La tertúlia de Girona FM
La tertúlia de Girona FM
Programa

La tertúlia de Girona FM

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau

Presentat perJordi Grau·Dissabte · 00:00 - 01:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 01:00 - 02:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres, Dissabte · 06:00 - 07:00 ·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 10:00 - 11:00, 17:00 - 18:00, 21:00 - 22:00 ·388 episodis
RSS

episodis

313-324 de 384

  • Girona: riuades, sequera i residus; Xifra i tombaportes

    Resum general Tertúlia viva i coral amb memòria de les riuades (Glòria i històriques), el present de la gestió de l’aigua i la sequera, un focus de convivència veïnal amb el fenomen “tombaportes”, el futur educatiu de l’Institut Narcís Xifra i el repte de la recollida de residus (porta a porta) a Girona. Temes principals Inundacions i memòria dels rius Records del Glòria (2020) a Pont Major i equipaments afectats (Fontajau, GEC Sant Ponç), i debat sobre la gestió d’embassaments en l’episodi. Recuperació històrica de grans riuades (1940, 1970) i del desviament/canalització del Güell als 60; idea clau: > “El riu té memòria i busca la seva llera”. Perspectiva ecològica: les avingudes aporten sediments i beneficien deltas i maresmes (ex. Tordera); defensa de la vegetació de ribera com a esmorteïdor natural. Estat actual dels “quatre rius”: canalitzacions, cabals minsos i dependència del Ter, amb advertiment: > “El Ter és la vida de Girona”. Dades (Pau Masramon): el Ter porta ~50% menys aigua que fa 50 anys; risc d’aigües estancades. Alternatives: reutilització, dessalació, recuperació de pous, i sobretot reducció del consum i canvi de model productiu i turístic. Planificació a llarg termini i evitar construir en zones inundables. Convivència i seguretat veïnal: “tombaportes” Nova bretolada juvenil (12-15 anys): patades a portes de cases de planta baixa (Sant Narcís, Vilablareix, Pont Major). Efectes: ensurts greus i desperfectes. Resposta: més vigilància, però sobretot enfocament educatiu i reparador (contacte amb víctimes, agent tutor, xerrades a escoles). > “La ciutat educadora comença pel veïnatge”. Educació i ciutat: Institut Narcís Xifra Unanimitat al ple per mantenir el batxillerat al Xifra mentre es desplega la FP integrada. Debat demogràfic (ràtios 35 vs 30) i igualtat de tracte amb la resta d’instituts. Oportunitat de batxillerats professionalitzadors (ex. esports) i de FP vinculada a pràctiques reals. Residus i neteja urbana Contracte clau del mandat; implementació complexa (Montjuïc, àrees temporals, targetes, “turisme d’escombraries”). Cal flexibilitzar i ajustar el model. A Sant Narcís: porta a porta funciona millor a cases que a blocs; manca de recollida de cubells, contenidors oberts encara actius i robatori de cubells (qui n’assumeix el cost?). Aprenentatge d’altres ciutats: adaptació llarga però irreversible quan se n’assumeixen els beneficis. Cites destacades “El riu té memòria i sap per on ha de passar.” “El Ter és la vida de Girona.” “No podem fer veure que no passa res [amb la sequera].” Conceptes clau Zones inundables, vegetació de ribera, porta a porta, contenidor intel·ligent, turisme d’escombraries, agent tutor, ciutat educadora, batxillerat professionalitzador. Conclusions i punts d’acció Aigua: preservar lleres i ribera; reutilitzar i dessalar; estalvi i canvi de models de consum. Urbanisme: evitar equipaments en zones inundables; planificació a dècades vista. Convivència: reforçar mediació i educació per aturar el “tombaportes”. Residus: auditar recollida de cubells, tancar contenidors oberts quan toqui, campanyes de civisme i clarificar responsabilitats (pèrdua/robatori de cubells). Educació: garantir el batxillerat al Xifra i potenciar FP vinculada al teixit local.

  • Trump, populisme i habitatge; residus i política a Girona

    Visió general Debat viu i transversal amb focus en: retorn de Trump i onada populista, crisi del discurs de l’esquerra, habitatge i ocupacions (amb un cas a Girona), ajudes socials i immigració, i política municipal (canvis al contracte de residus i padró). Tanca amb un butlletí d’actualitat local. "Amèrica primer" i la desconnexió europea planen sobre el debat, amb l’avís que sense dades i polítiques clares, el populisme continuarà creixent. Punts clau Trump i Europa: Preocupació per l’"Amèrica primer", l’alineament amb grans tecnològiques i una possible deriva regressiva en drets socials i immigració. Crisi de les esquerres: Antics votants obrers migren cap a opcions ultradretanes; el discurs progressista no arriba ni resol problemes materials (habitatge, seguretat). Habitatge i ocupacions: Falta de parc social, gestió de la Sareb i venda a fons voltors; auge d’ocupacions amb xarxes mafioses; marc legal lent i ambigu (cas Jordi Riera a Girona) comparat amb el desnonament exprés europeu (24-48 h). Ajudes i immigració: Debat sobre drets i deures, sostenibilitat fiscal i pressió sobre serveis (sanitat, educació), en un context de creixement demogràfic i dèficit fiscal estructural. Girona ciutat: Aprovats canvis al contracte de residus (més flexibilitat entre porta a porta i contenidors intel·ligents, nous serveis específics) i actualització de padró. Geopolítica i economia Trump i el nou cicle • Primeres mesures percebudes com a dures en immigració i una retòrica de retorn a valors passats. • Risc d’aïllament europeu davant l’"Amèrica primer" i manca de lideratges a la UE. • Preocupació per una repolitització religiosa i el suport de grans tech. "Ha tornat per fer Amèrica gran; Déu el va salvar" — una narrativa que normalitza un patriotisme emocional. Política catalana i espanyola Crisi del discurs progressista i auge populista • Els tertulians detecten una desconnexió: promeses que no es poden complir (ex. habitatge) erosionen la confiança. • Vox i Aliança Catalana capitalitzen temes tabú (immigració, seguretat, ocupacions). • Cordons sanitaris: atractius mediàticament però sovint ineficients; poden enfortir els vetats. Casos concrets • Ripoll: bloqueig de pressupostos i amenaça de moció de confiança; dilemes de governabilitat sota cordó sanitari. • Recordatori de Badalona (Albiol): el cordó es trenca a les urnes. Habitatge i ocupacions Dèficits estructurals • Manca de construcció d’habitatge social; gestió de Sareb i venda massiva a fons voltors. • Pisos buits vs. por dels petits propietaris: impagaments, danys i ocupacions desincentiven el lloguer. Ocupacions: matisos necessaris • Diferenciar entre vulnerabilitat (resposta de serveis socials) i xarxes mafioses que trafiquen amb claus i pisos. • Marc legal: a Espanya, processos llargs; a la UE, resolució en 24-48 h. • Cas Jordi Riera (Girona): alarma per una interpretació policial-jurídica que desprotegeix la propietat privada. "Sense abordar les ocupacions amb dades i serenor, el populisme guanya l’agenda." Ajudes socials, immigració i serveis • Debat sobre condicionalitat i retorn social de les ajudes. • Pensions mínimes i ajudes: la percepció d’agravi alimenta frustració social. • Pressió a sanitat i educació en un país que ha passat de 6 a 8+ milions d’habitants sense inversió proporcional i sota dèficit fiscal. • Es reclama gestió pròpia de la immigració des de Catalunya sense estigmes. Identitat i classe • Revisió del relat "classe treballadora vs. burgesia" i la idea de "Catalunya, un sol poble". • ‘Cas Gaudí’: advertiment sobre l’ús de termes com "xarnego" i la classificació identitària per fer batalla política. Girona: gestió municipal i residus • Ple aprova modificació del contracte de neteja: - Introducció de bujols comunitaris en blocs on el porta a porta no funciona. - Serveis específics (tèxtil, sanitaris, residències, escoles, centres sanitaris). - Recuperació de mini deixalleries. • Debat sobre mala planificació i incivisme: bosses a terra, freqüències de recollida i necessitat d’inspecció i sanció. • Padró: Girona arriba a 117.032 empadronats (01/01/2024). Butlletí final (titulars) • Canvis a residus aprovats amb crítiques del PSC i Vox. • Girona serà pionera amb pressupost de carboni (2026). • Suport unànime a mantenir batxillerat al Narcís Xifra. • Rebutjada moció de seguretat del PSC. • Accident laboral mortal a Sant Gregori. • Esports: viatge del Girona FC a San Siro (Champions). • Temps: fred i núvols, màx. 14 ºC.

