La tertúlia de Girona FM

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau

Presentat perJordi Grau·Dissabte · 00:00 - 01:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 01:00 - 02:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres, Dissabte · 06:00 - 07:00 ·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 10:00 - 11:00, 17:00 - 18:00, 21:00 - 22:00 ·388 episodis

RSS

episodis

217-228 de 384

8 de jul. del 2025
54'
Calor i turisme desestacionalitzat, pantalles i IA a l’escola, i la crisi de les escombraries a Girona
Introducció Tertúlia a Girona FM amb tres veus del teixit gironí sobre tres grans blocs: canvi climàtic i turisme, educació i tecnologia (mòbils, pantalles i IA), i gestió urbana a Girona (escombraries, males herbes i projectes). "Som refugi climàtic" — sobre els centres comercials en onades de calor Canvi climàtic i turisme: cap a la desestacionalització Idees clau • Onades de calor més primerenques i temperatura del mar rècord (23–24 ºC a l’Estartit; fins a 30 ºC en punts de Mallorca) alimenten tempestes i canvien hàbits. • Desestacionalització: juliol i agost podrien esdevenir temporada baixa en 5–10 anys per excés de calor; qui pot viatjarà en mesos més temperats. • Comportament del visitant: menys massificació, cerca de destins més frescos; juliol guanya pes davant l’agost. "Fer vacances al juliol i l’agost serà de qui no es pugui permetre fer una altra cosa." Escola, calor i calendaris: el “meló” de la climatització Punt de partida • Aules a 31–33 ºC: últimes setmanes de curs percebut com a dies perduts (baixa atenció, cops de calor), especialment en horaris d’ESO i batxillerat. • Infraestructura: la majoria de centres sense climatització; paradoxalment, barracons amb aire condicionat. • Conciliació: famílies atrapen entre calendari, casals i feina; AFAs assumint despeses (pantalles, forns...) i temor a haver d’assumir també l’AC. Propostes implícites • Revisar calendari (setembre i juny), climatització eficient i protocols de calor. • Més informació i suport institucional, no carregar-ho a AFAs. Pantalles, mòbils i salut: atenció, son i addiccions Diagnosi • Les xarxes socials i apps d’oci funcionen amb algoritmes de captació i retenció d’atenció (mecànica d’addicció similar a drogues). • Llum blava de nit: senyalitza “és de dia” al cervell, perjudica el descans. • Estrès i ansietat associats al consum compulsiu i la recerca de reconeixement. Respostes i canvis • Restricció de mòbils a centres: “abans i després” positiu un cop superada la síndrome d’abstinència. • Importància d’educar en higiene digital i ús crític. "És exactament el mateix mecanisme que la droga." Tecnologia a l’escola: equilibrar eines i bàsics Tendències i dubtes • Implantació precipitada d’ordinadors sense pla pedagògic clar (hores, usos, objectius) i ara correccions (tornar a llibres i paper en alguns centres, línia nòrdica). • Preocupació per competències bàsiques: lectura, escriptura a mà (psicomotricitat i estructuració del pensament), càlcul sense màquina. • Els “gurus” tecnològics porten els seus fills a escoles sense pantalles. "El problema no és l’eina, sinó l’ús que en fem." IA a l’aula i a la feina: usos, límits i avaluació Ús responsable i eficiència • La IA generativa pot estalviar temps i millorar processos (docents, continguts), però cal criteri humà i fer tutorització, feedback i tasques insubstituïbles per la persona. Avaluació i detecció • Detectores de IA a l’aula; treballs clònics penalitzats. • Tornar a l’oral i a l’escrit a mà com a via de control i de desenvolupament de l’expressió. Polítiques i prudència • Plans d’IA a l’administració encara immadurs; convé claredat d’objectius i formació. • Missatge central: no negar l’existència de la IA, sinó integrar-la amb context i ètica. Educació mediàtica i periodisme: criteri, fonts i honestedat Alfabetització imprescindible • Educar en algoritmes (què mostren i per què), dades personals i control d’atenció. • Retorn als bàsics de la comunicació i el màrqueting: producte, mercat, preguntes rellevants. Periodisme i desinformació • Reivindicar honestedat (més que “neutralitat” buida) i verificació de fonts: WhatsApp i xarxes són canals, no fonts. • Consum crític: llegir amb criteri d’autoria i fiabilitat. "Si els mínims no estan coberts, no em vinguis a parlar de les altres coses." Girona: escombraries, males herbes i prioritats de ciutat Escombraries: diagnosi i canvis • Model de recollida no funciona com s’esperava (reconegut pel govern municipal). Efectes: - Taxes: pujada notable; sensació de servei insuficient. - Incivisme i desviació a municipis veïns (Salt). - Vidre: reciclatge a la baixa amb contenidors intel·ligents. • Mesures en curs: més recollides, reintroduir contenidors de vidre a molts punts, flexibilitzar apertures d’emergència (orgànica), millorar comunicació. Males herbes i “renaturalització” • Frontera difusa entre renaturalitzar i deixadesa: herbes tapant carrils bici, senyals i parcs; casos al voltant del Trueta. • Efecte en percepció de ciutat i ús d’espais públics; risc de plagues. Prioritats i projecte Carretera Barcelona • Debat sobre el “timing” de la Carretera Barcelona: cal primer assegurar bàsics (neteja, manteniment) per guanyar legitimitat de grans projectes. • “Mirada llarga” necessària, però el ciutadà prioritza funcionalitat i ordre del dia a dia. Tancament • Consens en la necessitat de bases sòlides: ciutat neta i endreçada, educació adaptada als reptes digitals i ús responsable de tecnologia i IA. • Continuarà el debat sobre escombraries i manteniment urbà el proper curs.
