La tertúlia de Girona FM
Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau
Subscriu-te
La tertúlia de Girona FM
La Carme descriu el cansament de dirigir una associació de veïns: molta feina no remunerada, 24/7, poc cas dels polítics i veïns que només s’hi acosten per queixar-se. L’Oriol, que va ser directiu de l’Associació de Veïns del Barri Vell, confirma que és una tasca sacrificada: gratificant però sovint et converteixes en “l’ase dels cops” i simple transmissor entre veïns i administració. L’Albert explica que no ha estat en associacions de veïns però sí que fa molt voluntariat per la llengua (parelles lingüístiques, converses en català a escoles).
Es refusa la idea que la societat sigui totalment individualista: hi ha molt voluntariat a l’esport base, casals d’avis, àmbit sanitari i social. Es recorda que sovint no se’ls agraeix prou. La Carme destaca iniciatives com Pedalem pel Català, organitzat per múltiples entitats (associacions de veïns i per la llengua) amb sortida de La Copa i parades a Salt, Santa Eugènia i Sant Narcís. Explica com costa mobilitzar gent diversa però alhora s’aconsegueixen col·laboracions importants, com la de l’Escola Ágora i la seva directora.
La Carme descriu la gran quantitat d’activitats que organitzen a Sant Narcís (arribada del tió, barbacoes, actes de Nadal) però lamenta la baixada de participació: abans movien masses i ara costa omplir. Es planteja si val la pena mobilitzar molta gent per activitats amb pocs assistents. Es debat el relleu generacional: la junta actual és gran i els joves tenen altres prioritats i una visió diferent de la festa major. Cohesionar interessos de joves, gent gran i famílies amb infants és complex i genera tensions internes.
S’introdueix la crisi de la pesta porcina africana als senglars. L’Oriol analitza l’impacte econòmic potencial: Girona exporta uns 1.500 M€ l’any en carn de porc, més d’un terç a països fora de la UE, mercats ara bloquejats. La producció no es pot aturar de cop, la “roda” continua i cal redistribuir o emmagatzemar carn, amb efectes sobre preus i marges. Tot i els grans avenços en bioseguretat a les granges respecte fa 30 anys, si el virus entra a una granja seria molt greu: sacrifici massiu, aturades productives i nova pressió econòmica sobre el sector.
Es denuncia que feia anys que pagesos avisaven del risc de pesta porcina per excés de senglars. S’han fet poques actuacions preventives i quan es reacciona ja és tard. Es comenten exemples de senglars a les Deveses de Salt destrossant horts i marges del carril bici. Es plantegen batudes controlades (tancant espais com les Deveses) per reduir la cabana. Es recorden altres episodis, com la llengua blava al bestiar boví, on es va reaccionar tard per restriccions europees a la vacunació. Es remarca que, tot i que el virus no afecta humans, les persones poden transportar-lo amb la sola de les sabates, i es critica la gent que ignora tancaments com els del Parc de Collserola.
S’analitza la disminució del nombre i el rejoveniment dels caçadors (col·lectiu envellit), mentre la població de senglars augmenta per l’elevat nombre de cries per femella i per la barreja amb porc domèstic. Es constata el desequilibri: menys caçadors, més fauna (senglars, cabirols, conills). Es critica que la societat “criminalitza” la caça però necessita els caçadors per corregir excés de població. L’Albert defensa recuperar un cert equilibri, i apunta que l’arribada del llop pot ser positiva com a regulador natural, tot i l’impacte sobre ramats, que l’administració ha de compensar. Es compara la reacció a la pesta porcina (protocols preventius millor preparats) amb la gestió de la dermatosi bovina, on hi va haver manca de previsió i vacunes. Es destaca el projecte d’IPRE per desenvolupar una vacuna contra la pesta porcina africana en el marc d’un consorci europeu.
