La tertúlia de Girona FM

El presentador obre la tertúlia situant dia, hora, boira i pluja dels darrers dies. Conversen de les Gavarres i de les sortides matinals d’en Pere, que explica una **activitat solidària** per la **Marató de TV3**: una mitja marató de 19 voltes a un circuit (21 km) amb 38 participants. Es recullen **2.435 €** per a la recerca contra el *càncer*. Es remarca que el més important no són els diners sinó **fer visible la malaltia**, generar **complicitat ciutadana** i aportar un gra de sorra a la recerca.

Es debat el model de la **Marató de TV3**: es comparteix la idea que la **recerca s’ha de finançar amb impostos**, però es defensa la Marató com una **tradició de país** que mou milers d’activitats i molta empatia. S’assenyala que ha servit per visibilitzar malalties molt diverses (càncer, malalties minoritàries, salut mental). Els tertulians reflexionen sobre la **pèrdua d’empatia** i l’augment de l’**individualisme**, recordant la xarxa solidària de la pandèmia (veïns ajudant veïns) i com s’ha anat esfumant. També es remarca l’existència de **xarxes solidàries permanents** que treballen en silenci.

Es destaca la potència de les **xarxes de suport veïnal** a barris com **Sant Eugènia**, on “tots a l’una” s’activa quan hi ha una causa. Es recorda que sovint aquestes xarxes existeixen però són poc visibles. A partir d’aquí el conductor introdueix el **tema central urbanístic** del dia: la nota conjunta entre **Generalitat** i **Ajuntament de Girona** sobre el **Campus de Salut** i el **Nou Hospital Trueta**, i el possible salvament del **Parc Jordi Vilamitjana**. Es dona pas a en Xavier Villarreal, implicat directament en el debat des de l’Associació de Veïns de Sant Eugènia de Ter.

En Xavier parla com a **vicepresident de l’Associació de Veïns de Sant Eugènia de Ter**. Explica que des del principi han defensat **deslligar el Parc Jordi Vilamitjana del projecte del Campus de Salut**: són projectes diferents. Denuncia que el parc s’havia usat com a **“moneda de canvi”** per compensar expropiacions a la zona del Campus. Defensen que hi havia **alternatives financeres i urbanístiques** i que reclamar el parc **no significava oposar-se al Campus**. Remarca que calia **cooperació entre Ajuntament, Generalitat i part privada**, i que l’acord actual confirma que l’alternativa existia.

S’explica l’acord polític: **traslladar l’edificabilitat prevista al Parc Jordi Vilamitjana cap al polígon Mas Xirgu**, mantenint el parc. En Xavier destaca que és una **bona notícia per al barri i per la ciutat**, ja que el parc és el **segon més gran de Girona** i clau en el creixement urbanístic de la zona Sant Eugènia–Can Gibert–Mas Masó. Es defensa que el barri vol el **Campus de Salut** com a oportunitat, però sota un model **amable i equilibrat**, sense convertir el sector en un “vell vitge”. També es posa en valor, des de l’experiència personal, la importància d’un **entorn verd i humà** al voltant dels centres sanitaris.

Els tertulians feliciten en Xavier i el veïnat per la seva lluita. En Pere ressalta la importància de l’entorn verd al voltant d’hospitals i recorda el projecte d’adequació de l’entorn del Trueta com a espai de confort emocional. També fa una crítica a determinades formes de protesta: defensa que **les idees s’han de defensar per la raó, no per qui crida més**. En Xavier admet que hi ha hagut **divergències** entre l’Associació de Veïns i la plataforma “El Parc no es toca”, i que l’associació s’ha mantingut en una línia **negociadora i constructiva**, mentre la plataforma ha tingut un rol més **de visibilització i pressió pública**.

La Gemma posa el debat en clau de **“ciutat de futur”**: combinar el **creixement urbanístic i la modernització d’equipaments** amb el **manteniment de l’essència dels barris**. Recorda que el **Nou Trueta** és una qüestió **de país** i de totes les comarques gironines. En Xavier explica que el **Parc Jordi Vilamitjana** ja va néixer com a **compensació urbanística** pel desenvolupament de **Mas Masó**, i que es va dissenyar mitjançant un **procés participatiu escolar** amb centenars d’alumnes. Subratlla que Sant Eugènia i Can Gibert són **barris molt densos** que necessiten espais verds, i que hi ha altres formes de generar habitatge protegit sense destruir el parc.