  • Neu i estacions, Girona FC, Glòria i Girona 2100

    Resum executiu • Conversa àmplia i viva sobre l’hivern i l’economia de muntanya, el model d’estacions d’esquí i el seu futur, l’impacte social i d’habitatge a la Cerdanya, l’educació i l’esport, el present i futur del Girona FC, memòria i ciutat amb l’homenatge a l’artesà Ramon Boix, els 5 anys del temporal Glòria, l’efemèride Girona és 2100 i el debat sobre la neteja i els nous contenidors. Clau: - Estacions d’esquí: majoritàriament públiques a Catalunya, sostenibilitat en dubte per la neu artificial i el canvi climàtic; necessitat d’un model 365 dies. - Cerdanya i habitatge: tensió entre turisme i vida local; segones residències i preus alts versus llocs de treball de temporada. - Girona FC: balanç de Champions, objectius europeus, debat sobre el nou estadi i ingressos; importància dels drets de TV i la venda de jugadors. - Memòria local: comiat a Ramon Boix, artesà dels manaies; transformació del Barri Vell. - Glòria (2020): vulnerabilitats del territori, rius a muntanya vs plana, i lliçons d’infraestructura. - Girona és 2100: mirada històrica a l’origen romà (Querunta) i debat d’alcaldes sobre futur. - Neteja i residus: desplegament precipitat dels contenidors intel·ligents i problemes de comunicació. Esquí i model de muntanya Tradició vs. “pijos” i canvi climàtic • A la Catalunya pirinenca, l’esquí és tradició local (Ribes, Núria, la Molina, Font-Romeu) i no només un esport de “pijos”. • Evidència local de menys neu i temporades més curtes: el Taga quasi sense neu, nevades irregulars (ex.: Ribes vs Molló). Propietat, gestió i sostenibilitat • A Catalunya, només Baqueira i Masella són privades; la resta són públiques i sovint gestionades per FGC. • Les estacions depenen d’una demanda amb neu i s’apuntalen amb neu artificial; compte de resultats ajustat però acceptable un cop feta la inversió. • Calen estacions 365 dies (BTT, natura, activitats) per no perdre la inversió pública i diversificar. Impacte social i d’habitatge • Tensions a la Cerdanya: segones residències, preus de lloguer alts i dificultats per a joves si no treballen en el sector. • Desindustrialització històrica (Ripollès) i necessitat de reimpulsar sector primari especialitzat (formatges, vinya al Pirineu), tot i la davallada (ex.: queda una explotació lletera a la comarca). Andorra, Jocs i polítiques integrals • Model d’Andorra amb forta construcció i serveis; debat pro/anti Jocs Olímpics amb arguments sovint demagògics. • S’aposta per polítiques integrals de muntanya on els esports d’hivern siguin una part, però sense ignorar el futur climàtic. Educació i esport Escoles i diversitat • Debat sobre la diversitat als maristes vs algunes escoles públiques de Girona amb segregació de facto. Formació esportiva • Els Maristes impulsaran cicles de grau mitjà per a monitors d’esquí i surf, i un batxillerat de tres anys vinculat a titulació esportiva. • A Ribes, l’antic model on l’esquí era obligatori s’ha anat diluint. • La residència esportiva vinculada al Girona FC reforça el vincle educació–esport a la ciutat. Girona FC: present i futur Afició i objectius esportius • Desplaçament massiu a Milà; balanç agredolç a Champions, però amb aspiració europea a Lliga. • Memòria de períodes durs (impagaments, descensos) com a contrapunt al present. Estadi i ciutat • Debat entre reformar Montilivi en fases i mantenir-lo a Girona vs traslladar-lo. • Evitar un estadi sobredimensionat; prioritzar adaptació i integració urbana. • Idea d’anellar serveis (comercial/gastronòmic) al voltant de l’estadi per diversificar ingressos. Model d’ingressos i mercat • Clubs com el Girona depenen sobretot de drets de TV; el merchandise és limitat. • Importància del model de fitxatges i vendes (exemples tipus Villarreal) per sostenir el projecte. Memòria i ciutat: Ramon Boix i el Barri Vell • Mort de l’artesà Ramon Boix (manaies): armadures, cascs i escuts; figura estimada i implicada en la fira d’artesania. • El seu taller exemplifica la transformació del comerç al Barri Vell: entre oficis històrics i grans marques; després de la pandèmia, el centre s’ha revifat amb un model diferent. 5 anys del Glòria: aprenentatges i riscos • Recordatori del Glòria (2020) i de la pandèmia; contrast de cicles d’aigua vs sequera. • Diferències entre la ràbia dels rius a muntanya i la plana; el paper dels embassaments (Pasteral, Sau, Susqueda) i vulnerabilitats a Girona (GEC, Fontajau, zones inundables). • La Seu d’Urgell en sortí amb el Parc del Segre (subseu JJOO 92) després de les inundacions del 82. • Debat tècnic sobre la plataforma de Plaça Catalunya: prioritat per patologies estructurals per sobre del risc immediat d’aigua. Girona és 2100: història i futur • Acte amb cinc alcaldes (Nadal, Pagans, Puigdemont, Madrenas, Salellas) per parlar del futur. • Origen romà: trasllat de Querunta a Girona (76 aC); ara es coneix la data i es commemoren 2100 anys. • Proposta de valorar el patrimoni i rutes a Sant Julià de Ramis; cal fer conscient la ciutadania d’aquest llegat. Neteja i residus: desplegament i comunicació • Contenidors intel·ligents i nou model de recollida amb problemes operatius i de comunicació. • Risc de “cremar” el mandat si no s’hi posen mitjans suficients i no s’evita culpabilitzar el ciutadà. Cites destacades "Les estacions 365 dies l’any són estacions polivalents." "Seria una debacle tancar les estacions d’esquí." "El que s’està fent amb la neteja és devastador si no s’hi posen mitjans." "Els 2000 anys no els sabíem; celebrem 2100 perquè ara coneixem la data." Interlocutors • Jordi Grau (presentador) • Joaquim Nadal • Mariona Ferrer • Albert Requena

