La tertúlia de Girona FM
La tertúlia de Girona FM
Programa

La tertúlia de Girona FM

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau

Presentat perJordi Grau·Dissabte · 00:00 - 01:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 01:00 - 02:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres, Dissabte · 06:00 - 07:00 ·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 10:00 - 11:00, 17:00 - 18:00, 21:00 - 22:00 ·388 episodis
RSS

episodis

193-204 de 384
  • GEiEG Palau, got de Fires, pactes i ciutat a peu - episode art
    54'

    GEiEG Palau, got de Fires, pactes i ciutat a peu

    Avui amb Francesc Cayuela, Salvador Garcia Arbós i Marta Cullell Panorama general de la tertúlia Taula plural conduïda per Oriol Mas amb Salvador García Arbós, Marta Cullell i Francesc Agüella (president del GEiEG). Conversa que recorre de l’actualitat esportiva i d’equipaments a Girona fins a la polèmica del got de Fires, l’activisme i l’esport, els pactes de govern i la gestió del dia a dia (voreres, bus, patinets). "La teva, la meva i la nostra" – la cultura del pacte que cal normalitzar GEiEG i la pista d’atletisme de Palau Estat de les obres i calendari • Obres molt avançades: possible finalització a finals d’octubre o primera setmana de novembre; posada en servei abans de final d’any; inauguració posterior. • Sistema constructiu ‘in situ’ (no amb panells prefabricats) per guanyar en seguretat i correcció de possibles incidències. • Objectiu: recuperar l’atletisme de primer nivell a Girona (secció fundada el 1920), amb estadi apte per a competicions actuals. "Tornem a tenir bales roges… farem atletisme de primera" Coordinació institucional i activitat al GEC Palau • Acords entre Generalitat, Diputació i Ajuntament després d’anys de dificultats per prioritzar l’equipament. • Durant les obres, el GEC ha relocalitzat activitat (agraïment al Montessori i altres espais). El poliesportiu de Palau té una activitat diària molt alta (fins a 500 cotxes/dia entre usuaris de seccions, escola i cursos homologats). El got de Fires: missatge i polèmica El disseny i les reaccions • Imatge amb la frase "dels quatre rius fins al mar" (lectura vinculada a consignes pro-Palestina). • Guanyem i ERC en destaquen el suport al poble palestí; Junts es desmarca per considerar el missatge no inclusiu i potencialment assimilable a proclames extremistes. "Pau, valors, no la guerra" – crida a missatges que uneixin durant la festa On posem el límit? Llibertat d’expressió vs. consens festiu • El got el decideix la Comissió de Barraques (entitats), amb col·laboració municipal. Debat obert: censura si l’Ajuntament veta vs. reflexió prèvia per evitar divisió. • Consens majoritari dels tertulians: missatges de pau i convivència millor que consignes que bipolaritzen. • Condemna explícita i equilibrada: crítiques dures al govern Netanyahu per bombardejos i víctimes civils, i condemna de Hamas pels assassinats i segrestos. "La Festa Major ha de generar un sol bàndol" – el de la convivència Activisme, esport i política Flotilla a Gaza i protesta visible • Valoració positiva d’iniciatives com la flotilla (testimoni local d’Adrià Plazas) per visibilitzar la crisi humanitària. • Tall de la Volta Ciclista: molèsties organitzatives però protesta pacífica i efectiva en termes de conscienciació. • L’esport és política: exemple de l’equip israelià establert a Girona que canvia el nom; debat sobre límits i responsabilitats. "Sempre és millor un mal acord que un bon judici" – sobre l’alto el foc/treva i la necessitat de cedir Política local: precampanya i pactes Cultura de coalició i perfils propis • "Sempre estem en precampanya": els temes globals refracten en la política local (padró, got, etc.). • Girona: govern estable de coalició, però cada partit busca marcar perfil sense fer trontollar l’acord. • Reivindicació d’una cultura del pacte: cedir tots una mica, explicar a l’electorat que no hi ha majories absolutes i que cal prioritzar punts en comú. Ordenances 2026 i fiscalitat Congelació d’impostos i taxa de residus • Anunci de congelació d’IBI, IAE i altres (per Guanyem); debat: la congelació en inflació és reducció real. • Taxa d’escombraries: pagaran menys qui ho hagi fet bé (incentiu) i més qui no – model de responsabilitat i eficàcia. Model fiscal • Defensa d’impostos progressius en funció de renda i crítica als impostos indirectes. • Necessitat de retorn visible: voreres, arbrat, espais públics i serveis ben mantinguts. Fer carrer i gestionar el dia a dia De la teoria al terreny • Crida a “fer carrer”: càrrecs i tècnics han de trepitjar el municipi per detectar problemes reals (voreres malmeses, rutes a peu als grans equipaments, freqüència de bus…). • Brigada municipal d’intervenció ràpida: més múscul propi per resoldre incidències petites i recurrents; revisar la externalització quan frena la capacitat de resposta. Exemple: rutes a peu cap al Trueta i al cementiri amb trams sense vorera contínua o amb obstacles. Mobilitat i convivència a l’espai públic Prioritat del vianant i normes clares • Principi clau: vorera pels vianants, calçada pels vehicles. Evitar espais compartits confusos que generen risc. • Patinet elèctric = vehicle a motor: aplicació estricta de la llei de trànsit, ús de casc, control d’infraccions (mòbil al patinet, menors a sobre, etc.). • Millorar el disseny de carrils bici i la senyalització per reduir conflictes, especialment en passos subterranis i corredors amb alta intensitat d’usos. "No es poden compartir espais: vorera pels vianants, calçada pels vehicles" Idees clau que queden • Recuperació de l’atletisme a Girona amb la nova pista de Palau. • A Fires, apostar per missatges que uneixin: pau i convivència. • Activisme pacífic que visibilitza conflictes sense violència. • Governar pactant i explicant-ho: menys tacticisme, més servei. • Gestió de proximitat: fer carrer, brigada àgil i espai públic segur per als vianants.