En Xavier detalla l’estratègia de l’Associació de Veïns: • Mantenir-se en una línia **ferma però dialogant** amb Ajuntament i Generalitat. • Participar a la **taula de ciutat** amb col·legis professionals (metges, arquitectes) per defensar la **preservació del parc** dins del model de creixement. • Reconèixer el paper de la plataforma “El Parc no es toca” en la **visibilització** del conflicte, tot i que no sempre han compartit estratègia (especialment en el terreny legal). També explica que la **validació definitiva de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya** ha donat marge per explorar formalment l’alternativa de traslladar l’edificabilitat, reduint la por a perdre el Trueta en benefici del Clínic.

Es debat com es finançaran les **compensacions** a la part privada afectada per les expropiacions: si hi haurà **aportacions directes de la Generalitat** o si n’hi haurà prou amb el **trasllat d’edificabilitat a Mas Xirgu**. El presentador planteja interrogants polítics: per què aquesta solució no es va posar sobre la taula abans i quin paper juga **Sílvia Paneque** (Territori) en el gir de guió. Es recorda la condició de **Lluc Salellas** i de l’equip de govern: l’acord sobre el parc **no pot retardar ni un dia** les obres del Nou Trueta, atesa la competència amb el **nou Clínic de Barcelona** per recursos i prioritats.

Es repassa la cronologia del **Nou Hospital Trueta**: propostes des de 2008, presentació del **Campus de Salut** el 2020 amb previsió 2028, ara ja desbordada. Es preveu anar **més enllà del 2030**, amb fases successives. Es remarca la importància que **no passi al davant el Clínic**, per no perdre finançament. Paral·lelament, s’introdueix el concepte de **“complexitat” hospitalària**: un hospital de màxima complexitat rep **més recursos** i pot atendre gairebé tots els casos sense derivar a Barcelona. Es defensa que el **Nou Trueta + Santa Caterina** han de donar servei a **prop de 900.000 habitants** i han d’aspirar a la màxima complexitat, evitant dependència de Vall d’Hebron, Bellvitge o Clínic. També es recorda que el Campus inclourà **docència universitària, recerca i habitatge**.

Es conceptualitza el **Campus de Salut** com la **primera gran obra pensada en clau d’àrea urbana Girona–Salt**. Es detallen elements: • Nou Trueta i Santa Caterina integrats. • Facultats de Medicina i Infermeria, recerca (IDIBGI) i altres centres docents. • Més de 2.000 habitatges nous a Salt i entorns. • Reordenació d’accessos (AP-7, carretera de Sant Feliu) i nova entrada a Salt propera a EUSES. S’insisteix que el projecte exigeix **molts recursos de la Generalitat** i una **planificació metropolitana** que avui no existeix de manera formal. També es destaca que fins ara **cada municipi ha mirat per ell**, i que això ha dificultat la implantació de projectes com el **carril bus ràpid (BRCAT)** o la **Girocleta** a Salt. El Campus és vist com una oportunitat per **cosir territori** i canviar dinàmiques.

En Xavier explica que durant temps les entitats veïnals eren acusades de posar en risc el Trueta en defensar el parc, cosa que rebutgen. Consideren que ara, un cop validat el planejament per la **Comissió d’Urbanisme de Catalunya**, s’ha pogut parlar obertament d’alternatives. S’analitza la **desinformació**: missatges alarmistes, acusacions injustes i el pes dels **grups de WhatsApp** en la percepció dels barris. En Xavier sosté que **Girona no és una ciutat degradada**, però sí una ciutat que encara es governa com si tingués **80.000 habitants** en comptes de més de **100.000–130.000** persones d’ús diari. Això genera sensació de **serveis desbordats** i alimenta relats pessimistes.

