Els 4 Rius

Resum general

Episodi d’Els 4 Rius a Girona FM amb tres blocs principals:

1. 1 Celebració dels 6 anys de Girona FM i records de la ràdio
2. 2 Entrevista a Vicenç Villatoro sobre la novel·la Polonesa: Guerra Freda, espies i identitat
3. 3 Secció amb la coach Anna Colomer sobre com viure el dol durant les festes de Nadal

L’episodi combina to celebratiu i de proximitat amb una conversa literària molt reflexiva sobre identitat i veritat, i tanca amb una secció emocional i pràctica sobre gestió del dol en dates assenyalades.

1. 6 anys de Girona FM i memòria de la ràdio

Aniversari de l’emissora

• Es recorda que fa sis anys (26 de novembre de 2019) es va inaugurar l’estudi de Girona FM al carrer Jaume Balmes, 15, amb una entrevista de Jordi Grau a l’aleshores alcaldessa Marta Madrenas.

• Els locutors posen èmfasi en:

- La ràdio com a servei públic municipal i de proximitat. - Les aventures, la confiança i fins i tot les amistats que s’han anat generant.

"Intentarem seguir al peu del canó amb totes aquelles històries a cau d’orella."

Arnau Vila com a “història viva”

• Es destaca que Arnau Vila hi era el primer dia i encara hi és, convertit en una mena de figura persistent de la casa.

• Recorden l’entrada de diversos membres de l’equip, com en Pau el 2021, i el propi presentador que va arribar el 2023, just per Sant Narcís.

• Expliquen una anècdota: el programa havia de començar un 13 de dilluns, però es va endarrerir perquè el presentador va perdre la veu per nervis i va acabar anant a urgències a les 5 del matí, escrivint al metge que “treballa a la ràdio i avui ha de treballar però no té veu”.

Mirada al futur i to festiu

• Bromejen amb celebrar futurs aniversaris amb una festa grossa, fins i tot a l’Auditori-Palau de Congressos.

• Sintonitzen música i encaren el programa com un dia especial, però mantenint el to habitual de magazine.

2. Entrevista a Vicenç Villatoro: Guerra Freda, espies i identitat

Presentació de Polonesa

• Arriba a l’estudi Vicenç Villatoro per parlar de la seva novel·la Polonesa, una novel·la d’espies ambientada el 1991, en el moment final de la Guerra Freda.

• Es remarca el context:

- Caiguda del sistema soviètic - Canvi d’era i reestructuració geopolítica - La idea que “la història la van escriure els guanyadors”

• L’autor presenta el llibre aquell vespre a la Llibreria 22 de Girona amb Jordi Grau.

“Tall i salsa”: la seva idea de novel·la

Villatoro explica la seva concepció literària a partir de dues capes:

• El “tall” (el fons):

- De què vols parlar realment: identitat, reflexió personal, qui som.

• La “salsa” (la forma/gènere):

- Espies, misteri, ambients de Guerra Freda - Intriga, trama, cops d’efecte propis del gènere

"Jo volia fer una novel·la en un cert sentit de pensament, però la salsa dels espies li dona gustillo."

• Compara amb altres casos:

- Novel·la realista social que es fa més llegidora posant-hi salsa de novel·la negra. - 1984 d’Orwell: no és tant ciència-ficció com novel·la política antistalinista que utilitza un marc futurista.

Guerra Freda com a “guerra mundial” i nou model de conflicte

• Villatoro defensa que la Guerra Freda és, de fet, una mena de Tercera Guerra Mundial:

- No hi ha enfrontament directe entre Estats Units i URSS, sinó guerres per interposició. - Escenaris: Vietnam, Pròxim Orient, Àfrica… com si juguessin simultàniament a “24 taulers d’escacs”.

• El factor determinant: la bomba atòmica (Hiroshima i Nagasaki), que fa impossible una guerra “com les d’abans” sense destrucció total.

"En comptes de tirar-nos armes nuclears entre soviètics i nord-americans, ho farem tirant-nos trets al Vietnam."

• Avisa que, des d’aleshores, totes les guerres tenen quelcom de “fred”: interessos geopolítics que es projecten lluny del centre de poder.

Biografies trencades: Polònia, jueus i espies

La novel·la es construeix sobre personatges amb identitats complexes:

• Protagonistes:

- Un espia israelià que torna a Varsòvia - El seu interrogador rus, que havia estat comunista

• Tres capes d’identitat:

- Polònia: un país literalment desplaçat després de la Segona Guerra Mundial (fronteres que es mouen cap a l’oest, territoris que deixen de ser polonesos i d’altres que passen a ser-ho). - Identitat jueva: sovint viscuda entre la pertinença nacional i la pertinença religiosa/cultural. - Identitat política (comunista, israeliana, russa, etc.).

"Els polonesos ho poden tenir perquè Polònia és un país que el van canviar de lloc entre la Segona Guerra Mundial i la Tercera."

• L’autor hi vincula exemples històrics i literaris com Primo Levi i la persecució dels jueus, subratllant com la identitat pot arribar a ser una condemna (t’etiqueten i et maten per una cosa que potser tu ja no sents com a central).