  • Matrimonis forçats i drets humans; GEC (GEiEG): del Glòria a la nova pista d’atletisme; solidaritat a l’Espai Gironès; associacionisme i integració + butlletí local

    Participants i context Conductor: Jordi Grau Convidats: Pau Jordà (gerent de l’Espai Gironès), Meli Barbero (presidenta de Valentes i Acompanyades), Francesc Cayuela (president del GEC/GEiEG) Espai de tertúlia amb mirada local (Girona i Salt) i social: economia i comerç, solidaritat, drets humans (matrimonis forçats), religió i integració, present i futur del GEC (GEiEG), associacionisme i valors, i cloenda amb un butlletí informatiu local. Temes clau de la tertúlia Economia i solidaritat: el pols comercial i social • Pau Jordà assenyala que el 2024 va ser molt bon any per al comerç i que el gener arrenca amb bones perspectives. • L’Espai Gironès tanca la campanya de Nadal solidària amb 6.853 € destinats a pediatria dels hospitals Trueta i Santa Caterina. • Importància de la solidaritat de quilòmetre zero i de donar visibilitat a projectes de salut. "Més feliços és el que la gent vulgui col·laborar tant." (Pau Jordà) Matrimonis forçats: valors, drets i acompanyament • Valentes i Acompanyades posa el focus en una violència masclista invisible: els matrimonis forçats que també es donen «al costat de casa». • Missatge clau: no s’ataca cap cultura ni religió; es defensen drets humans i la llibertat de les dones per decidir. • Treball en prevenció i detecció (ciutadania, administracions, serveis socials, escoles i universitats) i acompanyament integral: • Habitatge segur (pisos a Santa Coloma de Farners i Salt) • Alimentació, tramitació documental, inserció • Xarxa amb Mossos, policies locals, docents, treball social • Riscos i costos per a les noies: aïllament familiar i comunitari, canvi de vida i ruptura de vincles. "Les valentes són elles; nosaltres les acompanyem." (Meli Barbero) Religió, integració i discurs públic • Debat sobre interpretació dels textos sagrats i el pes dels lideratges religiosos a la vida diària. • Diferenciar integració d’assimilació: preservar tradicions sempre que respectin els drets de les persones. • Alertes sobre regressió fonamentalista amplificada per xarxes, i sobre el bonisme o la por a debatre que pot afavorir discursos d’extrema dreta. "No és atacar cap tradició o cultura: és defensar drets humans." (síntesi del consens a la taula) GEC (GEiEG): del Glòria a la reconstrucció i nous projectes • 5 anys del temporal Glòria: inundació a Sant Ponç, reparacions milionàries, poques ajudes i, després, Covid. Superació amb "mala salut de ferro". • Situació actual: estabilitat ajustada (energia, gas i llum com a grans costos), objectiu de 10.000 socis per assegurar el model. • Bona notícia: impuls definitiu a una nova pista d’atletisme de primer nivell a Girona, fruit d’una entesa entre Ajuntament, Diputació i Generalitat. • Reflexió sobre la fuga de talents per manca de recursos i el model no professionalitzat del club. "Tenim una mala salut de ferro." (Francesc Cayuela) Valors, associacionisme i joventut • Del soci a l’usuari: ús més utilitarista de clubs i entitats; costa trobar compromís a llarg termini i voluntariat estable. • L’esport és clau per transmetre valors (equip, solidaritat, projecte comú) i estalvia costos socials (educació, salut, seguretat). • El GEC manté una àmplia acció social: convenis amb 40 entitats del tercer sector, beques de pràctica esportiva, esport adaptat i accessibilitat. • Canvis generacionals: noves prioritats (mobilitat, treball no lineal, habitatge com a problema central), relacions mediades per xarxes socials. Patrocinis i esport femení • Col·laboració Espai Gironès–Uni Girona (14 anys): convenis que es despleguen i generen iniciatives mútues. • Partit clau d’EuroCup Women a Fontajau: remuntar 12 punts contra el PECS per accedir als quarts de final. Memòria i ciutadania • Preocupa el desconeixement del franquisme i de la història recent, que facilita populismes i simplificacions. • Crida a explicar i debatre amb rigor per enfortir criteri cívic i democràtic. "Arribar al fet que un partit proposi trencar micròfons a periodistes vol dir que no anem gaire bé." (reflexió a la taula) Butlletí informatiu (tram final) • Girona reprèn la instal·lació de contenidors intel·ligents a Eixample, Figuerola, Bonastruc i Mercadal (amb incidències puntuals de targeta). • El PSC veu insuficient limitar grups turístics a 25; demana regulació més fina per espai, temporada i tipologia. • Institut Montilivi i HIPRA: projecte perquè l’alumnat entengui com es fabrica una vacuna (treball amb soca bacteriana). • Ecologistes en Acció denuncia inacció judicial en causa per delicte ambiental (Papera de Sarrià, Construccions Rubau, Cal Industrial) i nous episodis de contaminació. • A Salt, propostes ciutadanes per a l’antiga fàbrica Gasol: residència d’avis, piscina o centre educatiu. • Programa municipal "Es mobilitza": 21 activitats gratuïtes d’orientació laboral el primer trimestre. • Presentada la Fira Terres, primera fira de teatre de sala de Catalunya, per connectar professionals, programadors i públic. • Esports: l’Uni Girona ha de remuntar 12 punts al PECS (EuroCup Women) a Fontajau. • Temps: ambient més suau i possibles pluges a la tarda; màximes d’uns 10 °C.

  • 44'

    Educació en debat a Girona: Montessori, intervencionisme i formació docent, amb Blue Monday, consum i context de ciutat

