que aquell moment de riure li va canviar radicalment la vida. • Ara és alcaldessa de Mostar: exemple extrem del poder terapèutic de l’humor en contextos de trauma. 2. Desafecció política i pujada de l’extrema dreta 2.1. Sensació global de crisi i malestar • Es descriu una sensació general de desgast i fractura social: - Malestar a escala local (ciutat), nacional (país), estatal i fins i tot mundial. - Es parla que «alguna cosa s’està esqueixant» i podria acabar trencant-se. • Context de Nadal, encesa de llums a Girona, però sense la il·lusió d’altres anys. 2.2. Enquestes, CEO, CIS i Aliança Catalana • S’analitzen les enquestes (CEO, CIS): - Es posa en dubte la fiabilitat de la «cuina» de les enquestes. - Es remarca que la pujada d’Aliança Catalana no sorprèn: ja es percebia al carrer, al mercat, a les converses quotidianes. • Es recorda que Ciudadanos va ser la primera força el 2017 i ara ha desaparegut, mostrant la volatilitat del mapa polític. 2.3. Enquestes com a eines d’inducció • Un tertulià defensa que sí es creu les enquestes, però sobretot com a eines inductores: - No només reflecteixen, sinó que creïn percepcions i marquen quin és el “cavall guanyador”. - El CEO hauria fet «una feina molt bona per algú», generant discurs favorable a determinats actors. • Es vincula això amb el concepte de percepció condicionada: si tothom va abrigat, tu acabes tenint fred encara que l’aire no hagi canviat. 2.4. El cas Aliança Catalana i el discurs demagògic • S’explica per què Aliança Catalana arrela: - Hi ha la idea que «aquesta noia parla clar» i «diu el que la gent pensa». - S’assenyala que el seu discurs és demagògic, però que està ben empaquetat i sembla intel·ligent. • Es critica que no té al davant interlocutors amb nivell intel·lectual i discursiu suficient per rebatre-la en condicions. • Es parla d’una mediocritat creixent en la classe política catalana (diputats, regidors…), que fa difícil contraposar alternatives sòlides. 3. Desconfiança, responsabilitat i cohesió social 3.1. Desafecció ciutadana i individualisme • Es detecta una gran desafecció envers la política: - La gent se sent enganyada i respon «des dels budells». - Creix l’individualisme: «el meu pati, el meu tros de vorera», i es perd la idea de projecte col·lectiu. • Pregunta clau: Com es refà la il·lusió perquè la gent torni a sentir que forma part d’una societat i d’un projecte compartit? 3.2. Responsabilitat dels polítics vs. responsabilitat ciutadana • Es remarca que els polítics menteixen sovint, poden defensar una idea i la contrària en la mateixa frase. • Es critica la hipocresia de bona part del discurs progressista o social: - Molts defensen l’acollida i la solidaritat, però pocs tenen algú acollit a casa o comparteixen el sou amb el veí que no arriba a final de mes. «On és tota aquesta hipocresia? On volem arribar?» • Alhora, s’assenyala que no podem culpar sempre “els altres”: - La societat també té part de responsabilitat en acceptar la mediocritat i no implicar-se. - Sovint, quan algú es posa en política o activisme, és castigat pel propi sistema de partits. 3.3. Immigració, carrer i responsabilitat institucional • Es posa un exemple molt concret a Girona (carrer Nou): haver de passar per sobre de persones dormint al carrer per entrar al despatx. • Es planteja una reflexió dura però clara: «Faries fora el teu fill o la teva mare de casa per acollir-me a mi?» «No.» «Doncs això és el que estem fent com a ciutat quan permetem que gent dormi al carrer.» • Es defensa que no pot recaure en els particulars la responsabilitat d’arreglar-ho tot: - És obligació dels governants trobar solucions estructurals. 3.4. Lideratge i valentia política • Es posa molt èmfasi en què els polítics tenen obligació de lideratge: - No n’hi ha prou a gestionar; cal marcar rumb, assumir riscos i donar la cara. - Es critica la manca de gosadia i coratge per tocar temes «intocables» (organització d’ajuntaments, plantilles, privilegis institucionals…). «Si un informe diu que sobren 400 funcionaris, fes alguna cosa. No cal acomiadar-los tots, però fes un pla seriós.» • Es recorda que votar algú per “blindar-lo” i perquè “no se la jugui” és contradictori amb la necessitat de lideratge fort. 4. Percepcions, educació i memòria històrica 4.1. El perill de viure només de percepcions • Es compara la percepció de velocitat (120 km/h) o de fred entre persones per il·lustrar com les percepcions són relatives. • Es denuncia que la política actual es basa sovint en gestionar percepcions, no en resoldre problemes reals. 