  • Girona avui: brossa, seguretat i pols preelectoral - episode art
    52'

    Girona avui: brossa, seguretat i pols preelectoral

    Avui amb Albert Requena, Anna Pagans i Xavier Díez Visió general Tertúlia centrada en els grans debats de ciutat: gestió de residus i contenidors amb targeta, seguretat (percepció vs dades), clima preelectoral i moviments polítics, l’impacte del creixement demogràfic, la comunicació institucional, els pressupostos com a política real, l’educació com a repte de fons, i el patrimoni a partir del llibre d’en Joan Boades. "La política real són els pressupostos; la resta és política declarativa" Temes principals Gestió de residus i fiscalitat Contenidors amb targeta: revisió del model i canvis anunciats; necessitat de civisme i explicació clara del “per què” i el “com”. Presentació de la nova taxa d’escombraries: rebaixa per al 77,9% d’habitatges que usen la targeta com a mínim 24 vegades/semestre; pujada per a la resta. Imports orientatius: mínim de 200€ a 191€; màxim de 350€ a 382€. Debat sobre equitat: risc que l’ús de la targeta penalitzi indirectament rendes més baixes o perfils menys digitalitzats. Crítica al model de contenidors tancats (síndrome de les finestres trencades si el sistema falla) i comparatives amb altres ciutats. Seguretat: percepció vs realitat Reconeixement de punts crítics (ocupacions, estació de tren, incidents a mitja distància), però resistència a qualificar Girona d’insegura. Posar el focus en la rapidesa d’intervenció institucional com a clau de confiança ciutadana. Distinció entre dades i sensacions; es remarca que la percepció pot pesar més políticament que l’estadística. Cicle preelectoral i moviments polítics Falta prop d’any i mig per a les municipals i la maquinària partidista ja funciona. Moviments tectònics als espais polítics i possible entrada de noves formacions (p. ex. Aliança Catalana). Paper del clima estatal i europeu (auge de l’ultradreta) en el vot local, menys “de ciutat” i més emocional. Comunicació i proximitat Crítica al “tot a les xarxes”: cal trepitjar carrer, reunions amb veïns i pedagogia. Risc de bombolles que no dialoguen i es troben només per xocar; polarització i comunicació cada cop més emocional. Valor de la proximitat d’altres èpoques (ex.: “El ciutadà té la paraula”) com a model d’eficàcia i confiança. Pressupostos i governabilitat Sense pressupostos aprovats, s’hipoteca l’acció real (asfalts, equipaments, cultura). Diferència entre maioria absoluta i coalicions: governar implica pactar i seure moltes hores. Demografia i serveis De la Girona dels 50.000 (1970) a la Girona dels 100–130 mil de facto (empadronats vs usuaris reals), amb barris en creixement com Domeny. Més pressió sobre serveis (neteja, seguretat, mobilitat, universitat) i necessitat d’adaptar planificació. UE, control i privacitat Tensions entre normatives europees (pagament íntegre de la brossa, ZBE...) i la sensació de control (targetes, electricitat en franges, traça de pagaments, algoritmes). Debat sobre la dimensió “orwelliana” i el liberalisme moral (privacitat) vs el bé comú i la necessitat d’ordenar l’espai públic. Educació i valors L’educació comença a casa: estabilitat familiar, límits i evitar “nens de vidre”. Preocupació per narcisisme i tendències de desplaçament cap a la dreta en generacions joves. Patrimoni i arxiu Presentació del llibre Històries d’Arxiver (Joan Boades), 33 anys a l’Arxiu de Girona. Reconeguda tasca en patrimoni, Arxiu d’Imatges i projectes com el Museu del Cinema; importància de conservar i fer accessible la memòria de ciutat. Idees clau i cites destacades Girona no és una ciutat insegura, però té punts problemàtics que cal abordar amb celeritat. Residus: el model amb targeta demana corresponsabilitat i pedagogia; la fiscalitat ha de mirar l’equitat. Política real = Pressupostos: sense pressupostos no hi ha obra ni millores visibles. Cicle electoral: creix l’emoció sobre la dada; polarització i entrada de noves sigles. Creixement demogràfic: cal dimensionar serveis per a la Girona que s’usa, no només la que s’empadrona. "El gran germà ja és aquí" "La ciutadania vol explicacions clares i veure els resultats al carrer" Conclusions La ciutat encadena debats estructurals (residus, seguretat, pressupostos) amb un context electoral que ho emfatitza. L’èxit de les polítiques passa per combinar dades i percepcions, proximitat i pedagogia, i per aprovar pressupostos que transformin. Cal una mirada a llarg termini: educació, planificació demogràfica i preservació del patrimoni per reforçar identitat i cohesió.

