La tertúlia de Girona FM
Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau
Subscriu-te
La tertúlia de Girona FM
S’obre la tertúlia recordant que fa sis anys que Girona FM va començar les emissions, just després de la pandèmia. Es posa en valor la comunitat de la ràdio i es presenten els tertulians: Cristina Andreu, Àngel Guirado i Antoni Iglesias. El to és distès, es parla breument de salut, de la dificultat de saber dir que no i de les llistes per organitzar-se el dia a dia.
Els tertulians intercanvien comentaris sobre com s’organitzen (llibretes, llistes digitals, post-its) i la necessitat creixent de fer llistes amb l’edat. A partir d’aquí es fa la transició cap al comentari del dia: ha fet molt fred aquesta nit a Girona, especialment a les hortes de Santa Eugènia, amb temperatures sota zero. Es constata que ara sí que ha arribat el fred d’hivern, tot i que fins ara les Fires s’havien passat amb relativa suavitat climàtica.
La Cristina transforma la conversa meteorològica en una reflexió sobre vulnerabilitat: recorda un cas de quatre morts a Andalusia per problemes de gas i pensa en totes les persones que no poden garantir un mínim de confort tèrmic o viuen al carrer. Comparteix una escena amb el seu fill, que li fa notar la sort de poder encendre la calefacció. També pensa en la situació d’Ucraïna, on les infraestructures energètiques són objectiu de bombardejos, i en el patiment de la població sense energia en ple hivern.
El debat se centra en el creixement del sense llarisme. Es diferencia entre una minoria de persones que volen viure al carrer (sovint amb malalties mentals) i una majoria que voldria ajuda però no en troba. Es constata que La Sopa, únic centre d’acollida nocturna de la demarcació, fa anys que està saturat. Es parla de la necessitat de crear un nou recurs i es recorda que l’alcalde de Girona ha expressat acord amb aquesta idea, tot i que potser el nou centre no hauria de ser dins la ciutat. S’apunta la complexitat de la gestió: calen espais, persones disposades a anar-hi, professionals i pressupost.
La Cristina aporta el marc de la jornada Repensem Girona, on Carme Trilla va fer una ponència sobre habitatge. Es denuncia la manca de planificació històrica (des de governs Pujol) i la interrupció dels intents de reforçar el parc públic durant els tripartits. Es remarca que el parc d’habitatge públic és totalment insuficient i que les projeccions de població van ignorar l’impacte de la nova immigració, que arriba de cop i tensiona la demanda d’habitatge. Fins al 2006-2007 hi havia fins i tot més oferta que demanda, però la crisi atura promocions i, amb l’arribada de nova població, es genera un dèficit estructural greu.
L’Àngel sintetitza dient que Catalunya té 8,1 milions d’habitants però serveis pensats per a 6,5 milions. Recorda gràfiques on es veu un moment d’auge de l’obra pública i social i un posterior enfonsament, després del qual pràcticament es deixa de fer habitatge de protecció. Es compara amb països del centre d’Europa, on hi ha molt percentatge d’habitatge públic gestionat per l’administració. Aquí, el que caldria construir és tant que, sense col·laboració público-privada, és inabastable; però alhora el sector privat sovint busca mantenir marges alts i construeix infraestructures de baixa qualitat.
Es planteja la necessitat de distingir clarament entre grans tenidors que especulen amb l’habitatge i petits propietaris que tenen un pis per complementar la pensió. El fenomen de l’habitatge turístic s’inscriu dins la lògica especulativa, amb ús no residencial d’alt rendiment i forta incidència en zones cèntriques, però també a barris com Santa Eugènia. Es parla dels lloguers per habitació i del fenomen dels ‘llits calents’, que ja existia fa 15-20 anys a l’avinguda Santa Eugènia i que avui torna a créixer, generant precarietat residencial.
Antoni Iglesias fa una crítica en clau ciutadana a tots els nivells de govern (ajuntaments, Generalitat, Estat, Europa) per no haver previst ni afrontat la crisi d’habitatge. Assenyala una deriva liberal i de dretes, però també inclou en la crítica els governs d’esquerres. Considera denunciable l’abandonament de la política d’habitatge social. Reivindica la idea de reconvertir baixos comercials en habitatges, facilitant-ho legalment, com a mesura ràpida i estesa. Critica que sovint s’invoca que “no ens deixen fer-ho” per responsabilitats d’altres administracions, en lloc de transformar realment la ciutat. Remarca: la política no és per gestionar, sinó per transformar.
