La tertúlia de Girona FM
La tertúlia de Girona FM
Programa

La tertúlia de Girona FM

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau

Presentat perJordi Grau·Dissabte · 00:00 - 01:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 01:00 - 02:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres, Dissabte · 06:00 - 07:00 ·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 10:00 - 11:00, 17:00 - 18:00, 21:00 - 22:00 ·388 episodis
RSS

episodis

157-168 de 384
  • 55'

    La tertúlia de Girona FM

    Resum general Episodi deLa tertúlia a Girona FM estructurat com una tertúlia coral on es barregen quatre grans blocs temàtics: Teixit veïnal i voluntariat (associacions de veïns, activitats de barri, voluntariat per la llengua). Crisi de la pesta porcina africana i excés de senglars, amb impacte econòmic i de gestió del medi. Nadal, tradicions i consum (pessebres, llums, pastorets, tió, debats sobre “festes d’hivern” i inclusió cultural). Inseguretat als barris de Girona, especialment a Sant Narcís, i manca de recursos policials. La conversa combina experiència directa de barri (la Carme com a presidenta d’associació veïnal), anàlisi econòmica (Oriol Puig) i mirada periodística i cultural (Albert Requena), amb un to proper però crític sobre com es gestionen el territori, les tradicions i la seguretat a la ciutat. 1. Associacions de veïns i voluntariat 1.1. El desgast de fer barri • Carme explica el cansament de molts dirigents veïnals: - Feina no remunerada, 24/7, sovint ignorats pels polítics. - Els veïns només apareixen per queixar-se, i costa que la gent s’“arremangui” per treballar en positiu. - Els dirigents acaben sent vistos com una mena d’“alcaldessa del barri” i es converteixen en diana de totes les crítiques. • L’Oriol confirma l’experiència des de l’Associació de Veïns del Barri Vell: feina molt sacrificada i poc reconeguda. 1.2. Voluntariat més enllà de les associacions • L’Albert no ha estat en associacions de veïns, però fa voluntariat per la llengua (parelles lingüístiques, converses de català a escoles), mostrant que el treball comunitari adopta moltes formes. • Es desmunta la idea que “ningú vol fer res pels altres”: - Esport base ple de pares i mares que gestionen clubs. - Casals d’avis, entitats sanitàries, cura de gent gran, etc. - Reclamen més reconeixement a aquest voluntariat. 1.3. Exemple: Pedalem pel Català • Es destaca la iniciativa Pedalem pel Català de la Xarxa pel Català de Girona i Salt: - Sortida des de La Copa amb diverses entitats: associacions de veïns, entitats per la llengua i col·lectius diversos. - Ruta amb aturades a Salt, Santa Eugènia i Sant Narcís. • La Carme explica l’organització a Sant Narcís: - Moure “gent que ni es coneix” i d’edats diverses, gràcies al voluntariat. - Implicació de l’Escola Ágora i la seva directora. - Celebració que sigui un acte “només per la llengua”, sense instrumentalització política. 1.4. Relleu generacional i participació baixa • Problema central: manca de relleu jove a les associacions de veïns. - Activitats tradicionals (barbacoa, tió) cada cop menys participades. - Es qüestiona si val la pena mobilitzar molta gent per 10-15 assistents. • Xoc de visions sobre la festa major: - Joves (18-20 anys) amb interessos diferents. - El barri conté també gent gran i infants; cohesionar edats i sensibilitats és complicat. 2. Pesta porcina africana, senglars i ramaderia 2.1. Impacte econòmic sobre el sector porcí • L’Oriol, com a especialista en economia, alerta que la pesta porcina africana pot ser una patacada econòmica tot i no afectar la salut humana: - Girona exporta uns 1.500 milions d’euros anuals de carn de porc. - Més d’un terç d’aquestes exportacions van fora de la UE i ara estan bloquejades. - La producció no es pot aturar: s’haurà de redistribuir o emmagatzemar la carn, generant colls d’ampolla. • Diferència amb fa 30 anys: - Les granges actuals tenen un nivell de bioseguretat molt superior. - Tot i això, l’arribada del virus a granges seria devastadora: sacrifici d’animals, aturada de produccions i efectes en preus i llotges. 2.2. Prevenció, protocols i limitacions • S’assenyala que sovint es reacciona tard en malalties ramaderes: - Cas de la llengua blava: es va començar a vacunar quan ja hi havia sacrificis. - Es recorda que Europa no deixava vacunar preventivament, segons el conseller. • En el cas actual de la pesta porcina africana: - No existeix vacuna comercial encara. - Tanmateix, els protocols de resposta sí que estaven preparats gràcies a brots previs a Rússia, Itàlia, Bèlgica o Suècia. • Es comenta el treball d’IPRE (gran empresa farmacèutica porcina de la demarcació) en un consorci europeu per desenvolupar una vacuna en un projecte de quatre anys. 2.3. Excés de senglars i gestió del medi • Els pagesos fa anys que alerten de l’excés de senglars i del risc de la pesta porcina africana. • Situació als entorns de Girona i Salt: - Senglars a les Deveses de Salt, horts destrossats i marges del carril bici esborrifats. - Proposta de fer batudes controlades (tancant zones com les Deveses) per reduir la cabana. • Factors que agreugen el problema: - Manca de caçadors joves; la mitjana d’edat del col·lectiu és molt alta. - Augment de les cries per femella, per la barreja de porc senglar amb porc domèstic, que incrementa la capacitat reproductiva. 2.4. Debat social sobre la caça i l’equilibri ecològic • S’ha criminalitzat la caça durant anys, però ara l’administració torna a demanar als caçadors que baixin la cabana. • Es recorda que hi ha altres problemes d’excés de fauna: - Cabirols que malmeten sembrats. - Conills a zones de Lleida amb danys importants. • L’Albert defensa que cal buscar un equilibri: - Les societats urbanes molt “happy” rebutgen la caça però després depenen dels caçadors per arreglar desequilibris. 2.5. El llop com a possible regulador natural • L’Albert menciona un article que va escriure sobre l’arribada del llop al Ripollès: - El llop pot ser regulador natural de cabirols i fins i tot de senglars en zones de muntanya. • Però també hi ha impacte sobre ramats: - Atacs a ovelles poden desfer ramats, provocar caigudes en terrenys de cingleres i estrès als animals. - Cal que l’administració compensi i acompanyi ramaders i pastors. 2.6. Paper dels humans en la difusió de malalties • Tot i que la pesta porcina africana no afecta humans, les persones poden transportar el virus (per exemple, trepitjant zones contaminades). • Es crítica el comportament d’alguns ciutadans que ignoren tancaments (com al Parc de Collserola) i continuen passant amb bicicleta o a peu. • Exemple de sobrecostos de bioseguretat en granges petites: - Una granja familiar de iogurts ha necessitat invertir en protocols (deixar el cotxe fora, passos desinfectants, etc.), amb costos importants. 3. Nadal, tradicions, consumisme i inclusió 3.1. Viscudes personals del Nadal • L’Oriol confessa que li fa “mandra el Nadal” més enllà del retrobament familiar. • La Carme i l’Albert expliquen com viuen ara les festes: - Pesebres, arbres de Nadal, pastorets, quines i quintos organitzats des de les associacions. - La Carme relata com Sant Narcís fa moltes activitats (tió, cantades, campanades, patge, pastorets). • Es remarca el valor de les històries familiars: - Entrar al bosc a buscar molsa, pals, pedres. - Pessebres grans fets a casa, com el de l’Albert (aprox. 60 x 120 cm) amb peces fetes per ell mateix quan era lleoner. 3.2. Calendari i simbolisme de les festes • Es recorda que el dia tradicional de fer el pessebre és la Puríssima, però molta gent l’avança a finals de novembre. • Conversa sobre: - Pastorets com a eina de fer barri i cultura. - Missa del Gall a Sant Narcís: es combina religió i cultura amb una sardana ballada dins l’església i cava o xocolata calenta a la sortida. 3.3. Llums de Nadal i espais comercials • Es comenta l’encesa de les llums de Nadal a Girona i l’atracció de l’Espai Gironès: - Cues enormes d’accés i sortida, especialment per Black Friday. - Es critica el “desfici de gastar diners” i l’ús massiu de llums per incentivar el consum. • La Carme relata que a Sant Narcís les llums de plaça es van encendre més tard: - Rep queixes dels veïns (“som barri de segona?”). - Escriu a l’alcaldessa Gemma Geis, que respon que encara s’estan ajustant punts de llum. 3.4. Festes religioses, laïcitat i tradició • S’obre un debat sobre el nom i el contingut de les festes: - L’Albert critica dir-ne “festes d’hivern” en lloc de Nadal i substituir tió per “tió i tiona”, que considera artificial. - Defensa el Nadal com a tradició cultural, més enllà de la religió, i rebutja renunciar a termes i rituals propis. • La Carme explica que, com a presidenta, ha defensat mantenir: - Missa de festa major. - Sardanes sortint de missa. - Ho considera part essencial de la identitat i la memòria col·lectiva del barri. • Tots coincideixen que: - Es pot respectar plenament qui no vol participar d’actes religiosos. - Però canviar el nom de les coses i esborrar tradicions no és la via. 3.5. Regals, desigualtats i excés de consum • Reflexió sobre l’evolució dels regals de Nadal: - Abans, el tió “cagava” mandarines, fruita, roba bàsica; ara hi ha excés de joguines. - Es detecten desigualtats molt visibles entre famílies. • Es planteja racionalitzar: - Que el tió cagui una joguina i els Reis una altra, en lloc d’una pluja constant de regals. - Les desigualtats s’han de treballar tot l’any, no només per Nadal. • La Carme explica xarxes informals de suport: - Recollida de joguines i roba per famílies que ho necessiten. - Cas concret d’una família marroquina a qui han facilitat un abric. 3.6. Màrqueting, música i psicologia del consum • Es relacionen llums i música de Nadal amb estratègies de màrqueting: - Es diu que les llums i determinats tipus de música criden a comprar. • Es compara amb estudis en granges de vaques: - Amb música clàssica augmenta la producció de llet. • En contrast, a centres comercials hi ha música “xunga, xunga” que estressa persones com la Carme però atrau el públic jove. 4. Cavalcada de Reis, inclusió i polèmica pel Blackface 4.1. Organització de la cavalcada i paper de les entitats • A Sant Narcís tenen tres patges i la Carme fa de “patge de la llum”: - Amenitza la cua, parla amb els infants, fa fotos i manté la il·lusió mentre esperen. • La Carme reivindica que la cavalcada de Girona hauria d’estar més oberta a la ciutadania: - Convidar de tant en tant associacions de veïns o entitats a implicar-s’hi. - Ara es percep massa concentrada en mans dels Manaies de Girona. 4.2. Polèmiques per presència de persones negres i Blackface • Es recorda la polèmica de l’any passat amb el col·lectiu Cacau i Negritud i altres activistes: - Van protestar contra la pràctica de Blackface a la cavalcada de Reis de Girona. - Reclamaven persones racialitzades reals en lloc de blancs pintats. • L’entrevista anterior amb Xavier Serra (Manaies) ja va ser molt tensa: - Assegurava que feien tot el possible per trobar persones negres. - Denunciava que alguns activistes dissuadien gent negra de participar. - Problema logístic: moltes persones potencials figurants tenen feines precàries / horaris canviants, costa garantir assistència als assajos i prèvies. • La Carme comenta el rumor que “si no hi havia més gent de raça negra a la cavalcada era perquè els que hi anaven volien cobrar” però admet que no sap si és cert. 4.3. Maneres i moments de la protesta • L’Oriol i l’Albert consideren que: - El debat sobre Blackface i representació és legítim i necessari. - Però el tipus de protesta durant la cavalcada, intentant interrompre-la, va ser molt desagradable i inadequat. • Argument clau: no s’ha de trencar la il·lusió dels infants: - Es relata una escena impactant: un nen que es desperta a l’hotel i troba el rei i el patge portant-li regals. - Aquest tipus de vivències es consideren intangibles i molt valuoses. • Proposta implícita: - Fer el debat abans i amb diàleg estructurat (obertura dels Manaies, participació d’entitats, canvi progressiu de pràctiques), en lloc de confrontació directa el dia de la cavalcada. 5. Inseguretat a Girona i situació a Sant Narcís 5.1. Augment de robatoris i por veïnal • La Carme descriu un increment de robatoris diaris a Sant Narcís: - Habitatges amb patios connectats que faciliten el pas d’un pati a l’altre. - Atracaments a gent gran, com una veïna de 87 anys que salva la situació gràcies a una alarma. - Robatoris ràpids, com el furt del mòbil del seu marit mentre descarregava la compra. • Molta gent no denuncia: - Per desconfiança (“no serveix de res”). - Per la complexitat i temps que implica el tràmit. 5.2. Desconnexió entre dades oficials i realitat percebuda • La Carme reclama dades de robatoris a Sílvia Aliu, tinenta d’alcaldia de Seguretat de l’Ajuntament de Girona. - Diu que li van prometre un llistat oficial que mai ha arribat. - Considera que les dades oficials no reflecteixen el que passa perquè molts fets no es denuncien. • L’Oriol corrobora des del Barri Vell: - Cotxe aparcat al carrer amb quatre trencaments de vidre en 15 anys. - Balança cost/benefici de denunciar quan la sensació és que no hi ha resultats. 5.3. Manca de recursos i presència policial • Es valora positivament la professionalitat de la Policia Municipal, però s’assenyala: - Manca de personal i recursos. - Abans hi havia patrulles que voltaven pel barri, cosa disuasòria. - Ara han desaparegut els agents cívics, que tot i tenir poc poder sancionador, aportaven presència i control social. • També es reconeix el paper limitat de la policia davant del sistema judicial: - Sovint, quan la policia encara està acabant els papers, els detinguts ja han sortit posats en llibertat. 5.4. Creixement de la ciutat i efecte crida • Girona ha crescut més ràpid que la dotació policial: - Hi ha més població que la reflectida al padró (persones sense empadronar, temporers, etc.). - El tren d’alta velocitat i rodalies faciliten arribar i marxar ràpidament. • Tema de les persones sense llar: - Girona té l’únic centre d’acollida i tramitació d’aquest tipus a la província. - Altres municipis deriven persones cap a Girona, generant un efecte crida. - El centre està sobrecopat i saturat, i el fred agreuja la situació. 5.5. Percepció global de la ciutat • L’Oriol conclou que Girona no és una ciutat globalment insegura, però: - Té punts molt concrets d’inseguretat coneguts per tothom. - Veïns i policia saben on es concentren els problemes. 6. Tancament La tertúlia es tanca destacant: • La importància d’un teixit social actiu (associacions, voluntariat lingüístic, activitats de barri) com a antídot contra individualisme i desarrelament. • La necessitat de planificació i prevenció davant crisis com la pesta porcina africana i l’excés de senglars, evitant respostes tardanes. • La defensa d’un Nadal viscut com a tradició cultural compartida, capaç d’incloure gent diversa sense renunciar a la memòria i als rituals propis. • La urgència d’afrontar la sensació creixent d’inseguretat amb més recursos, millor coordinació i una visió realista del creixement i de la complexitat social de Girona. “Hem de mantenir les històries familiars i les tradicions, però també saber adaptar-nos i cuidar-nos com a comunitat.”

  • 54'

    La tertúlia de Girona FM

    Resum general En aquest episodi de La tertúlia de Girona FM es tracten tres blocs principals: Eleccions a rector de la UdG (Universitat de Girona) i reflexió profunda sobre el model universitari. Debat urbanístic i sanitari al voltant del nou Hospital Trueta i el Campus de Salut, amb l’impacte sobre el Parc Jordi Vilamitjana i l’urbanisme de Girona. Situació del català i la iniciativa Pedalem pel Català com a resposta cívica a la davallada d’ús social de la llengua. El to és de debat reposat però crític, amb experiències personals dels tertulians i una mirada molt centrada en Girona i el seu entorn metropolità. 1. Elecció del nou rector de la UdG 1.1. Resultats i particularitats del vot • Es comenta la victòria clara de Josep Calbó com a nou rector de la UdG, amb aproximadament un 57% del suport. • Es destaca com a fet rellevant que ha guanyat en tots els estaments: - Professorat permanent - Professorat associat i altres cossos - PDI i PTGAS (personal docent i de gestió/administració) - Estudiantat • Es recorda que a la UdG el vot és ponderat: - El professorat té aproximadament el 50% del pes - El personal d’administració i serveis al voltant del 25% - L’estudiantat i la resta es reparteixen la resta de percentatge «És una universitat pensada sobretot per als professors titulars» — es diu, tot remarcant com l’estudiantat ha anat perdent pes institucional. 1.2. Campanya, equips i continuïtats • Es valora com a estratègia arriscada però exitosa el fet que Josep Calbó anunciés tot el seu equip (vicerectorats i fins i tot la gerenta): - En una comunitat petita com la UdG, cada nom genera simpaties i antipaties. - Alhora, això ha creat una sensació de projecte sòlid i plural, amb representació de moltes facultats (comunicació, lletres, etc.). • Es posa en relleu el perfil discret i molt treballador de Calbó i la seva llarga experiència de gestió (havia estat vicerector amb Anna Maria Geli i amb Quim Salvi). • Es recorden episodis anteriors de la política universitària de la UdG: - L’etapa inicial amb Pep Nadal. - El “trencament” que va suposar el rectorat de Batlle, llegit com a vot de càstig. - L’únic cas d’un rector que no revalida el càrrec, Sergi Bonet, derrotat per Quim Salvi. 1.3. Model universitari i pressions externes • Es debat que les eleccions universitàries no són comparables a unes municipals o generals: tenen dinàmiques pròpies. • Es critica la pressió de models neocapitalistes sobre el sistema universitari: - Proliferació d’universitats privades amb poc recorregut, algunes vistes gairebé com “acadèmies amb suport institucional”. - Manca de finançament a les universitats públiques, sobretot les perifèriques, que fa el futur complicat. • Es recorda que un 85% del pressupost universitari és capítol 1 (sous), i només un 15% queda realment disponible per a política pròpia, de manera que: - El rectorat és més lideratge i carisma que no pas capacitat de fer grans revolucions pressupostàries. 1.4. Reptes de fons: coneixement, nous graus i intel·ligència artificial • Es planteja què ha de ser una universitat avui: - Conservació i generació de coneixement en àrees clàssiques (dret, filologies, medicina, etc.). - Aparició de nous graus (criminologia, publicitat i relacions públiques, estudis internacionals…) més aplicats i molt orientats a l’“activitat” i la demanda de mercat. • Es critica el risc que alguns d’aquests estudis baixin el nivell i s’assemblin massa a formació professional o secundària avançada. • Es destaca la irrupció de la intel·ligència artificial: - El nou equip de Calbó incorpora una persona dedicada només a IA. - Es posa èmfasi que el repte va més enllà de l’eina: qüestiona com es genera, valida i transmet el coneixement. «Avui, qualsevol treball fet fora de l’aula porta intel·ligència artificial sí o sí» — diu un professor associat. 1.5. Canvis de comportament dels estudiants i docència • Es constata un canvi radical d’hàbits després de la pandèmia: - Molta menys assistència a classe. - Els professors han hagut de replantejar totalment la manera de fer classe. • Exemple extrem d’un professor de publicitat i relacions públiques: - Prohibició de portàtils i mòbils a l’aula: només paper i boli, com a primària, per evitar distraccions. - Tota la part pràctica es fa dins l’aula, perquè el que es fa fora ja està clar que pot estar mediada per IA (ChatGPT, etc.). - S’observa una gran diferència entre: - Treballs a mà, fets en directe, amb dificultats reals d’argumentar. - Treballs a casa amb ordinador, clarament “inflats” per IA. • S’explica un cas d’IA inventant llibres inexistents a la bibliografia, detectat perquè l’autor citat era amic del professor. 1.6. Formació al llarg de la vida i microcredencials • Un dels punts forts del programa de Josep Calbó és adaptar la UdG a la formació al llarg de la vida: - No només l’estudiant de 18–22 anys, sinó també adults de 30, 40, 50 o 60 anys que es reciclen o estudien per interès. • Es parla de: - Cursos modulars “per pastilles” (microcredencials, cursos breus amb crèdits concrets, sovint online). - Necessitat de monetitzar aquesta oferta perquè tingui impacte en l’economia de la UdG i del territori. 1.7. Estudiants sèniors i diàleg intergeneracional • Es comenta el programa de la UdG per a majors de 50 anys (Programa Josep Torrelles): - No és només “aules de gent gran” separades, sinó que s’integren a l’aula amb els joves. - Cas paradigmàtic: Història de l’Art, on hi ha molts estudiants sèniors compartint classe amb joves. • Efectes: - Riquesa de referents: els grans identifiquen fàcilment símbols religiosos o clàssics (pantocràtor, verge, èxtasi de Santa Teresa…), que per als joves sovint són desconeguts. - Els professors han d’equilibrar: frenar els sèniors perquè no responguin sempre abans que els estudiants joves. - Es generen situacions familiars noves: pisos d’estudiants on conviuen fills universitaris amb un dels progenitors que també estudia. 2. Nou Trueta, Campus de Salut i Parc Jordi Vilamitjana 2.1. Marc general: nou Trueta i calendari • El mandat del nou rector s’allargarà fins al 2031, coincidint teòricament amb: - Posada en marxa del nou Hospital Trueta. - Desenvolupament del Campus de Salut a tocar de Salt. • Els tertulians són escèptics amb els terminis: - El mateix Josep Calbó admetia que dubta que el nou Trueta estigui operatiu el 2031. - Mentrestant, es fa una ampliació important de l’actual Hospital Trueta (sobre l’antic ICOS, dues plantes del bloc quirúrgic) amb una inversió d’entre 12 i 15 milions d’euros. Es considera poc realista invertir ara fortament en el Trueta actual i suposar que en pocs anys se l’abandonarà. 2.2. Aprovació urbanística i condicions • La Comissió d’Urbanisme de la Generalitat aprova el projecte presentat per l’Ajuntament de Girona per reordenar l’entorn del Trueta i permetre el nou Campus de Salut. • S’hi afegeix una condició clau: - No es poden començar els nous pisos al Parc Jordi Vilamitjana fins que no estigui fet el nou parc a la Riera Masrocs. • A partir d’aquesta aprovació: - S’inicia una nova fase de tramitació municipal. - Cal passar de “plànols” i planejament a projectes concrets d’execució. 2.3. Crítica a la ubicació i al doble hospital • Es qüestiona la decisió de situar junts el nou Trueta i l’Hospital Santa Caterina: - A Barcelona, quan es fa un hospital nou (com el futur Clínic), no es col·loca enganxat a un altre gran hospital. - A Girona, la decisió de concentrar Trueta + Santa Caterina + Clínica Girona en el mateix sector sud-oest es veu com a mala planificació territorial. • Es repassen alternatives descartades: - Proposta de Marina Geli: fer el nou hospital a l’aparcament del Trueta actual i transformar progressivament l’antic. - Hipotètica opció Domeny / Sarrià, que hauria creat un pol hospitalari al nord i un altre al sud, amb millor cobertura territorial. • S’assenyala la contradicció de l’argument d’inundabilitat: - Es descarta construir a l’aparcament del Trueta per aquest motiu, però s’hi estan ampliant serveis ara mateix. - El Pla de Salt també té riscos d’inundació, històricament. 2.4. El Parc Jordi Vilamitjana i la visió dels veïns • La Carme Ferrer, veïna de Sant Eugènia, defensa amb força el Parc Jordi Vilamitjana: - El qualifica de “batalla perduda” perquè sent que no s’ha escoltat mai el veïnat. - S’han fet plens, manifestacions i escrits, sense ser tinguts en compte. • Arguments dels veïns: - És un espai guanyat amb molts anys de lluita veïnal. - Ja se’n va retallar una part en el passat per fer-hi pisos. - Ara és un parc utilitzat especialment els caps de setmana, amb potencial de més rendiment social. «Per què canviar una cosa si els pisos es poden fer una mica més avall?» — es pregunta la Carme, remarcant que la distància és mínima. • La lectura dels veïns: - Més que un condicionant tècnic, ho veuen com un problema polític i de límits municipals (voler que l’hospital “sigui de Girona” i no tant de Salt). - Es critica el canvi de posició de partits que quan eren a l’oposició defensaven el parc i ara ja no. 2.5. Urbanisme, zones verdes i planificació “creativa” • Es considera que el cas del Parc Jordi Vilamitjana és un exemple de malbaratament de recursos públics: - S’hi ha invertit en parc, skatepark i altres elements. - Ara es planteja enderrocar-ho i “traslladar” el parc a un altre punt, cosa qualificada de “operació de país ric”. • Es compara amb un altre cas polèmic: - Carretera Barcelona: les naus abandonades s’enderroquen per fer-hi habitatge. - La zona verda associada a aquests futurs pisos es situa al Bosc de la Pavordia, a l’altra banda de la carretera. - Es veu com un “continu discontinu” urbanístic que probablement “acabarà malament” perquè els veïns reclamaran zones verdes properes a casa. • Es remarca que les zones verdes han de donar servei real als veïns, no només quadrar sobre el plànol. 2.6. Àrea urbana de Girona i governança metropolitana • Es constata que Girona no té un òrgan de gestió d’àrea urbana/metropolitana fort, i això es nota: - Portar la girocleta a Salt ha costat anys, per problemes de competències i finançament d’obres en territori d’un altre municipi. - Obres a la Séquia Monar a Salt, però pagades per Girona, també han generat tensions. • Es contrasta amb Barcelona: - El futur Clínic es farà a l’Hospitalet, però una part de l’accés serà Barcelona. - El mateix amb el Trias i Pujol a Badalona: petites parts de Barcelona entren en joc sense que ningú dramatitzi la pèrdua. A Girona, en canvi, es percep un excessiu localisme sobre si l’equipament “és de Girona, de Salt o de Sarrià”. 2.7. Relació amb la UdG i necessitat de Campus de Salut • Tornant a la universitat, s’assenyala que la UdG necessita de manera urgent un Campus de Salut modern: - Per donar servei als estudis de Medicina, Infermeria i el nou grau de Farmàcia. - Fa 7–8 anys que no s’hi construeix cap edifici universitari nou per falta d’inversió de la Generalitat. • El Campus de Salut es veu com una gran oportunitat acadèmica i científica, però: - El vincle amb la destrucció parcial del Parc Jordi Vilamitjana i la concentració hospitalària al sud generen rebuig i dubtes ciutadans. 3. Català, ús social i “Pedalem pel Català” 3.1. La iniciativa “Pedalem pel Català” • La Carme Ferrer explica la convocatòria de Pedalem pel Català: - Dia: diumenge. - Sortida: a les 8:30 h (dos quarts de nou) des de La Copa. - Recorregut en bicicleta: La Copa → Salt → Sant Eugènia → Sant Narcís → retorn a La Copa. • Objectius: - Conscienciar sobre la situació del català, especialment a Girona i comarques. - Fer-ho en format festa cívica i participativa. • Activitats pel camí: - A Salt: gegants i ambient festiu. - A Sant Eugènia: música i el dimoni de Sant Eugènia. - A Sant Narcís: activitats com el bèl·lit. - Tornada a La Copa amb una gran festa final (entre 13:30 i 14:30). • Es convida tant: - A qui vagi en bicicleta. - Com a qui vulgui ser públic als punts d’aturada i participar en els actes. 3.2. Dades d’ús del català i percepció social • Es comenta l’informe recent sobre l’ús del català a Catalunya: - Es constata una davallada clara, especialment a Barcelona (on l’ús social se situa aproximadament en 1 de cada 4 persones). - A Girona, tot i tenir la imatge de “territori catalanoparlant fort”, també es detecta un descens important. • Es critica el discurs que intenta maquillar les dades insistint només en el fet que “mai tantes persones havien entès el català”: - Saber entendre no equival a fer-lo servir com a llengua habitual. 3.3. Responsabilitat institucional i responsabilitat individual • Es remarca que no es pot carregar tota la culpa als individus: - És bàsicament una qüestió estructural i institucional. - Hi ha un estat que no protegeix ni promou el català com fan altres estats amb la seva llengua. • Alhora, també es subratlla la part individual: - Catalanoparlants que canvien al castellà massa ràpidament quan veuen segons quins perfils (per aparença, accent, etc.). - S’explica que, sovint, si el catalanoparlant es manté en català, l’interlocutor l’entén perfectament i fins i tot respon en català. «La culpa no és només nostra, però quan veiem segons a quines persones els parlem en castellà, i després veus que sí que et podien entendre en català». 3.4. Exemples positius d’ús del català entre joves d’origen divers • S’aporten exemples concrets que trenquen tòpics: - Al Pont Major (Girona), grups de noies negres d’origen subsaharià que parlen català entre elles. - A Santa Coloma de Farners, nois joves jugant a futbol en un parc i tota la comunicació és en català. • Això demostra que el català pot ser llengua de cohesió si el context social i institucional ho afavoreix. 3.5. Comparacions internacionals i idea de “normalitat” • Es fa una comparació amb altres països: - A París o Londres, ningú qüestiona que per treballar calgui saber francès o anglès. - A Catalunya, en canvi, exigir català sovint és titllat de supremacista o provincial. • Es menciona un cas polèmic: un regidor socialista de Barcelona que qualifica de “provincial” traduir determinats continguts al català. «El català no és per la ciència o per l’alta cultura, sembla que només serveixi per a quatre coses locals» — es resumeix, en to crític, el discurs d’alguns responsables. • Es posa l’exemple d’Irlanda: - Malgrat la independència política, l’irlandès (gaèlic) pràcticament s’ha perdut com a llengua d’ús. - S’adverteix que la sobirania política no garanteix per si sola la recuperació d’una llengua. 3.6. Possibilitat de reversió i necessitat de polítiques valentes • Es planteja la pregunta clau: «Hi ha algun cas al món on una llengua en posició feble davant una de dominant s’hagi recuperat realment?» • Si n’hi hagués, caldria copiar el model; si no, Catalunya haurà de ser pionera en inventar-lo. • Condicions identificades com a necessàries: - Fer que el català sigui necessari per viure una vida plena normal (treball, administració, escola, mitjans, cultura…). - Assegurar que aportar català dona avantatges reals (laborals, socials). - Reforçar l’escola com a espai on el català sigui realment vehicular, especialment a zones on socialment ja no és majoritari. • Es recorda que els cursos de català són plens i amb llista d’espera, especialment a barris com Sant Eugènia: - Hi ha voluntat d’aprendre per part de molta gent nouvinguda. - El repte és que després puguin i necessitin usar-lo. 3.7. Missatge final • Es tanca el bloc insistint que: - Cal participar en accions com Pedalem pel Català. - Però sobretot cal “pedalar cada dia”: dilluns, dimarts, dimecres… en les eleccions lingüístiques quotidianes. 4. Tancament de la tertúlia • Es tanca el programa amb un to cordial, agraint la participació dels tertulians. • S’ha parlat extensament de: - Governança universitària i futur de la UdG. - Planificació sanitària i urbanística a Girona, amb el debat sobre el nou Trueta, el Campus de Salut i el Parc Jordi Vilamitjana. - La situació del català i iniciatives cíviques com Pedalem pel Català per reforçar-ne l’ús. • Es remarca la idea que totes tres qüestions —universitat, urbanisme/salut i llengua— es creuen en el mateix espai: la Girona real, amb els seus conflictes, decisions polítiques i respostes ciutadanes.

