La tertúlia de Girona FM
La tertúlia de Girona FM
Programa

La tertúlia de Girona FM

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau

Presentat perJordi Grau·Dissabte · 00:00 - 01:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 01:00 - 02:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres, Dissabte · 06:00 - 07:00 ·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 10:00 - 11:00, 17:00 - 18:00, 21:00 - 22:00 ·388 episodis
RSS

episodis

205-216 de 384
  • 54'

    La tertúlia de Girona FM del dilluns 22/9/2025 amb Josep Mª Aguirre, David Martí i Josep Campmajor

    Context i participants • Programa de tertúlia local amb focus a Girona i la política catalana, en un inici de curs marcat per la tardor i les pluges. • Participants: • Jordi Grau (locutor i moderador) • Josep Campmajor • David Martí (empresari) • Josep Maria Aguirre (professor UdG) Tema central 1: Primàries d’ERC Girona i “Moviment Gironí” Resultat i incidència del vot • Primàries molt disputades a la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Girona: dret a vot d’uns 83 militants, amb 58 votants. • Resultat: 28 a 27, amb 1 vot nul i 2 blancs. El vot nul es va considerar així per alteració de la papereta (adhesiu sobre un nom), d’acord amb la doctrina de la Junta Electoral. • S’anuncia recurs a la comissió electoral i, si escau, a la Comissió de Garanties d’ERC. Projectes en disputa • Eix principal del debat intern: • Projecte de Marc Puigdió: obrir el perímetre d’ERC amb la plataforma “Moviment Gironí” per sumar perfils de fora del nucli militant. • Projecte d’Adam Manyer: reforçar la identitat i marca d’ERC des de dins. • Precedents d’obertura amb èxit a Girona: ERC+MES (2015, liderat per Maria Mercè Roca) i Guanyem (ampliació de l’espai CUP amb societat civil). Cita clau (tall de veu de Marc Puigdió) "Moviment Gironí seguirà... hem de trobar la fórmula perquè sigui present i forta... crear una plataforma guanyadora per a les municipals del 2027." "Crec que a Esquerra Girona ens hem allunyat de la ciutadania... aquest govern té molts fronts oberts, crec que ha d'executar." • Missatge de fons: obertura i sacsejada del projecte local per reconnectar amb la ciutat. Puigdió afirma que vol sumar i no "fer taula rasa" amb l’experiència existent. Tema 2: Estratègia local – obertura vs marca i la “sacsejada” pendent Punts clau del debat • L’“obertura de perímetre” es defensa com a recepta d’èxit per evitar endogàmies; però s’alerta que la ciutadania pot percebre algunes operacions com a maquillatge. • Dissens sobre el pes del cicle nacional en els resultats locals d’ERC a Girona: alguns veuen corbes paral·leles; d’altres remarquen factors localíssims que expliquen pujades i baixades. • Consens transversal en un diagnòstic: Girona va necessitar (i encara necessita) una gran sacsejada en projecte i gestió del dia a dia. Tema 3: Cap al 2027 – pactes, PSC i Junts, incògnites i Aliança Catalana Pacte amb el diferent i cultura de consens • Reivindicació del pacte amb el diferent: els països que funcionen sostenen consensos estructurals (educació, pensions...). Es denuncia el tacticisme i la manca de projecte en clau local. El PSC i Sílvia Paneque • El PSC apareix “millor posicionat” avui: • Sílvia Paneque (portaveu del govern) té visibilitat i trajectòria. • Ja ha guanyat diverses conteses a vots a la ciutat. • Però sense majoria absoluta, la governabilitat dependrà de pactes. Junts i ERC al govern de Girona • Es planteja que Junts podria abandonar el govern un any abans de les eleccions per reposicionar-se (política-ficció amb factors humans com sous/costos de deixar govern). També es discuteix el futur de la candidatura (esment a Gemma Geis i qüestionaments interns). • ERC és, ara per ara, l’única força amb candidat formal sorgit de primàries; es preveu una cerca d’encaix entre ERC i Moviment Gironí. L’ascens d’Aliança Catalana (AC) • Coincidència en el “nas” social i en algunes enquestes: AC pot créixer a Girona i fins i tot entrar al consistori. • Clau diferencial detectada: electorat que “no votaria mai Vox” podria optar per AC per proximitat identitària i llengua. Tema 4: Factors de fons – por, vot jove, precarietat i infrafinançament Por, inseguretat i vot jove • Crítica a la narrativa d’inseguretat (atribuint-la a tàctiques d’ultradreta) i al buit de debats moderats sobre temes sensibles. • Desplaçament del vot jove cap a la dreta/ultradreta per incertesa vital: futur laboral, salari, habitatge. Precarietat i habitatge • Diagnòstic: es pot “ser pobre treballant”; habitatge inassumible; manca de projecte de ciutat que afronti aquests reptes amb valentia i claredat. Infrafinançament de Catalunya • Es remarca l’infrafinançament com a condició de possibilitat per sostenir sanitat i educació i per desplegar polítiques públiques a l’alçada. Sense correcció, és difícil fer front al creixement demogràfic i a la qualitat de serveis. Tema 5: Guanyem Girona i l’Ajuntament – comunicació i futur de projecte • Guanyem: incertesa sobre lideratges i configuració per al 2027. • Canvi a la comunicació municipal: marxa Martí Nadal i entra Albert Botran. Debat sobre avantatges i riscos de perfils amb més bagatge nacional que municipal i la percepció de “barcelonització” d’estratègies. Conclusions clau • Primàries d’ERC Girona ultra ajustades, amb vot nul decisiu i recurs en marxa. • Moviment Gironí aposta per l’obertura i per una plataforma guanyadora el 2027, cercant un equilibri amb la militància d’ERC. • El PSC (Sílvia Paneque) parteix amb avantatge relatiu, però tot dependrà de pactes en un escenari molt fragmentat. • Aliança Catalana pot ser el vector disruptiu del mapa local: captar vot de càstig i d’indignació, especialment entre joves. • El debat públic demana menys tacticisme i més projecte en temes clau: habitatge, seguretat amb dades, treball digne, infrafinançament i qualitat de serveis.