La Cristina repassa la seva trajectòria des de la Fundació Sergi (anys 90), reivindicant també la figura de Josep Rivera i Frontera com a gran referent socialdemòcrata. Explica que el 1997 ja es denunciava discriminació en l’accés a l’habitatge per a immigrants, gent gran i famílies monoparentals. Proposa als ajuntaments definir àrees de tanteig i retracte per recuperar parc d’antics pisos de protecció oficial i garantir equilibri territorial, però cap municipi (Girona, Blanes, Lloret, Olot…) ho vol aplicar. Davant això, la Fundació impulsa la primera borsa d’intermediació d’habitatge a Espanya (any 2000) i la masoveria urbana. Posteriorment, ja des del Govern català amb Carme Trilla, promou ajuts al lloguer, recuperació de promocions de lloguer i les Àrees Residencials Estratègiques per accelerar tràmits i generar habitatge en temps rècord.
La Cristina explica que en entrar al govern municipal de Girona (2019) es troba una partida d’habitatge de només 50.000 € en plena emergència habitacional. Amb el nou pacte de govern es passa a 1 milió anual d’inversió en habitatge. Es reactiva tot el sòl disponible amb convenis amb Incasòl i altres entitats, i es preveuen 200 habitatges a curt termini, 400 a mig i fins a 800 en pocs anys. Es torna al tema del sense llarisme: Girona destina més d’1 milió anual a polítiques per a persones sense sostre, però no pot ser l’únic municipi que assumeixi l’emergència; calen almenys dos centres més a la demarcació. Es critica que Diputació i Generalitat no exerceixin prou el seu paper, mentre Girona rep persones derivades de presons, fronteres i altres situacions sense recursos.
Es constata que l’augment del sense llarisme a Girona és real però també conseqüència de ser l’únic lloc amb recursos (La Sopa, operació fred, plat calent). Es parla d’un ‘efecte crida’ inevitable mentre no hi hagi equipaments similars en altres punts de la demarcació. La Cristina defensa que l’Ajuntament ja fa un esforç molt gran en polítiques de sense sostre i que cal el compromís de la Diputació i la Generalitat per repartir responsabilitats i recursos. El Jordi subratlla que és un tema de país, no només local, i que cap ajuntament (ni Girona ni Salt) pot resoldre-ho sol.
El Jordi formula la pregunta directa: cal construir més pisos? Es recorda que Girona té sol limitat però encara hi ha oportunitats (Domeny, Carretera Barcelona, etc.). Es constata que no tothom podrà accedir als nous pisos, encara que siguin socials. L’Àngel remarca que la complexitat del que ha exposat la Cristina és enorme i que el gran problema de la política és que pensa en cicles de 4 o 8 anys, mentre que l’habitatge requereix planificació a molt més llarg termini. Moltes administracions locals no estan disposades a jugar-se el tipus amb decisions que donaran fruits passats els seus mandats.
L’Àngel reflexiona sobre la transformació de la ciutat: ha de tenir en compte canvis socials, dinàmiques observables i projecció de futur. Tota transformació està impregnada d’ideologia, que marcarà si es prioritzen parcs i jardins, equipaments per a gent gran, habitatge social, etc. El Jordi introdueix la idea que hi ha temes (com l’habitatge) que haurien d’estar per sobre de les ideologies, però constata que la realitat mostra que aquest consens no es dona, ni a nivell local ni nacional. Es subratlla que s’haurien de posar les ideologies al marge en determinats àmbits per centrar-se en necessitats bàsiques compartides.
L’Àngel defensa que la transformació ha d’estar orientada a donar serveis als ciutadans, no només en el present sinó en projecció de futur. Proposa aplicar el principi de subsidiarietat: si els nivells superiors no arriben, que deixin actuar els inferiors amb recursos. Assenyala la Diputació com a actor clau, especialment en àrees comarcals que podrien assumir serveis socials compartits. Es menciona la problemàtica específica de comarques com la Cerdanya, amb forta pressió turística i manca d’habitatge per residents, i s’evoca la necessitat d’una revisió de la llei de muntanya. Es recorda que la Revista de Girona prepara un dossier sobre l’habitatge rural.
Antoni Iglesias remarca que transformar implica prendre decisions valentes que requereixen consensos amplis i temps, quelcom difícil amb la política actual. Es posa com a exemple el pacte de govern a Girona, amb ideologies molt diferents que han estat capaces d’arribar a acords (per exemple, regulació d’habitatges d’ús turístic), tot i que per alguns extrems són insuficients. La Cristina formula quatre condicions per a la política transformadora: cooperació ciutadana (implicar la gent en els canvis culturals), cooperació público-privada (veure el sector econòmic com a motor, no com a enemic), flexibilitat administrativa (administració al servei del ciutadà, no al revés) i finançament adequat (sense diners i bona gestió, les polítiques no funcionen). Sense aquestes quatre peces, qualsevol nova llei de barris o pla estratègic difícilment tindrà efectes reals.