    Panorama general • Episodi centrat sobretot en educació: mètode Montessori, intervencionisme i canvis de política educativa, formació del professorat, i el rol de les famílies i la tria d’escola. • Obertura amb el context de fred intens a Girona i serveis socials activats, i una conversa inicial sobre Blue Monday com a mite publicitari i el consumisme postnadalenc. • Mirada crítica al sistema: excessiva politització, canvis continus i poca autonomia de centre; alhora, reconeixement de bones pràctiques i de la vigència de Montessori avalada per la neurociència. Temes principals Blue Monday, fred i consum • Es desmunta el “Blue Monday” com a campanya publicitària i s’analitza com el cicle Black Friday-Nadal-Rebaixes condiciona l’estat d’ànim via màrqueting i psicologia del consum. • El fred i la possible llevantada serveixen de context local i record del temporal Glòria. Montessori: principis i aplicació • Montessori es presenta com a model pedagògic complet (no un recurs puntual): defineix currículum, formació docent, rol del guia, entorn preparat i plans de desenvolupament. • Validació actual per la neurociència (p. ex. funcions executives, atenció, moviment). L’alumne aprèn amb llibertat amb estructura, i el mestre actua com a guia. • Testimonis de pràctica d’aula: observació sistemàtica, ajustos personalitzats i protagonisme de l’alumne; teoria posada en pràctica real. Sistema educatiu: intervencionisme, canvis i formació docent • Diagnòstic: intervencionisme de dalt a baix que estreny l’autonomia i desincentiva la iniciativa; proves i indicadors tracten l’educació com una empresa i obvien el context. • Canvis normatius constants provoquen desgast i inestabilitat d’equips. • Formació docent: la universitat sovint és allunyada de l’escola; l’actualització contínua recau massa en el docent. Es reclama responsabilitat del sistema per la formació permanent. • Politització: alts nivells de rotació de càrrecs en canvis de govern vs. models més tècnics (comparativa internacional). Competències vs coneixements • Crítica a la pendulació: en nom de les competències s’ha arribat a buidar continguts. Es defensa un equilibri: per pensar críticament cal saber (base de coneixement) i saber fer (competència). Famílies i tria d’escola • Paper clau de les famílies: foment de la lectura (biblioteques), criteri crític, i gestió de pantalles. • Criteris de tria: prioritzar l’escola del barri per cohesió social; ponderar logística (horaris, menjador, extraescolars, transport) i, sobretot, confiar i implicar-se amb l’escola escollida. • Aclariment: llengua vehicular no és un model pedagògic; evitar confusions en la tria. Girona: oportunitats i deures • Girona és “ciutat educadora”, però persisteixen bretxes (p. ex. el sector Est) malgrat dècades de diagnòstic. Es reclamen idees clares, recursos i estabilitat per avançar. Cites destacades "El sistema educatiu és un sistema intervencionista." "La teoria et parla d’un nen que a la pràctica no existeix." "Vagin a l’escola que vagin, que hi creguin, que hi confiïn, que la reforcin i que exigeixin." Conclusions en 5 punts • Montessori manté plena actualitat com a model coherent i complet, alineat amb la neurociència. • El sistema pateix politització i canvis erràtics, que desgasten equips i limiten l’autonomia. • Cal professionalitzar la formació contínua i reconnectar la universitat amb la pràctica d’aula. • Competències i coneixements s’han de combinar: no hi ha pensament crític sense base sòlida de sabers. • Les famílies són palanca clau: tria informada, confiança crítica i hàbits (lectura) que reforcin l’escola.

  • Congrés de Benestar Emocional, salut mental i xarxes; esport base i educació; habitatge, ocupacions i llicències; i el llegat de Girona 10

    Resum general de l’episodi Context i to de la tertúlia Debat àgil i proper sobre la realitat social i municipal de Girona, amb connexions entre benestar emocional, educació, esport base, habitatge i gestió pública. Es complementa amb un butlletí informatiu final. "Si no t’agafes la vida amb filosofia, la vida t’agafa tu." Benestar emocional i ‘Blue Monday’ Desmuntatge del mite de l’anomenat Blue Monday com a constructe publicitari. Presentació del Primer Congrés de Benestar Emocional (21-22 de gener, Palau de Fires), inaugurat pel Dr. Josep Maria Argimon, amb més de 900 inscripcions i entrada gratuïta. Dos eixos principals: • Prevenció del suïcidi: factors, serveis públics, afectació a l’entorn i ús responsable de xarxes. • Impacte de les xarxes i la tecnologia en el benestar, especialment en joves (també amb la mirada en els aspectes positius). Salut mental, xarxes i educació Adolescents: preocupació per l’augment de l’ús d’antidepressius i per ideals irrealistes alimentats per xarxes, on es mostra només la “part bonica”. Gent gran: soledat i falta d’acompanyament; es menciona un projecte pilot d’acompanyament des de la Fundació “Clauda Volta”. Educació vs ensenyament: la família ha de educar i l’escola ensenyar; cal educació mediàtica i digital per gestionar riscos a xarxes. Risc d’sobreprotecció parental i d’intervencionisme excessiu en conflictes escolars i esportius. Esport base, valors i benestar L’esport com a eina de salut i educació quan es practica “ben entès”. Proposta de psicòlegs de primers auxilis als clubs per detectar situacions de risc. Diferència entre gaudi formatiu i alta competitivitat: pressions i frustracions quan la projecció professional no es consolida (casos esmentats com Pau Cubarsí). Habitatge, drets i deures, i ocupacions Crítica a la cultura del “papa Govern”: abundància de drets sense el corresponent èmfasi en els deures. Metàfora central: "Les vaques no donen llet" — cal aixecar-se d’hora, anar a munyir i fer la feina. Mercat de lloguer: parelles joves que treballen i tot i així no poden accedir a lloguer; efectes de la regulació (lleugera baixada de preus vs retirada d’oferta per incertesa jurídica). Paper dels ajuntaments: impulsar lloguer fins als 40 i promoure models amb cooperatives; calen garanties i col·laboracions publicoprivades. Ocupacions delinqüencials i màfies: cas Jordi Riera com a símptoma d’inseguretat jurídica; petició d’actuació més àgil i clara. Llicències d’obres: retards de més d’un any a Girona; demanda de millores organitzatives i responsabilitat. Economia local, promoció i ciutat Fira de Girona: balanç positiu de la pista de gel (més de 18.000 usuaris) i ús d’aigua de pluja recuperada (50%). Recuperació de la campanya Girona 10 (2012): hotels, restauració, comerç i museus mobilitzats a 10 €; èxit rotund i gran impacte promocional. Rodatges: captació de Joc de Trons i menció de Westworld com a clars actius de marca ciutat. Residus i serveis Complexitat i incoherències en els models de recollida (targetes, contenidors tancats, abocaments indeguts). Mescla de desajustos del servei i incivisme ciutadà. Butlletí informatiu Allotjament d’urgència ampliat per onada de fred (Sopa i antiga seu d’entitats) amb 25 llits addicionals. Aeroport de Girona 2024: 1.997.000 passatgers (+25,9%), impuls d’hivern i bon estiu. Hotel d’entitats: proposta de tancament i conversió en coworking (crítica de les associacions). Afectacions en la recollida de residus per assemblees laborals; deixalleria tancada. Esports: Pau Navarro guanya etapa al Rally Dakar (Challenger) i ja és 4t de la general. Temps: dia fred i estable, sol i màximes de 11 ºC.