La Gemma amplia la idea d’**àrea urbana** incloent-hi municipis com **Salt, Fornells, Vilablareix, Bescanó, Sant Gregori** i fins i tot l’òrbita Banyoles–Girona. Es parla del canvi d’hàbits en la **mobilitat laboral**: més gent que fa servir **transport públic**, efectes del **teletreball** (menys desplaçaments diaris) i alhora **retencions creixents** a les entrades de Girona des de l’autopista. El presentador posa exemples concrets: millora de freqüències d’autobús (cada 30 minuts en lloc d’hora) cap a pobles com Fornells, però manca de solucions per a indrets com Quart o els trens de Rodalies amb problemes recurrents. S’assenyala que voler **treure cotxes del centre** requereix prèviament **aparcaments dissuasius** i **xarxa de bus i tren fiable**, sense limitar-se a declaracions d’intencions.

Es continua aprofundint en la funció del **Campus de Salut** com a **centralitat de l’àrea urbana**. Es destaca que hi haurà un gran flux de persones (pacients, estudiants, professionals) i que caldrà una **bona xarxa de mobilitat** perquè no s’ompli de cotxes, sinó que prioritzin transport públic i mobilitat sostenible. Es remarca que el projecte afectarà barris vulnerables com **Can Gibert del Pla** i sectors degradats de **Sant Eugènia**, on caldrà un **pla de barris** o instruments similars per rehabilitar habitatges antics i millorar l’entorn. En Xavier reclama que una part dels recursos que mobilitzarà la Generalitat amb el Campus també **“esquitxin”** en forma de **millores als barris**, i insisteix en treballar-ho en una **taula de ciutat** amb col·legis professionals i entitats socials.

La Gemma reflexiona que fins ara l’**àrea urbana** era més una idea de despatx que una realitat percebuda per la ciutadania. Assegura que el **Campus de Salut** pot ser l’ocasió per **passar de la teoria a la pràctica** i cosir de manera ordenada Girona i el seu entorn. Es posa l’accent en el **canvi demogràfic**: Girona ha crescut molt i els pobles dels voltants també (Salt, Quart, Bescanó, Sant Gregori). La pandèmia va empènyer molta gent a sortir de la ciutat cap als pobles, sovint per motius de **preu de l’habitatge**. Tot plegat obliga a **repensar serveis, mobilitat i urbanisme** en clau de sistema i no de municipis aïllats.

Es canvia el focus al **“clima de ciutat”**: han sorgit perfils d’Instagram i altres xarxes que presenten Girona com una ciutat **bruta i insegura**. Els tertulians consideren que hi ha **problemes reals localitzats**, però rebutgen el relat d’“emergència generalitzada”. En Pere explica que es mou sovint per **Sant Narcís** i l’entorn de **l’estació** a la nit i no s’hi ha sentit insegur. Es comenta, però, que la presència abundant de policia pot generar alhora **sensació de seguretat i d’alarma**. Es critica l’ús de vídeos i missatges anònims per part de formacions com **Vox** o **Aliança Catalana**, destinats a **inocular por**. També es denuncia que la informació circula sense filtre pels **grups de WhatsApp**, barrejant dades reals, exageracions i falsedats.

En Xavier argumenta que Girona **no és una ciutat degradada**, però sí una ciutat **superada per la seva pròpia dimensió**: encara s’hi pensa i s’hi governa com si fos de 80.000 habitants quan ja supera els 100.000 empadronats i molts més d’usuaris diaris. Això provoca sensació de **certa saturació dels serveis** (neteja, seguretat, mobilitat) i facilita que els discursos catastrofistes arrelin. Es reivindica la necessitat d’una **comunicació institucional millor**, de **contrastar la informació** i de donar més visibilitat als **projectes positius** que també passen a la ciutat.

Per tancar, en Pere exposa un cas il·lustratiu: un **tècnic municipal** determina que un **arbre** és perillós i cal talar-lo, però a xarxes un ciutadà ho desmenteix apel·lant a “un jardiner conegut”. Pere critica aquesta tendència a **qüestionar el criteri tècnic** amb arguments superficials o rumors, i alerta que això passa també en debats sobre urbanisme, seguretat o medi ambient. La idea final és una defensa de la **professionalitat dels tècnics** i de la importància de **no banalitzar decisions complexes** amb opinions no qualificades.