Antoni conclou que, al final, tot passa per equilibrar oferta i demanda: si es construeix i es planifica a escala d’àrea metropolitana, es pot ampliar el parc d’habitatge i redistribuir la població. Es parla de pensar en gran, més enllà del municipi de Girona, implicant Salt, Vilablareix, Fornells, Quart, Cassà, etc. La Cristina hi afegeix que això obliga a repensar també la mobilitat (treballa amb un pla de mobilitat urbana on han participat alcaldes de l’àrea urbana). Es destaca que, a diferència d’etapes anteriors, s’han trobat moltes complicitats entre municipis, i s’han començat a concretar mesures abans d’acabar el pla: ampliació de la Girocleta a Salt, més freqüències d’autobusos amb Fornells i Vilablareix, i aparcaments dissuasius per reduir trànsit a l’interior de Girona.
La Cristina desenvolupa el contingut del pla de mobilitat: ampliació de la Girocleta amb tres estacions inicials a Salt, després sis; millora de freqüències de bus amb Fornells i Vilablareix; i creació d’aparcaments dissuasius a l’entrada de l’àrea urbana. Fornells, per exemple, està disposat a cedir sòl per un gran aparcament que eviti que una part del trànsit arribi a Girona. Es posa en valor el concepte de ‘solidaritat urbana’: ajudar municipis petits a fer habitatge, perquè l’Incasol només hi actua si li surten els números, cosa que es critica. Per compensar, es promou un concurs comarcal per atraure promotors privats a fer habitatge assequible en diversos pobles, iniciativa liderada per l’alcaldessa de Fornells i presidenta del Consell Comarcal.
Es reconeix el paper d’iniciatives privades i fundacionals com el Patronat de la Santa Creu, que ha fet molta feina d’habitatge a zones com Sant Ponç i Can Gibert del Pla i ara impulsa nous projectes, inclosos pisos per a gent gran a Vilablareix. Es recorda que, tot i la pressió als serveis, la nova població (més del 80-90%) també paga impostos, de manera que la recaptació creix i hauria de permetre oferir més serveis. S’assenyala com a repte futur la rehabilitació de barris com Can Gibert del Pla, amb molt parc d’habitatge però envellit i sovint degradat.
El Jordi recorda que el repte no és només construir habitatge, sinó que aquest sigui pagable per la majoria. Assenyala que els pisos de luxe no són el nucli del problema: cal habitatge assequible. Es torna al tema de mobilitat: posa d’exemple el carril bus ràpid Girona-Salt i les primeres dades d’increment d’ús de la línia L9, que mostren que, quan el transport públic funciona, la gent l’utilitza. Després es parla de la necessitat d’evitar que construir un bloc trigui sis mesos i planificar-lo sis anys: cal reduir la burocràcia. La Cristina recorda que el procediment d’urgència existeix i que en el passat (ARE) es van aconseguir grans simplificacions per afrontar situacions d’urgència en habitatge.
La Cristina posa l’exemple del nou Hospital Trueta a Salt: un pla urbanístic encallat durant anys s’ha desencallat en vuit mesos quan s’ha considerat estratègic i urgent, demostrant que es pot accelerar la maquinària administrativa. Això contrasta amb la idea que ‘abans es feien les coses malament’; més aviat mostra que, si es vol, es poden activar instruments de simplificació. El Jordi pregunta a l’Àngel sobre com la cultura del control i la por a reclamacions ha fet que l’administració sigui cada cop més garantista i burocràtica, sovint pensant en grans ciutats (Madrid, Barcelona) però afectant igualment ajuntaments petits.
L’Àngel reflexiona sobre l’administració com a institució garantista que vol evitar costos econòmics i reclamacions, cosa que ha portat a una sobreregulació. Fa dècades que se sent parlar de simplificar i aprimar l’administració, però a la pràctica sovint s’ha compli-cat encara més. Trobar solucions a problemes complexos com l’habitatge requereix una visió global i integradora, que és el que hauria de perseguir un procés com Repensem Girona: diagnòstic de ciutat o àrea urbana, model de futur i camins per arribar-hi, integrant-hi habitatge, mobilitat i dinàmiques socials, especialment tenint en compte la composició social canviant de la ciutat.
L’Àngel destaca que els serveis no s’han dimensionat en proporció al creixement de la ciutat i l’arribada de nous col·lectius, tot i que aquests també paguen impostos. Reivindica el transport públic: ell mateix és usuari habitual de bus entre Girona i Salt i valora positivament freqüències i servei, tot i reconèixer que hi ha línies (com les d’Aiguaviva) amb autobusos molt buits, fet que mereix una anàlisi específica. Es recupera la idea de ‘primera’ i ‘segona’ corona urbana: fins a la segona corona, tots aquests municipis formen part d’un mateix sistema que ha de ser pensat conjuntament pel que fa a mobilitat i serveis.