La conversa gira cap al Nadal. L’Oriol admet que li fa mandra la part més ritual i decorativa, però valora retrobar-se amb la família. La Carme i l’Albert expliquen com viuen les festes: fer el pessebre (tradicionalment el dia de la Puríssima), arbres de Nadal, pastorets, quines i altres activitats de barri. Es debat sobre la massificació i el consumisme a l’Espai Gironès (cues inmenses per Black Friday) i l’ús de llums per atraure compradors. A Sant Narcís, els veïns es queixen perquè les llums de la plaça s’encenen més tard que al centre, cosa que porta la Carme a escriure a l’alcaldessa Gemma Geis. S’explica també com al barri s’organitzen missas, sardanes, quines, campanades i altres actes que barregen religió i cultura i reforcen la cohesió veïnal.
S’aprofundeix en el debat sobre el sentit cultural del Nadal. L’Albert defensa les festes de Nadal com a tradició cultural compartida, amb component religiós opcional, i critica canvis de nom com dir-ne “festes d’hivern” o inventar la “tiona”. La Carme explica que com a presidenta d’associació s’ha negat a eliminar la missa de festa major o les sardanes sortint de missa, perquè considera que seria carregar-se tradicions arrelades. Es reconeix que tothom té dret a no participar en actes religiosos, però es rebutja l’esborrament del vocabulari i els rituals heretats. Es parla també de com es mantenen històries familiars (buscar molsa, fer pessebres grans, recordar episodis amb avis i parents) com a part del llegat intergeneracional.
La Carme explica que celebra 50 anys de casada amb un viatge familiar a Carcassona, i reflexiona sobre la importància de crear “històries” perquè els nets recordin com eren els Nadals, el tio que molestava, el cunyat pesat, etc. Ella i l’Albert rememoren com anaven de petits a buscar molsa i branques als boscos, o com el pare feia grans pessebres a casa. Es compara aquella època, sense grans centres comercials, amb l’actual, més consumista. L’Albert detalla el seu pessebre actual, no excessivament gran però molt elaborat, amb moltes peces que ell mateix ha creat quan treballava de lleoner.
Es reflexiona sobre com llums i música de Nadal s’utilitzen com a eines de màrqueting per incentivar el consum. Es comenta que determinades músiques i ambients poden alterar el comportament, fent paral·lelismes amb estudis en granges de vaques (més producció de llet amb música clàssica). A centres comercials, en canvi, sol sonar música “xunga” que estressa persones com la Carme però agrada al públic jove. Es parla novament de com les llums, campanetes i nadales entren en el subconscient i creen un clima propici a comprar i sortir més al carrer.
La Carme introdueix la polèmica sobre la cavalcada de Reis i la presència (o no) de persones negres reals en lloc de gent pintada (Blackface). Es recorda la forta discussió d’un any anterior entre Xavier Serra (Manaies) i activistes de Cacau i Negritud, en què Serra defensava que feien tot el possible per incorporar persones racialitzades però tenien dificultats logístiques (feines precàries, canvis d’horari). La Carme ha sentit rumors que alguns participants negres volien cobrar, però admet que no coneix el detall. Es planteja que la cavalcada hauria d’estar més oberta a entitats veïnals i ciutadania en general. L’Oriol i l’Albert consideren legítim el debat sobre representació però critiquen la manera de protestar interrompent la cavalcada, perquè pot trencar la il·lusió de la mainada. Es relaten escenes molt emotives (un nen que es desperta en un hotel i veu el rei i el patge portant-li regals, el paper de la Carme com a “patge de la llum” fent cues més suportables) per subratllar que aquesta il·lusió és un valor a protegir mentre es busquen solucions inclusives.