  • 55'

    La tertúlia de Girona FM

    Resum general En aquest episodi de La tertúlia de Girona FM, els participants conversen, a partir d’anècdotes quotidianes, sobre desafecció política, lideratge públic, cohesió social i polítiques ambientals, tot lligant-ho amb la realitat de Girona i el país. La conversa arrenca amb un to lleuger parlant del fred, l’humor i el paper positiu dels pallassos en contextos de guerra, però ràpidament deriva en una reflexió profunda sobre: • La crisi de confiança en la política i les institucions • La pujada de l’extrema dreta i el fenomen d’Aliança Catalana • La percepció vs. realitat en política i enquestes (CEO, CIS) • La responsabilitat dels governants i el lideratge valent que falta • La coherència de les polítiques públiques, especialment en reciclatge, ZBE i transport • La pèrdua de valors comunitaris i el consumisme Malgrat el to crític, es reivindica la necessitat de reconstruir el vincle social, assumir responsabilitats individuals i exigir més ambició i coherència als responsables polítics. 1. Fred, humor i el valor dels pallassos 1.1. El fred com a excusa per començar • Els tertulians parlen de la fredor del matí a Girona i de com cadascú la percep de manera diferent. • Serveix per introduir la idea de les percepcions subjectives: el que per a un és fred insuportable, per a un altre és perfectament suportable. 1.2. «Pallasso» com a insult vs. professió digna • Es comenta com la paraula «pallasso» s’utilitza sovint amb connotació negativa, tot i que la feina del pallasso és fer feliç i fer riure la gent. • Es reivindica que l’ofici és profundament positiu i no hauria de servir per menysprear ningú. 1.3. Anècdota a Bòsnia: l’humor que salva vides «Em va salvar la vida, perquè no tenia ganes de viure.» • Es relata la història d’un pallasso que, amb Pallassos sense Fronteres i la companyia del Tortell Poltrona, va actuar a Mostar en plena guerra de Bòsnia. • Anys després, en una fira de teatre i circ a Tàrrega, una dona el reconeix virtualment: de nena, refugiada i sense saber si els seus pares vivien, diu que aquell moment de riure li va canviar radicalment la vida. • Ara és alcaldessa de Mostar: exemple extrem del poder terapèutic de l’humor en contextos de trauma. 2. Desafecció política i pujada de l’extrema dreta 2.1. Sensació global de crisi i malestar • Es descriu una sensació general de desgast i fractura social: - Malestar a escala local (ciutat), nacional (país), estatal i fins i tot mundial. - Es parla que «alguna cosa s’està esqueixant» i podria acabar trencant-se. • Context de Nadal, encesa de llums a Girona, però sense la il·lusió d’altres anys. 2.2. Enquestes, CEO, CIS i Aliança Catalana • S’analitzen les enquestes (CEO, CIS): - Es posa en dubte la fiabilitat de la «cuina» de les enquestes. - Es remarca que la pujada d’Aliança Catalana no sorprèn: ja es percebia al carrer, al mercat, a les converses quotidianes. • Es recorda que Ciudadanos va ser la primera força el 2017 i ara ha desaparegut, mostrant la volatilitat del mapa polític. 2.3. Enquestes com a eines d’inducció • Un tertulià defensa que sí es creu les enquestes, però sobretot com a eines inductores: - No només reflecteixen, sinó que creïn percepcions i marquen quin és el “cavall guanyador”. - El CEO hauria fet «una feina molt bona per algú», generant discurs favorable a determinats actors. • Es vincula això amb el concepte de percepció condicionada: si tothom va abrigat, tu acabes tenint fred encara que l’aire no hagi canviat. 2.4. El cas Aliança Catalana i el discurs demagògic • S’explica per què Aliança Catalana arrela: - Hi ha la idea que «aquesta noia parla clar» i «diu el que la gent pensa». - S’assenyala que el seu discurs és demagògic, però que està ben empaquetat i sembla intel·ligent. • Es critica que no té al davant interlocutors amb nivell intel·lectual i discursiu suficient per rebatre-la en condicions. • Es parla d’una mediocritat creixent en la classe política catalana (diputats, regidors…), que fa difícil contraposar alternatives sòlides. 3. Desconfiança, responsabilitat i cohesió social 3.1. Desafecció ciutadana i individualisme • Es detecta una gran desafecció envers la política: - La gent se sent enganyada i respon «des dels budells». - Creix l’individualisme: «el meu pati, el meu tros de vorera», i es perd la idea de projecte col·lectiu. • Pregunta clau: Com es refà la il·lusió perquè la gent torni a sentir que forma part d’una societat i d’un projecte compartit? 3.2. Responsabilitat dels polítics vs. responsabilitat ciutadana • Es remarca que els polítics menteixen sovint, poden defensar una idea i la contrària en la mateixa frase. • Es critica la hipocresia de bona part del discurs progressista o social: - Molts defensen l’acollida i la solidaritat, però pocs tenen algú acollit a casa o comparteixen el sou amb el veí que no arriba a final de mes. «On és tota aquesta hipocresia? On volem arribar?» • Alhora, s’assenyala que no podem culpar sempre “els altres”: - La societat també té part de responsabilitat en acceptar la mediocritat i no implicar-se. - Sovint, quan algú es posa en política o activisme, és castigat pel propi sistema de partits. 3.3. Immigració, carrer i responsabilitat institucional • Es posa un exemple molt concret a Girona (carrer Nou): haver de passar per sobre de persones dormint al carrer per entrar al despatx. • Es planteja una reflexió dura però clara: «Faries fora el teu fill o la teva mare de casa per acollir-me a mi?» «No.» «Doncs això és el que estem fent com a ciutat quan permetem que gent dormi al carrer.» • Es defensa que no pot recaure en els particulars la responsabilitat d’arreglar-ho tot: - És obligació dels governants trobar solucions estructurals. 3.4. Lideratge i valentia política • Es posa molt èmfasi en què els polítics tenen obligació de lideratge: - No n’hi ha prou a gestionar; cal marcar rumb, assumir riscos i donar la cara. - Es critica la manca de gosadia i coratge per tocar temes «intocables» (organització d’ajuntaments, plantilles, privilegis institucionals…). «Si un informe diu que sobren 400 funcionaris, fes alguna cosa. No cal acomiadar-los tots, però fes un pla seriós.» • Es recorda que votar algú per “blindar-lo” i perquè “no se la jugui” és contradictori amb la necessitat de lideratge fort. 4. Percepcions, educació i memòria històrica 4.1. El perill de viure només de percepcions • Es compara la percepció de velocitat (120 km/h) o de fred entre persones per il·lustrar com les percepcions són relatives. • Es denuncia que la política actual es basa sovint en gestionar percepcions, no en resoldre problemes reals. 4.2. Educació i canvis de rumb constants • Es critica que en l’àmbit educatiu s’hagin canviat els plans d’estudi múltiples vegades en poques dècades. • També es qüestiona la guerra pels noms de carrers i places: - Canvis constants en funció de qui governa. - Es proposa, irònicament, posar noms neutres: carrer de la Rosa, del Núvol Blau, 1, 2, 3… per evitar conflictes ideològics. 4.3. Polarització Espanya–Catalunya vs. conflicte intern • Es comenta que a Espanya es veu sovint el problema com un conflicte amb Catalunya, però es defensa que el problema real és intern: - Fractura entre «rojos y azules» que ve de la Guerra Civil i el franquisme. - No hi ha hagut un veritable procés de reconciliació i reparació. «Contra Franco se vivía mejor» — com a crítica a la comoditat de viure sempre “a la contra” en lloc de construir. 5. Medi ambient, ZBE, aeroports i coherència 5.1. Canvi climàtic i renúncies personals • Es vincula el model de consum i mobilitat amb el canvi climàtic: - Cap de setmana a Londres com a normalitat assumida. - Proliferació de vols de curta estada (mercats de Nadal, escapades de 3 dies…). • Es diu obertament: «Cada un de nosaltres hem de pensar a què estem disposats a renunciar.» • Es posa l’exemple d’un viatge a Holanda: - Amb tren: 5 vegades més car que amb avió i menys pràctic. - Això mostra que el sistema no incentiva el transport més verd. 5.2. ZBE (Zona de Baixes Emissions) i demagògia • S’introdueix la ZBE com a exemple de política ambiental urbana: - Un tertulià fa servir l’argument del senyor que no pot portar un familiar al metge per culpa de la ZBE. - Un altre replica que això és demagògia, perquè: • Les ZBE preveuen excepcions i períodes d’adaptació. • L’objectiu és reduir contaminació sense impedir la vida quotidiana. • Es denuncia la incoherència de permetre desenes d’avions diaris mentre es carreguen sobre el ciutadà restriccions puntuals: «No podem posar totes les dificultats a qui entra a Girona amb cotxe vell mentre aterren 73 avions al dia.» 5.3. Aeroports i competència • Es qüestiona l’estructura d’aeroports a l’Estat espanyol: - Molts aeroports gestionats per una sola entitat (AENA). - Es compara amb Alemanya, França, Regne Unit: models diferents, més planificats i coherents. • Es recorda un intent d’independitzar l’aeroport de Girona de la xarxa AENA, amb estudis econòmics que després va capitalitzar una consultora de Barcelona. • Es denuncia la contradicció entre el discurs oficial de competència i la realitat de monopolis de gestió. 6. Reciclatge, residus i fracàs de polítiques locals 6.1. Reciclatge: bona intenció, mala implementació • Es parteix de la idea que reciclar és necessari i lògic, i molts ciutadans ho comparteixen. • Però s’assenyala que l’Ajuntament (en general, els governs) té l’obligació de posar els mitjans adequats: - Si no es donen contenidors, logística i informació adequades, el sistema es trenca. 6.2. El cas del vidre a Girona • Es pregunta què ha passat amb el reciclatge de vidre a Girona. • Explicació tècnica aportada a la tertúlia: - Abans: contenidors verds oberts i un percentatge de reciclatge molt alt. - Canvi: pas a recollida de vidre amb contenidors tancats i menys freqüència, sovint només un dia a la setmana. - Conseqüència: augment d’impropis (residus barrejats) dins la fracció vidre → no es pot reciclar en condicions. - L’empresa de reciclatge acaba dient: «no m’ho porteu més, em surt més car tractar-ho que el que en trec». • Això il·lustra com una política ambiental mal dissenyada pot fer retrocedir en lloc d’avançar. 6.3. Porta a porta, contenidors i marxa enrere • Es recorda que el nou model de recollida de residus a Girona volia anar cap a un porta a porta gairebé total. • Finalment, s’ha hagut de reintroduir contenidors de colors tancats amb targeta perquè el sistema no ha funcionat com s’esperava. • Es conclou que la planificació i la pedagogia han estat insuficients i que les marxes enrere generen encara més desconfiança ciutadana. 7. Canvis socials, consumisme i felicitat 7.1. De la sopa de menta a l’iPhone • Un tertulià exposa la seva experiència recent a Mèxic visitant famílies amb pocs recursos però sense gent dormint al carrer. • Això li recorda la seva infantesa humil a Catalunya: - Sopes senzilles, com sopa de menta amb pa sec. - Felicitat amb poc consum material. • Contrasta amb l’actualitat: - iPhones, PlayStations, vols barats, però milers de persones al carrer. - Sensació que hem perdut valors comunitaris i hem guanyat inseguretat i infelicitat. 7.2. La generació «Terra Lliure» i l’imaginari del viatge • Amb to provocador, s’atribueix part de la culpa del model actual a la generació de Terra Lliure, no en el sentit polític sinó cultural: - Va instaurar la idea que el normal és passar el cap de setmana a Londres. - Abans, la normalitat era pilota, carmanyola i camp. • Aquesta transformació de valors ha portat a: - Normalitzar el turisme massiu de cap de setmana. - Assumir com a dret adquirit una mobilitat ambientalment insostenible. 7.3. Evolució tecnològica i noves necessitats • Es fa memòria generacional: - De no tenir televisió, o només tele en blanc i negre, a tenir molts canals i pantalles. - De cases sense bany interior a habitatges plens de comoditats. • Es conclou que moltes de les nostres necessitats actuals són autoinduïdes i que la societat viu en una mena de col·lapse de saturació. 8. Política local: Girona, decisions difícils i responsabilitats 8.1. Condemnes milionàries a l’Ajuntament de Girona • Es recorda que l’Ajuntament ha estat condemnat a pagar 9,7 milions d’euros pels aparcaments i una altra condemna d’uns 9 milions per un altre afer. • Es planteja una pregunta molt directa: «Algú ha donat alguna explicació clara a la ciutadania?» • Es demana transparència i rendició de comptes: - En una empresa privada, si un error d’un empleat costés 9 milions, hi hauria conseqüències internes immediates. 8.2. Casos urbanístics: xalet rus i garatge de Can Forner • Es citen casos concrets: - Xalet rus i garatge de Can Forner com a operacions urbanístiques discutibles. - Es critica que s’hagin pagat quantitats importants a un propietari sense que la ciutat n’obtingui realment un retorn clar en equipaments públics. 8.3. Qui mana realment? Tècnics vs. polítics • Es planteja que molts alcaldes i regidors no manen realment: - Secretaris, interventors i cossos tècnics tenen un pes decisiu. - Moltes decisions no es prenen per por d’anar en contra d’informes tècnics. • Es reclama més valentia política per revisar estructures com: - Plantilles sobredimensionades. - Organitzacions poc eficients. 8.4. Líders que es fan enrere i manca de continuïtat • Es reflexiona sobre figures com Quim Nadal i altres alcaldes gironins: - Alguns van ser molt agosarats, potser massa segons els estàndards actuals. - Avui, amb les normes vigents, alguns podrien acabar a la presó per decisions semblants. • Es lamenta que persones amb fusta de lideratge evitin entrar en política o se’n retirin quan reben els primers atacs greus. 9. Cloenda de la tertúlia • La sessió ha anat derivant de tema en tema (fred, humor, immigració, medi ambient, política local, enquestes) en un fil conductor comú: - La necessitat de coherència, - La urgència de lideratge valent, - I la importància de reconstruir el vincle social entre ciutadania i institucions. • El conductor reconeix que s’han obert molts melons per a «cinc tertúlies» i que han quedat temes pendents com Repensem Girona o la gestió del fred i la pobresa energètica (48 noves places, a banda de les de la Sopa). • Es tanca amb el compromís de reprendre aquests temes en futures tertúlies. Interlocutors principals • Jordi (conductor / moderador de la tertúlia) • Xavier Serra • Assumpció Puig • Josep Campmajor Tags politica catalana, desafecció política, Aliança Catalana, extrema dreta, CEO, CIS, Girona, Ajuntament de Girona, lideratge polític, medi ambient, canvi climàtic, ZBE, reciclatge, residus, vidre, aeroports, AENA, transport públic, tren, turisme, consumisme, desigualtat social, persones sense llar, immigració, cohesió social, educació, memòria històrica, noms de carrers, enquestes, percepció, humor, pallassos, Mostar, guerra de Bòsnia, activisme social, classe mitjana Seccions amb temps [NOTA: Els temps són aproximats i es basen en els segons indicats a la transcripció.] 1. Introducció, fred i humor Inici: 30 Final: 212 Títol: Fred, percepció i el valor del pallasso Resum: Conversa distesa sobre el fred, la manera diferent com el nota cadascú i l’ús del mot «pallasso» com a insult. Es reivindica l’ofici del pallasso com a activitat que només aporta coses positives: fa riure, alleuja i genera felicitat. 2. Pallassos sense Fronteres i la guerra de Bòsnia Inici: 212 Final: 320 Títol: Un pallasso a Mostar: humor en temps de guerra Resum: Es relata l’experiència d’un pallasso que va actuar amb Pallassos sense Fronteres a Mostar durant la guerra de Bòsnia. Anys després, una antiga nena refugiada, ara alcaldessa de Mostar, li agraeix haver-li «salvat la vida» amb el riure. Es reflexiona sobre el riure com a medicina emocional. 3. Malestar general i pujada de l’extrema dreta Inici: 377 Final: 529 Títol: Crisi de confiança i ascens d’Aliança Catalana Resum: Es descriu un clima de descontentament general a la ciutat, al país i al món. Es parla de les enquestes del CEO i del CIS, es qüestiona la seva fiabilitat però es reconeix la coherència de la pujada d’Aliança Catalana amb el que ja es veu al carrer. 4. Desafecció, il·lusió col·lectiva i individualisme Inici: 529 Final: 683 Títol: Com recuperar la il·lusió col·lectiva? Resum: Es planteja la dificultat per revertir la desafecció ciutadana. Es destaca l’augment de l’individualisme i la pèrdua de la idea de «som societat». Es pregunta com tornar a il·lusionar la gent perquè se senti part d’una comunitat que avança junts davant reptes com el canvi climàtic. 5. Crítica als polítics i responsabilitat dels governants Inici: 683 Final: 807 Títol: Polítics que enganyen i activisme social Resum: Es critica la classe política per la seva capacitat de defensar una idea i la contrària, i per atacar la crítica legítima. Es reivindica la feina de molta gent en l’activisme social, sovint rebent crítiques gratuïtes. Es defensa que els governants han de recuperar la confiança amb fets i no només paraules. 6. Immigració, persones al carrer i coherència moral Inici: 807 Final: 931 Títol: Dormir al carrer: qui n’és responsable? Resum: A partir d’una escena de tres persones dormint al carrer Nou, es fa una analogia: ningú faria fora un familiar per acollir un desconegut; tanmateix, la ciutat permet que hi hagi gent al carrer. Es defensa que aquesta és una responsabilitat ineludible dels governants, que han de trobar alternatives dignes. 7. Hipocresia, discurs social i extremismes Inici: 931 Final: 1013 Títol: Entre el discurs social i la hipocresia pràctica Resum: Es denuncia que qui fa reflexions sobre límits de l’acollida és ràpidament titllat «de dretes», malgrat tenir conviccions socials fortes. Es posa l’accent en la hipocresia d’una societat que verbalment és solidària però que rarament comparteix casa, menjar o sou amb qui ho necessita. 8. Societat polaritzada, educació i memòria històrica Inici: 1013 Final: 1205 Títol: De plans educatius a noms de places: una societat polaritzada Resum: Es parla de la inestabilitat dels plans d’educació i de la batalla pels noms de carrers i places com a símptoma de fractura ideològica. Es compara la situació espanyola, encara marcada pel conflicte «rojos y azules», i es suggereix que no s’ha volgut una veritable reconciliació. Es proposen noms neutres per carrers per evitar guerres simbòliques. 9. Enquestes com a eina d’inducció i mediocritat política Inici: 1253 Final: 1465 Títol: Enquestes que creen realitat i polítics mediocres Resum: Un tertulià defensa que creu en les enquestes perquè són inductores de tendència. Es debat com condicionen la percepció ciutadana. S’assenyala la mediocritat intel·lectual creixent dels representants polítics i la fugida de persones preparades del món de la política, cansades de rebre atacs des del primer moment. 10. Obligació de lideratge i corresponsabilitat ciutadana Inici: 1465 Final: 1602 Títol: Lideratge polític i ciutadania còmplice Resum: Es planteja que els polítics tenen l’obligació de liderar, però la ciutadania també té la responsabilitat de no acceptar la mediocritat. Quan es qüestiona aquesta mediocritat, sovint s’acusa qui critica de «buscar problemes». Es reclama canviar la cultura de culpar sempre els altres i assumir més autocrítica col·lectiva. 11. Classes mitjanes, precarietat i voluntariat Inici: 1912 Final: 2152 Títol: Desaparició de la classe mitjana i valors comunitaris Resum: Es comenta la primarització de la societat: rics més rics, pobres més pobres i una classe mitjana afeblida. A partir d’experiències a Mèxic i records d’infantesa, es contrasta una època amb menys recursos però molta solidaritat amb l’actualitat de consumisme, PlayStations i persones sense sostre. Es lamenta la pèrdua de valors com la senzillesa i la vida comunitària. 12. Canvi climàtic, mobilitat i turisme de cap de setmana Inici: 2171 Final: 2584 Títol: Volar a Londres o agafar el tren? Dilemes del canvi climàtic Resum: Es critica el model de turisme de cap de setmana (mercats de Nadal, escapades constants) com a insostenible. Es posa l’exemple d’un viatge a Holanda: el tren és molt més car que l’avió, fet que desincentiva opcions més verdes. Es discuteix la responsabilitat individual vs. estructural i es debat sobre la ZBE, amb acusacions de demagògia quan es caricaturitza la mesura com un impediment per portar gent al metge, recordant que hi ha excepcions i períodes d’adaptació. 13. Aeroports, AENA i coherència de les polítiques públiques Inici: 2584 Final: 2832 Títol: Massa aeroports i poca competència real Resum: Es compara la xarxa d’aeroports espanyols amb altres països europeus, criticant-ne l’excessiva densitat i la gestió centralitzada d’AENA. Es recorda un intent de treure l’aeroport de Girona de la xarxa estatal i com estudis elaborats localment van ser capitalitzats per una consultora externa. Es denuncia la manca de coherència entre el discurs de competència i la realitat de monopolització. 14. Reciclatge, fracàs del model de recollida i vidre Inici: 2832 Final: 2976 Títol: Quan reciclar es fa malament: el cas del vidre a Girona Resum: Es detalla el fracàs del nou model de recollida de vidre a Girona: canvis en el sistema que han fet augmentar els impropis i han fet inviable el reciclatge. L’empresa de tractament deixa d’acceptar el vidre per cost excessiu. Es constata que el model inicial de nova recollida de residus no ha funcionat i s’ha hagut de fer marxa enrere, fet que erosiona la confiança en les polítiques ambientals. 15. Condemnes milionàries, Ajuntament i manca d’explicacions Inici: 2976 Final: 3113 Títol: 9,7 milions d’euros i cap explicació clara Resum: Es parla de les condemnes judicials que obliguen l’Ajuntament de Girona a pagar quantitats milionàries (aparcaments i altres casos). Es critica la falta d’explicacions transparents a la ciutadania. Es recorden altres casos urbanístics controvertits (xalet rus, garatge de Can Forner) i es qüestiona la racionalitat d’alguns pagaments a propietaris privats. 16. Valentia política, funcionaris i estructura municipal Inici: 3113 Final: 3250 Títol: Qui s’atreveix a tocar l’estructura de l’Ajuntament? Resum: Es cita un article de Mercè Garcia sobre la manca de valentia en la política actual. Es posa l’exemple hipotètic d’un informe que digui que sobren 400 funcionaris i la inacció política conseqüent. Es discuteix sobre el pes del secretari municipal i la dificultat dels polítics per anar contra determinats informes tècnics. Es reclama una mirada de llarg termini i la disposició a prendre mesures encara que puguin costar eleccions. 17. Tancament i temes pendents Inici: 3250 Final: 3293 Títol: Cloenda: temes oberts per a futures tertúlies Resum: El conductor reconeix que s’han tocat molts temes amb intensitat i que n’han quedat d’altres pendents, com Repensem Girona o el dispositiu de places per a persones sense llar davant el fred. Es tanca la tertúlia agraint la participació i deixant la porta oberta a continuar el debat en pròximes emissions. Aquest resum recull els eixos principals del programa i ofereix una visió estructurada dels temes tractats, amb èmfasi en la desafecció política, la coherència de les polítiques públiques i la necessitat de lideratge i responsabilitat compartida entre institucions i ciutadania.