L’Àngel posa l’accent en la participació ciutadana i la proximitat: recorda l’exemple d’una assemblea de barri a l’Eixample, a la qual vol assistir per fer sentir la seva veu. Reivindica que els regidors han de trepitjar el carrer i escoltar els veïns. Es menciona l’exemple de Cília Paneque (regidora en etapes anteriors) i es diu que hi ha regidors actuals que també ho fan. Però percep que a barris densos i envellits, com l’Eixample, la presència podria ser més gran. També s’assenyala que molts regidors són a temps parcial i això dificulta l’atenció plena a les demandes ciutadanes, tot i la bona voluntat.
Es debat com la bona voluntat dels regidors es troba sovint amb entrebancs burocràtics, i que moltes solucions no requereixen grans inversions sinó reordenar recursos. Es recorda el llegat dels governs de transició i de Joaquim Nadal, amb un pla de ciutat clar i transformador. La Cristina explica com va estructurar l’Àrea de Transformació Urbana: tenia un pla estratègic previ, va definir què es faria i què no, i va comunicar-ho tant a tècnics com a veïns. Així va poder prioritzar actuacions per barris i assumir la responsabilitat política de dir ‘això no es farà ara’. Destaca la importància de treure els tècnics de la rutina, fer-los partícips d’un projecte de transformació i, sobretot, reservar temps per ‘seure i pensar’ les decisions, fugint de la immediatesa.
La tertúlia es tanca amb una reflexió sobre la necessitat de fer una pausa per pensar les polítiques i no deixar-se arrossegar només per urgències i missatges ràpids. El presentador destaca que ha estat una conversa molt interessant i densa sobre habitatge, vulnerabilitat social i transformació urbana. Per manca de temps, queda pendent parlar de les enquestes del CEO. El programa es tanca agraint la participació dels tertulians i anunciant la tornada l’endemà a les 10 del matí.
Resum general del programa
La tertúlia de Girona FM d’avui gira sobretot al voltant de l’habitatge, el sense llarisme i la necessitat de planificació metropolitana i transformació urbana a Girona i el seu entorn. A partir d’un comentari inicial sobre el fred d’hivern, els tertulians deriven cap a la vulnerabilitat energètica, la manca d’habitatge assequible i les limitacions estructurals de les polítiques públiques.
Hi intervenen tres veus amb trajectòries complementàries (política, social i comunicació), que aporten diagnòstic de llarg termini, experiències personals de gestió i reflexions sobre com s’hauria de governar la ciutat: no només gestionant el dia a dia, sinó transformant-la amb visió estratègica, cooperació i planificació compartida.
1. Presentació, to de la tertúlia i context inicial
Participants i to del debat
- Presentador: Jordi (conductor de La tertúlia de Girona FM).
- Convidats:
- Cristina Andreu (pedagoga i exregidora d’Urbanisme i Habitatge, amb llarga trajectòria en polítiques socials i de la Fundació Sergi). - Àngel Guirado (psicòleg, president del Col·legi de la Psicologia de Girona, exregidor i exdirector de serveis territorials d’Ensenyament). - Antoni Iglesias (comunicador i consultor, fundador d’Iglesias Associats).
El programa comença amb un to distès i personal, parlant de salut, de la dificultat de “no saber dir que no” i de l’ús de llistes per gestionar el temps. De seguida, però, el debat s’enfoca cap a temes socials de fons.
Aniversari de Girona FM i entrada en matèria
- Es recorda que fa sis anys que Girona FM va començar les seves emissions, just després d’una pandèmia que “ho va canviar tot”.
- Es posa en valor la comunitat de la Gironina (nom amb què s’identifica l’emissora) i el paper de la ràdio local.
A partir de la conversa informal sobre el fred i la quotidianitat, el diàleg es desplaça cap a la vulnerabilitat energètica i residencial.
2. Fred, vulnerabilitat energètica i sense llarisme
Del fred d’hivern al pensament sobre la pobresa
- Es comenta la primera nit de fred intens (fins a -3 ºC a les hortes de Santa Eugènia) i la sensació que “ara sí que ja toca el fred d’hivern”.
- La Cristina fa el gir cap a la vulnerabilitat energètica:
- Recorda el cas recent de quatre morts en una casa a Andalusia possiblement per mala instal·lació de gas. - Pensa en les persones que no poden mantenir una temperatura mínima de confort o viuen al carrer. - Comparteix una reflexió domèstica: el seu fill li diu “mare, encens la calefacció… i quina sort que nosaltres la podem encendre”, cosa que li fa pensar en qui no té aquesta sort.
