La tertúlia de Girona FM
La tertúlia de Girona FM
Programa

La tertúlia de Girona FM

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau

Presentat perJordi Grau·Dissabte · 00:00 - 01:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 01:00 - 02:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres, Dissabte · 06:00 - 07:00 ·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 10:00 - 11:00, 17:00 - 18:00, 21:00 - 22:00 ·388 episodis
RSS

episodis

169-180 de 384
  • 54'

    La tertúlia de Girona FM

    Panorama general Tertúlia viva i diversa a La tertúlia de Girona FM amb tres veus destacades. S’hi aborden temes de memòria local, política, convivència i ciutat, amb focus en immigració, sensesostre, La Sopa, percepció de seguretat, el debat sobre la Devesa i l’actualitat política local. També hi ha espai per a la cultura i l’emprenedoria (Premis CracG) i per l’urbanisme (estat del Campus de Salut). Participants: • Joaquim Nadal • Joan Ventura • Maria Rosa Agustí • Presentador/a de Girona FM "Em nego a dir que Girona és una ciutat insegura" — consens general amb matisos sobre punts crítics i percepcions exacerbades per xarxes. Memòria local i cultura “Històries del tren d’Olot” i les guardesses de barrera Presentació del llibre de Josep Clara i reconeixement a les guardesses (145 noms documentats) com a exemple de dones invisibilitzades però claus en la història ferroviària. Valor de combinar records personals i rigor historiogràfic. Editorial Gavarres i biografies Elogi a la feina sostinguda d’Editorial Gavarres i la seva col·lecció de memòria popular (premi de Comunicació, continuitat editorial, connexió amb territori). Biografia de Salvador Sunyer per Lluís Serrano: recupera el perfil cívic i polític d’un referent local. Política: del postfranquisme a l’actualitat De l’entrada amb ofici al professionalisme polític Contrapunt entre les generacions de la Transició (que hi arribaven amb “la feina feta”) i una professionalització actual que pot generar dependència de la política i dificultat per “deixar-la”. Desgast per repetició electoral i desafecció, però defensa de la política com a servei públic. Auge de la dreta i extrema dreta Falta d’un enfocament seriós dels partits tradicionals sobre immigració que alimenta opcions extremes. Enquestes i “soroll de carrer” apunten canvis de cicle; caldrà comprovar-ho a les urnes. Convivència, immigració i espai públic Campament a l’estació i gestió institucional Desallotjament i neteja de la zona de l’estació després d’una reunió entre Ajuntament (amb Lluc Salellas) i subdelegació del Govern. Crítica a l’opacitat: no s’explica clarament on han anat les persones traslladades. Dades: augment de sol·licituds d’asil (moltes de Mali) i flux de trànsit cap a França. Debat entre humanitat/dignitat i imatge urbana. “Treu els matalassos. Tants com n’hi posin, treu-los.” — idea pragmàtica per no normalitzar la degradació de l’espai públic mentre es busquen solucions socials reals. La Sopa i el “Centre de baixa exigència” La Sopa concentra serveis i pressiona l’entorn del Barri Vell (seguretat i convivència). Es demana revisar la seva funció i perfils d’usuaris (han canviat al llarg dels anys). Finançament: implicació Ajuntament, Diputació i Generalitat. Proposta d’un Centre de baixa exigència fora del centre; debat territorial sobre on i qui el vol. “Si n’hi ha d’haver un de nou, que sigui fora de Girona.” — risc d’efecte crida vs. corresponsabilitat comarcal. Seguretat i percepcions Punts crítics i xarxes socials Afirmació compartida: Girona no és globalment insegura, però hi ha punts i franges horàries sensibles (Devesa, zones menys il·luminades, estació…). Xarxes i comptes anònims locals amplifiquen incidents i poden distorsionar la realitat, generant un clima d’alarma incrementant. Política local i eleccions 2027 Moviments a ERC Girona: polèmica interna al voltant de Marc Puigtió i divisions que poden llastar opcions electorals. Interrogants sobre el futur de la consellera Paneque i altres possibles candidatures. Figueres: diagnòstic i oportunitats Ciutat “tocada” en comerç i cohesió, però amb majoria sòlida a l’alcaldia que pot facilitar girs de rumb. Actius culturals: retrospectiva de Jordi Puig i presència de la “Madonna de Port Lligat” al Museu Dalí com a pols d’atracció. Devesa: arbres, risc i cura Segon plàtan caigut prop de la Rosaleda. L’Ajuntament invoca “valentia” per talar si cal. Missatge clau: abans de tallar, cal demostrar manteniment, reg i cura sostinguda. La vida dels arbres no és “ineternum”, però la prevenció és crítica. Emprenedoria: Premis CracG Presentació dels Premis CracG (Càtedra d’Emprenedoria de la universitat i l’AG): reconeixement a empreses amb 3 anys i a plans d’empresa encara no desplegats per manca de finançament. Format participatiu: 3 finalistes per categoria, defensa pública i vot del públic. Objectiu: empoderar i donar referents propers a noves emprenedores. Urbanisme: Campus de Salut La Comissió d’Urbanisme de Girona frena tràmits a Salt per qüestions tècniques. Missatge de calma: Girona ja ho té aprovat amb condicionants; a Salt, resolts els papers, tornarà a avançar el Campus de Salut.

  • 54'

    La tertúlia de Girona FM

    En aquesta edició de La tertúlia de Girona FM, els presidents i representants veïnals de Fontejau, Santa Eugènia i Palau-Sacosta analitzen els reptes clau de la ciutat. El debat s'inicia amb una crítica constructiva sobre el model actual de residus, posant l'accent en com l'incivisme d'una minoria i la manca de pedagogia institucional han convertit la neteja en el cavall de batalla del mandat. La conversa evoluciona cap a la mobilitat, on s'exposa la saturació viària dels barris perifèrics i la necessitat urgent d'aparcaments dissuasoris i un transport públic més eficient. Finalment, es reflexiona sobre la sensació d'inseguretat amplificada per les xarxes socials i l'impacte socioeconòmic de la pobresa, acabant amb un consens sobre la prioritat inajornable del projecte del nou Campus de Salut per a la regió.