  • 54'

    La tertúlia de Girona FM del dijous 18/9/2025 amb Guillem Terribas, Marta Rodríguez i Clara Jordan

    Panorama general Episodi coral i molt gironí que transita entre memòria cultural i debats cívics: des de l’efemèride de L’Autonomista i l’homenatge a Darius (i Carles) Rahola, fins al pols actual de la ciutat amb el 25è aniversari del Cinema Truffaut, la situació de les sales, el debat pel retratat del rei a l’Ajuntament (amb mosaic d’imatges de l’1-O), el record i significat del 1 d’Octubre i de la Diada, l’estat dels rius i ecosistemes urbans, i l’obertura d’una comissaria compartida a Can Borrassó, tot tancant amb ZBE, aparcament i el front de neteja i residus. Introducció i efemèrides • Es destaca l’efemèride: fa 127 anys va sortir el primer número de L’Autonomista; l’Ajuntament de Girona commemora Darius Rahola amb una placa a Santa Susanna del Mercadal. • Reivindicació de la figura de Darius, sovint eclipsada per la memòria tràgica del seu germà Carles Rahola. "Un mitjà de comunicació que va tenir 40 anys de durada i després excessius anys d’oblit." Conversa inicial i presentació • Presentació de la tertúlia amb Marta Rodríguez, Clara Jordan i Guillem Terribas. Cinema a Girona: 25 anys del Truffaut i la salut de les sales Truffaut 25 anys i l’ecosistema cinematogràfic • El Cinema Truffaut celebra 25 anys amb un cicle dedicat a François Truffaut i una festa prevista per al 18 de novembre (projecció, parlaments i llibre). • Es remarca la resiliència del Truffaut com a “illa” cultural al centre de Girona, en contrast amb el tancament o transformació d’altres sales (ABC, Ultònia, Albèniz, Plaça...). • Es comenta la situació del Gran Via (cinema/bingo i cafeteria), cas emblemàtic amb complexitats jurídiques i patrimonials que expliquen la paràlisi de dècades. Talent i referents • Alegria per la trajectòria de Sergi López i la seva cursa cap als Òscars. • Sessió amb Carla Simón i “La Romeria”: sala plena i connexió amb el públic. "És una sort tenir el Truffaut a Girona… mantenir aquesta illa amb tanta salut enmig de la voràgina." Pep Prieto, Premis Bertrana i el poder del cinema • Celebració del Premi Bertrana a Pep Prieto per “Rosita” i reflex sobre el cinema com a ancoratge vital. • Debat sobre educació cinematogràfica: clàssics compartits amb la canalla, la por a “recomanar malament” i perdre amics, i la necessitat de tractar la mainada amb respecte cultural. • Referències a E.T., Harry Potter, Tiburon i clàssics de Hawks i altres. Debat polític: retrat del rei i el mosaic de l’1-O • L’Ajuntament penja el retrat del rei per ordre judicial, però amb una interpretació creativa: imatge composta per centenars de fotogrames del 1 d’Octubre (càrregues, votacions, mobilitzacions). • Dilema central: “jugada mestra” vs “baixada de pantalons”. • Eix de prudència: el risc d’inhabilitació per desobediència, el cost de processos judicials i el paper dels serveis jurídics municipals. "Xapó total: el que hi ha allà penjat és una reivindicació de l’1 d’Octubre, no del rei." 1-O, Puigdemont i memòria col·lectiva • Recordatori: aviat farà 8 anys de l’1-O; reflexió sobre el paper del rei el 3 d’octubre i la “normalitat anormal” de tenir Puigdemont fora del país. • Repàs del Fòrum Impulsa i de la Fundació Princesa de Girona: l’aposta per talent jove i les dificultats de despolititzar la seva activitat a Girona. • Memòria de mobilitzacions massives post-sentència i la intensitat viscuda. Diada i mobilitzacions: mirall històric • Girona registra una Diada amb xifres molt altes; comparatives amb 1977 i altres moments clau de mobilització ciutadana. Girona i els rius: Onyar, Ter, coipus i riuades Estat ecològic i percepcions urbanes • Debat sobre l’Onyar: sediments, algues, “illes” vegetals; presència de coipus (espècie invasora) i el polèmic rescat/retirada de carpes. • Aclariments sobre els “quatre rius”: Ter (únic riu plenament funcional a la ciutat), Güell i Galligants amb cabals condicionats, i l’Onyar alimentat en part per aigua de depuradores. Memòria hidrològica i urbanisme social • Records de les riuades de 1940 i 1962: impacte a hortes, ponts i barraques, i el posterior reallotjament en “albergues provisionals” (origen de processos urbanístics que expliquen barris actuals). • Connexions amb la cultura: detalls de context per a “Lleis de la frontera” (adaptació cinematogràfica). Comissaria compartida a Can Borrassó i batalla de relats • Inauguració de la comissaria compartida: cada partit en fa el seu vídeo/relat i s’atribueix mèrits. • Recordatori de l’històric de la Masia i etapes administratives prèvies. • Mirada crítica al soroll comunicatiu de precampanya i a la distància entre propaganda i serveis efectius. Estat de la ciutat: ZBE, aparcament i neteja • Activació de la ZBE: de moment, poques diferències operatives; anècdota de protesta vehiculada de Vox. • Aparcament: tensió en barris sense zona verda; previsió d’impacte a mesura que s’ampliïn. • Residus: anunci del retorn de contenidors (tancats, 24h en zones determinades excepte Barri Vell) i crida a civisme. "Hi ha quatre contenidors; n’obren un, està ple i ho deixen a terra. Els altres estan buits." Idees clau • Creativitat institucional: el mosaic-retrat del rei equilibra imperatiu judicial i memòria del 1-O. • Ecosistema cultural viu: el Truffaut com a pilar resistent del cinema d’autor i espai de comunitat. • Memòria i identitat: riuades, barris i mobilitzacions civils expliquen una Girona que es pensa a si mateixa entre història i futur. • Gestió urbana: ZBE, residus i comissaria posen el focus en polítiques públiques tangibles i el repte d’una comunicació menys partidista.

  • 53'

    La tertúlia de Girona FM del dimecres 17/9/2025 amb Assumpció Puig, Josep Maria Fonalleras i Enric Serra

