Resum generat per IA

Els 4 Rius

0:00Els 4 Rius53:44
Compartir
Els 4 Rius
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
4 seccions · 53:44
01
Adeus que no són
0:01 — 3:41

Reflexió sobre la banalització dels comiats, la nostàlgia i el FOMO arran de la venda fulgurant d’entrades pel concert de comiat d’Oques Grasses.

0:01
02
Ramon Solsona: «Dones mig partides»
3:41 — 28:58

Ramon Solsona ens presenta «Dones migpartides», un llibre que rescata de l’oblit trenta narradores catalanes que van viure entre l’esperança republicana i la foscor del franquisme

3:41
03
Agenda: «Natura» a la Fundació Valvi
28:58 — 37:47

Robert Fàbregas contextualitza «Natura» (1836) de Ralph Waldo Emerson, que es presenta en català a la Fundació Valvi

28:58
04
Històries d’arxiver: fons vs col·lecció
37:47 — 53:44

Joan Boades explica la funció pública dels arxius, la diferència entre fons i col·lecció, i el cas Centelles

37:47
Seccions generades automàticament

Resum general

Episodi d’Els 4 Rius a Girona FM amb tres eixos principals:

  • El fenomen de FOMO i els “adeus” en la música, arran del comiat d’Oques Grasses i la venda fulgurant d’entrades.
  • Entrevista amb Ramon Solsona sobre el llibre «Dones mig partides», un rescat de 30 narradores catalanes entre la República i el franquisme.
  • Emerson i el transcendentalisme: presentació de «Natura» i context intel·lectual del segle XIX als EUA.
  • Històries d’arxiver amb Joan Boades: per a què serveixen els arxius, diferència entre fons i col·lecció, i casos gironins clau.

“Les dones, pel sol fet de ser dones, van tenir un plus de càstig.”

“Els fons fotogràfics no s’han d’adquirir: s’han de custodiar i posar al servei públic.”

Temes principals

1) Editorial: FOMO i “adeus” en sèries

  • Venda rècord d’entrades per al comiat d’Oques Grasses i reflexió sobre la banalització dels comiats i el paper de la nostàlgia.
  • Concepte de FOMO (por a perdre-se’l) com a motor de demanda i de possibles “retorns per la porta gran”.

2) Ramon Solsona — «Dones mig partides» (Premi Rahola)

  • Llibre que rescata 30 narradores (anys 30–70) i n’explica l’“enigma” vital i literari: oblit, exili, censura i silencis.
  • Context: efervescència cultural dels anys 30 i repressió franquista. Moltes autores van quedar “mig partides” per guerra, exili o normes de gènere.
  • Focus literari: protagonistes femenines, frustracions de parella i matrimoni, identitat i emancipació.
  • Metodologia: rastre d’obres descatalogades, adquisicions de primera edició de segona mà i síntesi crítica; el llibre és “un llibre de llibres i un llibre de vides” (pròleg de Montserrat Bacardí).
  • Autores citades: Mercè Rodoreda, Aurora Bertrana, Rosa Maria Arquimbau, Carme Montoriol, Teresa Bernet, Dolors Urriols, Assumpció Soler…
  • Cas Aurora Bertrana: digitalització integral impulsada per la Fundació Prudenci i Aurora Bertrana i la Universitat de Girona (UdG), que facilita l’accés als manuscrits des de casa.
  • Crida final: que noves generacions continuïn la recerca i la reivindicació.

3) Emerson — «Natura» i el transcendentalisme

  • «Natura» (1836), text fundacional del transcendentalisme nord-americà (Emerson a Concord, prop de Boston).
  • Gir vital d’Emerson: trencament amb el calvinisme, viatge a Europa i síntesi d’idealisme kantià + romanticisme aplicats a la natura com a llei i divinitat.
  • Ecos intel·lectuals: influència en Thoreau, Hawthorne, Channing, Alcott.
  • Presentació a la Fundació Balbi amb Robert Fàbregas i Ramon Alcoberro; edita Rere Mus (editorial saltenca) per apropar el corpus transcendentalista en català.

4) Històries d’arxiver — Arxius per a la ciutat

  • Per què donar un arxiu personal? Acte de generositat: el privat esdevé bé públic amb obligació de custòdia perpètua.
  • Diferència clau:

- Fons = documentació generada de manera inevitable per una activitat (ajuntaments, fotògrafs, persones). - Col·lecció = acumulació voluntària d’objectes/documentació (entra al mercat; pot ser adquirida).

  • Política pública: no comprar fons fotogràfics (comporten milers d’imatges i grans costos de tractament); en canvi, gestió de drets compartida (p. ex., 50/50) si hi ha ús lucratiu.
  • Cas mediàtic: Fons Centelles i competència institucional (Generalitat vs Ministeri; destinació a Salamanca) com a exemple de tensions i del debat sobre custòdia pública legítima.
  • Arxiu Municipal de Girona: no és només l’arxiu de l’Ajuntament, sinó del municipi; conserva 134 fons i col·leccions que ofereixen una radiografia plural del present pel futur (ajuntaments agregats, fons personals, associacions, comerços, entitats medievals…).
  • Exemples gironins:

- Antoni Varés: pioner del cinema amateur de gran qualitat; donació familiar de pel·lícules, cartelleria i materials.

Punts clau

  • Memòria i gènere: recuperar autores oblidades és essencial per completar el cànon i entendre el segle XX català.
  • Accés obert i digitalització: la UdG i fundacions locals són motores d’accés universal a fons patrimonials.
  • Ètica dels arxius: la custòdia pública exigeix recursos, criteri i respecte a la intimitat i als drets.
  • Cultura viva a Girona: presentacions, arxius i recerca connecten passat, present i futur.

Cites destacades

“Dones mig partides… podia haver posat ‘escriptores’, però les dones van tenir un plus de càstig.”

“La col·lecció és un acte voluntari; el fons és inevitable a l’activitat.”

“No té sentit comprar un fons i després tornar a invertir per organitzar-lo.”

Nota d’agenda

  • Presentació «Natura» (Emerson) — Fundació Balbi, 19.00 h, amb Robert Fàbregas i Ramon Alcoberro.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament