La tertúlia de Girona FM
La tertúlia de Girona FM
Programa

La tertúlia de Girona FM

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau

Presentat perJordi Grau·Dissabte · 00:00 - 01:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 01:00 - 02:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres, Dissabte · 06:00 - 07:00 ·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 10:00 - 11:00, 17:00 - 18:00, 21:00 - 22:00 ·388 episodis
RSS

episodis

289-300 de 384

  • Transició a Girona, civisme veïnal, sanitat i mobilitat

    Visió general En aquesta tertúlia de Girona FM, el grup aborda amb mirada local i crítica temes clau com la memòria de la transició a Girona, el civisme i la seguretat veïnal (amb el fenomen de les tombaportes), la mobilitat urbana (patinets i bicicletes), la sanitat pública i la gestió de residus. Es tanquen amb un butlletí informatiu sobre l’actualitat de Girona i comarca. "Això, nen, no es paga amb tots els diners del món" — testimoni sobre el tracte humà al Trueta Transició i memòria local Ignasi de Ribot (alcalde 1972–1979): perfilat com a figura discreta i clau en el tram final del franquisme i l’inici de la transició. Frenà el controvertit Pla Perpinyà (amb fins a 16 gratacels previstos) i obrí espais culturals com la sala Fidel Aguilar. Episodi del Banc dels Pirineus i el seu paper com a secretari del consell. Impuls al Teatre Municipal amb Pere Codina. Testimonis personals del final del franquisme: Marxa de la Llibertat (1976), tensions amb la Guàrdia Civil i ajuntaments sense eines (1975–1979). Records familiars de Carme Castell i el paper de Quim Nadal als mitjans (orígens d’“El ciutadà té la paraula”). Model de ciutat i urbanisme Transformacions als 90: enderroc del Barri Xino i connexió de Sant Narcís amb la ciutat (trencant la barrera de les vies: carrelets d’Olot i Sant Feliu + línia principal). Comparació amb Bilbao: transformació urbana finançada via concert econòmic; debat sobre dèficit fiscal i capacitat inversora. Sanitat: pública vs. mutualitats Comparativa amb País Basc/Navarra (capacitat de resposta i recursos) i la situació a Girona. Sistema Muface: tria entre pública i privada; incerteses i possibles tensions si part dels mutualistes migressin a la pública. Cas personal al Trueta: reconeixement unànime a l’alta qualitat professional i humana de l’equip. Convivència, civisme i seguretat veïnal Fenomen de les tombaportes Repte de TikTok importat: grups de 13–15 anys donant cops a portes (especialment a Sant Narcís, amb moltes plantes baixes). Perfil divers (tant locals com d’escoles de tota la ciutat). Risc per a gent gran i danys materials. Propostes: Multes a pares/tutors; més presència policial (efecte dissuasiu) i xarxa veïnal (WhatsApp) per detecció. Agents tutors i actuació a centres educatius. Autoritat i educació Debat sobre la pèrdua del principi d’autoritat (mestres, metges, policia) i la responsabilitat parental: horaris, límits i corresponsabilitat. Dificultat per sancionar menors i percepció d’impunitat. Mobilitat: patinets, bicicletes i vianants Problemes recurrents: salt de semàfors en vermell, dos passatgers per patinet, circulació per voreres/ponts sense desmuntar. Reconeixement que el patinet és un mitjà útil; cal no criminalitzar el vehicle sinó l’ús incívic. Acció policial: més multes i control, però volum elevat d’infraccions. Casos reals: cops lleus a vehicles, càrrega de matalassos/bombones en patinets. Clau de volta: educació viària i respecte mutu (analogies amb propietaris de gossos i excrements). "No criminalitzem el mitjà; sancionem l’ús incívic" Neteja i residus Porta a porta i targetes de contenidor: bona marxa a les casetes i comerç de Sant Narcís; s’espera incivisme puntual en la nova fase. Crida a denunciar abocaments il·legals i incidències (trucades registrades a la policia ajuden a dimensionar el problema). Deixalleria de Girona: infraestructura petita i sovint plena per a l’actual població; es demana un model més àgil i capacitat (exemples modèlics: Sant Feliu). Butlletí informatiu (resum) Cicle “Girona any 2100”: debat sobre present i futur de l’àrea urbana (Mercè; amb Girona, Salt i Fornells de la Selva). 1r Congrés gironí d’esport adaptat i inclusiu (26–27 d’abril): normalització i visibilitat. Atur: baixa 0,55% al febrer a Girona; +4.600 llocs al gener; -3,75% interanual. Esports: l’Spar Girona visita l’IDK Euskotren (gestió de minuts pensant en Copa de la Reina i Lliga). El temps: intervals de núvols i sol; màximes de 15 °C.

  • La Rambla, burocràcia i residus: Girona a debat

    Resum general La tertúlia gira entorn a tres eixos principals: la transformació de la Rambla de Girona, les traves burocràtiques que frenen l’activitat econòmica i els nous models de gestió de residus. Els tertulians combinen memòria històrica i crítica constructiva amb propostes per a una ciutat més viva, àgil i cívica. Punts clau • La Rambla ha perdut centralitat com a espai social i comercial, desplaçant-se cap a Santa Clara, l’Eixample i sobretot plaça Independència. • Terrasses i turisme: proliferació post-Covid i ocupació de via pública; cal redimensionar i ordenar sense matar l’ambient de carrer. • Burocràcia: llicències d’obres i activitats massa lentes (fins a 14-17 mesos) i control intern excessiu; contrasta amb l’eficiència recaptatòria d’Hisenda. • Residus: bones valoracions dels contenidors intel·ligents on funcionen bé; debat sobre incentius (SDDR), civisme i costos (taxa a l’alça). "L’administració és eficient quan vol ser-ho; Hisenda n’és l’exemple." La Rambla de Girona: memòria i transformació • Record d’una Rambla amb botigues emblemàtiques (Can Quera, l’Òptica Solar, Joguets Peric, la Farmàcia Plana, llibreria Pujades, etc.) i floristes com a ritual setmanal. • Decisions comercials poc encertades i el trasllat de l’oci cap a plaça Independència, sumat a l’atracció comercial de l’Eixample, van afeblir el rol central de la Rambla. • Locals petits i limitacions físiques condicionen el mix comercial actual (formats ràpids i de poca superfície). • Propostes: reprogramar activitats (com Sant Jordi o el concurs de pintura) de forma sostinguda per recuperar hàbits de pas i vida local al llarg de l’any. Terrasses i urbanisme post-Covid • La Rambla s’ha convertit en una “gran terrassa” orientada al visitant, amb dificultats de pas i menys espai per al veí local. • Plaça Independència absorbeix l’oci a l’aire lliure amb més espai i accessos; Santa Clara manté dinamisme comercial. • La Covid-19 va justificar l’expansió de l’hostaleria a l’exterior (tarimes, “New Jersey” i ampliacions), però ara cal redimensionar. • Debat sobre la descentralització d’esdeveniments (p. ex. Sant Jordi): perdre la Rambla com a epicentre pot treure-li encant i centralitat. Burocràcia i llicències: traves i responsabilitats • Llicències d’obres i activitats lentes frenen projectes (exemple: gelateria a plaça Catalunya pendent de llicència; oficina del DNI a travessia de la Creu encallada). • Factors: por a signar dels tècnics, hipercontrol intern, i falta de priorització del servei al ciutadà i a l’emprenedoria. • Contradicció: Hisenda i multes funcionen amb gran eficiència, mentre que l’agilitat per impulsar activitat econòmica coixeja. • Impacte: lloguers pagats sense operar, projectes que migren a altres municipis amb tràmits més àgils. • Context: reflexió sobre Caixa de Girona (pèrdua d’un actor financer local) i sobre noves taxes turístiques elevades (cas Barcelona) que poden condicionar el sector. Residus i reciclatge: sistemes, incentius i civisme • Proposta d’implantar un SDDR (dipòsit i retorn d’envasos) el 2026; demanen incentius econòmics perquè el ciutadà col·labori més i millor. • Experiència local: en zones com l’Avellaneda/Avesa els contenidors intel·ligents milloren la neteja i la separació; a Fornells, el porta a porta funciona però incrementa càrrega operativa. • Incivisme: abocaments impropis (fins i tot en aparcaments), bosses deixades a terra si el contenidor no obre, o ús indegut de papereres; cal sancionar un cop el sistema està ben desplegat. • Costos: la taxa d’escombraries puja mentre el sistema redueix residus; es reclama correlació entre comportament i preu (qui recicla bé, paga menys). Idees i propostes • Reactivar la Rambla amb programació estable i formats adaptats a l’espai. • Ordenar les terrasses: criteris clars d’ocupació i pas; revisar ampliacions post-Covid. • Ventanilla única i terminis garantits per llicències, amb responsabilitat i traçabilitat. • SDDR i bonificacions a qui recicla correctament; sancions efectives a l’incivisme. • Ajustar horaris i freqüències de residus a necessitats de comerç i famílies (orgànic, tèxtil sanitari).

