La tertúlia de Girona FM

Resum general

En aquest episodi de La tertúlia de Girona FM, els participants conversen, a partir d’anècdotes quotidianes, sobre desafecció política, lideratge públic, cohesió social i polítiques ambientals, tot lligant-ho amb la realitat de Girona i el país.

La conversa arrenca amb un to lleuger parlant del fred, l’humor i el paper positiu dels pallassos en contextos de guerra, però ràpidament deriva en una reflexió profunda sobre:

• La crisi de confiança en la política i les institucions
• La pujada de l’extrema dreta i el fenomen d’Aliança Catalana
• La percepció vs. realitat en política i enquestes (CEO, CIS)
• La responsabilitat dels governants i el lideratge valent que falta
• La coherència de les polítiques públiques, especialment en reciclatge, ZBE i transport
• La pèrdua de valors comunitaris i el consumisme

Malgrat el to crític, es reivindica la necessitat de reconstruir el vincle social, assumir responsabilitats individuals i exigir més ambició i coherència als responsables polítics.

1. Fred, humor i el valor dels pallassos

1.1. El fred com a excusa per començar

• Els tertulians parlen de la fredor del matí a Girona i de com cadascú la percep de manera diferent.
• Serveix per introduir la idea de les percepcions subjectives: el que per a un és fred insuportable, per a un altre és perfectament suportable.

1.2. «Pallasso» com a insult vs. professió digna

• Es comenta com la paraula «pallasso» s’utilitza sovint amb connotació negativa, tot i que la feina del pallasso és fer feliç i fer riure la gent.
• Es reivindica que l’ofici és profundament positiu i no hauria de servir per menysprear ningú.

1.3. Anècdota a Bòsnia: l’humor que salva vides

«Em va salvar la vida, perquè no tenia ganes de viure.»

• Es relata la història d’un pallasso que, amb Pallassos sense Fronteres i la companyia del Tortell Poltrona, va actuar a Mostar en plena guerra de Bòsnia.
• Anys després, en una fira de teatre i circ a Tàrrega, una dona el reconeix virtualment: de nena, refugiada i sense saber si els seus pares vivien, diu que aquell moment de riure li va canviar radicalment la vida.
• Ara és alcaldessa de Mostar: exemple extrem del poder terapèutic de l’humor en contextos de trauma.

2. Desafecció política i pujada de l’extrema dreta

2.1. Sensació global de crisi i malestar

• Es descriu una sensació general de desgast i fractura social:

- Malestar a escala local (ciutat), nacional (país), estatal i fins i tot mundial. - Es parla que «alguna cosa s’està esqueixant» i podria acabar trencant-se.

• Context de Nadal, encesa de llums a Girona, però sense la il·lusió d’altres anys.

2.2. Enquestes, CEO, CIS i Aliança Catalana

• S’analitzen les enquestes (CEO, CIS):

- Es posa en dubte la fiabilitat de la «cuina» de les enquestes. - Es remarca que la pujada d’Aliança Catalana no sorprèn: ja es percebia al carrer, al mercat, a les converses quotidianes.

• Es recorda que Ciudadanos va ser la primera força el 2017 i ara ha desaparegut, mostrant la volatilitat del mapa polític.

2.3. Enquestes com a eines d’inducció

• Un tertulià defensa que sí es creu les enquestes, però sobretot com a eines inductores:

- No només reflecteixen, sinó que creïn percepcions i marquen quin és el “cavall guanyador”. - El CEO hauria fet «una feina molt bona per algú», generant discurs favorable a determinats actors.

• Es vincula això amb el concepte de percepció condicionada: si tothom va abrigat, tu acabes tenint fred encara que l’aire no hagi canviat.

2.4. El cas Aliança Catalana i el discurs demagògic

• S’explica per què Aliança Catalana arrela:

- Hi ha la idea que «aquesta noia parla clar» i «diu el que la gent pensa». - S’assenyala que el seu discurs és demagògic, però que està ben empaquetat i sembla intel·ligent.