  • 54'

    La tertúlia de Girona FM

    Visió general • La tertúlia aborda la crisi de mobilitat: col·lapses a l’AP-7, debat sobre peatges i vinyeta, i manca de manteniment. • Al ferrocarril, es denuncia el retard del Corredor Mediterrani, la saturació de l’AVE/Avant Girona-Barcelona i problemes de comercialització de bitllets. • A escala local, s’analitza l’urbanisme i la governança metropolitana: aparcament, pàrquings dissuasius i coordinació amb els municipis veïns (especialment Salt). • En salut, es debat el nou hospital a Salt i el futur de l’antic Trueta, amb la pressió demogràfica i el possible dèficit d’infraestructures. • En política, es reclama cultura del pacte i responsabilitat en pressupostos, amb referències a PSC, VOX, Junts, CUP i Comuns; i una menció a la polarització als EUA. "L’autopista en aquests moments és perillosa." "No hi ha possibilitats de tornar [de BCN] amb alta velocitat." Infraestructura viària AP-7, peatges i manteniment • Accident greu a l’Aldea amb tall als dos sentits: s’assenyala l’increment de trànsit des de la fi dels peatges i els accidents constants. • Debat sobre recuperar peatges o una vinyeta per finançar el manteniment i gestionar fluxos; es compara amb França (peatges elevats). • Crítica a la degradació post-concessions (àrees de servei, resposta a incidències) i a la insuficiència de carrils en trams clau. • Impacte del trànsit pesant internacional: moltes matrícules estrangeres; externalitats sense compensació local. N-II i condicionants del territori • La N-II segueix amb trams sense desdoblar (p. ex. Massanet–Tordera), considerats perillosos. • Limitacions geogràfiques del corredor litoral: competència d’usos (habitatge, indústria, segones residències) i espai d’infraestructures molt encaixonat. Ferrocarril: mercaderies i passatgers Corredor Mediterrani i tren de mercaderies • Denúncia del retard històric del Corredor Mediterrani i de la manca d’una connexió Barcelona–València competitiva. • El tren de mercaderies és la gran assignatura pendent: massa camions a la carretera; s’apunta al túnel de la Jonquera i altres condicionants tècnics. • Es recorda el treball tècnic existent (p. ex. propostes de Boira) però amb execució insuficient. Servei Girona–Barcelona (AVE/Avant i mitja distància) • Queixa per l’escassetat de places i dificultats per trobar bitllets (fins i tot amb 7–10 dies). • Problemes de comercialització i paquets: disfuncions entre oferta real i disponibilitat de venda. • Abonaments bonificats han disparat la demanda, mentre s’han reduït convois i hi ha obres (p. ex. a la Sagrera). • Mitja distància sovint sobreocupada (gent dreta, caps de setmana), amb afectació a la qualitat del servei. "Si féssim totes les obres que podríem fer ara, hauríem de parar 3 anys la circulació de trens." Mobilitat urbana i governança metropolitana Aparcament i pacificació del centre • Girona ha avançat en la pacificació del centre; aparcar gratis és difícil i els pàrquings del centre sovint complets. • Falta de pàrquings dissuasius ben dimensionats i llançadores viables econòmicament. Coordinació amb municipis veïns • Es reclama solidaritat metropolitana: el terme municipal de Girona és reduït i calen solucions consorciades (p. ex. ubicació de dissuasius a municipis veïns amb retorn en serveis). • Es destaca el paper de Salt i la necessitat d’una àrea metropolitana funcional per planificar habitatge, transport i equipaments. Nous hàbits i pressions socials • Més joves usant transport públic (menys carnets), però pressió per preus i disponibilitat d’habitatge, que força desplaçaments diaris (p. ex. Universitat de Girona). Salut: nou Trueta i futur de l’antic • Consens creixent pel nou Parc de Salut a Salt; es critica la discussió pel 10% en sòl de Girona (indemnitzacions ~10–11 M€). • Precedents: projecte a l’etapa del tripartit (consellera Marina Geli) aturat per context econòmic. • Cal decidir el futur de l’antic Trueta: opció d’equipament sociosanitari o gran CAP; enderroc parcial vs. reconversió. • Escenari demogràfic: envelliment i possible necessitat d’un tercer hospital a mitjà termini; revisar supòsits d’estades curtes postoperatòries. Política i pressupostos • Es denuncia la manca de pressupostos i la desplanificació a llarg termini. • Crida a recuperar la cultura del pacte entre partits (PSC, VOX, Junts, CUP, Comuns), evitant el “o el meu o res”. • Referència a la polarització (exemple EUA i amenaça de shutdown) com a avís dels costos socials del bloqueig.

  • 52'