  • Girona: religió, llicències i govern; Europa i residus

    Panorama general Debat viu a la tertúlia de Girona FM sobre la convivència religiosa i valors, la burocràcia municipal i les llicències (especialment de centres de culte), la gestió de la ciutat (residus, seguretat, policia local) i el paper d’Europa en un context geopolític tens. També s’esmenta l’efemèride del 42è aniversari de la segregació de Salt i Sarrià de Ter i es tanca amb un butlletí informatiu local. Temes principals Tradició, laïcitat i pluralitat religiosa: Carnaval, Quaresma i Ramadà, amb èmfasi en els valors universals i la convivència. Centres de culte i llicències: seguretat, ràtios i tramitació lenta; demanda de diligència i igualtat de regles. Governança municipal: crítica a la paràlisi administrativa, el rol del secretari municipal i la transparència de les inversions. Europa i lideratges: crida a “feminitzar” el discurs, reforçar la defensa europea i superar cabdillismes. Ciutat de Girona: residus, sensació que “bruteja”, patinets/bicis i manca d’efectius de policia local; projectes com el Trueta i Can Borrassó. Àrea urbana Girona–Salt i equipaments culturals: cooperació, el Canal de Salt, Temporada Alta i l’escola de teatre El Galliner. Butlletí final: novetats en oficines de residus, successos, Transgourmet, esports i el temps. Punts clau del debat Tradicions, laïcitat i valors • Constatació d’una societat més plural (dades esmentades: ~107.000 musulmans a les comarques gironines, ~15%). • Defensa d’una laïcitat inclusiva i d’un marc compartit de valors universals (empatia, solidaritat, respecte) per sobre de ritus. • Preocupació per imposicions (de qualsevol signe) i per preservar llibertats amb regles comunes. Llicències de culte i burocràcia • Crítica a la lentitud municipal: cal diligència en permisos d’obra/activitat i seguretat (aforaments, sortides d’emergència, extintors). • Petició d’acompanyament i transició per a comunitats que desconeixen la norma, amb inspecció i control equitatius. • Cas de la mesquita a la carretera de Barcelona i el projecte d’una nova mesquita (aspiració de minaret i crida) com a exemple de tema sensible que exigeix diàleg i regles clares. Governança: regles i llibertat • Reivindicació d’un liberalisme cívic: regles iguals per a tothom i llibertat dins d’aquest marc; diferenciació d’“liberal” vs “neoliberal”. • Denúncia de paràlisi: responsabilitat atribuïda al secretari municipal i manca de lideratge polític; referència a 30 M€ d’inversions no executades i transparència insuficient. Europa i seguretat • Davant de Putin/Trump i la pujada d’extrems, cal “carril central” i fermesa amb un discurs menys alfa i més dialogant. • Proposta de defensa europea més integrada; fins i tot es planteja el debat sobre servei militar en alguns països. • Reflexió sobre el Regne Unit i possibles reconfiguracions del vincle amb la UE. Girona avui: residus, seguretat i cohesió • Girona “bruteja”: problema de residus i percepció d’incivisme (patinets sense casc/llum, bicicletes); demanda d’ordenances clares i aplicació real. • Manca de policia local per controlar l’espai públic; cal planificació i recursos. • Can Borrassó: es reclama enfoc de seguretat i convivència per sobre d’activitats simbòliques. • Àrea urbana Girona–Salt: cal fer-la efectiva i cooperar en cultura i equipaments (el Canal per a grans musicals, Temporada Alta, El Galliner/Maristes com a referent formatiu). Cites destacades "Hi ha d’haver-hi unes regles uniformes per a tothom i, dins d’aquest marc, molta llibertat." "Girona no està bruta; Girona bruteja." "Europa és dona: diàleg, amplitud de mirada, i menys cabdillismes." "Tothom ha de tenir els mateixos drets en funció que tothom tingui els mateixos deures." Notícies finals (butlletí) Residus: ampliació d’horaris a les 4 oficines de suport (Barri Vell: servei diari, dl–dv, 9–14 h). Successos: 2 detinguts per intentar vendre anells robats a una joieria; actuació iniciada per un agent fora de servei. Economia: Transgourmet vol esdevenir primer distribuïdor d’hostaleria de l’Estat i obrir 6 nous Cash & Carry; creixement d’ocupació. Esports: Girona FC empata 2–2 amb el Celta; Spar Girona goleja 97–47 el Joventut; Bàsquet Girona cau 96–83 a Bilbao (3a derrota seguida). El temps: dia de pluja; de 11 °C al matí a màximes d’uns 13 °C.

