La tertúlia de Girona FM

Resum general

La tertúlia de Girona FM gira al voltant de tres grans eixos:

1. 1 Clima polític a Girona i a Catalunya (eleccions municipals i enquesta del CEO)
2. 2 Seguretat, immigració i auge d’Aliança Catalana
3. 3 Percepció ciutadana de Girona (ocupacions, brutícia, radars i mobilitat)

El to de la conversa és molt marcat pel punt de vista periodístic: els tertulians analitzen el que es diu, el que no es diu i com es construeixen els relats polítics i mediàtics.

1. Escenari polític: Esquerra, Junts i Aliança Catalana

1.1. Eleccions municipals i guerres internes

• Es recorda la tensió interna a Esquerra Republicana a Girona ciutat, amb la votació 28–27 i el vot nul en la tria de candidat.

• Es comenta la proposta de fer llista conjunta per "recosir" el partit, rebutjada pel sector guanyador, que defensa que innovar vol dir renovar.

• Es remarca que Esquerra a Girona ha estat històricament un "orga de grills", amb conflictes recurrents i pocs candidats que hagin repetit.

"Ara que semblava que hi havia una mica de pau, tornem-hi."

• S’apunten possibles noms de candidats del PSC i altres partits a Girona, però encara tot és especulatiu:

- Es parla de Sílvia Paneque i Pere Parramon dins l’òrbita socialista. - Es plantegen dubtes sobre Lluc Salellas (si repetirà o no com a candidat) i sobre els equilibris interns de Guanyem i la CUP.

1.2. Enquesta del CEO i projeccions al Parlament

• Es dissecciona l’última enquesta del CEO, que apunta:

- Puixança d’Aliança Catalana, que podria passar de 2 a 20 diputats i ser primera força a les comarques gironines. - Possibles davalldes de Junts i una pseudapujada d’Esquerra, que alguns tertulians veuen poc versemblant.

• Es qüestiona la cuina de les enquestes:

- Es parla del pragmatisme electoral i de com, malgrat els canvis, la conclusió podria ser que el PSC d’Illa continuï governant amb el suport de Comuns i Esquerra. - Es recorda que les enquestes anteriors ja anunciaven patacades que després no es van produir o no amb la magnitud prevista.

"Jo, la cuina de les enquestes, sempre m’ha provocat una animadversió especial."

• Es destaca la diferència entre eleccions municipals i autonòmiques:

- Les municipals són "una altra lliga": pesa molt la persona, la proximitat i la gestió concreta del dia a dia.

2. Immigració, seguretat i auge d’Aliança Catalana

2.1. Per què puja Aliança Catalana?

• Es vincula l’ascens d’Aliança Catalana a tres factors principals:

- Missatge molt clar i monotemàtic sobre:

• Seguretat i
• Immigració (particularment d’origen musulmà)

- Explotació de problemes reals que la gent percep al carrer: ocupacions, sensació d’inseguretat, abusos en ajuts socials.

- Desafecció política generalitzada i desgast dels "partits clàssics" (PSC, Junts, Esquerra, Comuns), percebuts com a llunyans dels problemes de la gent.

"La gent està molt cansada de segons quins discursos bonistes que veuen que no acaben de solucionar els problemes."

• Es remarca que, tot i ser un partit independentista, Aliança Catalana parla molt poc del procés i se centra quasi exclusivament en el relat sobre immigració i seguretat.

2.2. Discurs sobre immigració i gestió de l’arribada

• Els tertulians fan matisos importants:

- No hi ha un rebuig genèric a tota la immigració, sinó a com es percep que es gestiona l’arribada de persones i els ajuts.

- Es distingeix entre:

• Immigrants d’orígens diversos (nord-americans, belgues, sud-americans, subsaharians...)
• Focus mediàtic i polític sobre persones de religió musulmana o àrab.

"Jo crec que tirem de tòpic i quan tirem de tòpic tenim el problema i el risc que això generalitzi."