    La tertúlia de Girona FM

    Panorama general Episodi de La tertúlia de Girona FM amb una conversa fluida que enllaça tres eixos principals: la salut social del català, la memòria i repressió franquista envers les dones (Patronato de la Mujer) i els reptes actuals en drets de les dones (matrimonis forçats, extremisme, rols i pressions socials). Participants i to • Jordi Grau modera amb Gemma Busquets, Sandra Florença i Marta Collell. • To proper i crític, amb experiències personals i observacions sobre Girona i el país. Llengua: ús social del català, mitjans i escola Parla viva i dialectes • Celebració del lèxic local i dialectal: paraules com “fressa”, “engabanyar” o “esperxar” exemplifiquen la riquesa i la transmissió intergeneracional que es va perdent. • Reflexió sobre la normalitat de la variació dialectal i el valor cultural d’aquests mots. "No és que no t’entenguin, és que no et volen entendre." Mitjans públics i selecció de testimonis • Crítica a la línia editorial d’alguns informatius: l’“anècdota” de triar talls en castellà no ho és si respon a una edición orientada. • Es destaca la responsabilitat dels mitjans en modelar percepcions i usos lingüístics. Reciprocitat i oferta audiovisual • Positiu poder veure IB3: la diversitat dialectal enriquix (i s’entén). • Casos quotidians (bars, repartidors) on el català es desplaça sense necessitat. Història, immigració i canvi d’usos • De la repressió del català (dictadures, Decret de Nova Planta) al paper integrador de la immigració de diverses onades. • A l’escola: abans classes en castellà i pati en català; ara sovint passa el contrari. • S’assenyala el risc de pèrdua d’ús social per manca d’orgull i pressió ambiental. Experiència al País Basc • Immersió a Passaia: ikastoles i sensibilitat multilingüe; conciutadans que aprenen català per interès cultural. • Contrapunt: qui parla llengües minoritzades mostra empatia lingüística; qui ha viscut llengües d’imposició, menys. Doble raser i terminologia • Es defensa dir “castellà” i no “espanyol”; la mateixa lògica que s’exigeix arreu s’ha d’aplicar al català. Memòria i present: el Patronato de la Mujer i les seves seqüeles Jornades a El Modern (12-13 de novembre) • Presentació de les jornades sobre el Patronato de la Mujer a El Modern: institucions franquistes de “reeducació” i control moral de les noies (pallisses, humiliacions, control de la indumentària i la vida privada). • Primeres jornades municipals d’aquest abast (amb el Memorial Democràtic), amb testimonis i professionals. Traça local a Girona • Centres documentats: - Adoratrius (on ara hi ha el Zara; placa al terra) - Virgen de Núria (carrer de la Força) - Hijas de María Inmaculada (Pujada de Sant Domènec) - Bon Pastor (Palau Sacosta) • Recerca finançada per la beca 8 de març per reconstruir l’impacte local. "Casar una nena de 14 anys és vulneració de drets." “Tradwives” i pressions retro • Alerten sobre el fenomen “tradwives” (TikTok/Instagram): glamuritza el retorn a rols domèstics rígids com a ideal de felicitat. • Risc de normalitzar models que releguen drets i autonomia (amb auge de l’extrema dreta a diversos països). Drets de les dones avui: matrimonis forçats, extremismes i rols Valentes i acompanyades: acció local • L’entitat impulsa mocions municipals contra els matrimonis forçats. • Més de 500 casos atesos: no és una anècdota; cal marc institucional i coordinació. Cas recent d’una menor venuda • Nena de 14 anys “venuda” per casar-la (5.000 € i whisky); detecció a Mollerussa; incidències judicials de competència i protecció. • Qüestions de fons: no escolarització, coacció, possible explotació; demanda d’una resposta contundent i protectora. Extrema dreta i retrocessos • Preocupació per discursos i polítiques que erosionen drets bàsics; s’assenyalen tendències preocupants fins i tot en jovent. • Recordatori del pes de mobilitzacions com el 8M i el cas La Manada com a punts d’inflexió. Rols, criança i decisions personals • Debat honest sobre pressió capitalista i el mite de “fer-ho tot”: moltes dones opten per prioritzar (criança, carrera) per salut i realisme. • Distinció clau: voluntat vs imposició; la llibertat és compatible amb qualsevol tria informada i sense coacció. • Nota cultural: de Dusty Springfield (“Wishin’ and Hopin’”) a Betty Friedan (La mística de la feminitat) i la sèrie Mad Men per entendre imaginaris i canvis. Recordatoris i dates clau • 12-13 de novembre: Jornades del Patronato de la Mujer a El Modern (tardes). • Proper acte institucional: Valentes i acompanyades i municipis contra matrimonis forçats. • 2 de desembre: 2a Fira de Dones d’Africat (Empresàries de Catalunya; espai Josep Irla).

  • 51'

    La tertúlia de Girona FM

    Context i participants Episodi de La tertúlia de Girona FM amb l’Oriol Mas (presentador) i els tertulians Jordi Navarro, Germà Capdevila i Sílvia Castelló. Formació tèxtil i retorn de la costura Taller obert i grau universitari • S’anuncia un taller obert de costura a la Gasol (Salt) i es destaca el grau universitari de moda/costura (ERAM–UDG), pioner a Catalunya. • Reivindicació del sector: relocalització productiva, sostenibilitat i mirada tecnològica dels joves. "Han arribat a la dignitat universitària, per entendre’ns, aquest seria el titular" Oficis, actitud i execució • La indústria demana patronistes amb actitud: el disseny és clau, però sense qui executi, no hi ha peça. • La roba és comunicació i identitat: fa pertànyer a una “tribu” i pot canviar com ens sentim. Costura com a benestar i comunitat • Cosir és terapèutic i un espai de silenci i cura; la fundació de Castelló impulsa voluntariat i aprenentatge intergeneracional. • Valors d’ecologia quotidiana: reparar, reutilitzar, allargar la vida de les peces. Alertes, clima i infraestructures Alertes al mòbil i excés de zel • Debat sobre l’alerta massiva al mòbil per pluges: entre responsabilitat institucional i “cobrir-se les espatlles”, cal criteri propi i equilibri. • Polèmica pel volum del to d’alerta: risc de hipersensibilitat social i “gram massa” comunicatiu. Canvi climàtic i país fràgil • El clima mediterrani ja era variable, però el canvi climàtic accentua els extrems. • Cal adaptar infraestructures: revisió de zones inundables, crítica als passejos marítims i eventual endarreriment de línia de costa. • Casos locals: Unyà, Llèmena, embassaments (Susqueda), efecte barrera del Ter; ACA com a regulador, estudis de retorn a revisar. Dependència digital i retorn a l’analògic Quan s’apaga la llum • Tall elèctric i nevada com a recordatori de dependències crítiques (energia, domòtica, comunicacions) i del valor de la resiliència domèstica. Paper, natura i desconnexió • “Pèndol” generacional: retorn a les revistes en paper per gaudi i concentració. • Recepta de benestar: desconnexió digital i natura (Gavarres, vall del Llémena, Guilleries) com a antídot a la voràgine. Seguretat: dades, percepció i cohesió Percepció vs. realitat i efecte xarxes • Diferència entre dades i sensació tèrmica: les xifres no apunten crisi greu, però la percepció d’inseguretat creix. • Xarxes i perfils anònims alimenten la por i relats populistes focalitzats en “el diferent”. Receptes i límits de la policia • Coincidència que la policia és necessària però limitada: pal·liativa i puntual. "La solució policial és l’antifebril: baixa la febre, però la malaltia hi és" • Proposta central: educació, serveis públics i inversió als barris per reduir desigualtats i evitar guetos. Valors, normes i integració • Crida a responsabilitat cívica i compliment efectiu de poques normes clares. • Debat entre multiculturalisme i integració: demanar arrels noves sense renunciar a les pròpies (llengua, costums) i respecte mutu. • Tradicions i escola: tensions entre Nadal/castanyada i Halloween; reconeixement d’arrels judeocristianes sense imposicions. "La vida és dura. Benvingut al món" Girona: casos i política municipal • Focus local: Parc Central i estació com a punts sensibles; l’efecte Fires (barraques) i patrullatge visible per percepció de seguretat. • Cara a municipals: binomi neteja i seguretat marcarà el debat; l’esquerra ha d’entomar el tema amb receptes pròpies. Epíleg • Tancament festiu: Fira de la Ratafia (Santa Coloma) i un xuixo per acompanyar, com a símbol de tradició que perdura i es renova.