  • Dijous Gras, Fòrum Gastronòmic i Campus Trueta

    Resum general Tertúlia viva sobre tradicions de Carnaval i l’arrencada de Quaresma, avanços clau del Fòrum Gastronòmic de Girona 2025, la novetat editorial “Història galàctica del porró” i un debat profund sobre el nou Hospital Trueta i el futur Campus de Salut a Salt. Punts destacats: • Carnaval i Dijous Gras/Dijous Llarder: costums, ranxos, abstinència i l’“enterrament de la sardina”. • Fòrum Gastronòmic: eix “brasa, foc i fum”, retorn de la cuina clàssica, definició de la cuina catalana, taules 100% femenines i connexió amb productors. • Startups i concursos: innovació alimentària, premis i formats híbrids de votació; concursos d’Steak Tartar i Xuxo. • Llibre del porró: el porró com a objecte estètic i polític; manifest per “salvar-lo”. • Nou Trueta i Campus de Salut: consens d’urgència, reptes d’expropiacions i calendari realista (post 2030), amb gran impacte socioeconòmic per Salt, Sant Eugènia i Girona. "Per carnaval tot s'hi val" — reflexió sobre la llicència històrica abans de la Quaresma. "Fem-ho, sisplau, fem-ho" — crida a prioritzar el Campus de Salut per davant de picabaralles. Temes principals Dijous Gras i tradicions del Carnaval • Diferències de denominació: Dijous Gras vs. Dijous Llarder; inici del cicle carnavalesc fins al Dimarts de Carnaval i el Dimecres de Cendra (entrada a Quaresma). • Gastronomia típica: truita de botifarra negra, botifarra d’ous; abstinència de carn els divendres; auge del bacallà, sardines i tonyina. • Ranxos i celebracions: «arròs del Bons», ranxo de Vidreres, sopa de Verges; referència a la prohibició del Carnaval al franquisme i a les «festes de primavera». • Cultura popular: butlles i excepcions a l’abstinència en zones de reconquesta; simbolisme de l’«enterrament de la sardina». Fòrum Gastronòmic de Girona (17-19 de març) • Eix temàtic 1: brasa, foc i fum. Tècniques de graella (argentines, basques, uruguaians), forns i sistemes de control; ponents locals i internacionals. • Eix temàtic 2: retorn de la cuina clàssica i tradicional; homenatge final a André Bonnaure (foie gras) i debat per codificar la cuina catalana més enllà de la passió i les contradiccions. • Ponents i cases: Disfrutar, Miramar, Les Cols; el Motel (amb Joan Manté a la taula de sala); Pere Monje (Via Veneto); Christian Lutaud; possible acció amb Jordi Roca. • Focus “productors i cuina”: oli, vi, ramaderia, arròs i fruita; veus com Anna Espelt, Fina Sala, una rossera del Delta i Marta Reixat (Borrassà). • Sala i servei: microsimposi dedicat a la sala, a banda d’un altre dedicat a cinquena gamma. • Paritat i talent: dues taules 100% femenines en pastisseria i nous models laborals. • Públic i format: obert al públic però orientat a professionals; «Fòrum Ciutat» en caps de setmana (edicions anteriors) i fira amb vins i distribuïdors. Startups i premis d’emprenedoria alimentària • Selecció i concurs al Fòrum (amb jurat i votació popular) i premi Cambra de Comerç de Girona + fibra 1.000 Mbps 1 any. • Exemples: - Baco: sommelier virtual per mòbil. - Satuna: ginebra de la Costa Brava (Vulpellac). - Gemical: descarbonització industrial (CO₂ → biomassa de valor). - Segundo Plato: càtering sostenible amb aprofitament i inclusió social. - Màquina expenedora de pizza acabada de fornejar. - PACA: alimentació sense residus. Concursos gastronòmics • Concurs Mundial d’Steak Tartar: primer dia del Fòrum. • Concurs del Xuxo: la setmana següent. Llibre: “Història galàctica del porró” (Salvador García-Arbós) • Editorial Vibop; un “llibret-manifest” (90-100 pàgines) sobre el porró com a objecte estètic i polític. • El porró: del símbol catalanista a l’ús i l’estètica popular; presentacions en fires editorials i mirada cap a Sant Jordi. • Tesi de fons: preservar artesanies com el vidre bufat i revitalitzar l’ús contemporani del porró. “Per poc ens hi posem, el salvarem.” — Agustí Peris Debat ciutadà: nou Hospital Trueta i Campus de Salut • Urgència i risc: por que el Clínic de Barcelona s’avanci si Girona entra en picabaralles; consens en la necessitat del Campus de Salut a Salt. • Abast del projecte: no només un hospital nou, sinó universitat (UdG–Medicina), recerca (IDGIP), empreses i ecosistema d’innovació en salut; possible Farmàcia a Girona; integració amb JAU/CAFE (activitat física i fisioteràpia). • Impacte territorial: revalorització de Salt, Sant Eugènia i Can Gibert; generació de llocs de treball, residències d’estudiants, serveis i vida de barri; bona accessibilitat per autopista. • Expropiacions i parc Jordi Vilamitjana: debat sobre intercanvi de parcel·les i afectació del parc; reclam de preu just i eventual judicialització; distingir interès general i dret dels veïns. • Futur de l’actual Trueta (“residència”): conservar com a equipament assistencial, evitar problemes de propietat (terreny estatal) i aprofitar espais. • Calendari i realitat: concurs de projectes (25 M€) resolt entre juny-juliol; redacció 1,5 anys; obres 3-4 anys; horitzó més 2033-2035 que 2030. • Missatge clau: prioritzar l’obra i el consens per damunt de disputes municipals. Butlletí final: actualitat i temps • Laboral: protesta de les treballadores de la neteja del Trueta per acomiadaments; possible vaga. • Infraestructures: llum verda a l’estació d’AVE a l’aeroport de Girona (126,7 M€), amb passarel·la i ramal llançadora des de Barcelona. • Educació i cultura: activitats sobre perspectiva de gènere i LGTBIQ+; exposició «Tornar l’aigua» al Bòlit. • Esports: l’Spar Girona defensa 5 punts a Lió (quarts d’Eurocup); clau la solidesa defensiva. • El temps (Girona): núvols, de 5 °C a 15 °C.

  • Aigua al límit i residus: Girona en tertúlia

    Panorama general Espai: La tertúlia de Girona FM amb debat extens sobre la crisi hídrica i la gestió de residus a Girona i comarques. Focus en el riu Ter, la Sèquia Monar, pèrdues de xarxa, transparència, i canvis en el sistema de recollida. Veus i rols - Jordi Grau (conductor) — modera i aporta dades locals. - Pau Marlamont (Aigua és Vida) — visió crítica sobre cabals, governs i transparència. - Marc Masmitjà — preguntes i mirada ciutadana. - Neus Vila — èmfasi en pedagogia i consciència. - Eulàlia Prades — butlletí informatiu final. "Sense aigua no ho faran." "L’aigua és vida." "Hem de parlar de decreixement." Tema central: crisi de l’aigua a Girona Estat del Ter i dels rius urbans El riu Ter està en situació crítica: de ~23 m³/s a capçalera fa dècades a ~11,5 m³/s avui; per Girona sovint només 3–3,2 m³/s (mínim fixat en època franquista, no ecològic). Episodis recents de sequera han baixat fins a 1,6–2 m³/s, amb danys biològics que tarden anys o dècades a recuperar-se. Güell i Marroc: trams secs o intermitents; el Galligants esdevé torrent; l’Onyar a Girona rep aigua de depuradores i pot arrossegar aigües molt brutes que maten la poca vida existent. Sèquia Monar i hortes Sèquia Monar: llarg període d’aturada i obres retardades; hortes de Sant Eugènia i Salt sense aigua durant mesos. Consums i responsabilitats Dades municipals: +10% de consum a Girona en ple hivern; sorpresa pel repunt. Els gestos individuals (estalvi domèstic) són valuosos, però la clau és estructural: • Pèrdues a xarxa urbana de fins al 50–60% en alguns barris (ex. Montjuïc), segons auditories. • L’agricultura concentra ~75% de l’aigua: cal eficiència en regs i conduccions. • Necessitat de reinvertir ingressos del cicle de l’aigua en el propi cicle (xarxes, fuites, modernització). Governança, transparència i dades Remunicipalització a Girona (CATSA) valorada, però manca informació clara: • Quants km de canonades s’han renovat? • Cabals: «Quanta aigua surt del Pasteral i quanta arriba a Cardedeu?» Falta traçabilitat pública i auditoria de pèrdues a l’aqüeducte. Casa de l’Aigua i Observatori de l’Aigua (model Terrassa): reclam de participació ciutadana real i accés a documents. Marc legal i litigis Contenciosos contra ACA, Ajuntament i Consorci d’Aigües de la Costa Brava: cerca de legitimitat activa per fiscalitzar decisions. El TSJC reconeix la legitimació d’Aigua és Vida després de dos anys; el fons del cas segueix obert. Recordatori: el mínim de 3 m³/s al Ter ve d’una norma franquista de “garantia”, no d’un cabal ecològic. Pedagogia, decreixement i mobilització Cal pedagogia (escoles, joves) i consciència continuada més enllà d’episodis de pluja. Missatge clau: decreixement en usos hídrics intensius per garantir futur. Convocatòria: 22 de març (Dia Mundial de l’Aigua), acció simbòlica al Pont de Pedra per “retornar aigua al riu” i visibilitzar la manca de cabal. Residus i plàstics: reptes i incoherències Sistema de recollida i incidències Àrees tancades/targetes: queixes per pannes d’accés i calendaris estrictes (p. ex. orgànica i envasos en dies concrets) que dificulten la gestió domèstica i comerços (peixateries). Es demana fiabilitat operativa i flexibilitat per evitar abocaments incívics. Plàstics, Ecoembes i comerç electrònic Crítica a la gestió d’envasos lleugers: s’afirma que només es recicla prop del 10% del que va al contenidor groc; cal revisar contractes i resultats. Incoherències: prohibició/peatge de bosses vs. fruita i productes sobreenvasats (safates + plàstic). El comerç electrònic incrementa molt l’ús de plàstic i cartró: impacte ambiental creixent. Butlletí final (Eulàlia Prades) Girona amplia usos d’àrees d’emergència de residus: de 30 a 52 usos anuals per fracció. Sindicats amenacen accions si el 0,5% d’augment salarial es destina a VLPT; Ajuntament diu que els sous pujaran igualment i ha invertit 6 M€ per reduir desigualtats. Judici: acusat d’abordar i besar una menor camí de l’institut (set anys i mig de presó). Esports: el Girona es juga l’objectiu de temporada contra el Celta (Europa o salvació). Temps: matí amb boira i màximes de ~15 °C. Idees clau i propostes Prioritzar cabals ecològics al Ter i rius urbans; reduir retencions i millorar gestió d’embassaments (Sau, Susqueda). Pla xoc de fuites: auditoria i calendari públic de renovació de xarxes; seguiment ciutadà via Observatori de l’Aigua. Transparència de dades: cabals Pasteral–Cardedeu, pèrdues, qualitat d’aigua a l’Onyar i a la Sèquia Monar. Eficiència al regadiu i modernització de canals; suport a pagesia amb criteris d’ús sostenible. Revisió de la gestió d’envasos (resultats reals, incentius a reducció i reutilització). Fiabilitat del sistema de residus i flexibilitat operativa per evitar incivisme. Educació ambiental continuada i implicació juvenil.