• Es critica que no té al davant interlocutors amb nivell intel·lectual i discursiu suficient per rebatre-la en condicions.
• Es parla d’una mediocritat creixent en la classe política catalana (diputats, regidors…), que fa difícil contraposar alternatives sòlides.

3. Desconfiança, responsabilitat i cohesió social

3.1. Desafecció ciutadana i individualisme

• Es detecta una gran desafecció envers la política:

- La gent se sent enganyada i respon «des dels budells». - Creix l’individualisme: «el meu pati, el meu tros de vorera», i es perd la idea de projecte col·lectiu.

• Pregunta clau:

Com es refà la il·lusió perquè la gent torni a sentir que forma part d’una societat i d’un projecte compartit?

3.2. Responsabilitat dels polítics vs. responsabilitat ciutadana

• Es remarca que els polítics menteixen sovint, poden defensar una idea i la contrària en la mateixa frase.
• Es critica la hipocresia de bona part del discurs progressista o social:

- Molts defensen l’acollida i la solidaritat, però pocs tenen algú acollit a casa o comparteixen el sou amb el veí que no arriba a final de mes.

«On és tota aquesta hipocresia? On volem arribar?»

• Alhora, s’assenyala que no podem culpar sempre “els altres”:

- La societat també té part de responsabilitat en acceptar la mediocritat i no implicar-se. - Sovint, quan algú es posa en política o activisme, és castigat pel propi sistema de partits.

3.3. Immigració, carrer i responsabilitat institucional

• Es posa un exemple molt concret a Girona (carrer Nou): haver de passar per sobre de persones dormint al carrer per entrar al despatx.
• Es planteja una reflexió dura però clara:

«Faries fora el teu fill o la teva mare de casa per acollir-me a mi?» «No.» «Doncs això és el que estem fent com a ciutat quan permetem que gent dormi al carrer.»

• Es defensa que no pot recaure en els particulars la responsabilitat d’arreglar-ho tot:

- És obligació dels governants trobar solucions estructurals.

3.4. Lideratge i valentia política

• Es posa molt èmfasi en què els polítics tenen obligació de lideratge:

- No n’hi ha prou a gestionar; cal marcar rumb, assumir riscos i donar la cara. - Es critica la manca de gosadia i coratge per tocar temes «intocables» (organització d’ajuntaments, plantilles, privilegis institucionals…).

«Si un informe diu que sobren 400 funcionaris, fes alguna cosa. No cal acomiadar-los tots, però fes un pla seriós.»

• Es recorda que votar algú per “blindar-lo” i perquè “no se la jugui” és contradictori amb la necessitat de lideratge fort.

4. Percepcions, educació i memòria històrica

4.1. El perill de viure només de percepcions

• Es compara la percepció de velocitat (120 km/h) o de fred entre persones per il·lustrar com les percepcions són relatives.
• Es denuncia que la política actual es basa sovint en gestionar percepcions, no en resoldre problemes reals.

4.2. Educació i canvis de rumb constants

• Es critica que en l’àmbit educatiu s’hagin canviat els plans d’estudi múltiples vegades en poques dècades.
• També es qüestiona la guerra pels noms de carrers i places:

- Canvis constants en funció de qui governa. - Es proposa, irònicament, posar noms neutres: carrer de la Rosa, del Núvol Blau, 1, 2, 3… per evitar conflictes ideològics.

4.3. Polarització Espanya–Catalunya vs. conflicte intern

• Es comenta que a Espanya es veu sovint el problema com un conflicte amb Catalunya, però es defensa que el problema real és intern:

- Fractura entre «rojos y azules» que ve de la Guerra Civil i el franquisme. - No hi ha hagut un veritable procés de reconciliació i reparació.

«Contra Franco se vivía mejor» — com a crítica a la comoditat de viure sempre “a la contra” en lloc de construir.

5. Medi ambient, ZBE, aeroports i coherència

5.1. Canvi climàtic i renúncies personals

• Es vincula el model de consum i mobilitat amb el canvi climàtic:

- Cap de setmana a Londres com a normalitat assumida. - Proliferació de vols de curta estada (mercats de Nadal, escapades de 3 dies…).

• Es diu obertament:

«Cada un de nosaltres hem de pensar a què estem disposats a renunciar.»