• Es comenta la sensació de greuge entre una part de la població:

- Percepció que alguns nouvinguts reben ajuts sense contraprestació. - Casos de picaresca amb prestacions socials i discapacitat cobrada des de fora.

• Es critica la manca de control en els ajuts socials:

- Funcionaris que detecten irregularitats, però els sistemes de control són febles. - Es remarca que aquesta picaresca no és exclusiva d’un sol col·lectiu, sinó que afecta diversos grups.

2.3. Menors no acompanyats i cas de la picaresca del padró

• Es dedica força temps a un cas concret a Girona:

- Un matrimoni deixa el seu fill menor a la porta d’una comissaria perquè sigui considerat mena (menor no acompanyat) i pugui accedir a ajuts. - El menor declara que està sol, però la policia comprova que té domicili a Girona i acaba localitzant els pares. - Procediment:

• El noi passa a disposició de la DGAIA.
• Després se’l retorna als pares.
• Els pares queden en llibertat provisional però imputats, pendents de judici.

"Una picaresca i no passa res, que és el problema aquell del ‘i no passa res’."

• Es dona per fet que no serà un cas aïllat:

- Ja s’ha desarticulat una xarxa a Tarragona. - Es preveu que, detectada la picaresca, els casos aniran en augment.

• Es reivindica la necessitat de parlar clar d’aquests temes sense ser titllats automàticament de racistes o classistes.

2.4. Paper dels mitjans i del llenguatge

• Es debat sobre les recomanacions deontològiques:

- El Codi Deontològic i el Consell de la Informació de Catalunya recomanen no donar la nacionalitat de detinguts si no és rellevant. - Alguns tertulians rebutgen aquesta pràctica perquè consideren que amaguen informació rellevant per entendre qui delinqueix i en quines proporcions.

• Es defensa que cal dades fredes per comparar percentatges de delinqüència:

- Entre persones de nacionalitat espanyola i persones d’origen estranger. - I evitar criminalitzar col·lectius sencers a partir de tòpics.

"És el sistema el que s’ha de controlar."

2.5. Violacions, suïcidis i tabús informatius

• S’analitza el tractament mediàtic de violacions i suïcidis:

- Durant anys, molts mitjans no informaven de suïcidis per por a l’efecte imitació. - Ara els mateixos organismes que ho desaconsellaven impulsen parlar-ne per prevenció.

• Algunes idees clau:

- Diferència entre suïcidi privat (sense afectació pública directa) i suïcidi públic (que altera la vida col·lectiva o involucra persones públiques). - Es defensa parlar dels problemes reals (violacions, suïcidis, delictes) perquè si no, la ciutadania pot tenir la impressió falsa que no existeixen.

"Hi ha gent que fa el discurs que no s’han d’explicar les coses que passen, que és el contrari del que és el periodisme."

3. Girona: ocupacions, imatge pública i xarxes socials

3.1. Ocupacions: delinqüencials vs. per necessitat

• Es fa un distinció explícita entre tipus d’ocupacions:

- Ocupacions delinqüencials, associades a:

• Tràfic de drogues
• Conflictes veïnals greus
• Molèsties constants

- Ocupacions per necessitat, menys nombroses i amb un perfil social diferent.

• Es citen exemples concrets a Girona:

- Carrer Tomàs Mieres: problema clarament delinqüencial. - Carrer Àngel de l’Ardenya / Ferran Puig: conflictes i molèsties greus als veïns.

• Es reconeix que fins i tot l’espai polític de Guanyem ha modulat el discurs sobre ocupacions, diferenciant molt més aquests casos.

"El problema és la delinqüencial. Està claríssim."

3.2. Imatge de Girona: de ciutat vivible a "Girona perduda"

• Es parla de perfils a xarxes socials (TikTok, Instagram) com “Girona Perduda” que:

- Retraten Girona com si fos “el Bronx”. - Publíquen vídeos de baralles, robatoris, situacions de degradació. - Probablement reben contingut alimentat per interessos concrets (vídeos, fotos, informació dirigida).

