Context general de l’episodi Tertúlia centrada en polítiques municipals de Girona, amb èmfasi en tres grans eixos: • Memòria democràtica i canvi de noms de carrers (cas plaça Poeta Marquina / plaça del Carril) • Gestió de residus i sistema de contenidors intel·ligents amb targeta • Pressió demogràfica, habitatge, immigració i sensació d’inseguretat 1. El debat sobre la plaça Poeta Marquina / plaça del Carril 1.1. Resultat de la consulta i inèrcia del nom • Es comenta la consulta veïnal sobre canviar el nom de plaça Poeta Marquina a plaça del Carril. • El “no al canvi” guanya amb baixa participació, i un tertulià ho interpreta com una victòria per inèrcia: la gent manté el nom al qual està acostumada. • Es distingeix entre veïns directes de la plaça (que podien votar) i veïns molt propers (que no). “Ha guanyat que continuï plaça del Carril per inèrcia... més que no pas per una qüestió ideològica” 1.2. Impacte pràctic del canvi de nom • S’argumenta que la plaça té molts veïns, despatxos i societats domiciliades, i canviar el nom implicaria: - Canvis en domicilis fiscals i estatuts socials - Possibles problemes amb Hisenda i notificacions oficials • Es menciona que l’Ajuntament admetria una doble denominació temporal a les bases de dades, però es tem el moment en què això deixi de ser així. 1.3. Llei de memòria democràtica i nomenclàtor • Tot i respectar el resultat de la consulta, es recorda que la decisió final depèn de la comissió del nomenclàtor i de la llei de memòria democràtica, que podria acabar imposant el canvi. • Es debat si Poeta Marquina és una figura prou vinculada al franquisme com per justificar el canvi: - Se’l qualifica de poeta mediocre que va flirtejar amb l’anarquisme i després va fer un gir ideològic. - Es defensa que no és un símbol franquista destacat. 1.4. Reinterpretar la memòria i altres casos de carrers • Es defensa que cada generació té dret a revisar la història i l’espai públic. • S’apunta que el nomenclàtor de Girona té noms que alguns tertulians voldrien retirar (p. ex. Isabel la Catòlica), i d’altres que caldria incorporar (p. ex. Salvador Papasseit – mencionat com Salvar Papa Sey en la conversa). • Es recorda una proposta de canviar carrer Isabel la Catòlica per carrer Anna Frank. “Qualsevol política de memòria és una política en realitat de present i de projecte de futur” • Un altre tertulià és més prudent: si no hi ha clam popular, és millor “no remenar allò que no està massa remogut”. 2. Escombraries, contenidors i control social 2.1. Fracàs del sistema actual de residus • Es fa una crítica dura al model de contenidors intel·ligents amb targeta: - Es parla de “turisme d’escombraries”: veïns de barris propers (Santa Eugènia, Salt, Vilablareix) van a abocar on encara és fàcil. - Es denuncia que el sistema anterior (un contenidor per fracció, obert) funcionava millor i afavoria més el reciclatge. “Els cotxes tenen quatre rodes... posant-li sis o set rodes no funcionarà millor; amb les escombraries ha passat el mateix” • S’explica que a partir de gener es preveu un retorn parcial al model anterior, amb: - Més contenidors, un per cada fracció - Mantenint l’ús de targeta per obrir-los 2.2. Big Data, targetes i pagament per volum • Es debat sobre el Big Data aplicat als residus: - L’Ajuntament sap qui i quan baixa escombraries. - Es preveu bonificació a qui faci “bé” el reciclatge i penalització a qui ho faci “malament”. • Un tertulià critica que es pagui per volum de residu: - Famílies nombroses acaben pagant més que persones o parelles sense fills. - Ho qualifica d’impost discriminatori contra qui té més fills i, sovint, menys renda per càpita. 2.3. Control social i “crèdit social” a l’estil xinès • Es planteja una reflexió filosòfica sobre el control social: - Comparació amb el crèdit social xinès, on el comportament cívic suma o resta punts. - Por a un determinisme d’algoritmes combinat amb intel·ligència artificial que jutgi les persones per dades massives. “Ens podem caure en un determinisme absurd i opressiu si jutgem la gent pels conjunts de dades i no pels fets concrets” • Es reconeix que tots estem ja molt controlats (targetes bancàries, mòbils, Hisenda), però es reclama: - Més pedagogia i menys imposició sobtada - Introduir canvis de manera escalonada i participada 