  • De la flotilla a Gaza a la frugalitat: democràcia en crisi, burocràcia i habitatge, joves i ultradreta, i la petjada de CO2 - episode art
    52'

    De la flotilla a Gaza a la frugalitat: democràcia en crisi, burocràcia i habitatge, joves i ultradreta, i la petjada de CO2

    Avui amb Joan Vila, Jesús Badenes i Cristina Andreu Resum general Tertúlia coral i intensa que transita del cas de la flotilla cap a Gaza i el retorn d’Adrià Places a una reflexió àmplia sobre la crisi del model democràtic, la competència global (Xina–Índia), la burocràcia i l’habitatge, el vot juvenil i l’ultradreta, el xoc generacional amb pensions i impostos, i un gir propositiu cap a la frugalitat, el consum responsable i l’educació climàtica. Punts clau • Gaza i el relat mediàtic: celebració pel retorn d’Adrià Places i debat sobre riscos, responsabilitat i narratives simplistes. • Democràcia en retrocés: erosió del consens socialdemòcrata europeu i pujades d’autoritarismes; la Xina com a model econòmic ràpid però no replicable per les democràcies. • Burocràcia i habitatge: excés de normes i lentitud (ex. POUM des del 2006), que frenen inversió i resposta social. • Joves, impostos i ultradreta: entre percepcions i dades; xarxes que amplifiquen discursos d’“autoritat dura”; emergència d’Aliança Catalana en entorns rurals. • Xoc generacional i pensions: tensió entre nòmines joves, transferències a pensions i propostes de progressivitat interna entre pensions altes i baixes. • Frugalitat i responsabilitat cívica: “viure amb el que necessites” com a marc de futur; reforç de l’austeritat municipal, disseny urbà senzill i mantenible, i corresponsabilitat de la ciutadania. • Educació climàtica: quantificar la petjada de CO2 diària per passar de 11 t a 2 t/persona; combatre el negacionisme amb dades i experiències (ex. adaptacions climàtiques a granges). “La por és el camp de cultiu de l’ultradreta.” “Viure amb el que necessites i no amb el que no necessites.” Temes principals 1) Flotilla a Gaza i context històric • Alleujament pel retorn d’Adrià Places; debats sobre risc, responsabilitat i ritmes informatius. • Context del conflicte (del 1948 a segles enrere) i crítica a lectures simplistes. 2) Democràcia, geopolítica i economia • Erosió del model socialdemòcrata i auge de tiranies; desplaçament econòmic cap al Pacífic (Obama). • Xina vs Índia: velocitat vs garanties; globalització econòmica sense globalització social. 3) Burocràcia i habitatge • Excés de paperassa, tramitació lenta (POUM 2006), dependència de gestories; desigualtats territorials (ex. permisos a Texas vs Califòrnia). 4) Joves, impostos i ultradreta • Percepció vs vot real; xarxes socials i retorn de discursos d’“autoritat dura” a l’educació. • Aliança Catalana: base local al món rural i possible reconfiguració electoral. 5) Pensions i xoc generacional • Transferències públiques elevades a pensions; pressió fiscal sobre nòmines joves. • Proposta: progressivitat intrapensions per reforçar les més baixes sense carregar els joves. 6) Relat, educació i excel·lència • Manca de “relat” i de pactes d’estat; incertesa que deriva en por. • Crítica a la mediocritat educativa i a la falta d’excel·lència; necessitat de lideratges tècnics. 7) Frugalitat i ciutat • Proposta de frugalitat i consum responsable (reutilitzar, reparar, comprar local). • Austeritat municipal, equipaments senzills i corresponsabilitat veïnal (neteja, cura de l’espai públic). 8) Educació climàtica amb dades • Exercici escolar per quantificar la petjada de CO2 i baixar de 11 t a 2 t. • Evidències d’escalfament (granges, ventilació, “vaques solars”) i lluita contra el negacionisme. Conclusions • Cal un nou marc de futur: frugal, sostenible, amb pactes amplis i administracions més àgils. • Tot és política en el sentit cívic: habitatge, neteja, clima i educació exigeixen corresponsabilitat i relat compartit.