  • Sequera, infiltrats i esport: tertúlia Girona

    Panorama general • Hivern i sequera: tertúlia marcada per la tramuntana, la "Setmana dels Barbuts" i la preocupació per la manca de pluges i els embassaments baixos. Necessitat d’una llevantada sostinguda (sense danys) per recuperar reserves. • Gestió de l’aigua a Girona: debat sobre el Ter cap a Barcelona, el crític estat de Boadella i els aqüífers salinitzats; impacte local per l’aturada prolongada de la Sèquia Monar que deixa les hortes de Sant Eugènia i Salt sense aigua. • Esports: cap de setmana excels. El Barça goleja el Madrid (2-5) tot i jugar en inferioritat; el Girona venç a l’últim minut; triomfs de Bàsquet Girona i Spar Uni Girona. Èmfasi en el talent jove de la Masia i polèmiques de fair play i tracte mediàtic. • Infiltrats policials: anàlisi del documental de 30 Minuts (3CAT/TV3) sobre policies infiltrats en moviments socials. Crítica contundent a la il·legalitat i vulneració de drets (sense control judicial), amb focus en el cas de Girona i les seqüeles personals. • Drets humans i esports: denúncia de la Supercopa a l’Aràbia Saudita, on es conculquen drets, i condemna dels assetjaments a aficionades. • Ciutat: mobilitat i convivència a Girona (Pedalada de Reis, seguretat per ciclistes) i queixes per multes la nit prèvia a la Cavalcada en zona amb aparcament restringit. "Només t'he ocultat que sóc policia" — una frase que il·lustra la gravetat ètica de les infiltracions. "Sense aigua no hi ha horta" — recordatori de la dependència hídrica del teixit agrari local. Meteo i tradicions d’hivern Tramuntana, Canigó i Setmana dels Barbuts • Sensacions de fred intens i paisatge del Canigó nevat. • Repassada de sants i festes (Sant Antoni, Sant Sebastià, Tres Toms). • Tradicions arrelades com el Pelegrí de Tossa. Previsió i context climàtic • Setmana ventosa i freda; incertesa sobre pluges. • Record de la Glòria i necessitat d’episodis de llevant per omplir embassaments. • Dades que apunten a anys més càlids i menys tramuntanades; evidències de canvi climàtic. Aigua, sequera i infraestructures Embassaments i Ter • Boadella molt baix; només s’omple amb llevantades. • Transferències del Ter cap a l’àrea metropolitana: desequilibris territorials i impacte a Girona i Empordà. Sèquia Monar i hortes de Girona • Tall sostingut per sequera i posteriorment per obres, amb efectes a l’Onyar i a la bassa de les hortes. • Crítica per no haver planificat obres en el període de sequera i per la manca de neteja de la sèquia. Esports: resultats i model Cap de setmana rodó • Barça 2-5 Madrid: victòria contundent malgrat l’expulsió; arbitratge polèmic poc comentat. • Girona FC: triomf a l’últim sospir. • Bàsquet Girona: tercera victòria seguida i sortida del descens amb exhibició (96-67 al Baskonia). • Spar Uni Girona: victòria clara a Vigo. Masia, fair play i entorn • Jovent com a columna vertebral del Barça: Lamine Yamal, Pau Cubarsí, Marc Casadó, etc. • Debat sobre fair play i les normes de la Lliga, i comparativa amb les finances del Madrid. • Crítica a la Supercopa a l’Aràbia Saudita per vulneració de drets humans i casos d’assetjament a aficionades. Infiltrats policials i drets fonamentals El documental i el cas Girona • 30 Minuts destapa agents infiltrats en moviments socials legals, sense control judicial. • Casos de relacions sentimentals prolongades per infiltrar-se: vulneració greu d’intimitat i possibles delictes (falsedat documental, etc.). Resposta institucional i precedents • Crítiques a declaracions del Ministre Marlaska i manca de transparència en respostes parlamentàries. • Record d’antecedents (fotos del rei a Girona) i sentència d’Estrasburg sobre llibertat d’expressió. Identitats, mitjans i “estat profund” • Debat sobre mostrar o no la cara dels policies en pantalla; decisions legals i ètiques a TV3. • Sindicats policials reclamen penes per revelar identitats; contradiccions amb altres exposicions públiques. • Denúncia del “deep state”: inèrcies burocràtiques, guerra bruta i judicialització (jutge Aguirre, brigada patriòtica, filtracions mediàtiques). Girona: mobilitat, convivència i civisme • Pedalada de Reis (prop de 200 participants): demanda de seguretat ciclista i continuïtat de xarxa. • Crítica a multes la nit del 4 al 5 de gener per espai reservat a la Cavalcada quan l’entorn era saturat per actes i aparcaments; reclam de proporcionalitat i millor gestió municipal. Butlletí i tancament • Notícies: ensorrament parcial al Barri Vell (sense ferits greus), robatori amb violència a Salt i detenció posterior, ampliació de places al Centre de Justícia Juvenil, rècord d’inscrits al Congrés de Benestar Emocional, i bons resultats esportius locals. • Comiat amb indicatius i recordatoris de programació i convocatòries culturals.

  • Girona: Nadal, cavalcada, Covid 5 anys, ocupacions i residus

    Visió general Tertúlia àgil i crítica amb focus en: balanç de Nadal i comerç a Girona, polèmica de la Cavalcada de Reis (representació i tradició), cinc anys post-Covid i els seus efectes (digitalització, burocràcia i estafes), ocupacions i habitatge (cas viral a Girona i marc legal), i residus amb els nous contenidors intel·ligents. Tanca amb un butlletí de notícies locals. Nadal a Girona: ambient i comerç Bones sensacions de venda i afluència: botigues plenes, restauració amb molta demanda i ciutat molt viva. Percepció de consum centrat en l’ara: la gent “viu el moment” i gasta en experiències i compres. Apunts • Rebaixes “permanents” i menys queixes del comerç que altres anys. Cavalcada de Reis: tradició, representació i polèmica Debat sobre el rei negre, la representació de persones negres i el maquillatge (“blackface”). Reconeixement de progrés en obertura (dones, diversitat, persones negres als manalles) i crida a la empatia amb el món associatiu per la dificultat organitzativa. Risc de maximalismes que generin l’efecte contrari i defensa d’un canvi gradual i dialogat. Preferències estètiques i de tradició (carrosses, cavalls, recorregut) vs. logística i seguretat actual. "Mirem amb ulls d’adults una cosa que s’ha de mirar amb ulls de nen." Idees clau • Obrir portes sí, però amb realisme organitzatiu. • La cavalcada ha transcendit el fet religiós; tradició cultural compartida. Voluntariat i relleu associatiu Cansament i relleu difícil a entitats (AMPAs/AFAs, colles, associacions): molta feina, hores i crítiques. Risc que projectes caiguin si no es gestiona bé el relleu. Covid-19: 5 anys després (impacte i lliçons) Record del 2020: del Mobile a confinaments, restriccions i drames humans (acomiadaments per videotrucada). Sensació d’haver esdevingut una societat més accelerada, no necessàriament “millor”. Digitalització accelerada (reunions online, tràmits, salut digital), amb guanys d’eficiència però pèrdua de contacte i impacte en la gent gran. Punts destacats • Protocols excessivament rígids i moltes sancions després anul·lades. • OMS ja ha tancat la fase pandèmica; reflexió sobre obediència si tornés a passar. Digitalització, bretxa i serveis (salut, banca, administració) Eines com La Meva Salut i mòbil: més usables que l’ordinador per a molts sèniors. Bretxa digital persistent: cal garantir opcions híbrides (online i presencial) i formació. Crítica a la cita prèvia obligatòria en administració: demanen flexibilitzar-la i garantir atenció sense barreres. "Els drets s’han de garantir; l’opció digital ha de ser un camí, no una paret." Burocràcia, estafes i reserves Burocràcia digital que de vegades complica (procediments, llenguatge, baixa de serveis). Mercadeig de cites prèvies i anècdotes surrealistes (demanar cita des del carrer per ser atès dins). Estafes digitals: SMS de paqueteria, enganys “de l’amor”, phishing; recomanen prudència i denúncia (tot i la cita prèvia!). Hostaleria: auge de reserves online i dipòsits amb targeta per evitar “no-shows”. Ocupacions i habitatge: el cas de Girona i el marc legal Cas viral (Jordi Riera): ocupació d’un immoble en obres, retards de llicència (>1 any) i actuació policial discutida. Denúncia de xarxes criminals que “gestionen” ocupacions i cobren lloguers de facto. Crítica a una llei/perversió de protocols que pot anteposar l’ocupa al propietari i obliga a “conciliar”. Diferenciar ocupació per necessitat (àmbit de serveis socials) de l’ocupació delinqüencial (màfies). Habitatge: sense eliminar traves a llicències i promoció, els plans inversors no es materialitzen. Propostes • Reforma legal per protegir la propietat i agilitzar desnonaments en casos delinqüencials. • Més recursos tècnics municipals per a llicències i activació d’oferta. Residus i contenidors intel·ligents Desplegament a Pla de Palau, Sant Pau, Carme-Vistalegre i part de Montilivi (27 de gener, implementació gradual). Sant Eugènia i Can Gibert, a continuació. Problemes detectats: turisme d’escombraries, bosses fora, conviuen quatre sistemes i falles tècniques puntuals. Mixtura de civisme insuficient i ajustos operatius pendents. Claus d’èxit • Millora tècnica i comunicació; educació cívica i control; harmonitzar sistemes per barris. Butlletí de notícies (resum) Judicial: acusació a 23 anys per l’escanyament d’una àvia a Sant Gregori. Municipi: fase informativa i repartiment de material per als contenidors intel·ligents als barris indicats. Salut: Marató de Donants de Sang (objectiu 10.000 a Catalunya; Girona vol 500). Medi ambient: nova línia de subvencions per a educació ambiental (prevenció de residus als barris). Cultura: el Cinema Truffaut registra el millor any (+13% espectadors); èxit Hitchcock i cinema en català. Comerç: Ferreteria Caber premiada pels 50+ anys d’activitat. Esports: Uni Girona juga l’anada dels vuitens d’Eurocup a Hongria (18h). Temps: ambient suau i assolellat, màx. 18 ºC.