7 de jul. del 2025
Calor extrema, aigua i ciutat: reptes a Girona
Panorama general de l’episodi Debat viu i multidisciplinari sobre tres eixos clau: canvi climàtic i fenòmens extrems, gestió de l’aigua i l’urbanisme verd, i reptes socioeconòmics i polítics (turisme, demografia, finançament i convivència). La part final inclou un breu butlletí informatiu. "És l’any més càlid de les nostres vides, el juny més calent de les nostres vides." Canvi climàtic i fenòmens extrems Onada de calor i mar Mediterrani sobreescalfat • Juny excepcionalment càlid i temperatura del mar +6/+7 ºC sobre la mitjana; risc de medicane (huracà mediterrani) quan l’aigua supera els 27 ºC. • Tempestes intenses amb registres de 60–130 l/m² en poca estona; focus en pedregades i danys a cultius (pomes, blat de moro). Salut i vulnerabilitat • Record de l’onada de calor de 2003 i impacte sanitari: cal adaptar escoles i equipaments a la calor. • Propostes: sistemes passius, ventiladors protegits, i debat sobre aire condicionat vs canvi d’horaris escolars. "No podem esperar a un plantejament a mig pla." Adaptació urbana: aigua, verd i ciutat Arbrat, ombra i microclima • Necessitat d’incrementar arbrat i reverdir places dures per reduir illa de calor. • Cas Devesa: estrès hídric i problemes de reg vinculats a la Sèquia Monar i a la sequera. Gestió de l’aigua: fuites, prioritats i conques • Fuites a la xarxa: es reclama inversió sostinguda (CATSA) i recuperació d’inversions no fetes. • Priorització d’usos: agricultura (més eficient), indústria i turisme. • Contraposició entre conca de l’Ebre (embassaments plens) i restriccions a l’àrea BCN; alerta al Delta de l’Ebre. "El primer que hem de fer és no perdre l’aigua que ja tenim." Economia, demografia i serveis Dependència del turisme i pressió sobre recursos • El turisme és clau però tensat (consum d’aigua, creixement). • Debat sobre decreixement i capacitat del país per arribar a 10 milions d’habitants. Migracions, envelliment i planificació • Fluxos intra-UE i refugiats climàtics; la demanda de serveis creix. • Gran repte: envelliment (85+), habitatge, salut i refugis climàtics. • Falta de pacte d’Estat i d’una planificació a 20–30 anys. Política i cultura cívica Finançament i correlació de forces • Infrafinançament crònic; poca expectativa d’independència a mig termini. • Possible alternança amb PP (amb Vox) i PSOE; cal treballar amb la realitat existent i bastir consensos. Jovent, convivència i creences • Dretització del jovent i manca d’interacció entre comunitats (exemple: escola amb baixa barreja social efectiva). • Idea clau: “les creences superen les dades”; la informació objectiva no sempre corregeix percepcions. "La creença supera les dades." Nova dreta i territori • Aliança Catalana creix per frustració del procés; implantació més forta a territori que a Barcelona. • Crítica al terme “territori” com acoixinat centralista; defensa de parlar de comarques. Girona: balanç de govern i projectes Estratègia i coalició • L’alcalde Lluc Salellas exposa una visió estratègica i justifica la coalició Guanyem–Junts–ERC per aprovar projectes clau. • Risc que, a dos anys d’eleccions, primin interessos de partit. Residus i civisme • Gestió de residus: ajustos després d’un any (retorn de contenidors de vidre, més freqüències). • Malestar ciutadà generalitzat; possible ús polític de punts d’abocament. • Recordatori de sancions UE per impropis i objectius d’economia circular. Projectes estratègics • Campus de Salut i transformació del carrer Barcelona (reurbanització sobre amiant, drenatge, eix urbà). • Enderroc de naus amb costos a revertir als propietaris si cal (exemple pont Major com a precedent). Butlletí informatiu (final) • Tempestes: 110+ avisos; acumulats punta 130 l/m² (Quart). • Judici: absolució per abús sexual (manca de proves abans de 16 anys). • Successos: xoc frontal N-II a Figueres (5 ferits, 3 greus). • Habitatge: desallotjament parcial a Caldes de Malavella per filtracions. • Educació: obres a l’EBM La Baldufa (277.000 €). • Esports: el Girona obre la lliga 25-26 a Montilivi (15 d’agost, 19 h). • Temps: sol amb ruixats de tarda, màx. 27 ºC. Idees-força • Canvi climàtic tangible: onades de calor, mar calent i tempestes explosives. • Adaptació urgent d’escoles, verd urbà i xarxes d’aigua. • Planificació a llarg termini per envelliment i creixement demogràfic. • Consens polític i realisme per executar projectes estratègics a Girona.
4 de jul. del 2025
53'
Arbres, aigua, energia i residus: Girona a debat
Resum de l’episodi Tertúlia àgil i crítica sobre com adaptar la ciutat i el país a la calor i al creixement: arbrat i urbanisme climàtic, gestió de l’aigua (Devesa, hortes i reutilització), salut de la xarxa elèctrica i renovables, i model de residus i neteja urbana. També es tracten comerç i turisme, un obituari cultural i el repte del pensament crític. Punts clau Arbres = ombra + refrigeració: la evapotranspiració vegetal refreda l’aire, no només fa ombra. Aigua: cal una nova cultura hídrica amb reutilització d’aigües grises, separació de circuits a obra nova i inversió a la Devesa i a les hortes. Energia: la xarxa té problemes de qualitat (harmònics, reactiva) que danyen equips i transport; cal “endreçar” el sistema i agilitzar permisos de renovables. Residus: el marc europeu encareix la taxa per reflectir costos reals i preparar el 2035; el model ha de facilitar el reciclatge (orgànica diària, incentius tipus DRS) en lloc de coaccionar. Girona: preocupen neteja, aparcament i un estiu amb turisme menys intens; el comerç nota la caiguda del consum presencial. Societat: alerta per la desinformació científica; manca de lectura i criteri a l’escola. “Si el canvi climàtic és aquí, ens hem d’adaptar.” “L’orgànic s’ha de recollir cada dia.” Sobre la qualitat elèctrica: “l’ona ja no és sinusoïdal… no surt fina.” Temes principals 1) Arbrat i urbanisme climàtic Joan Vila defensa més arbrat no només per l’ombra sinó per la seva capacitat de refredar l’aire per evapotranspiració. Crítica a les “places dures” i a projectes sense verd (ex. Via Laietana): si el subsòl és complex, es poden fer jardineres amb reg gota a gota. Cal planificar bé: espècie adequada, lloc adequat i manteniment (reg, poda, brigades). Recordatori dels errors del passat (moda d’eucaliptus). Beneficis addicionals: confort tèrmic, absorció acústica i qualitat de l’aire. 2) Aigua: reutilització, Devesa i hortes Proposta d’una nova cultura de l’aigua: a l’obra nova, separar aigües grises i fecals; captar pluvials en dipòsits; la tecnologia de filtració ja ho permet. Devesa: dèficit hídric i captació desfasada de la Sèquia Monar (nivell més baix = no capta). Cal coordinació Ajuntament–ACA i inversió. Hortes de Sant Eugènia i Salt: modernitzar el reg (eficiència), reduir fuites de xarxa (barris amb 50–60% de pèrdues) i finançament públic per al canvi. 3) Energia i infraestructures Transport a Barcelona: colls d’ampolla viaris, trens irregulars; s’hi afegeix un problema elèctric de fons. La qualitat de la xarxa empitjora per una integració de renovables sense prou exigència tècnica: harmònics i potència reactiva danyen equips industrials i afecten serveis (trens). Solucions: condensadors síncrons, bateries, filtres/inversors de més qualitat; lideratge de REE i CNMC. Crítica a Endesa (privatització, pèrdua de capacitat tècnica, monopoli de facto a Catalunya) i a la burocràcia: 10 anys per autoritzar un parc fotovoltaic de 4 MW. 4) Girona: neteja, residus i comerç Ciutat: brutor, manca d’aparcament i menys turisme en aquest inici d’estiu; el comerç nota menys consum presencial. Residus: la UE obliga a repercutir el cost real de recollida i a preparar-se per al 2035 (només el 10% d’abocadors actuals). Model local: evitar imposar canvis sense pedagogia; facilitar el reciclatge amb contenidors accessibles (targeta), orgànica diària i incentius tipus dipòsit i retorn (DRS). Crítica a Ecoembes per frenar el DRS i a un model massa orientat a grans operadors. Cal reduir embalatge d’origen i recuperar botiga de barri per adaptar-se a llars petites. 5) Turisme, cultura i societat Possible desestacionalització del turisme internacional per la calor; davalla el consum presencial. Obituari: record a Josep Maria Joan i Rosa (Museu del Joguet de Figueres) i el seu llegat. Enquesta estatal alarmant sobre conspiracions (clima, vacunes): es denuncia la manca de lectura i pensament crític a l’escola. Conclusions operatives Prioritzar verd urbà amb planificació i manteniment. Implementar en obra nova la separació d’aigües i la recollida de pluvials; invertir a Devesa i hortes. “Endreçar” la xarxa elèctrica i exigir estàndards als parcs renovables; agilitzar permisos. Redissenyar el model de residus: orgànica diària, contenidors intel·ligents, DRS i menys embalatge d’origen. Millorar transport públic i planificar a 20–30 anys.