• Es posa l’exemple d’un viatge a Holanda:

- Amb tren: 5 vegades més car que amb avió i menys pràctic. - Això mostra que el sistema no incentiva el transport més verd.

5.2. ZBE (Zona de Baixes Emissions) i demagògia

• S’introdueix la ZBE com a exemple de política ambiental urbana:

- Un tertulià fa servir l’argument del senyor que no pot portar un familiar al metge per culpa de la ZBE. - Un altre replica que això és demagògia, perquè:

• Les ZBE preveuen excepcions i períodes d’adaptació.
• L’objectiu és reduir contaminació sense impedir la vida quotidiana.

• Es denuncia la incoherència de permetre desenes d’avions diaris mentre es carreguen sobre el ciutadà restriccions puntuals:

«No podem posar totes les dificultats a qui entra a Girona amb cotxe vell mentre aterren 73 avions al dia.»

5.3. Aeroports i competència

• Es qüestiona l’estructura d’aeroports a l’Estat espanyol:

- Molts aeroports gestionats per una sola entitat (AENA). - Es compara amb Alemanya, França, Regne Unit: models diferents, més planificats i coherents.

• Es recorda un intent d’independitzar l’aeroport de Girona de la xarxa AENA, amb estudis econòmics que després va capitalitzar una consultora de Barcelona.
• Es denuncia la contradicció entre el discurs oficial de competència i la realitat de monopolis de gestió.

6. Reciclatge, residus i fracàs de polítiques locals

6.1. Reciclatge: bona intenció, mala implementació

• Es parteix de la idea que reciclar és necessari i lògic, i molts ciutadans ho comparteixen.
• Però s’assenyala que l’Ajuntament (en general, els governs) té l’obligació de posar els mitjans adequats:

- Si no es donen contenidors, logística i informació adequades, el sistema es trenca.

6.2. El cas del vidre a Girona

• Es pregunta què ha passat amb el reciclatge de vidre a Girona.
• Explicació tècnica aportada a la tertúlia:

- Abans: contenidors verds oberts i un percentatge de reciclatge molt alt. - Canvi: pas a recollida de vidre amb contenidors tancats i menys freqüència, sovint només un dia a la setmana. - Conseqüència: augment d’impropis (residus barrejats) dins la fracció vidre → no es pot reciclar en condicions. - L’empresa de reciclatge acaba dient: «no m’ho porteu més, em surt més car tractar-ho que el que en trec».

• Això il·lustra com una política ambiental mal dissenyada pot fer retrocedir en lloc d’avançar.

6.3. Porta a porta, contenidors i marxa enrere

• Es recorda que el nou model de recollida de residus a Girona volia anar cap a un porta a porta gairebé total.
• Finalment, s’ha hagut de reintroduir contenidors de colors tancats amb targeta perquè el sistema no ha funcionat com s’esperava.
• Es conclou que la planificació i la pedagogia han estat insuficients i que les marxes enrere generen encara més desconfiança ciutadana.

7. Canvis socials, consumisme i felicitat

7.1. De la sopa de menta a l’iPhone

• Un tertulià exposa la seva experiència recent a Mèxic visitant famílies amb pocs recursos però sense gent dormint al carrer.
• Això li recorda la seva infantesa humil a Catalunya:

- Sopes senzilles, com sopa de menta amb pa sec. - Felicitat amb poc consum material.

• Contrasta amb l’actualitat:

- iPhones, PlayStations, vols barats, però milers de persones al carrer. - Sensació que hem perdut valors comunitaris i hem guanyat inseguretat i infelicitat.

7.2. La generació «Terra Lliure» i l’imaginari del viatge

• Amb to provocador, s’atribueix part de la culpa del model actual a la generació de Terra Lliure, no en el sentit polític sinó cultural:

- Va instaurar la idea que el normal és passar el cap de setmana a Londres. - Abans, la normalitat era pilota, carmanyola i camp.

• Aquesta transformació de valors ha portat a:

- Normalitzar el turisme massiu de cap de setmana. - Assumir com a dret adquirit una mobilitat ambientalment insostenible.