  • Campus de Salut i Trueta: Parc Jordi Vilamitjana, mig mandat a Girona, ERC/Moviment Gironí i auge d’Aliança Catalana

    Panorama general de l’episodi Espai d’opinió conduït per Jordi Grau amb un debat molt centrat en Girona: el futur del nou Campus de Salut i l’Hospital Trueta, la polèmica pel Parc Jordi Vilamitjana, l’estat del govern municipal a mig mandat, el rearmament d’ERC amb el “Moviment Gironí” i el creixement d’Aliança Catalana. "S’ha d’anar de cara" — reclam de transparència i claredat política en un projecte clau per a la ciutat. Campus de Salut i nou Trueta: consens, parc i tempos Què encén el debat • Declaracions del PSC local reobrint el debat sobre el percentatge del campus a Girona vs. Salt i l’afectació al Parc Jordi Vilamitjana. • Es considera que hi havia un consens de ciutat per no tocar el parc i prioritzar els terminis del nou hospital. Punts clau • Objectiu principal: fer l’hospital en termini i amb ambició (simbiosi sanitat–formació–recerca–emprenedoria). • Parc Jordi Vilamitjana: permuta urbanística vs. altres vies (expropiació), amb crítiques a la pèrdua de massa verda i a un parc “discontinu” per la carretera. Terrenys amb condicionants d’inundabilitat i al·legacions en curs. • Dues velocitats: possible execució avançada a Salt i més lenta a Girona si hi ha contenciosos o cautelars; pendent del “dibuix” final del campus (previst per Sant Joan). • Risc de retard: si el projecte s’encalla, es tem que el nou Clínic passi al davant, posposant el Trueta molts anys. • Política vs. partidisme: es critica el “xup-xup” partidista i es reclama pedagogia pública per explicar el projecte (la ciutadania no sap en quin punt estem). Govern municipal: mig mandat i estabilitat continguda Balanç polític • S’arriba a l’equador del mandat amb una imatge d’estabilitat superior a l’esperada, malgrat friccions internes. • El nou cartipàs més compartimentat redueix la transversalitat (cada àrea, “regne de taifa”) i facilita el “pacte de no-agressió”. • Vicealcaldessa Geis (Promoció Econòmica) marca perfil amb mesures visibles (llum de Nadal, comerç, resposta a pintades). ERC a Girona i el “Moviment Gironí” Reconfiguració interna • Quim Ayats fa un pas al costat (es queda de regidor) després d’un perfil polític poc rendibilitzat al govern. • Marc Puigdió impulsa el Moviment Gironí: estratègia de base ciutadana, molt ús de xarxes, contactes sectorials i voluntat de “porta a porta” sostinguda. • Tensions amb l’assemblea local d’ERC, però es considera clau lligar la marca (o com a mínim els drets electorals) d’ERC a la candidatura, a l’estil de la fórmula “marca blanca” que en el seu dia va usar Guanyem. Escenaris electorals a Girona (oposicions i lideratges) Qui juga què • Guanyem/Lluc Salellas: debat sobre límits i excepcions de reglament (herència CUP). Caldrà definir futur i relleus. • PSC: incertesa sobre cap de llista. Sílvia Paneque deixa entreveure ganes de tornar; manca “cartell” clar al darrere. • Junts: a l’espera de la decisió de Gemma Geis; “espina clavada” de resultats anteriors. • Carles Ribas: molt actiu a xarxes; “festejat” des de diversos espais ideològics; paper o destí electoral per concretar. Auge d’Aliança Catalana i gestió del debat migratori Factors de creixement • Possibilitat real de representació a Girona (com va passar amb Vox) tot i candidats poc coneguts. • Combinació de cordons “sanitaris/polítics” mal gestionats i absència d’alternatives sòlides al relat simplificador. • Efecte xarxes i hiperactivitat de lideratges (Ripoll com a altaveu), amb discurs embolcallat en clau independentista. Què es reclama • Afrontar el debat amb dades i polítiques concretes (ex.: beques menjador — ampliar cobertura per evitar greuges). • Periodisme i política han d’evitar la normalització acrítica i, alhora, fugir de la censura: més contrast, rigor i pedagogia. Butlletí informatiu (top d’hora) Actualitat local • Català al comerç: l’Ajuntament de Girona reforça el control del compliment de la normativa lingüística i el Codi de Consum, combinant acompanyament i inspecció. • Habitatge: Girona concentra el 14% de compravendes del 2024 a Catalunya; només un 53% amb hipoteca (per sota del 66% estatal). • Cultura: “Swinging Acrobatic Troupe” i “On Exhale” guanyen el Festival del Circ de Girona; més de 29.000 assistents. • Esports: Bàsquet Girona prepara la represa ACB a Bilbao amb bons retorns dels internacionals; desplaçament popular en autobús per a l’afició. • Temps: núvols persistents i possibilitat de ruixats a la tarda; mínima al voltant dels 9 ºC.