  • 54'

    La tertúlia de Girona FM

    Resum general del programa La tertúlia de Girona FM d’avui gira sobretot al voltant de l’habitatge, el sense llarisme i la necessitat de planificació metropolitana i transformació urbana a Girona i el seu entorn. A partir d’un comentari inicial sobre el fred d’hivern, els tertulians deriven cap a la vulnerabilitat energètica, la manca d’habitatge assequible i les limitacions estructurals de les polítiques públiques. Hi intervenen tres veus amb trajectòries complementàries (política, social i comunicació), que aporten diagnòstic de llarg termini, experiències personals de gestió i reflexions sobre com s’hauria de governar la ciutat: no només gestionant el dia a dia, sinó transformant-la amb visió estratègica, cooperació i planificació compartida. 1. Presentació, to de la tertúlia i context inicial Participants i to del debat • Presentador: Jordi (conductor de La tertúlia de Girona FM). • Convidats: - Cristina Andreu (pedagoga i exregidora d’Urbanisme i Habitatge, amb llarga trajectòria en polítiques socials i de la Fundació Sergi). - Àngel Guirado (psicòleg, president del Col·legi de la Psicologia de Girona, exregidor i exdirector de serveis territorials d’Ensenyament). - Antoni Iglesias (comunicador i consultor, fundador d’Iglesias Associats). El programa comença amb un to distès i personal, parlant de salut, de la dificultat de “no saber dir que no” i de l’ús de llistes per gestionar el temps. De seguida, però, el debat s’enfoca cap a temes socials de fons. Aniversari de Girona FM i entrada en matèria • Es recorda que fa sis anys que Girona FM va començar les seves emissions, just després d’una pandèmia que “ho va canviar tot”. • Es posa en valor la comunitat de la Gironina (nom amb què s’identifica l’emissora) i el paper de la ràdio local. A partir de la conversa informal sobre el fred i la quotidianitat, el diàleg es desplaça cap a la vulnerabilitat energètica i residencial. 2. Fred, vulnerabilitat energètica i sense llarisme Del fred d’hivern al pensament sobre la pobresa • Es comenta la primera nit de fred intens (fins a -3 ºC a les hortes de Santa Eugènia) i la sensació que “ara sí que ja toca el fred d’hivern”. • La Cristina fa el gir cap a la vulnerabilitat energètica: - Recorda el cas recent de quatre morts en una casa a Andalusia possiblement per mala instal·lació de gas. - Pensa en les persones que no poden mantenir una temperatura mínima de confort o viuen al carrer. - Comparteix una reflexió domèstica: el seu fill li diu “mare, encens la calefacció… i quina sort que nosaltres la podem encendre”, cosa que li fa pensar en qui no té aquesta sort. • La conversa s’amplia al context internacional: - Referència a Ucraïna i als bombardejos sobre instal·lacions energètiques, amb la pregunta de quina fredor extrema pot patir la població sense energia. Augment del sense llarisme i límits dels recursos actuals • Es constata que ha crescut la població en situació de sense llarisme i que els recursos són insuficients: - Es diferencia entre: - Una petita part de persones que volen viure al carrer, sovint amb transtorns de salut mental associats. - Una gran majoria que no ho voldria i que necessita ajut real. • Es destaca la situació de La Sopa, l’únic equipament d’acollida nocturna de la demarcació de Girona: - Fa anys que està saturat. - Fa temps que es parla de crear un altre centre; l’alcalde de Girona (no es menciona el nom, però es remet a la posició oficial) ha expressat acord amb la idea, però obrint la porta que no sigui necessàriament dins la ciutat de Girona. • Problemes clau per abordar el sense llarisme: - Calen espais on acollir les persones. - Cal que vulguin anar-hi (treball d’acompanyament social i confiança). - Cal personal especialitzat. - Tot plegat requereix pressupost i planificació interadministrativa. "Girona no pot actuar com a captador de tota la situació d’emergència... és l’únic lloc on poden trobar operació fred i un plat calent, i això genera un efecte de concentració". • Es critica que Diputació i Generalitat no exerceixen prou el seu paper i que Girona acaba suportant una càrrega desproporcionada, amb més d’un milió d’euros anuals destinats a polítiques per a persones sense sostre, una xifra molt alta per a un ajuntament d’aquesta mida. 3. Crisi d’habitatge: diagnòstic estructural i factors clau Manca de planificació històrica i parc públic insuficient La Cristina introdueix un bloc molt estructurat a partir de la jornada Repensem Girona, centrada en habitatge i on va intervenir la Carme Trilla. • Qüestions fonamentals que s’hi van exposar: - Manca de planificació en habitatge que ve de lluny (es remunta a època de la Generalitat de Pujol). - Es van fer intents amb els tripartits per posar al dia el parc públic, però la crisi econòmica i altres factors ho van frenar. - El parc d’habitatge públic és avui totalment insuficient. • Error en les projeccions demogràfiques: - Les previsions es basaven en el creixement vegetatiu (que fins i tot pot ser negatiu). - No es va anticipar l’arribada d’un fort flux migratori que impacta de cop i immediatament en la necessitat d’habitatge. - Fins al 2006-2007 hi havia fins i tot més oferta que demanda; amb la crisi, es paralitzen promocions i després arriba aquest augment sobtat de població. Especulació, mercat tensionat i absència d’oferta • S’ha utilitzat l’habitatge com a bé d’especulació, no com a dret, generant: - Puja de preus. - Exclusions d’accés, fins i tot amb producte disponible però inassolible per preu. - I ara un escenari encara pitjor: ni hi ha producte ni es pot pagar el que hi ha. • L’Àngel resumeix-ho amb una imatge clara: - Tenim una Catalunya de 8,1 milions d’habitants amb serveis pensats per a 6,5 milions. • Comparació amb països del centre d’Europa: - Allà hi ha percentatges molt alts d’habitatge públic, gestionats directament per l’administració. - Aquí l’esforç que caldria fer per apropar-nos-hi és enorme, i la col·laboració público-privada actual sovint dóna lloc a infraestructures dèbils perquè el sector privat vol mantenir marges de benefici molt alts. Grans tenidors vs petits propietaris i turisme • Es planteja la necessitat de diferenciar clarament: - Grans tenidors que fan negoci i especulen amb molts pisos. - Petits propietaris que tenen un pis comprat fa anys que els ajuda a complementar la pensió. • El fenomen de l’habitatge turístic: - Considerat un ús no residencial d’alt rendiment, que s’insereix de ple en la lògica especulativa. - Afecta sobretot zones cèntriques i atractives, però també arriba a barris com Santa Eugènia. • Aparició o ressorgiment de llits calents i lloguer per habitacions o fins i tot per llit: - Es recorda un bloc de pisos a la avinguda Santa Eugènia fa 15-20 anys amb pisos de “llit calent” 24 hores. - No és un fenomen nou, però s’estén de manera accelerada. Crítica política en clau escalable L’Antoni fa una lectura molt crítica, “de ciutadà”: • Denuncia de manera escalable (Ajuntament, Govern català, Govern espanyol, Europa) la falta de previsió i de polítiques d’habitatge: - S’han seguit polítiques molt liberals, amb un esperit de dretes fort. - Però també responsabilitza els governs d’esquerres, que no han reaccionat com calia. • S’ha abandonat l’habitatge social com a prioritat: - Fa dècades que es construeix molt menys parc públic. - Es critica que tots els governs (actual i anteriors) han fallat en la planificació mínima. "La política no s’ha de gestionar, s’ha de transformar. Jo no vull polítics que gestionin la meva ciutat, vull que la transformin". • Una proposta recurrent: convertir baixos comercials en habitatges: - Ho reivindica com a mesura ràpida i possible amb canvis legislatius. - Recorda que aquesta idea fa anys que es repeteix però costa molt implementar-la per traves normatives. 4. Experiències concretes de política d’habitatge De la Fundació Sergi a la Generalitat: la trajectòria de la Cristina La Cristina aporta un relat de 25 anys d’experiència en habitatge social: • A finals dels 90, des de la Fundació Sergi (1997), ja s’alertava de discriminacions en l’accés a l’habitatge per a: - Persones immigrades. - Gent gran amb pensions baixes. - Dones amb fills a càrrec (famílies monoparentals). • A partir d’aquest diagnòstic, promou diverses eines: - Àrees de tanteig i retracte per recuperar parc d’antics habitatges de protecció oficial i garantir equilibri territorial. - Propostes a ajuntaments com Girona, Blanes, Lloret, Olot, etc. per avançar en aquesta línia. - Resultat: cap ajuntament (de cap color polític) va voler aprofitar aquests instruments. • Davant la inacció, la Fundació impulsa instruments innovadors: - Primera borsa d’intermediació d’habitatge a l’Estat (any 2000), per mediar entre petits propietaris i col·lectius vulnerables. - Masoveria urbana, que després la Generalitat li demana que ajudi a desplegar. • Al Govern català (amb Carme Trilla), impulsen: - Ajuts al lloguer. - Recuperació de promocions de protecció oficial de lloguer (i no de compra-venda). - Creació de les Àrees Residencials Estratègiques (ARE), que simplificaven tràmits per generar habitatge en temps rècord. Canvi de rumb a l’Ajuntament de Girona (2019) • En entrar al govern municipal el 2019, la Cristina troba una partida d’habitatge ridícula: - Només 50.000 € en un context d’“emergència habitacional”. • Amb un nou pacte (Esquerra, PSC i suports externs), s’aconsegueix: - Passar a 1 milió d’euros anuals en inversió en habitatge (no despesa corrent). - Activar tot el sol disponible amb convenis amb Incasòl, Fundació Sales i altres actors. • Resultat esperat d’aquest esforç: - Generar 200 habitatges a curt termini, - 400 més a mig termini, - Fins a 800 habitatges socials o assequibles en pocs anys. • Es recorda també la feina històrica del Patronat de la Santa Creu: - Creació de nombrosos pisos (per exemple, a la zona de Sant Ponç i Can Gibert del Pla). - Nous projectes a Vilablareix per a més de 100 pisos, alguns pensats per a gent gran. Necessitat de visió metropolitana i reequilibri territorial • Es planteja que la solució no pot ser només a Girona ciutat: - Cal pensar en àrea urbana/metropolitana: Salt, Vilablareix, Fornells, Quart, Cassà, etc. - Construir habitatge en municipis veïns genera moviments de població que poden alliberar pisos a Girona. • Exemples de cooperació recent: - Fornells disposat a cedir sòl per fer aparcament dissuasiu i millorar mobilitat. - Coordinació amb Salt per ampliar la Girocleta i millorar transport públic. • Problema amb Incasòl: - Segons la Cristina, no fa habitatge en municipis on “no li surten els números” (com Fornells). - Es considera un contradicció greu per a un ens públic que hauria de prioritzar precisament aquests casos. - D’aquí neix un concurs públic comarcal perquè promotors privats s’interessin per fer habitatge social en diversos municipis. 5. Transformació urbana, àrea urbana i mobilitat Transformar vs gestionar: ideologia i consensos bàsics • L’Àngel desenvolupa el concepte de transformació de ciutat: - No n’hi ha prou amb “gestionar”; cal detectar dinàmiques socials, preveure-les i planificar. - Tota transformació té una base ideològica (on poses les prioritats: parcs, equipaments, habitatge social…). • El Jordi introdueix una idea: hi ha temes (com l’habitatge) on tothom hauria d’anar a l’una, superant ideologies. - Reconeix que a la pràctica això no passa. • Es posa com a exemple el pacte de govern a Girona (considerat per alguns “antinatura”) on forces ideològicament diferents han estat capaces d’arribar a acords en matèria d’habitatge i regulació d’habitatges d’ús turístic. Les quatre condicions per a una política transformadora La Cristina formula un marc sintètic de condicions per a la transformació urbana: Cooperació ciutadana • No es pot transformar una ciutat sense implicar la ciutadania. • Les transformacions comporten canvis culturals; si no hi ha participació, hi ha rebuig. Cooperació público-privada • El sector econòmic pot ser motor de transformació i sovint va per davant de l’administració. • No és “l’enemic” per definició; l’enemic és qui especula o actua malament, sigui públic o privat. Flexibilitat administrativa • L’administració ha d’estar al servei del ciutadà, no al revés. • Sense simplificar tràmits i procediments, moltes inversions es perden o s’endarrereixen. Finançament suficient i ben gestionat • Sense diners no es pot fer res, però també es poden perdre fons per no estar administrativament preparats. • Cal alinear recursos, participació i bona gestió; si no, la llei més avançada queda en paper mullat. "Podem fer la nova llei de barris que vulgueu, però si aquestes quatre coses no estan harmonitzades, no cal que ens hi posem". Exemple: el nou Trueta i la simplificació de tràmits • Es posa com a cas pràctic el procediment urbanístic per al nou Hospital Trueta a Salt: - Un expedient encallat durant anys s’ha pogut desencallar en vuit mesos quan s’ha considerat estratègic i urgent. - Això demostra que, quan es vol, es pot accelerar la maquinària administrativa. • Es recorda l’experiència de les ARE (Àrees Residencials Estratègiques) del 2009-2010: - Van ser possibles gràcies a una simplificació extraordinària dels procediments. - Tot i no ser una panacea, van permetre activar molt habitatge en poc temps. Mobilitat i àrea urbana de Girona • Es parla d’àrea urbana/metropolitana de Girona: - Tradicionalment, s’ha considerat fins a Salt, Vilablareix, Quart, Fornells, Cassà, etc. - L’objectiu és optimitzar recursos i fer la ciutat més sostenible, no només ecològicament sinó també en serveis. • El nou Pla de Mobilitat Urbana de Girona: - La Cristina explica que s’ha treballat colze a colze amb alcaldes i alcaldesses de l’àrea urbana. - Malgrat tensions històriques entre Girona i municipis veïns, ara s’han trobat moltes complicitats. • Mesures concretes ja en marxa o planificades: - Ampliació de la Girocleta fins a Salt (tres estacions el 2026, amb previsió d’ampliar a sis). - Incrementar la freqüència de transport públic amb Fornells i Vilablareix. - Creació d’aparcaments dissuasius als afores (per exemple, a Fornells) per reduir el trànsit que entra a Girona. • Lligam mobilitat-habitatge: - Construir habitatge a l’àrea urbana només té sentit si va acompanyat de bona mobilitat pública. - Sense transport eficient, el trasllat de població a municipis veïns no és viable. Exemple d’èxit: el carril bus ràpid Girona-Salt • Es comenta el carril ràpid per a bus entre Girona i Salt (L9): - Abans hi havia una freqüència de 30 minuts, ara és de 15 minuts. - Les primeres dades indiquen un augment d’usuaris del 50% (de ~9.000 a ~14.000 en una setmana). • Aquest cas s’utilitza per reforçar la idea que: - Quan el transport públic és freqüent i fiable, la gent l’utilitza. - És una política efectiva que redueix cotxes i millora la cohesió entre Girona i Salt. 6. Burocràcia, subsidiarietat i governança local Excés de garanties i por a l’error • L’Àngel analitza el problema de la burocràcia: - L’administració és, per definició, garantista, vol evitar riscos i reclamacions. - Això ha comportat una sobreregulació (“buscar tots els dits i uts”) que fa molt feixuga qualsevol acció. - Fa anys que es parla de simplificar normatives, però la realitat indica que, sovint, s’han complicat encara més. Principi de subsidiarietat i rol de la Diputació • Es reivindica el principi de subsidiarietat: - Allà on no arriba l’administració superior, s’ha de deixar actuar la inferior (ajuntaments, consells comarcals), però amb els recursos corresponents. - La Diputació de Girona, com a “ajuntament dels ajuntaments”, hauria de tenir un paper clau en temes socials i d’habitatge comarcalitzat. • Es mencionen comarques amb problemàtiques específiques: - Cerdanya: forta pressió turística i de segones residències, manca d’habitatge per a la població resident. - Micropobles de muntanya: reclamen una revisió de la llei de muntanya per adaptar serveis i possibilitats d’habitatge a la seva realitat. Participació ciutadana i presència al territori • L’Àngel posa el focus en la participació ciutadana real: - Duu a terme assemblees de barri (per exemple, a l’Eixample), però sovint hi ha dubtes sobre fins a quin punt s’escolta el que s’hi diu. - Demana que els regidors i regidores es patejin la ciutat, que hi siguin presents i accessibles. • Es reconeix que alguns regidors (de diversos colors) ho fan, però hi ha percepció que en barris com l’Eixample, densos i envellits, es podria fer més presència. Gestió vs transformació: la importància de prioritzar • La Cristina explica com va gestionar la seva àrea, anomenada Transformació Urbana (urbanisme, habitatge, mobilitat, via pública): - Tenia un pla estratègic propi abans d’entrar al govern. - Va definir clarament què es faria, què no es faria i en quin ordre de prioritat. - Va comunicar-ho tant als tècnics municipals com als veïns dels barris, assumint personalment la responsabilitat de dir “això no es podrà fer ara, perquè abans cal fer això altre”. "Si un polític no sap agafar reptes, fer una bona priorització i explicar-la a la ciutadania, difícilment podrà transformar res". • Ressalta el paper de la comunicació interna (amb els treballadors municipals) i externa (amb la ciutadania) per crear projectes compartits de transformació. • També es destaca la importància de no quedar atrapat en la immediatesa i les rutines: cal “seure i pensar” abans de prendre decisions, no fer-ho tot per WhatsApp o per urgències del dia a dia. 7. Mirada històrica: el llegat dels governs de Nadal • Es recorda la transformació de Girona als anys 80-90 sota alcaldies de Joaquim Nadal: - Es parla del Pla de ciutat que definia què fer, en quina direcció i en quins terminis. - S’atorga una valoració generalment molt positiva: “tot estava per fer i es podia haver fet molt més malament”. • També s’apunta que, tot i l’èxit, hi ha qüestions revisables a la llum del creixement posterior: - Potser l’emplaçament de grans equipaments com l’Auditori-Palau de Congressos i el Palau Firal, en zones que avui farien falta com a pàrquings o àrees de serveis. - Possibles mancances en la previsió del creixement demogràfic de la ciutat. • Es reivindica el paper de Josep Rivera i Frontera, definit per Joaquim Nadal com un “constructor socialdemòcrata”, i es lamenta que el Girona FC no li hagi fet encara un reconeixement públic a l’alçada de la seva trajectòria. 8. Tancament de la tertúlia • El temps de la tertúlia s’esgota i no es pot entrar al següent punt previst (les enquestes del CEO), que es deixa pendent per a una altra ocasió. • El presentador destaca que ha estat una tertúlia intensa i molt interessant, centrada en: - La crisi d’habitatge i el sense llarisme. - Les polítiques públiques (o la seva absència) dels darrers anys. - La necessitat de transformació urbana, visió metropolitana, cooperació i simplificació burocràtica. • S’acomiada els convidats i s’anuncia que el programa tornarà l’endemà a les 10 h. Temes principals tractats • Fred, vulnerabilitat energètica i pobresa (persones sense recursos per escalfar-se, morts per gas, Ucraïna). • Augment del sense llarisme i saturació de recursos (La Sopa, operació fred, paper de Girona com a pol d’atracció). • Crisi estructural d’habitatge: manca de planificació, parc públic insuficient, impacte de la migració, especulació immobiliària. • Diferència entre grans tenidors i petits propietaris, efectes de l’habitatge turístic i dels llits calents. • Crítica transversal als governs (locals, autonòmics, estatals i europeus) per la falta de polítiques decidides d’habitatge. • Experiència de polítiques innovadores: borsa d’intermediació, masoveria urbana, ARE, noves inversions municipals a Girona. • Visió d’àrea urbana/metropolitana: necessitat de coordinar habitatge, mobilitat i serveis entre Girona i municipis veïns. • Transport públic i mobilitat sostenible: pla de mobilitat, ampliació de la Girocleta, carril bus ràpid L9 Girona-Salt. • Burocràcia i simplificació administrativa: procediments d’urgència, exemple del nou Trueta, límits de l’administració garantista. • Participació ciutadana i governança local: regidors a peu de carrer, assemblees de barri, importància d’explicar prioritats. • Memòria històrica de la transformació de Girona amb Nadal i figures com Josep Rivera i Frontera.