  • 54'

    La tertúlia de Girona FM

    Resum general En una tertúlia de La tertúlia de Girona FM marcada per la pluja i les alertes d’emergència, els tertulians aborden quatre àmbits clau: l’eficàcia i el sentit de les alertes (i la cultura de la prevenció), la gestió dels rius a Girona (Onyar, sediments, renaturalització i competències), el col·lapse del transport públic (Rodalies/AVE) i la manca d’inversió, i els canvis socials (pressió demogràfica, habitatge, joventut, llengua i integració). El fil conductor: la necessitat de planificació, manteniment i decisions valentes davant riscos climàtics, infraestructures envellides i tensions socials. "L'alarma s'ha de sentir" — la funció d’una alerta és prevenir danys, encara que sembli excessiva si el pitjor no arriba a passar. Alertes i prevenció Alarmes d’emergència i percepció pública • Universitats (UdG, UB, UAB, UPF) suspenen classes; es recomana evitar desplaçaments innecessaris. • Consens ampli: les alertes són necessàries; el risc és la “fatiga d’alerta” si esdevenen massa freqüents o sonen sense impacte local. • La intensitat del to no és un defecte, sinó part del disseny europeu per garantir atenció massiva. • Símil amb les vacunes: prevenció que evita mals majors; la seva eficàcia pot invisibilitzar el perill i alimentar dubtes. Memòria del risc • Ferides obertes: València (on l’alerta va arribar tard) i episodis recents a les Terres de l’Ebre. • A Girona: records d’inundacions (1970) i del temporal Glòria; la ciutat “no sap ploure” si no hi ha manteniment i planificació. "Cada generació té una riugada" — dit valencià que reclama no oblidar el cicle del risc. Rius de Girona: manteniment, renaturalització i competències Onyar: sediments, ‘llenties’ i biodiversitat • Prevista una actuació per retirar tones de sediments des de la plataforma de plaça Catalunya cap al sud i revisar columnes malmeses. • De la plataforma cap amunt, s’hi acumulen plantes i ‘llenties’ (capes verdes d’algues/flora aquàtica) que empobreixen l’oxigen i la biodiversitat. • Debat obert: renaturalització vs. manteniment. Cal preservar la vida al riu, però també garantir capacitat hidràulica i seguretat. Passeres, plaça Catalunya i qui té la competència • Incertesa i dilacions: passera de la Font del Rei, estil de riu (natural o “de jardí”), i responsabilitat compartida Ajuntament/ACA. • Reclam d’un manteniment regular (neteja de sediments, retirada selectiva d’espècies invasores, revisió d’estructures). Zones inundables i planificació urbana • Recordatori de riscos: ICRA ubicat en zona inundable “de 500 anys”, Trueta i equipaments esportius afectats amb el Glòria (pavelló de Fontajau). • Necessitat d’avaluacions periòdiques i d’evitar l’“excessiva laxitud” que fa oblidar el risc. Transport públic i mobilitat Rodalies, AVE i el tap de la Sagrera • Retards estructurals (informes que apunten fins al 47% de trens amb retard a Catalunya), cancel·lacions i manca de material. • Les obres a la Sagrera acumulen dècades; es parla de 2-3 anys de grans afectacions si s’aborda tot el que cal. • Crítica transversal per dècades de manca d’inversió i incompliments pressupostaris. AP-7, peatges i ‘vinyeta’ • Col·lapse i perillositat des de la fi dels peatges; s’obre el debat d’una vinyeta per gestionar fluxos (especialment de camions) i finançar manteniment. Política: pactes a Madrid i conseqüències locals • Junts anuncia bloqueig legislatiu a Madrid com a pressió per inversions, enfront d’altres suports “incondicionals”. • Dilema: el bloqueig pot beneficiar la dreta/extrema dreta, però hi ha qui defensa que sense retorn no es pot continuar avalant el govern central. Pressió demogràfica i qualitat dels serveis • Catalunya ha crescut ràpid (de 6 a 8+ milions i cap als 10), però molts serveis es mantenen a nivells pretèrits. • Efectes: sanitat (llistes d’espera, manca de professionals a CAPs), educació, serveis socials i habitatge sota tensió. Joventut, educació i corrents ideològics • Preocupació per la desaparició de la filosofia als plans d’estudis: menys capacitat crítica pot facilitar derives populistes. • Enquestes i percepcions: part de la joventut (sobretot nois) s’està ultradretanitzant per reacció a discursos que viuen com a “excessos”. • Habitatge i precarietat: famílies amb 2-3 sous sense accés a lloguer; hi ha treballadors dormint al carrer. Llengua i convivència Ús real del català i integració • Anècdotes de Fires i als carrers: joves d’origen marroquí parlant català entre ells; ús habitual en contextos quotidians. • Clau d’èxit: els nens no tenen prejudicis; els adults sovint canvien al castellà per inèrcia. Cal parlar català d’entrada amb respecte i confiança. • Referència a Najat El-Hachmi i el debat del mocador com a imposició vs símbol cultural: tensions dins de sectors de l’esquerra. Discursos i responsabilitat • S’ha cedit espai a relats xenòfobs; cal contrarestar-los amb dades i experiències de convivència real. Tancament i estat de la situació • Pluja intensa amb incidències viàries i puntuals; l’alerta tenia sentit preventiu. • Recomanació final: prudència fins passat el migdia i evitar desplaçaments innecessaris.