La gran pregunta: “Qui carai som?”

La conversa deriva cap a una reflexió filosòfica sobre la identitat:

• Cada persona té múltiples etiquetes possibles:

- professió, equip de futbol, nacionalitat, religió, ciutat, etc.

• No totes pesen igual: sempre hi ha identitats “de base” on recolzem més fort els peus.

• Dues vies per ser qui som:

- “De fàbrica”: allò que sembla que “ens toca” i no podem canviar. - Per tria: decisions vitals (ser més del pare o de la mare, més d’aquí o d’allà, més ideologia, religió o terra).

• L’autor connecta amb debats recents a Catalunya:

- Procés independentista i identitat nacional (qui vota què en funció de què se sent). - Identitat de gènere, un debat que pràcticament no existia quan va començar a escriure el llibre i que ara és central.

"La pregunta aquesta de ‘què carai soc?’ ens l’hem fet tots un dia o altre."

Ritme de gènere: espies sí, però sense “James Bond”

• Villatoro aclareix que és una novel·la d’espies amb ritme i intriga, però no un thriller espectacular:

- “Més Graham Greene i Le Carré que Forsyth”: més introspecció i moral que gadgets i persecucions. - Hi ha trama, sorpreses i cops d’efecte, però el centre és el conflicte interior dels personatges.

• Objectiu: satisfer tant qui busca “tall” (reflexió) com qui busca “salsa” (intriga), sense enganyar el lector.

El joc de la mentida: l’espia espiat

Una de les grans idees que creix durant l’escriptura és el paper de la mentida:

• L’espia és, per definició, un mentider professional:

- Viu en una identitat falsa. - Enganya constantment per complir la seva funció.

• Precisament per això és extremadament vulnerable a ser enganyat:

"Qui viu immers en la mentida és algú que vol enganyar, però algú que té unes possibilitats de ser enganyat infinites."

• Es parla del contraespionatge, l’espia espiat i manipulat, i es recorden casos reals d’agents dobles enganyats per encadenaments de mentides.

• El presentador fa el paral·lelisme amb l’actualitat, on vivim envoltats de mentides, rumors i fake news que esquivem “com bales de Matrix”.

Veritat, versemblança i mitjans

Villatoro entra a un terreny quasi assagístic:

• Defensa que sí que existeix la veritat i la mentida, més enllà del relativisme radical (Foucault, etc.):

- Exemple: “El Barça va perdre 3-0” és un fet que només pot ser veritat o mentida. - En canvi, “el Barça va jugar molt bé” és opinió.

• Denuncia un canvi cultural preocupant:

- Cada cop importa menys si una cosa és cert o fals, i més si és versemblant (coherent amb el nostre prejudici o “marc mental”). - Això era propi dels escriptors (“que la ficció sigui creïble”), però ara s’estén a la política, la informació i el debat públic.

"No ens importa si les coses són certes o falses, sinó si són versemblants."

• Alert sobre la confusió entre notícia/fet i opinió als mitjans:

- Reivindica recuperar la vella distinció periodística.

Qui escriu la història: relats i victòries

• Es discuteix la frase clàssica “la història l’escriuen els guanyadors”.

• Villatoro hi dona un gir contemporani:

"Si el relat passa a ser més important que els fets, qui escriu la història passa a ser el guanyador. Com jo l’escric, jo em faig guanyador."

• Així, el protagonisme del relat per sobre del fet converteix els bons narradors (polítics, estats, mitjans) en nous guanyadors simbòlics.

Tancament de l’entrevista

• Anuncien l’acte a la Llibreria 22: queden a dos quarts de 7 per la trobada prèvia i a les 7 comença la presentació de Polonesa amb Jordi Grau.

• Bromejen amb el fet que sigui la “segona vegada” de Villatoro al programa i deixen oberta una tercera visita quan publiqui una nova obra o, simplement, per passejar per Girona.

3. Dol i Nadal: conversa amb la coach Anna Colomer

El Nadal com a amplificador del dol

• S’introdueix la secció amb Anna Colomer, coach de referència del programa, per parlar del dol en temps de Nadal.

• Idees clau:

- El Nadal és, per defecte, una època de reunions familiars, il·lusió i retrobaments. - Justament per això, quan falta algú estimat, el dolor es reactiva i s’intensifica. - Anuncis com el famós “vuelve a casa por Navidad” poden ser especialment dolorosos per a qui ha perdut algú.

"El Nadal ja per si sol és un moment de retrobament… i quan falta una de les persones estimades, això fa mal."

Cada dol és únic: respecte absolut a la manera de viure’l

• Colomer recull la idea que tots som iguals davant de la mort, però cadascú viu el dol de manera diferent.

• Aspectes importants:

- No invalidar mai el procés de ningú. - Evitar frases simplificadores com “va, no passa res, recorda-ho amb alegria” quan la persona encara està en ple dolor. - Entendre que el Nadal pot fer aflorar el dol amb més força que en el dia a dia.

Com encarar el primer (o primers) Nadals sense aquella persona

1. Permetre i expressar les emocions

• Primordial: no fer-se el fort ni negar el que sentim.