  • 55'

    La tertúlia de Girona FM

    Resum general La tertúlia de Girona FM gira al voltant de tres grans eixos: Clima polític a Girona i a Catalunya (eleccions municipals i enquesta del CEO) Seguretat, immigració i auge d’Aliança Catalana Percepció ciutadana de Girona (ocupacions, brutícia, radars i mobilitat) El to de la conversa és molt marcat pel punt de vista periodístic: els tertulians analitzen el que es diu, el que no es diu i com es construeixen els relats polítics i mediàtics. 1. Escenari polític: Esquerra, Junts i Aliança Catalana 1.1. Eleccions municipals i guerres internes • Es recorda la tensió interna a Esquerra Republicana a Girona ciutat, amb la votació 28–27 i el vot nul en la tria de candidat. • Es comenta la proposta de fer llista conjunta per "recosir" el partit, rebutjada pel sector guanyador, que defensa que innovar vol dir renovar. • Es remarca que Esquerra a Girona ha estat històricament un "orga de grills", amb conflictes recurrents i pocs candidats que hagin repetit. "Ara que semblava que hi havia una mica de pau, tornem-hi." • S’apunten possibles noms de candidats del PSC i altres partits a Girona, però encara tot és especulatiu: - Es parla de Sílvia Paneque i Pere Parramon dins l’òrbita socialista. - Es plantegen dubtes sobre Lluc Salellas (si repetirà o no com a candidat) i sobre els equilibris interns de Guanyem i la CUP. 1.2. Enquesta del CEO i projeccions al Parlament • Es dissecciona l’última enquesta del CEO, que apunta: - Puixança d’Aliança Catalana, que podria passar de 2 a 20 diputats i ser primera força a les comarques gironines. - Possibles davalldes de Junts i una pseudapujada d’Esquerra, que alguns tertulians veuen poc versemblant. • Es qüestiona la cuina de les enquestes: - Es parla del pragmatisme electoral i de com, malgrat els canvis, la conclusió podria ser que el PSC d’Illa continuï governant amb el suport de Comuns i Esquerra. - Es recorda que les enquestes anteriors ja anunciaven patacades que després no es van produir o no amb la magnitud prevista. "Jo, la cuina de les enquestes, sempre m’ha provocat una animadversió especial." • Es destaca la diferència entre eleccions municipals i autonòmiques: - Les municipals són "una altra lliga": pesa molt la persona, la proximitat i la gestió concreta del dia a dia. 2. Immigració, seguretat i auge d’Aliança Catalana 2.1. Per què puja Aliança Catalana? • Es vincula l’ascens d’Aliança Catalana a tres factors principals: Missatge molt clar i monotemàtic sobre: • Seguretat i • Immigració (particularment d’origen musulmà) Explotació de problemes reals que la gent percep al carrer: ocupacions, sensació d’inseguretat, abusos en ajuts socials. Desafecció política generalitzada i desgast dels "partits clàssics" (PSC, Junts, Esquerra, Comuns), percebuts com a llunyans dels problemes de la gent. "La gent està molt cansada de segons quins discursos bonistes que veuen que no acaben de solucionar els problemes." • Es remarca que, tot i ser un partit independentista, Aliança Catalana parla molt poc del procés i se centra quasi exclusivament en el relat sobre immigració i seguretat. 2.2. Discurs sobre immigració i gestió de l’arribada • Els tertulians fan matisos importants: No hi ha un rebuig genèric a tota la immigració, sinó a com es percep que es gestiona l’arribada de persones i els ajuts. Es distingeix entre: • Immigrants d’orígens diversos (nord-americans, belgues, sud-americans, subsaharians...) • Focus mediàtic i polític sobre persones de religió musulmana o àrab. "Jo crec que tirem de tòpic i quan tirem de tòpic tenim el problema i el risc que això generalitzi." • Es comenta la sensació de greuge entre una part de la població: - Percepció que alguns nouvinguts reben ajuts sense contraprestació. - Casos de picaresca amb prestacions socials i discapacitat cobrada des de fora. • Es critica la manca de control en els ajuts socials: - Funcionaris que detecten irregularitats, però els sistemes de control són febles. - Es remarca que aquesta picaresca no és exclusiva d’un sol col·lectiu, sinó que afecta diversos grups. 2.3. Menors no acompanyats i cas de la picaresca del padró • Es dedica força temps a un cas concret a Girona: - Un matrimoni deixa el seu fill menor a la porta d’una comissaria perquè sigui considerat mena (menor no acompanyat) i pugui accedir a ajuts. - El menor declara que està sol, però la policia comprova que té domicili a Girona i acaba localitzant els pares. - Procediment: • El noi passa a disposició de la DGAIA. • Després se’l retorna als pares. • Els pares queden en llibertat provisional però imputats, pendents de judici. "Una picaresca i no passa res, que és el problema aquell del ‘i no passa res’." • Es dona per fet que no serà un cas aïllat: - Ja s’ha desarticulat una xarxa a Tarragona. - Es preveu que, detectada la picaresca, els casos aniran en augment. • Es reivindica la necessitat de parlar clar d’aquests temes sense ser titllats automàticament de racistes o classistes. 2.4. Paper dels mitjans i del llenguatge • Es debat sobre les recomanacions deontològiques: El Codi Deontològic i el Consell de la Informació de Catalunya recomanen no donar la nacionalitat de detinguts si no és rellevant. Alguns tertulians rebutgen aquesta pràctica perquè consideren que amaguen informació rellevant per entendre qui delinqueix i en quines proporcions. • Es defensa que cal dades fredes per comparar percentatges de delinqüència: - Entre persones de nacionalitat espanyola i persones d’origen estranger. - I evitar criminalitzar col·lectius sencers a partir de tòpics. "És el sistema el que s’ha de controlar." 2.5. Violacions, suïcidis i tabús informatius • S’analitza el tractament mediàtic de violacions i suïcidis: Durant anys, molts mitjans no informaven de suïcidis per por a l’efecte imitació. Ara els mateixos organismes que ho desaconsellaven impulsen parlar-ne per prevenció. • Algunes idees clau: - Diferència entre suïcidi privat (sense afectació pública directa) i suïcidi públic (que altera la vida col·lectiva o involucra persones públiques). - Es defensa parlar dels problemes reals (violacions, suïcidis, delictes) perquè si no, la ciutadania pot tenir la impressió falsa que no existeixen. "Hi ha gent que fa el discurs que no s’han d’explicar les coses que passen, que és el contrari del que és el periodisme." 3. Girona: ocupacions, imatge pública i xarxes socials 3.1. Ocupacions: delinqüencials vs. per necessitat • Es fa un distinció explícita entre tipus d’ocupacions: Ocupacions delinqüencials, associades a: • Tràfic de drogues • Conflictes veïnals greus • Molèsties constants Ocupacions per necessitat, menys nombroses i amb un perfil social diferent. • Es citen exemples concrets a Girona: - Carrer Tomàs Mieres: problema clarament delinqüencial. - Carrer Àngel de l’Ardenya / Ferran Puig: conflictes i molèsties greus als veïns. • Es reconeix que fins i tot l’espai polític de Guanyem ha modulat el discurs sobre ocupacions, diferenciant molt més aquests casos. "El problema és la delinqüencial. Està claríssim." 3.2. Imatge de Girona: de ciutat vivible a "Girona perduda" • Es parla de perfils a xarxes socials (TikTok, Instagram) com “Girona Perduda” que: Retraten Girona com si fos “el Bronx”. Publíquen vídeos de baralles, robatoris, situacions de degradació. Probablement reben contingut alimentat per interessos concrets (vídeos, fotos, informació dirigida). • Es recorda que aquests relats no són nous: - Ja hi havia qui, en l’etapa de Marta Madrenas com a alcaldessa, difonia que Girona estava bruta o descuidada. - Ara, però, s’ha pujat un grau: més dramatització i alarmisme. • Es destaca que: - Girona no és una ciutat perillosíssima, però - Com a tot arreu, hi ha punts concrets i moments on hi pot haver problemes. "El que passa és que si coneixes Girona, et pots indignar en segons quines coses, però també veus que no és així." 3.3. Com respondre als relats alarmistes • Es debat estratègicament sobre quan i com s’ha de respondre a aquests perfils: Si es desmenteix cada vídeo, se’ls dona massa importància. Però si un vídeo es fa molt viral (com la baralla de fires a la Copa), cal sortir a rebatir-lo amb dades: • Explicar que no hi ha hagut denúncia. • Explicar que la policia hi va intervenir al cap de pocs minuts. • Es considera que, en el cas d’aquesta baralla, el contradiscurs polític va arribar tard (a la roda de premsa final de fires). • També s’apunta que els mitjans han de vigilar què amplifiquen: - S’ha d’evitar donar altaveu a fake news o vídeos fora de context. 3.4. Relat del dia a dia: brutícia, residus i percepció • Es comenta el conflicte de la recollida de residus a Girona: Problemes inicials importants (especialment a Montjuïc), Una reacció municipal que molts veuen massa lenta i condicionada per criteris ideològics. • Es reconeix que actualment: - L’Ajuntament s’ha posat més les piles i ha canviat estratègia, - Però encara hi ha punts molt degradats (especialment a Santa Eugènia o a la carretera de Barcelona). "Hi ha punts que són autèntics advocadors." 4. Desafecció política i recerca de solucions "clares" 4.1. Desconnexió entre institucions i vida quotidiana • Es constata una gran desafecció cap a la política: Molta gent no sap què fan exactament el Parlament o el Congrés pel seu dia a dia. Es percep que pugen impostos i taxes, però els serveis (especialment la sanitat) estan tensionats. Es recorda que el sistema sanitari està pensat per uns 6,5 milions d’habitants i en gestiona molts més. • Els discursos d’alguns partits (especialment els Comuns en temes d’acollida) són vistos com a molt idealistes i poc concrets pel que fa a solucions. 4.2. El cas Albiol a Badalona: populisme d’acció directa • Es posa d’exemple Xavier García Albiol, alcalde de Badalona: Publica vídeos a X (Twitter) anant personalment a pisos ocupats. Es grava picant la porta i exigint que surtin els ocupes. Fa de "solucionador" immediat: truca operaris, arregla voreres en directe, etc. • Es defineix això com una mena de caciquisme modern, que però funciona electoralment: Badalona no és una ciutat sociològicament de majoria PP, Però Albiol aconsegueix majories absolutes perquè la gent veu que "fa coses". "Quan tens un problema d’ocupació o de seguretat al cantó de casa, el que vols és que hi hagi una acció per intentar resoldre-ho." 4.3. Democràcia, expectatives i decepció • Es fa una reflexió de base sobre la democràcia a partir d’un exemple escolar: Els nens aprenen que votar serveix per triar representants que et solucionin els problemes. Quan la gent percep que els polítics no solucionen problemes sinó que només es guanyen la vida, la democràcia entra en crisi de confiança. • Això alimenta: - El vot de càstig. - L’aposta per opcions noves encara que tinguin discursos extremats. 5. Enquestes locals, percepció de Girona i candidats 5.1. Enquesta telefònica sobre Girona ciutat • Una de les tertulianes explica que ha rebut una enquesta telefònica específica sobre Girona: Preguntes sobre si la ciutat està millor o pitjor que fa tres anys. Principals problemes percebuts (seguretat, immigració, neteja, mobilitat, habitatge...). Valoració del govern municipal actual. Grau de coneixement i valoració de caps de llista i figures polítiques. • Destaquen dos elements: Es demanava opinió no només sobre caps de llista actuals (Lluc Salellas, Gemma Geis, Quim Ayats, etc.) sinó també sobre Sílvia Paneque i Pere Parramon, cosa que fa pensar en moviments interns del PSC. Es pregunta a qui es votaria ara mateix, i també record de vot a les passades eleccions (municipals, Parlament, estatals). 5.2. Altres enquestes i credibilitat • Es parla d’una altra enquesta presencial sobre l’ús del català a Girona, que una tertuliana també respon. • Es mostra escepticisme amb enquestes d’organismes com el CIS o fins i tot algunes d’encarregades per mitjans (IGM), recordant que: Amb mostres petites (com passava antigament amb enquestes radiofòniques), es feien projeccions exagerades. 6. Radars, multes i mobilitat a Girona 6.1. Dades de multes i ubicació dels radars • Al tram final de la tertúlia es tracten els radars de velocitat de Girona: En 3 mesos, als 4 punts controlats, s’han posat 13.000 multes. Els punts amb més sancions són: • Entorn dels Maristes, • Pedret, • Carretera Barcelona (cruïlla de la Creu), • Tram cap a Can Gibert del Pla. • Sorprèn especialment l’elevat nombre de multes als Maristes, tot i que sovint hi ha cues i semàfors: S’especula que moltes sancions es deuen a moments amb poc trànsit, quan la via és molt oberta i convida a córrer. "Quan hi ha tants de cotxes, és que no pots anar a 30. Has d’anar parat." 6.2. El cas de Pedret i el límit de 30 km/h • Es descriu el radar de Pedret com especialment delicat: S’hi passa de 40 a 30 km/h en un revolt i ràpidament es troba el radar. Molts conductors consideren difícil mantenir 30 en tot el tram i ho viuen com un maldecap. • Es planteja la possibilitat d’augmentar el límit a 40 km/h en aquest punt, mantenint igualment la seguretat. 6.3. Radars com a eina de seguretat o recaptació • Es debat el sentit dels radars: Poden ser útils si aconsegueixen reduir realment la velocitat i els accidents. Si només serveixen per recaptar, caldria replantejar-ne la ubicació i el límit. • Es proposa: Demanar noves dades d’aquí uns mesos per comprovar si la sinistralitat i les velocitats mitjanes han baixat. Si no hi ha millora, caldrà revisar la política de radars. • Es recorda el cas del radar de Platja d’Aro, molt polèmic i percebut per molta gent com a clarament recaptatori. 7. Nota final: futbol i Girona FC • A l’últim minut, es fa una breu referència al partit Girona–Reial Madrid: Es remarca la fred que farà l’1 de mes. Es parla de l’empat al camp del Betis com una bona oportunitat perduda per ineficàcia golejadora. Es menciona el fitxatge d’Esprilla (18 milions) i la seva actitud sobre la gespa, que genera debat entre l’afició. "Ja se l’ha guanyat el Madrid; per què no tornar-ho a fer?" Temes clau / punts forts 1. Auge d’Aliança Catalana: • Discurs centrat en immigració i seguretat. • Beneficiat per la desafecció política i la percepció que els partits clàssics han evitat abordar certs temes. 2. Relat sobre immigració i delinqüència: • Necessitat de dades objectives i distinció clara entre col·lectius i tipus de delicte. • Crítica a la manca de control dels ajuts socials i al tabú de parlar de picaresca. 3. Ocupacions i seguretat a Girona: • Separació entre ocupació delinqüencial i per necessitat. • Casos concrets de carrers problemàtics i pressió veïnal. 4. Imatge de Girona i xarxes socials: • Perfils com “Girona Perduda” influeixen en la percepció de la ciutat. • Importància de construir un contradiscurs mesurat i basat en fets. 5. Enquestes i candidates a Girona: • Enquestes locals que mesuren percepció de la ciutat i coneixement de possibles candidats. • Noms socialistes com Sílvia Paneque i Pere Parramon surten amb força en aquestes enquestes. 6. Radars i mobilitat: • Nombre molt alt de multes en pocs mesos. • Debat sobre límits de 30 vs 40 km/h i sobre l’objectiu real dels radars. Interlocutors • Presentador/locutor de Girona FM (no s’especifica nom en el tall) • Clara Jordà (periodista, delegada de Catalunya Ràdio a les comarques gironines) • Marta Rodríguez (periodista) • Xavier Pi (periodista, delegat de l’ACN a comarques gironines) Tags • Política catalana • Girona • Eleccions municipals • Esquerra Republicana • Junts • PSC • Aliança Catalana • CEO (enquesta) • Immigració • Seguretat ciutadana • Delinqüència • Ocupacions • Ajuts socials • Menors no acompanyats • DGAIA • Mitjans de comunicació • Codi deontològic • Violacions • Suïcidi • Xarxes socials • Girona Perduda • Residus • Neteja urbana • Radars de velocitat • Mobilitat • Desafecció política • Xavier García Albiol • Badalona • Girona FC • Reial Madrid Seccions de l’episodi (Note: els temps són aproximats, basats en els segons indicats a la transcripció.) Introducció informal i vacunes • Start: 0 • End: 80 • Títol: Inici de tertúlia i estat d’ànim dels participants • Resum: Conversa distesa sobre encostipats, fred i vacunació de la grip i la COVID, amb referència a un metge convidat en una tertúlia anterior. Situació política a Girona i tensions a Esquerra • Start: 80 • End: 240 • Títol: Fressa preelectoral i guerra interna a Esquerra Girona • Resum: Es parla de la reunió amb el nou cap de comunicació de l’Ajuntament, del calendari de les municipals i, sobretot, de la votació ajustada a Esquerra Girona (28–27), la proposta de llista conjunta i la tradició de conflictes interns a la secció local. Enquesta del CEO i irrupció d’Aliança Catalana • Start: 269 • End: 444 • Títol: Enquesta del CEO i ascens d’Aliança Catalana • Resum: Es comenta la previsió de l’enquesta: pujada d’Esquerra, davallada de Junts i salt d’Aliança Catalana de 2 a 20 diputats, amb victòria a comarques gironines. Es debat el paper del missatge sobre immigració i seguretat, i el context de cansament amb el procés. Debat sobre immigració, tòpics i gestió dels ajuts • Start: 444 • End: 669 • Títol: Immigració, percepcions i responsabilitat dels discursos • Resum: Es diferencia entre immigració en general i immigració d’origen musulmà, es parla dels tòpics que alimenten l’extrema dreta i de la necessitat de distingir percepcions de realitats. S’introdueix el debat sobre donar o no la nacionalitat dels detinguts i sobre el risc de criminalitzar col·lectius sencers. Desafecció política, ajuts socials i picaresca • Start: 669 • End: 827 • Títol: Cansament amb la política i malestar pel sistema d’ajuts • Resum: Es vincula la pujada de l’extrema dreta a la desafecció política generalitzada. Es comenten casos de picaresca amb ajuts i la sensació que els governs actuals han estat massa porucs a l’hora d’afrontar segons quins temes per por de ser titllats de racistes o classistes. Cas concret: menor deixat a la comissaria per fer-lo passar per mena • Start: 986 • End: 1203 • Títol: Picaresca amb menors no acompanyats i conseqüències legals • Resum: Es descriu detalladament el cas d’uns pares que deixen el fill a la comissaria perquè sigui considerat menor no acompanyat, s’explica el procediment de DGAIA i la situació judicial dels pares. Es debat si "no passa res" i s’adverteix que probablement no serà un cas aïllat. Mitjans, paraules tabú i tractament de crims, violacions i suïcidis • Start: 1203 • End: 1481 • Títol: Límits del periodisme: nacionalitat, violacions i suïcidis • Resum: Es repassa l’evolució de les recomanacions deontològiques sobre suïcidis i violacions, la por a fomentar efectes mimètics i el gir recent cap a parlar-ne per prevenció. Es defensa que amagar problemes no els fa desaparèixer i que pot donar una imatge distorsionada de la realitat. Seguretat a Girona i comparació amb altres ciutats • Start: 1481 • End: 1689 • Títol: Girona és perillosa? Percepcions, punts negres i realitat • Resum: Es matisa que Girona no és una ciutat especialment perillosa, tot i tenir punts complicats com qualsevol altra ciutat. Es parla de baralles a fires, de consells als joves per evitar zones determinades, i de grups itinerants que rebenten festes majors en altres municipis. Eleccions municipals a Girona: candidats, enquestes i moviments interns • Start: 1508 • End: 1908 • Títol: Quin panorama de candidats hi haurà a Girona? • Resum: Es plantegen interrogants sobre la candidatura de Lluc Salellas, els moviments a Guanyem i la CUP, i sobretot sobre qui serà el candidat o candidata del PSC. Es comenta una enquesta telefònica sobre Girona que pregunta per Sílvia Paneque i Pere Parramon, la qual cosa fa pensar en possibles relleus o alternatives socialistes. Perfils de xarxes sobre inseguretat: “Girona Perduda” • Start: 2023 • End: 2354 • Títol: Xarxes socials, pseudo-mitjans i el relat de “Girona Perduda” • Resum: Es parla de perfils com "Girona Perduda" que publiquen vídeos alarmistes sobre la ciutat, sovint amb imatges descontextualitzades. Es recorda el precedent "Figueres Oscura". Es debat com i quan cal fer un contradiscurs polític per desmentir o matisar aquests relats sense donar-los massa protagonisme. Enquestes, Aliança Catalana i estratègies electorals • Start: 2354 • End: 2687 • Títol: Lectura pragmàtica de les enquestes i del vot a l’extrema dreta • Resum: Es discuteix com el discurs d’Aliança Catalana capitalitza el malestar amb la inacció percebuda dels governs en seguretat i immigració. Es repassa l’impacte que podria tenir sobre Junts i s’apunta que, sumant PSC, Comuns i Esquerra, el resultat podria ser una llarga etapa de govern socialista malgrat la pujada de l’extrema dreta. Ocupacions, delinqüència i gestió municipal a Girona • Start: 2687 • End: 2826 • Títol: Ocupacions, carrers conflictius i canvi de relat a l’Ajuntament • Resum: Es diferencia clarament entre ocupacions delinqüencials (Tomàs Mieres, entorn d’Àngel de l’Ardenya / Ferran Puig) i ocupació per necessitat. Es remarca que l’Ajuntament de Girona, inclòs l’espai de Guanyem, ha modulat el discurs i reconeix ara aquesta distinció. També es critica la lentitud inicial a reaccionar en el tema dels residus. Desafecció política, democràcia i cas Albiol • Start: 2826 • End: 2891 • Títol: Quan la democràcia decepciona: del llibre de text al carrer • Resum: A partir d’un exemple escolar sobre què és la democràcia, es reflexiona sobre com la gent ha deixat de veure els polítics com a solucionadors de problemes i els percep com a professionals del càrrec. Es posa d’exemple Xavier García Albiol a Badalona, que fa política d’acció directa i molt visible, i a qui això li funciona electoralment. Radars de Girona: dades, polèmica i límits de velocitat • Start: 2891 • End: 3217 • Títol: Radars, 13.000 multes i debat sobre la velocitat a la ciutat • Resum: Es donen les xifres de multes (13.000 en 3 mesos) i es debat la lògica dels radars a Maristes i Pedret. Es parla de la dificultat de circular a 30 km/h en certs trams, de possibles canvis a 40 km/h, i de si l’objectiu és la seguretat o la recaptació. Es comparen amb altres radars polèmics, com el de Platja d’Aro o els de Salt. Tancament i apunt futbolístic • Start: 3217 • End: 3299 • Títol: Cloenda i mirada al Girona–Reial Madrid • Resum: Es tanca la tertúlia amb un comentari ràpid sobre el partit Girona–Reial Madrid, la fred que farà aquell dia i el problema d’ineficàcia golejadora del Girona FC. Es menciona el fitxatge d’Esprilla i es confia en la possibilitat de tornar a guanyar el Madrid.

  • 55'