• Es recorda que aquests relats no són nous:

- Ja hi havia qui, en l’etapa de Marta Madrenas com a alcaldessa, difonia que Girona estava bruta o descuidada. - Ara, però, s’ha pujat un grau: més dramatització i alarmisme.

• Es destaca que:

- Girona no és una ciutat perillosíssima, però - Com a tot arreu, hi ha punts concrets i moments on hi pot haver problemes.

"El que passa és que si coneixes Girona, et pots indignar en segons quines coses, però també veus que no és així."

3.3. Com respondre als relats alarmistes

• Es debat estratègicament sobre quan i com s’ha de respondre a aquests perfils:

- Si es desmenteix cada vídeo, se’ls dona massa importància. - Però si un vídeo es fa molt viral (com la baralla de fires a la Copa), cal sortir a rebatir-lo amb dades:

• Explicar que no hi ha hagut denúncia.
• Explicar que la policia hi va intervenir al cap de pocs minuts.

• Es considera que, en el cas d’aquesta baralla, el contradiscurs polític va arribar tard (a la roda de premsa final de fires).

• També s’apunta que els mitjans han de vigilar què amplifiquen:

- S’ha d’evitar donar altaveu a fake news o vídeos fora de context.

3.4. Relat del dia a dia: brutícia, residus i percepció

• Es comenta el conflicte de la recollida de residus a Girona:

- Problemes inicials importants (especialment a Montjuïc), - Una reacció municipal que molts veuen massa lenta i condicionada per criteris ideològics.

• Es reconeix que actualment:

- L’Ajuntament s’ha posat més les piles i ha canviat estratègia, - Però encara hi ha punts molt degradats (especialment a Santa Eugènia o a la carretera de Barcelona).

"Hi ha punts que són autèntics advocadors."

4. Desafecció política i recerca de solucions "clares"

4.1. Desconnexió entre institucions i vida quotidiana

• Es constata una gran desafecció cap a la política:

- Molta gent no sap què fan exactament el Parlament o el Congrés pel seu dia a dia. - Es percep que pugen impostos i taxes, però els serveis (especialment la sanitat) estan tensionats. - Es recorda que el sistema sanitari està pensat per uns 6,5 milions d’habitants i en gestiona molts més.

• Els discursos d’alguns partits (especialment els Comuns en temes d’acollida) són vistos com a molt idealistes i poc concrets pel que fa a solucions.

4.2. El cas Albiol a Badalona: populisme d’acció directa

• Es posa d’exemple Xavier García Albiol, alcalde de Badalona:

- Publica vídeos a X (Twitter) anant personalment a pisos ocupats. - Es grava picant la porta i exigint que surtin els ocupes. - Fa de "solucionador" immediat: truca operaris, arregla voreres en directe, etc.

• Es defineix això com una mena de caciquisme modern, que però funciona electoralment:

- Badalona no és una ciutat sociològicament de majoria PP, - Però Albiol aconsegueix majories absolutes perquè la gent veu que "fa coses".

"Quan tens un problema d’ocupació o de seguretat al cantó de casa, el que vols és que hi hagi una acció per intentar resoldre-ho."

4.3. Democràcia, expectatives i decepció

• Es fa una reflexió de base sobre la democràcia a partir d’un exemple escolar:

- Els nens aprenen que votar serveix per triar representants que et solucionin els problemes. - Quan la gent percep que els polítics no solucionen problemes sinó que només es guanyen la vida, la democràcia entra en crisi de confiança.

• Això alimenta:

- El vot de càstig. - L’aposta per opcions noves encara que tinguin discursos extremats.

5. Enquestes locals, percepció de Girona i candidats

5.1. Enquesta telefònica sobre Girona ciutat

• Una de les tertulianes explica que ha rebut una enquesta telefònica específica sobre Girona:

- Preguntes sobre si la ciutat està millor o pitjor que fa tres anys. - Principals problemes percebuts (seguretat, immigració, neteja, mobilitat, habitatge...). - Valoració del govern municipal actual. - Grau de coneixement i valoració de caps de llista i figures polítiques.

