Els 4 Rius
Reflexió sobre la banalització dels comiats, la nostàlgia i el FOMO arran de la venda fulgurant d’entrades pel concert de comiat d’Oques Grasses.
Ramon Solsona ens presenta «Dones migpartides», un llibre que rescata de l’oblit trenta narradores catalanes que van viure entre l’esperança republicana i la foscor del franquisme
Robert Fàbregas contextualitza «Natura» (1836) de Ralph Waldo Emerson, que es presenta en català a la Fundació Valvi
Joan Boades explica la funció pública dels arxius, la diferència entre fons i col·lecció, i el cas Centelles
Resum general
Episodi d’Els 4 Rius a Girona FM amb tres eixos principals:
- El fenomen de FOMO i els “adeus” en la música, arran del comiat d’Oques Grasses i la venda fulgurant d’entrades.
- Entrevista amb Ramon Solsona sobre el llibre «Dones mig partides», un rescat de 30 narradores catalanes entre la República i el franquisme.
- Emerson i el transcendentalisme: presentació de «Natura» i context intel·lectual del segle XIX als EUA.
- Històries d’arxiver amb Joan Boades: per a què serveixen els arxius, diferència entre fons i col·lecció, i casos gironins clau.
“Les dones, pel sol fet de ser dones, van tenir un plus de càstig.”
“Els fons fotogràfics no s’han d’adquirir: s’han de custodiar i posar al servei públic.”
Temes principals
1) Editorial: FOMO i “adeus” en sèries
- Venda rècord d’entrades per al comiat d’Oques Grasses i reflexió sobre la banalització dels comiats i el paper de la nostàlgia.
- Concepte de FOMO (por a perdre-se’l) com a motor de demanda i de possibles “retorns per la porta gran”.
2) Ramon Solsona — «Dones mig partides» (Premi Rahola)
- Llibre que rescata 30 narradores (anys 30–70) i n’explica l’“enigma” vital i literari: oblit, exili, censura i silencis.
- Context: efervescència cultural dels anys 30 i repressió franquista. Moltes autores van quedar “mig partides” per guerra, exili o normes de gènere.
- Focus literari: protagonistes femenines, frustracions de parella i matrimoni, identitat i emancipació.
- Metodologia: rastre d’obres descatalogades, adquisicions de primera edició de segona mà i síntesi crítica; el llibre és “un llibre de llibres i un llibre de vides” (pròleg de Montserrat Bacardí).
- Autores citades: Mercè Rodoreda, Aurora Bertrana, Rosa Maria Arquimbau, Carme Montoriol, Teresa Bernet, Dolors Urriols, Assumpció Soler…
- Cas Aurora Bertrana: digitalització integral impulsada per la Fundació Prudenci i Aurora Bertrana i la Universitat de Girona (UdG), que facilita l’accés als manuscrits des de casa.
- Crida final: que noves generacions continuïn la recerca i la reivindicació.
3) Emerson — «Natura» i el transcendentalisme
- «Natura» (1836), text fundacional del transcendentalisme nord-americà (Emerson a Concord, prop de Boston).
- Gir vital d’Emerson: trencament amb el calvinisme, viatge a Europa i síntesi d’idealisme kantià + romanticisme aplicats a la natura com a llei i divinitat.
- Ecos intel·lectuals: influència en Thoreau, Hawthorne, Channing, Alcott.
- Presentació a la Fundació Balbi amb Robert Fàbregas i Ramon Alcoberro; edita Rere Mus (editorial saltenca) per apropar el corpus transcendentalista en català.
4) Històries d’arxiver — Arxius per a la ciutat
- Per què donar un arxiu personal? Acte de generositat: el privat esdevé bé públic amb obligació de custòdia perpètua.
- Diferència clau:
- Fons = documentació generada de manera inevitable per una activitat (ajuntaments, fotògrafs, persones). - Col·lecció = acumulació voluntària d’objectes/documentació (entra al mercat; pot ser adquirida).
- Política pública: no comprar fons fotogràfics (comporten milers d’imatges i grans costos de tractament); en canvi, gestió de drets compartida (p. ex., 50/50) si hi ha ús lucratiu.
- Cas mediàtic: Fons Centelles i competència institucional (Generalitat vs Ministeri; destinació a Salamanca) com a exemple de tensions i del debat sobre custòdia pública legítima.
- Arxiu Municipal de Girona: no és només l’arxiu de l’Ajuntament, sinó del municipi; conserva 134 fons i col·leccions que ofereixen una radiografia plural del present pel futur (ajuntaments agregats, fons personals, associacions, comerços, entitats medievals…).
- Exemples gironins:
- Antoni Varés: pioner del cinema amateur de gran qualitat; donació familiar de pel·lícules, cartelleria i materials.
Punts clau
- Memòria i gènere: recuperar autores oblidades és essencial per completar el cànon i entendre el segle XX català.
- Accés obert i digitalització: la UdG i fundacions locals són motores d’accés universal a fons patrimonials.
- Ètica dels arxius: la custòdia pública exigeix recursos, criteri i respecte a la intimitat i als drets.
- Cultura viva a Girona: presentacions, arxius i recerca connecten passat, present i futur.
Cites destacades
“Dones mig partides… podia haver posat ‘escriptores’, però les dones van tenir un plus de càstig.”
“La col·lecció és un acte voluntari; el fons és inevitable a l’activitat.”
“No té sentit comprar un fons i després tornar a invertir per organitzar-lo.”
Nota d’agenda
- Presentació «Natura» (Emerson) — Fundació Balbi, 19.00 h, amb Robert Fàbregas i Ramon Alcoberro.