7.3. Evolució tecnològica i noves necessitats

• Es fa memòria generacional:

- De no tenir televisió, o només tele en blanc i negre, a tenir molts canals i pantalles. - De cases sense bany interior a habitatges plens de comoditats.

• Es conclou que moltes de les nostres necessitats actuals són autoinduïdes i que la societat viu en una mena de col·lapse de saturació.

8. Política local: Girona, decisions difícils i responsabilitats

8.1. Condemnes milionàries a l’Ajuntament de Girona

• Es recorda que l’Ajuntament ha estat condemnat a pagar 9,7 milions d’euros pels aparcaments i una altra condemna d’uns 9 milions per un altre afer.
• Es planteja una pregunta molt directa:

«Algú ha donat alguna explicació clara a la ciutadania?»

• Es demana transparència i rendició de comptes:

- En una empresa privada, si un error d’un empleat costés 9 milions, hi hauria conseqüències internes immediates.

8.2. Casos urbanístics: xalet rus i garatge de Can Forner

• Es citen casos concrets:

- Xalet rus i garatge de Can Forner com a operacions urbanístiques discutibles. - Es critica que s’hagin pagat quantitats importants a un propietari sense que la ciutat n’obtingui realment un retorn clar en equipaments públics.

8.3. Qui mana realment? Tècnics vs. polítics

• Es planteja que molts alcaldes i regidors no manen realment:

- Secretaris, interventors i cossos tècnics tenen un pes decisiu. - Moltes decisions no es prenen per por d’anar en contra d’informes tècnics.

• Es reclama més valentia política per revisar estructures com:

- Plantilles sobredimensionades. - Organitzacions poc eficients.

8.4. Líders que es fan enrere i manca de continuïtat

• Es reflexiona sobre figures com Quim Nadal i altres alcaldes gironins:

- Alguns van ser molt agosarats, potser massa segons els estàndards actuals. - Avui, amb les normes vigents, alguns podrien acabar a la presó per decisions semblants.

• Es lamenta que persones amb fusta de lideratge evitin entrar en política o se’n retirin quan reben els primers atacs greus.

9. Cloenda de la tertúlia

• La sessió ha anat derivant de tema en tema (fred, humor, immigració, medi ambient, política local, enquestes) en un fil conductor comú:

- La necessitat de coherència, - La urgència de lideratge valent, - I la importància de reconstruir el vincle social entre ciutadania i institucions.

• El conductor reconeix que s’han obert molts melons per a «cinc tertúlies» i que han quedat temes pendents com Repensem Girona o la gestió del fred i la pobresa energètica (48 noves places, a banda de les de la Sopa).
• Es tanca amb el compromís de reprendre aquests temes en futures tertúlies.

Interlocutors principals

• Jordi (conductor / moderador de la tertúlia)
• Xavier Serra
• Assumpció Puig
• Josep Campmajor

Tags

politica catalana, desafecció política, Aliança Catalana, extrema dreta, CEO, CIS, Girona, Ajuntament de Girona, lideratge polític, medi ambient, canvi climàtic, ZBE, reciclatge, residus, vidre, aeroports, AENA, transport públic, tren, turisme, consumisme, desigualtat social, persones sense llar, immigració, cohesió social, educació, memòria històrica, noms de carrers, enquestes, percepció, humor, pallassos, Mostar, guerra de Bòsnia, activisme social, classe mitjana

Seccions amb temps

[NOTA: Els temps són aproximats i es basen en els segons indicats a la transcripció.]

1. Introducció, fred i humor

• Inici: 30
• Final: 212
• Títol: Fred, percepció i el valor del pallasso
• Resum: Conversa distesa sobre el fred, la manera diferent com el nota cadascú i l’ús del mot «pallasso» com a insult. Es reivindica l’ofici del pallasso com a activitat que només aporta coses positives: fa riure, alleuja i genera felicitat.

2. Pallassos sense Fronteres i la guerra de Bòsnia

• Inici: 212
• Final: 320
• Títol: Un pallasso a Mostar: humor en temps de guerra
• Resum: Es relata l’experiència d’un pallasso que va actuar amb Pallassos sense Fronteres a Mostar durant la guerra de Bòsnia. Anys després, una antiga nena refugiada, ara alcaldessa de Mostar, li agraeix haver-li «salvat la vida» amb el riure. Es reflexiona sobre el riure com a medicina emocional.

3. Malestar general i pujada de l’extrema dreta

• Inici: 377
• Final: 529
• Títol: Crisi de confiança i ascens d’Aliança Catalana
• Resum: Es descriu un clima de descontentament general a la ciutat, al país i al món. Es parla de les enquestes del CEO i del CIS, es qüestiona la seva fiabilitat però es reconeix la coherència de la pujada d’Aliança Catalana amb el que ja es veu al carrer.

4. Desafecció, il·lusió col·lectiva i individualisme

• Inici: 529
• Final: 683
• Títol: Com recuperar la il·lusió col·lectiva?
• Resum: Es planteja la dificultat per revertir la desafecció ciutadana. Es destaca l’augment de l’individualisme i la pèrdua de la idea de «som societat». Es pregunta com tornar a il·lusionar la gent perquè se senti part d’una comunitat que avança junts davant reptes com el canvi climàtic.

5. Crítica als polítics i responsabilitat dels governants

• Inici: 683
• Final: 807
• Títol: Polítics que enganyen i activisme social
• Resum: Es critica la classe política per la seva capacitat de defensar una idea i la contrària, i per atacar la crítica legítima. Es reivindica la feina de molta gent en l’activisme social, sovint rebent crítiques gratuïtes. Es defensa que els governants han de recuperar la confiança amb fets i no només paraules.

6. Immigració, persones al carrer i coherència moral

• Inici: 807
• Final: 931
• Títol: Dormir al carrer: qui n’és responsable?
• Resum: A partir d’una escena de tres persones dormint al carrer Nou, es fa una analogia: ningú faria fora un familiar per acollir un desconegut; tanmateix, la ciutat permet que hi hagi gent al carrer. Es defensa que aquesta és una responsabilitat ineludible dels governants, que han de trobar alternatives dignes.

7. Hipocresia, discurs social i extremismes

• Inici: 931
• Final: 1013
• Títol: Entre el discurs social i la hipocresia pràctica
• Resum: Es denuncia que qui fa reflexions sobre límits de l’acollida és ràpidament titllat «de dretes», malgrat tenir conviccions socials fortes. Es posa l’accent en la hipocresia d’una societat que verbalment és solidària però que rarament comparteix casa, menjar o sou amb qui ho necessita.

8. Societat polaritzada, educació i memòria històrica

• Inici: 1013
• Final: 1205
• Títol: De plans educatius a noms de places: una societat polaritzada
• Resum: Es parla de la inestabilitat dels plans d’educació i de la batalla pels noms de carrers i places com a símptoma de fractura ideològica. Es compara la situació espanyola, encara marcada pel conflicte «rojos y azules», i es suggereix que no s’ha volgut una veritable reconciliació. Es proposen noms neutres per carrers per evitar guerres simbòliques.

9. Enquestes com a eina d’inducció i mediocritat política

• Inici: 1253
• Final: 1465
• Títol: Enquestes que creen realitat i polítics mediocres
• Resum: Un tertulià defensa que creu en les enquestes perquè són inductores de tendència. Es debat com condicionen la percepció ciutadana. S’assenyala la mediocritat intel·lectual creixent dels representants polítics i la fugida de persones preparades del món de la política, cansades de rebre atacs des del primer moment.

10. Obligació de lideratge i corresponsabilitat ciutadana

• Inici: 1465
• Final: 1602
• Títol: Lideratge polític i ciutadania còmplice
• Resum: Es planteja que els polítics tenen l’obligació de liderar, però la ciutadania també té la responsabilitat de no acceptar la mediocritat. Quan es qüestiona aquesta mediocritat, sovint s’acusa qui critica de «buscar problemes». Es reclama canviar la cultura de culpar sempre els altres i assumir més autocrítica col·lectiva.