  • Cigonyes a Girona, 5 anys de pandèmia, eleccions alemanyes i el cas Ripoll: civisme, immigració i lideratges

    Resum executiu Episodi de tertúlia àgil i dens en què es connecten fets locals i globals: des de la curiosa arribada massiva de cigonyes a Girona fins al balanç cinc anys després de la COVID-19, la lectura de les eleccions a Alemanya i l’auge de l’extrema dreta a Europa, i el focus en Catalunya (Ripoll, Aliança Catalana), el debat sobre el cordó polític i el tractament de la immigració. Al tram final, temes estrictament gironins: civisme i escombraries (plogging) i la baixa de paternitat de l’alcalde. Tanca amb un butlletí de notícies locals. Temes clau • Cigonyes a Girona: fenomen migratori visible als terrats (Torre Girona i voltants). Punt de partida per reflexionar sobre la vida, la percepció i l’“engany”. • COVID-19 (5 anys): memòria, traumes i aprenentatges. Valoració de la sanitat, teletreball, higiene, i els límits de l’optimisme col·lectiu (“en sortirem millors”). • Economia i futur: mercat laboral fort; visió d’espècie vs planeta (referència a Eudald Carbonell). • Alemanya i Europa: resultats ajustats, pujades de l’extrema dreta, tallafocs actiu a Alemanya i crida a una Europa més integrada i estratègica. • Il·liberalisme i racisme: pendular entre blocs, impacte del racisme en decisions com el Brexit, i el valor de discursos inclusius (record de Pujol). • Catalunya i Ripoll: ascens d’Aliança Catalana (Sílvia Orriols), debat sobre cordó polític, pedagogia vs. discursos d’odi, i dilemes tàctics (deixar governar vs. fer màrtir). • Girona ciutat: plogging i civisme; debat simbòlic sobre baixa de paternitat i corresponsabilitat masculina. Desenvolupament de la tertúlia 1) Cigonyes a Girona i la metàfora de l’“engany” • Observació de centenars de cigonyes a la ciutat (Torre Girona, antenes i terrats). Migració des del Sahel cap al centre-nord d’Europa. • Reflexió lúdica sobre els mites (les cigonyes i els “paquets”) i el nostre vincle amb l’“engany” i la il·lusió. 2) Cinc anys de la pandèmia: balanç viu, traumes i canvis • Memòria de mesures extremes: confinaments, distància social, residències, dols i records bloquejats. • Valoració de sanitaris i vacunes; aprenentatges d’higiene i consolidació del teletreball (pros: flexibilitat; contres: pèrdua de calidesa d’equip). • Mirada crítica: poca persistència de canvis positius i risc de “no aprendre” de crisis (ex. DANA a València). 3) Economia i perspectiva d’espècie • Lectura moderadament optimista: rècord d’afiliacions a la Seguretat Social i activitat econòmica sostinguda. • Recordatori d’humilitat evolutiva: la vida al planeta continuarà, però el nostre impacte perjudica la biodiversitat; la supervivència de l’“espècie” és el veritable repte (referència a Eudald Carbonell). 4) Alemanya, Europa i l’auge ultra • A Alemanya: victòria conservadora, caiguda socialdemòcrata i forta pujada de l’extrema dreta (tot i sota expectatives); previsibles pactes de gran coalició i manteniment del tallafocs. • Europa ha d’avançar cap a més integració política i estratègica (autonomia davant els EUA, Rússia, la Xina). • Preocupació per l’il·liberalisme global i pel menyspreu a la democràcia liberal i la cultura. 5) Pendular, racisme i el valor d’un discurs inclusiu • “Llei del pèndol”: alternança (ex. Regne Unit: gir cap al laborisme) i vot jove més volàtil. • El racisme explica part de moviments com el Brexit i creix en diversos països. • Recordatori del missatge de Jordi Pujol, rellevant avui: "És català qui viu i vol ser-ho i treballa a Catalunya". 6) Catalunya: Ripoll, Aliança Catalana i el debat del “cordó” • Aliança Catalana (Sílvia Orriols) capitalitza discursos clars sobre convivència i immigració i creix a enquestes i percepcions. • Divergència estratègica: fer o no cordó polític? Risc d’“efecte màrtir” vs. oportunitat de govern alternatiu per fer pedagogia i polítiques tangibles. • Crida a discursos valents i clars en favor d’una Catalunya oberta i acollidora (camí als 10M habitants) i contra el racisme/xenofòbia. 7) Immigració: de l’emoció a la pedagogia • Rebutjar la política “des de l’odi”: "Des de l’odi no es construeix res" (record d’un missatge de Turull citat). • La política ha de ser pedagogia (Pallach): explicar pros/contres, regular amb criteris clars i valorar l’aportació positiva de la immigració (sanitat i cures, indústria, hostaleria...). • Combatre la propaganda a xarxes socials (TikTok) amb informació veraç, insistència i claredat. 8) Girona ciutat: civisme i baixa de paternitat • Plogging/Espogami: competicions de recollida de residus generen debat sobre si incentiven el civisme o si poden relaxar la responsabilitat individual. • Baixa de paternitat de l’alcalde: sorpresa si no se’n fa ús; importància pedagògica de la corresponsabilitat masculina. Es pot compatibilitzar baixa i mínim control institucional delegant correctament. Notícies (butlletí) • Ajuntament: nou protocol per a ocupacions; desallotjament sense ordre judicial si <24h i coordinació amb Mossos i Serveis Socials. • Espogami (plogging): 1a competició a Girona; 46 kg recollits. • Busos Express.cat: màxim històric (prop de 32M viatgers el 2024; +19% vs 2023). • First Lego League Girona: victòria de l’equip Ren Junior. • Pensionistes: convocada vaga i concentració (dimecres 26, Girona). • Esports: Girona FC cau 2–0 al Bernabéu; Spar Girona guanya 67–76 a l’Avenida; CPA Girona destaca a semifinals de patinatge. • Temps: dia amb boira inicial i núvols; 8 ºC al matí. Idees clau i conclusions • Cal discurs clar i valent per combatre l’il·liberalisme i la xenofòbia, i una Europa més cohesionada i estratègica. • La pedagogia política i la informació veraç són l’antídot a la política d’emocions simplificades. • La immigració és estructural i, ben gestionada, aportadora de valor. • A nivell local, el civisme i l’exemplaritat institucional (ex. baixa de paternitat) tenen un fort component pedagògic.

  • Violetes solidàries, residus ‘intel·ligents’ i sequera: cultura, història i ciutat a Girona FM

