La tertúlia de Girona FM

Resum general del programa

En aquesta edició de La tertúlia de Girona FM, els participants aborden diversos temes que es van entrellaçant: l’arribada del fred, el consum i els llums de Nadal, la Marató i el finançament de la recerca, la sanitat catalana i el seu col·lapse parcial, l’envelliment de la població, la immigració, la ciutadania i, finalment, la visió que tenen els joves sobre la democràcia i el paper de la tecnologia en la seva salut mental.

Participen el doctor Josep Maria Sirvent (metge, investigador i ciutadà), Neus Vila (comunicadora i professora universitària) i Toni Bou (empresari i economista), moderats pel locutor de Girona FM.

1. Fred, fires i llums de Nadal

1.1. El fred que no arriba

• Es comenta la previsió de descens de temperatures i el fet que s’exageren notícies meteorològiques: ara tot és notícia, fins i tot que faci fred al novembre.

• Tots coincideixen que "ha de fer una mica de fred" en aquesta època i que les Fires de Sant Narcís han estat meteorològicament plàcides.

1.2. Llums de Nadal i consum

• Neus Vila explica, des de la perspectiva del turisme i el màrqueting, que hi ha estudis de neurociència que mostren com els llums i la música de Nadal:

- Generen canvis emocionals positius - Incrementen la propensió a comprar - Afavoreixen que la gent se senti "que ja és Nadal" i entri en mode consum

• Es parla d’exemples com Estepona i Vigo, on l’encesa anticipada de llums s’ha convertit en motor econòmic, amb:

- Comerciants que parlen de "fer l’agost" al novembre - Reserves hoteleres plenes amb un any d’antelació - Turisme que viatja només per veure l’arbre o l’enllumenat

1.3. Disseny i regulació de l’enllumenat

• Es critica:

- La manca de renovació en alguns carrers amb els mateixos llums de fa 20 anys - Els llums tristos o fluixos que generen desànim i no conviden a consumir

• S’explica que certes limitacions en la il·luminació sobre ponts poden venir de normatives europees per protegir la fauna (peixos), cosa que sorprèn però que es dóna per plausible.

• A Girona es recorda la polèmica sobre l’"arbre de Nadal" artificial dels darrers anys i el debat sobre si la ciutat ha d’apostar per més lluentor o per un model més discret.

1.4. Nadal: concentrat sí, etern no

• Tots tres es declaren "de Nadal" però concentrat:

- No volen campanyes de dos mesos - Preferirien un període més curt i intens

• Es menciona l’inici imminent de:

- Campanyes solidàries - El disc de la Marató (anunciat per al dia 30)

2. La Marató, el càncer i el finançament de la recerca

2.1. La Marató com a eina de conscienciació

• La Marató d’enguany es dedica a la recerca contra el càncer, i és la cinquena vegada que se centra en aquesta malaltia.

• El doctor Sirvent reconeix que "tot ajuda", i destaca:

- El seu paper en la sensibilització i conscienciació de la població - El valor de posar la recerca en el centre del debat públic

2.2. Crítica a la dependència de la caritat

"El finançament de la recerca ha de venir de pressupostos rigorosos, com a Noruega o Suècia."

• El doctor Sirvent és crític amb el fet que la recerca depengui tant de campanyes mediàtiques:

- Reclama que el finançament públic arribi a percentatges similars als de països capdavanters - Apunta que 12–13 milions per al càncer són relativament pocs per a una malaltia tan extensa

• Es destaca el risc que la Marató sigui sobretot una "neteja de consciència":

- Toni Bou parla directament de "neteja de consciències" i ho equipara a "greenwashing" o "hellwashing" - Explica l’anècdota d’un contribuent ric que presumeix d’una donació de 40 € a la Marató com si fos un gran esforç solidari

2.3. Sanitat pública i desigualtats

• Es recorda la frase famosa d’un antic responsable d’oficina antifrau:

"Nos hemos cargado su sistema sanitario."

• Això serveix per denunciar:

- La destrucció parcial de la sanitat pública per decisions polítiques - El risc que qui l’ha debilitada acabi depenent d’ella

3. Estat de la sanitat catalana

3.1. Àrees que funcionen bé i àrees col·lapsades

• El doctor Sirvent diferencia clarament:

- Oncologia i tractaments greus:

• Assegura que la sanitat catalana funciona "relativament bé" i fins i tot "superbé" en càncer.
• Els diagnòstics i tractaments són ràpids ("pam, pam, pam").

