La tertúlia de Girona FM

Presentació de la tertúlia i dels participants. Conversa distesa sobre virus, grip i vacunes, amb comentaris personals sobre com afecten el dia a dia. Ja apareixen referències als vídeos d’opinió d’un dels tertulians i al seu paper públic com a opinador sobre la ciutat.

Debat sobre la manca de recollida de fulles a Girona després de dies de pluja. Es remarca el perill per a gent gran, vianants i ciclistes, especialment als carrils bici. Es critica la falta de previsió municipal (calia recollir abans de la pluja) i es denuncia la diferent cura entre calçades (netejades) i carrils bici (plens de fulles). Es defensa que el problema no és que caiguin fulles sinó la manca de resposta adequada.

Es comenta un cas concret d’un regidor d’ERC insultat per telèfon i la normalització de paraules com *feixista* o *nazi* com a arma de desacreditació. Es parla de la dificultat de fer política suportant insults i amenaces. S’obre el focus a la pèrdua de valors i a la radicalització social, vinculant-ho a discursos globals (Trump, extrema dreta) i a l’apropiació de conceptes com *llibertat* o *democràcia* per part de la dreta radical.

S’analitza com el vocabulari de l’extrema dreta impacta a Europa i a Girona. Es denuncia que es poden aplicar polítiques xenòfobes o racistes amb la cara descoberta, però es resisteix a dir-ne *xenofòbia* o *racisme*. Es contrasta la percepció d’inseguretat (i el pes de la migració en el debat públic) amb dades que no mostren un augment proporcional del crim. Es planteja que el problema principal és l’habitatge i es remarca que la migració és necessària, sempre que hi hagi bona inclusió. També es parla de pensions futures i diferències generacionals.

Es rebutja el relat que Girona sigui una ciutat absolutament bruta i perillosa, tot i admetre punts concrets de brutícia i d’inseguretat. Mariona Ferrer explica la seva investigació sobre el compte d’Instagram "Girona perduda", un perfil que projectava una imatge de Girona com a ciutat-de-Bronx, amb vincles amb Vox. Es descriu com aquest compte, i d’altres com "Figueres Oscura", han condicionat el relat públic i fins i tot l’agenda política. Es parla de la pressió i amenaces que pot rebre el periodisme quan destapa aquests vincles.

S’aprofundeix en com les xarxes (sobretot Instagram) generen cambres d’eco: segons a qui segueixes, se’t recomanen perfils alineats. Es descriu l’aparició de comptes minúsculs però patrocinats i ideològicament marcats. Es denuncia l’aparició de pseudomitjans i seus de mitjans que funcionen amb lògiques de pagament a canvi de cobertura. Es posen exemples greus d’ús de fotografies fabricades amb intel·ligència artificial sobre Puigdemont i actuacions policials a Salt i Sant Pau. Es vincula tot plegat amb l’alerta global sobre la desinformació com a principal repte dels propers anys.

Un tertulià defensa que els extrems criden perquè els centres callen, i que cal poder parlar de tot sense por d’etiquetes. Es posa sobre la taula la contradicció entre preocupar-se per la pèrdua del català i no exigir formalment que les persones immigrades adquireixin un nivell bàsic de català, amb cursos i recursos. Es proposa condicionar certes ajudes municipals a l’esforç d’aprenentatge lingüístic. S’introdueix la qüestió de la solidaritat: ajudar primer els que viuen aquí i tenen necessitats bàsiques abans que projectes llunyans.

Es reivindica que l’eix han de ser sempre els **drets humans** i una inclusió social real de la immigració, amb aprenentatge de català i coneixement de la cultura local. Es reconeix que cap partit ha fet bé els deures ni ha previst adequadament l’arribada massiva de persones de fora. Des de l’experiència al món judicial es descriu la realitat de persones amb molts antecedents que se senten més còmodes a la presó que en llibertat. Es lamenta la por al debat obert, perquè el silenci dels moderats deixa el terreny lliure als extrems. Sorgeix la dada inquietant de joves que preferirien una dictadura a una democràcia, com a símptoma del que s’està fent malament a nivell social i educatiu.