    Panorama general Tertúlia viva i diversa amb tres eixos centrals: cultura i mecenatge local, gestió urbana (residus i aigua) i memòria/història. Convidats que combinen activisme cultural, empresa i literatura, amb mirades pràctiques sobre la ciutat i recordatoris potents del passat gironí. Veus i protagonistes • Jordi Grau condueix una conversa àgil amb humor i dades • Convidats: Maria Rosa Agustí (empresària i impulsora d’iniciatives solidàries), Toni Bou (AtriumArtis), Miquel Fañanàs (escriptor i periodista) Cultura i societat “El destí a les Violetes”: teatre solidari que omple i ajuda • Obra dirigida per Laura Balsorera amb 21 actors/actrius no professionals; 12 funcions i camí dels 60.000 € per a 5 fundacions locals (Aina, Noguera, Esclerosi Múltiple, Sergi i Oncolliga) • Logística 100% altruista dels participants (temps i despeses), exigència escènica i memòria coral a escena • Objectiu: ~30 i escaig bolos per assolir el repte • Proper bolo: 1 de març a Sant Gregori; seguiment i entrades a Instagram: Agis Solidària Ens ho hem passat molt bé… però vosaltres us ho passeu més bé Mecenatge i talent de proximitat • AtriumArtis: exposicions al carrer, cicles de conferències, suport a la Càtedra Hipòlit Nadal i edicions bibliogràfiques artesanals per fomentar l’esperit crític • Descoberta i reconeixement del talent veí: pianistes Carles Lama i Sofia Cabruja i la seva fundació per ajudar músics joves a fer el pas professional (eines de posicionament, carrera i sostenibilitat) • Novetat editorial d’AtriumArtis: poesia de Colomines amb dibuixos de Vigues i pròleg de Carles Duarte (edició acurada de l’Alier d’Olot) Lletres i memòria (Miquel Fañanàs) • Avança un projecte de novel·la històrica al voltant de Serrallonga (nova mirada novel·lística a una història molt tractada) • “El crim del monestir”: capitells de la Rambla que remeten a l’assassinat d’un abat (ficció a partir de llegenda local) • “Susqueda”: del conte a la novel·la i al mític muntatge radiofònic del 1983 que va crear pànic real, amb intervenció policial i un debat sobre límits de la ficció La gent s’ho va creure i va haver-hi un autèntic daltabaix d’ordre públic Religió i història: de l’Opus Dei a la Inquisició • Debat arran d’una sèrie sobre Escrivá de Balaguer i el paper subaltern de la dona; record del pes de l’Opus a Girona • Nicolau Eimeric (gironí), gran inquisidor: persecució del catarisme, tensió dominics-franciscans i casos documentats colpidors (recerca de Jaume de Puig) Ciutat i govern Residus: contenidors intel·ligents i reptes d’implantació • Punts forts: control de fraccions i horaris, millors dades de reciclatge en alguns models porta a porta • Problemes detectats: targetes que fallen, horaris rígids, bosses a terra, punts calents sense reforç, estètica i espai a finques amb cobells • Propostes pràctiques: - • “Equips A” de resposta ràpida a abocaments i incidències - • Agents d’ajuda i control (no només sanció) en hores punta - • Convivència temporal amb contenidors oberts i calendari clar de retirada • Context: pressió europea per percentatges de reciclatge, costos a l’alça i contracte municipal de gran volum Baixa de paternitat de l’alcalde • Es planteja com conciliar el dret legal amb la continuïtat del lideratge; crítica als “termes mitjos” i defensa de decisions clares (o se n’és o no se n’és) Sequera i consum d’aigua • Alerta: puja un 10% el consum en ple hivern; la sequera persisteix i els embassaments estan baixos • Necessitat d’hàbits d’estalvi i de coherència estructural: fuites de xarxa de fins al 50% en alguns barris • Mirada sistèmica: modernització del reg agrícola, diferències territorials d’aigua i priorització d’inversions Burocràcia i llicències • Endarreriments de 12-15 mesos en llicències d’obres/activitats posen en risc l’emprenedoria (lloguers pagats sense poder obrir) • Dilema del silenci administratiu i comparativa amb models anglosaxons (començar obres sota inspecció vs. esperar permisos) Sobrerregulació i costos empresarials • Casos com la pesca de Palamós (sostenibilitat avançada) topen amb canvis normatius lluny del terreny • Nous informes de sostenibilitat i requisits ESG: càrrega per a pimes en temps i costos Butlletí final: titulars ràpids • Seguretat: la Policia Municipal de Girona sumarà 3 agents (plantilla: 164) • Càritas Girona presenta una nova eina anual d’anàlisi social • Emergències: el SEM registra 75 parts fora d’hospital el 2024 i forma professionals • Cultura: Festivalot estrena documental i prepara la 10a edició (7-8 juny) • Educació: cicle de conferències d’educació emocional (Fundació La Caixa) • Esports: victòria de l’Spar Girona 77-72 a l’anada dels quarts d’EuroCup Women; patinatge artístic a Fontajau • Temps: núvols i 11º a l’inici del dia Idees clau • Cultura i mecenatge locals com a motors d’esperit crític i cohesió solidària • Residus i aigua: calen ajustos operatius i inversions estructurals, no només apel·lacions a la ciutadania • Burocràcia: agilitat i inspecció efectiva per sobre de paperassa prèvia • Memòria: la història de Girona (Opus, Inquisició, Serrallonga) continua sent un laberint fascinant i vigent

  • Girona en debat: mobilitat i aparcament, residus i porta a porta, sequera i aigua, energia i política local

    Resum general Debat coral conduït per Jordi Grau amb Carles Bonaventura, Sandra Florença i Joan Ventura sobre alguns dels grans reptes urbans i socials de Girona. Es tracten, amb exemples concrets, qüestions de mobilitat i aparcament, reciclatge i model de recollida, consum d’aigua i sequera, transició energètica i costos de vida, i un tram final sobre l’actualitat política catalana. "És un drama perquè al Trueta ni pagant no pots aparcar" "Amb dos mesos ha pujat un 10% el consum d'aigua" "És que hi ha llocs que la gent és molt bruta" "El cordó sanitari acaba beneficiant l’un" Temes principals Mobilitat i aparcament • Caminar i busos urbans: Girona permet desplaçaments a peu, però hi ha trams costosos (Montjuïc). Les línies urbanes (p. ex. L1) tenen freqüències teòriques cada 15 minuts però amb irregularitats i aglomeracions en hores punta. • Aparcament al Trueta i zones tensionades: L’àrea hospitalària està saturada: aparcaments públics i de pagament plens i solucions improvisades. La zona verda ha millorat la rotació a barris com la Devesa, però penalitza qui ve de fora a treballar. • Connexions Girona–Salt–Llagostera–Sant Feliu: Busos interurbans plens a primeres hores; s’han creat llançadores Girona–Llagostera per absorbir demanda. A Quart i Llambilles, freqüències i fiabilitat encara insuficients. • Polítiques en marxa: consens per treure cotxes del centre, desplegar ZBE, crear aparcaments dissuasius i reforçar busos llançadora. Obres al Passeig d’Olot per dedicar 2 carrils exclusius a bus i un carril bici central. • Pàrquings i cultura d’ús: Municipalització i més ocupació d’aparcaments públics, però places estretes per a cotxes actuals. Es promou canvi d’hàbits (anar a peu, bus o moto) i combinar amb pàrquings de llarga estada prop d’estacions. Energia, cotxe elèctric i costos de vida • Cotxe elèctric: Desconfiança per costos de bateries, vida útil i capacitat de la xarxa (garatges amb molts punts de càrrega). Infrastructura de càrrega sovint infrautilitzada. • Factures i impostos: Forta pressió per pujada del gas i IVA al 21% en subministraments bàsics; impacte en pensions i economies vulnerables. Estratègies d’estalvi (baixar termòstats, menys calefacció) amb límits. • Transició energètica: Debat entre renovables i nuclear. Oposició local a molins i plaques (NIMBY) contrasta amb la necessitat d’accelerar la generació; risc de dependència d’energia d’altres territoris. Residus i reciclatge • Model Girona: Incineradora (nova fase de proves) com a solució parcial, però calen plantes de triatge i tecnologia per no descarregar tota la feina en el ciutadà. • Porta a porta i contenidors intel·ligents: Resultats bons a zones de cases, però problemes greus en grans blocs (espais per a cubells, desordre, brossa fora d’horari). Periodicitats insuficients per a orgànica (caps de setmana) i vidre (quinzenal) en alguns barris. • Incivisme i control: Es reclama educació cívica i sancions contundents contra abocaments incívics; propostes de revisió de bosses i agents cívics. Objectius UE de reciclatge (fins al 80%) obliguen a canviar el sistema. • Envasos: Reivindicació del retorn d’envasos (vidre, cervesa, refrescos) i reducció de plàstics al supermercat. Aigua i sequera • Rebot del consum: A Girona el consum puja prop del 10% en dos mesos tot i l’alerta de sequera; Sau torna a nivells crítics. Cal reconscienciació. • Pèrdues i infraestructures: Fuites molt altes en alguns sectors (fins al 50%) per xarxes antigues i manteniment insuficient; baixes de pressió afecten pisos alts. Calen inversions i dobles conduccions per reparar sense talls massius. • Usos industrials: Escorxadors i polígons consumeixen volums molt elevats; urgeix reutilització i tarifació adequada. Política • Aliança Catalana i cordó sanitari: Preocupació per l’ascens de Sílvia Orriols/Aliança Catalana. Es discuteix l’efecte contraproduent del cordó sanitari i el paper dels mitjans per confrontar dades i discursos populistes. Punts clau Treure cotxes del centre requereix abans alternatives: aparcaments dissuasius + busos llançadora fiables i freqüents. Ajustar periodicitat de la recollida (especialment orgànica i vidre) i adequar espais per a cubells en blocs grans. Sancionar l’incivisme i reforçar educació i agents cívics; explorar triage tecnològic per complementar l’esforç ciutadà. Inversions en aigua: reduir fuites, millorar pressió i fomentar reutilització industrial. Transició energètica realista: accelerar renovables amb consens territorial i revisar fiscalitat sobre subministraments bàsics. Cites destacades "És un drama perquè al Trueta ni pagant no pots aparcar" "Amb dos mesos ha pujat un 10% el consum d'aigua" "La gent es pensa que l’Ajuntament canvia el sistema per molestar, però és per arribar als objectius de reciclatge de la UE" "El cordó sanitari acaba beneficiant l’un"