3 de jul. del 2025
54'
Calor extrema, transformació urbana de Girona i crisi de les escombraries: Carretera Barcelona, Parc Central fotovoltaic, Marquès de Camps i nou Trueta
Resum general Episodi coral amb tres grans blocs: 1) l’impacte de l’onada de calor en la vida quotidiana i els actes culturals; 2) la mirada llarga de l’Ajuntament de Girona sobre la transformació urbana (Carretera Barcelona, Marquès de Camps–Ronda Ferran Puig i el Parc Central amb pèrgola fotovoltaica); i 3) la crisi de les escombraries i el model de residus, amb un debat intens sobre incivisme, sancions, logística i pedagogia. Cap al final, es tracta el binomi nou Trueta vs. Clínic, i es clou amb l’ús de la Devesa, el bany al Ter i la manca de piscina pública. "La sensació és que el que dona i treu vots són les escombraries". 1) Calor i vida quotidiana Onada de calor i adaptació • Nits tòrides i tropicals dificulten el descans i la productivitat. • Ventiladors de sostre com a solució eficient i de baix consum; l’aire condicionat no és universal ni sempre viable. • Actes culturals reprogramant horaris (cap a les 22 h) per fer-los més suportables; terrasses buides i interiors plens a la nit. Infància, casals i escoles • Preocupació per la petita infància: caminades al sol, jornades dures als casals. • Escoles noves amb patis sense ombra (ex. Pericot): normatives de seguretat i d’al·lèrgens vs. sentit comú i sistemes passius d’ombra i confort. • Debat sobre aire condicionat als centres i canvi de calendari escolar (poca voluntat política). 2) Ciutat i urbanisme: balanç de mig mandat Mirada llarga de l’alcalde Lluc Salellas • Eix prioritari: Carretera Barcelona → avinguda (de la Devesa al Mas Gri), amb focus en Marquès de Camps–Ronda Ferran Puig, zona més contaminada. • Parc Central: projecte de pèrgola fotovoltaica i passadís ombrejat entre estacions per generar energia i crear refugi climàtic (debat: l’ombra d’arbres vs. pèrgoles). Obstacles i primeres fites • Amiant i reasfaltatge com a pas previ i poc lluït, però imprescindible. • Plaça Espanya: desencallada (projecte de 2017); Poeta Marquina i pas sota vies (neteja d’assentaments). • Dependències d’altres administracions (Generalitat, Estat) en equipaments: CAP, Institut, habitatge davant Hipercor. Urbanisme tàctic i tempos • Pacificació d’entorns escolars: manca d’urbanisme tàctic visible (ombres, bancs, pintura) i por a les "superilles". • Aparcament dissuasiu (Next Generation) i Casa de les Matemàtiques: ritmes lents, incerteses. • Recordatori del calendari electoral: risc d’obres concentrades a final de mandat. 3) Neteja i residus: el gran tema del mandat Diagnòstic i mesures • Contenidors xipats: disfuncions, impropis, i retorn del vidre amb contenidor clàssic per millorar reciclatge. • Més freqüències i més dies de recollida anunciats; possible desplegament de nous contenidors (barrejant models). • Barris amb porta a porta: millors índexs; barris amb contenidors tancats: reciclatge decreixent. Incivisme, sancions i pedagogia • Incivisme com a factor clau (bosses a terra, voluminosos fora de dia i lloc). Dificultat d’enxampar i cobrar multes; es proposa campanya dura i continuada. • Deixalleria saturada per voluminosos; el sistema no absorbeix bé pics de residus. • Consum d’envasos i take away al Barri Vell: externalitzen costos a l’espai públic; es planteja fiscalitat específica i més punts de reciclatge en comerços. • Falta de campanya pedagògica potent sobre hàbits domèstics (espai a casa, calendaris, orgànica) i comunicació clara; analogia amb parquímetres que “no s’entenen”. • Objectiu final: decreixement de residus i menys plàstic; però hi ha interessos econòmics en tota la cadena de residus. 4) Salut i grans equipaments Nou Trueta vs. Clínic • Compromisos recents del Govern, però persistència d’incerteses polítiques. • Consens al voltant que el Trueta ha d’avançar pel seu propi recorregut i oportunitat estratègica per a Girona. 5) Verd urbà, Devesa i calor a l’estiu Oasi urbà i usos ciutadans • Pressió de calor a l’estació i a l’espai públic; necessitat de plantar més arbres (beneficis no només d’ombra, també de evapotranspiració). • Devesa: debat sobre gestió de l’arbrat (talar i replantar quan toca) i ús intensiu de l’espai (cal·listènia, futbol, actes). • Manca de piscina pública d’estiu: la gent es banya al Ter (èxode cap a l’aigua, però cal prudència amb el corrent). Idees clau • Calor: canvia horaris i hàbits; cal repensar equipaments i ciutat amb sistemes passius i ombres reals. • Urbanisme: projectes de mirada llarga amb dependències supramunicipals; prioritzar actuacions factibles a curt termini i comunicació clara. • Residus: combinar més servei, control, pedagogia i responsabilitat del consum; sancions visibles però eficaces. • Salut i verd: accelerar el nou Trueta i invertir en arbrat i espais refrescants.