    Panorama general de l’episodi La tertúlia recorre un ampli ventall de temes locals i nacionals, amb un focus especial en Girona: Turisme a Girona i a Barcelona: afluència sostinguda, percepció d’“estiu tranquil”, debat sobre turismofòbia, preus i aforaments. Governança municipal: durada dels mandats, pressupostos prorrogats, estabilitat política i colls d’ampolla burocràtics (llicències i urbanisme). Política lingüística: atenció en català en grans serveis/empreses i la difícil oficialitat del català a la UE. Polèmica institucional: la nova foto del rei al Saló de Plens com a mosaic amb imatges de l’1-O. Cultura local: Nit dels Premis Literaris (Bertrana), Patti Smith a Girona i plaques patrimonials a la UdG. Estiu, ciutat i turisme Sensacions d’estiu i ritme de la ciutat • Estiu percebut com a tranquil a Girona: menys soroll de temes “estrella” i convivència fluida entre veïns i visitants. • Girona rep un turisme “tranquil” i de qualitat; congestió puntual a punts clau (p. ex., Pont de Ferro). “No podem morir d’èxit.” Comportaments turístics i meteorologia • Flux de visitants condicionat pel temps: dies rúfols atrauen gent de la costa cap a ciutats (casos de Girona i Figueres). • Diferència entre visitant programat i visitant flexible (decideix segons la meteorologia). Barcelona, preus i missatges a Europa • Testimoni de descens del 25% en alguns equipaments de Barcelona (Sagrada Família, Palau de la Música) i percepció exterior que “no es volen turistes”. • Debat sobre preus elevats d’atraccions versus museus gratuïts en altres capitals (Londres). • Crida a mesurar bé els missatges públics adreçats a mercats europeus. Turismofòbia, PIB i regulació d’aforaments • El turisme aporta ~15-16% del PIB, però és una indústria de serveis fràgil; cal evitar la sobredependència i buscar l’equilibri. • Propostes de gestionar aforaments en espais sensibles (platges petites de la Costa Brava, monuments) per sostenibilitat i qualitat d’experiència. • Diferenciar el que és turisme de la segona residència (que mou construcció, serveis, neteges, etc.). “Tots som turistes, d’una manera o altra.” Governança municipal i pressupostos Mandats i memòria democràtica • Debat sobre allargar mandats (comparació amb 6 anys de rectorat universitari) per poder planificar i executar projectes. • Alhora, cal mantenir períodes prou curts perquè la ciutadania recordi i valori la gestió. Pressupostos i estabilitat • Proposta: si no hi ha acord abans de 31/12, pròrroga automàtica l’1/1 per evitar bloqueigs de gestió. • Alternatives: pròrroga indexada a l’IPC per garantir el manteniment de serveis bàsics. • Exemple de capital: pressupostos i votacions a Barcelona, amb advertiments (targetes grogues) però sense canvis de govern. Burocràcia i llicències • Denúncia dels retards en llicències d’obres/activitat i en planejaments: procediments excessivament garantistes i estructures petites. • Comparativa: models anglosaxons (primer execució i després control) vs. continental (control ex ante). • Casos locals: naus de la carretera de Barcelona i demolicions d’ofici anunciades. Rols tècnics vs. polítics • Clarificació de rols: la legalitat i idoneïtat tècnica d’obres/activitats és competència tècnica, no política. • Subvencions: convocatòries públiques que s’atorguen si es compleixen les bases, sense discrecionalitat política. “En una llicència, el criteri del polític no compta: el polític ja va fixar les regles en el planejament.” Eficàcia i servei al ciutadà • Necessitat de replantejar estructures municipals, millorar eficiència (creuament de dades, eines digitals) i reduir cues (ajuntament, oficines de català). Llengua i marc europeu Atenció en català i multilingüisme • Negociacions perquè grans serveis/empreses atenguin en català arreu d’Espanya; dubtes sobre aplicabilitat real. • Dificultats perquè el català assoleixi ús oficial a la UE: reticències d’estats clau (França, Alemanya) i complexitats polítiques. Institucions, símbols i cultura Foto del rei al Saló de Plens • Instal·lació d’un mosaic-foto del Rei fet amb imatges de l’1 d’octubre: acció creativa i simbòlica que juga amb el marc legal sobre símbols oficials. • Possibles impugnacions i reaccions; debat sobre normes (mides, imatge) i marge d’interpretació. Altres temes locals • Entrada en vigor/tractament de la ZBE (Zona de Baixes Emissions) al ple: menció breu. Premis Literaris i patrimoni • Nit dels Premis Literaris de Girona (Bertrana): premi per a Pep Prieto (Rosita) i discurs destacat de Ramon Solsona (Dones migpartides); comentaris sobre l’acústica de l’Auditori. • Patti Smith a Girona i oportunitat per placar figures/memòries locals (Darius/Dariús Raola, carrer Roberto Bolaño). • Plaques patrimonials als edificis històrics de la UdG: informació contextual i multilingüe per a ciutadania i visitants. • Impuls a la recuperació de veus femenines (projecte Dones migpartides; recerca de Gemma Busquets).

  • 55'

    La tertúlia de Girona FM del dimarts 16/9/2025 amb Esteve Vilanova, Isabel Salamaña i Dolors Vidal

    Idees clau • Retorn del retrat del rei a la sala de plens de Girona“per imperatiu legal”, amb un retrat en forma de mosaic de fotos de l’1-O per resignificar-lo políticament. • Debat sobre símbols vs bona gestió: s’argumenta que, davant temes sensibles, governar bé i baixar el to pot ser més efectiu que la confrontació simbòlica. • Desobediència i cas Torra: es revisa la inhabilitació per la pancarta i es pregunta què s’ha après sobre el cost polític dels gestos simbòlics. • Projecte de país i polarització: crida a reconstruir un projecte compartit de llarg termini i a evitar l’estratègia del curt termini. • Immigració i cohesió a Girona: diagnòstic cru de la realitat (Parc Central, tràmits d’asil, sense llarisme) i reclam de coordinació institucional, debat serè i recursos. • Agenda cultural: celebració dels Premis Bertrana com a gran aparador cultural del país, amb assistència institucional de primer nivell. "Això s’està fent per imperatiu legal, no per voluntat del consistori... El retrat s’ha construït amb fotografies de l’1 d’octubre per reivindicar el referèndum, la voluntat republicana i el rebuig a la monarquia." — Lluc Salellas Desenvolupament Retrat del rei a l’Ajuntament de Girona • Context: després de 10 anys sense retrat, el jutjat contenciós-administratiu obliga a penjar el retrat del rei (iniciat per petició d’un grup municipal). • Solució de l’equip de govern: retrat de Felip VI en forma de mosaic amb imatges de l’1-O (2017), acompanyat d’un text explicatiu que subratlla l’imperatiu legal i el rebuig a la monarquia borbònica. • Reacció a la ciutat i als mitjans: alguns tertulians ho veuen com una sortida enginyosa que compleix la llei i redueix la fricció; altres alerten del “boomerang mediàtic” i del risc de consumir energia política en símbols. Desobediència, símbols i el cas Torra • Es compara l’estratègia actual amb la del president Quim Torra (inhabilitació per mantenir una pancarta). • Idees principals: - Desobediència amb alt cost pot debilitar governs sense avançar objectius materials. - La millor resposta a batalles simbòliques és eficiència de govern, serenor i resultats. - Pregunta clau: val la pena el cost institucional per gestos simbòlics? Projecte de país i polarització • Crida a un projecte col·lectiu (econòmic, social, cultural) de llarg recorregut que superi la lògica de curt termini i la polarització. • Record dels punts d’inflexió: retallada de l’Estatut pel TC i la gran manifestació del 2010; es denuncia que sovint es repeteix el cicle sense aprendre’n prou. • S’alerta del context actual: fake news, salut mental fràgil, incentius polítics al rendiment immediat i fractura del diàleg entre institucions i partits. Immigració, asil i cohesió a Girona • Diagnòstic local: Parc Central amb grups de joves (p.ex. de Mali) esperant resolucions d’asil; recursos municipals tensionats (habitatge, Sopa de Girona, serveis socials). • Problemes detectats: - Tramitació lenta i cuellos de botella administratius. - Manca de coordinació i de lleialtat institucional (Ajuntament–Subdelegació–Generalitat–Estat). - Debat públic absent o polaritzat (entre bonisme i expulsar-los a tots) en lloc d’un debat serè i tècnic. • Propostes i enfocaments: - Repartiment territorial de recursos i dispositius (no concentrar-ho tot a Girona ciutat) i reforç de la capitalitat amb més recursos. - Diferenciar entre asil polític, immigració econòmica i sense llarisme; abordar la salut mental i l’acompanyament. - Coordinació amb entitats (Càritas, Banc dels Aliments, etc.) i plans estratègics amb horitzó 2030. • Risc social: discursos que estigmatitzen poden generar odi i reacció (especialment en segones/terceres generacions). Cal polítiques integradores i narrativa responsable. Agenda cultural: Premis Bertrana • Els Premis Bertrana consoliden Girona com a capital cultural, amb assistència institucional de màxim nivell i cobertura mediàtica. • Valor afegit: oportunitat per projectar la cultura cap al sector turístic i el públic internacional (obres traduïdes, presència en establiments). Apunt inicial • Obertura amb la prova d’alerta de Protecció Civil (alarma als mòbils a les 10:00), i retorn de la tertúlia després de la pausa d’estiu.