4.2. Educació i canvis de rumb constants • Es critica que en l’àmbit educatiu s’hagin canviat els plans d’estudi múltiples vegades en poques dècades. • També es qüestiona la guerra pels noms de carrers i places: - Canvis constants en funció de qui governa. - Es proposa, irònicament, posar noms neutres: carrer de la Rosa, del Núvol Blau, 1, 2, 3… per evitar conflictes ideològics. 4.3. Polarització Espanya–Catalunya vs. conflicte intern • Es comenta que a Espanya es veu sovint el problema com un conflicte amb Catalunya, però es defensa que el problema real és intern: - Fractura entre «rojos y azules» que ve de la Guerra Civil i el franquisme. - No hi ha hagut un veritable procés de reconciliació i reparació. «Contra Franco se vivía mejor» — com a crítica a la comoditat de viure sempre “a la contra” en lloc de construir. 5. Medi ambient, ZBE, aeroports i coherència 5.1. Canvi climàtic i renúncies personals • Es vincula el model de consum i mobilitat amb el canvi climàtic: - Cap de setmana a Londres com a normalitat assumida. - Proliferació de vols de curta estada (mercats de Nadal, escapades de 3 dies…). • Es diu obertament: «Cada un de nosaltres hem de pensar a què estem disposats a renunciar.» • Es posa l’exemple d’un viatge a Holanda: - Amb tren: 5 vegades més car que amb avió i menys pràctic. - Això mostra que el sistema no incentiva el transport més verd. 5.2. ZBE (Zona de Baixes Emissions) i demagògia • S’introdueix la ZBE com a exemple de política ambiental urbana: - Un tertulià fa servir l’argument del senyor que no pot portar un familiar al metge per culpa de la ZBE. - Un altre replica que això és demagògia, perquè: • Les ZBE preveuen excepcions i períodes d’adaptació. • L’objectiu és reduir contaminació sense impedir la vida quotidiana. • Es denuncia la incoherència de permetre desenes d’avions diaris mentre es carreguen sobre el ciutadà restriccions puntuals: «No podem posar totes les dificultats a qui entra a Girona amb cotxe vell mentre aterren 73 avions al dia.» 5.3. Aeroports i competència • Es qüestiona l’estructura d’aeroports a l’Estat espanyol: - Molts aeroports gestionats per una sola entitat (AENA). - Es compara amb Alemanya, França, Regne Unit: models diferents, més planificats i coherents. • Es recorda un intent d’independitzar l’aeroport de Girona de la xarxa AENA, amb estudis econòmics que després va capitalitzar una consultora de Barcelona. • Es denuncia la contradicció entre el discurs oficial de competència i la realitat de monopolis de gestió. 6. Reciclatge, residus i fracàs de polítiques locals 6.1. Reciclatge: bona intenció, mala implementació • Es parteix de la idea que reciclar és necessari i lògic, i molts ciutadans ho comparteixen. • Però s’assenyala que l’Ajuntament (en general, els governs) té l’obligació de posar els mitjans adequats: - Si no es donen contenidors, logística i informació adequades, el sistema es trenca. 6.2. El cas del vidre a Girona • Es pregunta què ha passat amb el reciclatge de vidre a Girona. • Explicació tècnica aportada a la tertúlia: - Abans: contenidors verds oberts i un percentatge de reciclatge molt alt. - Canvi: pas a recollida de vidre amb contenidors tancats i menys freqüència, sovint només un dia a la setmana. - Conseqüència: augment d’impropis (residus barrejats) dins la fracció vidre → no es pot reciclar en condicions. - L’empresa de reciclatge acaba dient: «no m’ho porteu més, em surt més car tractar-ho que el que en trec». • Això il·lustra com una política ambiental mal dissenyada pot fer retrocedir en lloc d’avançar. 6.3. Porta a porta, contenidors i marxa enrere • Es recorda que el nou model de recollida de residus a Girona volia anar cap a un porta a porta gairebé total. • Finalment, s’ha hagut de reintroduir contenidors de colors tancats amb targeta perquè el sistema no ha funcionat com s’esperava. • Es conclou que la planificació i la pedagogia han estat insuficients i que les marxes enrere generen encara més desconfiança ciutadana. 