    La tertúlia de Girona FM

    Resum general Tertúlia de La tertúlia de Girona FM amb tres periodistes locals centrada en com es transforma Girona i la seva àrea urbana. Els grans blocs són: • Habitatge i urbanisme: Repensem Girona, àrea urbana real de la ciutat, pressió sobre els barris i expulsió de veïns. • Mobilitat i transport públic: connexions amb Salt, Cassà de la Selva, Banyoles i altres municipis, problemes de Rodalies/regionals i aparcaments dissuasius. • Gestió municipal i burocràcia: lentitud en habitatge, obres viàries, relació amb la Sareb i tràmits urbanístics. • Seguretat viària i radars: nou sistema de radars a Girona, debat entre seguretat i ànim recaptatori. • Universitat de Girona (UdG): pes real a la ciutat, eleccions a rector i desconnexió ciutat–universitat. • Panorama polític local: possibles escenaris per a les pròximes municipals i paper del PSC, Junts i Aliança Catalana. 1. Arrencada lleugera: fred, esport i Girona Conversa inicial sobre el temps i el fred • Els tertulians comenten el fred humit de Girona, que "cala" i obliga a canviar de cop de màniga curta a abric i bufanda. • Es remarca que el fred ha arribat molt tard aquest any i que el canvi sobtat de temperatures descol·loca tothom. Esport: Girona FC i altres activitats • Es parla breument del Girona FC: - Empat al camp del Betis: es valora com guanyar un punt més que perdre’n dos. - Es recorda que el problema són els punts perduts contra rivals directes (Llevant, Oviedo…). - Es destaca el calendari complicat que ve: Madrid, Reial Societat, Osasuna i Atlètic de Madrid. • Es reivindica que esport no és només futbol: - Esment del Catalunya Stars de patinatge (CPA Olot i CPA Girona). - La marxa del Xuxo, amb 400 participants sortint de la Plaça dels Jurats, també amb molt de fred. 2. Repensem Girona i l’àrea urbana Jornades Repensem Girona • Es destaca la importància de les jornades Repensem Girona com a espai per pensar la ciutat a llarg termini: - Participació d’experiències externes (València amb Joan Ribó, Bordeus). - Passejades urbanes i debats a Pont Major, Santa Eugènia, Hortes de Santa Eugènia i Domèny. • Idees clau: - Cal mirar més enllà del Barri Vell i repensar barris perifèrics. - Es planteja si les plantes baixes han de ser sempre comerç o poden esdevenir habitatge, atesa la crisi actual. - Es citen les propostes de l’economista Carme Trilla sobre rehabilitar edificis antics. L’àrea urbana real de Girona • Es debat l’estudi encarregat per l’Ajuntament a la UdG sobre quina és l’autèntica àrea urbana de Girona: Girona té oficialment uns 107.000 habitants, però en realitat hi conviuen molts més (estudiants de la UdG, mobilitat diària, etc.). L’estudi inclou Cassà de la Selva, Camp Llong i Vilobí (per l’aeroport), tot i que Cassà inicialment sorprèn per distància. S’assenyala el paper de municipis com Salt, Sarrià, Fornells, Bescanó, Vilablareix, Sant Gregori, Quart, Salrà i fins i tot la connexió amb Banyoles. • Fenòmens destacats: Expulsió residencial: molta gent que no pot pagar l’habitatge a Girona (i també a Salt) va a viure a Vilablareix, Bescanó, Quart, Vilablareig, etc. Exemple de Vilablareig: en 5 anys, 1 de cada 4 habitants és nouvingut; pot passar de 3.500 a 5.500 habitants. Cues i col·lapse viari a municipis limítrofs (com la zona de Cassà, Llambilles i els semàfors de la N-II) que evidencien aquesta interdependència. Idees fortes: Girona s’ha de pensar com a àrea urbana i no només com a municipi aïllat; això implica urbanisme, habitatge i mobilitat compartida. 3. Pont Major, Pla Destil·leries i model de barri Transformació del Pont Major • Es debat el projecte urbanístic al Pont Major (440 habitatges previstos al Pla Destil·leries): El barri sovint pateix estigmes, però es remarca que és molt plural: • gent amb alt poder adquisitiu, • cases antigues rehabilitades, • centre cívic i biblioteca com a grans equipaments d’integració. Es posa un exemple: fa 15 anys hi havia vigilància fixa a la porta de la biblioteca; ara és un espai ple d’infants fent deures i d’activitats. • Dilema urbanístic: Cal que Girona creixi i aprofiti solars sense voreres ni serveis, però els veïns recelen de tants nous habitatges. Els tertulians destaquen que: • Girona necessita habitatge o la gent seguirà marxant; • cal debat real amb el veïnat, tot i que les associacions sovint responen a lobbies molt petits. Debat sobre l’àrea urbana i el Pla de Mobilitat supramunicipal • Es comenta el Pla Supramunicipal de Mobilitat (mandat legal de 2019): Es basa en els paràmetres de l’ATM de 2014; quan entri en vigor (2026-2027) ja estarà desfasat respecte a la realitat actual. Cada Ajuntament de l’àrea ha de fer el seu pla i després la Generalitat el revisa, allargant terminis. • Crítica de fons: la lògica urbanística i de mobilitat que es fa servir encara respon a una realitat de fa 20 anys, no a la d’ara. 4. Habitatge: crisi estructural i gentrificació Habitatge i gentrificació a Girona • Es defineix Girona com a agent gentrificador: Molts pisos es destinen a ús temporal: • primer per a estudiants, • ara per a expats amb alt poder adquisitiu (ciclistes professionals, ONG, professionals que fugen de Barcelona però mantenen sous alts). S’assenyala l’efecte de l’alta velocitat (AVE) i la proximitat amb Barcelona: facilita que gent de fora vingui a viure a Girona. • Es recorda que la gentrificació del Barri Vell no és nova: Als anys 60–70 hi vivia un altre tipus de població que va ser expulsada per l’onada de nous residents – els mateixos que ara es veuen desplaçats per una nova fase de gentrificació. "Les ciutats que vivim ara es van dissenyar fa 25 anys, precrisi, i amb plans urbanístics pensats per una altra realitat." Plans urbanístics caducats i plantes baixes buides • Es cita l’anàlisi de Maria Cisternes (exdirectora d’Incasol, ara vinculada a Girona): Les ciutats actuals funcionen amb plans urbanístics del 2000–2005, pensats per un moment d’eufòria econòmica molt diferent. Aquests plans obliguen a tenir un percentatge determinat de comerços en planta baixa, quan avui molts locals són ** inviables comercialment** i acaben buits o ocupats. • Es planteja: Recuperar la tradició de viure a la planta baixa, normal als anys 60-70. Fer una reforma legal i urbanística per convertir baixos comercials en habitatge. S’assenyalen barris com Sant Eugènia, Can Gibert, l’Eixample com a zones plenes de baixos tancats. Pisos buits i Sareb • Es comenten les xifres de pisos buits a Girona: Al voltant de 1.400 pisos buits. Encara que només 800–1.000 fossin recuperables, serien centenars de famílies amb habitatge. • Dues grans causes: Pisos de la Sareb i bancs (banc dolent): • molts en estat lamentable, tant pisos com locals; • es considera escandalós que, tot i haver-los pagat amb diners públics, no s’activin com a parc social. Pisos buits de particulars: • famílies que no lloguen per por d’ocupacions o problemes legals; • els tertulians creuen que aquest fenomen és menor comparat amb el volum de pisos de la Sareb. Burocràcia i temps de promoció • Es denuncia el “transatlàntic burocràtic”: Avui es pot aixecar un edifici de pisos en 6–7 mesos, però els tràmits poden durar 4–6 anys. Es considera incomprensible que projectes finançats i consensuats s’encallin per tràmits. • Es vincula la burocràcia també a: Projectes viaris (com el de la N-II a Cassà/Llambilles). Enderrocs i intervencions com el “bloc Tomàs Mieres” i la zona de Ferran Puig, amb ocupacions cròniques i risc d’incendis. Ocupacions: necessitat vs delinqüència • Es distingeixen clarament dos tipus d’ocupació: Ocupació per necessitat: • famílies vulnerables que entren a pisos buits; • en alguns casos són estafades per xarxes que cobren lloguers il·legals. • cas recent a Pedret: família que pagava a una xarxa per un pis municipal, amb canvi il·legal de pany. Ocupació delinqüencial: • xarxes organitzades que ocupan pisos a canvi de diners; • problemàtiques de convivència, drogues i focs; • molt presents a alguns blocs de Salt i zones de Girona com Ferran Puig. • Es reclama més acció judicial i policial contra les xarxes delinqüencials, diferenciant-les dels casos de pobresa. 5. Mobilitat: trens, busos i aparcaments dissuasius Rodalies, regionals i AVE • Es repassen els problemes recurrents de Rodalies i regionals: Incidències constants: robatori de coure, avaries, retards diaris. Temps de trajecte: abans (abans de l’AVE), Girona–Barcelona Clot en ~1h05; ara, el regional triga ~1h20 si arriba puntual. Es denuncia que s’han allargat trajectes i afegit parades per fer més atractiu l’AVE/Avant i “marcar distància” entre serveis. • Es comenta l’episodi del tuit de Manel Nadal (secretari de mobilitat): Es va queixar públicament de la manca de places als trens Girona–Barcelona. Li recorden que, com a responsable institucional, hauria de ser part de la solució i no només del diagnòstic. "Hi ha menys places que abans de la pandèmia i més demanda; alguna cosa no funciona." • Es critica la manca d’inversió històrica a Catalunya en infraestructura ferroviària: L’estació de la Sagrera arriba amb 20 anys de retard. El ministre Puente va admetre que, si es fessin totes les obres necessàries, Catalunya podria estar 3 anys sense línia fèrria, la qual cosa demostra l’envergadura del dèficit. Línia regional com a eix de l’àrea urbana • Es defensa que la línia de regionals hauria de ser un eix vertebrador de l’àrea urbana de Girona: Propostes citades: • baixador al Pont Major a la zona de l’aparcament dissuasiu (àrea Decathlon); • millorar connexions amb Sils, Caldes, Salrà, Bordils, Flaçà; • idees antigues de tramvia urbà a Girona. • Es considera que el transport públic (tren + bus) no està integrat en la planificació d’àrea urbana. Busos urbans i interurbans • Casos concrets: Salt–Girona: • Línia molt utilitzada i recentment reforçada. • Problemes de massificació: divendres i dissabtes, autobusos tan plens que no poden fer totes les parades. • Falta d’horaris tardans: a partir de les 22 h pràcticament no hi ha servei. Altres municipis (Fornells, Quart, Cassà, Banyoles, etc.): • serveis amb freqüències d’una hora o mitja hora com a màxim; • impossible cobrir horaris laborals com els del polígon del Riu de Llots (entrades a les 6 del matí). • Es conclou que, en molts casos, el cotxe privat és imprescindible per manca d’alternatives reals. Aparcaments dissuasius i connexions • Es parla dels projectes d’aparcaments dissuasius: Aparcament a l’entrada sud (zona Decathlon) amb unes 200 places, considerat insuficient. Aparcament del Mas Gri: es va perdre una subvenció europea per retard administratiu; després s’ha aconseguit un ajut de la Generalitat. • Problemes destacats: No n’hi ha prou a fer l’aparcament: cal bus llançadora, girocleta, freqüències adequades. Es reclama un aparcament gran a la sortida oest de l’autopista amb llançadores que evitin creuar tota la ciutat. Cas especial: aparcament sota l’estació i Poeta Marquina • S’analitza la situació de l’aparcament de 1.000 places sota l’estació d’alta velocitat: Actualment infrautilitzat per: • preus elevats; • manca d’una segona sortida (tema de seguretat per bombers); • disseny viari deficient a la zona (Plaça Europa, sense rotonda funcional). Caldria: • una sortida connectant amb el carrer de la Creu / Carretera Barcelona (zona parc central i escoles); • un conveni clar entre Ajuntament i ADIF sobre l’ús de l’espai sota vies (Poeta Marquina, Plaça Espanya, antic espai de les tendes de campanya). • Es critica la paràlisi que genera el fet que molts espais siguin de titularitat d’ADIF i no de l’Ajuntament. Altres punts de mobilitat • Cassà i els semàfors de la N-II: Projecte per substituir-los per una rotonda a l’alçada del pàrquing de caravanes. Fa més de 20 anys que es debat una solució similar; el projecte continua encallat. • Vall de Llémena i Sant Gregori: La famosa “carretera de la vergonya” ha millorat una mica, però continua sent coll d’ampolla. Molts camions (embotelladora Sant Aniol, fàbrica de sacs de pernil a les Encies) generen conflictes amb veïns i ciclistes. Debat sobre si s’ha d’ampliar la carretera (amb impacte ambiental sever) o fer que les empreses contribueixin a la seva millora. 6. Radars a Girona: seguretat o recaptació? Dades de les multes • Es comenten les xifres de multes pels nous radars fixos a Girona: 13.276 denúncies en tres mesos (estiu–tardor). 137 denúncies al dia de mitjana. Quatre radars principals, gairebé la meitat de multes concentrades a la zona de l’escola dels Maristes. Debat sobre la seva funció • Es planteja si prioritzen la seguretat o la recaptació: A la zona Maristes (límit 30 km/h), hi ha semàfors i molt trànsit, i és difícil superar els 40 km/h de dia. Es dedueix que moltes multes es posen a la nit o matinada, quan no hi ha alumnes ni vianants. • Es proposen alternatives: Augmentar a 40 km/h en trams com Pedret, on ja es planteja el canvi. O fins i tot velocitat variable per hores: 30 km/h en hores punta i 40 km/h a la nit. • Hi ha consens en alguns punts: Reduir la velocitat màxima millora la seguretat. El volum de multes és molt alt i caldrà veure si disminueix amb el temps. S’ha fet un mal càlcul polític: en un moment en què ja hi ha malestar per la recollida d’escombraries, introduir radars així genera més rebuig. "Està bé posar radars, però cal mirar el context i l’opinió pública que tens en aquell moment." 7. Universitat de Girona (UdG) i eleccions a rector Relació ciutat–universitat • Es destaca que la UdG és molt present al territori (càtedres, estudis sobre àrea urbana, etc.), però poc visible per al ciutadà: La majoria de gironins no perceben la universitat com a part central de la ciutat. Grans actes universitaris gairebé no impacten a la ciutat, i grans actes de ciutat sovint no compten amb la UdG. • Es recorda la visió del rector Quim Salvi: Volia que Girona fos percebuda com ciutat universitària, a l’estil de Salamanca. Tanmateix, la UdG ha funcionat més com a universitat de territori, amb moltes càtedres locals, que no com a motor visible dins Girona. Burocràcia interna i percepció pública • Es comenta que la burocràcia universitària és molt complexa: Molts estaments, comissions, òrgans de govern; costa d’entendre. Fins i tot per periodistes és complicat explicar la UdG i les seves dinàmiques. Eleccions a rector • Es recorda que aquesta setmana hi ha eleccions a rector: Tres candidatures, la qual cosa fa probable una segona volta si ningú supera el 50%. S’esmenten moviments de campanya (cartelleria, caps de premsa actius, etc.). • Es fa memòria de sorpreses electorals anteriors a la UdG: Canvis inesperats de rectorat (cas Bonet, Anna Maria Geli, Quim Salvi) per demostrar que és un món polític propi i poc previsible. 8. Política municipal i escenaris de futur Govern actual i desgast • Es remarca que queda menys d’un any i mig per les pròximes municipals i que el govern actual arriba afeblit: La gestió de les escombraries (nou model de recollida) genera molt malestar ciutadà. Es pronostica una “garrotada” electoral per als partits que governen ara. Possibles aliances i protagonistes • Es parla del PSC com a partit amb més opcions de créixer: Podria arribar a 10–12 regidors. El resultat dependrà molt de qui encapçali la llista. • Es plantegen diversos interrogants: Es tornarà a presentar Sílvia Paneque? Es presentarà de nou Lluc Salellas com a alcalde-candidat? Quin serà el rol de Junts i del factor Carles Puigdemont a l’hora de formar majories? • Es recorda que Girona és l’única capital de demarcació de Catalunya que no governa el PSC, fet que: Motiva Junts a fer tot el possible per evitar un govern socialista. Pot generar coalicions anti-PSC tot i que el PSC guanyi en vots. Aparició d’Aliança Catalana i extrema dreta • Es destaca la feina de camp d’Aliança Catalana a Girona: Treballen amb “marca blanca”, però es percep una presència creixent. Es considera que poden tenir més força que Vox a Girona ciutat. • Es preveu una batalla per capitalitzar el malestar amb el govern actual i amb problemes com l’habitatge, la immigració i la seguretat. 9. Idees transversals que travessen tota la tertúlia 1) Girona com a ciutat–àrea urbana • No es pot entendre Girona sense Salt, Sarrià, Fornells, Bescanó, Vilablareix, Cassà, Sils, Caldes, Salrà, etc. • Això implica: repensar urbanisme i habitatge a escala d’àrea urbana; un transport públic integrat i freqüent (busos i trens); aparcaments dissuasius ben connectats amb la ciutat. 2) Burocràcia com a coll d’ampolla • Tant en habitatge com en mobilitat s’insisteix que la gran barrera ja no és tant política com administrativa: tràmits eterns, coordinació lenta entre Ajuntaments, Generalitat i Estat, pèrdua d’oportunitats (com subvencions europees). 3) Desconnexió entre projectes i ciutadania • Casos com la UdG, els plans de mobilitat supramunicipals o la gestió dels radars mostren una manca de traducció dels grans projectes al dia a dia de la gent. • Es reclama més lideratge, més comunicació i més planificació a llarg termini, fugint del curtterminisme electoral. 10. Tancament La tertúlia acaba amb la sensació que Girona es troba en un moment clau: • Necessita més habitatge assequible, repensar els baixos comercials, actuar sobre els pisos buits i afrontar la gentrificació. • Ha de consolidar una xarxa de mobilitat que connecti realment tota la seva àrea urbana, amb trens i busos fiables, i aparcaments dissuasius útils. • Ha de desburocratitzar processos i coordinar-se millor amb Generalitat, Estat i organismes com ADIF i Sareb. • I entrar en una nova fase de relació ciutat–universitat i debats polítics on es decidirà quin model de Girona prevaldrà en la pròxima dècada.

  • 53'