  • 59'

    Girona: neteja, mobilitat i política en debat

    Resum executiu • La tertúlia pivota sobretot al voltant de la neteja i la recollida d’escombraries a Girona, amb un diagnòstic compartit: implantació precipitada i mala comunicació del model de porta a porta, problemes d’horaris i d’adaptació a la vida real, i episodis d’incivisme. • S’analitzen les conseqüències col·laterals: reubicació de contenidors i abocaments al polígon, punts de brutícia puntual i mancances en neteja viària i poda sota la bandera de la renaturalització. • Debat sobre mobilitat: bones experiències amb les zones verdes, però calen aparcaments dissuasius i línies de bus transversals; es reclama pedagogia i no criminalitzar qui necessita el cotxe. • Mirada de fons: la pandèmia com a tall històric i accelerador de canvis (compra online, socialització dels joves, Amazon, universitat), i el paper ambivalent de la IA. • Desgast polític i malestar veïnal: dissolució d’associacions, ineficiències i comunicació deficient alimenten el risc de populisme; es demana autocrítica i rumb clar. • Apunts inicials lleugers: salutacions de bon any i el joc matemàtic de l’“any quadrat” (2025 = 45²), i un cas d’ocupació polèmic. • Tancament amb butlletí informatiu: grip a l’alça, rebaixes fortes, èxit del Palau de Fires nadalenc, recerca del Museu d’Art, millores a Palau 2, i triomf èpic del Bàsquet Girona. Temes clau i arguments 1) Bon any i “any quadrat” (2025) • Conversa d’obertura amb to distès. Recordatori que 2025 és un “any quadrat” (45²), el primer des de 1936. "Bon any quadrat… és l’únic any quadrat que viurem" • Reflexió sobre el pas del temps: ja fa 25 anys de l’entrada al segle XXI. 2) Segle XXI, progrés i pandèmia com a tall • Contrast entre la fe en el progrés (finals del XIX) i una realitat actual més ambigua. • La pandèmia marca un abans/després: - Confinament i por inicial. - Gir cap a l’online (comerç, relacions), impacte en joves i universitat. - Expectatives de millora social que no s’han complert. • IA vista com a eina amb riscos segons qui la controli. 3) Neteja i recollida d’escombraries a Girona • Nucli del programa. Diagnòstic compartit: - Implantació mal planificada del porta a porta (Montjuïc com a avís inicial) i comunicació insuficient: cartes tardanes, reunions poc capil·lars, desconeixement generalitzat. - Desajust vital: horaris rígids (p. ex. cartró només un dia/hora) no s’adapten a la vida real (feina, viatges, pisos sense espai). - Percepció de més brutícia en punts concrets: bosses a papereres, restes on hi havia contenidors, “turisme d’escombraries”. - Taxes: s’havia promès que baixarien; es denuncia que han pujat i que la rebaixa condicionada al reciclatge és poc creïble. - Empresa i treballadors: s’apunta a incompliments puntuals (recollides en festes) però es demana no estigmatitzar el personal; responsabilitat última de l’empresa i la supervisió municipal. - Incivisme: casos concrets (bosses a papereres, abocaments) i debat pedagogia vs sanció. "No s’assenyali la població: és la teva gent" • Efectes col·laterals: - Reubicació de contenidors al polígon (Campau–Riera de Marrocs) amb abocaments i risc de lixiviats. - Abocaments relacionats amb plantacions de marihuana a les Gavarres (sacs de terra, impacte ambiental). - Neteja viària i renaturalització: acumulació de fulles i falta de poda; s’alerta de lliscaments i malmetre instal·lacions (ex. Pont Major). - Polèmica al parc Jordi Vilamitjana (por a “desaparèixer” com a parc urbà). 4) Teixit veïnal i governança • Desgast associatiu: dimissió de juntes (Montjuïc, Sant Pons) per frustració amb la gestió de residus. • Cas Girona per Girona (anys 60): l’Ajuntament declara “espais privats” zones que havia mantingut 60 anys, sense diàleg, i es degraden. • Sensació de respostes tardanes o inexistents; es percep ineficiència. 5) Política local i risc de populisme • La mala gestió i la desconnexió alimenten el populisme (s’esmenta Aliança Catalana). • Es demana autocrítica i una opció de govern clara. • Alertes: l’esquerra és més penalitzable si falla la gestió. 6) Mobilitat: cotxe, bus i zones verdes • Consens en no criminalitzar l’ús del cotxe: cal pedagogia i alternatives reals. • Bones experiències amb zones verdes (més rotació, menys cerca d’aparcament). • Prioritats: - Aparcaments dissuasius ben connectats. - Freqüències de bus més altes i línies transversals reals (ex. connexió nord–sud pel pont de Fontajau). - Cas UdG: molts estudiants arriben en vehicle unipersonal; calen solucions. • Recordatori d’èxits de pacificació (c. Nou, Santa Clara) com a precedent. 7) Altres temes • Cas d’ocupació polèmic: una família amb casa pendent d’obres és desallotjada mentre el presumpte “okupa” hi resta; el cas queda judicialitzat. Butlletí final (titulars) • Salut: la grip es dispara; més de 378 urgències en un dia al Güell. • Comerç: rebaixes amb descomptes des del 50% i bones perspectives. • Nadal: 18.000 visitants al Palau de Fires; pista de gel amb rècord de 17.392 patinadors. • Cultura: el Museu d’Art publica l’estudi històrico–arquitectònic més complet del Palau Episcopal. • Esports municipals: ampliació de vestidors a Palau 2 (hoquei). • Esports: Bàsquet Girona 91–90 Barça, remuntada i cistella final a 2”. • Temps: matí assolellat, tarda amb núvols i vent; màx. 19 ºC.