En la part final, la Carme denuncia una situació d’inseguretat creixent a Sant Narcís: robatoris gairebé diaris, entrades a cases a través de patis, atracaments a gent gran i intents de furt com el del mòbil del seu marit. Molta gent no denuncia perquè creu que “no serveix de res”. Ella mateixa va demanar dades a Sílvia Aliu, tinenta d’alcaldia de Seguretat, però lamenta no haver rebut el llistat promès. L’Oriol explica que també ha patit robatoris (trencament de vidres del cotxe) i que el procés de denúncia és feixuc i desincentiva. Es valora positivament la feina de la Policia Municipal però es destaca la manca de recursos i de presència dissuasòria (abans hi havia patrulles i agents cívics; ara no). Es constata que els detinguts sovint queden lliures molt ràpidament. Es reflexiona sobre el creixement de Girona, que té més població real que la del padró i és un pol d’atracció per a persones sense llar, ja que concentra recursos i un centre específic de suport, fet que genera un cert efecte crida. L’Oriol conclou que Girona no és una ciutat globalment insegura però sí amb punts calents molt identificats. La tertúlia es tanca recordant que tots aquests temes –teixit social, crisi ramadera, tradicions de Nadal i seguretat– estan entrellaçats en la vida quotidiana de la ciutat.
Resum general
Episodi deLa tertúlia a Girona FM estructurat com una tertúlia coral on es barregen quatre grans blocs temàtics:
- Teixit veïnal i voluntariat (associacions de veïns, activitats de barri, voluntariat per la llengua).
- Crisi de la pesta porcina africana i excés de senglars, amb impacte econòmic i de gestió del medi.
- Nadal, tradicions i consum (pessebres, llums, pastorets, tió, debats sobre “festes d’hivern” i inclusió cultural).
- Inseguretat als barris de Girona, especialment a Sant Narcís, i manca de recursos policials.
La conversa combina experiència directa de barri (la Carme com a presidenta d’associació veïnal), anàlisi econòmica (Oriol Puig) i mirada periodística i cultural (Albert Requena), amb un to proper però crític sobre com es gestionen el territori, les tradicions i la seguretat a la ciutat.
1. Associacions de veïns i voluntariat
1.1. El desgast de fer barri
- Carme explica el cansament de molts dirigents veïnals:
- Feina no remunerada, 24/7, sovint ignorats pels polítics. - Els veïns només apareixen per queixar-se, i costa que la gent s’“arremangui” per treballar en positiu. - Els dirigents acaben sent vistos com una mena d’“alcaldessa del barri” i es converteixen en diana de totes les crítiques.
- L’Oriol confirma l’experiència des de l’Associació de Veïns del Barri Vell: feina molt sacrificada i poc reconeguda.
1.2. Voluntariat més enllà de les associacions
- L’Albert no ha estat en associacions de veïns, però fa voluntariat per la llengua (parelles lingüístiques, converses de català a escoles), mostrant que el treball comunitari adopta moltes formes.
- Es desmunta la idea que “ningú vol fer res pels altres”:
- Esport base ple de pares i mares que gestionen clubs. - Casals d’avis, entitats sanitàries, cura de gent gran, etc. - Reclamen més reconeixement a aquest voluntariat.
1.3. Exemple: Pedalem pel Català
- Es destaca la iniciativa Pedalem pel Català de la Xarxa pel Català de Girona i Salt:
- Sortida des de La Copa amb diverses entitats: associacions de veïns, entitats per la llengua i col·lectius diversos. - Ruta amb aturades a Salt, Santa Eugènia i Sant Narcís.
- La Carme explica l’organització a Sant Narcís:
- Moure “gent que ni es coneix” i d’edats diverses, gràcies al voluntariat. - Implicació de l’Escola Ágora i la seva directora. - Celebració que sigui un acte “només per la llengua”, sense instrumentalització política.
1.4. Relleu generacional i participació baixa
- Problema central: manca de relleu jove a les associacions de veïns.
- Activitats tradicionals (barbacoa, tió) cada cop menys participades. - Es qüestiona si val la pena mobilitzar molta gent per 10-15 assistents.
- Xoc de visions sobre la festa major:
- Joves (18-20 anys) amb interessos diferents. - El barri conté també gent gran i infants; cohesionar edats i sensibilitats és complicat.
2. Pesta porcina africana, senglars i ramaderia
2.1. Impacte econòmic sobre el sector porcí
- L’Oriol, com a especialista en economia, alerta que la pesta porcina africana pot ser una patacada econòmica tot i no afectar la salut humana:
- Girona exporta uns 1.500 milions d’euros anuals de carn de porc. - Més d’un terç d’aquestes exportacions van fora de la UE i ara estan bloquejades. - La producció no es pot aturar: s’haurà de redistribuir o emmagatzemar la carn, generant colls d’ampolla.