  • 55'

    La tertúlia de Girona FM del dilluns 15/9/2025 amb Neus Vila, Joan Ventura i Narcís Genís

    Visió general Taula rodona on els tertulians aborden un estiu “diferent”: des de l’experiència de viatge a Albània fins a la massificació turística a l’Empordà, el paper de la Gran Jonquera en el comerç de Figueres, el model d’èxit de Girona (del llegat urbanístic de l’era Nadal a l’atracció de festivals), i un debat a fons sobre la presència d’expats, la integració i la defensa de la llengua catalana en l’espai públic, l’escola i el comerç. Temes principals Albània, turisme i urbanització • Costa massificada i pràctica de platges privatitzades amb tombones i ombrel·les de pagament, gairebé sense espais lliures. • Infraestructura en auge (túnel >7 km, carreteres noves) i Tirana amb gratacels de qualitat, tot i el contrast amb carrers adjacents desordenats. Estiu a l’Empordà: calor i massificació • Calor extrema i overbooking gairebé tot l’any; els dies de mal temps Figueres s’omple (especialment públic francès). La Gran Jonquera i l’impacte a Figueres • Atracció del públic francès cap al centre comercial i fuga de marques (ex. Zara) de Figueres cap a la frontera. • Debat: culpa de l’empresariat o de la planificació municipal? Consens que Figueres ha perdut oportunitats i cal “reinventar-se”. Girona: model de ciutat, festivals i retorn social • L’era Joaquim Nadal: renovació del Barri Vell, serveis i equipaments; després, estratègia de festivals (ex. Girona10) amb l’era Puigdemont. • Urbanisme de conveni (ex. Hipercor) per captar inversions; dubtes sobre com el turisme reverteix en finances municipals (taxa turística, impostos) i serveis. Expats, Sea Otter Europe i integració • Gran presència d’expats a Girona; no són turistes sinó residents, amb realitats molt diverses d’integració. • Sea Otter Europe dona gran visibilitat ciclista internacional i impacte econòmic. • Missatge clau: el turisme ha d’integrar-se amb la població local i la llengua és eina central d’integració. Mobilitat i fronteres: Jonquera i analogia amb Andorra • Caps de setmana col·lapse per restriccions de camions a França i flux massiu de compradors; la Jonquera actua de barrera que sovint evita que el flux arribi a Figueres/Girona. Espai públic i qualitat de vida • Terrasses desbordades ocupant places com plaça Independència, minvant l’encant i l’ús ciutadà. Demografia, universitat i serveis • Girona ha passat de 50.000 hab. (any 1970) a >100.000; la UdG ha estat clau. Serveis (sanitat, carreteres) no han crescut al mateix ritme. Llengua i política • Denúncia de dificultat de “viure en català”: al comerç i als patis escolars predomina el castellà en molts casos. • Crítica a la inaplicació històrica de les lleis de normalització lingüística i a l’ofensiva judicial/política contra el català. • Desunió post 1-O i governs locals independentistes amb poc reflex en el dia a dia; episodis simbòlics (ex. foto del rei al saló de plens). Comerç i noves comunitats • Transformació del teixit comercial: descens d’alguns negocis xinesos, auge de supermercats regentats per pakistanesos/indians i serveis d’estètica vietnamites; repte d’integració lingüística en aquests sectors. Debat sobre el bilingüisme • Memòria d’atacs al català (ex. Fòrum Babel) i sectors del PSC. • Idea contundent: el bilingüisme sovint el defensen qui és monolingüe; risc d’erosió de la llengua minoritzada. Cites destacades “Només tenim gent quan fa mal temps.” “No es pot viure en català al teu país… és una lluita constant.” “El bilingüisme el defensen bàsicament els que són monolingües.” Conclusions i idees clau • Figueres necessita un projecte atractiu propi que retingui el flux que ara s’atura a la Jonquera. • Girona ha d’actualitzar el seu model: equilibrar turisme i vida veïnal, ordenar terrasses i garantir retorn social dels ingressos turístics. • Integra l’expat i el resident nouvingut amb la llengua com a vector i programes d’inclusió efectius. • Planificació a 20 anys: demografia a l’alça exigeix més serveis i governança menys burocràtica. • Contraofensiva lingüística: complir la normativa, promoure l’ús del català en escola, comerç i administració, i reforçar el consens social al voltant de la llengua.

  • 56'

    La tertúlia de Girona FM: Reflexions nocturnes

    Aquesta edició de La tertúlia de Girona FM es caracteritza per una estructura de comunicació repetitiva i constant al llarg de tota la franja horària. L'espai, emès per l'emissora de referència Girona FM, manté un to uniforme centrat en l'acompanyament directe a l'oient. Es tracta d'una peça radiofònica que prioritza el contacte humà mitjançant salutacions periòdiques, establint una atmosfera de tranquil·litat nocturna que defineix la identitat sonora d'aquest programa d'actualitat i cultura.