• Destaquen dos elements:

- Es demanava opinió no només sobre caps de llista actuals (Lluc Salellas, Gemma Geis, Quim Ayats, etc.) sinó també sobre Sílvia Paneque i Pere Parramon, cosa que fa pensar en moviments interns del PSC. - Es pregunta a qui es votaria ara mateix, i també record de vot a les passades eleccions (municipals, Parlament, estatals).

5.2. Altres enquestes i credibilitat

• Es parla d’una altra enquesta presencial sobre l’ús del català a Girona, que una tertuliana també respon.

• Es mostra escepticisme amb enquestes d’organismes com el CIS o fins i tot algunes d’encarregades per mitjans (IGM), recordant que:

- Amb mostres petites (com passava antigament amb enquestes radiofòniques), es feien projeccions exagerades.

6. Radars, multes i mobilitat a Girona

6.1. Dades de multes i ubicació dels radars

• Al tram final de la tertúlia es tracten els radars de velocitat de Girona:

- En 3 mesos, als 4 punts controlats, s’han posat 13.000 multes. - Els punts amb més sancions són:

• Entorn dels Maristes,
• Pedret,
• Carretera Barcelona (cruïlla de la Creu),
• Tram cap a Can Gibert del Pla.

• Sorprèn especialment l’elevat nombre de multes als Maristes, tot i que sovint hi ha cues i semàfors:

- S’especula que moltes sancions es deuen a moments amb poc trànsit, quan la via és molt oberta i convida a córrer.

"Quan hi ha tants de cotxes, és que no pots anar a 30. Has d’anar parat."

6.2. El cas de Pedret i el límit de 30 km/h

• Es descriu el radar de Pedret com especialment delicat:

- S’hi passa de 40 a 30 km/h en un revolt i ràpidament es troba el radar. - Molts conductors consideren difícil mantenir 30 en tot el tram i ho viuen com un maldecap.

• Es planteja la possibilitat d’augmentar el límit a 40 km/h en aquest punt, mantenint igualment la seguretat.

6.3. Radars com a eina de seguretat o recaptació

• Es debat el sentit dels radars:

- Poden ser útils si aconsegueixen reduir realment la velocitat i els accidents. - Si només serveixen per recaptar, caldria replantejar-ne la ubicació i el límit.

• Es proposa:

- Demanar noves dades d’aquí uns mesos per comprovar si la sinistralitat i les velocitats mitjanes han baixat. - Si no hi ha millora, caldrà revisar la política de radars.

• Es recorda el cas del radar de Platja d’Aro, molt polèmic i percebut per molta gent com a clarament recaptatori.

7. Nota final: futbol i Girona FC

• A l’últim minut, es fa una breu referència al partit Girona–Reial Madrid:

- Es remarca la fred que farà l’1 de mes. - Es parla de l’empat al camp del Betis com una bona oportunitat perduda per ineficàcia golejadora. - Es menciona el fitxatge d’Esprilla (18 milions) i la seva actitud sobre la gespa, que genera debat entre l’afició.

"Ja se l’ha guanyat el Madrid; per què no tornar-ho a fer?"

Temes clau / punts forts

1. Auge d’Aliança Catalana:

• Discurs centrat en immigració i seguretat.
• Beneficiat per la desafecció política i la percepció que els partits clàssics han evitat abordar certs temes.

2. Relat sobre immigració i delinqüència:

• Necessitat de dades objectives i distinció clara entre col·lectius i tipus de delicte.
• Crítica a la manca de control dels ajuts socials i al tabú de parlar de picaresca.

3. Ocupacions i seguretat a Girona:

• Separació entre ocupació delinqüencial i per necessitat.
• Casos concrets de carrers problemàtics i pressió veïnal.

4. Imatge de Girona i xarxes socials:

• Perfils com “Girona Perduda” influeixen en la percepció de la ciutat.
• Importància de construir un contradiscurs mesurat i basat en fets.

5. Enquestes i candidates a Girona:

• Enquestes locals que mesuren percepció de la ciutat i coneixement de possibles candidats.
• Noms socialistes com Sílvia Paneque i Pere Parramon surten amb força en aquestes enquestes.