  • 54'

    Debat a Girona: Cavalcada, blackface i inclusió

    Resum executiu Debat intens i estructurat sobre la Cavalcada de Reis de Girona i la pràctica de pintar persones blanques per fer de patges negres. Es confronten dues visions: la del col·lectiu antiracista Cacau i Negritud, que exigeix no pintar ningú perquè ho considera racisme amb impacte real sobre la infància negra, i la dels Manaies de Girona, organitzadors logístics, que afirmen tenir voluntat de canvi, haver pres mesures proactives i reclamen col·laboració per transitar a un model sense pintura. "El que exigim és que no es pinti" — Aliu Diallo "Fem-ho junts, sense imposicions" — Xavier Serra La tertúlia conclou sense acord definitiu, però amb un missatge clar: la via més viable i consensuada passa per deixar de pintar i obrir la participació a persones de diversos orígens en totes les comitives, mantenint l’essència festiva i inclusiva. Context i marc del debat • Polèmica recurrent a Girona per la presència de persones pintades de negre a la comitiva de Baltasar. • 2023-2024: reunions entre el col·lectiu antiracista i Ajuntament/Manaies; es manté la pràctica en part; hi ha protestes prèvies a la cavalcada. • Girona: ciutat amb més de 100.000 habitants i ~20% de població amb nacionalitat estrangera; debat local amb rerefons de racisme estructural i inclusió. Posicions al debat Cacau i Negritud (Aliu Diallo) • Punt nuclear: no pintar persones per fer de patges negres. Ho defineix com a racisme simbòlic que reforça desigualtats i perjudica la salut mental de la mainada negra. • No exigeixen que tots els patges siguin negres, sinó que ningú es pinti; accepten patges de diversos orígens en qualsevol comitiva. • Denúncia de responsabilització individual de col·lectius vulnerabilitzats per fracassos institucionals; menciona dades de pobresa més altes per població estrangera i negra. • Considera insuficients els gestos simbòlics (p. ex., representació política individual) si no es tradueixen en canvis materials. • Condició per seguir dialogant: compromís explícit de no pintar el 2025/2026. Manaies de Girona (Xavier Serra) • Rol: coordinació logística de la cavalcada per encàrrec de l’Ajuntament. • Afirma voluntat compartida de no pintar i exposa mesures: prioritat a persones negres des de fa 4 anys, incorporació de col·lectius (p. ex. ghanesos), i proactivitat en la captació. • Demana col·laboració dels col·lectius per assolir l’objectiu, evitant el llenguatge d’“exigències”. Proposa un camí gradual fins a 2026. • Desmenteix el relat d’entitat tancada/elitista: inscripció oberta, presència de dones i persones de diversos orígens al maniple. • Distingeix la pràctica local de la blackface històrica dels EUA (no caricatura, participació oberta) i demana temps i cooperació. Veu mediadora (Assumpció Puig) i moderació (Jordi Grau) • Proposta operativa: no pintar ningú i patges mixtos (blancs/negres/asiàtics) a totes les comitives per reforçar la inclusió sense alterar l’essència. • Reclam de diàleg continuat Ajuntament–entitats–col·lectius i de explicació pública per desfer “falses percepcions”. • Recorda l’avenç d’altres àmbits (accessibilitat, llengua de signes, espais calma) com a model per minimitzar conflictes a la festa. Punts de fricció i desacord • Condició prèvia: Aliu reclama compromís ferm de no pintar, mentre que Xavier el vincula a la disponibilitat de participants (viscut com a “amenaça” pel col·lectiu). • Marc del debat: Aliu l’amplia a racisme estructural; Xavier vol aterrar en la gestió concreta de la cavalcada. • Llenguatge i definicions: diferent lectura del terme blackface i del pes dels simbòlics vs materials. • Tono i acusacions: episodis de tensió (acusacions de mentir, analogies dures), tot i mantenir-se el diàleg obert. Propostes concretes que emergeixen • Compromís immediat: “No pintar ningú” a la comitiva de Baltasar i resta de la cavalcada. • Patges mixtos a totes les comitives per reflectir la diversitat real de la ciutat. • Captació i coorganització amb col·lectius afrodescendents i migrats, amb rol actiu en el disseny del model. • Calendari de transició: avançar el 2025 i consolidar model el 2026, amb seguiment públic. • Comunicació pedagògica per a famílies i infants: explicar per què ja no es pinta i com s’abraça la inclusió. Cites clau "El que no volem és que es pinti" — Aliu Diallo "Tenim la mateixa voluntat: que no es pinti; fem-ho junts" — Xavier Serra "Centrem-nos: no pintar ningú i obrir la comitiva a tothom" — Assumpció Puig Conclusions • Hi ha consens creixent en la fi de la pintura com a solució central i en obrir la participació. • El desacord principal és com i amb quines condicions es concreta el canvi (exigència vs col·laboració, ritme temporal). • Proper pas recomanat: acord formal Ajuntament–Manaies–col·lectius amb compromís de no pintar i pla d’implementació 2025–2026, amb participació comunitària i transparència.