2 de jul. del 2025
53'
Onada de calor i salut, verd urbà a Girona, desinformació científica, incendis amb pirocúmuls i el pla per a la Carretera de Barcelona
Panorama general de la tertúlia • Conversa àgil i multidisciplinària sobre: impacte de la calor en la salut, adaptació urbana i verd a Girona, desinformació científica i fonts d’informació, incendis a Ponent/Segarra amb pirocúmuls, i balanç de mig mandat de l’alcalde (Carretera de Barcelona, equipaments i neteja urbana). "L’aigua necessària, ni més ni menys." — Missatge clau del Dr. Sirvent sobre hidratació en onada de calor. Salut i onada de calor: què ens està passant Efectes clínics i dades recents • Segons el sistema MOMO (Institut Carles III), a Catalunya s’atribueixen directament a la calor 43 morts al juny i un excess d’uns 750 ingressos d’urgències (vs ~200 l’any passat). • La calor extrema dificulta la dissipació de calor corporal i força òrgans: cor (més freqüència), ronyons (pitjor funció) i, especialment, pulmó (menor transferència d’oxigen, més fatiga). • Casos de cop de calor: a Girona se n’han detectat alguns (pocs, però greus). La insolació severa pot desregular la temperatura i ser mortal. Hidratació i riscos menys evidents • Beure és essencial, però el sobreconsum d’aigua pot causar hiponatrèmia (baixada de sodi), amb marejos i malestar. • La cervesa s’esmenta en clau irònica com a més isotònica que l’aigua, però no es proposa com a pauta de salut. Impacte psicosocial • Calor i irritabilitat: augment de tensions socials. S’apunta un repunt recent en violència de gènere i més trencaments de parella postvacances (no és cap excusa, però sí un factor d’accentuació de riscos). Adaptació urbana: arbres, ombra i “places dures” a Girona Per què arbres (i ben gestionats) • Beneficis múltiples: ombra, reducció d’illes de calor, captura de contaminants i oxigenació. • Crítica a les “places dures” (poc verd, fàcils d’inaugurar però calorífiques): cal aposta estructural pel verd. Gestió i manteniment: el quid • Plantar arbres grans millor que plantules (i regar-los bé) per evitar mortalitats estivals; evitar “fer rotondes d’escultura cara” i arbres de 30 € que moren. • Cas Avesa: canal sec per problemes de captació (ACA) i sequera; s’indica que actuar amb previsió hauria evitat colls d’ampolla. • De la reacció a la prevenció: cal anticipar-se (tant en jardineria com en neteja i infraestructures). • Renaturalització vs. deixadesa: bona idea si es dissenya i manté; deixar “males herbes” a voreres trenca paviments i surt car després. • Fi del glifosat: coherent ambientalment, però obliga a manteniment alternatiu (manual/mecànic) i a disseny ecològic (plantes cobreix-terreny que desplacin invasores). Ciència, enquesta i desinformació: on s’informa la gent? Resultats que preocupen • Enquesta bianual de percepció social de la ciència i la tecnologia: - 41% creu que els governs creen virus en laboratoris per controlar la població. - 56% creu que hi ha una solució amagada al canvi climàtic. - 33% creu que existeix cura del càncer amagada per metges/farma. - 24% creu que el govern amaga la relació vacunes–autisme. • Fonts d’informació: TV (47%) i YouTube/TikTok (38%) per davant de premsa i ràdio. Perfil més propens a creure-ho: joves i nivell socioeconòmic mitjà-baix. Debat: eines vs. usos i alfabetització mediàtica • El problema no són les eines, sinó l’ús i la verificació. Cal educació mediàtica i millorar la credibilitat dels mitjans. • S’alerta de l’ús fora de context de dades (p. ex. aforaments o estadístiques d’immigració), que erosionen la confiança en fonts oficials. • Malgrat els recels, la ciutadania valora i necessita la ciència i reclama més coherència i comunicació institucionals. Incendis a Ponent/Segarra: pirocúmuls i focs inabastables El que va passar i per què importa • Incendi amb rècords europeus de velocitat de propagació. Introducció del concepte pirocúmul: la columna de fum i calor arriba a la tropopausa, forma un núvol que altera el microclima (puja el vent fins a ~130 km/h), fent el foc imparable per períodes. • Aprenentatges (GRAF, Horta de Sant Joan): hi ha focs que cal gestionar estratègicament, no “apagar de front”. • Prevenció: civisme (cigarretes, maquinària agrícola), gestió de vegetació i planificació territorial. Balanç de mig mandat: “Girona plena de vida” i la Carretera de Barcelona Projectes destacats i incògnites • L’alcalde fixa horitzó llarg per a: Carretera de Barcelona (transformació d’eix d’entrada), Palau 3 i nou CAP. • Carretera de Barcelona: projecte complex i a molts anys vista. - Reasfaltats successius han generat desnivells i problemes heretats. - Retranquejos desiguals, enderrocs i fases d’obra llargues. - Voluntat de “marca d’alcaldia”, però cal governança i seqüència realista. Neteja i residus: el malestar ciutadà • Percepció de ciutat més bruta en els darrers anys. • Canvis en la recollida i conductes de rebuig (abocaments fora de contenidor, “contagi” del mal exemple). • Es demanen correccions ràpides, més control i co-responsabilitat ciutadana-administració. Idees clau i propostes transversals Prioritats d’acció • Prevenció per davant de reacció (clima, verd, neteja, incendis, salut). • Infraestructura verda ben dissenyada i regada; menys “places dures”. • Educació mediàtica i comunicació científica clara i contínua. • Planificació a llarg termini i contractes de manteniment ben calendaritzats. • Participació i transparència: contextualitzar dades per reforçar la confiança.