7. Canvis socials, consumisme i felicitat 7.1. De la sopa de menta a l’iPhone • Un tertulià exposa la seva experiència recent a Mèxic visitant famílies amb pocs recursos però sense gent dormint al carrer. • Això li recorda la seva infantesa humil a Catalunya: - Sopes senzilles, com sopa de menta amb pa sec. - Felicitat amb poc consum material. • Contrasta amb l’actualitat: - iPhones, PlayStations, vols barats, però milers de persones al carrer. - Sensació que hem perdut valors comunitaris i hem guanyat inseguretat i infelicitat. 7.2. La generació «Terra Lliure» i l’imaginari del viatge • Amb to provocador, s’atribueix part de la culpa del model actual a la generació de Terra Lliure, no en el sentit polític sinó cultural: - Va instaurar la idea que el normal és passar el cap de setmana a Londres. - Abans, la normalitat era pilota, carmanyola i camp. • Aquesta transformació de valors ha portat a: - Normalitzar el turisme massiu de cap de setmana. - Assumir com a dret adquirit una mobilitat ambientalment insostenible. 7.3. Evolució tecnològica i noves necessitats • Es fa memòria generacional: - De no tenir televisió, o només tele en blanc i negre, a tenir molts canals i pantalles. - De cases sense bany interior a habitatges plens de comoditats. • Es conclou que moltes de les nostres necessitats actuals són autoinduïdes i que la societat viu en una mena de col·lapse de saturació. 8. Política local: Girona, decisions difícils i responsabilitats 8.1. Condemnes milionàries a l’Ajuntament de Girona • Es recorda que l’Ajuntament ha estat condemnat a pagar 9,7 milions d’euros pels aparcaments i una altra condemna d’uns 9 milions per un altre afer. • Es planteja una pregunta molt directa: «Algú ha donat alguna explicació clara a la ciutadania?» • Es demana transparència i rendició de comptes: - En una empresa privada, si un error d’un empleat costés 9 milions, hi hauria conseqüències internes immediates. 8.2. Casos urbanístics: xalet rus i garatge de Can Forner • Es citen casos concrets: - Xalet rus i garatge de Can Forner com a operacions urbanístiques discutibles. - Es critica que s’hagin pagat quantitats importants a un propietari sense que la ciutat n’obtingui realment un retorn clar en equipaments públics. 8.3. Qui mana realment? Tècnics vs. polítics • Es planteja que molts alcaldes i regidors no manen realment: - Secretaris, interventors i cossos tècnics tenen un pes decisiu. - Moltes decisions no es prenen per por d’anar en contra d’informes tècnics. • Es reclama més valentia política per revisar estructures com: - Plantilles sobredimensionades. - Organitzacions poc eficients. 8.4. Líders que es fan enrere i manca de continuïtat • Es reflexiona sobre figures com Quim Nadal i altres alcaldes gironins: - Alguns van ser molt agosarats, potser massa segons els estàndards actuals. - Avui, amb les normes vigents, alguns podrien acabar a la presó per decisions semblants. • Es lamenta que persones amb fusta de lideratge evitin entrar en política o se’n retirin quan reben els primers atacs greus. 9. Cloenda de la tertúlia • La sessió ha anat derivant de tema en tema (fred, humor, immigració, medi ambient, política local, enquestes) en un fil conductor comú: - La necessitat de coherència, - La urgència de lideratge valent, - I la importància de reconstruir el vincle social entre ciutadania i institucions. • El conductor reconeix que s’han obert molts melons per a «cinc tertúlies» i que han quedat temes pendents com Repensem Girona o la gestió del fred i la pobresa energètica (48 noves places, a banda de les de la Sopa). • Es tanca amb el compromís de reprendre aquests temes en futures tertúlies. Interlocutors principals • Jordi (conductor / moderador de la tertúlia) • Xavier Serra • Assumpció Puig • Josep Campmajor Tags politica catalana, desafecció política, Aliança Catalana, extrema dreta, CEO, CIS, Girona, Ajuntament de Girona, lideratge polític, medi ambient, canvi climàtic, ZBE, reciclatge, residus, vidre, aeroports, AENA, transport públic, tren, turisme, consumisme, desigualtat social, persones sense llar, immigració, cohesió social, educació, memòria històrica, noms de carrers, enquestes, percepció, humor, pallassos, Mostar, guerra de Bòsnia, activisme social, classe mitjana Seccions amb temps [NOTA: Els temps són aproximats i es basen en els segons indicats a la transcripció.] 