  • 58'

    Trama russa, residus a Girona i balanç de l'any

    Panorama general Última tertúlia de l’any amb Jordi Grau i tres veus destacades: Josep Prat (advocat), Sílvia Castelló (Costura) i Josep Campmajor. Conversa viva que transita per tres eixos principals: la sacsejada judicial al cas de la “trama russa”, el balanç personal i professional de l’any, i la crisi del nou model de recollida de residus a Girona, amb un tancament de notes culturals i el butlletí d’actualitat. Justícia i “trama russa” (TSJC vs. jutge Aguirre) "Lluitar contra un jutge que diu que ‘es carregaria el govern en dos telediaris’ és molt complicat." Punts clau • El TSJC tanca el serrell de l’operació Volhov i qualifica l’actuació del jutge Aguirre de “bajanada” i al límit de la il·legalitat. • Campmajor celebra quedar net d’acusacions: no ha estat amnistiat perquè no hi havia condemna; va refusar reconèixer el tribunal i va optar per l’exili temporal. • Crítica a la ideologització de la judicatura i a la manca de reacció del CGPJ davant afirmacions com “m’estic carregant la democràcia”. • Impacte humà de la presó preventiva (casos com Sandro Rosell o Alves) i debat sobre els límits d’un Estat presumptament garantista. • Paper d’unitats d’informació (Guàrdia Civil, Policia, Mossos) en la construcció del relat de la trama russa, amb errors de traducció i proves mal interpretades. Balanç de l’any i projectes Sílvia Castelló (Costura, Fundació i Gasol de Salt) • Any intens i il·lusionant: consolidació de la feina, creació de la fundació i aposta pel nou espai a la Gasol de Salt. • Mirada observadora i estratègia per encaixar un projecte “gran” amb moltes peces. Josep Prat (advocacia i emprenedoria) • Despatx consolidat amb talent jove i nous models de treball. • Llançament de Pratsabat Startups i 10 anys de Business Angels: 16 projectes impulsats i prop de 2 M€ invertits a Girona. • Reivindicació del rol de pare i l’equilibri familiar. Jordi Grau • Massa feina, però com a conseqüència de decisions volgudes; satisfacció per la feina feta. Residus a Girona: model, incivisme i política "Expliquem, parlem amb els veïns, després proposem... i després governem." On grinyola el sistema • Convivència caòtica de quatre models: contenidors oberts, contenidors amb targeta (intel·ligents), porta a porta comunitari i porta a porta pur, amb falles tècniques i manca de comunicació. • Incivisme i “turisme d’escombraries” (desplaçar residus entre barris), imatge degradada a entrades d’escoles i punts concrets (p. ex. Sant Eugènia). • Dificultat d’encaixar el porta a porta en finques verticals i densitats altes. Política i governança • El govern actual (coalició heterogènia) aplica un contracte heretat i criticat, amb tensions internes. • Petició d’auditories independents sobre el servei (costos vs. resultats) i crida a assumir riscos i a “governar” de manera proactiva, no reactiva. • Reclams de millor neteja viària i resposta més àgil de l’administració. Cultura i comunitat • Projecció solidària d’És una vida meravellosa amb taquilla inversa per a una entitat gironina. • L’Associació de Dones Gironines entrega un primer xec de ~10.000 € amb la gira d’El Destí de les Violetes i apunta a 50–60 mil € en 2025. Butlletí d’actualitat (titulars) • Font de la Pólvora: 8 de cada 10 escomeses inspeccionades, punxades; talls afectaven escola i equipaments. • Residus Girona: la coordinadora veïnal reclama millores urgents i revisió del model. • Reducció de danys: conveni Ajuntament–A.Ta.R.T. per a un equip de carrer amb consumidors de drogues. • Trueta: nova tècnica per a fibril·lació auricular més precisa (28 intervencions des del juny). • Equip de protecció respiratòria fet a Girona amb filtratge 99,8%. • Cavalcada de Reis: final a plaça 1 d’Octubre; 7,5 tones de caramels. • Eòlica marina: estudi UDG destaca Galícia, Astúries, Girona i Menorca. • Esports: l’Uni Girona es juga el pas a l’Eurocup (retorn a Fontajau). • Temps: dia suau i assolellat, màximes fins a 17 ºC.

  • Cavalcada, Nadal i educació: tradició vs canvi

    Resum general Una tertúlia viva i reflexiva que contraposa tradició i canvi en tres eixos: el Nadal i els seus símbols, el debat sobre la cavalcada de Reis i el blackface a Girona, i la polèmica educativa sobre la literatura al currículum. També s’hi afegeixen apunts sobre la loteria de Nadal, prediccions de futur i un tram final amb titulars informatius locals. Punts clau Cavalcada i representació: crítica al blackface i crida a la participació real de persones negres; debat sobre tradició, autenticitat i canvi social. Nadal: religió, cultura i inclusió: equilibri entre arrel religiosa, iconografia actual i convivència en una ciutat diversa. Educació i humanitats: polèmica per fer optativa la literatura, alerta contra una deriva utilitarista i defensa del pensament crític. Context juvenil: emergència de perfils criptobros, frustració i atracció per respostes simplistes, amb risc de deriva cap a l’extrema dreta. Actualitat local: controvèrsia del Trueta, operatiu a Font de la Pòlvora, i esport amb l’UNI Girona. "És una qüestió de drets humans i de sentit comú" — sobre eliminar el blackface a la cavalcada. "La literatura no només ajuda; ens conforma com a humans" — defensa de les humanitats. Temes desenvolupats 1) El temps i el Nadal que s’acosta • Sensació general que el temps s’accelera, especialment des de la pandèmia. 2) Loteria de Nadal: hàbits, probabilitats i anècdotes • Despesa mitjana i patrons de joc; històries de números compartits i premis que arriben quan ja no es juga. • Mirada crítica: probabilitat i “no esperar un raig” de fortuna com a estratègia vital. 3) Futur i tecnologia • Conversa al voltant d’idees tipus transhumanisme i màquines que prenen el poder; es relativitza el seu abast immediat. 4) Cavalcada de Reis, blackface i canvi social • Des de l’entitat “Cacau i Negritud” es reclama el compromís explícit de no pintar persones blanques; negociacions no concretes i preparació de resposta davant una possible repetició. • Girona avui és plural; el blackface remet a greuges estructurals (esclavitud, colonització, ridiculització històrica) i envia un missatge excloent. • Propostes: implicar persones negres a la comitiva; evitar endogàmies en entitats com els Manaies; considerar concursos o canvis organitzatius per obrir l’acte. • Matís teatral: distingir entre representació artística i representació racial; el cas d’Otello avui no admetria pintura de cara; autenticitat vs capacitat interpretativa. 5) Nadal entre religió i inclusió • Debat sobre llums inclusives (ex.: Raval) i iconografia contemporània. La figura de la Mare de Déu pot ser llegida erròniament com a “musulmana” per qui no contextualitza. • Reivindicar el nucli religiós del Nadal sense imposar-lo: conviure amb la dimensió cultural, ancestral i de caliu del solstici. 6) Educació: literatura, utilitarisme i pensament crític • Polèmica per la possible optativitat de la literatura; reacció d’escriptors, docents i entitats; marc de la LOMLOE i decrets d’aplicació. • Tendència a privilegiar emprenedoria i assignatures orientades al mercat (herència post-2008), en detriment d’humanitats. • Emergència dels “criptobros”, frustració juvenil, apoliticisme i auge del vot a extrema dreta; promeses polítiques que no es concreten (ex.: desnonaments) alimenten la desafecció. • Comprensió lectora i memòria: no delegar-ho tot a Google o IA; la literatura dona llenguatge, empatia i eines per entendre el món. 7) Apunts finals i actualitat local • Es mencionen els retards i tensions pel projecte del Trueta i l’operatiu a Font de la Pólvora contra el frau elèctric. • Tancament amb butlletí informatiu: Trueta, operatiu elèctric, batxillerat a l’Institut Narcís Xifra, successos, medi ambient (pedreres), UNI Girona a l’Eurocup, i el temps.