El primer cafè

Resum general

Informatiu de Girona FM del dilluns 17 de novembre amb un repàs ampli a l’actualitat de Girona ciutat, comarques i país. Es combinen temes de memòria democràtica, seguretat i delinqüència, mobilitat sostenible, cultura i festivals, polítiques públiques d’habitatge, així com successos i crònica esportiva.

1. Memòria històrica i Llei de Memòria Democràtica

1.1. Primera demanda d’exhumació desestimada (337–404 s)

• Un jutjat de Girona desestima la primera demanda per exhumar el cos d’un afusellat pel franquisme a la fossa comuna de Girona.
• La víctima, Delfí Sedó, era de Bescanó i va ser executat el març de 1943.
• La demanda es basava en la nova via que obre la Llei de Memòria Democràtica.
• El jutjat anul·la el Consell de Guerra, però s’absté d’ordenar l’exhumació i deriva la responsabilitat a l’administració.
• L’advocada de la família, Montse Vinyets, anuncia recurs i la voluntat de continuar impulsant demandes d’altres famílies per obrir la fossa comuna del cementiri de Girona.

"Continuarem presentant demandes d'altres familiars que també volen sumar-se a aquesta necessitat d'obrir la fossa comú" (Montse Vinyets)

• Vinyets lamenta que encara no s’hagi admès a tràmit una altra demanda referida a vuit veïns de Llagostera, vinculada a l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera i persones com Bernadeta Sedó i Teresa Mur (context implícit del cas).

2. Seguretat, delinqüència i ordre públic

2.1. Falsificació de receptes i ús de fàrmac com a droga (404–444 s)

• Detenen a Girona un home de 56 anys per falsificar receptes d’un oftalmòleg.
• Havia aconseguit 13 vegades un fàrmac altament addictiu en quatre farmàcies de la ciutat.
• Mossos inicien investigació en detectar receptes falses per obtenir un medicament amb ús potencial com a droga i amb efectes secundaris greus.

2.2. Delinqüència a l’AP-7 i mètode de la roda punxada (551–610 s)

• El Partit Popular reclama més presència policial a l’AP-7 per l’augment de delictes, sobretot del mètode de la roda punxada.
• El president del PP a Girona, Daniel Ruiz, denuncia que l’autopista s’està projectant com una via insegura i reclama solucions més enllà de la simple advertència amb panells informatius.
• Apunta que els delinqüents perfeccionen el modus operandi, amb una nova variant: tancar el vehicle de la víctima i anar frenant-lo fins al voral per impedir-ne la fugida (610–625 s).

2.3. Fuga de pres del Puig de les Basses (1012–1049 s)

• Un intern del centre penitenciari Puig de les Basses fuig després d’una visita mèdica.
• Els Mossos el traslladaven a un hospital i, ja a l’aparcament, el pres va arrencar a córrer i va escapar.
• L’home, d’uns 20 anys, empresonat per delictes contra el patrimoni, és encara buscat pels Mossos.

2.4. Atac a la Guàrdia Urbana de Figueres (1049–1092 s)

• Detenen dos joves (20 i 30 anys) i una menor per llançar objectes contra un vehicle de la Guàrdia Urbana de Figueres.
• L’avís inicial al 112 parlava de crema de contenidors; quan la patrulla arriba, rep un llançament d’objectes que causa desperfectes importants.
• Els agents es veuen obligats a retirar-se per preservar la seva integritat.
• La unitat d’investigació identifica els autors a partir de qui havia trucat al 112.

2.5. Descens de delictes a Olot i multireincidents (1133–1201 s)

• A Olot, els delictes baixen un 5,6% en l’últim any, fet que trenca una tendència de sis anys d’augment.
• Tot i això, la ciutat continua per sobre de la mitjana catalana de delinqüència.
• Es redueixen sobretot furts i robatoris amb violència.
• L’alcalde Agustí Arbós atribueix la millora a:

- Millor coordinació entre cossos policials. - Expulsió d’un multireincident molt actiu en furts i robatoris. - Entrada a presó d’un altre delinqüent especialitzat en robatoris a domicilis.

"No parlem de tants delinqüents, parlem de poques desenes, i quan surt un d'aquests de circulació, es nota molt" (Agustí Arbós)

• Per primer cop, Olot tancarà l’any amb menys ocupacions que a l’inici.
• La consellera Núria Parlón anuncia l’aplicació del pla Campaï per reduir delictes als comerços.