1. Introducció, fred i humor Inici: 30 Final: 212 Títol: Fred, percepció i el valor del pallasso Resum: Conversa distesa sobre el fred, la manera diferent com el nota cadascú i l’ús del mot «pallasso» com a insult. Es reivindica l’ofici del pallasso com a activitat que només aporta coses positives: fa riure, alleuja i genera felicitat. 2. Pallassos sense Fronteres i la guerra de Bòsnia Inici: 212 Final: 320 Títol: Un pallasso a Mostar: humor en temps de guerra Resum: Es relata l’experiència d’un pallasso que va actuar amb Pallassos sense Fronteres a Mostar durant la guerra de Bòsnia. Anys després, una antiga nena refugiada, ara alcaldessa de Mostar, li agraeix haver-li «salvat la vida» amb el riure. Es reflexiona sobre el riure com a medicina emocional. 3. Malestar general i pujada de l’extrema dreta Inici: 377 Final: 529 Títol: Crisi de confiança i ascens d’Aliança Catalana Resum: Es descriu un clima de descontentament general a la ciutat, al país i al món. Es parla de les enquestes del CEO i del CIS, es qüestiona la seva fiabilitat però es reconeix la coherència de la pujada d’Aliança Catalana amb el que ja es veu al carrer. 4. Desafecció, il·lusió col·lectiva i individualisme Inici: 529 Final: 683 Títol: Com recuperar la il·lusió col·lectiva? Resum: Es planteja la dificultat per revertir la desafecció ciutadana. Es destaca l’augment de l’individualisme i la pèrdua de la idea de «som societat». Es pregunta com tornar a il·lusionar la gent perquè se senti part d’una comunitat que avança junts davant reptes com el canvi climàtic. 5. Crítica als polítics i responsabilitat dels governants Inici: 683 Final: 807 Títol: Polítics que enganyen i activisme social Resum: Es critica la classe política per la seva capacitat de defensar una idea i la contrària, i per atacar la crítica legítima. Es reivindica la feina de molta gent en l’activisme social, sovint rebent crítiques gratuïtes. Es defensa que els governants han de recuperar la confiança amb fets i no només paraules. 6. Immigració, persones al carrer i coherència moral Inici: 807 Final: 931 Títol: Dormir al carrer: qui n’és responsable? Resum: A partir d’una escena de tres persones dormint al carrer Nou, es fa una analogia: ningú faria fora un familiar per acollir un desconegut; tanmateix, la ciutat permet que hi hagi gent al carrer. Es defensa que aquesta és una responsabilitat ineludible dels governants, que han de trobar alternatives dignes. 7. Hipocresia, discurs social i extremismes Inici: 931 Final: 1013 Títol: Entre el discurs social i la hipocresia pràctica Resum: Es denuncia que qui fa reflexions sobre límits de l’acollida és ràpidament titllat «de dretes», malgrat tenir conviccions socials fortes. Es posa l’accent en la hipocresia d’una societat que verbalment és solidària però que rarament comparteix casa, menjar o sou amb qui ho necessita. 8. Societat polaritzada, educació i memòria històrica Inici: 1013 Final: 1205 Títol: De plans educatius a noms de places: una societat polaritzada Resum: Es parla de la inestabilitat dels plans d’educació i de la batalla pels noms de carrers i places com a símptoma de fractura ideològica. Es compara la situació espanyola, encara marcada pel conflicte «rojos y azules», i es suggereix que no s’ha volgut una veritable reconciliació. Es proposen noms neutres per carrers per evitar guerres simbòliques. 9. Enquestes com a eina d’inducció i mediocritat política Inici: 1253 Final: 1465 Títol: Enquestes que creen realitat i polítics mediocres Resum: Un tertulià defensa que creu en les enquestes perquè són inductores de tendència. Es debat com condicionen la percepció ciutadana. S’assenyala la mediocritat intel·lectual creixent dels representants polítics i la fugida de persones preparades del món de la política, cansades de rebre atacs des del primer moment. 