1 de jul. del 2025
53'
Calor extrema, vestimenta i ciutat: fonts i Devesa, Pont Major i ‘Som del Pont’, art públic, neteja i Campus de Salut Trueta
Resum general Tertúlia dinàmica centrada en la vida cívica de Girona, amb un fil conductor que va de la calor extrema i l’ús (i abús) de l’aire condicionat a una conversa viva sobre convencions de vestimenta i representació institucional; passa per la gestió de l’aigua (fonts urbanes i el rec de la Devesa), la salut dels plàtans i el model de parc; s’atura al Pont Major (semàfor i radar, i la revista ‘Som del Pont’); obre un bloc sobre art públic (Alfaro, Chillida i la complexitat actual d’encàrrecs); i tanca amb el balanç de mig mandat (neteja, ZBE, carrers) i el gran projecte del Campus de Salut Trueta. "Com més aires condicionats posem, més calor tindrem." "Els plàtans de la Devesa tenen estrès hídric." Temes principals 1) Calor i aire condicionat: canvi climàtic quotidià • Debat sobre la calor extrema i l’efecte dels aires condicionats en la illa de calor urbana. • Mirades contrastades: ús responsable vs. evitar-ne la dependència. • Idea clau: més AC = més calor al carrer per calor expulsada. 2) Vestimenta i representació institucional • De la americana i la corbata a l’acceptació social del polo amb americana i espardenyes. • La funció de l’uniforme (pilots, clergat) i la coherència simbòlica quan es representa una institució. • Evolució al Parlament: del formalisme clàssic a samarretes reivindicatives; contrastos amb alcaldies. 3) Fonts, aigua i Devesa: gestió hídrica i arbrat • Fonts de Girona encara sense aigua malgrat l’aixecament de restriccions; comparació amb Barcelona. • Hipòtesis: manteniment tardà de maquinàries; possible pedagogia de l’estalvi; però incoherència si el privat ja gasta. • La Devesa: dependència de pous i de la Sèquia Monar (cabal autoritzat per l’ACA); problema de captació massa alta (cal baixar-ne la cota). • Estrès hídric dels plàtans; diagnosi de malalties (històriques i noves) i necessitat de cures, reposició i replantació. • Model de parc: conservar la massa forestal vs. derivar cap a parc anglès; millorar ordenació, enllumenat i mobiliari. • Memòria d’usos: record de les carpes i homenatge a Narcís Jordi Aragó. 4) Pont Major: mobilitat i vida de barri • Semàfor que es posa vermell sense vianants: funció calmadora de trànsit; proposta de radar pedagògic. • Presentació del núm. 3 de ‘Som del Pont’: Festa Major, crònica negra (cas Cantita) i entrevistes; acte de presentació al Centre Cívic. 5) Art públic i encàrrecs • Situació de l’Alfaro al pont de Can Vidal i debat sobre reubicacions i compensacions veïnals. • Dificultat actual de contractar artistes concrets (concursos, procediment administratiu); anècdota amb Chillida i la Catedral. 6) Mig mandat: neteja, ZBE i carrers • Percepció de situació crítica en neteja i residus; la gestió del dia a dia ha tapat altres projectes. • Mesures anunciades (freqüències i fraccions) no resolen el fons del problema. • ZBE amb afectació menor del previst i actuacions tàctiques al carrer de la Creu; cal un relat de ciutat més nítid. 7) Campus de Salut Trueta • Debat tècnic-legal: reparcel·lació i sistema d’expropiació vs. compra amb possible subvenció de la Generalitat. • Línia de l’Ajuntament: mantenir la posició urbanística per no endarrerir el projecte. • Escenari temporal: poc probable que el Clínic de Barcelona passi al davant; comprovar avenços a la Comissió Territorial d’Urbanisme. Agenda i avisos • Presentació ‘Som del Pont’ (núm. 3): demà, 19:30, Centre Cívic Pont Major. • Acte de balanç de mig mandat de l’alcalde: avui, 19:00, Auditori (entrada lliure). • Festes Majors de barri en marxa: Sant Narcís, Montilivi, Can Gibert, Campdorà, Salt, etc.
30 de juny del 2025
Universitat, ciutat i futur: recerca, inundacions i govern
Síntesi Debat viu i coral des de Girona FM on es connecten tres eixos: la Universitat de Girona i la seva relació amb la societat i l’empresa, la memòria climàtica i les inundacions a la ciutat, i el balanç i reptes del govern municipal a mig termini. Els tertulians posen èmfasi en la transferència de coneixement, l’impacte real de la recerca (també en humanitats i geografia), la necessitat de fer-la més visible i la importància de projectes de ciutat amb horitzó de 6-8 anys. Temes principals UdG: recerca, docència i transferència amb impacte en empreses i territori Comunicació i visibilitat: fer més entenedor el llenguatge i obrir altaveus a la ciutat Geografia, SIG i IA per a riscos, inundacions i planificació territorial Pràctiques obligatòries, ocupabilitat i spin-offs: ponts universitat-empresa Memòria climàtica de Girona: pedregades, Glòria i grans inundacions Política municipal: balanç a mitja legislatura, consens i projecte de ciutat (Trueta) Punts clau La recerca no és només ciència “dura”: humanitats i geografia també generen coneixement aplicat. Transferència i terminologia: cal fer més entenedor què és transferència de coneixement, quàdruple hèlix, etc., i crear espais d’altaveu a la ciutat. Tecnologia al servei del territori: SIG, imatges satel·litals i drons per entendre i gestionar inundacions i riscos. Empresa i ocupació: pràctiques obligatòries, patronats, serveis d’ocupació i spin-offs que generen riquesa. Projecte de ciutat: 4 anys són pocs per transformar; cal visió a 6-8 anys i consens entre grups. Cites destacades “La universitat no és prou coneguda per la societat… la recerca i la transferència hi són, però sovint no arriben.” “No és tan important saber quins rius hi ha, sinó el seu comportament i l’impacte en la societat.” “Quatre anys són pocs per fer polítiques; la ciutat necessita consensos i horitzó ampli.” Detall per blocs UdG: activitat i impacte • Final de curs, matrícules i el “Jove Campus de Recerca” per a 1r de batxillerat (18 edicions) • Transferència: relació amb empreses i institucions, TFG aplicats i congressos internacionals a Girona • Visibilitat: proposta d’un espai al centre com a altaveu; ús de la base de dades d’experts per als mitjans • Tecnologia i territori: geografia amb SIG, satèl·lits i drons per a inundacions i planificació • Empresa i talent: pràctiques obligatòries, patronat de la Politècnica, serveis d’ocupació (UCSO), spin-offs i infraestructures (piscina de robòtica submarina i vaixell) • Aules intergeneracionals: demanda alta d’assignatures per a majors de 50; enriquiment mutu Clima i memòria a Girona • Record d’episodis: pedregada i inundacions (2017), Glòria (2020), grans crescudes (1962, 1970) • Memòria selectiva del clima i cicles de sequera/pluja; paper d’embassaments i desviaments fluvials Municipi i governança • Dues anys de mandat: tripartit (Guanyem, Junts, ERC) amb Lluc Salellas; balanç prematur • Hospital Josep Trueta: competències supramunicipals, però incidència política local • Necessitat d’un projecte de ciutat clar i compartit a mig termini; consens i “mínims comuns” • Referència a la nova llei d’universitats: mandats de 6 anys per a rector/a com a bona finestra d’execució Tancament i serveis • Butlletí final: onada de calor, cas judicial sanitari, compromís amb el nou Trueta, campanya de residus, política estatal (CUP), equipaments socials, Mulla’t i esport comarcal; previsió de calor persistent.