2.4. Porta a porta i conscienciació ciutadana • Es valora positivament el porta a porta als barris on s’aplica (excepte algun cas inicial com Montjuïc). • Es defensa que cal: - Més col·laboració ciutadana - Incentius més que no pas només sancions - Educació des de les escoles i famílies sobre reciclatge i reducció de residus • Es critica la societat de consum que genera molt rebuig: envasos de plàstic, tetrabrics, productes sobreenvasats, etc. 3. Brutor a la ciutat i gestió de l’espai públic 3.1. Girona està més bruta • S’afirma amb contundència que Girona està més bruta que fa uns anys: - Papereres i contenidors desbordats - Menys presència visible de personal de neteja al carrer • Es compara amb Logronyo, on a primera hora del matí es veien molts operaris netejant carrers i recollint residus. “Si jo veig papers a terra, tiraré un paper a terra; si no en veig, potser fins i tot el recolliré” 3.2. Efecte finestra trencada i responsabilitat ciutadana • Es cita implícitament la teoria de les finestres trencades: la degradació visual convida a més incivisme. • Es descriu el cas del solar de Maixirgo convertit en abocador: si no s’actua de seguida, l’efecte “ja que hi és, hi aboco també” s’estén. • Es remarquen casos de veïns que recullen voluntàriament brutícia del carrer, però es qüestiona si això hauria de recaure en el ciutadà quan ja paga impostos. 3.3. Més vigilància i reacció ràpida • Es reclama: - Més vigilància municipal per detectar punts bruts i avisar l’empresa de neteja - Reacció immediata per evitar que un petit abocament esdevingui un abocador massiu • Es parla també de rates visibles en zones de contenidors, com a efecte de bosses i deixalles acumulades. 4. Creixement demogràfic, habitatge i pressió sobre serveis 4.1. Explosió de població a Girona i Catalunya • Es calcula que a Girona ciutat hi ha: - Uns 100.000 habitants oficials, però - Entre 120.000 i 140.000 persones reals, segons línies de telèfon i ús real de serveis • S’assenyala que: - A Catalunya, en 3 anys, s’han afegit uns 800.000 habitants (prop d’un 10%). - Des de l’any 2000, la població ha crescut al voltant d’un 27–30%. “Tenim molta més gent però amb els mateixos serveis públics de fa 20 anys” • Es critica que infraestructures com el ferrocarril pràcticament no han crescut (si es descompta l’AVE) en dècades. 4.2. Empadronaments i ciutat universitària • Es comenta que l’Ajuntament està posant ordre en els empadronaments: - Pisos amb molta gent empadronada que ja no hi viu - Pisos on hi ha més residents dels que consten oficialment • Girona és ciutat universitària i turística, fet que incrementa encara més la pressió real sobre la ciutat. 4.3. Habitatge i expulsió de joves • S’incideix que la tensió demogràfica esclata sobretot en el mercat de l’habitatge. • Es descriu una paradoxa: - Joves locals que marxen a fora per motius econòmics - Estrangers amb alta capacitat adquisitiva (expats) que venen a viure a Girona, treballant a distància i distorsionant el mercat immobiliari. “Girona és cara; els sous aquí no són els sous de fora” • Es matisa que hi ha dos perfils d’immigració diferents: treballadors precaris (càrniques, repartiment, taxi...) i expats de renda alta. 4.4. Canvi demogràfic i baixa natalitat • Es constata que: - La població autòctona disminueix i té pocs fills. - La població forana augmenta, sovint amb més natalitat. • Es vincula això a tendències europees: envelliment, baixa natalitat i fluxos migratoris creixents des d’Àfrica. 5. Immigració, mercat laboral i extrema dreta 5.1. Dependència econòmica de la immigració • Es posa l’exemple de les càrniques gironines: una gran part de la seva mà d’obra és immigrant (Est d’Europa, Àfrica, etc.). • Es denuncia la hipocresia de cert discurs polític: - D’una banda, empreses que depenen d’aquesta mà d’obra barata i dura. - De l’altra, discursos que acusen aquests treballadors d’“anar a robar la feina” a la població local. “A veure qui és que vol fer aquesta feina als escorxadors?” 5.2. Polítiques migratòries i límits reals • Es comenta el cas dels governs d’Europa central (grup de Visegrad) que han aplicat polítiques molt restrictives i mantenen baixos percentatges d’immigració. • Es recorda que l’extrema dreta creix electoralment prometent controlar la immigració, però sovint no compleix el que promet quan governa (casos d’Itàlia, Regne Unit, EUA). 