  • Girona activa: comerç, habitatge, jovent i indústria

    Resum general La tertúlia gira entorn de la vitalitat actual de Girona i els seus reptes estructurals. Es debaten canvis en el consum i l’oci, l’impacte del turisme i la universitat, la crisi del comerç de proximitat i l’auge de l’e-commerce, la sostenibilitat ambiental, el repte de l’habitatge, el descens de la natalitat i la necessitat de reindustrialització. Al tram final s’afegeix un butlletí de notícies locals. "Com deia Josep Pla: i tot això, qui ho paga?" "Hi ha gent que treballa i és pobra i no arriba a final de mes." Girona que batega: activitat i vida al carrer • La ciutat viu un moment molt actiu: setmanes culturals, concerts, presentacions de llibres, inauguracions, festivals com el de robòtica a la UdG. • El centre es percep més viu fins i tot a l’hivern: estudiants i turistes hi aporten moviment i consum. • Convivència: l’augment d’oci nocturn també genera problemes d’aforament i soroll en alguns carrers (expedients a locals). Comerç i canvis d’hàbits Bars, restaurants i turisme • Dades recents: menys bars però molts més restaurants. Símptoma d’un canvi d’hàbits i d’una població flotant (turisme, congressos, estudiants). • La tradició gastronòmica i l’hostaleria local impulsen la bona marxa de la restauració. Crisi del comerç de proximitat • Persistència de persianes abaixades i locals en traspàs: el comerç «fa la viu-viu» i li costa fer el tomb. • Factors: grans superfícies, franquícies, lloguers alts i auge del comerç digital. • Pèrdua de caliu de barri i relació veïnal: les botigues de tota la vida desapareixen, l’atenció personal es dilueix. E-commerce i fast fashion • L’e-commerce i la fast fashion disparen el consum de producte barat, sovint amb petjada de CO2 elevada i fabricació llunyana. • Es proposa etiquetatge de petjada ecològica per conscienciar el consumidor. • Logística d’última milla: repartiment en bici/peatonal i punts de recollida per reduir emissions. Sostenibilitat i incoherències • Contradicció: part del jovent defensa el medi ambient però compra productes de gran recorregut i baix cost. • Recordatori del límit d’1,5 ºC i la necessitat d’alterar hàbits assumits (viatges, consum, transport). • Reflexió sobre plàstics/microplàstics i impactes invisibles del progrés. Nivell de vida, precarietat i benestar • Consens que, en general, es viu millor que abans (viatges socialitzats, vacances, sanitat i educació), però amb precarietat creixent. • Apareix la figura del treballador pobre: salaris que no cobreixen el cost de vida. • Debat sobre la sostenibilitat de l’estat del benestar: “qui ho paga?” • Descens de la natalitat i tancament d’aules: inseguretat econòmica i prioritats vitals retarden o desincentiven la criança. Habitatge: oferta, tràmits i polèmiques • Accés difícil a la vivenda: joves que no compren, augment del lloguer d’habitacions i fórmules de convivència alternatives. • Tràmits lents (llicències i permisos) frenen promocions; cal agilitzar processos sense perdre control tècnic i legal. • Dèficit d’habitatge social/protegit: objectius ambiciosos (p. ex. 50.000 habitatges) lluny de complir-se. • Polèmica Casa Orsola (Barcelona): compra municipal tardana i cara, amb fort component de política partidista i efecte precedent. Indústria vs serveis: reequilibrar el model • Crida a reindustrialitzar: la Garrotxa com a exemple d’ingressos familiars més alts que zones turístiques. • Obstacles: aigua, energia, percepció ambiental de la indústria, falta d’estratègia i lideratge polític. • Paper de la UdG en la captació de talent i la connexió amb el teixit productiu. • Reivindicació d’un reconeixement social a l’empresariat i a la construcció, i d’un parc d’habitatge social sostingut en el temps. Mitjans de comunicació • Crítica a la cobertura acrítica de moviments i protestes: cal contrastar i separar gra de palla. • Efecte altaveu de certes causes que no reflecteixen el conjunt de la ciutadania. Butlletí final (notícies) • Denúncia a un local per triplicar l’aforament permès. • Donació de col·leccions de Música Antiga de Girona a les biblioteques. • Exportacions gironines rècord (2024): +2,6%, 8.300 M€; químiques +5%, agroalimentari estable. • Pallapupes inicia formació en cura emocional a pediatria del Trueta. • Festival Ara Poesia a la Casa de Cultura (fins al 28/02). • Copa Catalunya (futbol): semifinal ajornada a l’abril (gespa a Andorra). • Temps: jornada grisa i fresca.

  • Trump, extrema dreta, habitatge i sequera a Girona

    Resum general Debat viu i connectat entre el global i el local. Es tracten: - l’impacte de Trump i l’auge de l’extrema dreta, - el paper dels mitjans i els algorismes, - la realitat catalana (Vox i Aliança Catalana), - les arrels materials del malestar: habitatge i salaris, - els límits i tempos de la democràcia davant el mercat, - i la urgència de l’aigua en plena sequera. "Respostes simples a qüestions molt complicades" Geopolítica i extrema dreta • Preocupació per les maneres autoritàries de Trump, el menyspreu a institucions i premsa, i decisions polèmiques sobre Gaza i Ucraïna. • S’assenyalen corrents de fons (Steve Bannon, finançament i xarxes d’influència) que expliquen l’expansió de la dreta radical a Europa. • El paper d’Elon Musk, els algorismes i xarxes com X/Twitter i TikTok modelen el consum d’informació i l’opinió pública, especialment en la gent jove. "Hem d’evitar l’enlluernament pel foc d’encenalls i mirar el mig termini" Catalunya i Girona: política i societat • Creixement de Vox i focus en Aliança Catalana; populisme de dretes amb receptes simples per a problemes complexos (immigració, seguretat, clima). • Efecte issue ownership: aborden temes que altres actors han ignorat o minimitzat. Cas Ripoll: risc d’“efecte bumerang” si es força la caiguda de l’alcaldessa. • Paradoxes del vot: part d’electorat migrant (o d’origen migrant) pot optar per discursos conservadors per competència econòmica o valors socials. Condicions materials: habitatge, salaris i treball • Arrel del malestar: lloguers i preus disparats (a Girona ciutat i àrea d’influència), sous insuficients i inflació de la cistella. • Pressió del turisme i d’“expats” en barris cèntrics; precarietat laboral i salaris baixos en sectors amb alta presència de treballadors migrats. • Sindicalisme debilitat per individualisme i consumisme: costa articular lluita col·lectiva; normalització de la temporalitat. • Jovent i estudiants entre el realisme i el pessimisme (habitatge, maternitat, futur laboral). Identitat de classe diluïda: molta gent es percep “classe mitjana” mentre perd poder adquisitiu. "Hem abandonat les lluites materials (habitatge i salaris) en favor de batalles culturals" Administració local i mercat • Els ajuntaments són la “primera trinxera” però la més malfinançada: capacitat limitada per resoldre problemes estructurals (habitatge, salaris). • Mesures com el 30% d’habitatge protegit a Barcelona topen amb respostes del mercat (trampes, escletxes legals) i litigis que alentegen els canvis. • Necessitat d’acció coordinada entre administracions i diàleg amb actors socials; cal explicar que la democràcia és lenta però més robusta que receptes “exprés”. "Les institucions municipals afronten els problemes amb pocs recursos i sota pressió de lobbies" Mitjans, esport i cultura • Debat sobre el rol dels mitjans en amplificar veus pseudocientífiques o conspiratives; proposta de “cordó sanitari informatiu”. • Sobredosi d’esport-espectacle (futbol) com a entreteniment i negoci; risc d’ofegar altres continguts. • Política cultural i presència d’autors locals vs. figures mediàtiques: necessitat d’equilibri i de més espais per a la cultura del país. Aigua i sequera • Aigua com a bé comú: no només recurs econòmic, és ecosistema i vida. Cal parlar-ne de forma sistèmica (ambient, meteorologia, gestió). • Pagesia del Baix Ter com a exemple d’eficiència (reg modernitzat i estalvi). Urgeix reutilitzar aigües depurades i invertir en infraestructura. "L’aigua és vida" Titulars finals (butlletí) • Rotary Green Meeting: acord amb Rotary Forest per reforestar amb més de 40.000 arbres. • Nova plaça a Santa Eugènia amb el nom de Francesc ‘Paco’ Torres Monzó. • Inversió municipal de 232.000 € en papereres, bancs i pilones. • Premis Carles Rahola: 23 finalistes en 7 categories. • Esports: derrotes del Girona FC (1-2 amb el Getafe) i de l’Uni Girona (80-88 contra València). Temps assolellat fins a 18 °C.