11. Classes mitjanes, precarietat i voluntariat

• Inici: 1912
• Final: 2152
• Títol: Desaparició de la classe mitjana i valors comunitaris
• Resum: Es comenta la primarització de la societat: rics més rics, pobres més pobres i una classe mitjana afeblida. A partir d’experiències a Mèxic i records d’infantesa, es contrasta una època amb menys recursos però molta solidaritat amb l’actualitat de consumisme, PlayStations i persones sense sostre. Es lamenta la pèrdua de valors com la senzillesa i la vida comunitària.

12. Canvi climàtic, mobilitat i turisme de cap de setmana

• Inici: 2171
• Final: 2584
• Títol: Volar a Londres o agafar el tren? Dilemes del canvi climàtic
• Resum: Es critica el model de turisme de cap de setmana (mercats de Nadal, escapades constants) com a insostenible. Es posa l’exemple d’un viatge a Holanda: el tren és molt més car que l’avió, fet que desincentiva opcions més verdes. Es discuteix la responsabilitat individual vs. estructural i es debat sobre la ZBE, amb acusacions de demagògia quan es caricaturitza la mesura com un impediment per portar gent al metge, recordant que hi ha excepcions i períodes d’adaptació.

13. Aeroports, AENA i coherència de les polítiques públiques

• Inici: 2584
• Final: 2832
• Títol: Massa aeroports i poca competència real
• Resum: Es compara la xarxa d’aeroports espanyols amb altres països europeus, criticant-ne l’excessiva densitat i la gestió centralitzada d’AENA. Es recorda un intent de treure l’aeroport de Girona de la xarxa estatal i com estudis elaborats localment van ser capitalitzats per una consultora externa. Es denuncia la manca de coherència entre el discurs de competència i la realitat de monopolització.

14. Reciclatge, fracàs del model de recollida i vidre

• Inici: 2832
• Final: 2976
• Títol: Quan reciclar es fa malament: el cas del vidre a Girona
• Resum: Es detalla el fracàs del nou model de recollida de vidre a Girona: canvis en el sistema que han fet augmentar els impropis i han fet inviable el reciclatge. L’empresa de tractament deixa d’acceptar el vidre per cost excessiu. Es constata que el model inicial de nova recollida de residus no ha funcionat i s’ha hagut de fer marxa enrere, fet que erosiona la confiança en les polítiques ambientals.

15. Condemnes milionàries, Ajuntament i manca d’explicacions

• Inici: 2976
• Final: 3113
• Títol: 9,7 milions d’euros i cap explicació clara
• Resum: Es parla de les condemnes judicials que obliguen l’Ajuntament de Girona a pagar quantitats milionàries (aparcaments i altres casos). Es critica la falta d’explicacions transparents a la ciutadania. Es recorden altres casos urbanístics controvertits (xalet rus, garatge de Can Forner) i es qüestiona la racionalitat d’alguns pagaments a propietaris privats.

16. Valentia política, funcionaris i estructura municipal

• Inici: 3113
• Final: 3250
• Títol: Qui s’atreveix a tocar l’estructura de l’Ajuntament?
• Resum: Es cita un article de Mercè Garcia sobre la manca de valentia en la política actual. Es posa l’exemple hipotètic d’un informe que digui que sobren 400 funcionaris i la inacció política conseqüent. Es discuteix sobre el pes del secretari municipal i la dificultat dels polítics per anar contra determinats informes tècnics. Es reclama una mirada de llarg termini i la disposició a prendre mesures encara que puguin costar eleccions.

17. Tancament i temes pendents

• Inici: 3250
• Final: 3293
• Títol: Cloenda: temes oberts per a futures tertúlies
• Resum: El conductor reconeix que s’han tocat molts temes amb intensitat i que n’han quedat d’altres pendents, com Repensem Girona o el dispositiu de places per a persones sense llar davant el fred. Es tanca la tertúlia agraint la participació i deixant la porta oberta a continuar el debat en pròximes emissions.

Aquest resum recull els eixos principals del programa i ofereix una visió estructurada dels temes tractats, amb èmfasi en la desafecció política, la coherència de les polítiques públiques i la necessitat de lideratge i responsabilitat compartida entre institucions i ciutadania.