  • 55'

    Tornada a la rutina, onades de calor i memòria col·lectiva: residus i mobilitat a Girona, i una Diada desinflada

    Idees clau del capítol Crisi emocional postvacances: el retorn a les rutines després de l’estiu genera una disrupció d’hàbits i un baixó anímic transitori. Estiu climàticament extrem: segon estiu més càlid registrat a Catalunya, amb onades de calor, nits tòrides i mar a rècord de temperatura. Memòria i patrimoni: debat profund sobre la pèrdua de memòria col·lectiva en l’era digital, la importància d’arxius fotogràfics i dietaris/cartes. Girona i residus: gir de model cap a contenidors tancats amb targeta i més flexibilitat, amb l’eix pendent del civisme i la comunicació efectiva. Mobilitat i seguretat viària: polèmica pels radars i límits de 30 km/h, estat de les carreteres, i fauna salvatge a la xarxa viària. Diada (11-S): ambient desmobilitzat i percepció de divisió en l’independentisme. Tornada a la rutina i efectes psicològics Postvacances: què ens passa? La transició de l’“estiu flexible” a la “realitat d’horaris i obligacions” és un xoc sobtat. S’hi barregen canvis d’horaris, d’alimentació i d’activitats; el cervell triga uns dies a adaptar-se. Normalment, el malestar es socialitza i es resol en pocs dies. "Ja no me'n recordo les vacances" — el mantra dels primers dies de retorn. Jubilació i noves rutines La jubilació exigeix reconstruir ritmes propis: activitats, compromisos i petites rutines que aportin estructura i benestar. Lluna, eclipsis i estat d’ànim Es planteja si la lluna i els eclipsis afecten l’ànim. Hi ha tradició i simbolisme (pagesia, marees, mites) i observacions populars, però evidència científica concloent no es detalla. Avís d’un eclipsi solar important l’agost vinent, visible parcialment a Catalunya i total a parts de la península. Balanç de l’estiu: calor extrema i aigua Onades de calor i rècords Segon estiu més càlid des que hi ha registres a Catalunya (+2 ºC vs. mitjana 1991-2020). Fins a 16 dies >40 ºC i 36 nits tòrides (>25 ºC). Mar a 26,8 ºC a l’Estartit al juliol. A Girona ciutat: 8 dies >35 ºC i 19 nits tropicals (>20 ºC). Aigua i pluges Pantans interns ~80%, Susqueda ~79,9%. Pluges intenses puntuals i expectativa de bolets en 2-3 setmanes. Debat sobre la desaparició d’estacions de transició (primavera/tardor). Costa Brava: del glamour al documentalisme Dels 70-80 a avui De l’antic glamour nocturn (discoteques, figures internacionals) a un present més familiar i amb foc mediàtic desplaçat a Balears. Valor dels arxius fotogràfics Reivindicació del fons de l’Independent, la feina de Xavier Castelló i institucions com l’INSPAI i l’Arxiu de Girona. Importància dels peus de foto i la documentació per preservar context i reconeixement. “La importància dels peus de foto” — sense context, la memòria visual es desdibuixa. El cas del Mag Xevi Gran fons documental (milers de peces, museu de la màgia) en risc si no s’articula custòdia institucional i criteri expert per separar el gra de la palla. Memòria, arxius i cartes: qualitat vs. quantitat Arxius familiars i vídeos Abans: Super-8 i pel·lícula limitada → selecció i cura. Ara: mòbils i núvol → abundància, però fragilitat i risc de pèrdua massiva. Experiències com la crida de l’Arxiu de Girona a recuperar arxius familiars (nevades, transhumàncies, etc.) tenen gran valor etnogràfic. Escriure cartes avui Tornar a la carta manuscrita com a acte conscient i pausa enfront del correu i la IA. Valor estètic (paper, cal·ligrafia, segells) i emocional. "Hem guanyat en quantitat i hem perdut en qualitat" — sobre la memòria en l’era digital. Neuropsicologia de la memòria La memòria humana és selectiva i orientada a la supervivència: guarda el que és rellevant i descarta la resta. Digitalment, ho guardem tot, però sense criteri de selecció la memòria col·lectiva es dilueix. Girona: residus, civisme i comunicació Transició cap a contenidors tancats amb targeta per a totes les fraccions i més opcions diàries. Millora visible en alguns barris, però persisteixen incivisme (bosses fora, deixalles voluminoses) i diferències entre deixalleries (Girona vs. Sarrià). Factors clau: Comunicació insuficient: publicar al web o fer assemblees amb poca assistència no garanteix efectivitat. Rotació de llogaters i diversitat cultural: cal acompanyament i informació multicanal. Turisme i pisos turístics: segment que no s’integra al sistema i deixa residus inadequadament. Expectativa que el tema marqui l’agenda política fins a les municipals. “La comunicació no ha estat bona si no és efectiva” — cal passar del missatge a la comprensió i l’ús real. Mobilitat i seguretat viària Radars i 30 km/h: suport a la seguretat, però es demana criteri situacional (hores vall, escoles, vies amb semàfors) i avisos previs clars. Estat de la xarxa: senyalització deficient, paviment amb clots i visibilitat pobre quan plou. Fauna: presència de senglars i altres animals; proposta d’actualitzar senyals (del cèrvol al senglar). Diada (11-S) i clima polític Sensació de transició i baixa intensitat: menys mobilització, divisió i manca de lideratge clar. Indicadors simbòlics: poques samarretes venudes. De fons, tornen grans temes: dèficit fiscal, orientació estratègica i futur del moviment.

  • 43'

    Mòbils prohibits, residus i incendis: Girona en el retorn, civisme a platges i arrencada del curs polític