- La conversa s’amplia al context internacional:
- Referència a Ucraïna i als bombardejos sobre instal·lacions energètiques, amb la pregunta de quina fredor extrema pot patir la població sense energia.
Augment del sense llarisme i límits dels recursos actuals
- Es constata que ha crescut la població en situació de sense llarisme i que els recursos són insuficients:
- Es diferencia entre: - Una petita part de persones que volen viure al carrer, sovint amb transtorns de salut mental associats. - Una gran majoria que no ho voldria i que necessita ajut real.
- Es destaca la situació de La Sopa, l’únic equipament d’acollida nocturna de la demarcació de Girona:
- Fa anys que està saturat. - Fa temps que es parla de crear un altre centre; l’alcalde de Girona (no es menciona el nom, però es remet a la posició oficial) ha expressat acord amb la idea, però obrint la porta que no sigui necessàriament dins la ciutat de Girona.
- Problemes clau per abordar el sense llarisme:
- Calen espais on acollir les persones. - Cal que vulguin anar-hi (treball d’acompanyament social i confiança). - Cal personal especialitzat. - Tot plegat requereix pressupost i planificació interadministrativa.
"Girona no pot actuar com a captador de tota la situació d’emergència... és l’únic lloc on poden trobar operació fred i un plat calent, i això genera un efecte de concentració".
- Es critica que Diputació i Generalitat no exerceixen prou el seu paper i que Girona acaba suportant una càrrega desproporcionada, amb més d’un milió d’euros anuals destinats a polítiques per a persones sense sostre, una xifra molt alta per a un ajuntament d’aquesta mida.
3. Crisi d’habitatge: diagnòstic estructural i factors clau
Manca de planificació històrica i parc públic insuficient
La Cristina introdueix un bloc molt estructurat a partir de la jornada Repensem Girona, centrada en habitatge i on va intervenir la Carme Trilla.
- Qüestions fonamentals que s’hi van exposar:
- Manca de planificació en habitatge que ve de lluny (es remunta a època de la Generalitat de Pujol). - Es van fer intents amb els tripartits per posar al dia el parc públic, però la crisi econòmica i altres factors ho van frenar. - El parc d’habitatge públic és avui totalment insuficient.
- Error en les projeccions demogràfiques:
- Les previsions es basaven en el creixement vegetatiu (que fins i tot pot ser negatiu). - No es va anticipar l’arribada d’un fort flux migratori que impacta de cop i immediatament en la necessitat d’habitatge. - Fins al 2006-2007 hi havia fins i tot més oferta que demanda; amb la crisi, es paralitzen promocions i després arriba aquest augment sobtat de població.
Especulació, mercat tensionat i absència d’oferta
- S’ha utilitzat l’habitatge com a bé d’especulació, no com a dret, generant:
- Puja de preus. - Exclusions d’accés, fins i tot amb producte disponible però inassolible per preu. - I ara un escenari encara pitjor: ni hi ha producte ni es pot pagar el que hi ha.
- L’Àngel resumeix-ho amb una imatge clara:
- Tenim una Catalunya de 8,1 milions d’habitants amb serveis pensats per a 6,5 milions.
- Comparació amb països del centre d’Europa:
- Allà hi ha percentatges molt alts d’habitatge públic, gestionats directament per l’administració. - Aquí l’esforç que caldria fer per apropar-nos-hi és enorme, i la col·laboració público-privada actual sovint dóna lloc a infraestructures dèbils perquè el sector privat vol mantenir marges de benefici molt alts.
Grans tenidors vs petits propietaris i turisme
- Es planteja la necessitat de diferenciar clarament:
- Grans tenidors que fan negoci i especulen amb molts pisos. - Petits propietaris que tenen un pis comprat fa anys que els ajuda a complementar la pensió.
- El fenomen de l’habitatge turístic:
- Considerat un ús no residencial d’alt rendiment, que s’insereix de ple en la lògica especulativa. - Afecta sobretot zones cèntriques i atractives, però també arriba a barris com Santa Eugènia.
- Aparició o ressorgiment de llits calents i lloguer per habitacions o fins i tot per llit:
- Es recorda un bloc de pisos a la avinguda Santa Eugènia fa 15-20 anys amb pisos de “llit calent” 24 hores. - No és un fenomen nou, però s’estén de manera accelerada.