2.6. Expedient a l’empresa de residus Nora S.A. (1217–1260 s)

• L’empresa de residus de la Selva Nora S.A. recorre un expedient sancionador d’Antifrau que proposa una multa de 800.000 euros.
• Antifrau interpreta que hi va haver represàlies contra un treballador que va esdevenir informant.
• L’empresa replica que la sanció disciplinària responia a fets anteriors a aquesta condició i que, jurídicament, una represàlia només es pot donar després de l’acte que la motiva.

3. Llengua catalana, integració i cohesió social

3.1. Girona buddies: aprendre català en un bar (625–729 s)

• Un grup d’estrangers residents a Girona es reuneixen setmanalment en un bar per parlar català i integrar-se millor.
• Rebutgen el terme expat i busquen sentir-se part de la comunitat.
• El grup és obert a tots els nivells; també s’hi conviden parlants nadius per donar suport.
• La participant Susan, dels Estats Units, subratlla la millora progressiva de la seva fluïdesa:

"Cada setmana sento un poc més fluid i més cómodo" (Susan)

• La coorganitzadora Kate explica que:

- Moltes persones primer aprenen castellà per ser una llengua més internacional. - Les que decideixen arrelars-se a Girona comencen a aprendre català perquè entenen que és la llengua del dia a dia. - Aprendre català és percebut com la millor via d’integració i d’entrar en la vida local.

• Diversos participants assenyalen que costa fer amistats amb gironins de naixement i lamenten que, quan s’esforcen a parlar català, sovint se’ls respon en castellà.

3.2. Òmnium i distància amb l’extrema dreta (1260–1312 s)

• Òmnium Cultural celebra una trobada de dirigents a Ripoll.
• El president Xavier Antic marca distàncies clares amb l’extrema dreta i defensa el paper d’Òmnium com a motor del catalanisme democràtic.
• Reivindica l’accés al català com a principal instrument de cohesió social en una Catalunya inclusiva.
• Alertes principals:

- Context d’inestabilitat política i desafecció ciutadana. - Augment de populisme, xenofòbia i discursos d’odi a Europa.

"Els projectes polítics d'extrema dreta [...] no són compatibles amb els valors i amb el projecte que defensa Òmnium, sinó que en són l'antítesi" (Xavier Antic)

• Més de 200 dirigents es reuneixen per treballar l’estratègia de futur i consolidar la xarxa territorial.

4. Mobilitat sostenible, bicicleta i tecnologia

4.1. Els barris pedalen: segona edició (746–831 s)

• L’Ajuntament de Girona i la Sea Otter Europe impulsen la segona edició de Els barris pedalen.
• Data i lloc: dissabte 29 de novembre al Parc del Migdia de Girona.
• Objectius:

- Promoure la mobilitat sostenible. - Fomentar la salut mitjançant l’ús quotidià de la bicicleta.

• Activitats previstes:

- Circuits i pump track per infants i famílies. - Passejades en bicicleta dinamitzades per Mou-te en Bici. - Gran pedalada de 70 km promoguda per la Sea Otter Europe. - Exposicions i sortejos. - Prova de bicicletes urbanes de les marques Megamo i Ecobike.

• El tinent d’alcaldia Xavier Aldeguer Manté subratlla la importància de crear espais on infants i ciutadania interactuïn amb el món de la bicicleta i consolidar Girona com a ciutat referent en ciclisme i salut, en la línia del clúster Girona Innovació, Salut i Ciclisme (GISC).

4.2. La Girotrònica: videojocs i experiència digital (850–910 s)

• La Girotrònica es presenta com la primera fira del videojoc, cultura digital i tecnologia de Girona.
• Dates: 21, 22 i 23 de novembre al Palau de Fires i espais com El Modern.
• Propostes principals:

- Lan party de tres dies jugant a videojocs. - Tallers de robots industrials, impressió 3D i programació d’algoritmes. - Recreació de la catedral de Girona i el seu entorn al Minecraft. - Tornejos de videojocs i simuladors de conducció. - Sala immersiva amb mapping basat en intel·ligència artificial.