- Atenció primària:

• És el punt amb més col·lapse.
• Es constata l’augment dels dies d’espera per visitar el metge de capçalera com a indicador de degradació del sistema.
• La primària s’ha convertit en:

- Mèdics fent també de psicòlegs (molts pacients hi van per problemes emocionals o familiars) - Professionals saturats de feina administrativa (receptes, baixes, altes)

3.2. Dificultat d’accés i burocratització

• Es comenta la sensació que costa més parlar directament amb el metge, metgessa o infermera:

- Moltes gestions es fan via personal administratiu - Es genera frustració i sensació de distància amb el professional

• El sistema de vacunació és vist com a punt positiu: "funciona com un rellotge", tot i alguns errors de comunicació (SMS de "via lliure" que van provocar malestar al col·lectiu sanitari).

3.3. Grip, vacunació i responsabilitat col·lectiva

• El doctor adverteix d’una temporada de grip complicada:

- Es parla de fins a set variants - Es preveu augment d’incidència durant les festes de Nadal

• Recomanacions clau:

- Vacunar-se a partir dels 60 anys - Entendre la vacunació com un acte d’amor cap als vulnerables:

"Vacunar-se és protegir també els teus."

• Mesures complementàries:

- Evitar espais tancats molt plens i poc ventilats - Usar mascareta en llocs amb gent estossinant - Higiene de mans freqüent (aigua i sabó o solució alcohòlica)

• Es destaca que algunes persones han mantingut hàbits com portar mascareta a sobre, a l’estil de la cultura japonesa, i que ara es veu com una pràctica raonable, no exagerada.

4. Envelliment, longevitat i dependència

4.1. Envelliment accelerat de la població

• Dades destacades que aporta el doctor:

- A Catalunya hi ha únicament més de 8,1 milions d’habitants, però ha augmentat molt el percentatge de majors de 65 anys. - Hi ha 3.000 centenaris al país, el doble que fa poc més d’una dècada. - A la demarcació de Girona hi ha uns 300 centenaris i una esperança de vida mitjana d’uns 84 anys.

• Conseqüències principals:

- Més pressió sobre residències i serveis socials: es mencionen 18.000 persones en llista d’espera per entrar en una residència a Catalunya. - Manca de planificació estructural per adaptar la sanitat i els serveis a aquesta nova realitat demogràfica.

4.2. Dependència i residències

• Es denuncia que la Llei de dependència i l’accés a residències funcionen malament:

- Valoracions que arriben tard - Casos en què la persona mor abans que es resolgui l’expedient

• La pandèmia va evidenciar que moltes residències no estaven preparades i que cal una revisió profunda de com s’articula la relació entre sanitat i atenció a la gent gran.

4.3. Turisme sanitari i jubilats estrangers

• Es parla del "turisme sanitari" i de:

- Jubilats, sobretot francesos, anglesos i alemanys, que s’han instal·lat a la Costa Brava i altres zones de Girona per gaudir de clima i bona sanitat pública. - Pacients estrangers que, després d’un accident aquí, prefereixen no tornar al seu país perquè se senten molt ben atesos.

4.4. Negoci de la longevitat

• Es comenta l’interès creixent de les grans fortunes per allargar la vida:

- S’inverteix molt en tecnologies i tractaments de longevitat. - S’esmenta el cas de la PGA – Camiral a Catalunya, on: - Es publicita tecnologia de punta per millorar l’estat cel·lular i la longevitat - Hi acudeixen clients de tota Europa i dels EUA

El doctor adverteix que molts d’aquests tractaments no tenen base científica sòlida i que, sigui com sigui, "al final tots acabarem al mateix lloc".

4.5. Per què vivim més? Factors de longevitat

• Espanya té una de les esperances de vida més altes del món (al voltant dels 84 anys), similar a Suècia i Suïssa.

• El doctor esmenta un documental sobre les zones blaves (Okinawa, etc.) i assenyala tres factors principals:

- Genètica - Entorn i relació social - Alimentació (es parla d’una patata especial a Okinawa amb midó resistent)

• A Girona, diu, reuneixen molts d’aquests factors, i fa referència a la tradició dels iogurts naturals i a casos de persones molt longeves a la demarcació.

• Es comparteixen anècdotes familiars de dones longeves (mares i àvies que arriben als 89–93 anys sense medicació), remarcant el pes de la genètica materna.

4.6. Viure més, però viure bé

"Està bé viure més per genètica, però cal viure bé. No vull arribar-hi com un moble."