  • 54'

    La tertúlia de Girona FM

    Panorama general Tertúlia a Girona FM centrada en la relació entre aigua, urbanisme i identitat urbana, amb especial atenció al barri del Pont Major, la importància de la toponímia i el balanç de les Fires de Girona i els Premis Casero. Idees clau • Construir en zones inundables incrementa el risc: memòria d’avingudes, errors històrics i noves vulnerabilitats. • Gestió de l’aigua: pèrdues a xarxa, drets històrics opacs, pressió de l’ús porcí i embotelladores; cal transparència i control. • Toponímia per transformar “no-llocs” en llocs: posar nom crea identitat, consciència i cura de l’espai. • Pla de Barris del Pont Major (~25 M€): oportunitat per a habitatge, espais verds, acció climàtica i cohesió social, amb debats com la compra de deveses. • Mobilitat i connexió: calen línies no radials i aprofitar els ponts per connectar riu i barris (pont de l’Aurora, Fontejau). • Fires de Girona i Premis Casero: edició amb nivell alt i dos finalistes; Fires amb balanç institucional imminent. Aigua, urbanisme i canvi climàtic • Reivindicació de la mirada geogràfica com a enfocament holístic que integra aigua, territori i persones en el planejament. • Crítica a dècades de urbanisme en zones inundables (exemples històrics i recents) i a una cultura del “fer on no toca”. "Canvi climàtic + estupidesa humana = desastre." • Record de temporals com la Glòria i de serveis essencials situats en àrees inundables (ex.: hospitals i equipaments), evidenciant vulnerabilitats. Estació d’aforament i gestió de l’aigua • Bateig de l’estació d’aforament sota el pont de la Barca com a acte de pedagogia i reconeixement: posar noms fa visibles els llocs i les causes. "Posar nom a les coses és important." • Denúncia de dèficits de gestió: pèrdues del 50% a xarxes urbanes, drets d’aigua poc controlats, embotelladores amb drets antics i extraccions profundes, i pressió de la cabana porcina. • Crida a supervisió efectiva, modernització de xarxes i criteris de sostenibilitat i equitat. Toponímia, “no-llocs” i memòria urbana • La toponímia com a eina de cosmovisió del territori: de places noves (ex.: Neus Català) a cruïlles amb identitat de barri. "Els no-llocs no són res; en el moment en què els signifiquem, prenen identitat." • Recuperació i explicació de noms i límits: La Rodona (orígens, àmbit entre Sant Eugènia i Sant Narcís) i altres referents perduts. • Curiositats toponímiques vinculades al riu Ter: - Pastoral com a contracció de “pas del Teral”. - L’Estartit derivat del Ter petit i el desviament històric del riu. - Sant Martí d’Empúries “va perdre el tren” quan la via principal es va desplaçar. • Debats de nomenclàtor: casos com la plaça popularment dita del Núria vs. denominacions oficials; necessitat d’equilibrar memòria, llei i participació. "No es pot viure des de l’any 72 en un lloc que no té nom. Això no és Manhattan." Pont Major: Pla de Barris i espai fluvial Oportunitats i controvèrsies • Presentat el Pla de Barris del Pont Major: inversió prevista d’uns 25 M€ amb components d’acció climàtica, urbanisme i programes socials. • Debat sobre la compra de deveses (ex. antigues dels salesians) i integració com a espais públics, preservant el caràcter fluvial i de connexió verda. • Necessitat de dignificar habitatges (grup Pont Major) i el seu entorn. • Equipaments educatius: preocupació per l’escola Carme Auguet (pèrdua d’alumnat) i oportunitat perquè el Narcís Xifra esdevingui centre de referència en FP. Espais i memòria territorial • Valoració de nous corredors verds i camins sota ponts per connectar Campdorà–Celrà–Sarrià–Fontajau–Domeny seguint el Ter. • Identitat i límits: relació històrica Pont Major–Sarrià, annexions, i la necessitat de fer sentir el barri part de la ciutat. Urbanisme, habitatge i mobilitat • Planejament a Can Boadas: debat sobre alçades i reequilibri d’aprofitaments. • Cas Aurora: crítica a “maquillatges” estètics mentre persisteixen cobertes precàries (fibrociment) i accessos millorables. • Carrers dels blocs sindicals: manca de noms propis (sèries numèriques) i proposta de nominar per crear identitat i orientació. • Transport públic: millores a la L6, però es reclama una xarxa menys radial que connecti barris i equipaments per riu (pont de l’Aurora, Fontajau) i millori l’accés a FP. Fires de Girona i Premis Casero • Balanç policial fet; balanç polític en camí. Comentaris sobre l’edició dels Premis Casero: dos finalistes i nivell notable; previsió de diverses obres publicades. • El premi, tot i la dotació modesta, és una plataforma rellevant per a veus noves i consolidades. Noms de carrers, homenatges i participació • Homenatges locals (carrers, biblioteques, monòlits) i humor sobre l’excés o concentració d’honors. • Procediments: termini de 5 anys post mortem, rols de la Comissió del Nomenclàtor i dels veïns; necessitat de participació real per proposar i decidir noms amb sentit de lloc i memòria col·lectiva.