Es critica que, mentre hi ha persones dormint al carrer a Girona i La Sopa no dona l’abast, es destinin diners a projectes de cooperació internacional molt llunyans. Es mencionen exemples polèmics de subvencions de la Generalitat i es discuteixen projectes relacionats amb temes sexuals o culturals a l’exterior que generen incomprensió social. Es defensa que cal transparència: explicar per què es financen aquests programes, durant quant temps i amb quins resultats. Es remarca que, si no es donen explicacions clares, l’extrema dreta aprofita aquestes dades per a fer propaganda, mentre el “centre” calla.

Es comenta un perfil molt crític amb les subvencions públiques als mitjans, que denuncia constantment destinacions de diners i alhora demana aportacions econòmiques. Es parla dels "seus de mitjans" i de la conflictiva etiqueta. Es defensa que els polítics locals haurien d’explicar les llistes d’ajudes i subvencions, i revisar projectes poc justificats, en lloc de deixar que només els crítics més sorollosos marquin el relat. Es destaca la necessitat que els representants municipals estiguin al carrer, coneguin els carrers i vulguin parlar amb la gent. També es denuncia que els sous dels regidors són baixos per la dedicació exigida, tot i la crítica fàcil que reben pels seus salaris.

Es reivindica el model d’alcalde i regidors que es passegen constantment per la ciutat i detecten problemes (fulles, brutícia, rius, etc.). Es recorda que exalcaldes com Quim Nadal, a través d’articles sobre el riu Onyar o el manteniment urbà, han forçat actuacions immediates, la qual cosa evidencia mancances de proactivitat dels governs actuals. Es parla de com es van prendre, en el passat, decisions impopulars (peatonalització del carrer Nou, tancament al trànsit del Pont de Pedra) que avui es veuen positives. Es destaca el paper del **BRCAT** en la mobilitat, amb un balanç globalment positiu, però amb necessitat de més freqüències i millores per a municipis com Salt, Quart o la línia de Sant Feliu. També s’introdueix l’extensió de l’àrea urbana de Girona fins a Cassà de la Selva, i les millores de bus associades.

Es planteja la incertesa sobre el futur de Plaça Catalunya: es preveu un projecte ja redactat però es desconeix el calendari i el grau de transformació real. Es defensa que calen decisions clares sobre aparcaments dissuasius i peatonalitzacions al centre (Rambles, plaça Catalunya i entorn), i saber aguantar la impopularitat inicial. Es proposen aparcaments mecanitzats o en alçada a l’entrada sud (zona McDonald’s), a prop de Nestlé i a Fontajau, aprofitant terrenys existents. Es recorda el debat històric sobre un possible aparcament soterrani a la Devesa i les implicacions d’inundabilitat i cost. Es subratlla que Girona ja disposa de milers de places al Parc Central i altres punts, però li falten bons accessos i estratègia global. També es ressalta la necessitat de negociació contínua amb Madrid per obtenir recursos d’infraestructura.

A la part final es tracta el gran tema urbanístic del moment: la ubicació del **Campus de Salut** i el **nou Hospital Trueta** en relació amb el **Parc Jordi Vilamitjana**. Es considera que el Trueta es farà a Salt, i que el conflicte de fons a Girona és què passa amb el parc i l’edificabilitat prevista. Una recent nota de premsa s’interpreta com la victòria del lema "El Parc no es toca": el parc es preservaria i es traslladarien drets edificatoris a altres zones (com Mas Xirgu) o es compensaria amb diners. Es llegeix aquest canvi com un acord partidista: acceptar una concessió urbanística a canvi de milions d’euros per a un futur corredor verd que connecti el parc amb altres espais. La tertúlia es tanca ressaltant que, tot i parlar aparentment de fulles o aparcaments, en realitat s’ha parlat constantment de **model de ciutat, democràcia i relat públic** sobre Girona.