5.3. Campaments, dret d’asil i efecte crida • Es parla del campament improvisat de joves migrants a Girona (zona d’estació/ADIF), relacionat amb: - Trànsit de nois africans que busquen pas cap a Europa - Dificultat legal: manca de documents, nacionalitat incerta • Es discuteix com actuar sense generar efecte crida però evitant imatges degradades i inseguretat. 5.4. Risc polític: creixement de l’extrema dreta • Es preveu que a les eleccions municipals pot haver-hi un “terratremol” electoral per la combinació de: - Sensació d’inseguretat - Malestar amb la immigració i l’habitatge - Narratives simplistes a xarxes socials • Es menciona explícitament Aliança Catalana com a formació que pot capitalitzar aquest ressentiment, encara que es dubta de la seva capacitat de govern. 6. Inseguretat, ocupacions i percepció social 6.1. Delictes reals vs sensació d’inseguretat • Es reconeix que hi ha delinqüència real: - Apunyalaments, atracaments violents. - Agressions que arriben als CAPs i al sistema sanitari. • Però s’insisteix que la percepció pot amplificar-se per xarxes socials i relats exagerats. “La sensació d’inseguretat té tantes conseqüències com la inseguretat mateixa” 6.2. Xarxes socials vs autoritats públiques • Es contrasta la confiança en les autoritats amb la influència de xarxes socials: - Les xarxes creen bombolles que confirmen prejudicis. - La gent jove creu més un compte d’Instagram que dades oficials. • Es veu necessari: - Millors comunicadors digitals (bons instagramers, youtubers) - Polítiques públiques ràpides i visibles per tallar el malestar abans que escali. 6.3. Ocupacions i edificis conflictusos • Es posa l’exemple de l’edifici ocupat al carrer Tomàs Mieres, a tocar d’habitatges normals: - Intercanvis de paquets per finestres, cordills, discussions al carrer - Sensació d’inseguretat i mala imatge de barri • Es destaca que, tot i que els delictes greus no sempre són molts, la sensació i la imatge són molt poderoses. • Es comenta que l’enderroc de l’edifici ocupat està previst a curt termini, a l’espera de permisos d’Adif. 6.4. Actuació immediata com a clau • Es recorden èpoques anteriors on l’Ajuntament actuava de manera gairebé instantània davant nous focus de conflicte (venedors a semàfors, etc.). • Es reclama tornar a aquesta immediatesa per evitar que problemes puntuals esdevinguin estructurals. 7. Economia del porc, PPA i crítica al model productiu 7.1. Monoconreu porcí i riscos (PPA) • A la part final, es parla del sector porcí català: - Es destaca la situació de PPA (Pesta Porcina Africana) a Collserola. - De moment no hi ha afectació a granges de les comarques de Girona ni restriccions a l’exportació. • Es critica que Catalunya (i especialment algunes zones) sigui gairebé un monoconreu porcí: - Al voltant de 8 milions de porcs. - Es considera una temeritat econòmica apostar-ho tot a un sol sector. 7.2. Empresariat: mandrós o innovador? • Un tertulià acusa part de l’empresariat de ser “mandrós” i anar al diners fàcils. • Un altre ho rebateix amb força, des de l’experiència professional amb empreses càrniques: - Inversió en innovació i tancament de cicles: aprofitament integral del porc. - Reciclatge de purins, tractament d’aigües, producció d’adobs a partir de subproductes. “El sector està tancant el cercle: ho maten, n’aprofiten tot, en fan adob, ho exporten; hi ha innovació i ganes de fer-ho millor” 7.3. Dependència de mercats exteriors • Es destaca que la Xina és un mercat clau per a l’exportació de carn porcina. • Es mostra preocupació sobre què passaria si la PPA o altres crisis sanitàries s’estenguessin i tanquessin mercats. 8. Fil conductor de la tertúlia Tot i els canvis de tema, l’episodi té un fil comú molt clar: • Com gestionar una ciutat que creix ràpid amb serveis pensats per una altra escala. • Com equilibrar drets, memòria, control i llibertat individual (noms de carrers, targetes de residus, dades, seguretat). • Com evitar que el malestar social i la percepció d’abandonament acabin alimentant respostes polítiques extremes i simplistes. En resum, és una mirada crítica però matisada sobre com es governa Girona avui: des dels noms de les places fins a les bosses d’escombraries i els porcs que exportem.