Crítica política en clau escalable
L’Antoni fa una lectura molt crítica, “de ciutadà”:
- Denuncia de manera escalable (Ajuntament, Govern català, Govern espanyol, Europa) la falta de previsió i de polítiques d’habitatge:
- S’han seguit polítiques molt liberals, amb un esperit de dretes fort. - Però també responsabilitza els governs d’esquerres, que no han reaccionat com calia.
- S’ha abandonat l’habitatge social com a prioritat:
- Fa dècades que es construeix molt menys parc públic. - Es critica que tots els governs (actual i anteriors) han fallat en la planificació mínima.
"La política no s’ha de gestionar, s’ha de transformar. Jo no vull polítics que gestionin la meva ciutat, vull que la transformin".
- Una proposta recurrent: convertir baixos comercials en habitatges:
- Ho reivindica com a mesura ràpida i possible amb canvis legislatius. - Recorda que aquesta idea fa anys que es repeteix però costa molt implementar-la per traves normatives.
4. Experiències concretes de política d’habitatge
De la Fundació Sergi a la Generalitat: la trajectòria de la Cristina
La Cristina aporta un relat de 25 anys d’experiència en habitatge social:
- A finals dels 90, des de la Fundació Sergi (1997), ja s’alertava de discriminacions en l’accés a l’habitatge per a:
- Persones immigrades. - Gent gran amb pensions baixes. - Dones amb fills a càrrec (famílies monoparentals).
- A partir d’aquest diagnòstic, promou diverses eines:
- Àrees de tanteig i retracte per recuperar parc d’antics habitatges de protecció oficial i garantir equilibri territorial. - Propostes a ajuntaments com Girona, Blanes, Lloret, Olot, etc. per avançar en aquesta línia. - Resultat: cap ajuntament (de cap color polític) va voler aprofitar aquests instruments.
- Davant la inacció, la Fundació impulsa instruments innovadors:
- Primera borsa d’intermediació d’habitatge a l’Estat (any 2000), per mediar entre petits propietaris i col·lectius vulnerables. - Masoveria urbana, que després la Generalitat li demana que ajudi a desplegar.
- Al Govern català (amb Carme Trilla), impulsen:
- Ajuts al lloguer. - Recuperació de promocions de protecció oficial de lloguer (i no de compra-venda). - Creació de les Àrees Residencials Estratègiques (ARE), que simplificaven tràmits per generar habitatge en temps rècord.
Canvi de rumb a l’Ajuntament de Girona (2019)
- En entrar al govern municipal el 2019, la Cristina troba una partida d’habitatge ridícula:
- Només 50.000 € en un context d’“emergència habitacional”.
- Amb un nou pacte (Esquerra, PSC i suports externs), s’aconsegueix:
- Passar a 1 milió d’euros anuals en inversió en habitatge (no despesa corrent). - Activar tot el sol disponible amb convenis amb Incasòl, Fundació Sales i altres actors.
- Resultat esperat d’aquest esforç:
- Generar 200 habitatges a curt termini, - 400 més a mig termini, - Fins a 800 habitatges socials o assequibles en pocs anys.
- Es recorda també la feina històrica del Patronat de la Santa Creu:
- Creació de nombrosos pisos (per exemple, a la zona de Sant Ponç i Can Gibert del Pla). - Nous projectes a Vilablareix per a més de 100 pisos, alguns pensats per a gent gran.
Necessitat de visió metropolitana i reequilibri territorial
- Es planteja que la solució no pot ser només a Girona ciutat:
- Cal pensar en àrea urbana/metropolitana: Salt, Vilablareix, Fornells, Quart, Cassà, etc. - Construir habitatge en municipis veïns genera moviments de població que poden alliberar pisos a Girona.
- Exemples de cooperació recent:
- Fornells disposat a cedir sòl per fer aparcament dissuasiu i millorar mobilitat. - Coordinació amb Salt per ampliar la Girocleta i millorar transport públic.
- Problema amb Incasòl:
- Segons la Cristina, no fa habitatge en municipis on “no li surten els números” (com Fornells). - Es considera un contradicció greu per a un ens públic que hauria de prioritzar precisament aquests casos. - D’aquí neix un concurs públic comarcal perquè promotors privats s’interessin per fer habitatge social en diversos municipis.
5. Transformació urbana, àrea urbana i mobilitat
Transformar vs gestionar: ideologia i consensos bàsics
- L’Àngel desenvolupa el concepte de transformació de ciutat:
- No n’hi ha prou amb “gestionar”; cal detectar dinàmiques socials, preveure-les i planificar. - Tota transformació té una base ideològica (on poses les prioritats: parcs, equipaments, habitatge social…).
- El Jordi introdueix una idea: hi ha temes (com l’habitatge) on tothom hauria d’anar a l’una, superant ideologies.
