GENT DE BÀSQUET T.3x6 amb Andreu Coll

Secció de preguntes de l’audiència. Es planteja què fer si la lesió de Maxi s’allarga: renovar o no Holander, fitxar un perfil similar a Maxi o incorporar un "4". Coincideixen que Holander no acaba d’encaixar i no té sentit renovar-lo. Descarten gairebé la idea de fitxar un "4" pur, perquè el club ja va apostar per una altra estructura a l’estiu i Juan Fernández ja està cobrint minuts al "4". El debat real és si cal reforçar la posició de base, sobretot perquè Guillem Ferrando té poca presència, i perquè veuen Pepe més com a "2" que com a "1".

Repassen el context de la tercera victòria a la Lliga i la classificació tan ajustada. Destaquen que és un partit que s’havia de guanyar, perquè Granada és rival directe. La primera part és dominada pels andalusos, amb una defensa molt canviant que descol·loca el Girona: zona que es transforma en individual, canvis selectius als bloquejos i dificultat per llegir l’atac. El Girona mostra poc encert exterior i falta de ritme. Al tercer quart tot canvia: parcial 17–0, millor defensa individual, bon control del rebot i transicions ràpides. Es posa en valor la capacitat de reacció de l’equip dins del mateix partit, una cosa que no es veia en temporades anteriors, i el fet que l’equip sàpiga desactivar estrelles rivals en els últims partits.

Analitzen a fons la defensa de Granada: zones múltiples, canvis constants i un ús molt primerenc d’aquestes armes, que inicialment funcionen i els donen avantatge. Durant el parcial 17–0 del Girona, però, l’entrenador de Granada no introdueix gaires canvis defensius i això els passa factura. Es remarca que Granada té una rotació curta d’homes realment determinants i que aquests no destaquen per ser extremadament físics, de manera que el plantejament de defensa zonal té sentit però s’acaba fent llarg. Coincideixen que han ensenyat les cartes massa aviat i que el Girona sap aprofitar el moment per trencar el partit.

Se centren en Juan Fernández, considerat clau en la nova estructura de joc. Destaquen que el seu partit contra Granada és, segurament, el millor de la temporada. Subratllen que el fet de veure’l com a "4" deixa de ser un recurs puntual per convertir-se en part de la planificació: jugarà tant de 5 com de 4. Recorden minuts en què ha compartit pista amb altres interiors (Geben, Maric, Xucinskas), per formar quintets alts quan cal. D’aquí passen a una reflexió sobre l’evolució del joc: s’esborren les posicions clàssiques i es parla més de rols, amb petits que poden votar, exteriors grans i un "5" referencial. L’important és l’encaix de rols, no l’etiqueta de la posició.

Analitzen en detall el partidàs d’Otis Livingston: 20 punts, 4 rebots, 7 assistències i 28 de valoració. Destaquen sobretot la seva capacitat d’assistir, ja que a la mitja part només havia fet una cistella però acumulava 5 assistències, demostrant que pot aportar encara que no encerti en el tir. El comparen amb altres bases i anotadors que han passat pel Girona a l’ACB i conclouen que pot ser més diferencial que qualsevol d’ells. El moment clau del partit és el 3+1 amb 70–70, una acció que probablement el Girona d’altres temporades no hauria tingut. Veuen clar que ja és el jugador a qui dones la pilota en situacions crítiques.

Es fixa l’atenció en Zach Hankins, el pivot del Granada, que fa un partit molt complet: 10 punts, 8 rebots (5 ofensius) i 17 de valoració. Destaquen que, sense ser la primera opció ofensiva, interpreta molt bé els avantatges generats per companys de gran talent exterior i fa molt mal al Girona en el rebot ofensiu. Es remarca que el cinc inicial del Granada té un nivell alt, perfectament digne d’equips que no haurien d’estar a la cua de l’ACB. El problema principal el situen en la segona unitat i en el context de planificació: Granada es troba amb plaça ACB a mig estiu, quan la plantilla ja està pensada per a una categoria inferior, i costa molt completar un bloc competitiu a temps.