    Panorama general • Educació: inici de curs 2025-2026 amb prohibició del mòbil i rellotges intel·ligents a l’etapa obligatòria, menys alumnat i més complexitat a les aules. • Girona ciutat: balanç d’un estiu relativament tranquil, debat sobre residus i nou model de recollida, i la sensació de precampanya política permanent de cara a 2027. • Civisme i salut pública: debat sobre fumar a les platges i el fenomen dels reptes virals a piscines. • Medi natural: preocupació per incendis forestals vinculats al canvi climàtic i a la gestió del territori; crida a la prevenció (ADFs, mosaic agroforestal, suport a la pagesia). Retorn de vacances i estiu mediterrani Idees clau • Inici de temporada amb retard logístic i to distès: festes majors, tardes llargues i meteorologia més moguda, però beneficiosa per a bolets i per reduir la sequera puntual. • Valoració de l’estiu com a “goig de vida” mediterrani, més enllà de les meres vacances laborals. "L’estiu és per gaudir-lo... som mediterranis." Educació: inici de curs 25-26 Prohibició del mòbil a les aules • Consens a la taula en limitar l’ús de pantalles a l’escola per reduir distraccions i addiccions. • El mòbil es percep com a eina d’oci fora d’horari lectiu; dins l’aula, prioritat per l’aprenentatge i la convivència. "Si s’han de prohibir en alguns moments, i tant: són necessàries les prohibicions." Ràtios, diversitat i suport a l’aula • Tot i ràtios a la baixa, augmenta la complexitat (diversitat d’orígens, necessitats especials, incorporacions durant el curs). • Reclam d’integradors socials i equips de suport per evitar que docents petin per pressió i burocràcia. • L’educació digital ha d’anar acompanyada d’educació mediàtica i límits clars. Girona: estiu tranquil i precampanya constant • Percepció d’un estiu tranquil a la ciutat, amb alguna tempesta política puntual. • Arrenca l’últim curs sencer abans del cicle electoral municipal 2027; crítica a la “campanya permanent”. "No pot ser que estiguem un any abans ja en precampanya." Residus a Girona: mesures, comparatives i civisme Què s’ha fet i què es percep • Ajustos d’estiu: més dies de recollida de resta i orgànica; es vol comprovar l’impacte amb el retorn de la ciutadania. • Comparatives europees (París) i experiències locals (porta a porta en zones de baixa densitat) apunten a models més disciplinats i infraestructures integrades. Debat ciutadà i governança • Critica la reacció exagerada d’una part de la ciutadania; cal millor comunicació i “donar la cara” per part del govern municipal. • Educació + sanció: pedagògia inicial i, si persisteix l’incivisme, multes. "Si assumim que hi ha un problema, hem de fer un petit esforç. No n’hi ha per tant." Bones pràctiques i exemples • Compostatge comunitari assistit amb educadors ambientals (experiències al País Basc). • Control i neteja de papereres i punts calents; detecció ràpida d’incidències en zones comercials i turístiques. Civisme a l’espai públic: fumar a platges i altres • Creix el nombre de municipis que prohibeixen fumar a les platges per l’impacte de les puntes de cigarreta al medi. • Dilema llibertat individual vs. afectació a tercers: es demana empatia i autocontrol; reconeixement de fumadors que porten cendrer portàtil. • Altres friccions: gossos a la platja i convivència amb banyistes. Xarxes i reptes virals: el cas de les piscines • Alerta pel “challenge” de defecar en piscines que obliga a tancaments, amb costos econòmics, ambientals i sanitaris. • Relació amb ús de xarxes socials, recerca de visibilitat i transgressió buida. "La transgressió sempre és per aconseguir alguna cosa... el vídeo de TikTok." Incendis forestals: canvi climàtic i gestió del territori Factors clau • Increment del risc per canvi del règim de pluges i temperatures (canvi climàtic), abandonament rural, bosc dens i de baixa qualitat, i pèrdua de ramats i de la pagesia. • A les comarques gironines, Gavarres és el “gran polvorí”; es reconeix una gran feina de prevenció i resposta ràpida (Bombers, GRAF, ADFs). Propostes i solucions • Prevenció tot l’any: estassades, punts de guaita, mosaic agroforestal i manteniment del sotabosc. • Reforçar el sector primari: facilitar la vida a pagesia i ramaderia, consumir producte local (ex. segell “Girona Excel·lent”). "Els focs s’apaguen a l’hivern." Boscos de Girona: estat i incivisme • Crida a gestionar millor els boscos urbans (zona Palau, entorns Montilivi), on es detecta abocament de deixalles i cintes de balisar. • Combinar neteja, vigilància i conscienciació veïnal per protegir l’entorn i reduir risc d’incendi. Notícies en titulars (post-episodi) • Inici de curs: -12.013 alumnes a Catalunya; mòbils prohibits a l’obligatòria; USTEC demana millores laborals (no descarten mobilitzacions). • Girona–Manacor: Constitució del Comitè d’Agermanament. • 16-18 setembre: Congrés Waste in Progress a Girona (models de gestió i contractació de residus d’alta eficiència). • Descoberta arqueològica: plataforma d’un temple romà als Sants Metges (Sant Julià de Ramis). • Projecte educatiu: Aules de natura a Pontmajor, Taialà i Can Gibert del Pla amb contenidors reciclats i cobertes vegetals. • Succesos: accident mortal a la G-555 a Sils. • Esports: Girona B cau 1-0 a Reus; Olot empata 1-1 a Barbastre. • Temps: núvols i xafogor amb màximes de 28 °C.

  • Antifeminisme juvenil i xarxes, polèmica d'El meu avi i reptes de Girona: neteja, sensellarisme i habitatge, amb agenda cultural d’estiu - episode art
    54'

    Antifeminisme juvenil i xarxes, polèmica d'El meu avi i reptes de Girona: neteja, sensellarisme i habitatge, amb agenda cultural d’estiu

    Resum general Un final de temporada especial a Girona FM amb una taula 100% femenina. El programa s’endinsa, sobretot, en el debat sobre l’augment de l’antifeminisme entre joves, el paper de les xarxes socials i la necessitat d’educació i pensament crític. També s’analitza la polèmica al voltant de l’havanera El meu avi arran d’un documental i la decisió de l’Ajuntament de Palafrugell, i es reflexiona sobre la separació entre obra i autor. A la recta final, es posa el focus en els reptes urbans de Girona (neteja, sensellarisme i persones sol·licitants d’asil, trànsit, comerç i habitatge) i es repassa una agenda cultural d’estiu molt viva a la ciutat i les comarques. Temes principals Antifeminisme juvenil i xarxes socials • Punt de partida: un estudi català indica que molts joves (18–25) es declaren cada cop més antifeministes i es perceben “agredits” pel discurs feminista. • Explicacions possibles: - • Percepció errònia d’“igualtat assolida” (50/50) en entorns d’estudi i oci que encara no reflecteixen el món laboral i la bretxa salarial. - • Influència de les xarxes (TikTok, Instagram): estètica i “postureig” per sobre de models laborals o científics; auge de subcultures com incels i tradwives. - • Context ideològic: augment de la dreta i extrema dreta i discursos conservadors entre joves. • Antídot clau: educació i foment del pensament crític des de ben petits; alfabetització mediàtica i digital. "L’educació és la base... sense educació, els rics continuaran manant i no volen que nosaltres pensem per nosaltres mateixos." Polítiques de gènere i salut: del parador al que és essencial • Crítica a polítiques “de parador” (ex. gratuïtat de productes menstruals) vs. necessitats estructurals de salut: accés àgil a mamografies, citologies i atenció a regla dolorosa i menopausa. • Valor de la pedagogia en salut femenina per a tota la família (no només dones) i normalització d’etapes vitals. El meu avi: art vs artista i gestió de crisi • Polèmica arran del documental d’Anna Teixidor i la decisió municipal de retirar l’havanera del final de la cantada; finalment es va acabar cantant. • Consens a la taula: la cançó, per a molts, transcendeix i té una càrrega emocional i de memòria col·lectiva; prohibir genera efecte contrari (efecte Streisand). • Contextualització: la lletra parla d’una guerra colonial; la polèmica es va convertir en un tema de país per la frase final, eclipsant altres efemèrides culturals (ex. 15 anys del “Vestida de nit” de Sílvia Pérez Cruz a Calella). "Prohibeixes una cançó… immediatament, l’efecte contrari." Música i generacions: del reggaeton al retorn del vinil • Debat sobre l’impacte del missatge en l’actual cultura musical (reggaeton sovint poc feminista) i el recurs juvenil de “és només una cançó”. • Tendència de nostàlgia analògica: retorn de vinils i càmeres analògiques, en plena era hiperconnectada. Agenda cultural d’estiu a Girona i comarques • Girona i rodalies, amb molta activitat: festes, música al Call, visites guiades, tastos amb productors locals. • Projecte teatral solidari Les Violetes (taquilla inversa) a Quart, en benefici d’Oncolliga, FEM, SERGI, Fundació Ramon Noguera i ELNA. • A Banyoles, cicle “Lletres al Claustre” dedicat a literatura medieval; xerrada d’Antònia Carré-Pons sobre l’Espill (Jaume Roig) en clau divulgativa i contextualitzada. • Festivals d’estiu: Cap Roig, Peralada, Sant Feliu de Guíxols. Girona: balanç i reptes urbans • Balanç de mig mandat: oposició diu “res funciona”, govern defensa avenços amb matisos. • Neteja i escombraries: problema complex entre incivisme, organització i serveis dimensionats amb dades de població que han quedat curtes. • Sensellarisme i sol·licitants d’asil a l’entorn de l’estació: retards llargs per obtenir cites de l’Administració; necessitat d’un lideratge interadministratiu i respostes humanes i àgils. • Mobilitat: més trànsit i dificultats d’aparcament; Girona adquireix problemes de ciutat gran. • Comerç: uniformització del centre i pèrdua de singularitat. • Habitatge i preus: lloguers i venda molt alts (també a Banyoles); sous estancats i inflació en béns bàsics. • Risc de discursos simplistes (extrema dreta) si no s’expliquen bé les limitacions i la burocràcia que frena solucions. Cites destacades "El futur del món o és en femení o el món s’acaba." "Girona està adquirint problemes de ciutat gran: trànsit, aparcament, sensellarisme i pressió sobre l’habitatge." Conceptes clau • Incels i tradwives: subcultures digitals que reforcen rols conservadors. • Efecte Streisand: prohibir o censurar incrementa l’interès i la difusió. • Pensament crític i alfabetització mediàtica: competències essencials des de l’escola.