6. Radars i mobilitat:

• Nombre molt alt de multes en pocs mesos.
• Debat sobre límits de 30 vs 40 km/h i sobre l’objectiu real dels radars.

Interlocutors

• Presentador/locutor de Girona FM (no s’especifica nom en el tall)
• Clara Jordà (periodista, delegada de Catalunya Ràdio a les comarques gironines)
• Marta Rodríguez (periodista)
• Xavier Pi (periodista, delegat de l’ACN a comarques gironines)

Tags

Seccions de l’episodi

(Note: els temps són aproximats, basats en els segons indicats a la transcripció.)

1. 1 Introducció informal i vacunes
   

• Start: 0
• End: 80
• Títol: Inici de tertúlia i estat d’ànim dels participants
• Resum: Conversa distesa sobre encostipats, fred i vacunació de la grip i la COVID, amb referència a un metge convidat en una tertúlia anterior.

1. 2 Situació política a Girona i tensions a Esquerra
   

• Start: 80
• End: 240
• Títol: Fressa preelectoral i guerra interna a Esquerra Girona
• Resum: Es parla de la reunió amb el nou cap de comunicació de l’Ajuntament, del calendari de les municipals i, sobretot, de la votació ajustada a Esquerra Girona (28–27), la proposta de llista conjunta i la tradició de conflictes interns a la secció local.

1. 3 Enquesta del CEO i irrupció d’Aliança Catalana
   

• Start: 269
• End: 444
• Títol: Enquesta del CEO i ascens d’Aliança Catalana
• Resum: Es comenta la previsió de l’enquesta: pujada d’Esquerra, davallada de Junts i salt d’Aliança Catalana de 2 a 20 diputats, amb victòria a comarques gironines. Es debat el paper del missatge sobre immigració i seguretat, i el context de cansament amb el procés.

1. 4 Debat sobre immigració, tòpics i gestió dels ajuts
   

• Start: 444
• End: 669
• Títol: Immigració, percepcions i responsabilitat dels discursos
• Resum: Es diferencia entre immigració en general i immigració d’origen musulmà, es parla dels tòpics que alimenten l’extrema dreta i de la necessitat de distingir percepcions de realitats. S’introdueix el debat sobre donar o no la nacionalitat dels detinguts i sobre el risc de criminalitzar col·lectius sencers.

1. 5 Desafecció política, ajuts socials i picaresca
   

• Start: 669
• End: 827
• Títol: Cansament amb la política i malestar pel sistema d’ajuts
• Resum: Es vincula la pujada de l’extrema dreta a la desafecció política generalitzada. Es comenten casos de picaresca amb ajuts i la sensació que els governs actuals han estat massa porucs a l’hora d’afrontar segons quins temes per por de ser titllats de racistes o classistes.

1. 6 Cas concret: menor deixat a la comissaria per fer-lo passar per mena
   

• Start: 986
• End: 1203
• Títol: Picaresca amb menors no acompanyats i conseqüències legals
• Resum: Es descriu detalladament el cas d’uns pares que deixen el fill a la comissaria perquè sigui considerat menor no acompanyat, s’explica el procediment de DGAIA i la situació judicial dels pares. Es debat si "no passa res" i s’adverteix que probablement no serà un cas aïllat.

1. 7 Mitjans, paraules tabú i tractament de crims, violacions i suïcidis
   

• Start: 1203
• End: 1481
• Títol: Límits del periodisme: nacionalitat, violacions i suïcidis
• Resum: Es repassa l’evolució de les recomanacions deontològiques sobre suïcidis i violacions, la por a fomentar efectes mimètics i el gir recent cap a parlar-ne per prevenció. Es defensa que amagar problemes no els fa desaparèixer i que pot donar una imatge distorsionada de la realitat.

1. 8 Seguretat a Girona i comparació amb altres ciutats
   

• Start: 1481
• End: 1689
• Títol: Girona és perillosa? Percepcions, punts negres i realitat
• Resum: Es matisa que Girona no és una ciutat especialment perillosa, tot i tenir punts complicats com qualsevol altra ciutat. Es parla de baralles a fires, de consells als joves per evitar zones determinades, i de grups itinerants que rebenten festes majors en altres municipis.