  • Dia de la Ràdio, burocràcia i crisi d’habitatge

    Visió general Tertúlia coral i molt dinàmica on es posa en valor la ràdio —especialment la local—, s’actualitza l’estat de la pista d’atletisme del GEC, s’analitza la fricció crònica entre administració i entitats (planificació, burocràcia, “homes pont”) i es dissecciona la crisi d’habitatge a Girona (manca de lloguer, mobilitat, Sareb, model vienès i dimensió ètica). Es tanca amb una crítica al nou model de residus amb targeta i un butlletí de titulars. "La ràdio ens manté connectats a un fil emocional... és una taula de salvació." Dia Mundial de la Ràdio: valor, proximitat i màgia Vivències i consum • La ràdio com a mitjà que acompanya i informa en moments d’“impàs” (cotxe, esmorzar, feina). • Escolta plural: salt entre emissores i fins i tot opcions ideològicament oposades per contrastar. • La ràdio novel·la i la imaginació com a valors diferencials respecte a la TV. Ràdios locals i servei públic • Reivindicació de la ràdio local com a eina de cohesió i quotidianitat compartida. • Valor del “a peu de pista”: coneixement del territori, fonts, i tocs de proximitat. • Importància de la presencialitat a l’estudi per no perdre “la màgia” del mitjà. Programació especial i UNESCO • Girona FM surt al carrer per celebrar el Dia Mundial de la Ràdio. • Debat registrat amb l’Associació UNESCO sobre canvi climàtic (tema global de l’any). Infraestructura esportiva: pista d’atletisme del GEC (Palau) • Acord tancat Ajuntament–Diputació–Generalitat per refer la pista. • Fase actual: comparativa de pressupostos i tancament de la via administrativa per a l’aportació de cada ens. • Execució prevista ràpida (fins a 3 mesos) i possible dins l’any, intentant minimitzar l’impacte en l’activitat. Administració i entitats: planificació, burocràcia i “homes pont” Planificació i cicles que no quadren • Falta de taules estables on alinear fulls de ruta a 2–6 anys entre administracions i entitats. • Cicles polítics curts vs. projectes d’entitats més llargs: “els temps no coincideixen”. Casos recents a Girona • Queixes de l’Hotel d’Entitats (Rutlla) per desallotjament sense alternativa i del Galliner de la Casa de Cultura. • Contrapunt positiu: exemple de col·laboració per la pista del GEC. Burocràcia, garanties i desigualtats d’accés • Sistema garantista necessari, però excessiu: informes, barems opacs i externalització de decisions lluny del territori. • Efectes col·laterals: petites entitats desisteixen de subvencions per la càrrega administrativa. • No es pot ponderar la proximitat per normativa europea; es demanen canvis. “Homes/dones pont” i cultura organitzativa • El valor dels intermediaris (relacions, empatia, llenguatge adequat) per desbloquejar. • Risc de criteris informals: “Aquests de quin peu calcen?”. • Crida a sumar esforços i evitar duplicitats (egos, logos i actes gairebé idèntics). Política i riscos de pèndol • Si no s’escolten i resolen problemes reals (habitatge), creix el vot de rebuig i el risc d’antipolítica. • Alerta contra temptacions de “carregar-se l’administració” (exemples externs) i degradar el servei públic. Habitatge a Girona: lloguer, mobilitat, Sareb i model vienès Escassetat de lloguer i barreres de mobilitat • Girona: segona ciutat de l’Estat on els pisos es lloguen més ràpid. • Molts propietaris han passat de llogar a vendre per por a impagaments o desperfectes. • Alternatives a l’extraradi topen amb un transport públic insuficient (horaris i freqüències), xocant amb ZBE i objectius de desplaçament sostenible. Sareb i polítiques públiques • Concursos per activar parc de la Sareb declarats deserts; petició històrica de cedir pisos als ajuntaments. • Debat sobre la paradoxa del rescat públic i compra posterior. • Consideració del model vienès: gran parc municipal (220k+) per regular preus de mercat. Dimensió ètica i cultura de la propietat • Preus desorbitats vs. sous: desconnexió. • Reflexió ètica: responsabilitat individual de propietaris en fixar lloguers “pagables” per la gent normal. • Crítica a l’obsessió patrimonialista (totxo) com a única garantia de jubilació/ascens social; necessitat d’educació i valors de generositat. Propostes i equilibris • Administració ha de regular i ampliar parc assequible sense demonitzar petits propietaris. • Professionals apunten a regles clares, estabilitat i incentius perquè el lloguer torni a ser viable. Associacionisme: manca de relleu i sostenibilitat • Moltes entitats depenen de les mateixes persones des de fa anys; costa trobar relleu. • Risc de dissolució d’associacions sense continuïtat generacional. Residus: nou model amb targeta, horaris i educació • Implementació del model de contenidors amb targeta i fraccions per dies: - Queixes per brutícia al voltant de contenidors i ús incorrecte de papereres. - Dificultats per a usuaris amb horaris incompatibles: percepció de “direcció rígida” de rutines. • Contrapunt: en altres llocs similars funciona quan hi ha educació cívica i adaptació d’hàbits. "A mi em dirigeixen amb horaris... això és el que no m’agrada." Butlletí de titulars (GironaFM.cat) • Cas nen que cau pel forat d’un aparcament: l’Ajuntament defensa que no en té la culpa. • Estudi pioner d’aigües residuals per barris per detectar químics, patògens, alcohol/drogues. • 202 plaques solars a l’auditori (menys panells, més potència; espai per ampliar). • Hackató amb la Mobile World Capital per apropar talent tecnològic al mercat laboral. • El Foment celebra el 5è aniversari amb festival (monòlegs, família i concert de Roba Estesa). • Esports: Spar Girona rep l’Ardoi; marxa de Caldwell i arribades d’Imani Tate i Natasha Mack. • Temps: matí amb sol, núvols a la tarda.