    La tertúlia de Girona FM

    Resum general Tertúlia de Girona FM centrada en el paper de la cultura com a motor social, econòmic i democràtic, amb una mirada molt gironina però amb exemples nacionals i internacionals. Els tertulians (Maite Esteve, Anna Sala i Ricard Planas) aborden: • Infrafinançament i precarietat del sector cultural i la necessitat de coordinar Cultura i Economia. • Burocràcia i subvencions com a gran obstacle perquè equips petits puguin treballar en cultura i lectura. • El valor de la col·laboració públic-privada (fundacions, empreses, festivals, projectes gironins) per sostenir i impulsar iniciatives. • La cultura com a I+D de la societat: cohesió, pensament crític, creativitat i benestar. • Memòria històrica i franquisme: transmissió intergeneracional, paper de llibres, museus i cinema per entendre el passat i defensar la democràcia. • Lectura i jovent: etapa crítica a l’adolescència, però també molta lectura i ús intensiu de biblioteques en altres franges d’edat. • Política i desafecció democràtica: canvis constants de consellers, promeses incomplertes, creixement del vot a l’extrema dreta. • Reconeixement a projectes i figures clau de la cultura gironina (Bonart, Temporada Alta, orquestres, biblioteques) i homenatge final a Ernest Lluc i al seu llegat. 1. Obertura i presentació de la tertúlia Participants i to inicial (segons 1–90) • El programa entra en temps de La tertúlia de Girona FM, amb referència al fred i al canvi climàtic com a context. • Presentació dels tertulians: - Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura. - Anna Sala, directora de la Biblioteca de Sarrià de Ter. - Ricard Planas, editor de la revista Bonart i gestor cultural. "Tenim la sort [...] de tenir un país que brolla talent cultural excel·lent" (Maite Esteve) L’objectiu: parlar de cultura, polítiques públiques i Girona, a partir d’una trobada recent entre les conselleres de Cultura i d’Economia. 2. Cultura, economia i polítiques públiques 2.1. El vincle necessari entre Cultura i Economia (segons 51–150) • Maite Esteve explica una sessió del Cercle de Cultura del Cercle d’Economia de Barcelona, amb: - La consellera de Cultura (Sònia Hernández). - La consellera d’Economia (Alícia). • Idees clau: - Cal que Cultura i Economia treballin plegades; és un binomi estructural, no una anècdota. - La cultura sol tenir els pressupostos més estrets de l’administració, malgrat el seu impacte. - Reivindicació d’una planificació a llarg termini, més enllà de legislatures curtes. 2.2. Talent cultural i fuga de cervells (segons 177–258) • Catalunya és descrita com un país que “brolla talent cultural excel·lent”, però: - Sense recursos, el talent o emigra (Madrid, Màlaga…) o desapareix. - Cal que l’empresa entengui la cultura com una inversió i no només com a patrocini cosmètic. • Es reclama una col·laboració públic-privada real, no duplicar estructures ni programes. 2.3. Inestabilitat política i absència d’estratègia (segons 305–363, 683–733) • Ricard Planas recorda que: - S’han encadenat fins a vuit consellers de Cultura en menys de set anys. - No hi ha plans de cultura vertebradors i estables a 15–20 anys. • S’oposa l’exemple d’un antic pla de cultura consensuat (Max Cahner) amb la volatilitat actual. "Hi ha debats com el de cultura d’un país [...] que no es poden arreglar en una legislatura." 3. Burocràcia, subvencions i gestió cultural 3.1. Asfíxia burocràtica (segons 774–842) • L’Anna Sala denuncia que la paperassa administrativa ocupa gran part de la seva jornada: - Preparar licitacions, contractacions i justificacions. - Sensació de "no sé si faig de bibliotecària o de tècnica administrativa". • Perillen funcions bàsiques: - Tenir diners per a llibres però no prou mans ni temps per entrar-los al catàleg. 3.2. Subvencions: cost-benefici i desincentius (segons 842–1114) • Problemes estructurals de les subvencions: - Cal avançar els diners: l’entitat s’endeuta i cobra tard. - Demanar 1.500 € o 10.000 € implica gairebé la mateixa càrrega burocràtica. - En molts casos, no surt a compte demanar ajudes petites. • En ajuntaments petits: - Fins i tot subvencions en espècie impliquen passar per plens, juntes de govern, informes… - Es tensa el personal i es duplica feina. "Les subvencions són per un volum. Per 1.500 € és que ni t’hi posis." 3.3. NexGeneration i IVA: exemples concrets (segons 1073–1200) • Es critica la gestió dels fons Next Generation: - Massa complexitat, insuficient assessorament, “absurdes” per a entitats culturals petites. • Exemple impactant: - Una fundació vinculada a Vall d’Hebron que renova totes les habitacions oncològiques infantils. - Quan arriba el 21% d’IVA, la fundació ha de buscar diners extres només per pagar aquest impost. - Amb aquests diners es podrien renovar més habitacions, però la legislació fiscal ho impedeix. 3.4. Desgravacions fiscals i llei de mecenatge (segons 481–581, 1224–1276) • Es compara amb altres models: - Model anglosaxó: 40% finançament públic / 60% recursos propis (ticketing, màrqueting, mecenatge). - França: llei de mecenatge més accessible. • Debat sobre desgravacions: - Alguns experts veuen el risc que condicionin el repartiment de recursos. - Altres reclamen plantejaments estructurals potents i estables. 4. Cultura com a I+D social i motor econòmic 4.1. La cultura com a recerca i desenvolupament social (segons 1300–1367) • Es formula una idea clau: "Reconèixer la cultura com l’I + D de la societat." • Cultura = creativitat + reflexió + cohesió: - La cultura iguala persones molt diverses en un mateix espai (un concert, una exposició…). - Actua com a cohesionador social i reduir pors i prejudicis. 4.2. Impacte econòmic del sector cultural (segons 1476–1519) • Es recorda que el sector cultural a Catalunya: - Aporta 5.186 milions d’euros en VAB (valor afegit brut). - Sectors forts: llibre i audiovisual. - El cinema continua patint greu fragilitat d’estructures i públic. 4.3. Exemples de lideratge i excel·lència: Bonart (segons 1544–1796) • La revista Bonart compleix 26 anys i s’expandeix a Llatinoamèrica (Colòmbia, Mèxic, Arco, etc.). • Maite Esteve la posa com a exemple d’excel·lència en paper: - Edicions acurades, gairebé com a obra d’art. - Resistència a la desaparició del paper en plena digitalització. • Ricard Planas explica monogràfics recents: - Un dedicat a Joan Brossa i la literatura. - Un altre a art i alimentació, coincidint amb Catalunya com a regió mundial de la gastronomia. - Anàlisi de la relació entre artistes, gastrònoms, arquitectes i dissenyadors industrials. "Entre funcionalitat i artisticitat hi ha aquesta mixtura tan maca que s’ha de poder explotar." 5. Girona com a ecosistema cultural 5.1. Projectes i iniciatives a Girona (segons 1845–1984) • Es reivindica Girona com a ciutat amb una agenda cultural intensíssima: - Concerts, festivals, exposicions, propostes híbrides. • Exemples: - G Orquestra a l’Auditori de Girona: combinació de música, llum i so. - Flamenc G inaugurant un festival a les escales de la Catedral, amb gran èxit de públic. • Es parla de La Fundació Girona Est i el projecte de ciutat policromada, per activar culturalment zones sovint oblidades com Girona Est. 5.2. Col·laboració públic-privada a Girona: Temporada Alta i Sinfònica de Cobla i Corda (segons 1902–2073) • Es destaca la Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya: - Impulsada per la família Planes (Metalquimia). - Combina la Cobla Principal de la Bisbal amb joves músics formats al país. - Projectes que han guanyat diversos Premis Enderrock. • Temporada Alta (Girona i Salt): - Referent internacional de les arts escèniques. - Basat en una aliança sòlida entre sector privat i institucions públiques. - Lideratge històric de Salvador Sunyer, que tot i jubilar-se continua molt actiu. "El bon líder és aquell que sap cohesionar un equip potent i que treballen tots en la mateixa direcció." 5.3. Debat públic-privat en directe: Eloi Planes i Salvador Sunyer (segons 1984–2054) • Es promociona una trobada oberta a Girona: - Cara a cara entre Eloi Planes (president de la Fundació Catalunya Cultura i executiu de Fluidra) i Salvador Sunyer (Temporada Alta). - Lloc: Palau Solterra / Casa Solterra (seu dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat a Girona). - Hora: dilluns, 18.30 h. • Objectiu: explicar com i per què l’empresa gironina ha donat suport a Temporada Alta, i reflexionar sobre models de col·laboració. 5.4. Cultura i desenvolupament local al Pirineu (segons 2054–2121) • Es menciona el cas d’un micropoble del Pirineu (prop d’Andorra) que s’ha convertit en primer poble autosostenible gràcies a: - Un festival cultural impulsat per la família Planes. - Un model on la cultura és al centre del desenvolupament econòmic i comunitari. 6. Memòria històrica, franquisme i educació democràtica 6.1. 50 anys de la mort de Franco i memòria familiar (segons 2121–2242) • Es recorda que fa 50 anys de la mort de Franco i s’obre un bloc sobre memòria històrica. • Maite Esteve explica com el seu avi li relatava la Guerra Civil: - Un capítol cada dia a la sobretaula. - Històries personals de por, presó i riscos diaris. "Us ho explico perquè no oblideu i us ho explico sobretot perquè no hi torneu." • Es remarca que moltes famílies no en parlaven durant anys per por o trauma, i això ha deixat un buit en la transmissió. 6.2. Història local de la dictadura a Girona (segons 2266–2335) • Es presenta un llibre coordinat per Lluís Serrano sobre la història de Girona durant la dictadura franquista (antic “llibre de fires”, ara “llibre de tardor”). • Amb aportacions d’historiadors com Xavier Carmaní, Josep Clara Resplandis, Maxi Fuentes, Pep Cuanté, Joan Vicente i Narcís Salleras. • Es defensa que els adolescents gironins haurien de llegir-lo per saber: - Què va passar a la seva ciutat. - Que la dictadura no és un concepte abstracte, sinó una realitat local i quotidiana. 6.3. Nous llenguatges per a la memòria: cinema d’animació (segons 2335–2382) • Es mentona una pel·lícula d’animació sobre Josep Bartolí, exiliat republicà, com a exemple de: - Com la memòria històrica pot arribar als joves a través de nous formats (animació, plataformes digitals). - Necessitat de combinar llibres i nous llenguatges audiovisuals per arribar a generacions TikTok. 7. Lectura, jovent i biblioteques 7.1. Hàbits lectors segons l’edat (segons 2382–2438) • L’Anna Sala matisa el tòpic "els joves no llegeixen": • Patró que observen a les biblioteques: - 0–12 anys: altíssima demanda de llibres, entusiasme per la biblioteca. - 12–16/17 anys: baixada important de lectura (etapa adolescent crítica). - A partir dels 17–18: molta gent hi torna i recupera l’hàbit lector. • Conclusió: cal evitar generalitzacions pessimistes, hi ha molts joves que llegeixen molt. 7.2. Biblioteques com a espai comunitari i de refugi (segons 2997–3054) • Maite Esteve recorda la seva infància a la biblioteca de la Casa de Cultura de Girona, com a espai d’acollida i creixement. • Es destaquen diverses biblioteques com a: - Punts de trobada de barri. - Espais de refugi climàtic i emocional (semblant als museus). • Lloat el personal bibliotecari: "Tothom amb una vocació… no he trobat ningú a biblioteques que hi sigui només de passada." • Reivindicació de més recursos humans i millors condicions laborals. 8. Democràcia, desafecció i extrema dreta 8.1. Enquestes i cansament democràtic (segons 2468–2591) • Es comenta una enquesta on: - Baixa el percentatge de ciutadans que veuen la democràcia com el millor sistema possible. - Especialment entre joves: 4 de cada 10 mostren dubtes o predisposició a altres sistemes. • S’assenyalen possibles causes: - Desconeixement del que implica una dictadura (especialment per a dones i col·lectius vulnerables). - Cansament i frustració amb unes institucions que no resolen problemes. • Es vincula amb el creixement de l’extrema dreta i del vot de protesta: - Es vota "per rebot" contra els partits tradicionals. - Es posa en perill drets consolidats en només quatre anys. 8.2. Política, responsabilitat i promeses (segons 2591–2698) • Crítica a la classe política: - Es pot prometre el que es vulgui sense conseqüències si després no es compleix. - En el sector privat, l’incompliment sistemàtic significaria acomiadament. • Es proposa un mecanisme de seguiment de programes electorals: - Exemples positius com l’alcalde Víctor Puga a l’Escala, que treballa amb un checklist de promeses. • Es denuncia la complexitat dels marcs jurídics i administratius que fa molt difícil transformar res, alimentant el populisme. 9. Museus, canvi de models i drets culturals 9.1. Museus, immobilisme i informe Borja-Villel (segons 2899–2979) • Ricard Planas comenta el cas de Manuel Borja-Villel (exdirector del Reina Sofia): - Fitxat per la Generalitat per repensar la museologia catalana. - Presentarà un informe amb propostes de canvi. • Problema de fons: - Hi ha un Pla de Museus ben fet, però moltes dinàmiques no s’actualitzen. - Els museus han d’adaptar-se a noves societats i nous públics. 9.2. Museus i biblioteques com a catedrals laiques (segons 2964–3026) • Ricard defineix els museus com la seva “catedral agnòstica”: "Són espais molt interessants, de refugi, com les biblioteques." • Durant la Covid i en onades de calor, museus i biblioteques han funcionat com a refugis culturals i climàtics. • Es connecta amb l’augment de lectura i compra de llibres durant la pandèmia malgrat el tancament de llibreries. 10. Homenatge a Ernest Lluc 10.1. Relació amb Girona i llegat polític (segons 3054–3149) • Es recorda que avui fa 25 anys de l’assassinat d’Ernest Lluc per ETA. • Vincles amb les comarques gironines: - Casat a Banyoles. - Casa a Maià de Montcal, on està enterrat. - Diputat al Congrés per Girona als anys 1977 i 1979. • Es valora positivament que la Biblioteca Ernest Lluc de Girona porti el seu nom, per mantenir viva la memòria entre els joves. 10.2. Sanitat universal i cultura del diàleg (segons 3125–3170) • Principals aportacions: - Pare de la Llei de Sanitat Universal a Espanya: va permetre que la sanitat pública arribés a tothom. - Intel·lectual, economista i polític que sempre va defensar el diàleg. "Va defensar sempre el diàleg i per defensar el diàleg el van matar." • La tertúlia acaba amb un record emotiu i un reconeixement explícit al seu llegat. 11. Tancament de la tertúlia 11.1. Comiat i retorn a Girona FM (segons 2698–3200) • Es valora la funció de Girona FM com a emissora municipal: - Donar veu a temes de proximitat (neteja, seguretat, cultura…). - Actuar com a altaveu ciutadà. • Es tanca la tertúlia amb agraïments als convidats i recordant: - L’acte de dilluns amb Eloi Planes i Salvador Sunyer. - El retorn del programa dilluns següent a les 10 del matí. "Les tertúlies les feu vosaltres" — el locutor reivindica el paper dels convidats i de la ciutadania. Tags • cultura • polítiques culturals • burocràcia • subvencions • col·laboració públic-privada • mecenatge • llei de mecenatge • fundacions • biblioteques • lectura • joventut • museus • Bonart • gastronomia i art • Temporada Alta • Girona Est • Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya • democràcia • extrema dreta • memòria històrica • franquisme • Guerra Civil • educació • sanitat universal • Ernest Lluc • Girona FM • La tertúlia de Girona FM Seccions de l’episodi [Les marques de temps són aproximades, en segons, segons el tall facilitat.] { "start_second": 1, "end_second": 90, "section_title": "Introducció, fred i presentació dels tertulians", "section_summary": "El conductor obre La tertúlia de Girona FM parlant del fred i del canvi climàtic de fons. Presenta Maite Esteve, Anna Sala i Ricard Planas, tots tres vinculats al món de la cultura, i s’anuncia que es parlarà de cultura, economia i Girona." } { "start_second": 51, "end_second": 204, "section_title": "Conselleries de Cultura i Economia: visió sobre el valor econòmic de la cultura", "section_summary": "Maite Esteve explica la trobada al Cercle de Cultura del Cercle d’Economia amb les conselleres de Cultura i d’Economia. Es remarca la necessitat que Cultura i Economia treballin plegades, l’històric infrafinançament del sector cultural i la importància d’una mirada estratègica a llarg termini." } { "start_second": 204, "end_second": 305, "section_title": "Talent cultural, fuga de creadors i relació empresa-cultura", "section_summary": "Es debat com el gran talent cultural de Catalunya sovint marxa a Madrid o Màlaga per falta de recursos. Maite Esteve insisteix que, sense suport i espais de creació, el talent desapareix. S’insisteix en picar pedra perquè l’empresa entengui la cultura com una inversió estratègica." } { "start_second": 305, "end_second": 403, "section_title": "Experiència pública de Ricard Planas i inestabilitat de les polítiques culturals", "section_summary": "Ricard Planas relata la seva breu experiència al Departament de Cultura, destaca la capacitat dels tècnics però critica la manca de directrius clares i consensos duradors. Es recorda el pla de cultura de Max Cahner com a model i es denuncia el ball de consellers de Cultura en pocs anys, que impedeix continuïtats." } { "start_second": 363, "end_second": 459, "section_title": "Arquitectura administrativa i desconnexió públic-privada", "section_summary": "Es critica una arquitectura administrativa massa complexa que fa difícil executar pressupostos, fins al punt que alguns diners de cultura queden sense gastar. Ricard Planas denuncia que públic i privat gairebé no treballen plegats i que hi ha duplicitats d’estructures. Es posa d’exemple la feina de la Fundació Catalunya Cultura amb pocs recursos." } { "start_second": 481, "end_second": 616, "section_title": "Mecenatge, models internacionals i funció social de la cultura", "section_summary": "Es compara el model anglosaxó, on els museus han d’obtenir fins al 60% dels seus recursos via ticketing i màrqueting, amb la realitat catalana. Es parla de la llei de mecenatge a França i de la necessitat de desgravacions fiscals, però també de veus crítiques que demanen reformes estructurals més àmplies. Es debat com la cultura ha perdut pes enfront d’altres causes socials en l’agenda de les fundacions." } { "start_second": 616, "end_second": 733, "section_title": "Cultura i educació com a qüestions de país i més enllà d’una legislatura", "section_summary": "Maite Esteve narra una anècdota amb el cap de finances de l’MIT per il·lustrar que temes com cultura i educació requereixen 20 anys de continuïtat. Es critica que cada nou conseller de Cultura canviï criteris i obligui el sector a tornar-se a presentar i justificar. Es reivindica el paper de les fundacions com a sostenidors de l’estat del benestar quan l’administració flaqueja." } { "start_second": 752, "end_second": 842, "section_title": "Burocràcia que ofega les biblioteques i la feina cultural", "section_summary": "El conductor apunta al pes de la burocràcia i Anna Sala confirma que la paperassa les ofega. Explica que dedica molt temps a licitacions i contractacions i que això li resta temps per fer de bibliotecària. Tem que, tot i tenir subvencions per llibres, no tindran temps d’entrar-los al catàleg i posar-los a disposició dels usuaris." } { "start_second": 842, "end_second": 977, "section_title": "Subvencions, endeutament previ i gestió impossible per a equips petits", "section_summary": "Maite Esteve comenta que les conselleres són conscients de la complexitat de les subvencions: les entitats han d’avançar diners i necessiten personal especialitzat només per tramitar ajudes. Sovint, si l’import és petit, no surt a compte demanar-les. Anna Sala explica el cas d’ajuntaments petits on fins i tot les subvencions en espècie generen una cascada de tràmits interns (plens, juntes, informes)." } { "start_second": 977, "end_second": 1114, "section_title": "Cost real de les subvencions i límit de les ajudes europees", "section_summary": "Es denuncia que es paga personal altament qualificat per fer tasques merament administratives. Es proposa externalitzar la gestió de subvencions per alliberar tècnics culturals. S’explica que entitats importants s’han penedit de demanar reconeixements d’“interès excepcional” per les càrregues burocràtiques. Es qualifiquen de gairebé impossibles de gestionar les ajudes Next Generation per a cultura." } { "start_second": 1114, "end_second": 1200, "section_title": "Next Generation, IVA i exemples concrets de desincentiu", "section_summary": "Ricard Planas assenyala que demanar 100 o 10.000 euros implica la mateixa càrrega administrativa, i que alguns ajuntaments no sabien que havien d’assumir l’IVA de grans projectes subvencionats. Maite Esteve explica el cas d’una fundació que ha renovat les habitacions d’oncologia infantil a Vall d’Hebron i s’ha trobat amb un 21% d’IVA multimilionari, que obliga a buscar més recursos privats en lloc de destinar-los a millorar encara més el servei." } { "start_second": 1200, "end_second": 1276, "section_title": "Prioritats de país: serveis socials, cultura, educació i infraestructures", "section_summary": "Es critica que Hisenda no consideri estratègics ni el sector social ni el cultural, tot i el seu paper vertebrador. Es reflexiona sobre com la inversió pública es focalitza sovint en infraestructures (carreteres) i no prou en educació, serveis socials i cultura, que són els veritables motors de recerca, innovació i cohesió social." } { "start_second": 1300, "end_second": 1449, "section_title": "La cultura com a I+D de la societat i lliçons oblidades de la pandèmia", "section_summary": "Es cita la idea que la cultura és la I+D de la societat, ja que genera creativitat, pensament i cohesió. Maite Esteve explica un discurs d’Eloi Planes en què demana imaginar una Catalunya sense cultura (teatres, museus, patrimoni, Sagrada Família) per visualitzar el buit que deixaria. Es recorda que durant la pandèmia la lectura, l’art i la música van sostenir l’ànim de molta gent, però un cop reoberta la vida quotidiana, la societat ha oblidat ràpid aquesta experiència." } { "start_second": 1476, "end_second": 1544, "section_title": "Impacte econòmic de la cultura i estat del cinema", "section_summary": "Ricard Planas recorda que el sector cultural genera més de 5.000 milions d’euros de VAB a Catalunya i que és un dels grans sectors econòmics (especialment el llibre i l’audiovisual). Malgrat això, el cinema continua patint greus dificultats de recuperació de públic i estabilitat, tot i l’èxit simbòlic d’autors com Albert Serra." } { "start_second": 1544, "end_second": 1796, "section_title": "Bonart, paper, excel·lència i art & gastronomia", "section_summary": "Es celebra el 26è aniversari de la revista Bonart i la seva expansió a Llatinoamèrica i fires internacionals. Maite Esteve en destaca l’excel·lència en el format paper, en un context de crisi de la premsa impresa. Es parla del retorn del paper com a suport menys efímer que el digital i del monogràfic de Bonart sobre art i alimentació, aprofitant que Catalunya és regió mundial de la gastronomia. S’analitza el maridatge entre art, gastronomia, disseny i arquitectura, amb exemples de cuiners i dissenyadors vinculats a les comarques gironines." } { "start_second": 1845, "end_second": 1984, "section_title": "Projectes culturals gironins i nous formats artístics", "section_summary": "Es reivindica que, malgrat les dificultats, a Girona hi ha una allau d’activitats culturals. Es destaquen exemples d’hibridació artística com la G Orquestra a l’Auditori, combinant música i llums, i el festival Flamenc G a les escales de la Catedral, ple de públic. També es menciona la tasca de la Fundació Girona Est i l’aposta per la cultura com a eina de transformació de barris." } { "start_second": 1902, "end_second": 2073, "section_title": "Col·laboració públic-privada: Sinfònica de Cobla i Corda i Temporada Alta", "section_summary": "Es parla de la Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya, impulsada per la família Planes (Metalquimia), que combina la Cobla Principal de la Bisbal amb joves músics del país i col·laboracions amb cantants reconeguts. El projecte ha rebut diversos Premis Enderrock. Es destaca també Temporada Alta com a referent internacional nascut a Girona i Salt, fruit d’una col·laboració estreta entre sector privat i institucions públiques, amb el lideratge clau de Salvador Sunyer i un equip potent." } { "start_second": 1984, "end_second": 2121, "section_title": "Debat Eloi Planes – Salvador Sunyer i cultura com a motor rural", "section_summary": "Maite Esteve anuncia una xerrada entre Eloi Planes i Salvador Sunyer al Palau Solterra, seu territorial de Cultura, per explicar la relació entre empresa gironina i Temporada Alta. Es comenta també el cas d’un micropoble del Pirineu que, gràcies a un festival cultural impulsat per la família Planes, s’ha convertit en un model de poble autosostenible, demostrant que la cultura pot ser un motor de desenvolupament local." } { "start_second": 2121, "end_second": 2335, "section_title": "50 anys de la mort de Franco i transmissió de la memòria", "section_summary": "Aprofitant els 50 anys de la mort de Franco, s’obre un bloc sobre memòria històrica. Maite Esteve relata com el seu avi explicava la Guerra Civil a la família per evitar que es repetís. Es constata que moltes famílies van callar durant anys per por i que hi ha un dèficit de transmissió de memòria als joves. Es presenta un llibre coral coordinat per Lluís Serrano sobre la història de Girona durant la dictadura com a eina perquè els adolescents entenguin què va passar a la seva ciutat." } { "start_second": 2335, "end_second": 2438, "section_title": "Nous llenguatges per a la memòria i hàbits lectors dels joves", "section_summary": "Es destaca el film d’animació sobre Josep Bartolí com a exemple de memòria històrica adaptada als llenguatges que consumeixen els joves (filmin, animació). Tot seguit, l’Anna Sala desmunta el tòpic que els joves no llegeixen: la franja infantil és molt lectora, hi ha un sotrac a l’adolescència, però molts recuperen l’hàbit a partir dels 17–18 anys. Es reclama no generalitzar ni estigmatitzar tota una generació." } { "start_second": 2468, "end_second": 2698, "section_title": "Desafecció democràtica, extrema dreta i responsabilitat política", "section_summary": "S’analitza una enquesta que mostra una caiguda en la confiança en la democràcia, sobretot entre joves, encara que el suport obert a la dictadura continua minoritari. Es vincula aquest cansament amb el creixement del vot a l’extrema dreta i el vot de protesta per frustració amb les polítiques tradicionals. Es denuncia que la política permet fer promeses sense conseqüències, a diferència del món privat, i es reivindica l’exemple d’alcaldes com Víctor Puga, que fan seguiment rigorós del seu programa." } { "start_second": 2698, "end_second": 2899, "section_title": "Funció de les ràdios municipals i poder judicial qüestionat", "section_summary": "Es posa en valor la funció de Girona FM com a emissora municipal que tracta temes quotidians i culturals. S’apunta breument el debat sobre el fiscal general i la independència del poder judicial a Espanya, però sense aprofundir-hi, i es fa un paral·lelisme amb l’herència franquista a les estructures de poder." } { "start_second": 2899, "end_second": 3054, "section_title": "Museus, immobilisme i espais culturals com a catedrals laiques", "section_summary": "Ricard Planas comenta l’encàrrec a Borja-Villel per repensar els museus catalans i la resistència a canvis en alguns equipaments. Es reivindica el paper dels museus com a catedrals agnòstiques, espais de refugi semblants a les biblioteques, especialment visibles durant la Covid i en episodis de calor extrema. Maite Esteve recorda la seva infància a la biblioteca de la Casa de Cultura i es demana reforçar plantilles i condicions del personal bibliotecari." } { "start_second": 3054, "end_second": 3170, "section_title": "25 anys de l’assassinat d’Ernest Lluc i el seu llegat", "section_summary": "Es commemoren els 25 anys de l’assassinat d’Ernest Lluc per ETA. Es recorda la seva estreta relació amb les comarques gironines, la seva tasca com a diputat per Girona i la seva figura com a economista i acadèmic. Sobretot, es reivindica el seu paper com a ministre de Sanitat que va impulsar la sanitat universal per a tothom, i com a defensor del diàleg polític, per la qual cosa va ser assassinat. Es valora positivament que la biblioteca de Girona porti el seu nom per mantenir viu el seu llegat." } { "start_second": 3170, "end_second": 3200, "section_title": "Comiat i recordatori de la propera tertúlia", "section_summary": "El conductor agraeix als tertulians la conversa centrada en la cultura i la ciutat. Es recorda la xerrada entre Eloi Planes i Salvador Sunyer al Palau Solterra i s’anuncia que la tertúlia tornarà dilluns vinent a les 10 del matí. Es tanca el programa quan són les 11 h amb un breu ‘Fins demà!’." }

  • 54'

    La tertúlia de Girona FM

    Resum general La tertúlia de Girona FM es mou des de la memòria del franquisme fins als problemes actuals de democràcia, joventut i govern de la ciutat de Girona. Els tertulians combinen record personal, diagnosi política i crítica de gestió municipal. 1. Franco, franquisme i memòria històrica Records personals i fi de la dictadura • Es recorda la mort de Francisco Franco i el pas a la Transició: proclamació de Joan Carles, legalització de partits, eleccions i Constitució. • Tertulians de diferents edats expliquen records familiars i personals: - Policies armats a les emissores de ràdio els dies posteriors a la mort de Franco. - Històries domèstiques (com el nen que crida “¡Viva España!” en una mani a Girona) que mostren el clima de l’època. "Hi havia policies nacionals amb metralladora a l’emissora... la sensació de treballar amb algú dret amb cara de mala llet feia venir els grisos." “Amb Franco vivíem millor”? Desmuntant el mite • Es critica el relat nostàlgic “Con Franco vivíamos mejor”: - Es recorda l’autarquia, la fam, la pobresa, l’estraperlo i la gran desigualtat. - El PIB de 1935 no es recupera fins als anys 50. • Es reivindiquen els avanços de la República: - Llei del divorci, dret a l’avortament, vot femení, ensenyament del català a les escoles. "Quan hi havia República hi havia llei del divorci, dret a l’avortament, les dones podien votar i s’ensenyava català a l’escola." Memòria històrica i sistema educatiu • Es considera que hi ha hagut errors greus en el tractament de la memòria històrica: - Manuals que encara escriuen que García Lorca “morí” sense esmentar l’afusellament. - Temari escolar que no arriba mai al franquisme o el tracta en dos dies a final de curs. • Manca una explicació objectiva i profunda del que implica viure sota un dictador i un règim que coarta llibertats. "Una societat que no sap la seva història està condemnada a repetir-la." 2. Democràcia, desafecció i joventut Caiguda del suport a la democràcia • Es comenten dades d’un estudi de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials: - Suport a la democràcia baixa del 90 i escaig % a entorn del 80%. - Entre el jovent, 4 de cada 10 creuen que la democràcia no els aporta més alternatives que altres règims. • Es vincula aquesta desafecció a: - Desencant amb la política i la seva incapacitat de resoldre problemes (habitatge, sous, precarietat). - Pèrdua de l’ascensor social i retorn a una societat amb rics molt rics i molta gent al límit de la pobresa. Extrems polítics i cultura superficial • Es denuncia que la política es fa als marges: - Predomini de extrema dreta (Vox, Aliança Catalana) i també d’extrema esquerra. - Absència de centrisme i moderació com a espai de debat. • Es critica la cultura del missatge breu: - Política comprimida en vídeos d’1 minut, tuits i reels. - El jovent es forma l’opinió política gairebé només amb aquestes peces breus. "No aprofundim realment el que hi ha darrere. L’univers es fa petit i som esclaus del biaix de confirmació." • Es posa com a exemple una universitat barcelonina on el debat es mou només entre Vox i Aliança Catalana, sense espais intermedis. Valors, ordre i drets/deures • Es planteja la pèrdua de valors bàsics universals (no religiosos) com a marc de convivència. • Es defensa el concepte d’ordre no com a etiqueta de dretes, sinó com a: - Marc clar de límits que no es poden traspassar. - Equilibri entre llibertats individuals i responsabilitat col·lectiva. • Es reclama un discurs polític basat en drets i deures, amb exemples concrets: - Ajuts i subvencions sí, però amb controls i auditories anuals. - Certificat de no reincidència penal i compromís real d’entrar al mercat laboral. "No val tot. S’han d’ajudar les persones que ho necessiten, però també exigir responsabilitat." Incongruències legals i maduresa • Es remarquen incoherències normatives sobre l’edat: - Als 16 anys es pot decidir avortar o canviar de sexe, però no hi ha plena responsabilitat penal. - Històricament, el vot era als 21, i avui molts pares al testament posen administrador del patrimoni fins als 25 anys. • Es qüestiona si el sistema és coherent amb la maduresa real dels joves. 3. Política professional i crisi de lideratge Qui fa política avui? • Es distingeixen dos perfils dominants: - Professionalització extrema: persones que viuen només de la política i no poden / no volen tornar al mercat laboral. - Persones que a l’empresa privada “no servirien ni per fer fotocòpies” i troben sortida en la política. • Es reivindica una política entesa com a servei temporal: - Uns anys de dedicació intensa i després tornar a la feina pròpia. - Es proposa un límit màxim de 12 anys en càrrecs públics. Lideratge vs. càlcul d’imatge • Es critica que molts càrrecs electes: - Governen mirant constantment “què quedarà bé” a xarxes. - Eviten decisions valentes per por al cost polític immediat. "Abans es lideraven projectes en benefici de la ciutat; ara es governa a cop d’Instagram." • Es recorden plens municipals antics amb nivell alt de debat i capacitat dialògica, comparant-los amb la situació actual, considerada més pobre. 4. Girona: govern municipal, ciutat i malestar ciutadà De Guanyem/CUP al PSC, i viceversa • Es repassa breument l’evolució del govern de Girona: - Governs de Carles Puigdemont i Marta Madrenas sense majories absolutes, obligats a pactar. - Ara, Guanyem (àmbit CUP) governa amb majoria suficient. • Alguns tertulians manifesten forta decepció amb el govern actual: - Afirmen que la ciutat "va enrere". - Parlen de por quan la CUP va entrar al govern. Radars i política sancionadora • Es debat el cas dels radars nous a Girona: - Entre el 13 d’agost i el 17 de novembre: 13.276 multes (uns 4.000 al mes) en 4 punts. - Crítica: s’ha començat per castigar sense oferir alternatives d’aparcament dissuasiu ni una estratègia global de mobilitat. "Comencem la casa per la teulada: primer sancionem, i després ja veurem què oferim al ciutadà." • Es menciona el cas de la plaça Catalunya: - Tancaments parcials i proves temporals. - El consens dels tertulians: caldria tancar-la definitivament al trànsit i planificar bé els accessos al Barri Vell. New Jersey, voreres i manteniment New Jersey com a símbol • Es critica l’ús massiu de barreres de formigó (“New Jersey”): - Convertides en element estructural, fins i tot pintades amb la silueta de Girona. - Es veu com a signe de provisionalitat cronificada i manca de projecte clar (ex. carrers Juli Garreta, Lorenzana). Voreres i pla oblidat • Es denuncia l’estat deplorable de moltes voreres: - Panots trencats i que es mouen. - Dificultat per caminar amb seguretat. • Es recorda que el 2012 es va fer un Pla de voreres amb codi de colors (vermell, taronja, verd) per prioritzar reparacions: - El que era verd ara ja és groc, i el que era groc ja és vermell. - El cost de reparació s’ha multiplicat per 10 per no haver actuat a temps. "El que abans costava 1.000 euros ara en val 10.000. És la factura de no fer manteniment." Vegetació, deixadesa i naturalització • Es diferencia entre naturalització i descurança: - Escocells d’arbres plens d’herbes altes i brutes. - Espais on ja no es pot caminar per la vorera i cal baixar a la calçada. • Es visualitzen problemes associats: - Brutícia, rates, insectes, residus acumulats. - Arrels que aixequen paviments i destrueixen panots. "Jo pago els meus impostos per tenir una ciutat neta, endreçada, amb vegetació sí, però ordenada." • Es fa broma sobre “els drets de les herbes” per denunciar l’excés de discurs ecològic mal aplicat quan es confon amb abandonament de l’espai públic. Arbrat de la Devesa i riscos • Es tracta el cas dels plàtans de la Devesa: - Han caigut diversos arbres gegants els darrers anys. - S’anuncia que hi ha centenars d’arbres malalts que caldria tallar. • Es recorda que: - Tallar arbres no és una decisió “valenta” sinó responsable quan hi ha risc per a les persones. - Catalunya és un país amb excés de bosc no gestionat, fruit de l’abandonament de conreus, amb impacte en aigua i incendis. "Aviat haurem de salvar la Devesa de la gent que vol salvar la Devesa." Burocràcia municipal i secretari • Es critica durament la sobrerregulació interna a l’Ajuntament de Girona: - Ús extremadament restrictiu dels contractes menors (límit de 3.000 € quan la llei permet fins a 15.000 €). - Exemples absurds: - Un moment en què l’Ajuntament es va quedar sense paper de vàter per problemes de licitació. • Es reclama: - Més capacitat d’acció de les brigades municipals per arreglar forats, voreres, etc. - Lideratge polític per fer entendre als serveis jurídics que la protecció de l’interès general exigeix agilitat. "No serveix de res tenir expedients impol·luts si tens una ciutat plena d’herbes i problemes." Neteja, contenidors i model de residus • Es torna sobre la polèmica dels contenidors tancats amb targeta: - Ciutadania obligada a anar a buscar targetes en horaris concrets. - Canvis de model en pocs anys: porta a porta, tancaments, modificacions constants. • Es preveu que a partir del gener: - Tornarà a haver-hi contenidors a tot arreu, però tancats amb targeta. - Es posa en dubte que la inversió feta hagi millorat realment el servei. 5. Habitatge, UdG i oportunitats perdudes Habitatge per a joves • S’assenyala la contradicció entre el discurs oficial i les accions reals: - Es proclama la prioritat de l’habitatge per a joves. - Però es perden oportunitats concretes, com el convent de les Josepines al Barri Vell. • Cas concret del convent de les Josepines: - Oferta inicial d’1 milió d’euros a l’Ajuntament que no es culmina. - Finalment, l’edifici l’adquireix la UdG. - Es proposava reconvertir-lo en “pisos palanca”: cel·les adaptades com a habitacions, zones comunes, estades limitades (5–7 anys) per joves que s’emancipen amb lloguer assequible. • Es denuncia que hi havia 1,7 milions d’euros en pressupost per habitatge sense executar. "No paro de sentir que es dedicaran tots els esforços a l’habitatge per a joves, però es deixen escapar oportunitats així." UdG: creixement immobiliari i futur de la docència • Es comenta que la UdG continua comprant terrenys i edificis (com el convent) en un context en què: - La docència online creix i el futur pot requerir menys espai físic. - La demografia universitària ha tocat sostre i baixa. - Moltes aules estan més buides que abans. • Es planteja si aquesta estratègia patrimonial és coherent amb el futur del sistema universitari. Eleccions a la UdG • Es mencionen breument les eleccions a rectorat de la UdG: - Tres candidats: Josep Calbó, Albert Boadas i Josep Manuel Fernández Real. - Es preveu baixa participació, sobretot d’estudiants. • Es descriu la UdG com una institució que tendeix a fer les coses “tranquil·la i calmada”, amb cert distanciament de la crispació política general. 6. Fils que ho lliguen tot Al llarg de la tertúlia, apareix un fil conductor clar: • De la manca de memòria històrica sobre el franquisme • A la desafecció democràtica dels joves • Al predomini de discursos extrems i simplificats a xarxes • A una manera de governar Girona percebuda com a reactiva, simbòlica i sovint desconnectada del servei efectiu al ciutadà. Tot plegat construeix una visió crítica però molt coherent: sense coneixement del passat, valors clars, lideratge polític i gestió seriosa del dia a dia, la democràcia es debilita i la ciutat s’encalla tant en el pla institucional com en el del carrer i la vida quotidiana.