27 de juny del 2025
El Meu Avi, residus a Girona i horitzó polític
Resum general En aquesta tertúlia es debaten tres grans blocs: 1) la polèmica per la retirada d’“El Meu Avi” a la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, 2) el balanç a mig mandat del govern de Girona amb focus en emprenedoria, lideratge i serveis, i 3) la crisi de la recollida de residus a la ciutat i els canvis previstos. Es tanca amb un butlletí informatiu amb els titulars del dia. "Hem de ser valents" i dir el perquè real dels canvis, no amagar-los sota pretextos genèrics. Debat cultural: El Meu Avi i la “cancel·lació” Clau del debat • L’organització de la Cantada d’Havaneres decideix no tancar amb “El Meu Avi” (cançó icònica) en un moviment que l’Ajuntament atribueix a “modernització”. • El context: un documental de 3CAT (Anna Teixidor) vincula l’autor, Ortega Monasterio, a una presumpta xarxa d’explotació sexual de fa dècades. Arguments principals • Diversos tertulians qüestionen la decisió: la cançó és “patrimoni popular” i la presumpció d’innocència ha de prevaldre mentre no hi hagi sentència ferma. • Es reivindica separar l’obra de l’artista: “si comencem a retirar obres per passats foscos, ens quedarem sense res”. • Crítica al “bonisme” i a la “pena del telediario”: es demana valentia política per explicar els motius reals i assumir-los. • Es reconeix la qualitat periodística del documental, però s’adverteix de les conseqüències sobre famílies i memòria pública si no hi ha resolució judicial. Girona: balanç de mandat i economia local Emprenedoria i burocràcia • Empresariat i formació privada se senten desatesos: falta d’ajudes, col·laboració insuficient i tràmits lents (llicències que es dilaten 2-3 anys). • Ecosistema privat en creixement (xarxes Business Angels, hubs sectorials), però poca tracció municipal per accelerar-lo. Lideratge i serveis bàsics • Crítica severa al lideratge municipal: incertesa en projectes (c. de la Creu), neteja i verd urbà descontrolat; percepció que “Girona avui bruteja”. • Es demana direcció i decisions clares: normes explícites, coherents i aplicades amb equitat. Participació i projecte de ciutat • Es reclama parlar menys del 2100 i més de solucions immediates. • Dubtes sobre l’efectivitat de processos participatius recents i execució de partides pressupostàries. Residus a Girona: què falla i què es proposa Problemes detectats • Implementació del model de porta a porta i contenidors intel·ligents amb greus disfuncions: cartró dies sencers al carrer, incivisme, gavines rebentant bosses, punts bruts. • Excepcions (per ex., Girona Est/Font de la Pólvora) generen sensació d’incoherència i “turisme d’escombraries”. • Contracte vigent difícil de reconfigurar, però els partits ja coneixien els termes durant la legislatura anterior. Propostes i alternatives • Canvis al juliol: flexibilitzar dies/franges i més contenidors; mantenir intel·ligents però amb operativa més realista. • Mirall a Barcelona: fraccions separades, recollides programades, i dades per reforç operatiu on calgui. "Si una norma no es pot complir, no la posis: fes-la realista o ajusta el dispositiu." Escenari polític: estabilitat, oposició i 2027 Tripartit i oposició • El govern Guanyem–Junts–ERC manté una estabilitat externa notable malgrat discrepàncies internes. • L’oposició (PSC i altres) viu un moment més fred; el retorn de lideratges i els reajustos postestiu marcaran el curs vinent. Mirant endavant • Possible marcatge de perfil de Junts/ERC i irrompuda d’Aliança Catalana al debat local. Butlletí informatiu (titulars) • Condemna a 15 anys per l’assassinat de l’àvia a Sant Gregori (atenuant d’alienació mental). • Salelles: pacte estable fins 2027; canvis al juliol en residus, però els contenidors intel·ligents seguiran. • L’Ajuntament penjarà la foto de Felip VI, deixant clar el seu posicionament independentista. • 600.000 € per preservar arbres històrics i enjardinament a la Devesa. • Els Pallapupes s’incorporen a visites mèdiques domiciliàries d’infants crònics. • 2a Escola d’Estiu d’Antiracisme: racisme, immigració i intervenció social (1-4 de juliol). • Bàsquet Girona: Martínez Gueven continua. • Calor intensa: fins a 36 °C.
26 de juny del 2025
Calor, monarquia i amnistia; Girona i la brossa
Panorama general Tertúlia viva i diversa on es barregen clima i hàbits quotidians amb debat polític d’abast estatal i gestió local. Els tertulians passen de la onada de calor i la seva irritabilitat social al polèmic pas del rei a Montserrat i la normalització de la monarquia, per acabar centrant-se en la crisi dels contenidors intel·ligents i el balanç de mig mandat a Girona. El tram final inclou un butlletí d’actualitat local i esportiva. Temes principals 1) Calor, etiquetes i hàbits • Conversa lleugera sobre corbates, mocadors d’americana i com ha canviat l’etiqueta. • La calor enganxosa (especialment a la costa i Barcelona) incrementa la irritabilitat i pot derivar en més conflictes. • Contrast entre el present (aire condicionat, ritmes accelerats) i l’“abans”, amb rutines adaptades a la frescor i menys estrès percebut. "La calor ens idiotitza encara més" 2) Monarquia, Montserrat i memòria del 3-O • Polèmica per la visita del rei a Montserrat i el missatge d’“acollida” selectiva; crítica a una normalització molt orquestrada i poc sincera. • Record del 3 d’octubre de 2017 com a fita que marca el regnat a Catalunya; la memòria col·lectiva persisteix. • La Fundació Princesa de Girona: de l’“Impulsa” amb pensament no monàrquic a una recentrada més simbòlica; diners i patrons externs amb poca arrel local. • Qüestionament de la monarquia també a l’Estat; emèrit corrupte no ajuda. "La memòria col·lectiva no és memòria de peix" 3) Amnistia i batalla institucional • Expectativa d’una sentència del TC (6-4) avalant l’amnistia, amb ambigüitat sobre la malversació. • Record: la LO del TC obliga a executar sentències; es pregunta per les conseqüències si no s’executa. • Judicialització generalitzada (de l’Estatut a casos com Sandro Rosell), i batalla oberta entre poder judicial i executiu. • Les cloaques de l’Estat i el “patriotisme” de cúpula com a arma que permetgeix actuacions extraordinàries. 4) Política estatal: corrupció i el calendari • Intercanvi d’acusacions de corrupció: es retreu al PP memòria selectiva (Gürtel, discs durs, etc.). • Debat sobre eleccions anticipades: alguns les veuen inevitables; d’altres remarquen la resiliència de Sánchez i l’“efecte estiu”. 5) Girona: mig mandat i la brossa • Els tres socis admeten “peròs” a mig mandat: el servei de neteja i els contenidors intel·ligents és la pota que falla (juntament amb mobilitat i seguretat com a expectatives bàsiques de ciutat). • El contracte de residus és un “transatlàntic”: car, llarg i difícil de resoldre o modificar; s’estudien mesures correctores, però no hi ha solucions màgiques. • Efectes a peu de carrer: horaris rígids, recordatori de fraccions, habitatges petits, incivisme i proliferació d’andròmines. • Taxes a l’alça per directives europees (cost real del servei). "Hem estat castigats amb la gestió de les escombraries" 6) Model de ciutat, lideratges i gestió • Model urbà: divergències retòriques, però convergència de fons entre partits en molts aspectes. • Projectes clau: nou Trueta (planejament provisional aprovat), correccions al carrer de la Creu, habitatge amb avanços continus (dos mandats). • Crida a un lideratge més valent i clar i a comunicar els errors. • Procés administratiu: concursos deserts, llicències massa lentes (fins a 700 dies en casos), necessitat d’agilització amb suport jurídic previ i voluntat política. 7) Butlletí final (notícies locals i esports) • 182 kg de marihuana interceptats a Girona en control rutinari. • Desmantellada trama de parelles de fet fraudulentes entre Marroc i Espanya (37 detinguts). • ERC admet errors i reclama canvis urgents en la neteja. • L’Ajuntament vol IA per atenció telefònica de consultes simples. • L’AV de Vistalegre-Carme dona el seu fons documental a l’Arxiu. • Mor ofegat un home de 82 anys a Sant Feliu de Guíxols. • Esports: Juan Carlos Martín renova amb el Girona fins al 2026; Eric Surís nou entrenador del Bisbal Bàsquet. • Temps: calor persistent, màximes prop de 35 ºC. Idees clau • Normalització forçada de la monarquia topa amb la memòria del 3-O i la realitat catalana. • L’amnistia pot superar el filtre del TC, però la malversació resta com a angle mort. • La crisi de la brossa és estructural de model i de contracte; cal pedagogia, correccions i civisme. • Lideratge, seguretat jurídica i simplificació administrativa són clau per desbloquejar ciutat i accelerar llicències.