10. Obligació de lideratge i corresponsabilitat ciutadana Inici: 1465 Final: 1602 Títol: Lideratge polític i ciutadania còmplice Resum: Es planteja que els polítics tenen l’obligació de liderar, però la ciutadania també té la responsabilitat de no acceptar la mediocritat. Quan es qüestiona aquesta mediocritat, sovint s’acusa qui critica de «buscar problemes». Es reclama canviar la cultura de culpar sempre els altres i assumir més autocrítica col·lectiva. 11. Classes mitjanes, precarietat i voluntariat Inici: 1912 Final: 2152 Títol: Desaparició de la classe mitjana i valors comunitaris Resum: Es comenta la primarització de la societat: rics més rics, pobres més pobres i una classe mitjana afeblida. A partir d’experiències a Mèxic i records d’infantesa, es contrasta una època amb menys recursos però molta solidaritat amb l’actualitat de consumisme, PlayStations i persones sense sostre. Es lamenta la pèrdua de valors com la senzillesa i la vida comunitària. 12. Canvi climàtic, mobilitat i turisme de cap de setmana Inici: 2171 Final: 2584 Títol: Volar a Londres o agafar el tren? Dilemes del canvi climàtic Resum: Es critica el model de turisme de cap de setmana (mercats de Nadal, escapades constants) com a insostenible. Es posa l’exemple d’un viatge a Holanda: el tren és molt més car que l’avió, fet que desincentiva opcions més verdes. Es discuteix la responsabilitat individual vs. estructural i es debat sobre la ZBE, amb acusacions de demagògia quan es caricaturitza la mesura com un impediment per portar gent al metge, recordant que hi ha excepcions i períodes d’adaptació. 13. Aeroports, AENA i coherència de les polítiques públiques Inici: 2584 Final: 2832 Títol: Massa aeroports i poca competència real Resum: Es compara la xarxa d’aeroports espanyols amb altres països europeus, criticant-ne l’excessiva densitat i la gestió centralitzada d’AENA. Es recorda un intent de treure l’aeroport de Girona de la xarxa estatal i com estudis elaborats localment van ser capitalitzats per una consultora externa. Es denuncia la manca de coherència entre el discurs de competència i la realitat de monopolització. 14. Reciclatge, fracàs del model de recollida i vidre Inici: 2832 Final: 2976 Títol: Quan reciclar es fa malament: el cas del vidre a Girona Resum: Es detalla el fracàs del nou model de recollida de vidre a Girona: canvis en el sistema que han fet augmentar els impropis i han fet inviable el reciclatge. L’empresa de tractament deixa d’acceptar el vidre per cost excessiu. Es constata que el model inicial de nova recollida de residus no ha funcionat i s’ha hagut de fer marxa enrere, fet que erosiona la confiança en les polítiques ambientals. 15. Condemnes milionàries, Ajuntament i manca d’explicacions Inici: 2976 Final: 3113 Títol: 9,7 milions d’euros i cap explicació clara Resum: Es parla de les condemnes judicials que obliguen l’Ajuntament de Girona a pagar quantitats milionàries (aparcaments i altres casos). Es critica la falta d’explicacions transparents a la ciutadania. Es recorden altres casos urbanístics controvertits (xalet rus, garatge de Can Forner) i es qüestiona la racionalitat d’alguns pagaments a propietaris privats. 16. Valentia política, funcionaris i estructura municipal Inici: 3113 Final: 3250 Títol: Qui s’atreveix a tocar l’estructura de l’Ajuntament? Resum: Es cita un article de Mercè Garcia sobre la manca de valentia en la política actual. Es posa l’exemple hipotètic d’un informe que digui que sobren 400 funcionaris i la inacció política conseqüent. Es discuteix sobre el pes del secretari municipal i la dificultat dels polítics per anar contra determinats informes tècnics. Es reclama una mirada de llarg termini i la disposició a prendre mesures encara que puguin costar eleccions. 17. Tancament i temes pendents Inici: 3250 Final: 3293 Títol: Cloenda: temes oberts per a futures tertúlies Resum: El conductor reconeix que s’han tocat molts temes amb intensitat i que n’han quedat d’altres pendents, com Repensem Girona o el dispositiu de places per a persones sense llar davant el fred. Es tanca la tertúlia agraint la participació i deixant la porta oberta a continuar el debat en pròximes emissions. Aquest resum recull els eixos principals del programa i ofereix una visió estructurada dels temes tractats, amb èmfasi en la desafecció política, la coherència de les polítiques públiques i la necessitat de lideratge i responsabilitat compartida entre institucions i ciutadania.
