Gent de Bàsquet T.3x7 amb Oriol Heredia

Presentació de *Gent de bàsquet* a Girona FM, explicant l’estructura del programa: Moment Clatx amb preguntes de l’audiència, anàlisi de la derrota contra el València Bàsquet al Salt Inicial i Scouting del pròxim rival, el Río Breogán. Jan Torrent dona pas al convidat, l’Oriol Herrerías.

L’Oriol respon primer sobre les opcions del seu equip (Club Bàsquet Sant Narcís) de pujar a Primera Catalana, confirmant que són candidats reals enmig d’un grup d’equips empatats i que els enfrontaments directes seran decisius. Després, en un to més distès, explica el seu “secret” per fer croquetes: foc fort, molt de braç, paciència i caramel·litzar bé la massa, trencant el mite de la croqueta a foc lent.

Anàlisi inicial de la derrota 98-72 a la pista del València Bàsquet. Es destaca que, tot i el marcador ampli, el focus és en les claus tàctiques: pla de partit perfecte del València per anul·lar Otis Livingston, joc a camp obert amb interiors obrint el camp, ús del bloqueig directe i alt encert en el triple al primer quart. El Bàsquet Girona no aconsegueix entrar mai del tot en partit, amb poc encert exterior i molta dependència de Geben. Es contextualitza el balanç de la temporada (3-5, 14a posició).

L’Oriol subratlla que la superioritat del València té més a veure amb el seu mèrit que amb mancances del Girona: gran seriositat i intensitat d’un equip d’Eurolliga, defensa molt bona sobre Livingston i execució impecable del pla de partit. Es detalla com el Girona genera bons tirs oberts, sobretot a cantonada, però sense encert. Es compara amb partits on l’equip ha estat molt més endollat, com contra el Barça, per explicar com el context d’energia i confiança influeix en el percentatge de tir.

Es posa focus en les dues faltes molt ràpides de Needham, que obliguen Moncho a modificar el pla inicial (on els primers tirs eren per ell) i les rotacions. S’assenyala que es perd la seva aportació defensiva i ofensiva complementària. A continuació s’analitza la parella interior Geben–Juan Fernández: Geben és elogiat per la seva solidesa, anotació i fins i tot encert exterior, mentre que de Juan Fernández es diu que ha de trobar el seu millor punt de forma, potenciar la seva força a la pintura i guanyar confiança en el tir exterior. Es comenta que el Girona nota la manca d’un altre 4 específic i que alguns minuts s’estan cobrin amb Sergi Martínez i Sukins al 4.

Es manté el discurs de confiança absoluta en el talent de Juan Fernández, remarcant que ha de continuar tirant quan el llançament és ben seleccionat i que la continuïtat li donarà el rol fonamental que se li pressuposa. Tot seguit, es parla de la importància del retorn de Maxi Fjellerup: és vist com un líder defensiu que pot contagiar intensitat a tot l’equip i ajudar a baixar la notació rival, a més de ser un molt bon penetrador capaç de generar-se el seu propi tir, encara que no tant per crear per als altres.

Repàs als millors jugadors del València en el partit: Brandon Badio, amb 19 punts i 5 triples, és descrit com un jugador que ha crescut enormement sota Pedro Martínez, combinant defensa agressiva i amenaça exterior. També es destaca Jean Montero, anotador natural que suma punts amb molta facilitat. Per part del Bàsquet Girona, pràcticament només es pot elogiar Martinas Geben, que fa un doble-doble imperial (20 punts, 10 rebots) aprofitant les rotacions interiors del València i jugant amb gran confiança durant tot el partit.

S’analitza la figura de Nicola Maric, interior de perfil més baix que està fent una feina molt bona com a jugador de final de rotació. Es valora especialment la seva relació qualitat-preu, la seva capacitat per donar minuts de descans a Geben i la seva visió de joc i qualitat de passada. Es defineix com l’antic quatre lluitador adaptat al cinc modern, sense gaire alçada però amb molta qualitat, humilitat i treball.

Es debat si abans del partit hi havia opcions reals de sorpresa a València, tenint en compte l’exigència de l’Eurolliga i el fet que alguns equips baixen la intensitat després de dates europees. Aquesta vegada, però, el València respon amb un partit molt seriós, amb rotacions energètiques com De Larrea, i el Girona no té opcions. Es recorda que el Girona ja ha sorprès equips d’Eurolliga com el Barça i es comenta que, sense derrotes com les de Burgos i especialment Andorra, el balanç seria 4-4. Es subratlla la gran igualtat de la lliga entre zona alta i lluita pel descens, cosa que fa pensar que encara hi haurà més sorpreses.