- Diferència amb fa 30 anys:
- Les granges actuals tenen un nivell de bioseguretat molt superior. - Tot i això, l’arribada del virus a granges seria devastadora: sacrifici d’animals, aturada de produccions i efectes en preus i llotges.
2.2. Prevenció, protocols i limitacions
- S’assenyala que sovint es reacciona tard en malalties ramaderes:
- Cas de la llengua blava: es va començar a vacunar quan ja hi havia sacrificis. - Es recorda que Europa no deixava vacunar preventivament, segons el conseller.
- En el cas actual de la pesta porcina africana:
- No existeix vacuna comercial encara. - Tanmateix, els protocols de resposta sí que estaven preparats gràcies a brots previs a Rússia, Itàlia, Bèlgica o Suècia.
- Es comenta el treball d’IPRE (gran empresa farmacèutica porcina de la demarcació) en un consorci europeu per desenvolupar una vacuna en un projecte de quatre anys.
2.3. Excés de senglars i gestió del medi
- Els pagesos fa anys que alerten de l’excés de senglars i del risc de la pesta porcina africana.
- Situació als entorns de Girona i Salt:
- Senglars a les Deveses de Salt, horts destrossats i marges del carril bici esborrifats. - Proposta de fer batudes controlades (tancant zones com les Deveses) per reduir la cabana.
- Factors que agreugen el problema:
- Manca de caçadors joves; la mitjana d’edat del col·lectiu és molt alta. - Augment de les cries per femella, per la barreja de porc senglar amb porc domèstic, que incrementa la capacitat reproductiva.
2.4. Debat social sobre la caça i l’equilibri ecològic
- S’ha criminalitzat la caça durant anys, però ara l’administració torna a demanar als caçadors que baixin la cabana.
- Es recorda que hi ha altres problemes d’excés de fauna:
- Cabirols que malmeten sembrats. - Conills a zones de Lleida amb danys importants.
- L’Albert defensa que cal buscar un equilibri:
- Les societats urbanes molt “happy” rebutgen la caça però després depenen dels caçadors per arreglar desequilibris.
2.5. El llop com a possible regulador natural
- L’Albert menciona un article que va escriure sobre l’arribada del llop al Ripollès:
- El llop pot ser regulador natural de cabirols i fins i tot de senglars en zones de muntanya.
- Però també hi ha impacte sobre ramats:
- Atacs a ovelles poden desfer ramats, provocar caigudes en terrenys de cingleres i estrès als animals. - Cal que l’administració compensi i acompanyi ramaders i pastors.
2.6. Paper dels humans en la difusió de malalties
- Tot i que la pesta porcina africana no afecta humans, les persones poden transportar el virus (per exemple, trepitjant zones contaminades).
- Es crítica el comportament d’alguns ciutadans que ignoren tancaments (com al Parc de Collserola) i continuen passant amb bicicleta o a peu.
- Exemple de sobrecostos de bioseguretat en granges petites:
- Una granja familiar de iogurts ha necessitat invertir en protocols (deixar el cotxe fora, passos desinfectants, etc.), amb costos importants.
3. Nadal, tradicions, consumisme i inclusió
3.1. Viscudes personals del Nadal
- L’Oriol confessa que li fa “mandra el Nadal” més enllà del retrobament familiar.
- La Carme i l’Albert expliquen com viuen ara les festes:
- Pesebres, arbres de Nadal, pastorets, quines i quintos organitzats des de les associacions. - La Carme relata com Sant Narcís fa moltes activitats (tió, cantades, campanades, patge, pastorets).
- Es remarca el valor de les històries familiars:
- Entrar al bosc a buscar molsa, pals, pedres. - Pessebres grans fets a casa, com el de l’Albert (aprox. 60 x 120 cm) amb peces fetes per ell mateix quan era lleoner.