- Reconeix que a la pràctica això no passa.
- Es posa com a exemple el pacte de govern a Girona (considerat per alguns “antinatura”) on forces ideològicament diferents han estat capaces d’arribar a acords en matèria d’habitatge i regulació d’habitatges d’ús turístic.
Les quatre condicions per a una política transformadora
La Cristina formula un marc sintètic de condicions per a la transformació urbana:
-
1
Cooperació ciutadana
- No es pot transformar una ciutat sense implicar la ciutadania.
- Les transformacions comporten canvis culturals; si no hi ha participació, hi ha rebuig.
-
2
Cooperació público-privada
- El sector econòmic pot ser motor de transformació i sovint va per davant de l’administració.
- No és “l’enemic” per definició; l’enemic és qui especula o actua malament, sigui públic o privat.
-
3
Flexibilitat administrativa
- L’administració ha d’estar al servei del ciutadà, no al revés.
- Sense simplificar tràmits i procediments, moltes inversions es perden o s’endarrereixen.
-
4
Finançament suficient i ben gestionat
- Sense diners no es pot fer res, però també es poden perdre fons per no estar administrativament preparats.
- Cal alinear recursos, participació i bona gestió; si no, la llei més avançada queda en paper mullat.
"Podem fer la nova llei de barris que vulgueu, però si aquestes quatre coses no estan harmonitzades, no cal que ens hi posem".
Exemple: el nou Trueta i la simplificació de tràmits
- Es posa com a cas pràctic el procediment urbanístic per al nou Hospital Trueta a Salt:
- Un expedient encallat durant anys s’ha pogut desencallar en vuit mesos quan s’ha considerat estratègic i urgent. - Això demostra que, quan es vol, es pot accelerar la maquinària administrativa.
- Es recorda l’experiència de les ARE (Àrees Residencials Estratègiques) del 2009-2010:
- Van ser possibles gràcies a una simplificació extraordinària dels procediments. - Tot i no ser una panacea, van permetre activar molt habitatge en poc temps.
Mobilitat i àrea urbana de Girona
- Es parla d’àrea urbana/metropolitana de Girona:
- Tradicionalment, s’ha considerat fins a Salt, Vilablareix, Quart, Fornells, Cassà, etc. - L’objectiu és optimitzar recursos i fer la ciutat més sostenible, no només ecològicament sinó també en serveis.
- El nou Pla de Mobilitat Urbana de Girona:
- La Cristina explica que s’ha treballat colze a colze amb alcaldes i alcaldesses de l’àrea urbana. - Malgrat tensions històriques entre Girona i municipis veïns, ara s’han trobat moltes complicitats.
- Mesures concretes ja en marxa o planificades:
- Ampliació de la Girocleta fins a Salt (tres estacions el 2026, amb previsió d’ampliar a sis). - Incrementar la freqüència de transport públic amb Fornells i Vilablareix. - Creació d’aparcaments dissuasius als afores (per exemple, a Fornells) per reduir el trànsit que entra a Girona.
- Lligam mobilitat-habitatge:
- Construir habitatge a l’àrea urbana només té sentit si va acompanyat de bona mobilitat pública. - Sense transport eficient, el trasllat de població a municipis veïns no és viable.
Exemple d’èxit: el carril bus ràpid Girona-Salt
- Es comenta el carril ràpid per a bus entre Girona i Salt (L9):
- Abans hi havia una freqüència de 30 minuts, ara és de 15 minuts. - Les primeres dades indiquen un augment d’usuaris del 50% (de ~9.000 a ~14.000 en una setmana).
- Aquest cas s’utilitza per reforçar la idea que:
- Quan el transport públic és freqüent i fiable, la gent l’utilitza. - És una política efectiva que redueix cotxes i millora la cohesió entre Girona i Salt.
6. Burocràcia, subsidiarietat i governança local
Excés de garanties i por a l’error
- L’Àngel analitza el problema de la burocràcia:
- L’administració és, per definició, garantista, vol evitar riscos i reclamacions. - Això ha comportat una sobreregulació (“buscar tots els dits i uts”) que fa molt feixuga qualsevol acció. - Fa anys que es parla de simplificar normatives, però la realitat indica que, sovint, s’han complicat encara més.
Principi de subsidiarietat i rol de la Diputació
- Es reivindica el principi de subsidiarietat:
- Allà on no arriba l’administració superior, s’ha de deixar actuar la inferior (ajuntaments, consells comarcals), però amb els recursos corresponents. - La Diputació de Girona, com a “ajuntament dels ajuntaments”, hauria de tenir un paper clau en temes socials i d’habitatge comarcalitzat.