  • Costura i cultura, Gaza i Girona: mobilitzacions, geopolítica i reptes locals (residus, seguretat i burocràcia) - episode art
    54'

    Costura i cultura, Gaza i Girona: mobilitzacions, geopolítica i reptes locals (residus, seguretat i burocràcia)

    Panorama general En aquest episodi de Temps de Tertúlia (Girona FM), el debat avança de la cultura i la moda sostenible cap a la mobilització per la flotilla rumb a Gaza i, finalment, a un diagnòstic local de Girona: residus, seguretat, urbanisme i burocràcia. El to combina experiències personals i mirada crítica sobre la governança local i internacional. "Quan amplíes el focus veus el negoci; quan el redueixes, hi veus la passió" — sobre els oficis i la creació Cultura, moda i gastronomia Costura com a eina d’empoderament (projecte de la Sílvia) • Formació i empoderament a través de la costura: no només ensenyar a cosir, sinó generar oportunitats, autoestima i sortides laborals per a perfils diversos (universitaris, persones migrades, etc.). • Recuperar oficis i dignificar l’artesania tèxtil: de “causa perduda” a “causa pendent”, posant en valor l’ofici com a via de futur i felicitat. • Sostenibilitat: la indústria tèxtil és de les més contaminants; reciclatge i economia circular són imprescindibles. Moda com a cultura i pont amb la gastronomia • Bonart incorpora moda i cuina com a vectors culturals. Exposició de Paco Pérez (Miramar): cada plat neix d’un esbós; la creació culinària dialoga amb el disseny i el dibuix. • Ecosistema creatiu: referències a Valenciaga, 080 Barcelona Fashion, disseny industrial (Andreu Carulla), arquitectura de cellers i mercats; falta de tècnics que materialitzin la creativitat. • Idea clau: eixamplar el concepte de cultura perquè integri artesania, moda i gastronomia com a arts aplicades. Bonart: internacionalització cap a Llatinoamèrica • Edició internacional en castellà amb focus a Colòmbia i Mèxic (presentacions a biennals i fires d’art). • Valor d’artesania, tèxtil i ceràmica a Llatinoamèrica; noves centralitats culturals més enllà de l’eix EUA–Regne Unit. • Barcelona manté centralitat cultural mediterrània i editorial amb vincles històrics amb creadors llatinoamericans. Flotilla cap a Gaza i mobilització ciutadana Mobilitzacions a Girona i Catalunya • A Girona, manifestació nombrosa (estimacions entre 1.500 i ~5.000 persones) i acampada estable a Barcelona; objectiu: visibilitzar i conscienciar. • Debat municipal: penjar la bandera palestina, aportacions econòmiques i equilibris de govern; mobilitzacions estudiantils. Geopolítica i lideratges • Denúncia de la inacció internacional (ONU, UE) i de la “cosmètica” d’alguns estats; • Debat sobre el paper dels EUA i la polarització interna; referència crítica a propostes simplistes de “pla de pau”. • Europa, entre el vasallatge i la identitat pròpia, amb poca capacitat d’incidència malgrat el seu atractiu social i cultural. Situació dels detinguts de la flotilla • Escenaris legals: signar una entrada il·legal per ser expulsats en 48–72 h o bé afrontar judici amb setmanes/mesos de presó preventiva. • Incomunicació: dispositius llançats al mar per evitar traçabilitat; coacció i pressió en els interrogatoris, estat físic i mental compromès després de la travessia. • Repatriació fragmentada a capitals europees; tracte diferenciat per a alguns països (p. ex. Itàlia). Llenguatge i límits de la protesta • Distinció explícita entre govern d’Israel i comunitat jueva: evitar generalitzacions i estigmes; reconeixement de veus jueves crítiques amb el govern. • Incidents finals a Girona: pintades i danys a un McDonald’s i una superfície comercial; el debat se centra en com no desviar el focus de la causa principal. Girona: diagnosi local i reptes Estat d’ànim i inquietuds ciutadanes • Sensació de inseguretat (especialment entre joves), malestar amb la neteja i preocupació pel campament d’asil a l’estació (condicions precàries). • Debat sobre programació de Fires i desconnexió amb part del jovent; risc de dretanització del vot jove. • Calendari polític: falten 20 mesos per a municipals; la “màquina” electoral ja es mou. Polítiques urbanes: ZBE i residus • Zona de Baixes Emissions: hauria de ser culminació d’alternatives prèvies (transport públic, aparcaments dissuasius); s’ha polaritzat en “cotxe sí/no”. • Residus: canvi de model amb errors de disseny inicials; el govern actual rectifica (contenidors tancats per a totes les fraccions) i desplega canvis progressius. • Crida a consensos de 10–15 anys i a l’anticipació, no només acció–reacció. Burocràcia i governança • Pes creixent de secretaris i interventors (per responsabilitats patrimonials i penals): risc d’hiperformalització i d’“ai, ai, ai per si de cas”. • Paperassa i interpretació restrictiva: exemples concrets (cistelles esportives amb mecanisme d’elevació) encallen per responsabilitats i seguretat jurídica. • Efectes: retard d’ajudes i subvencions, festivals comprimint-se a segon semestre, empreses i creadors que eviten treballar amb l’administració. "Estem pagant la corrupció d’uns altres amb una burocràcia que ho encalla tot" Idees clau • La costura i els oficis poden ser motors d’empoderament, cohesió i sostenibilitat. • La cultura s’eixampla: la moda i la gastronomia també són creació i patrimoni. • Les mobilitzacions per Gaza han activat consciències, però cal no desviar el focus pels incidents. • Girona afronta reptes simultanis: residus, seguretat, campament d’asil, ZBE i fatiga ciutadana. • Sense consensos a llarg termini i amb una burocràcia paralitzant, la governança es veu superada.