3.2. Calendari i simbolisme de les festes
- Es recorda que el dia tradicional de fer el pessebre és la Puríssima, però molta gent l’avança a finals de novembre.
- Conversa sobre:
- Pastorets com a eina de fer barri i cultura. - Missa del Gall a Sant Narcís: es combina religió i cultura amb una sardana ballada dins l’església i cava o xocolata calenta a la sortida.
3.3. Llums de Nadal i espais comercials
- Es comenta l’encesa de les llums de Nadal a Girona i l’atracció de l’Espai Gironès:
- Cues enormes d’accés i sortida, especialment per Black Friday. - Es critica el “desfici de gastar diners” i l’ús massiu de llums per incentivar el consum.
- La Carme relata que a Sant Narcís les llums de plaça es van encendre més tard:
- Rep queixes dels veïns (“som barri de segona?”). - Escriu a l’alcaldessa Gemma Geis, que respon que encara s’estan ajustant punts de llum.
3.4. Festes religioses, laïcitat i tradició
- S’obre un debat sobre el nom i el contingut de les festes:
- L’Albert critica dir-ne “festes d’hivern” en lloc de Nadal i substituir tió per “tió i tiona”, que considera artificial. - Defensa el Nadal com a tradició cultural, més enllà de la religió, i rebutja renunciar a termes i rituals propis.
- La Carme explica que, com a presidenta, ha defensat mantenir:
- Missa de festa major. - Sardanes sortint de missa. - Ho considera part essencial de la identitat i la memòria col·lectiva del barri.
- Tots coincideixen que:
- Es pot respectar plenament qui no vol participar d’actes religiosos. - Però canviar el nom de les coses i esborrar tradicions no és la via.
3.5. Regals, desigualtats i excés de consum
- Reflexió sobre l’evolució dels regals de Nadal:
- Abans, el tió “cagava” mandarines, fruita, roba bàsica; ara hi ha excés de joguines. - Es detecten desigualtats molt visibles entre famílies.
- Es planteja racionalitzar:
- Que el tió cagui una joguina i els Reis una altra, en lloc d’una pluja constant de regals. - Les desigualtats s’han de treballar tot l’any, no només per Nadal.
- La Carme explica xarxes informals de suport:
- Recollida de joguines i roba per famílies que ho necessiten. - Cas concret d’una família marroquina a qui han facilitat un abric.
3.6. Màrqueting, música i psicologia del consum
- Es relacionen llums i música de Nadal amb estratègies de màrqueting:
- Es diu que les llums i determinats tipus de música criden a comprar.
- Es compara amb estudis en granges de vaques:
- Amb música clàssica augmenta la producció de llet.
- En contrast, a centres comercials hi ha música “xunga, xunga” que estressa persones com la Carme però atrau el públic jove.
4. Cavalcada de Reis, inclusió i polèmica pel Blackface
4.1. Organització de la cavalcada i paper de les entitats
- A Sant Narcís tenen tres patges i la Carme fa de “patge de la llum”:
- Amenitza la cua, parla amb els infants, fa fotos i manté la il·lusió mentre esperen.
- La Carme reivindica que la cavalcada de Girona hauria d’estar més oberta a la ciutadania:
- Convidar de tant en tant associacions de veïns o entitats a implicar-s’hi. - Ara es percep massa concentrada en mans dels Manaies de Girona.
4.2. Polèmiques per presència de persones negres i Blackface
- Es recorda la polèmica de l’any passat amb el col·lectiu Cacau i Negritud i altres activistes:
- Van protestar contra la pràctica de Blackface a la cavalcada de Reis de Girona. - Reclamaven persones racialitzades reals en lloc de blancs pintats.
- L’entrevista anterior amb Xavier Serra (Manaies) ja va ser molt tensa:
- Assegurava que feien tot el possible per trobar persones negres. - Denunciava que alguns activistes dissuadien gent negra de participar. - Problema logístic: moltes persones potencials figurants tenen feines precàries / horaris canviants, costa garantir assistència als assajos i prèvies.
- La Carme comenta el rumor que
> “si no hi havia més gent de raça negra a la cavalcada era perquè els que hi anaven volien cobrar” però admet que no sap si és cert.