  • 51'

    La tertúlia de Girona FM

    Resum general La tertúlia de Girona FM repassa l’actualitat gironina post-Fires amb cinc eixos principals: balanç de les Fires de Sant Narcís, l’incendi al Mas Marroc dels germans Roca, la polèmica de l’Ofici de Sant Narcís i les Fires Populars, el debat sobre neteja i seguretat urbana, i el caos ferroviari en dies clau. També s’aborden ocupacions i habitatge, la gestió municipal, i el cas dels parcs naturals amb manca de personal. Fires de Sant Narcís: balanç i vivències • Fires "normals" sense incidents greus, però amb aglomeracions puntuals i sensacions d’angoixa l’1 de novembre. • Crida d’atenció pels preus elevats de les atraccions (7-8€), amb propostes d’ampliar dies amb tarifes reduïdes. • Afluència variable a les barraques a La Copa; nits amb molta gent (p. ex. amb Di-Versiones) i d’altres més tranquil·les. • Seguiment de la Pujada del pilar de 4 dels Marrecs de Salt, destacant la dificultat del tram final al "pla" de les escales de la Catedral. Incendi al Mas Marroc: solidaritat i resiliència • Impacte per la crema de la cúpula de fusta del Mas Marroc. Reconegut com a espai clau d’esdeveniments a la ciutat. • Missatge unitari de suport als Germans Roca i confiança en la seva capacitat de tornar "més forts". "Tornarem… més forts, més renovats, més innovadors." Ofici de Sant Narcís i Fires Populars: marc institucional • Crítica perquè el programa oficial no fa constar l’Ofici de Sant Narcís com a acte central i solemne. • Debat sobre incloure activitats de Fires Populars (cartells ofensius) dins el programa municipal: es demana criteri coherent i neutralitat institucional. • Defensa de les tradicions (arrel religiós-cultural) com a part de la identitat cívica: Ofici solemne, cavalcada de Reis, etc. Neteja, naturalització i manteniment: la línia fina • Percepció ciutadana de brutícia i deixadesa en punts concrets: fulles sense recollir, branques baixes, herba alta a parcs que impedeix l’ús de mobiliari (p. ex. parc davant del Trueta) i rates a zones cèntriques. • Distinció entre naturalització i descurança: quan afecta seguretat (p. ex. semaforització tapada a Pujada de Palau), cal intervenir. • Reclam d’acció ràpida de brigades municipals per evitar degradacions i tràmits eterns. Seguretat i convivència: estació i voltants • La ciutat no és “insegura” globalment, però hi ha punts i franges horàries amb alta percepció d’inseguretat (entorn de l’estació de Girona i Parc Central). • Factors: persones alcoholitzades, sensellarisme, trasllat de persones després de l’enderroc de naus a la Carretera Barcelona, i ocupacions en finques com Tomàs Mieres (ja desallotjada) o accessos a Clínica Girona tapiats. • Demanda de més presència policial i polítiques diferenciades per a casos socials vs. delictius. Habitatge i lloguer • Mercat tensionat tant en compra com en lloguer: sous insuficients i por jurídica de petits propietaris a llogar. • Es reclamen garanties per mobilitzar parc privat cap al lloguer i complementar l’habitatge social. Gestió i política • Record del model de Joaquim Nadal (proximitat, detecció i resolució de petites incidències). Crítica a rodes de premsa sense preguntes. • Precampanya a 18 mesos vista: interessos mediàtics, però poc interès ciutadà a tan llarg termini. Parcs naturals: plantilla sota mínims • Denúncia: el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser ha arribat a tenir un sol treballador (el director) per temes de processos i planificació. Es preveu convocar places el 2026. • Crida a previsió i bona planificació per evitar buits de servei. Mobilitat ferroviària: saturació i decisions absurdes • AVE i mitja distància saturats en hores punta; anul·lacions en dies de Fires i Tots Sants. • Denúncia de l’absència d’un AVE de les 21:49 els divendres (precisament el dia amb més demanda): Decisió d’“intel·ligència supina”. • Falten places en AVE a primera hora; es proposa reforç de freqüències i millor coordinació. Nadal i calendari • Llums de Nadal més aviat (Barcelona les encén el 22/11). Als tertulians els agrada l’ambient i la llum extra amb LED. • Calendari festiu escolar: la seqüència Nadal–Carnaval–Setmana Santa marca ritmes familiars i de ciutat.

  • 49'