Tornant a Juan Fernández, destaquen el seu impacte emocional i físic: és un jugador que està a tot arreu i ha de ser duríssim de patir com a rival. És molt exigent amb els companys, fins al punt de protagonitzar una bronca visible amb Pep Busquets. L’Andreu subratlla que, tot i aquesta intensitat, aquest any no comet tants errors i pren decisions més encertades, fet que el converteix en un jugador més sencer i útil per l’equip. Recorden també que encara és molt jove i que té marge per aprendre a controlar encara millor les emocions, cosa que li permetria fer un salt endavant important.

Se centra l’anàlisi en Derek Needham, que tot i mostrar estadístiques modestes (7 punts, 3 rebots, 3 assistències) té un impacte enorme en el partit. Es remarca la seva tasca defensiva sobre Costa, a qui pràcticament esborra a la segona part, i un triple clau en un moment de tensió. Es defineix Needham com el líder del vestidor, el jugador a qui tothom mira quan hi ha problemes. També destaquen la seva intel·ligència per acceptar un rol menys anotador, sabent que l’equip ja té altres focus de punts com Livingston o Pep Busquets. Comparat amb parelles exteriors d’altres temporades, l’actual dupla Livingston–Needham aporta molt més equilibri entre anotació, direcció i defensa.

S’obre la secció d’escouting del proper rival: el València Bàsquet, líder de l’ACB. Es descriu un equip amb plantilla de 15 jugadors, ritme altíssim, domini del rebot ofensiu i excel·lència en el tir de tres: és el conjunt que més llança, més anota i amb millor percentatge de triple, amb una valoració mitjana de 118 (per 86 de Girona). Tot i això, recorden que és vulnerable, com va demostrar la derrota a la pista del Granada. Adverteixen que, si el Girona no protegeix la línia de tres i el rebot, pot patir moltíssim, com ja li va passar al Tenerife. També apunten la possibilitat que el duel es converteixi en un partit de ritme frenètic i amb xifres històriques en possessions i tirs de tres, ja que tots dos equips basen el seu atac en aquest recurs.

Analitzen la capacitat de Pedro Martínez per gestionar una plantilla tan llarga, amb estrelles com Jean Montero, Darius Thompson o Cameron Taylor. Consideren que és un entrenador ideal per evitar conflictes de rol i mantenir el vestidor cohesionat. Es compara aquest València amb l’Unicaja de la temporada passada: molts jugadors bons, estil coral on cada dia pot brillar algú diferent. Això explica per què les estadístiques de Montero no són tan descomunals com l’any passat: l’equip no necessita que assumeixi tant protagonisme constantment i, a més, ve d’una lesió, de manera que pot dosificar-se per arribar fort a la fase decisiva de la temporada.

La conversa se centra en com preparar el partit contra un equip ple d’armes ofensives. L’Andreu insisteix que seria un error dissenyar un pla defensiu centrat només en aturar un jugador, perquè el València té literalment 15 peces capaces de decidir. Destaquen especialment l’exgironi Cameron Taylor, a qui veuen encara millor que a Màlaga: més madur, més regular i amb un rol ofensiu més ampli, fins al punt de situar-lo entre els millors jugadors de la Lliga. També es posa el focus en Omar Muur, base gairebé de 2 metres, MVP de la Supercopa, molt elèctric i amb gran envergadura, que combina tir exterior amb capacitat de finalitzar davant interiors com Tavares. Coincideixen que el seu fitxatge és un encert total i que fa encara més difícil la tasca de preparació per al Bàsquet Girona.

Jan Torrent tanca el sisè programa de la temporada agraint la presència d’Andreu Coll i recordant que Gent de bàsquet és casa seva. Reitera la identitat del programa com a espai dedicat exclusivament al Bàsquet Girona i anima l’audiència a seguir-los tant al 92.7 de Girona FM com en format podcast, quan vulguin i des d’on vulguin. El to és optimista, transmetent la idea d’un equip i una afició cohesionats al voltant del projecte de bàsquet a Girona.