  • Havaneres de Calella i ‘El meu avi’; obra vs autor amb Josep Pla; Girona avui: escombraries, habitatge i noves centralitats (Campus de Salut i Carretera de Barcelona) - episode art
    57'

    Havaneres de Calella i ‘El meu avi’; obra vs autor amb Josep Pla; Girona avui: escombraries, habitatge i noves centralitats (Campus de Salut i Carretera de Barcelona)

    Resum executiu Tertúlia de Girona FM (10 de juliol) centrada en tres grans blocs: Havaneres de Calella i la polèmica d’‘El meu avi’: tradició vs. programació municipal i debat sobre política de la cancel·lació. Obra vs autor, el cas Josep Pla: com llegim l’obra separadament de la biografia i la política de l’autor; conversa a partir de la biografia "Un cor furtiu" de Xavier Pla. Girona, dos anys de govern: balanç del tripartit, amb la crisi de les escombraries com a tema central (servei, contenidors intel·ligents, taxa i civisme) i una mirada de futur a les dues centralitats (Campus de Salut i transformació de la Carretera de Barcelona). També hi ha un apunt esportiu, el comiat de temporada, i, fora de la tertúlia, un bloc de titulars informatius (lloguers, incendi a la Font de la Pólvora, ocupació, IA al CAP de Salt, senglars, IKEA Girona, patis escolars, bàsquet i el temps). Temes principals Havaneres de Calella i ‘El meu avi’ • Tradició vs. canvi: es repassa la cronologia popular d’‘El meu avi’ com a peça de tancament (1978-1980), mostrant la força de la pressió popular en l’evolució del ritual. • Programació municipal: es recorda que l’Ajuntament té la potestat d’ordenar l’acte, i que canviar el programa pot desagradar però forma part de les seves competències. • Entorn i polarització: es detecta agitació prèvia a xarxes (repartiment de fulls amb la lletra) i es critica la lectura binària (cantar o no cantar = posicionament polític). "Les tradicions ho són fins que deixen de ser-ho." • Televisió vs. plaça: la cantada televisada funciona d’audiència, però alguns enyoren el format de proximitat a plaça. Obra vs autor: el cas Josep Pla • Separar l’obra de l’autor: consens majoritari que és clau per evitar caceres de bruixes culturals; si no, caldria "retirar" masses pintors, llibres o músiques. • Retrat de Pla: admiració per l’obra i crítiques a la persona (caràcter, oportunisme); es valora la lectura de "Un cor furtiu" (Xavier Pla) com a equànime, profund i molt llegible per capítols. • Context històric i llengua: Pla escriu sobretot en català; els textos en castellà responen a constriccions d’època, amb catalanades com a “lliscaments” intencionats. • Política i Cambó: Pla, catalanista conservador; la relació amb Cambó explica fases de col·laboració amb el franquisme i els aliats, llegides avui amb més perspectiva. • Vigència de les idees: cròniques del 1930 sobre el catalanisme que encara interpel·len el present. "On s’ha vist que per construir una cosa ens haguem de tirar els plats per sobre." (1930) Girona, 2 anys de govern: polèmiques vs obra feta • Tripartit i soroll: les polèmiques (escombraries, habitatge, bicicletes) tapen l’obra de govern; la gestió a tres bandes alentix decisions, però el 17/27 plenari funciona. • Comunicació: molt de focus en petites actuacions a xarxes; es troba a faltar una línia d’actuació clara que ordeni el relat. Escombraries a Girona: diagnòstic i camins de millora • Servei i imatge: percepció de ciutat bruta; errades tècniques i ús dels contenidors intel·ligents generen bosses a fora i punts negres a molts barris (no només els de sempre). • Taxa i normativa: la taxa puja (marc europeu: cost real del servei a butxaca del ciutadà). Es qüestiona el mantra "més reciclatge = menys taxa" per l’encariment tecnològic. • Propostes: simplificar el model (p.ex. orgànica vs resta i tria en destí), augmentar recollides (resta, orgànica, vidre), i retornar iglús de vidre (menys contaminació d’impropis). • Civisme i voluminosos: hi ha incivisme i fins i tot “boicot” puntual (matalassos, trastos a vorera), i turisme de brossa entre barris oberts; cal reforçar el servei de voluminosos i sancionar. • Generació de residus: abordar la prevenció (embalatges, comerç en línia), educació i pressió a empreses per materials reciclables. • Governança: canals amb associacions veïnals per adaptar solucions per barri i modular el sistema. Projecte de futur: les dues centralitats (Campus de Salut i Carretera de Barcelona) • Mirada llarga: es valora que l’alcalde exposi projectes que trascendeixen el mandat. • Campus de Salut: nova centralitat que connecta barris i equipaments sanitaris, reforçant la cohesió urbana. • Carretera de Barcelona: transformació en avinguda i nova centralitat a Sant Pau; reptes com l’amiant sota l’asfalt i enderrocs de naus (costos elevats). • Trueta: govern cohesionat per tirar-lo endavant, tot i ser projecte a llarg termini. Retorns finals i comiat • Apunt esportiu: victòria del PSG (4-0). • Crítica als ritmes de l’administració i a l’“inflacionisme legislatiu” ("feta la llei, feta la trampa"). • Cita prèvia: Aj. de Girona la retira en general (excepcions justificades). • Comiat de temporada i retorn al setembre (fires, calor/sequera, escombraries i política estatal).