  • Girona en debat: immigració, seguretat i residus; rius (Onyar/Ter) i demolicions; política municipal en clau local i global (Gaza, Ucraïna) - episode art
    52'

    Girona en debat: immigració, seguretat i residus; rius (Onyar/Ter) i demolicions; política municipal en clau local i global (Gaza, Ucraïna)

    Resum executiu Taula rodona intensa i molt crítica sobre la realitat de Girona i el món. Es tracten a fons la immigració i la integració, la seguretat i la convivència, la neteja i la gestió de residus, i la gestió fluvial dels rius Onyar/Ter (sediments, capacitat hidràulica i restriccions ambientals). També s’aborda el desenvolupament urbanístic (demolicions a la Carretera de Barcelona i l’aturada de l’Institut a la Fàbrica Simón), el mercat laboral i el panorama polític local de cara a les municipals, amb un rerefons global (Gaza, Ucraïna, EUA, Europa). "El món està fatal, Europa està fatal… Girona està fatal, però jo estic de conya." Temes principals Immigració, integració i extrema dreta: Debat de fons sobre com afrontar la integració, evitar el bonisme i garantir "paperets, feina i integració" amb control públic efectiu. Alarmes sobre l’auge de l’extrema dreta (Vox/Aliança Catalana) si no s’hi actua als barris. Seguretat i convivència: Nous patrons delictius (ganivetades, tiroteigs esporàdics, bandes i plantacions de marihuana) i risc de barrejar immigració i seguretat en clau demagògica. Neteja i residus: Papereres plenes, contenidors i porta a porta amb problemes de servei; canvis en el vidre per excés d’"impropis"; incidències de coordinació i vigilància municipal. Rius i risc d’inundació: Retirada de sediments sota Plaça Catalunya per avaluar estructures i recuperar capacitat hidràulica; debat amb l’ACA sobre la naturalització vs. manteniment; demanda de drenatge (dregues) a l’Onyar fins al Ter. Urbanisme i equipaments: Demolicions a la Carretera de Barcelona (execució subsidiària) com a bona notícia tangible; retards i dubtes sobre l’Institut a la Fàbrica Simón (emplaçament i seguretat viària). Economia i treball: Paradoxa de demanda de mà d’obra amb atur al ~10%, precarietat i pes excessiu del model turístic. Política municipal: Tensions internes (Guanyem–Junts–ERC) per seguretat i residus; incerteses sobre caps de llista i possible nou partit; factor Puigdemont com a element desestabilitzador del tauler. Detall del debat 1) Estat del món i guerres (context) Preocupació per una deriva antidemocràtica global (Trump, Putin) i conflictes oberts a Gaza i Ucraïna, amb altres guerres menys mediàtiques a l’Àfrica. Contrapunt: indicadors globals de pobresa, educació i salut han millorat en 20–40 anys, tot i la força de les imatges actuals. 