• Es destaca la diferència entre quantitat i qualitat de vida:

- No es tracta només d’arribar als 90 o 100 anys, sinó de fer-ho amb autonomia i benestar.

• El doctor recomana hàbits senzills i provats:

- Alimentació adequada - Activitat física moderada

• Cita un estudi recent a The Lancet:

- Caminar 7.000 passos al dia (uns 4 km) és suficient per reduir el risc de problemes cardiovasculars i millorar el control de la diabetis. - Ja no cal perseguir obsessivament la fita dels 10.000 passos.

5. Demografia, natalitat i immigració

5.1. Més grans, menys nens

• Es remarca un fort desequilibri demogràfic:

- Puja la línia dels majors de 65 anys - Baixa la dels 0–15 anys (falta relleu generacional) - El tram de 16–64 anys, la població en edat de treballar, es manté però no creix suficientment

• Cada parella a Catalunya té de mitjana 1,1 fills, molt per sota del necessari per al recanvi generacional.

• Es comenta amb ironia que hi ha més mascotes (gossos) que nens.

5.2. Necessitat d’immigració

• Davant l’envelliment i la baixa natalitat, es conclou que:

"No ho canviarem. No tindrem més de dos fills per parella. L’única opció és integrar la gent que ve de fora."

• Es destaca que:

- Molts col·lectius immigrants tenen taxes de natalitat més altes (2,2–2,3 fills per dona) - Poden ocupar feines i oficis que el jovent local ja no vol fer, però que la societat necessita (per exemple, reparació d’electrodomèstics)

5.3. Ciutadania, drets i deures

• Es posa l’accent en la idea de ciutadania com a clau d’integració:

"La ciutadania té dues branques molt importants: uns drets i uns deures."

• Missatges essencials:

- Cal ensenyar a la nova població immigrada què vol dir ser ciutadà: tenir drets, però també complir deures. - El debat sobre drets i deures ha d’estar viu, no pot ser dogmàtic: la societat evoluciona discutint i renegociant aquest equilibri.

5.4. Respecte a la pròpia cultura i a la dels altres

"Hem de respectar la cultura dels altres, però no hem de renunciar a la nostra."

• Neus Vila defensa que:

- El poble català ha cedit molt històricament i potser més del que ha rebut. - Cal posar línies infranquejables en la defensa de la cultura pròpia, la llengua i els valors bàsics.

• Es reivindica la idea de sentir-se "ciutadana enamorada de Girona", combinant arrelament local i obertura als altres.

5.5. Pedagogia sobre immigració

• Es critica que els partits tradicionals hagin evitat parlar d’immigració per incomoditat, deixant el marc del debat a l’extrema dreta.

• Proposta clau:

- Fer pedagogia: entendre per què determinada part de la societat té por a la immigració - Preguntar: "Què li fa por, senyora, senyor? Que li prenguin la feina?" i respondre amb dades i discussió honesta

6. Ciutadania, responsabilitat col·lectiva i educació

6.1. Drets sense deures?

• Es denuncia una percepció creixent que "l’administració ho ha de fer tot" mentre la ciutadania es desentén.

• Es comparen temps passats, quan la gent escombrava el tros de carrer davant de casa, amb l’actualitat, en què s’espera que el servei públic ho resolgui tot, tot i que la ciutadania també embruta i deteriora l’espai comú.

6.2. L’educació: no només cosa de l’escola

"L’educació no es fa només als col·legis. L’educació es fa a la societat."

• Es critica la idea que:

- L’escola és l’única responsable de l’educació - La família i l’entorn social puguin delegar completament aquesta funció

• Es defensa que:

- La família és la base de l’educació en valors - L’escola forma, però l’educació (en responsabilitat, respecte, convivència) és compartida per tota la comunitat

6.3. Manquen espais de diàleg ciutadà

• Es lamenta que no es fomenti prou el diàleg entre ciutadans:

- Abunden les queixes i la desconnexió - Falta reflexió compartida sobre problemes comuns

• Es reivindica l’exemple de Carles Rahola i el seu breviari de ciutadania com a model per recuperar una cultura cívica més madura.