4.3. Maneres i moments de la protesta
- L’Oriol i l’Albert consideren que:
- El debat sobre Blackface i representació és legítim i necessari. - Però el tipus de protesta durant la cavalcada, intentant interrompre-la, va ser molt desagradable i inadequat.
- Argument clau: no s’ha de trencar la il·lusió dels infants:
- Es relata una escena impactant: un nen que es desperta a l’hotel i troba el rei i el patge portant-li regals. - Aquest tipus de vivències es consideren intangibles i molt valuoses.
- Proposta implícita:
- Fer el debat abans i amb diàleg estructurat (obertura dels Manaies, participació d’entitats, canvi progressiu de pràctiques), en lloc de confrontació directa el dia de la cavalcada.
5. Inseguretat a Girona i situació a Sant Narcís
5.1. Augment de robatoris i por veïnal
- La Carme descriu un increment de robatoris diaris a Sant Narcís:
- Habitatges amb patios connectats que faciliten el pas d’un pati a l’altre. - Atracaments a gent gran, com una veïna de 87 anys que salva la situació gràcies a una alarma. - Robatoris ràpids, com el furt del mòbil del seu marit mentre descarregava la compra.
- Molta gent no denuncia:
- Per desconfiança (“no serveix de res”). - Per la complexitat i temps que implica el tràmit.
5.2. Desconnexió entre dades oficials i realitat percebuda
- La Carme reclama dades de robatoris a Sílvia Aliu, tinenta d’alcaldia de Seguretat de l’Ajuntament de Girona.
- Diu que li van prometre un llistat oficial que mai ha arribat. - Considera que les dades oficials no reflecteixen el que passa perquè molts fets no es denuncien.
- L’Oriol corrobora des del Barri Vell:
- Cotxe aparcat al carrer amb quatre trencaments de vidre en 15 anys. - Balança cost/benefici de denunciar quan la sensació és que no hi ha resultats.
5.3. Manca de recursos i presència policial
- Es valora positivament la professionalitat de la Policia Municipal, però s’assenyala:
- Manca de personal i recursos. - Abans hi havia patrulles que voltaven pel barri, cosa disuasòria. - Ara han desaparegut els agents cívics, que tot i tenir poc poder sancionador, aportaven presència i control social.
- També es reconeix el paper limitat de la policia davant del sistema judicial:
- Sovint, quan la policia encara està acabant els papers, els detinguts ja han sortit posats en llibertat.
5.4. Creixement de la ciutat i efecte crida
- Girona ha crescut més ràpid que la dotació policial:
- Hi ha més població que la reflectida al padró (persones sense empadronar, temporers, etc.). - El tren d’alta velocitat i rodalies faciliten arribar i marxar ràpidament.
- Tema de les persones sense llar:
- Girona té l’únic centre d’acollida i tramitació d’aquest tipus a la província. - Altres municipis deriven persones cap a Girona, generant un efecte crida. - El centre està sobrecopat i saturat, i el fred agreuja la situació.
5.5. Percepció global de la ciutat
- L’Oriol conclou que Girona no és una ciutat globalment insegura, però:
- Té punts molt concrets d’inseguretat coneguts per tothom. - Veïns i policia saben on es concentren els problemes.
6. Tancament
La tertúlia es tanca destacant:
- La importància d’un teixit social actiu (associacions, voluntariat lingüístic, activitats de barri) com a antídot contra individualisme i desarrelament.
- La necessitat de planificació i prevenció davant crisis com la pesta porcina africana i l’excés de senglars, evitant respostes tardanes.
- La defensa d’un Nadal viscut com a tradició cultural compartida, capaç d’incloure gent diversa sense renunciar a la memòria i als rituals propis.
- La urgència d’afrontar la sensació creixent d’inseguretat amb més recursos, millor coordinació i una visió realista del creixement i de la complexitat social de Girona.
“Hem de mantenir les històries familiars i les tradicions, però també saber adaptar-nos i cuidar-nos com a comunitat.”