25 de juny del 2025
Festes majors, burocràcia i futur del Trueta a Girona
Resum general Tertúlia centrada en el paper de les festes majors als barris de Girona com a eina de cohesió social, els reptes de finançament i burocràcia que afronten les associacions veïnals i els grans temes de ciutat a mig mandat: creixement, planificació urbana i el futur entorn del nou parc hospitalari del Trueta i el Parc Jordi Vilamitjana. "La cohesió dels barris és la cohesió de la ciutat" Temes principals Festes majors: balanç i participació Fontajau, Montilivi i Sant Eugènia registren alta assistència i bon ambient, malgrat la calor. La festa major es confirma com a espai de retrobament, acollida de nouvinguts i construcció de sentit de pertinença. Cohesió i diversitat Sant Eugènia/Can Gibert ja té més del 50% de població nascuda fora de l’Estat; cal una festa més integradora de diverses cultures i estils. Activitat sostinguda a places i programes d’estiu per cuinar barris amables. Finançament i burocràcia Retards en subvencions municipals obliguen les entitats a avançar diners i gestionar puzles de finançament (Ajuntament, Diputació, Generalitat) amb incompatibilitats i molta paperassa. Exemples de dilatació administrativa (p. ex. licitació de “patis oberts” retirada 6 cops en 15 mesos) i logística (tanques, coordinació multi-ubicació). Demanda d’assessorament tècnic compartit per a totes les entitats i d’un tracte diferenciat segons la realitat de cada barri. Relleu i voluntariat Preocupació pel cansament i la dificultat del relleu generacional. Bones pràctiques: incorporar joves primer en tasques vivencials i de grup (teatre, batucada, geganters) i filtrar-los progressivament en la gestió. Planificació urbana i Trueta Montilivi alerta sobre densificació sense actualitzar carrers i voreres. Consens sobre fer del nou parc hospitalari del Trueta una oportunitat planificada amb mirada de ciutat, preservant el Parc Jordi Vilamitjana i evitant que la urbanització respongui només a necessitats financeres. Punts clau Festes majors com a motor comunitari Identitat i pertinença: primera gran eina històrica de cohesió als barris. Acollida de nouvinguts: entrada amable al teixit associatiu i a la vida de barri. Descentralització d’activitats: ocupar diverses places per donar-los vida i fer “festa a tot el barri”. Burocràcia i finançament Convocatòries tardanes i justificacions complexes (excels, documents, signatures) que superfiscalitzen el voluntariat. Proposta: serveis municipals que ajudin a “fer-ho bé” des del principi, i pagaments avançats o calendaris que no obliguin a endeutar-se. Citació: > "Hem de fer-ho més fàcil" Relleu i salut comunitària Estrategia: nucli dur que digereix la complexitat i incorpora joves gradualment. Impacte social: records d’infància i trobada intergeneracional a l’espai públic com a antídot contra l’individualisme. Mirada de ciutat Crescuda demogràfica vs. serveis estancats: cal planificació integral. Trueta: debat ampli (associacions, col·legis professionals) per evitar asimetries entre bandes del sector i assegurar beneficis reals per als veïns. Conclusions Les festes majors són una eina clau de cohesió i acollida que cal finançar i gestionar amb agilitat. La burocràcia actual desincentiva el voluntariat; es proposa assessorament compartit, calendari previsible i flexibilitat segons realitats de barri. El futur del Trueta i del sector est exigeix planificació participada per convertir-lo en una oportunitat urbana i social.