  • 55'

    La tertúlia de Girona FM

    Introducció de la tertúlia En aquesta edició de La tertúlia de Girona FM, diversos convidats conversen sobre tres grans blocs temàtics: • Els 25 anys del cinema Truffaut (el “cinema del poble”) i el valor del cinema com a equipament cultural públic. • La situació actual de la Universitat de Girona (UDG): eleccions a rector, compra del Convent de les Butinyanes i reptes de creixement. • Planificació urbana i governança metropolitana de Girona: nou estadi del Girona FC, nou hospital Trueta, desequilibris fiscals entre municipis i cultura política de campanya permanent. Al llarg de la tertúlia es combinen memòries personals, anàlisi política i propostes de futur, amb un fil conductor clar: el paper dels equipaments públics i de la planificació estratègica en la vida cultural, universitària i urbana de Girona. 1. 25 anys del Cinema Truffaut: el “cinema del poble” 1.1. Orígens i model de gestió • Es commemoren els 25 anys del Cinema Truffaut, vinculat a l’antic cinema El Modern. • L’Ajuntament va comprar l’edifici del Modern fa 25 anys per evitar l’especulació urbanística i destinar-lo a equipament públic. • Es defineix com el “cinema del poble” perquè: - És municipal, de propietat pública. - Està gestionat per un col·lectiu de crítics de cinema i gent entusiasta, no directament per l’Ajuntament. - S’integra en xarxes europees de cinema d’autor i fa una programació molt cuidada. “És un cinema públic gestionat per un col·lectiu entusiasta i des del primer dia ho ha fet molt bé.” 1.2. Recuperació patrimonial i lluita contra l’especulació • Es recorda que l’Ajuntament va haver de recomprar l’immoble del Modern per operacions “misterioses” de compra-venda en plena especulació. • Es posa com a exemple d’encert polític: - Recuperar un edifici històric per a ús cultural. - Evitar que es convertís en un actiu privat desvinculat de la ciutat. • S’explica que, anys després, la sala principal es va ensorrar, fet que mostra les dificultats i costos de conservar patrimoni. 1.3. Festa del 25è aniversari i memòria col·lectiva • L’acte de celebració no es fa al Truffaut, sinó al Teatre Municipal, “una caixa magnífica” que dóna més prestància a la festa. • Es repassen anècdotes històriques: - Cues llarguíssimes per veure Tiburón quan el Modern era cinema comercial. - Referències a Jean-Luc Godard i a la Nouvelle Vague, amb la projecció d’una pel·lícula que explica el naixement d’aquell moviment. • Es destaca el valor de recordar també les dificultats, no només la part bonica, en aquests 25 anys de trajectòria. 1.4. Versió original, art i assaig i activitat cultural • El Truffaut ha apostat sempre per: - Cinema en versió original (coreà, japonès, xinès, rus, finlandès, etc.). - Molta presència de cinema d’art i assaig, però sense renunciar a títols premiats als Òscar. • Es defensa que veure les pel·lícules en versió original és respectar el cinema com a art: “La veu juga molt… i la veu original és diferent de la del doblador.” • El Truffaut s’ha consolidat com a focus cultural: - Presentacions de pel·lícules amb directors i actors. - Cicles especials (per exemple, projectar cada Nadal Què bonic és viure). - Acollida de festivals i activitats com Cucullona’t o projeccions d’òpera en directe. 1.5. Transformació del mercat del cinema i el paper del sector públic • S’analitza la crisi de les sales de cinema comercials a Girona: - Tancament de cinemes històrics (Gran Via, Ultònia, Venice). - Aparició i desaparició de multicines com el Lauren. - Impacte posterior de les plataformes de streaming. • Es remarca el doble encert del Truffaut: - Haver salvat un equipament cultural quan el cinema comercial entrava en crisi. - Haver-se consolidat com a alternativa estable amb una programació exigent. • Es defensa el paper corrector de l’administració pública: - Crear equipaments on el mercat privat no és rendible. - No intervenir on el mercat ja funciona bé, buscant un equilibri públic–privat. 1.6. Èxit de públic i cinema català • Malgrat les plataformes, el Truffaut té més públic que mai. • La gran oferta d’estrenes setmanals (10–12 pel·lícules per setmana) fa que triar programació sigui cada cop més difícil. • Es comenta l’auge del cinema català i espanyol recent: - Títols d’èxit com Alcarràs, Suro (esmentat com “Sirat”) o El mestre que va prometre el mar. - Bon comportament al Truffaut i bona resposta del públic. 2. Universitat de Girona: eleccions, patrimoni i futur 2.1. Eleccions a rector: tres candidatures i mandat de 6 anys • S’obre la campanya per al rectorat de la UDG amb tres candidats: - Josep Calbó, exvicerector de l’equip de Quim Salvi. - Albert Ruda, exdegà de la Facultat de Dret. - José Manuel Martínez Real, degà de Medicina, que s’afegeix en l’últim moment. • Característiques singulars d’aquestes eleccions: - El mandat passa de 4 a 6 anys. - Prohibició legal de reelecció: només es pot fer un mandat. “Per primer cop, el mandat serà de 6 anys i no es podrà repetir.” • El clima és de tranquil·litat i “pau social” universitària: - Bon cicle econòmic i estabilització de personal. - Valoració molt positiva dels 8 anys de rectorat de Quim Salvi. 2.2. Governança universitària i autonomia • Es remarca la peculiaritat de la governança universitària: - El personal de la universitat tria qui el governa. - El mateix personal decideix, en gran part, condicions de prestació del servei. • Això pot generar disfuncions (candidats poc inclinats a “fer revolucions”), però és clau per a la autonomia universitària. • S’alerta del que passa als Estats Units: - El govern de Trump ha condicionat finançament de recerca a l’alineament polític. - Ha amenaçat amb tancaments d’universitats. Es reivindica la recerca translacional i la independència universitària com a garanties per protegir el coneixement de pressions polítiques. 2.3. Compra del Convent de les Butinyanes i campus del Barri Vell • La UDG ha anunciat la compra del Convent de les Butinyanes al Barri Vell: - Objectiu: ampliar serveis universitaris i guanyar espai. - Es veu com una operació estratègica de futur i de recuperació de patrimoni. • Butinyanes ja formava part de la memòria col·lectiva de la UDG: - Hi havia allotjat classes, el Consell d’Estudiants i diversos serveis. • Problemes i reptes: - Les universitats públiques tenen poca capacitat d’inversió per rehabilitar immobles. - Caldrà buscar finançament (per exemple, a través de fons Next Generation o noves “finestres d’oportunitat”). • Es vincula la compra amb la idea de campus dual: - Campus de Barri Vell (integrat al teixit històric). - Campus de Montilivi (espai més extens però amb límits de creixement). 2.4. Urbanisme i eines de planificació • Es posa en valor l’urbanisme com a eina pública: - Permet garantir usos compatibles amb l’interès general (com s’ha fet a Butinyanes). - Pot evitar que grans equipaments vagin a mans privades amb usos inadequats. “L’urbanisme és una gran eina per evitar que un equipament acabi en mans que no toquen.” • Es destaca que l’equip de Quim Salvi volia tancar l’operació de planejament de Butinyanes abans d’acabar mandat, però els tràmits urbanístics són lents. 2.5. Les Caputxines i la manca de mecenatge • Es planteja el cas del convent de les Caputxines com un altre gran equipament estratègic a Girona: - Part ja vinculada als Banys Àrabs i la Diputació. - Es reivindica que no acabi en mans privades. • Es proposa que Ajuntament i Diputació liderin una operació pública semblant a la de Butinyanes. • Es denuncia la manca de mecenes al país: “Els nostres rics no són prou rics… i no tenen la tendència a invertir en la cosa pública.” • També es critica que les lleis de mecenatge no incentiven prou les donacions, tot i que, si algú té centenars de milions “al compte corrent”, podria fer-ho igualment. 3. Campus de Montilivi, nou estadi i planificació metropolitana 3.1. Límit físic del campus de Montilivi • Es descriu la situació urbanística del campus de Montilivi: - Està envoltat de sòl residencial (xalets) i no té gaire marge de creixement. - Les possibilitats d’expansió que preveia el planejament ja s’han esgotat. • La UDG necessita espai per a noves facultats o centres de recerca, i això obre el debat sobre reordenar usos a l’entorn del campus. 3.2. L’estadi de Montilivi: futur incert • Es debat el futur de l’estadi de Montilivi, actualment: - Equipament públic municipal, concessional durant 50 anys al Girona FC. - Encaixonat entre el campus i una muntanya, amb impossibilitat física d’ampliació. • Es planteja que, si el Girona FC es consolida a Primera Divisió i necessita un estadi “com Déu mana”, no el podrà fer on és ara. • Proposta recurrent a la tertúlia: - Traslladar l’estadi i crear un campus esportiu en els sòls en transformació entre Salt, Girona i Vilablareig, a l’entorn del nou Trueta. - L’actual estadi, en retornar a l’Ajuntament, podria reconvertir-se en espai públic universitari i/o esportiu. Es defensa que un nou estadi hauria de ser finançat pel club, no amb diners públics. 3.3. Àrea urbana vs. terme municipal: visió metropolitana • Es critica la visió de “campanar” i la manca de cultura metropolitana: - Girona pensa massa en clau de terme municipal, no de realitat urbana. - Exemples recurrents: ubicació del nou hospital Trueta o debat sobre el nou estadi. “Girona no són 100.000 habitants, la ciutat real inclou tots els municipis de l’entorn.” • Es proposa pensar equipaments en clau d’àrea urbana: - És indiferent (per a l’usuari) si l’hospital és “a un costat o altre de la línia municipal”. - Caldria un organisme d’àrea metropolitana com el de Barcelona per: • Coordinar transport públic (autobús, similars a Girocleta), • Gestionar serveis (aigües, residus, taxis), • Planificar conjuntament grans equipaments. 3.4. Serveis compartits i incoherències actuals • Es posen exemples de cooperació parcial existent: - Empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià. - Alguns intents d’ampliar serveis com la Girocleta a Salt, tot i les traves administratives. • Contradiccions que es consideren absurdes: - El cas dels taxis a l’Aeroport de Girona-Costa Brava, situat a Vilobí d’Onyar: • Moltes llicències al municipi petit. • Taxis de Girona ciutat no poden treballar-hi amb normalitat ni estacionar-hi. - Es compara amb el model metropolità de Barcelona, on tots els taxis són de l’àrea metropolitana i compartiran regulació i imatge. 3.5. Fiscalitat local i desequilibris entre municipis • Es critica el model de finançament municipal vigent: - Cada municipi ingressa allò que genera al seu terme. - No hi ha mecanismes sistemàtics de redistribució de beneficis i càrregues. • Exemples destacats: - Figueres: assumeix serveis i equipaments com a capital, però els polígons industrials que generen molts ingressos fiscals són en municipis veïns. - A l’entorn de Girona: polígons a Salt, Riudellots, Fornells, etc., que poden descapitalitzar fiscalment la ciutat. • Es defensa una reforma de la Llei d’Hisendes Locals per permetre: - Gestió conjunta d’equipaments supramunicipals (p. ex. espais logístics, polígons). - Repartiment de beneficis fiscals proporcional al cost de serveis que assumeixen les ciutats centrals. “No té cap sentit que tots els beneficis se’ls emporti un municipi i els costos es concentrin en un altre.” 3.6. L’Informe Roca / Enric Lluch i la reordenació del mapa municipal • Es recorda l’anomenat Informe Roca (atribuït en origen a Enric Lluch) sobre la reordenació territorial de Catalunya: - Proposava reduir el nombre de municipis i agrupar-ne molts de petits. - Va generar una gran resistència dels micropobles. • Es remarca que altres països (com Itàlia) han completat processos similars amb millors resultats econòmics. • S’enllaça amb la crítica als consells comarcals, qualificats d’ens que “neixen, creixen, es reprodueixen i mai moren”, però sovint no resolen el problema de fons. 4. Política local, percepció d’inseguretat i pressupostos 4.1. El debat sobre la seguretat a Girona • A la part final, amb les municipals a l’horitzó, s’obre el debat sobre l’estat de la ciutat. • Es constata un canvi de focus mediàtic: - Primer, molta atenció a escombraries i neteja. - Ara, creixent protagonisme del tema seguretat. • Una de les tertulianes qualifica el debat sobre inseguretat de “absolutament artificial i induït”: - Viure al centre i no tenir percepció d’inseguretat real. - Els mitjans i determinats actors polítics alimenten el relat per reforçar certes opcions. S’adverteix del perill de “generar problemes que no existeixen” només per rendiment electoral. 4.2. Campanya permanent vs. governar • Es critica la campanya electoral permanent: - Després d’unes eleccions, ja es parla de les següents. - Es reclama centrar-se a governar i complir el programa acordat amb la ciutadania. • S’assenyala que el govern municipal actual té majoria suficient per aprovar pressupostos i tirar endavant el seu projecte. • Es demana que el balanç es faci al final del mandat, no des del primer dia pensant en les municipals de 2027. 4.3. La centralitat dels pressupostos i la responsabilitat política • Es remarca que la llei de pressupostos és la norma més important de qualsevol administració: - Sense pressupost, es bloqueja el funcionament ordinari dels serveis. - Exemples: Ajuntaments, Generalitat i Estat. • Es critica durament l’ús partidista del vot als pressupostos: “Trobo d’una irresponsabilitat política i social impressionant dir ‘jo no els aprovaré’ l’endemà de les eleccions.” • Es recorda que: - El govern de Ferran Mascarell (o referències similars) va caure per no aprovar pressupostos. - L’Ajuntament de Girona ha aprovat els propis, però pateix la manca de pressupostos de Generalitat i Estat. • S’evoca el model nord-americà, on el bloqueig de pressupostos pot implicar que ningú cobri ni funcioni l’administració, com a exemple extrem per entendre la gravetat del bloqueig. • Es reclama negociació real, amb renúncies per totes les parts, en lloc de bloquejos per orgull o sectarisme. 4.4. Eleccions UDG i desconnexió ciutadana • Es constata que, malgrat la importància de la UDG per a la ciutat, el procés electoral universitari es viu bastant d’esquena a la ciutadania: - Sistema de votació complex i poc entenedor. - Poc ressò fora de la comunitat acadèmica. • S’esmenta com a detall significatiu l’absència de dones candidates a rector en aquestes eleccions, tot i haver-ne tingut en altres moments. 5. Idees clau que travessen tota la tertúlia 5.1. Cultura i universitat com a motors de ciutat • Tant el Cinema Truffaut com la UDG apareixen com a institucions estratègiques per a Girona: - Generen vida cultural, cohesió social i projecció exterior. - Són exemples d’equipaments públics de llarg recorregut, que requereixen visió i persistència. 5.2. Recuperació de patrimoni per a usos públics • Els casos del Modern/Truffaut, el Convent de les Butinyanes i les Caputxines reforcen una idea comuna: - Cal evitar l’especulació sobre edificis emblemàtics. - És clau destinar aquests espais a equipaments culturals, educatius o socials. 5.3. Necessitat d’una mirada metropolitana • Tota la discussió sobre el nou Trueta, el nou estadi, el campus de Montilivi, els taxis de l’Aeroport de Girona-Costa Brava o els polígons industrials apunta al mateix diagnòstic: - Sense governança metropolitana real, es multipliquen incoherències, desequilibris fiscals i conflictes competencials. - Caldria avançar cap a òrgans i lleis que reflecteixin la “ciutat real” i no només els termes municipals. 5.4. Responsabilitat política i cultura del diàleg • Tant en l’àmbit local com universitari i estatal, els tertulians reclamen: - Menys electoralisme i més capacitat de pacte. - Entendre que aprovar pressupostos i planificar equipaments no és opcional, sinó bàsic per garantir serveis. La tertúlia tanca amb una impressió compartida: Girona té eines, idees i potencial, però cal visió a llarg termini, col·laboració entre institucions i una política menys centrada en el curt termini electoral.

  • 53'

    La tertúlia de Girona FM

    Resum general del programa En aquesta edició de La tertúlia de Girona FM, els participants aborden diversos temes que es van entrellaçant: l’arribada del fred, el consum i els llums de Nadal, la Marató i el finançament de la recerca, la sanitat catalana i el seu col·lapse parcial, l’envelliment de la població, la immigració, la ciutadania i, finalment, la visió que tenen els joves sobre la democràcia i el paper de la tecnologia en la seva salut mental. Participen el doctor Josep Maria Sirvent (metge, investigador i ciutadà), Neus Vila (comunicadora i professora universitària) i Toni Bou (empresari i economista), moderats pel locutor de Girona FM. 1. Fred, fires i llums de Nadal 1.1. El fred que no arriba • Es comenta la previsió de descens de temperatures i el fet que s’exageren notícies meteorològiques: ara tot és notícia, fins i tot que faci fred al novembre. • Tots coincideixen que "ha de fer una mica de fred" en aquesta època i que les Fires de Sant Narcís han estat meteorològicament plàcides. 1.2. Llums de Nadal i consum • Neus Vila explica, des de la perspectiva del turisme i el màrqueting, que hi ha estudis de neurociència que mostren com els llums i la música de Nadal: - Generen canvis emocionals positius - Incrementen la propensió a comprar - Afavoreixen que la gent se senti "que ja és Nadal" i entri en mode consum • Es parla d’exemples com Estepona i Vigo, on l’encesa anticipada de llums s’ha convertit en motor econòmic, amb: - Comerciants que parlen de "fer l’agost" al novembre - Reserves hoteleres plenes amb un any d’antelació - Turisme que viatja només per veure l’arbre o l’enllumenat 1.3. Disseny i regulació de l’enllumenat • Es critica: - La manca de renovació en alguns carrers amb els mateixos llums de fa 20 anys - Els llums tristos o fluixos que generen desànim i no conviden a consumir • S’explica que certes limitacions en la il·luminació sobre ponts poden venir de normatives europees per protegir la fauna (peixos), cosa que sorprèn però que es dóna per plausible. • A Girona es recorda la polèmica sobre l’"arbre de Nadal" artificial dels darrers anys i el debat sobre si la ciutat ha d’apostar per més lluentor o per un model més discret. 1.4. Nadal: concentrat sí, etern no • Tots tres es declaren "de Nadal" però concentrat: - No volen campanyes de dos mesos - Preferirien un període més curt i intens • Es menciona l’inici imminent de: - Campanyes solidàries - El disc de la Marató (anunciat per al dia 30) 2. La Marató, el càncer i el finançament de la recerca 2.1. La Marató com a eina de conscienciació • La Marató d’enguany es dedica a la recerca contra el càncer, i és la cinquena vegada que se centra en aquesta malaltia. • El doctor Sirvent reconeix que "tot ajuda", i destaca: - El seu paper en la sensibilització i conscienciació de la població - El valor de posar la recerca en el centre del debat públic 2.2. Crítica a la dependència de la caritat "El finançament de la recerca ha de venir de pressupostos rigorosos, com a Noruega o Suècia." • El doctor Sirvent és crític amb el fet que la recerca depengui tant de campanyes mediàtiques: - Reclama que el finançament públic arribi a percentatges similars als de països capdavanters - Apunta que 12–13 milions per al càncer són relativament pocs per a una malaltia tan extensa • Es destaca el risc que la Marató sigui sobretot una "neteja de consciència": - Toni Bou parla directament de "neteja de consciències" i ho equipara a "greenwashing" o "hellwashing" - Explica l’anècdota d’un contribuent ric que presumeix d’una donació de 40 € a la Marató com si fos un gran esforç solidari 2.3. Sanitat pública i desigualtats • Es recorda la frase famosa d’un antic responsable d’oficina antifrau: "Nos hemos cargado su sistema sanitario." • Això serveix per denunciar: - La destrucció parcial de la sanitat pública per decisions polítiques - El risc que qui l’ha debilitada acabi depenent d’ella 3. Estat de la sanitat catalana 3.1. Àrees que funcionen bé i àrees col·lapsades • El doctor Sirvent diferencia clarament: Oncologia i tractaments greus: • Assegura que la sanitat catalana funciona "relativament bé" i fins i tot "superbé" en càncer. • Els diagnòstics i tractaments són ràpids ("pam, pam, pam"). Atenció primària: • És el punt amb més col·lapse. • Es constata l’augment dels dies d’espera per visitar el metge de capçalera com a indicador de degradació del sistema. • La primària s’ha convertit en: Mèdics fent també de psicòlegs (molts pacients hi van per problemes emocionals o familiars) Professionals saturats de feina administrativa (receptes, baixes, altes) 3.2. Dificultat d’accés i burocratització • Es comenta la sensació que costa més parlar directament amb el metge, metgessa o infermera: - Moltes gestions es fan via personal administratiu - Es genera frustració i sensació de distància amb el professional • El sistema de vacunació és vist com a punt positiu: "funciona com un rellotge", tot i alguns errors de comunicació (SMS de "via lliure" que van provocar malestar al col·lectiu sanitari). 3.3. Grip, vacunació i responsabilitat col·lectiva • El doctor adverteix d’una temporada de grip complicada: - Es parla de fins a set variants - Es preveu augment d’incidència durant les festes de Nadal • Recomanacions clau: - Vacunar-se a partir dels 60 anys - Entendre la vacunació com un acte d’amor cap als vulnerables: "Vacunar-se és protegir també els teus." • Mesures complementàries: - Evitar espais tancats molt plens i poc ventilats - Usar mascareta en llocs amb gent estossinant - Higiene de mans freqüent (aigua i sabó o solució alcohòlica) • Es destaca que algunes persones han mantingut hàbits com portar mascareta a sobre, a l’estil de la cultura japonesa, i que ara es veu com una pràctica raonable, no exagerada. 4. Envelliment, longevitat i dependència 4.1. Envelliment accelerat de la població • Dades destacades que aporta el doctor: - A Catalunya hi ha únicament més de 8,1 milions d’habitants, però ha augmentat molt el percentatge de majors de 65 anys. - Hi ha 3.000 centenaris al país, el doble que fa poc més d’una dècada. - A la demarcació de Girona hi ha uns 300 centenaris i una esperança de vida mitjana d’uns 84 anys. • Conseqüències principals: - Més pressió sobre residències i serveis socials: es mencionen 18.000 persones en llista d’espera per entrar en una residència a Catalunya. - Manca de planificació estructural per adaptar la sanitat i els serveis a aquesta nova realitat demogràfica. 4.2. Dependència i residències • Es denuncia que la Llei de dependència i l’accés a residències funcionen malament: - Valoracions que arriben tard - Casos en què la persona mor abans que es resolgui l’expedient • La pandèmia va evidenciar que moltes residències no estaven preparades i que cal una revisió profunda de com s’articula la relació entre sanitat i atenció a la gent gran. 4.3. Turisme sanitari i jubilats estrangers • Es parla del "turisme sanitari" i de: - Jubilats, sobretot francesos, anglesos i alemanys, que s’han instal·lat a la Costa Brava i altres zones de Girona per gaudir de clima i bona sanitat pública. - Pacients estrangers que, després d’un accident aquí, prefereixen no tornar al seu país perquè se senten molt ben atesos. 4.4. Negoci de la longevitat • Es comenta l’interès creixent de les grans fortunes per allargar la vida: - S’inverteix molt en tecnologies i tractaments de longevitat. - S’esmenta el cas de la PGA – Camiral a Catalunya, on: - Es publicita tecnologia de punta per millorar l’estat cel·lular i la longevitat - Hi acudeixen clients de tota Europa i dels EUA El doctor adverteix que molts d’aquests tractaments no tenen base científica sòlida i que, sigui com sigui, "al final tots acabarem al mateix lloc". 4.5. Per què vivim més? Factors de longevitat • Espanya té una de les esperances de vida més altes del món (al voltant dels 84 anys), similar a Suècia i Suïssa. • El doctor esmenta un documental sobre les zones blaves (Okinawa, etc.) i assenyala tres factors principals: - Genètica - Entorn i relació social - Alimentació (es parla d’una patata especial a Okinawa amb midó resistent) • A Girona, diu, reuneixen molts d’aquests factors, i fa referència a la tradició dels iogurts naturals i a casos de persones molt longeves a la demarcació. • Es comparteixen anècdotes familiars de dones longeves (mares i àvies que arriben als 89–93 anys sense medicació), remarcant el pes de la genètica materna. 4.6. Viure més, però viure bé "Està bé viure més per genètica, però cal viure bé. No vull arribar-hi com un moble." • Es destaca la diferència entre quantitat i qualitat de vida: - No es tracta només d’arribar als 90 o 100 anys, sinó de fer-ho amb autonomia i benestar. • El doctor recomana hàbits senzills i provats: - Alimentació adequada - Activitat física moderada • Cita un estudi recent a The Lancet: - Caminar 7.000 passos al dia (uns 4 km) és suficient per reduir el risc de problemes cardiovasculars i millorar el control de la diabetis. - Ja no cal perseguir obsessivament la fita dels 10.000 passos. 5. Demografia, natalitat i immigració 5.1. Més grans, menys nens • Es remarca un fort desequilibri demogràfic: - Puja la línia dels majors de 65 anys - Baixa la dels 0–15 anys (falta relleu generacional) - El tram de 16–64 anys, la població en edat de treballar, es manté però no creix suficientment • Cada parella a Catalunya té de mitjana 1,1 fills, molt per sota del necessari per al recanvi generacional. • Es comenta amb ironia que hi ha més mascotes (gossos) que nens. 5.2. Necessitat d’immigració • Davant l’envelliment i la baixa natalitat, es conclou que: "No ho canviarem. No tindrem més de dos fills per parella. L’única opció és integrar la gent que ve de fora." • Es destaca que: - Molts col·lectius immigrants tenen taxes de natalitat més altes (2,2–2,3 fills per dona) - Poden ocupar feines i oficis que el jovent local ja no vol fer, però que la societat necessita (per exemple, reparació d’electrodomèstics) 5.3. Ciutadania, drets i deures • Es posa l’accent en la idea de ciutadania com a clau d’integració: "La ciutadania té dues branques molt importants: uns drets i uns deures." • Missatges essencials: - Cal ensenyar a la nova població immigrada què vol dir ser ciutadà: tenir drets, però també complir deures. - El debat sobre drets i deures ha d’estar viu, no pot ser dogmàtic: la societat evoluciona discutint i renegociant aquest equilibri. 5.4. Respecte a la pròpia cultura i a la dels altres "Hem de respectar la cultura dels altres, però no hem de renunciar a la nostra." • Neus Vila defensa que: - El poble català ha cedit molt històricament i potser més del que ha rebut. - Cal posar línies infranquejables en la defensa de la cultura pròpia, la llengua i els valors bàsics. • Es reivindica la idea de sentir-se "ciutadana enamorada de Girona", combinant arrelament local i obertura als altres. 5.5. Pedagogia sobre immigració • Es critica que els partits tradicionals hagin evitat parlar d’immigració per incomoditat, deixant el marc del debat a l’extrema dreta. • Proposta clau: - Fer pedagogia: entendre per què determinada part de la societat té por a la immigració - Preguntar: "Què li fa por, senyora, senyor? Que li prenguin la feina?" i respondre amb dades i discussió honesta 6. Ciutadania, responsabilitat col·lectiva i educació 6.1. Drets sense deures? • Es denuncia una percepció creixent que "l’administració ho ha de fer tot" mentre la ciutadania es desentén. • Es comparen temps passats, quan la gent escombrava el tros de carrer davant de casa, amb l’actualitat, en què s’espera que el servei públic ho resolgui tot, tot i que la ciutadania també embruta i deteriora l’espai comú. 6.2. L’educació: no només cosa de l’escola "L’educació no es fa només als col·legis. L’educació es fa a la societat." • Es critica la idea que: - L’escola és l’única responsable de l’educació - La família i l’entorn social puguin delegar completament aquesta funció • Es defensa que: - La família és la base de l’educació en valors - L’escola forma, però l’educació (en responsabilitat, respecte, convivència) és compartida per tota la comunitat 6.3. Manquen espais de diàleg ciutadà • Es lamenta que no es fomenti prou el diàleg entre ciutadans: - Abunden les queixes i la desconnexió - Falta reflexió compartida sobre problemes comuns • Es reivindica l’exemple de Carles Rahola i el seu breviari de ciutadania com a model per recuperar una cultura cívica més madura. 7. Joves, democràcia i tecnologia 7.1. Enquesta inquietant sobre joves i democràcia • Es comenta una enquesta de l’Institut Català Internacional per la Pau: - Només 4 de cada 10 joves consideren la democràcia com el sistema preferible - El 27% creu que hi ha una penetració del feminisme excessiva • Conclusions i preocupacions: - Una part important del jovent no valora la democràcia com a millor sistema dels possibles - Això afavoreix el creixement de l’extrema dreta i d’opcions autoritàries - Es percep angoixa i manca de futur com a caldo de cultiu d’aquestes actituds 7.2. Desconnexió generacional • S’analitza el xoc entre: - Els boomers, que han viscut la transició i valoren molt la democràcia - Els millennials i generació Z, que veuen els grans com una "generació tap" que impedeix la renovació • Es recorda que els joves actuals no han viscut la dictadura i sovint desconeixen: - Que fa 50 anys les dones no podien conduir, obrir un compte o viatjar sense permís del marit o del pare - Que parlar i estudiar en català com ara hauria estat impossible "Això és el que volem realment? Tornar a un sistema en què un ho té tot i la resta depenen de la seva benevolència?" 7.3. Franquisme i memòria • Es recorda que han passat 50 anys de la mort de Franco: - Es distingeix entre la mort del dictador i la pervivència de certs reflexos franquistes en la societat - Es subratlla que avui es pot fer ràdio en català i escolarització en català, cosa que abans era impensable 7.4. Tecnologia, xarxes i salut mental • Neus Vila alerta del paper de la tecnologia com a refugi: - Joves que diuen: "Per què he d’anar al psicòleg si puc explicar-li al xat GPT el que em passa?" - Això els sembla terrible perquè substitueix l’ajuda professional i la reflexió personal per una relació acrítica amb eines digitals • Es menciona un cas recent de notícies sobre xarxes que inciten al suïcidi: "Hi ha joves que reben recomanacions de que, tal com estan, el millor és suïcidar-se." • Es vincula l’augment de: - Trastorns d’ansietat - Depressió amb: - Dependència massiva de la tecnologia - Manca d’espais per pensar i construir opinió pròpia 7.5. Pèrdua de pensament crític • Neus denuncia que molts estudiants depenen completament d’Internet: - Quan a classe els demana prescindir de mòbil i ordinador, es queixen perquè no poden "consultar-ho" a la xarxa - Els insisteix que són a la universitat precisament per aprendre el que no saben i desenvolupar pensament crític • Es remarca la importància de: - Resiliència davant les bufetades de la vida - Capacitat d’alinear el pensament crític amb un mateix, no amb el que diu l’algoritme 7.6. Espais alternatius de formació i diàleg • El doctor explica unes xerrades de salut que fa a un centre cívic: - Grup de 25 persones - Cada setmana es tracta un tema de salut (alimentació, etc.) - S’hi combaten mites i desinformació difosa per xarlatans, fins i tot en mitjans públics "La gent t’agraeix que li aclareixis conceptes: és formació científica bàsica." • Beneficis d’aquests espais: - Socialització - Reflexió i conversa - Ús del cervell sense recórrer constantment al mòbil 7.7. Post-Covid: més prejudicis, menys ciència • Es critica que, després de la pandèmia, no hem sortit millor com a societat: - Han crescut els negacionismes i la desconfiança científica - S’ha consolidat un aspecte no científic del debat públic que preocupa molt els professionals de la salut 7.8. Extremes dretes, immigració i cicles polítics • Es constata que els partits amb discurs dur contra la immigració són els que pugen en intenció de vot. • Es planteja que potser es tracta d’un cicle electoral: - Quan governin i es vegi què fan realment, pot ser que el pèndol torni cap a posicions menys extremes • Malgrat tot, es recorda que: - 4 de cada 10 joves continuen creient en la democràcia - Les manifestacions recents mostraven molt jovent defensant-la, la qual cosa indica que no tot està perdut 8. Tancament de la tertúlia • En el tram final es repassen els temes principals: - Envelliment i longevitat a Girona - Joves i democràcia - La necessitat d’integrar immigració - El paper de la sanitat, la recerca i la Marató - Les recomanacions de salut quotidiana, com els 7.000 passos al dia • El conductor fa broma dient que pensava que parlarien directament de Franco pel 50è aniversari de la seva mort, però que el dictador ha aparegut indirectament vinculat a les reflexions sobre: - Democràcia i memòria històrica - Drets de les dones - Llengua catalana i llibertats actuals • Es tanquen els micròfons agraint la participació de tots tres tertulians i anunciant el retorn de La tertúlia de Girona FM l’endemà a les 10 del matí.