2) Immigració, integració i extrema dreta Crítica al bonisme i a no abordar el tema sense complexos: cal control administratiu i condicionalitat en subsidis i integració. Comparatives: • Suïssa: exemple de control i compliment de normes amb alta immigració. • França: desplaçament de vot obrer cap al Front Nacional; el risc d’"efecte França" a Catalunya si no s’actua. Element clau: impacte desigual de la immigració entre classes: qui més ho pateix són les classes populars als barris. Avís contra la demagògia: no associar-ho tot a la immigració (per ex., sensellarisme no és sinònim d’immigrant). Marc de política pública proposat: "paperets, treball i integració" (regularitat, contractes, Seguretat Social) per evitar precarietat cronificada i mercat laboral opac. "La temptació és atribuir a la immigració tots els problemes d’una societat… i la demagògia aquí és molt fàcil." 3) Girona: seguretat i convivència Menció de plantacions de marihuana i bandes importades d’alguns països; armes i violència puntual. Petició de debat serè per no barrejar immigració i seguretat i evitar discursos simplistes. 4) Neteja i residus Papereres plenes i entorns de contenidors com a "macropapereres". Males herbes i branques interferint mobilitat (carrils bici, voreres): límit entre "naturalització" i descurança. Incidència postpartit a Montilivi (tanca 3 dies): s’infiereix manca de patrullatge a la perifèria. Porta a porta a Montjuïc: retards d’horaris i molèsties; vidre cada 15 dies insuficient; canvi a contenidors amb targeta i contenidors de vidre oberts per reduir impropis. 5) Urbanisme i equipaments Demolicions (Carretera de Barcelona): bona notícia; ús de l’execució subsidiària i crida a acabar-ho sense naus residuals. Institut a Fàbrica Simón (Ermessenda): • Crítica a l’emplaçament (creuar la Ctra. Barcelona). • Retards de 10–15 anys, reclam a la Generalitat per adjudicar obres i obrir amb normalitat. 6) Rius Onyar/Ter i risc d’inundació Retirada de 500 tones de sediments sota Plaça Catalunya per avaluar estructures i recuperar capacitat hidràulica: alerta de risc si no es desentapona l’Onyar. Restriccions de l’ACA per no malmetre zones naturalitzades (ànexs, balques, "llànties"): es reclama terme mig entre protecció ambiental i seguretat. Proposta de dregar l’Onyar fins a la illa del Ter, que col·lapsa la desembocadura; crítica a incoherències (salvar carpes i sacrificar-les després vs. expansió de coipús). 7) Economia i mercat laboral Paradoxa: empresaris necessiten mà d’obra però hi ha atur ~10%. Factors: precarietat, salaris baixos i model turístic portat al límit; es proposa reindustrialitzar en part. 8) Política municipal i eleccions Govern tripartit (Guanyem–Junts–ERC): • Friccions per seguretat i residus; Guanyem ha assumit el "marró" de residus. • De cara a 20 mesos: corresponsabilitat electoral de tots tres. • Candidatures incertes (PSC, Junts, ERC) i nou partit amb opcions d’entrar. • Factor Puigdemont podria alterar el tauler. 9) Flotilla i Adrià Places (apunt inicial que no es desenvolupa) Al començament s’esmenta l’"abordatge de la flotilla" per part d’Israel i la incertesa sobre el gironí Adrià Places, però el tema no es desenvolupa per falta d’informació. Es deixa en seguiment. "Hem parlat de la flotilla… i no n’hem parlat."

