La tertúlia de Girona FM
La tertúlia de Girona FM
Programa

La tertúlia de Girona FM

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau

Presentat perJordi Grau·Dissabte · 00:00 - 01:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 01:00 - 02:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres, Dissabte · 06:00 - 07:00 ·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 10:00 - 11:00, 17:00 - 18:00, 21:00 - 22:00 ·388 episodis
RSS

episodis

277-288 de 384

  • Aigua, civisme i Girona Est: reptes i propostes

    Panorama general La tertúlia aborda tres blocs clau: gestió de l’aigua i les hortes, neteja urbana i residus, i ordre públic i cohesió a Girona Est. Es tanca amb una breu agenda cultural i un butlletí informatiu. "No es tracta pas de retornar el primitivisme... però sí de no fer fer més del que és estrictament necessari" — sobre la recollida selectiva i el triatge final. Gestió de l’aigua i hortes de Sant Eugènia Sèquia Monar: obres, sequera i manteniment • La Sèquia Monar arrossega talls per obres i els efectes de la sequera, amb períodes llargs sense aigua. • Crítica a no haver aprofitat la sequera per fer obres pendents; ara les obres tornen a tallar el cabal quan podria circular. • Petició d’un repàs integral del traçat (despreniments, parets mestres) per garantir el funcionament quan hi hagi aigua. Pluja i rius que revifen • Després d’anys de sequera, tornen a baixar Galligants i Daró (encara que tímidament). • Reflexió generacional: joves que no havien vist ploure 15 dies seguits o rius com el Daró amb aigua. Hortes: treballar-les per salvar-les • Missatge central: “Les hortes se salven treballant-les.” • Avui hi ha pocs hortolans professionals i molts hortaires (horts municipals). L’aigua és condició imprescindible. • Debat sobre el projecte Menja’t les Hortes i el carril bici Girona–Sant Gregori: interessants, però cal clarificar objectius i prioritzar el reg i el conreu actiu. Paisatge i polígons: estètica i model • Millora visual de les hortes (barraques, materials) i integració paisatgística. • Crítica a la fealdat funcional de molts polígons industrials: falta d’arbreda, transicions i cura de l’entorn. • Risc de normalitzar models pobres d’urbanisme i habitatge (influència del model d’apartament turístic en superfícies petites). Neteja urbana i residus: del civisme al sistema Civisme i abocaments • Preocupació per abocaments il·legals (runas d’obres) i racons on s’acumulen bosses. • Reclam d’un mínim comú: carrers nets, endreçats i ordenats; cal facilitar, no complicar, el compliment. • Tot i millores des dels anys 70 (menys brutícia als carrers), persistències locals generen mala imatge i afecten també el turisme. Recollida selectiva vs triatge final • El sistema és cada cop més complex i car, però la neteja no millora en la mateixa mesura. • Dubtes sobre l’eficàcia: si la tria efectiva es fa als abocadors amb tecnologia avançada, s’està sobrecarregant innecessàriament el ciutadà? • Sospita de grans beneficis privats en el triatge final. "S’estan fent grans fortunes amb la tria en el destí final..." — alerta sobre el model econòmic dels residus. Identitat, turisme i convivència • Cal un model compartit d’ús de l’espai públic en una ciutat amb turisme i diversitat cultural. • Crida a la responsabilitat individual i a una cultura cívica transversal (família, escola, universitat). Ordre públic i cohesió a Girona Est Fets recents i diagnosi • Vandalisme al Centre Cívic Onyar després d’evitar una ocupació; tombes vandalitzades al cementiri proper. • Girona Est (Vila-roja, Font de la Pólvora): equipaments comparables a la resta de la ciutat, però problemàtiques estructurals (ocupacions, frau elèctric, tinença opaca) persisteixen. Polítiques necessàries • Cal combinar seguretat, integració i formació per rebaixar la marginalitat i millorar la convivència. • Debat sobre l’ordre públic: la repressió pot ser contraproduent si no va acompanyada de mesures estructurals. Proposta urbanística de xoc • Per evitar l’“efecte crida”: tapiar pisos buits, concentrar habitatges desocupats en blocs concrets i, si cal, enderrocar. • Precedent: pisos Barceló de Sant Narcís (actual Rambla Ramon Berenguer II) com a cas d’èxit d’intervenció urbana. Tancament i cultura Recerca i presentacions • Dolors Vidal presenta el 8 d’abril una recerca sobre la història dels càmpings a Catalunya i treballa sobre la figura de Jordi Comas Matamala. • Properes presentacions: Teresa Palahí (autobiografia “La boira”, divendres) i Mònica Reverter (Centre Republicà de Cassà de la Selva, dissabte). Butlletí i serveis • Notícies: beques per a recerca biomèdica (COMG, Dipsalut, IDIBGI), beca 8 de març sobre memòria històrica de les dones, casals d’estiu (3.300 places), març més plujós a moltes estacions del Meteocat, i naixement del club Girona Sticks HC d’hoquei herba. • Publicitat i agenda: campanya VIVID d’enoturisme a l’Empordà; trobada Musicant Cultura.