    La tertúlia de Girona FM

    Resum de l’episodi Participants i to de la conversa A la tertúlia de Girona FM del 31 d’octubre, el debat gira al voltant de les Fires de Sant Narcís, la seguretat durant els actes, el campament de persones migrades a l’entorn de l’estació, l’habitatge i el gir de part de la joventut cap a opcions polítiques de dreta. També es comenta la glosa del bisbe a l’ofici i els resultats dels Premis Casero. "Una 'estratègia del caos' que no existeix" — es recorda el missatge de l’alcalde desmentint intoxicacions a xarxes. Fires de Sant Narcís: vivència i tradició Actes i ambient • Assistència a l’ofici de Sant Narcís i recollida del cotó beneït com a tradició familiar i de ciutat. • Altres actes: havaneres, sardanes, capgrossos, castells, trobades familiars i d’amics, i passejades per la Copa i barraques. • Percepció d’ambient tranquil i circulació fluïda; menys sensació d’aglomeració excessiva. Fira de Mostres • Bon funcionament dels estands i Fira de Mostres molt viva; per a alguns tertulians, les Fires “comencen” dies abans per la feina prèvia als expositors. Seguretat, convivència i percepcions Dispositius i incidents • Sensació de més policia i dispositius mixtes (Mossos i policia municipal) amb presència visible a punts clau com la Copa i la rotonda del Rellotge. • Incidents puntuals: baralla breu i algun furt, i un cas d’agressió sexual amb detenció i ordre d’allunyament. • Rebuig a la intoxicació a xarxes que vol presentar Girona com un caos: no es correspon amb la realitat viscuda als carrers. Punts d’inseguretat • Es destaquen entorn de l’estació, l’antic edifici de Tomàs Mieres (ara tapiat) i Ronda Ferran Puig com a zones amb problemes persistents. Campament a l’estació i resposta institucional Situació humanitària i competències • El campament a l’entorn de l’estació es considera un problema humanitari que supera la capacitat municipal; s’assenyala la Delegació del Govern i l’Estat espanyol com a responsables de proveir solucions i recursos. • S’evidencia la saturació de serveis com la “sopa” i es proposa descentralitzar equipaments d’emergència a la demarcació (es cita Lluc Salellas defensant que no tot s’ubiqui a Girona). "Cal un repartiment territorial just i recursos reals per fer-lo possible." Habitatge, ocupacions i serveis socials Normes vs. dret a l’habitatge • Cas comentat a Salt: una família amb quatre fills en situació de pobresa que ocupava un habitatge destinat a borsa social; debat entre dret a l’habitatge i compliment de normes per garantir l’equitat. • Petició d’un pacte interadministratiu (Generalitat, Ajuntaments, Estat) per criteris clars, prioritzacions transparents i actuació coherent i no partidista. Joventut i accés a l’habitatge • Preocupació pels joves que, malgrat treballar, no poden emancipar-se; això alimenta el seu desencant i el gir cap a opcions de dreta. Immigració, mercat de treball i cohesió Repartiment i regularització • Es reclama repartiment territorial de l’acollida, també a escala estatal, i mecanismes d’inclusió laboral ràpids. • Es destaca que la majoria de les persones que han arribat estan regularitzades i treballen en sectors clau; es denuncien percepcions errònies a serveis públics. Contradiccions del sistema • Crítica a la impossibilitat legal de treballar mentre dura la regularització, que empeny a l’explotació informal o l’exclusió. Exemple: un cuiner format que no pot ser contractat per manca de papers. • Experiències a Can Ninetes: joves que arriben amb expectatives altes i sense recursos bàsics, usant espais cívics per connectar-se i resguardar-se. Mirada comparada • El model francès d’“ingressos garantits” sense inserció laboral es posa com a alerta; es prefereix un model d’inserció i formació amb accés ràpid al mercat de treball. Autònoms, fiscalitat i prestacions • Denúncia de contradiccions: un autònom pot haver cotitzat dècades i no tenir dret a atur, ni pensions suficients. • Crítica a pujades de quotes d’autònoms; es recorda que propostes recents es van rebaixar per falta de suports parlamentaris. Política i tendències de vot • Vox és present a Girona i amb 4 regidors a Salt; es retrata la seva base social local. • Aliança Catalana capitalitza el malestar per habitatge i serveis, amb creixement a enquestes i el cas Ripoll com a referència; se’n qüestiona la coherència entre discurs i gestió. • Reivindicació de memòria històrica i educació cívica per contextualitzar el gir juvenil. Ofici de Sant Narcís i glosa del bisbe • Valoracions dividides: alguns esperaven una glosa més progressista; d’altres defensen que l’Església no s’ha de polititzar. • Records de bisbes com Camprodon o Teix i el seu pes social; debat sobre el paper públic de l’Església avui. Cultura: Premis Casero • Guanyador: Roger Vidal Pedró. • Finalistes: Román Macià (Ingràvids i Ull) i Benet Salelles (Els jardins de la Nora), basada en la història d’uns infants austríacs acollits a Girona. In memoriam • Record a Joan Escudellador “Atlantell”: jugador d’hoquei, metge cardiòleg i expresident del GEC; se’n destaca la humanitat i trajectòria.

  • 54'

    Fires, neteja i bàsquet: Girona entre festa i urnes

    Visió general Tertúlia a Girona FM centrada en tres blocs: bàsquet femení i rendiment de l’Esparroni Girona, Fires de Sant Narcís i estat de la ciutat (neteja, seguretat, residus), amb mirades al panorama electoral. Destaquem • Esparroni Girona en estat de gràcia a l’Eurolliga i la Lliga, amb joc coral i direcció tècnica molt valorada. • Fires de Sant Narcís: tradició, afluència i debat sobre firaires, soroll i convivència a la Devesa i les Barraques. • Ciutat: percepció d’“endreça” a la baixa per la combinació de neteja, enllumenat i residus; debat sobre el model de recollida (de porta a porta a contenidors tancats). • Seguretat: diferència entre dades i percepció; paper de la llum, la neteja i punts calents com l’estació. • Política local: incertesa de candidats i pujol de discursos que “connecten amb el carrer” (cas d’Aliança Catalana). “L’èxit no ve per atzar: disciplina, perseverança i moltes hores.” “La llum és l’enemic del lladre.” Bàsquet i lideratge Esparroni Girona, joc coral i exigència • Quarta victòria seguida a l’Eurolliga; equip amb 8–9 jugadores determinants i alt nivell competitiu. • Proper calendari: Saragossa (lliga) i USK Praga a Fontejau (campió d’Europa). Es remarca l’abast del repte i fitxatges com Caitlin Clark al Praga. • Elogi al tècnic Roberto Iñiguez: lectura tàctica (ex. defensa 1-3-1, rotacions decisives) i lideratge humà dins del vestidor. Psicologia de l’esport • L’ambient sovint és conseqüència dels bons resultats (no a l’inrevés). • Claus: talent, treball en equip, perseverança, disciplina i capacitat d’esforç. Fires de Sant Narcís: tradició i convivència Ritmes i actes • Tradicions: ofici a l’Església de Sant Feliu, havaneres, passeig per parades i Fira de Mostres al Palau Firal. • Observació ciutadana: menys pes d’expositors agrícoles, més tecnologia. • Soroll i convivència: ajust de l’escenari de La Copa a la Devesa va reduir l’impacte a barris propers; debat sobre marxar o no de la ciutat els dies forts. Barraques i seguretat • Incidències habituals (robatoris de mòbils, alguna baralla) però sense “escenari de caos”. • L’alcalde Lluc Salellas i Vilar desmenteix relats alarmistes i destaca resposta policial ràpida. Ciutat: neteja, enllumenat i residus Percepció d’inseguretat • Més que delictes, pesen factors materials: enllumenat insuficient, bombetes foses, arbrat que tapa llum, i brutícia en punts calents (estació, eixos comercials). Model de residus i comunicació • De porta a porta en blocs a contenidors tancats: canvis confusos, manca d’informació “a peu de bústia” i sensació d’“improvisació”. • Efectes: covells acumulats, contenidors manipulats oberts, incivisme i rebuig al sistema; queixes per la retirada temporal de contenidors (ex. vidre) i per la pujada de taxes. • Consens: cal més pedagogia, millor disseny operatiu i empatia amb el veïnat. Política local: incerteses i discursos Escenari electoral • D’aquí 18 mesos: dubtes sobre candidatures (continuïtat de l’alcalde, paper de Sílvia Paneque, lideratge de Gemma Geis, relació ERC–Moviment Gironí, retorn del PP). Claus de victòria • “Butxaca i sentiments”: no apujar impostos i abordar seguretat, neteja i serveis amb missatges clars i concrets. • Cas d’Aliança Catalana: connecta amb preocupacions amb llenguatge simple i directe. Risc d’amplificar-ne el relat si no s’hi contraposen solucions tangibles. “No prometis quatre cases si només en podràs pintar dues.” Apunts finals • “Castanyeres” a Barraques, debat sobre el “toro” prohibit en paral·lel a parades que en venen. • Clima clàssic de Fires: plugim lleu i temperatures suaus. • Nota de servei: anunci d’una jornada sobre intel·ligència artificial i psicologia al CaixaForum.