• Recomanacions:

- Posar nom a les emocions (tristesa, enyorament, ràbia). - Verbalitzar el que ens passa amb la família o amics. - Entendre que amagar-ho sovint ho intensifica.

"Si estem tristos per una pèrdua, poder-ho expressar, posar-li nom, verbalitzar… és bàsic."

2. Canviar rituals i escenaris (si ajuda)

• Una estratègia possible és modificar la manera de celebrar:

- Si sempre es feia el Nadal a casa dels pares, provar a fer-lo a casa d’un germà, en un restaurant o fins i tot marxar de viatge. - Canviar l’entorn pot alleujar la sensació de “cadira buida” i fer menys punyent la comparació amb anys anteriors.

• Però Colomer insisteix: no hi ha receptes universals.

- Si la persona prefereix passar el Nadal sola i en calma, també s’ha de respectar. - Es pot negociar altres dates (per exemple, quedar el 31 o l’1) per no perdre el contacte familiar.

3. Rituals per mantenir viu el record

• Importància de distingir entre:

- La persona, que mor físicament - L’amor i el record, que poden perviure

"Les persones morim, però el que no mor mai és l’amor."

• Propostes de rituals:

- Deixar la cadira i el plat com si la persona hi fos (si no fa massa mal als presents). - Posar una fotografia al lloc de la taula o al costat de l’arbre de Nadal o el pessebre. - Mantenir costums que aquella persona feia (com cantar nadales) com a forma d’homenatge.

• El presentador comparteix un cas real d’una família que deixa la cadira i el plat de l’àvia al seu lloc: Colomer ho veu positiu si la família ho viu com un consol i no com una tortura.

4. Primer any, segon any… el temps no “cura” sol

• Es parla de la idea que “el temps ho cura tot” i Colomer la matisa fortament:

- El temps no retorna la persona ni “borra” la pèrdua. - El que pot passar amb el temps, si es treballa el dol, és que el dolor es transformi en record amb enyorança però sense ferida oberta.

• Remarca que hi ha un trencament interior molt fort quan mor algú proper, i que cadascú trigarà més o menys a transitar-lo.

Gestionar culpa, tristesa i pressió social del “Nadal feliç”

• Sovint hi ha un component de culpa:

- Sentir-se malament per riure o gaudir quan falta algú. - Pensar que “no toca” estar bé o divertir-se.

• Colomer recomana:

- Acceptar que es pot plorar i riure alhora, literalment. - No demanar perdó per emocionar-se: plorar a taula, si cal, és legítim i els altres han d’entendre-ho.

"No hem de demanar perdó per poder expressar les nostres emocions."

• També critica la pressió comercial i social que idealitza el Nadal com una època només d’alegria, invisibilitzant:

- Dol - Soledat - Persones que voldrien que el Nadal “passés de pressa” perquè ho viuen com un mal tràngol.

La mort com a tabú i la necessitat de parlar-ne

• Colomer apunta que la mort continua sent un tema tabú:

- Se’n parla poc i superficialment. - Costa compartir obertament com vivim la pèrdua.

• A la vegada, assenyala que hi ha una major presència d’intel·ligència emocional en molts àmbits, però que encara falta molt camí perquè la societat integri la mort i el dol com a parts naturals de la vida.

• Defensa que parlar-ne i gestionar-ho emocionalment és clau per no acabar odiant el Nadal ni quedar atrapats en un patiment crònic.

Tancament de la secció

• El presentador remarca la idea que “també es pot plorar amb un somriure”.

• Intercanvien bons desitjos de Bon Nadal i Bon Any Nou, tot recordant que ja no es tornaran a veure al programa fins passat Reis.

• Entre bromes, comenten què els portaran els Reis (regals o carbó), mantenint el to humà i proper.

4. Idees principals a emportar-se

Sobre la novel·la Polonesa i la identitat

• Polonesa és una novel·la d’espies amb profunditat filosòfica sobre la identitat en temps de canvi geopolític.

• La Guerra Freda es presenta com a model de guerra global “freda” que anticipa molts conflictes actuals.

• La identitat és un mosaic de capes (nacional, religiosa, política, personal) que pot ser font de sentit però també de condemna.

• Vivim en una època on el relat i la versemblança tendeixen a pesar més que la veritat dels fets, amb implicacions per a la política, els mitjans i la memòria històrica.

Sobre el dol en temps de Nadal

• El Nadal amplifica el dol perquè fa més visibles les absències.

• Cada persona té dret a viure el dol a la seva manera: no hi ha receptes ni calendaris universals.

• Clau per cuidar-se:

- Expressar emocions i no amagar-les - Buscar rituals que mantinguin viu l’amor i el record - Modificar o mantenir tradicions segons el que ajudi més - No sentir-se culpable per plorar, riure o combinar-ho

• Parlar de la mort i del dol amb naturalitat ajuda a no cronificar el patiment i a trobar una nova manera de viure les festes amb la persona present en el record.

Interlocutors

• Saïd Svai (presentador d’Els 4 Rius)
• Arnau Vila
• Vicenç Villatoro
• Anna Colomer

Tags

[