- Es mencionen comarques amb problemàtiques específiques:
- Cerdanya: forta pressió turística i de segones residències, manca d’habitatge per a la població resident. - Micropobles de muntanya: reclamen una revisió de la llei de muntanya per adaptar serveis i possibilitats d’habitatge a la seva realitat.
Participació ciutadana i presència al territori
- L’Àngel posa el focus en la participació ciutadana real:
- Duu a terme assemblees de barri (per exemple, a l’Eixample), però sovint hi ha dubtes sobre fins a quin punt s’escolta el que s’hi diu. - Demana que els regidors i regidores es patejin la ciutat, que hi siguin presents i accessibles.
- Es reconeix que alguns regidors (de diversos colors) ho fan, però hi ha percepció que en barris com l’Eixample, densos i envellits, es podria fer més presència.
Gestió vs transformació: la importància de prioritzar
- La Cristina explica com va gestionar la seva àrea, anomenada Transformació Urbana (urbanisme, habitatge, mobilitat, via pública):
- Tenia un pla estratègic propi abans d’entrar al govern. - Va definir clarament què es faria, què no es faria i en quin ordre de prioritat. - Va comunicar-ho tant als tècnics municipals com als veïns dels barris, assumint personalment la responsabilitat de dir “això no es podrà fer ara, perquè abans cal fer això altre”.
"Si un polític no sap agafar reptes, fer una bona priorització i explicar-la a la ciutadania, difícilment podrà transformar res".
- Ressalta el paper de la comunicació interna (amb els treballadors municipals) i externa (amb la ciutadania) per crear projectes compartits de transformació.
- També es destaca la importància de no quedar atrapat en la immediatesa i les rutines: cal “seure i pensar” abans de prendre decisions, no fer-ho tot per WhatsApp o per urgències del dia a dia.
7. Mirada històrica: el llegat dels governs de Nadal
- Es recorda la transformació de Girona als anys 80-90 sota alcaldies de Joaquim Nadal:
- Es parla del Pla de ciutat que definia què fer, en quina direcció i en quins terminis. - S’atorga una valoració generalment molt positiva: “tot estava per fer i es podia haver fet molt més malament”.
- També s’apunta que, tot i l’èxit, hi ha qüestions revisables a la llum del creixement posterior:
- Potser l’emplaçament de grans equipaments com l’Auditori-Palau de Congressos i el Palau Firal, en zones que avui farien falta com a pàrquings o àrees de serveis. - Possibles mancances en la previsió del creixement demogràfic de la ciutat.
- Es reivindica el paper de Josep Rivera i Frontera, definit per Joaquim Nadal com un “constructor socialdemòcrata”, i es lamenta que el Girona FC no li hagi fet encara un reconeixement públic a l’alçada de la seva trajectòria.
8. Tancament de la tertúlia
- El temps de la tertúlia s’esgota i no es pot entrar al següent punt previst (les enquestes del CEO), que es deixa pendent per a una altra ocasió.
- El presentador destaca que ha estat una tertúlia intensa i molt interessant, centrada en:
- La crisi d’habitatge i el sense llarisme. - Les polítiques públiques (o la seva absència) dels darrers anys. - La necessitat de transformació urbana, visió metropolitana, cooperació i simplificació burocràtica.
- S’acomiada els convidats i s’anuncia que el programa tornarà l’endemà a les 10 h.
Temes principals tractats
- Fred, vulnerabilitat energètica i pobresa (persones sense recursos per escalfar-se, morts per gas, Ucraïna).
- Augment del sense llarisme i saturació de recursos (La Sopa, operació fred, paper de Girona com a pol d’atracció).
- Crisi estructural d’habitatge: manca de planificació, parc públic insuficient, impacte de la migració, especulació immobiliària.
- Diferència entre grans tenidors i petits propietaris, efectes de l’habitatge turístic i dels llits calents.
- Crítica transversal als governs (locals, autonòmics, estatals i europeus) per la falta de polítiques decidides d’habitatge.
- Experiència de polítiques innovadores: borsa d’intermediació, masoveria urbana, ARE, noves inversions municipals a Girona.
- Visió d’àrea urbana/metropolitana: necessitat de coordinar habitatge, mobilitat i serveis entre Girona i municipis veïns.
- Transport públic i mobilitat sostenible: pla de mobilitat, ampliació de la Girocleta, carril bus ràpid L9 Girona-Salt.
- Burocràcia i simplificació administrativa: procediments d’urgència, exemple del nou Trueta, límits de l’administració garantista.
- Participació ciutadana i governança local: regidors a peu de carrer, assemblees de barri, importància d’explicar prioritats.
- Memòria històrica de la transformació de Girona amb Nadal i figures com Josep Rivera i Frontera.