  • Ter i Onyar en crisi, Girona post-estiu, 1 d’Octubre 8 anys després i la llengua: aigua, ciutat i memòria - episode art
    52'

    Ter i Onyar en crisi, Girona post-estiu, 1 d’Octubre 8 anys després i la llengua: aigua, ciutat i memòria

    Introducció i veus de la tertúlia • Presentació dels convidats i arrencada de la tertúlia a Girona FM en una data simbòlica, l’1 d’octubre. • Interlocutors: Roger Casero (moviment veïnal i cultural), Eugènia Gros (docent i fotògrafa), Pau Marramont (advocat, president d’Aigua és Vida Girona) i el presentador. "El Ter se’ns mor" — una de les idees força que travessa el programa. Aigua i rius: diagnosi crua i crida a l’acció Cabal del Ter i situació dels embassaments • Tot i embassaments del sistema Ter-Llobregat molt alts (SUSqueda ~80%, Sau >60%), al Pont de la Barca es manté un cabal de només 3 m³/s. • Aquest cabal és insuficient, il·legal i insostenible, segons el decret de 2006 (Maragall/Montilla) que fixa 4,5–6,5 m³/s per trimestres a la Devesa. • Context històric: de ~25 m³/s “antigament” a ~12–13 m³/s en origen (abans d’embassaments) i ~3 m³/s reals a Girona avui. "El paradigma hidrològic és allargar una o dues setmanes l’abastament de l’AMB; la resta són efectes col·laterals." L’Onyar “de pega” i la càrrega contaminant • A l’Onyar, part important del flux “d’aigua” és retorn de xarxa urbana (captacions de pobles del sud de Girona + depuració a Riudellots), no pas cabal natural. • El llit de formigó de l’Onyar reté sediments i porqueria; quan hi ha crescudes, s’aixeca i mor la poca vida que hi queda. • Flux habitual molt baix (70–90 l/s): no arrossega sediments; la sèquia del Ter també modula la làmina d’aigua urbana. Eutrofització i algues • Proliferació d’azolla i llenties d’aigua que tapen la superfície i impedeixen la llum: eutrofització i mort ecològica del riu. "Quan el riu no es belluga, ja no és riu." Gestió, pèrdues i model públic • Millora ciutadana en estalvi des de la gran sequera del 2007-08, però falten alternatives estructurals (dessal, regeneració a escala, planificació territorial) que descarreguin el Ter. • Crítica a pèrdues de xarxa i a l’ús d’aigua potable per neteja i usos no nobles. • Impuls de la remunicipalització i gestió pública (cas CATSA: nova empresa 100% pública; fi d’Agissa). Observatori de l’Aigua i governança • L’Observatori de l’Aigua de Girona: cadira prevista als estatuts de CATSA però encara buida; procés encallat malgrat propostes i reglament treballat. • TSJC reconeix la legitimació d’Aigua és Vida; anunci d’una trobada internacional al desembre a Girona on l’Observatori s’hauria de presentar. Girona ciutat: canvi accelerat, residus i incivisme Post-estiu: residus, ocupacions i seguretat • Sensació de cansament i debat sobre ocupacions i delinqüència; crítica a l’ús partidista del relat de seguretat. • Canvis en residus: retorn a contenidors per fracció i contenidors de vidre arreu, targeta en la majoria de zones i manteniment de porta a porta en algunes; desplegament real a 2025. • Fires de Girona presentades a la Devesa: desig de descentralització cap als barris. Incivisme i cura de l’espai fluvial • Relats de brossa al riu i deixalles de festes; no només és gestió municipal, és incivisme i deixadesa cultural en la cura del bé comú. Cultura i riu: dues exposicions d’Eugènia Gros “Aigua Llum” — Espai 22 (fins al 15 d’octubre) • Fotografies del tram urbà de l’Onyar i entorns; diàleg entre aigua i llum. Delegació del Col·legi de Psicologia de Girona • Mateixa temàtica del riu amb un enfoc diferent; amb paisatges sonors naturals com a memòria d’espais que s’estan perdent. "En alguns llocs, els sons naturals ja són arxiu perquè l’hàbitat ha desaparegut." Rius i memòria: inundacions de 1940 • Record de les greus riuades (Ter, Onyar, Güell) amb víctimes a Girona i arreu; marcadors d’aigua a Ballesteries i Plaça del Vi. • Context de 1.300 l/m² en 3 dies en zones pirinenques i Catalunya Nord; lliçons sobre vulnerabilitat i morfologia fluvial urbana. 1 d’Octubre, 8 anys després: vivències i política • Testimonis a Sarrià de Ter i Pedret: efervescència, compromís intergeneracional i posterior repressió. • Balanç: moviment desinflat mediàticament, fraccionament de l’independentisme i aparició d’Aliança Catalana; pendent analitzar amb fredor històrica. "La força de la societat civil va quedar demostrada: hi va haver urnes, paperetes i cues." Llengua catalana: retrocés i mobilització • Denúncia d’un retrocés significatiu a l’escola i d’ofensives polítiques i mediàtiques (TV3, currículums al País Valencià, etc.). • La llengua com a base de la cultura i factor d’unitat: possible vector de reactivació social. Anuncis i tancament • 18 d’octubre: bateig de l’estació d’aforament del Pont de la Barca amb el nom Francesc Ferrer Gironès (iniciativa d’Aigua és Vida amb suport institucional i entitats com la Sorellona). • Temes pendents per a futures tertúlies: seguretat, padró, Plaça Poeta Marquina i municipals a l’horitzó.

  • Fires de Girona en marxa, crisi de residus i neteja, seguretat i cursa electoral: productivitat industrial i govern municipal a debat - episode art
    53'

    Fires de Girona en marxa, crisi de residus i neteja, seguretat i cursa electoral: productivitat industrial i govern municipal a debat