  • Canvi climàtic, sequera i incendis; Girona entre urbanisme, residus i immigració - episode art
    57'

    Canvi climàtic, sequera i incendis; Girona entre urbanisme, residus i immigració

    Panorama general de la tertúlia "Previsió, previsió, previsió" va ser la idea-força que va planar per damunt de tot el debat. La tertúlia aborda amb profunditat l’impacte del canvi climàtic sobre el territori (onades de calor, llevantades que ja no arriben, sequera i episodis extrems), la creixent fragilitat dels boscos i els incendis de sisena generació, i com tot plegat interacciona amb el model urbanístic (construcció en zones inundables i infraestructures que no contemplen les noves recurrències de risc). A nivell local, es fa balanç del mig mandat a Girona, amb focus en el projecte de transformar la Carretera de Barcelona en avinguda i el repte de retirar l’amiant. També s’analitza la crisi del model de recollida de residus, l’incivisme, la pressió del turisme i la realitat creixent de migració i sensellarisme a l’entorn de l’estació. Canvi climàtic i medi ambient Onades de calor i pèrdua d’estacions • Tò del programa marcat per la calor i el “respir” tèrmic a Girona. • Consens: hi ha canvi climàtic i és el ritme accelerat el que desborda. • Testimoni d’un expert als Alps: el degel s’està produint a una velocitat prevista per a finals de segle, però que ja és aquí. "És la velocitat" — el canvi s’ha accelerat i ha trencat l’estacionalitat. Sequera, pluges i embassaments • Record del temporal Glòria (va omplir i desbordar pantans) seguit de quatre anys i mig de sequera. • Malgrat un episodi de pluges a la primavera que ha recuperat embassaments (~80%), es reclama mantenir la prudència i les restriccions. • Crítica a la manca d’inversió en canonades i a les pèrdues d’aigua. Gestió forestal i incendis • Catalunya té “massa bosc” (Martí Boada) per l’abandonament agrari: més combustible, menys aigua als rius i sotabosc descontrolat. • Burocràcia i permisos dificulten una gestió forestal activa; es demana recuperar mosaic agroforestal i pastura (franges tallafocs naturals). • Aparició d’incendis de sisena generació: alguns “no es poden atacar”, cal deixar-los cremar i protegir nuclis; la prevenció és la clau pendent. "Hem avançat molt en extinció; anem coixos en prevenció". • Valor a les ADF i a la cultura tradicional del bosc (respecte, neteja, ús responsable), avui afeblida. • Ironia històrica: "Quan un bosque se quema, algo suyo se quema, señor Conde" (Perich), per recordar la propietat privada de gran part del bosc i la responsabilitat col·lectiva. Urbanisme, risc i inundabilitat • Crítica al model de construcció en zones inundables i a infraestructures que no dimensionen la “vinguda dels 100 anys” (ara pot ser de 50 o 20). • Casos esmentats: Biescas 1996 (tragedia del càmping) i efectes locals del Glòria (el Marroc canalitzat, Sant Pons i l’actual Devesa, espais en zona inundable). • S’assenyala el conflicte entre interès econòmic i sentit comú. "L’errada és que l’interès econòmic enterra el sentit comú". Girona: projectes, governança i residus Projecte de ciutat i Carretera de Barcelona • Balanç de mig mandat: presentació de 50 mesures de futur i mirada llarga. • Eix clau: transformar la Carretera de Barcelona en avinguda i desencallar naus entre Clínica Girona i Pericot; l’Ajuntament planteja enderrocar i passar factura als propietaris. • Repte monumental: retirar l’amiant acumulat sota capes de formigó al vial. • Es reivindica recuperar l’ambició de projecte de ciutat (record del llegat de Quim Nadal), amb continuïtat més enllà d’un mandat. Crisi de la recollida i la neteja • Model de contenidors intel·ligents: problemes d’obertura, freqüències insuficients, incivisme i “normalització” de la brutícia. • Reaccions: més recollides d’orgànica i rebuig, més contenidors de vidre. • Impacte econòmic: taxes disparades per al petit comerç i dubtes sobre relació cost–resultat. • Reobertura de la incineradora de Campdorà: queixes veïnals pel soroll i debat sobre el flux de residus. • Dilema estructural: abocadors a punt de clausura, auge del consum online i dels envasos de plàstic; es planteja el difícil debat del decreixement en ciutats que creixen per turisme i immigració. "No és (només) un problema de Girona; és de sistema". Societat: migracions, sensellarisme i gent gran Migració i sensellarisme a l’estació • Augment de joves migrants (especialment de Mali) dormint a l’entorn estació-Farinera per tràmits d’estrangeria lents; serveis socials desbordats, tot i dutxes i suports puntuals. • Girona concentra recursos (la Sopa), i rep derivacions comarcals, la qual cosa satura. • Risc polític: si els serveis no s’adapten a un país que passa de 6 a 8–10 milions, pot créixer l’extrema dreta. Gent gran i cohesió • Pensions baixes i necessitats d’atenció; es demana respecte i suport a qui “s’ho ha guanyat”. • Canvi cultural: es percep pèrdua de respecte als avis i solitud creixent; cal replantejar models d’atenció. Butlletí final de notícies (resum) • Comitè “Girona més neta”: denuncia descontrol del nou sistema de recollida. • Càritas: 3 de cada 4 famílies ateses viuen pobresa severa; habitatge, factor clau. • Hospital Trueta: nou centre de simulació clínica. • Escola Àgora: protesta per pacificar el vial després d’un atropellament. • Girona Actua: 200.000€ en ajuts a la contractació. • Cicle A Prop: tanca amb més de 2.000 assistents. • Bàsquet Girona: fitxa Derek Needham. • El temps: estable, fins a 28ºC. Idees clau • Canvi climàtic: menys estacions, més extrems, ritme accelerat. • Boscos: excés de massa contínua i sotabosc sense gestionar; cal mosaic agroforestal. • Urbanisme: no construir en zones inundables; dimensionar per vingudes més freqüents. • Girona: ambició de projecte de ciutat + gestió del dia a dia (residus). • Serveis socials: adaptar-los al nou volum demogràfic; abordar sensellarisme i gent gran amb recursos suficients.