1. 9 Eleccions municipals a Girona: candidats, enquestes i moviments interns
   

• Start: 1508
• End: 1908
• Títol: Quin panorama de candidats hi haurà a Girona?
• Resum: Es plantegen interrogants sobre la candidatura de Lluc Salellas, els moviments a Guanyem i la CUP, i sobretot sobre qui serà el candidat o candidata del PSC. Es comenta una enquesta telefònica sobre Girona que pregunta per Sílvia Paneque i Pere Parramon, la qual cosa fa pensar en possibles relleus o alternatives socialistes.

1. 10 Perfils de xarxes sobre inseguretat: “Girona Perduda”
   

• Start: 2023
• End: 2354
• Títol: Xarxes socials, pseudo-mitjans i el relat de “Girona Perduda”
• Resum: Es parla de perfils com "Girona Perduda" que publiquen vídeos alarmistes sobre la ciutat, sovint amb imatges descontextualitzades. Es recorda el precedent "Figueres Oscura". Es debat com i quan cal fer un contradiscurs polític per desmentir o matisar aquests relats sense donar-los massa protagonisme.

1. 11 Enquestes, Aliança Catalana i estratègies electorals
   

• Start: 2354
• End: 2687
• Títol: Lectura pragmàtica de les enquestes i del vot a l’extrema dreta
• Resum: Es discuteix com el discurs d’Aliança Catalana capitalitza el malestar amb la inacció percebuda dels governs en seguretat i immigració. Es repassa l’impacte que podria tenir sobre Junts i s’apunta que, sumant PSC, Comuns i Esquerra, el resultat podria ser una llarga etapa de govern socialista malgrat la pujada de l’extrema dreta.

1. 12 Ocupacions, delinqüència i gestió municipal a Girona
   

• Start: 2687
• End: 2826
• Títol: Ocupacions, carrers conflictius i canvi de relat a l’Ajuntament
• Resum: Es diferencia clarament entre ocupacions delinqüencials (Tomàs Mieres, entorn d’Àngel de l’Ardenya / Ferran Puig) i ocupació per necessitat. Es remarca que l’Ajuntament de Girona, inclòs l’espai de Guanyem, ha modulat el discurs i reconeix ara aquesta distinció. També es critica la lentitud inicial a reaccionar en el tema dels residus.

1. 13 Desafecció política, democràcia i cas Albiol
   

• Start: 2826
• End: 2891
• Títol: Quan la democràcia decepciona: del llibre de text al carrer
• Resum: A partir d’un exemple escolar sobre què és la democràcia, es reflexiona sobre com la gent ha deixat de veure els polítics com a solucionadors de problemes i els percep com a professionals del càrrec. Es posa d’exemple Xavier García Albiol a Badalona, que fa política d’acció directa i molt visible, i a qui això li funciona electoralment.

1. 14 Radars de Girona: dades, polèmica i límits de velocitat
   

• Start: 2891
• End: 3217
• Títol: Radars, 13.000 multes i debat sobre la velocitat a la ciutat
• Resum: Es donen les xifres de multes (13.000 en 3 mesos) i es debat la lògica dels radars a Maristes i Pedret. Es parla de la dificultat de circular a 30 km/h en certs trams, de possibles canvis a 40 km/h, i de si l’objectiu és la seguretat o la recaptació. Es comparen amb altres radars polèmics, com el de Platja d’Aro o els de Salt.

1. 15 Tancament i apunt futbolístic
   

• Start: 3217
• End: 3299
• Títol: Cloenda i mirada al Girona–Reial Madrid
• Resum: Es tanca la tertúlia amb un comentari ràpid sobre el partit Girona–Reial Madrid, la fred que farà aquell dia i el problema d’ineficàcia golejadora del Girona FC. Es menciona el fitxatge d’Esprilla i es confia en la possibilitat de tornar a guanyar el Madrid.