7. Joves, democràcia i tecnologia

7.1. Enquesta inquietant sobre joves i democràcia

• Es comenta una enquesta de l’Institut Català Internacional per la Pau:

- Només 4 de cada 10 joves consideren la democràcia com el sistema preferible - El 27% creu que hi ha una penetració del feminisme excessiva

• Conclusions i preocupacions:

- Una part important del jovent no valora la democràcia com a millor sistema dels possibles - Això afavoreix el creixement de l’extrema dreta i d’opcions autoritàries - Es percep angoixa i manca de futur com a caldo de cultiu d’aquestes actituds

7.2. Desconnexió generacional

• S’analitza el xoc entre:

- Els boomers, que han viscut la transició i valoren molt la democràcia - Els millennials i generació Z, que veuen els grans com una "generació tap" que impedeix la renovació

• Es recorda que els joves actuals no han viscut la dictadura i sovint desconeixen:

- Que fa 50 anys les dones no podien conduir, obrir un compte o viatjar sense permís del marit o del pare - Que parlar i estudiar en català com ara hauria estat impossible

"Això és el que volem realment? Tornar a un sistema en què un ho té tot i la resta depenen de la seva benevolència?"

7.3. Franquisme i memòria

• Es recorda que han passat 50 anys de la mort de Franco:

- Es distingeix entre la mort del dictador i la pervivència de certs reflexos franquistes en la societat - Es subratlla que avui es pot fer ràdio en català i escolarització en català, cosa que abans era impensable

7.4. Tecnologia, xarxes i salut mental

• Neus Vila alerta del paper de la tecnologia com a refugi:

- Joves que diuen: "Per què he d’anar al psicòleg si puc explicar-li al xat GPT el que em passa?" - Això els sembla terrible perquè substitueix l’ajuda professional i la reflexió personal per una relació acrítica amb eines digitals

• Es menciona un cas recent de notícies sobre xarxes que inciten al suïcidi:

"Hi ha joves que reben recomanacions de que, tal com estan, el millor és suïcidar-se."

• Es vincula l’augment de:

- Trastorns d’ansietat - Depressió

amb: - Dependència massiva de la tecnologia - Manca d’espais per pensar i construir opinió pròpia

7.5. Pèrdua de pensament crític

• Neus denuncia que molts estudiants depenen completament d’Internet:

- Quan a classe els demana prescindir de mòbil i ordinador, es queixen perquè no poden "consultar-ho" a la xarxa - Els insisteix que són a la universitat precisament per aprendre el que no saben i desenvolupar pensament crític

• Es remarca la importància de:

- Resiliència davant les bufetades de la vida - Capacitat d’alinear el pensament crític amb un mateix, no amb el que diu l’algoritme

7.6. Espais alternatius de formació i diàleg

• El doctor explica unes xerrades de salut que fa a un centre cívic:

- Grup de 25 persones - Cada setmana es tracta un tema de salut (alimentació, etc.) - S’hi combaten mites i desinformació difosa per xarlatans, fins i tot en mitjans públics

"La gent t’agraeix que li aclareixis conceptes: és formació científica bàsica."

• Beneficis d’aquests espais:

- Socialització - Reflexió i conversa - Ús del cervell sense recórrer constantment al mòbil

7.7. Post-Covid: més prejudicis, menys ciència

• Es critica que, després de la pandèmia, no hem sortit millor com a societat:

- Han crescut els negacionismes i la desconfiança científica - S’ha consolidat un aspecte no científic del debat públic que preocupa molt els professionals de la salut

7.8. Extremes dretes, immigració i cicles polítics

• Es constata que els partits amb discurs dur contra la immigració són els que pugen en intenció de vot.

• Es planteja que potser es tracta d’un cicle electoral:

- Quan governin i es vegi què fan realment, pot ser que el pèndol torni cap a posicions menys extremes

• Malgrat tot, es recorda que:

- 4 de cada 10 joves continuen creient en la democràcia - Les manifestacions recents mostraven molt jovent defensant-la, la qual cosa indica que no tot està perdut

8. Tancament de la tertúlia

• En el tram final es repassen els temes principals:

- Envelliment i longevitat a Girona - Joves i democràcia - La necessitat d’integrar immigració - El paper de la sanitat, la recerca i la Marató - Les recomanacions de salut quotidiana, com els 7.000 passos al dia

• El conductor fa broma dient que pensava que parlarien directament de Franco pel 50è aniversari de la seva mort, però que el dictador ha aparegut indirectament vinculat a les reflexions sobre:

- Democràcia i memòria històrica - Drets de les dones - Llengua catalana i llibertats actuals

• Es tanquen els micròfons agraint la participació de tots tres tertulians i anunciant el retorn de La tertúlia de Girona FM l’endemà a les 10 del matí.