• La fira vol donar veu a un sector cada cop més present, posant en valor:

- La dimensió cultural del videojoc. - La capacitat de promoure creativitat i innovació. - La inclusió, trencant tòpics que associen els videojocs únicament a oci buit.

5. Cultura, llibres i festivals

5.1. Polèmica pel concurs de llibres escolars (444–529 s)

• La Diputació de Girona adjudica un concurs de venda de llibres per a escoles a una empresa d’inversions de Barcelona.
• Això genera malestar al sector llibreter de la demarcació.
• El Gremi de Llibreters considera que:

- Falta sentit comú en els plecs de condicions. - La llei insta a afavorir les petites i mitjanes empreses, entre elles les llibreries.

• El secretari tècnic del sector, Marià Marín, subratlla que:

- A qualsevol licitació hi ha d’haver solvència econòmica però també solvència tècnica. - Cal preguntar-se: “Tu et dediques a això? Domines l’objecte del contracte?” - Algunes empreses que no són del sector:

• Entren amb descomptes màxims per guanyar puntuació.
• Es presenten com a empreses amb persones amb discapacitat per sumar punts, però després no compleixen.
• Malgrat incompliments, sovint no reben sancions i poden tornar-se a presentar.

"La llibreria queda fora. Això no passa a França, això no passa a Alemanya, amb lleis molt similars a la nostra" (Marià Marín)

• El Gremi proposa incorporar clàusules d’assessorament i reposició que garanteixin la participació de professionals del llibre.
• La Diputació defensa que el procés s’ha fet d’acord amb la normativa vigent.

5.2. Festival Càntut i tradició oral (1375–1418 s)

• El Festival Càntut omple la plaça de la Coma, a Caçà de la Selva, amb sardanes cantades per les Anxovetes.
• Forma part d’una trentena d’activitats en tres dies per preservar cançons locals i de transmissió oral.
• El corresponsable Albert Massip destaca:

- La sensació de “remar contracorrent” reivindicant el patrimoni oral. - Un creixent interès del públic, amb presentacions i concerts plens.

"No sé si som tan atrevits com per dir que gràcies a nosaltres la tradició es recupera, però sí que veiem que la gent cada vegada en parla més" (Albert Massip)

• A banda de concerts, s’organitzen xerrades divulgatives i dinars de cantadors i cantadores, que exhaureixen totes les places.

5.3. Itaca Sant Joan a l’Estartit (1447–1472 s)

• El festival Ítaca Sant Joan continua revelant el cartell per als concerts a la platja gran de l’Estartit (19, 20 i 23 de juny).
• Nous noms confirmats:

- Sidonie, que presentaran el disc Catalán Graffiti (divendres 19). - Jonin, amb l’EP Una foto al sol (20 de juny). - Cupido, protagonista de la revetlla de Sant Joan.

• Ja s’havien anunciat artistes com Remei de Calaf, Dan Peralbo i el Convoy, Carlos Ares i Barrivi.
• L’organització remarca l’aposta per propostes emergents i escèniques amb caràcter.

5.4. Xocolata solidària de Casa Cacau (942–975 s)

• Casa Cacau llança una rajola de xocolata solidària en benefici de l’Hospital Trueta.
• Característiques:

- Xocolata negra 70% cacau d’origen Equador. - Preu: 10,5 euros. - Es ven online i a la botiga de plaça Catalunya. - Producció limitada: 2.000 unitats.

• Els beneficis es destinen a projectes assistencials i d’atenció centrada en la persona al Trueta.
• El pastisser Jordi Roca destaca la qualitat del cacau i la dimensió solidària del producte.

5.5. Esports: victòria del Bàsquet Girona (1493–final)

• El Bàsquet Girona supera el Granada 82–76 en un partit clau per allunyar-se de la zona baixa.
• Desenvolupament del partit:

- El Girona va per darrere al marcador durant tota la primera part. - Un parcial de 17–0 al tercer quart capgira el partit. - Final molt igualat, però victòria gironina davant l’equip andalús.

• Triomf important per consolidar l’equip a la lliga i donar continuïtat al projecte esportiu de la ciutat.

