Vaga pro-Palestina, civisme a Girona i Plaça del Carril

Avui amb Toni Bou, Francesc Francisco-Busquets i Teresa Casas

Resum general

Tertúlia centrada en la vaga pro-Palestina, el paper dels ajuntaments, la situació a Gaza, i l’impacte local a Girona. A nivell municipal, s’aborden tres blocs clau: canvi de nom de la Plaça Poeta Marquina (Plaça del Carril), burocràcia i gestió de la ciutat (manteniment, normatives europees, VeriFactu), i neteja, residus i civisme. Es tanca amb una notícia de costos judicials pels pàrquings municipals.

Temes principals

Vaga pro-Palestina i context internacional

• Es qualifica la convocatòria com una vaga "estranya": convocada abans de la treva i el "pla de pau", amb seguiment irregular (més visible en l’àmbit estudiantil i talls viaris que en serveis).
• Debat sobre la pertinència que regidors i alcaldes facin vaga: es defensa que l’administració ha de garantir el servei públic 24/7, tot i reconèixer la solidaritat amb el poble palestí.
• Sobre Gaza: es destaca la fragilitat de l’alto el foc, tensions per l’entrega d’ostatges i incidents greus. Consens en condemnar l’atac del 7 d’octubre i en exigir responsabilitats legals internacionals pels crims comesos.
• Es valora l’efecte de les mobilitzacions globals: no decisives però amb ressò internacional i pressió política.
• Complexitat històrica del conflicte (no és de “bons i dolents” simples; arrels llargues, rols del món jueu i països àrabs, Jordània, etc.).

"Israel està fent una cosa que no li és pròpia... i això pot ser el principi de la nostra fi" (record d’un raonament atribuït a Shimon Peres, com a reflexió crítica sobre l’actual deriva del govern israelià).

Canvi de nom: Plaça Poeta Marquina vs Plaça del Carril

• L’Ajuntament obre un procés participatiu per si mantenir o canviar el nom (marc de la llei de memòria històrica).
• Arguments pro-canvi: origen franquista del nom (1943), nexe real amb el lloc: “el Carril” per l’antiga estació; Poeta Marquina considerat un nom imposat i poc arrelat.
• Es preveu resistència veïnal per mandra i tràmits; confiança que, ben explicat, podria guanyar el canvi.

Memòria urbana i transformació de Girona

• Records de l’antic teixit ferroviari (tres estacions a prop, restaurant Argemí, el Núria com a punt de trobada), barques sobre el Ter, i la gran renovació urbana postfranquista (barri Vell, Mercadal, Polvorí/Pol Rodó).
• Es reconeix una època d’alta capacitat executiva que avui seria difícil per més regulació i burocràcia.

Burocràcia, UE i VeriFactu

• Crítica a l’excessiva burocràcia: frena manteniment i resposta ràpida (concursos per a tot, fins a peces de parcs infantils).
• Les normatives europees es consideren dissenyades per “grans” i aplicades igual als petits (autònoms, pimes, pagesia).
• Preocupació per VeriFactu/facturació electrònica: més costos i control per als petits, dubtes sobre l’efecte real en grans corrupteles.
• Efecte pervers: el petit sempre respon i paga, el gran recorre i dilata.

Neteja, residus i civisme a Girona

• Notícia: treballadors de l’empresa concessionària no faran hores extres (festius/caps de setmana). Risc de empitjorament de la neteja sense que l’Ajuntament en sigui directament culpable (limitacions per model externalitzat).
• Contenidors: passa a obertura diària de totes les fraccions; millora logística en marxa.
• Incivisme creixent: abocaments al voltant de contenidors, papereres saturades, trastos vells al carrer fora de dies de recollida; es demanen agents cívics i control als punts conflictius.
• Cal més pedagogia i diàleg administració-ciutadania per ajustar el model i els hàbits.

"Hi ha gent que fa coses i gent que diu que ha fet coses": crítica a l’oportunisme polític en mobilitzacions.

Altres

• Sentència en primera instància que obligaria a l’Ajuntament a indemnitzar (≈9,7 M€ + interessos) per l’assumpció de pàrquings (Providència, Bertran, Miquel de Palol, Mil·lígrau/Migdia); cas previsiblement recorrerà.

Conclusions

• La vaga pro-Palestina té impacte limitat però contribueix al ressò internacional; es reclama combinar solidaritat amb servei públic.
• Girona afronta un repte de manteniment i neteja on conflueixen burocràcia, model de gestió i civisme.
• El canvi de nom de la plaça s’alinea amb la memòria històrica i la identitat local.
• Cal simplificar la burocràcia i diferenciar el tracte gran/petit tant a la ciutat com en normatives europees i fiscals.