19 de juny del 2025
Calor, Corpus i Girona: balanç, habitatge i Trueta
Visió general Programa de tertúlia centrat en tres grans blocs: impacte de la calor en la salut i la vida quotidiana, actualitat i govern de Girona (balanç de 2 anys, habitatge, neteja i residus) i projectes estratègics com el Nou Trueta. També es parla de tradició i cultura (Corpus) i d’educació i horaris escolars davant la calor. "És molt important que Girona estigui molt bé perquè continuïs tan bé." — Dolors Vidal Calor, salut i vida quotidiana Efectes fisiològics i cognitius: Cops de calor poden provocar col·lapse i fins i tot la mort si el cos no s’hi adapta a temps. Nits de calor i mala son: pitjor memòria, menor temps de reacció, dificultat de concentració, sensació de jet lag. Si es cronifica, es converteix en insomni crònic amb conseqüències més greus. Adaptació i convivència amb l’aire condicionat: Límits normatius a espais públics (26 °C) i problemes de contrastos (oficines molt fredes vs. carrer calent). Necessitat de sentit comú en la climatització i ajustar hàbits diaris. Educació i calendaris Proposta de replantejar horaris escolars i el calendari per adaptar-se a onades de calor (inici de curs abans, distribuir vacances). Docents podrien dedicar juliol a planificació i formació, facilitant l’avançament del curs. Tradició: el Corpus a Girona i Barcelona Valor simbòlic i comunitari del Corpus: catifes de flors, processons i el “ou com balla” a Barcelona. Records i anècdotes locals: Caiguda de la campana Sumta (20/06/1946) sense ferits. Incidència històrica amb el bisbe Jovany i l’exèrcit (finals anys 60) per l’ús del català. Lectura cultural: celebració d’una humanitat unida i de la plenitud d’inici d’estiu. Girona: balanç de 2 anys de govern municipal Tripartit independentista (Guanyem, Junts, ERC) amb Lluc Salellas d’alcalde. Es posa en valor la cultura del pacte. S’indica un 34% de compromisos tractats, però s’emfasitza el com s’executen i la resolució real. Temes pendents clau: Remodelació del carrer de la Creu i mobilitat. Recollida de residus i neteja: model a revisar; imatge de ciutat en joc. Seguretat i conflictes de viabilitat. Plantilla municipal i relacions laborals. Parc/Pare Jordi Vilamitjana (en relació amb el Campus de Salut). Mirada estratègica: Girona com a ciutat laboratori i de capitalitat per a la demarcació; necessitat de pla de llarg termini i millor seu electrònica i tramitació digital. Habitatge: diagnosi i línies d’acció Pressió demogràfica i d’atracció: creixement de població sense parc d’habitatge ni serveis a l’alçada. Prioritats: habitatge social i per a joves, i model realista amb col·laboració pública-privada. Evitar la criminalització del petit propietari; els actius bancaris haurien de servir a la funció social. Models d’edificació més eficients i comunitaris: energia centralitzada, serveis compartits i obra social d’autor (qualitat i disseny al servei de la necessitat). Canvis d’hàbits i de costums (laborals, escolars) per adaptar-se al clima. Connexió amb el talent universitari (UdG): projectes d’arquitectura i urbanisme aplicats (exemple Calonge) per aportar solucions innovadores a cost baix. Projectes estratègics: Campus de Salut i Nou Trueta Ple extraordinari per ratificar el projecte i trasllat del Pare Jordi Vilamitjana (sense perdre metres). Risc que retards facin avançar el Clínic de Barcelona abans; s’insisteix en no alentir el calendari. Previsió d’habitatges de protecció (158) vinculats a l’entorn del campus. Neteja, renaturalització i residus Renaturalització: acceptable en parcs si hi ha ordre i seguretat; problema quan les males herbes danyen voreres, redueixen visibilitat o augmenten risc d’incendi. Glifosat descartat a Girona; alternatives manuals i mecàniques són més lentes i dependents de la meteorologia. Residus: situació “en evolució” però amb descontent ciutadà; calen ajustos en contenidors intel·ligents i en el porta a porta als edificis plurifamiliars. Demanda de “fer carrer” per part de regidors i serveis per detectar punts negres i actuar amb celeritat. Civisme i efecte mimètic Espais públics nets i cuidats generen més cuidat ciutadà (exemple Facultat de Lletres i Turisme – Sant Domènec, sense pintades ni brossa). Notes inicials i finals Inici amb música i anuncis (Codigital, Girona Motorfest) i tancament amb identificació d’emissora i més publicitat.
18 de juny del 2025
Girona a debat: neteja, Devesa, ZBE i aigua
Context i to del programa Inici amb publicitat i sintonia. El presentador obre la tertúlia amb el tema de la calor i l’arribada de Sant Joan, entre refranys i records del temps. Es remarquen percepcions canviants sobre el clima: menys fred i menys pluja tot i que a l’estiu sempre ha fet calor. "Gran notícia: fa calor a l’estiu" — recordant amb ironia la banalització mediàtica del temps. Espai verd: renaturalització vs. deixadesa Punt central: la ciutat mostra manca de manteniment en parterres, arbrat i zones verdes. • Parterres amb herba alta i seca a accessos (ex. Sant Pons) amb risc d’incendi. • Eures enfilant-se per arbres i escassa poda que acaba tapant senyals i semàfors. • Jocs infantils i circuits de salut “engolits” per herbes, generant inseguretat i poca usabilitat. Crítica al discurs de renaturalització: es percep com a coartada per no fer manteniment. Neteja i residus: el tema estrella Brutícia a carrers i abocaments il·legals als marges forestals. Problemes operatius a les deixalleries (plenes, restriccions de recepció). Model de recollida i externalització: es demana a l’Ajuntament controlar de prop els contractes i ajustar el servei a la realitat. El govern admet problemes i prepara canvis profunds imminents; es demana que abans d’exigir civisme, els mitjans funcionin (contenidors plens, calendaris, freqüències). "Si vols aplicar un model, dona mitjans perquè qui s’hi vol acollir ho pugui fer." Model de ciutat i governança Consens desitjable en allò essencial: neteja, manteniment, mobilitat ordenada, resposta àgil (tràmits, llicències). Retret recurrent: manca d’un model estable; cada canvi polític altera criteris urbans. Externalització sí/no: el clau no és la titularitat, sinó gestionar, fiscalitzar i adaptar el servei. Debat polític tens: coherència de programes Discussió sobre la responsabilitat de complir programes electorals i reconduir si la realitat impedeix complir-los. Surt el debat estatal (Rajoy/Sánchez) com a exemple de canvis de criteri; el moderador intenta recentrar a temes locals. Mobilitat i ZBE La Zona de Baixes Emissions s’haurà d’aplicar. Risc: manca d’alternatives (aparcament perifèric, llançadores, busos reforçats) i transport públic insuficient. Es demanen revisions de línies d’autobús (fa anys que no es reconfiguren) i serveis específics segons nous fluxos (laborals, hospitalaris, turístics). La Devesa: seguretat i usos Caiguda d’un plàtan de grans dimensions sense símptomes externs. Possibles causes: sequera acumulada i manca de gestió silvícola. Es reclama un pla actiu: poda, sanejament, renovació d’exemplars i més vida d’ús (activitats compatibles) sense renunciar a la preservació. Aigua i infraestructures La pluja dona respir, però el repte és estructural: cal executar dessaladores, regeneració, interconnexions i reduir la dependència del Ter. Es demana execució real (no només planificació) per blindar l’abastament metropolità i recuperar cabals dels rius. Hospital Trueta i prioritats Retards històrics (cartells 2009). Dubte sobre priorització entre el nou Trueta i el Clínic de Barcelona. Es reclama valentia política i calendari clar. Butlletí d’actualitat (final del programa) Simplificació administrativa a Girona, fusió Bell-lloc/Alzines, batxillerat al Narcís Xifra, successos a Salt, moció sobre la ludoteca a Salt i fusió Bàsquet Girona–Uni. El temps: màximes de 33ºC. Idees clau Manteniment urbà no és opcional: afecta seguretat, salut i imatge. Residus: cal adequar el servei abans d’exigir més al ciutadà. ZBE: sense alternatives de mobilitat, generarà colls d’ampolla. Devesa: preservar és també gestionar i donar-li vida d’ús. Aigua: el país necessita infraestructures executades, no promeses.