  • 55'

    La tertúlia de Girona FM

    Resum general L’episodi de La tertúlia de Girona FM reuneix Emèlia Barbero, Joan Miró i Pere Albertí per reflexionar sobre: Els 50 anys de la mort de Franco i la memòria del franquisme L’auge de l’extrema dreta i el malestar social, especialment entre el jovent El paper de les xarxes socials, la desinformació i el periodisme La immigració, la inseguretat i el “bonisme” de l’esquerra La lluita contra els matrimonis forçats a través de l’associació Valentes i Acompanyades La protecció dels camins públics a les Gavarres La cultura a Girona, amb una menció especial al cinema Truffaut (Trifó) i al Modern L’estil de la conversa és proper, amb records personals, anècdotes històriques i una mirada crítica al present. El fil conductor és com les experiències del passat (dictadura, transició, lluites socials) dialoguen amb els reptes actuals (feixisme, xarxes, migracions, drets de les dones). 1. Introducció: fred, tardor i paisatge gironí Observant el temps i el territori • Es comenta el descens de les temperatures i la sensació de fred pels qui surten d’hora a caminar. • En Pere Albertí descriu les Gavarres i la vall de Sant Daniel com un paisatge espectacular de colors de tardor: “Tenim aquí a 50 metres coses que són essencialment maques.” • Es recorden espais naturals concrets: - Zona de la Font del Ferro, amb un saltant d’aigua espectacular els dies de pluja - Entorn de Germans Sàbat i camins cap a la Vall de Llémena • S’insisteix que molts veïns no coneixen prou els panorames i boscos de les Gavarres, tot i tenir-los molt a prop. 2. 50 anys de la mort de Franco: por, esperança i memòria Records personals del 20 de novembre de 1975 • El debat s’obre preguntant: “Quina por: pel que vam deixar enrere o pel que ve?” • Els tertulians comparteixen records molt vivencials del dia de la mort de Franco: - Emèlia Barbero explica que el seu exmarit, militar de la Unió Militar Democràtica (UMD), era a la presó de Figueres. A casa es va viure una barreja d’alegria per la mort del dictador i por per possibles venjances o “salvatjades” contra els presos polítics. - Un altre tertulià recorda que era a l’Autònoma, l’alegria del moment i la consulta a Ràdio Pirenaica per confirmar la notícia. - En Joan Miró relata com va saber la notícia a Girona i la reacció dels alumnes al Col·legi Universitari. - El conductor explica la seva vivència als 18 anys, treballant a Ràdio Girona, preocupat per comprar-se un abric i per saber si obririen la discoteca Màquina després dels tres dies de dol. Por, repressió i transició accelerada • Es destaca que el sentiment dominant no era només l’esperança sinó sobretot la por: - Por a la repressió residual (presos polítics, judicis, venjances) - Por a la violència de l’extrema dreta (Montejurra, assassinats en manifestacions, “trets a l’aire” que mataven estudiants) • Es recorda la Marxa de la Llibertat (1976) i les seves dificultats (intervenció immediata de la Guàrdia Civil). • Es repassa ràpidament la cronologia de la Transició: - 1975: mort de Franco - 1976: Arias Navarro destituït, Adolfo Suárez impulsa la Llei per a la Reforma Política - 1977: legalització del PCE (Dissabte de Glòria) i primeres eleccions del 15 de juny Idea clau: “El país estava més avançat que els dirigents.” Continuïtats del franquisme i ultra dreta actual • Es critica que no s’hagi explicat prou bé què va significar el franquisme, especialment a la gent jove. • Es denuncia el discurs de figures com Jiménez Losantos, que blanquegen Franco (exaltant beques, ordre, etc.) i presenten l’actual govern com a motiu de vergonya. • Es constata que: - L’ultradreta mai no ha marxat, només s’havia amagat. - Ara ha perdut la vergonya i torna amb manifestacions, càntics del Cara al sol i símbols feixistes. - Durant la Transició hi havia grups violents com els guerrilleros de Cristo Rey també a Girona. 3. Jovent, extrema dreta i desencís De la il·lusió de la Transició al desànim actual • Es compara l’època 1975–1977 amb l’actual: - Abans: por però també il·lusió i objectius clars (llibertat, democràcia, drets). - Ara: un ambient més fred, ambigu, sense grans il·lusions compartides. • En Pere es pregunta si “va valdre la pena” el sacrifici personal i polític d’aquells anys, davant el retorn de l’extrema dreta a tot Europa. “Totes aquestes hores dedicades, deixant de banda la família i els amics… ara veus això i et desmoralitzes.” Condicions materials del jovent • S’assenyala que els joves avui: - Ho tenen molt difícil en habitatge, estabilitat laboral i futur. - Han perdut confiança en la política tradicional. • Un tertulià recorda que, quan va acabar el servei militar, trobar feina era fàcil (crides de diversos instituts). Avui la precarietat i el cost de vida alimenten la frustració. Per què part del jovent gira cap a l’ultradreta? • Es debaten diverses hipòtesis: Reacció contra l’autoritarisme percebut a l’esquerra: límits, discurs moral, correcció política. Alguns joves veuen més “llibertat” en la transgressió d’aquest marc, encara que sigui cap a posicions autoritàries. Voler portar la contrària al poder establert: si l’ecologisme i els valors progressistes són “oficials”, el contrari (anti-ecologisme, discursos d’odi) passa a ser la nova forma de “rebeldia”. Desconnexió amb la memòria històrica: sense referents clars dels horrors del feixisme, la simbologia i la retòrica ultra es banalitzen. • Es menciona l’auge de formacions com “Se acabó la fiesta” al Parlament Europeu, o de Aliança Catalana a Catalunya, interpretats com a símptoma de malestar profund i de discursos antiimmigració cada cop més normalitzats. Idea clau: l’elecció d’opcions autoritàries no és “innòcua”. Té conseqüències reals en convivència, drets i qualitat democràtica. 4. Xarxes socials, desinformació i crisi del periodisme Xafarderia amplificada i perfils radicals • Es fa un paral·lel entre la xafarderia tradicional de poble i les xarxes socials: - Abans: xafarderies entre 3 o 4 persones; ara, viralitat entre milers. - Abans: el veí tafaner també era qui avisava si algú no sortia de casa. • Ara, les xarxes es converteixen en: - Un espai d’expansió de rumors i mentides (bulos) - Un escenari on, sota anonimat, molta gent insulta i difama. • Es denuncia la presència de perfils massius que alimenten la por i la negativitat (inseguretat, brutícia, etc.) projectant una imatge exagerada i distorsionada de ciutats com Girona. Clicbait i economia de l’atenció • En Joan Miró comenta que, esmorzant, mira notícies a l’ordinador i cau en titulars pescaclics, sovint en forma de pregunta. “Entres a la notícia i no t’explica res; l’objectiu és que hi passis temps per monetitzar anuncis.” • Es reconeix que els algoritmes prioritzen allò escandalós, reforçant la sensació de catàstrofe permanent. Fake news, tertulians i codi deontològic • Es critica que alguns periodistes i mitjans facin de caixa de ressonància de notícies falses, especialment en temes com el procés català. • Es recorda el codi deontològic del Col·legi de Periodistes, actualitzat recentment, però: - No té força sancionadora real. - Molts opinadors ni tan sols són periodistes i no se’n senten vinculats. • Es posa l’exemple de casos com: - Falsejaments sobre Xavier Trias, Pasqual Maragall o Artur Mas - Mitjans que inventen “fets” i després construeixen interpretacions damunt mentides. “Abans, com a mínim, hi havia una certa idea compartida: els fets són sagrats, les opinions són lliures. Ara ni això.” El paper de les xarxes en el negacionisme i la pseudociència • Es critica la difusió d’idees com: - Negacionisme del canvi climàtic per part de persones sense formació científica - Terraplanisme i altres teories conspiratives - Pseudoremeis contra el càncer o altres malalties • Es recorda el risc de discutir amb negacionistes a xarxes: baixes al seu nivell i hi acabes perdent. 5. Immigració, inseguretat, transparència i “bonisme” Silencis, bonisme i reacció ultra • Es critica la tendència d’una part de l’esquerra al “bonisme”: - Evitar temes incòmodes com la delinqüència, la inseguretat o problemes de convivència vinculats a la immigració. - Pensar que no parlar-ne evitària racisme i estigma. • Resultado: es deixa el camp lliure a l’extrema dreta perquè monopolitzi el discurs sobre immigració i seguretat, sovint amb mentides. Dades i desigualtat social • Es comenta l’article de Joan Vall Clara sobre el País Basc: - 14% de població immigrada - Més del 60% de la població penitenciària és estrangera • Es defensa que: - Cal no amagar les dades, sinó explicar-les bé. - La delinqüència s’associa molt sovint a pobresa, exclusió i condicions socials, no pas a la “nacionalitat” per si mateixa. “La immigració comporta problemes de gestió i convivència, però sobretot posa de manifest que no s’han ampliat prou recursos en habitatge, educació i sanitat.” Bulos quotidians i desmentiments que cansen • Es comenten rumors típics: - “Les dones immigrants omplen el carro al súper i no paguen.” - “Les ajudes són totes per a ells.” • Emèlia Barbero explica que, com a regidora, convidava la gent a anar plegats al supermercat a comprovar-ho; ningú s’hi volia prestar. “Cansa molt haver de desmuntar una mentida una vegada i una altra.” Transparència i límits • Es critica que: - De vegades no es facin públics determinats números (per exemple, sobre joves migrants en campaments com el del parc Central) per por d’estigmatitzar col·lectius. - Cada nova llei de transparència acaba essent més burocràcia que no pas claredat real. • Alhora s’insisteix que: - Les víctimes sempre s’han de protegir. - Però els fets s’han d’explicar si es vol evitar que la rumorologia ho ocupi tot. 6. Matrimonis forçats: la feina de Valentes i Acompanyades De la invisibilitat a l’agenda pública • El conductor enllaça el debat sobre transparència amb el tema dels matrimonis forçats, subratllant que no formen part de cap “cultura respectable” sinó d’una vulneració de drets humans. • L’associació Valentes i Acompanyades, presidida per Emèlia Barbero i amb Carme Vinyoles com a pal de paller, treballa per: - Sensibilitzar: explicar que els matrimonis forçats també passen a Catalunya, no només “a l’Àfrica” o al Pakistan. - Prevenir: detectar casos potencials abans que es consumeixin. - Actuar: oferir un abordatge integral a les noies que decideixen oposar-s’hi. Campanya amb ajuntaments: municipis lliures de matrimonis forçats • Es prepara un acte per presentar oficialment la campanya perquè els ajuntaments es declarin “lliures de matrimonis forçats” i, sobretot, hi destinin recursos reals. • 22 ajuntaments entre Girona i Barcelona ja han subscrit la moció, amb l’objectiu que la iniciativa s’estengui a tot el país. • Es remarca que no n’hi ha prou amb el titular: cal que regidories, serveis socials i escoles treballin coordinadament. Com es detecten els casos? • És una violència molt amagada, dins del si familiar, sovint tabú i poc visible. • Els principals agents de detecció són: - Escoles i instituts (canvis bruscos de conducta, viatges “estranys” al país d’origen, desaparicions temporals) - Universitat (cas d’una noia de la UdG que es va confiar a una professora) - Serveis socials municipals - Serveis sanitaris • També es vigilen especialment els viatges de vacances de nenes i adolescents als països d’origen, on poden ser casades o compromeses. El cost emocional de ser “valentes” • Les noies que rebutgen un matrimoni forçat sovint han de trencar amb la família i la comunitat. “Imagina’t amb 18 anys haver de dir: deixo els pares, els amics, el barri, amb una bossa i començo de zero.” • L’associació els ofereix: - Habitatge - Alimentació i sanitat - Suport per a estudis i matrícula - Acompanyament jurídic i documental - Atenció psicològica i emocional • Es subratlla que: - No sempre hi ha violència física, però sí pressió psicològica extrema. - Les mares poden ser alhora víctimes i agents: sovint creuen que el matrimoni forçat “és el millor” per a la filla i són responsables de preservar l’“honor” familiar. - Per això s’ha passat de demanar simplement “denúncia” a entendre que denunciar els pares pot ser impossible emocionalment; calen altres circuits de protecció. Risc extrem i necessitat de xarxa • Es recorden casos tràgics com el de les dues germanes de Terrassa assassinades després d’intentar escapar d’un matrimoni forçat. • Es destaca que sense una xarxa sòlida de complicitats (ajuntaments, escoles, Mossos, serveis socials, entitats) serà impossible combatre aquesta violència. • Es mencionen activitats concretes: - Dijous: acte a Girona Voluntària, diàleg entre Pere Parramón (subdelegat del govern) i Carme Vinyoles. - Dia 25: inauguració d’una exposició fotogràfica d’Antoni Tudela a l’ADAC, que reflecteix visualment el procés emocional de les noies (por, decisió, patiment, alegria). 7. Defensa dels camins públics i patrimoni natural Inventari de camins a Girona • En Pere Albertí celebra l’aprovació de l’inventari de camins de la ciutat de Girona, però es mostra molest per les crítiques de qui ho considera una futilesa. • Argumenta que és fonamental: - Perquè, des de la pandèmia, s’han anat tancant camins històrics a les Gavarres per part de nous propietaris. - Per preservar el dret de pas i el dret de gaudir de la natura. “Per preservar s’ha de conèixer, i per conèixer s’ha d’inventariar.” • Es posa l’exemple de Sant Gregori / Sarrià / Sant Julià de Ramis / Salt (entorn de les Gavarres) i de l’experiència de Salrà explicada per Jaume Bosacoma: sense inventari, l’ajuntament tenia més dificultats per oposar-se a la privatització de camins. • Es reconeix que hi pot haver litigis judicials, però l’inventari és una bona base per defensar el patrimoni col·lectiu. 8. Cultura i cinema: 25 anys del Truffaut al Modern Cinema d’autor a Girona • A la part final, l’Arnau recorda que fa 25 anys que els crítics cinematogràfics de Girona van impulsar el Cinema Truffaut (Trifó). • Es repassa breument la seva trajectòria: - Va néixer al Modern. - Durant les obres del Modern, es va traslladar als cinemes Venice Plaça. - Actualment torna a tenir dues sales al Modern. • Se subratlla que el Truffaut permet: - Veure cinema d’autor i versió original a Girona. - Mantenir una oferta cultural diferent i de qualitat. “És un luxe per Girona.” 9. Tancament • El conductor resumeix que la tertúlia ha passat: - De Franco al Truffaut - Dels camins inventariats a les Valentes i Acompanyades • Es dona les gràcies a: - Emèlia Barbero, Joan Miró i Pere Albertí - Es fa una menció especial a Carme Vinyoles per la seva tasca a Valentes i Acompanyades. • Es clou l’espai anunciant que l’endemà hi haurà una nova tertúlia.

  • 55'

    La tertúlia de Girona FM

    Resum executiu Tertúlia molt viva a La tertúlia de Girona FM centrada en quatre eixos: 1) la nova pista d’atletisme del GEC i la col·laboració público-privada; 2) la governabilitat i l’efecte de la fragmentació política; 3) l’actualitat local (Campus de Salut del Nou Trueta, compra del Convent de les Butinyanes per la UdG i el desallotjament del campament del Parc Central); i 4) un debat a fons sobre immigració, efecte crida i model econòmic, culminant amb energia, nuclears, renovables i intel·ligència artificial. "La col·laboració pública o privada és essencial" "Hem de frenar l’efecte crida" "Les nuclears són lentes per resoldre problemes de xarxa" Temes principals Esport i ciutat Nova pista d’atletisme del GEC: estat final d’obres, ús immediat, pressupost (~600.000 €) i cofinançament (Generalitat, Ajuntament, Diputació). Model d’èxit de col·laboració públic-privada i paper de la societat civil. Política i governabilitat Fragmentació, estabilitat i comparatives Europees (Alemanya, França). Necessitat d’acords de centre i mirada de país. Actualitat de Girona Campus de Salut del Nou Trueta: pas administratiu clau. UdG compra el Convent de les Butinyanes al Barri Vell: oportunitat de dinamització. Desallotjament del campament del Parc Central: debat sobre dignitat, coordinació institucional i responsabilitats. Immigració i model econòmic Efecte crida vinculat a turisme massiu i a sectors intensius en mà d’obra (exemple: càrniques a Olot). Propostes: robotització, formació juvenil (10 hores setmanals de servei social en models nòrdics), exigència d’integració i reforç d’itineraris d’inserció (exemple: projecte Noima, vinculada a La Fageda). Debat sobre La Sopa i la necessitat d’un Centre de baixa exigència a escala supramunicipal. Energia i transició Demanda elèctrica tensionada per la intel·ligència artificial (centres de dades) i manca de capacitat de xarxa. Nuclears: qüestió de cost, seguretat (post-Fukushima) i limitacions tècniques (baixa velocitat de resposta). Renovables: cal disseny de xarxa amb grid forming, bateries i autoconsum local. Proposta de parcs fotovoltaics als polígons i comunitats energètiques (casos: Besalú vs Juià). Punts destacats amb context 1) GEC i la nova pista d’atletisme • Pista enllestida i utilitzable aquest novembre; inauguració oficial a principi d’any. • Pressupost entorn de 600.000 €, amb finançament compartit. • Exemple de cooperació entre administracions i entitats, posant la ciutat al centre. 2) Governabilitat i polarització • Debat sobre estabilitat i massa de partits. • Comparativa internacional i riscos de bloqueig si no hi ha acords de centre. • Crida a una política que miri el bé comú per sobre del càlcul electoral. 3) Actualitat local • Campus de Salut: tràmit clau per al Nou Trueta. • UdG adquireix el Convent de les Butinyanes: potencial de revitalització al Barri Vell. • Parc Central: s’acaba el campament; es denuncia la falta de coordinació entre administracions. 4) Immigració, efecte crida i integració • Relació entre efecte crida, turisme massiu i demanda de mà d’obra poc qualificada. • Necessitat de combinar control, formació i exigència d’integració amb polítiques eficaces (evitar el “bonisme” sense itineraris reals). • Experiències d’èxit: Noima (formació + valors + inserció); esport com a via d’ascensor social. • Gestió supramunicipal per a habitatge, mobilitat i serveis. 5) Energia: intel·ligència artificial, nuclears i renovables • La IA absorbeix capacitat de la xarxa i frena ampliacions industrials. • Nuclear: costos alts, residus pendents i resposta lenta davant variacions de tensió; millors per a suport, els cicles combinats. • Renovables: calen bateries i grid forming; impulsar autoconsum i parcs fotovoltaics en polígons per legitimar projectes i descarregar la xarxa. Conclusions Model a replicar: el cas GEC mostra que la col·laboració público-privada i la societat civil funcionen. Immigració: cal gestió, robotització i integració exigent per tallar l’efecte crida i evitar guetos. Energia: la planificació ha d’incorporar IA, bateries, grid forming i autoconsum local per garantir competitivitat i transició ordenada.