6. Successos i emergències

6.1. Ofegament evitat a Lloret de Mar (975–996 s)

• Rescaten una noia de 14 anys que gairebé s’ofega a la platja gran de Lloret de Mar.
• La menor, de nacionalitat estrangera, va ser arrossegada mar endins per una onada.
• Intervenció:

- Agents de la policia local i bombers es llancen a l’aigua per rescatar-la. - La víctima entra en aturada cardiorrespiratòria a la sorra. - Tres ambulàncies del SEM li practiquen maniobres d’emergència. - És evacuada en estat greu a l’Hospital Trueta de Girona.

6.2. Aigua potable i qualitat a Roses (1092–1133 s)

• Roses aixeca les restriccions d’aigua de boca després de recuperar nivells segurs.
• Les analítiques situen els trialometans per sota del límit legal de 100 µg/l.
• Des de principis d’octubre es recomanava no beure aigua de l’aixeta.
• El Consorci d’Aigües Costa Brava i ACBAR atribueixen la millora a les actuacions tècniques de les darreres setmanes.

7. Polítiques públiques i món rural

7.1. Rehabilitació d’immobles rurals per a habitatge social (1330–1375 s)

• El Govern de la Generalitat reserva 20 milions d’euros fins al 2029 per rehabilitar 400 immobles rurals en desús i destinar-los a habitatge social.
• L’anunci el fa el president Salvador Illa a la primera trobada de municipis rurals a Món Sant Benet (Bages).
• La mesura s’emmarca a la Llei de l’Estatut de Municipis Rurals, vigent des de l’estiu.
• S’hi afegirà un paquet d’incentius fiscals i deduccions per:

- Fomentar el trasllat al món rural. - Impulsar la rehabilitació del parc existent.

• Impacte estimat: 14 milions d’euros en les finances públiques.

8. Altres titulars i context

A l’inici del butlletí (127–337 s) es presenten els titulars globals abans d’entrar en les peces desenvolupades:

• Demandes d’exhumació i memòria democràtica.
• Falsificació de receptes i ús de fàrmacs com a droga.
• Polèmica pel concurs de venda de llibres escolars.
• Petició del PP de més policia a l’AP-7.
• Girona buddies i integració lingüística.
• Segona edició d’Els barris pedalen.
• La Girotrònica com a nova cita de videojocs i tecnologia.
• Xocolata solidària de Casa Cacau amb l’Hospital Trueta.
• Diversos successos comarcals (ofegament a Lloret, fuga de pres, vandalisme a Figueres).
• Descens de delictes a Olot i expedient a Nora S.A..
• Missatge d’Òmnium contra l’extrema dreta.
• Pla de rehabilitació d’immobles rurals.
• Activitat del Festival Càntut i anunci de nous noms a l’Itaca Sant Joan.
• Crònica esportiva del Bàsquet Girona.

Conceptes clau destacats

• Llei de Memòria Democràtica: nova via jurídica per reclamar exhumacions i reparació a víctimes del franquisme.
• Multireincidència: pes específic d’un nombre reduït de delinqüents en les estadístiques criminals d’Olot.
• Girona buddies: exemple de recerca translacional aplicada a la integració lingüística? No; però sí un model social d’aprenentatge informal del català.
• Els barris pedalen / Sea Otter Europe / Girona Innovació, Salut i Ciclisme (GISC): estratègia de ciutat que enllaça esport, salut i promoció econòmica.
• La Girotrònica: aposta pel videojoc com a sector cultural i tecnològic emergent, amb vessant educativa.
• Política rural: rehabilitació d’immobles en desús i incentius fiscals com a eines per revertir el despoblament.

Conclusió

L’informatiu ofereix una panoràmica àmplia de l’actualitat gironina i catalana, on destaquen:

• La tensió entre memòria democràtica i llindars jurídics (cas Delfí Sedó).
• El debat sobre seguretat, tant a la via pública com en l’àmbit penitenciari i municipal.
• La llengua catalana com a eix d’integració i cohesió social, en contraposició a l’ascens de l’extrema dreta.
• L’aposta de Girona per la mobilitat sostenible, la bicicleta i la tecnologia digital com a senyes d’identitat contemporànies.
• La vitalitat del teixit cultural i associatiu (llibres, música, festivals, gastronomia solidària).

En conjunt, el programa dibuixa una societat que afronta reptes de memòria, seguretat, habitatge i cohesió, alhora que impulsa iniciatives culturals, tecnològiques i socials per reforçar la qualitat de vida i la identitat del territori.