  • La tertúlia de Girona FM - episode art
    52'

    La tertúlia de Girona FM

    Avui amb Amèlia Barbero, Enric Serra i Josep Campmajó Context i to del programa A La tertúlia de Girona FM (Girona FM: emissora de ràdio municipal de la ciutat de Girona.), vigília de Sant Narcís, el debat combina l’actualitat política amb la realitat local de Girona i l’ambient de les Fires de Sant Narcís. Efemèride personal i seqüeles • Un tertulià recorda la seva detenció fa 5 anys, el posterior exili de gairebé un any i unes seqüeles administratives i reputacionals que persisteixen (dificultats bancàries, informes de reputació negatius). • Impacte relacional i emocional: canvis en el caràcter, amistats guanyades i perdudes i una nova manera de relacionar-se amb ciutat i país. "Encara ara, si vull obrir un compte, he de justificar que no estic investigat per terrorisme." Política estatal i catalana Ruptura de Junts amb el PSOE: motius i canvi de xip • Junts retira el suport al govern Sánchez. Els tertulians apunten a senyals d’encallament de fa temps i a un canvi de xip: ja no s’analitza la política des d’una lògica autonomista espanyolista, sinó en clau pròpia. • Crítica a l’anàlisi “espanyolista” d’alguns comentaristes que no entenen l’òptica actual de Junts i part de l’independentisme. Militància, lideratges i l’ombra d’Aliança Catalana • Consulta interna de Junts: debat sobre si pot guanyar el “no” a reprendre el pacte; en tot cas, s’espera un vot negatiu significatiu. Es recorden sortides recents (p. ex. Giró, Buch) i pressió d’alcaldes. • Aliança Catalana creix aprofitant la desorientació de l’electorat i oferint un relat simple i contundent. Falta d’un lideratge clar a Junts i ERC; es busca estabilitat per frenar la fuga de quadres locals. "Potser cal un ‘cop de puny sobre la taula’ per transmetre lideratge; tot i que és un moviment arriscat i efímer." Impacte legislatiu al Congrés: mans lliures i vot utilitarista • La ruptura no implica bloqueig permanent: Junts podria votar a favor de normes que beneficiïn Catalunya (p. ex. la llei de l’ELA) i en contra d’altres, amb mans lliures i sense lligams de pacte. • Dilema comunicatiu: cada vot serà instrumentalitzat a Catalunya per l’oposició i per Aliança Catalana. Girona: seguretat, convivència i imatge Campament a l’estació i competències creuades • Debat sobre el campament de persones migrants a l’entorn de l’estació i el Parc Central: Ajuntament i Delegació del Govern es coordinen, però hi ha tensió competencial i pressió sobre serveis socials (Creu Roja, etc.). • Es remarca que és un problema d’humanitat (dret a sostre, acompanyament) i també d’imatge de ciutat. Delinqüència i relat digital • Es denuncia la barreja interessada entre campament i fets delictius a la zona: l’extrema dreta crea perfils a xarxes per magnificar la inseguretat i construir un relat de preguerra. • Demanda d’acció efectiva que eviti la guerra de culpes i no alimenti el relat extremista. Normes desfasades i respostes municipals • Crítica a normes penals i administratives que no s’ajusten a l’actual realitat: reincidència, llindars de delicte, tràmits per expulsions/ingressos, etc. • Propostes sobre el terreny: espais de sostre temporal (barracons dignes), cens i seguiment social, i actuacions urbanístiques àgils (p. ex. derivar solars o finques a mig construir que són focus de problemes), tot assumint els límits legals. "Si no soc capaç de resoldre problemes que se’m mengen com a alcalde, o me’n vaig o els resolc —fins i tot per damunt de les lleis." Mirant a les municipals de Girona Precampanya, relats i candidats • Comença el marcatge de perfil dins el govern local i l’oposició: es preveuen missatges de seguretat i ordre i ús intensiu de xarxes. • Possibles candidatures i escenaris: continuïtat de Lluc Salellas i Vilar; paper de Sílvia Paneque; incògnita d’Aliança Catalana; situació d’ERC. Es dona per normal que hi hagi tensions en pactes a mesura que s’acosten eleccions. • Conclusió: etapa volàtil però governable; cal relat creïble i polítiques concretes sobre seguretat, convivència i atenció social mentre la política estatal oscil·la.