S’obre la secció d’Escouting del Rival centrada en el Río Breogán. Es remarquen els paral·lelismes amb el Bàsquet Girona: canvi d’entrenador, canvi d’estil de joc i millora en resultats i sensacions. El Breogán comença amb dues derrotes clares (Lleida i València), però aconsegueix la primera victòria a Saragossa i a partir d’aquí es consolida com un equip sòlid que competeix amb tothom. Exemples: victòria a la pista del Múrcia i exhibició ofensiva contra el Burgos, amb 105 punts anotats. Es destaca que és un equip unit, amb cinc fitxatges nous i balançat entre atac i defensa, molt al gust de Luis Casimiro.

L’Oriol comenta el que ha vist del Breogán (especialment contra el Barça): equip agressiu a la línia exterior, molt encert de tres, energia alta i poder intimidador. Es reflexiona sobre com Luis Casimiro s’ha adaptat als jugadors que té: en altres etapes la prioritat era el joc interior; ara, el Breogán viu molt dels seus dos petits generadors (Keandre Cook i Dewayne Russell) i del tir de Francis Alonso. Es descriu el model ofensiu actual de l’ACB: dos petits que fabriquen tirs i juguen pick and roll, generant ajudes que obren tiradors a cantonada. Casimiro combina aquest estil amb un interior protector de l’aro, fórmula que es veu també en altres equips com Múrcia.

Es concreten els perfils principals del Rio Breogán. Keandre Cook és el gran anotador 1x1 i Dewayne Russell, un dels màxims assistents de l’ACB, tercer darrere d’Otis Livingston. Es remarca com aquests dos petits poden brillar si tenen llibertat en equips mitjans. S’analitza en profunditat Francis Alonso: 14,1 punts, 50% en triples, 14,5 de valoració en 20 minuts. Es diu que ara sí que està complint les expectatives que no va poder consolidar a Unicaja, que el pas per LEB Or amb Estudiantes ha estat important, i que el seu retorn a l’ACB en un equip de zona mitjana-baixa li permet mostrar regularitat i pes ofensiu. Es celebra la seva convocatòria amb la selecció de Xus Mateo com a totalment merescuda.

S’analitza Dranko Vankovic, interior de 2,17 m del Breogán: 9,8 punts amb 72% prop de cistella, 4 rebots i 11 de valoració en 16 minuts. Es defineix com un finalitzador excel·lent de pick and roll i intimidador clau per frenar pivots rivals, que fa poques coses però molt ben fetes. Es comenta que jugadors tan alts acostumen a tenir minuts més limitats a l’ACB pel ritme, però que en el seu rol és perfectament eficient. Es remarca que el Bàsquet Girona no té un perfil similar de cinc tan gran; en canvi, porta l’estil al límit amb molt tir exterior i energia. El possible punt a millorar del Girona seria doblar millor la posició de 4, més que no pas trobar un cinc tan alt.

Es torna a la realitat del Bàsquet Girona i al partit imminent contra el Río Breogán. Es destaca que el Girona, com a equip que més llença de 3, depèn molt de la seva proposta ofensiva: quan juga amb energia, confiança i encert, juga molt ordenat i sap clarament què vol parar del rival. Es reafirma la confiança en una temporada més tranquil·la que les anteriors, tot valorant la feina de Moncho Fernández, qualificada gairebé de miracle la temporada passada. Es veu un equip ferm, convençut de la seva identitat i amb jugadors sòlids com Busquets, Geben i Otis a nivell molt alt. El partit contra el Breogán es defineix com un partit “de la nostra lliga”, que el Girona ha d’assumir i liderar amb valentia, buscant que li entrin els tirs i imposant el seu ritme.

Jan Torrent recull el missatge de confiança de l’Oriol i tanca el setè programa de la temporada. Es recorda que *Gent de bàsquet* és el programa dedicat exclusivament al Bàsquet Girona i s’anima els oients a seguir-lo la setmana vinent per Girona FM (92.7) o en format podcast. Comiat cordial als oients i agraïment al convidat.