    Introducció i participants • Tertúlia a Girona FM centrada en la ciutat, els esdeveniments i la política local. • Intervenen: Oriol Puig (Diari de Girona), Coralí Cunyat (Fira de Girona), Joan Quert (geògraf) i el locutor Jordi. Fires de Girona: calendari, impuls i recuperació post-Covid Agenda intensa de tardor a Fira de Girona • Presentació oficial del programa de Fires i muntatge de carpes a la Devesa en marxa. • Seqüència d’esdeveniments: • Fòrum de Gestió de Residus Municipals – Waste in Progress (7a edició, ponents internacionals). • Concert del Petit de Cal Eril sota un iglú inflable al Palau Firal. • Octoberfest (dos caps de setmana seguits). • Girocòmic (10a edició) amb espai de ball K‑pop. • Fira de Mostres (29/10 al 02/11). • Temporada Alta: Mushka i 31 Fam, Rigoberta Bandini; després Camela. • Nova Fira de videojocs i possible Firatast. • Nadal: pista de gel. • Missatge clau: ocupació molt alta del recinte firal i solapament de muntatges/desmuntatges. Fira com a motor econòmic i de ciutat • Després d’èpoques “desèrtiques”, la Fira mostra activitat sostinguda i coordinació entre Ajuntament, Diputació, Generalitat i Cambra. • Recuperació post‑Covid lenta: esdeveniments perduts, però creació de nous formats i aposta per sectors emergents. • Fort auge d’esdeveniments corporatius (trobades de treballadors, plenaris i concerts privats) que deixen gran despesa local: “Es van gastar uns 7 milions d’euros en quatre dies.” Economia i productivitat • Segons PIMEC, la indústria és el sector amb més productivitat per treballador i millors salaris a les comarques gironines. • L’economia gironina creix per sobre de la mitjana catalana, però cal gestió i coordinació per consolidar l’impuls. Residus i neteja: protestes, model i canvis Malestar ciutadà i manifestacions • Confluència de queixes (neteja, zones verdes, parcs de gossos, manteniment) en una protesta veïnal a Sant Eugènia i Sant Narcís. Sensació de cansament generalitzat. • Debat sobre el model de contenidors tancats i la política de residus. Dades crítiques i rectificacions • Problema greu al vidre: “Fins al 97% d’impropis als contenidors de vidre, fent inviable el reciclatge.” • L’Ajuntament prepara canvis profunds: tornar a contenidors tancats per fracció, redisseny de punts i millores operatives, amb desplegament escalonat a finals d’any i inicis del vinent. • La taxa d’escombraries de Girona és la 2a més cara de l’Estat (després de Sant Sebastià); s’atribueix en part a haver aplicat aviat el model cap on s’ha d’anar. El problema principal no és el “què” sinó el “com” s’ha fet i la lentitud a rectificar. Contractació i gestió • Licitació amb una sola empresa candidata (sospites d’un mercat oligopolístic); comparativa amb Manresa, on les queixes han estat menors. • Limitacions de la llei de contractes per modificar serveis; si hi ha marge, no actuar ràpid és un error polític. Manteniment urbà, civisme i seguretat • Percepció de deixadesa: herbes als escorcells, carrils bici afectats, llambordes malmeses. • Cas de rates a l’entorn de Francesc Ciurana, al costat d’escola i parc: es reclama solució immediata. • La seguretat puja a l’agenda (àudios virals, queixes per multireincidents). El debat s’emmarca també en pressió demogràfica i serveis tensionats. Política local i cursa electoral Govern, partits i equilibris • ERC: primàries ajustades i impugnades; figura de Marc Puigtió (Moviment) molt present a carrer, amb crítica oberta a la gestió dels seus regidors. Es planteja si hauria de sortir del govern per coherència i claredat. • Junts: pressiona per més policia i seguretat; amenaça de no aprovar pressupostos si no hi ha resposta. Ambigüitat entre el gest i l’acord previ. • PSC: incògnita sobre si Sílvia repetirà; és peça clau però amb càrrec de gran pes a la Generalitat. • Guanyem: dubtes sobre continuïtat del candidat per limitació de mandats; espai a reconstruir. • Comuns: dificultats estructurals a Girona des de fa anys; possible vot prestat històric a Guanyem. • Aliança Catalana (AC): totes les enquestes apunten a entrada amb força; debat sobre trencar el cordó sanitari i sobre pactes post o previs. • “Gran enigma” Carles Ribas: es rumoreja un retorn amb marca Ara Girona i/o connexió amb AC per “blanquejar” la marca en clau urbana. Què marcarà la campanya • Eixos forts: neteja i residus, seguretat, Rodalies/mobilitat, lideratges. • Missatge recurrent: “La gent vol gestió, no només símbols.” Opinió pública, enquestes i extrema dreta • Possibles biaixos d’enquestes (cuina i vot ocult), especialment en Junts i extrema dreta. • Aliança Catalana capta vot transversal (no només jove, com fa Vox); segment de perfil conservador i jubilats desplaçant-se cap a opcions més dures en nom de la seguretat. • Context europeu: 30 anys d’ascens de l’extrema dreta (de Berlusconi a Meloni, Le Pen), agreujat pel fracàs dels gestors de centre‑esquerra/dreta a donar respostes tangibles. Cultura i cohesió • El Monar visibilitza valors d’interculturalitat, antiracisme i convivència. • Als Amics del Castell de Montjuïc, es reivindica l’aportació històrica de la immigració al teixit de la ciutat: “Som tan dignes com tothom i hem participat del creixement.” Conclusions clau • Fires de Girona: motor econòmic en plena acceleració i recuperació post‑Covid. • Residus i neteja: el model s’ha d’ajustar; cal passar del “què” al “com” amb execució i control del contracte. • Seguretat i manteniment: actuacions immediates en punts crítics i pla de cura de l’espai públic. • Política local: mesos intensos amb moviments de partits, possible trencament de govern i lideratges decisius. • Electorat: creix el vot de càstig i el pes de la seguretat; mirar de cara els debats evita abonar l’extrema dreta.