  • Sequera, salut primaveral i Rodalies en crisi

    Resum executiu La tertúlia gira al voltant de quatre blocs principals: Sequera i gestió de l’aigua: consciència d’alegria continguda per la pluja i diagnosi de deures pendents en infraestructures, reutilització i estalvi eficient (especialment en reg agrícola i fuites). Salut mental i canvi d’estació: efectes del menor sol i del canvi d’hora en l’estat d’ànim; pautes pràctiques per recuperar ritmes i benestar. Mobilitat: crisi de Rodalies i tensions a l’alta velocitat; dèficit d’inversió històric; necessitat de pla de país integrat (tren, carreteres, mercaderies). Convivència a Girona: vandalisme al centre cívic de Font de la Pólvora i tombes del cementiri; rerefons estructural als barris vulnerables i crida a actuacions contundents i socials. Sequera i gestió de l’aigua Idees clau Plou, però no n’hi ha prou: es trenca la sequera intensa, però els embassaments encara estan lluny del ple; cal aprofitar ara per invertir i planificar. Estratègia multifactorial: no hi ha solució única. • Desaladores (Roses, Tordera, Blanes) i ampliacions. • Regeneració i reutilització (exemple àrea metropolitana: remuntar aigua del Llobregat). • Eficiència agrícola: substituir rec per inundació per sistemes moderns; el camp és el gran consumidor. • Fuites: pèrdues del 20% de mitjana (més en alguns barris) i canonades interurbanes sense dades clares; urgeixen inversions. Governança i pedagogia: cal un pla a mig i llarg termini, transparència i explicacions públiques constants per sostenir l’esforç col·lectiu d’estalvi. "En Noé va fer l’arca quan feia sol" — cal fer la feina ara que hi ha aigua. Fenòmens positius Postals recuperades: gorgues plenes, rius actius i el retorn del Clot d’Espolla; alegria social i turisme de natura. Salut mental i canvi d’estació Què passa al cos i a la ment Menys llum i dies plujosos poden activar el trastorn afectiu estacional: apatia, alteracions del son i de la gana. Paper de la serotonina (ànim, energia) i la melatonina (son) i com el canvi d’hora desajusta temporalment els ritmes circadiaris. Pautes recomanades Rutines de son estables i reajustar l’horari progressivament. Exposició solar, activitat física i vida social per activar serotonina i benestar. Alimentació i higiene d’hàbits constants. Si el malestar persisteix, consultar metge o psicòleg. "El cervell és predictiu: sense rutines, funciona en desordre." Alertes socials: soledat no volguda (gent gran i joves vivint sols) i desordenació d’horaris en part del jovent; la clau és donar informació i rutines perquè el cervell s’hi adapti. Mobilitat: Rodalies, AVE i carreteres Diagnosi Rodalies: servei erràtic amb retards crònics; esment de possibles vagues encobertes i falta de coordinació ADIF–Renfe–Generalitat. Alta velocitat: incidències recents malgrat infraestructura nova; saturació i colls d’ampolla. Dèficit d’inversió acumulat (dècades) i obres pendents (La Sagrera); s’admeten anys complicats mentre s’executin millores. Carreteres AP-7 deteriorada (clots, més camions després fi peatges) i menys assistència; debat sobre vinyeta per finançar manteniment. N-II amb desdoblaments pendents (trams perillosos al nord i Maresme–Selva) i manca d’alternatives sòlides a l’autopista. Pla de país Cal pla estratègic integral: prioritzar transport públic ferroviari per a persones i mercaderies, i posar les carreteres al dia. Convivència i seguretat a Girona Destrossa del centre cívic Cunyà (Font de la Pólvora) després d’evitar una ocupació; l’endemà, vandalisme a una vintena de tombes. Els Mossos desvinculen ambdós fets, investigació oberta. Barris afectats: Font de la Pólvora, Vila-roja, Sant Daniel. Reclam de més seguretat veïnal. Rerefons estructural: concentració de vulnerabilitat, punxades de llum i aigua, economies informals (inclosa marihuana), nouvinguts i pèrdua del paper de patriarques. Demanda d’accions socials i contundents a la vegada, evitant condescendència i cronificació. "L’alt índex de permissibilitat passa factura." Cites destacades "Som un país que necessitem el sol." "Quan el problema no hi és, és quan s’ha de treballar." "Sense un pla de mobilitat i inversió sostinguda, el servei no remuntarà."

  • Aigua i hortes; aldarulls a Font de la Pòlvora

    Resum general Tertúlia centrada en l’aigua i la gestió hídrica a Girona (pluges recents, embassaments, inversions, restriccions, regadiu, Sèquia Monar i hortes de Sant Eugènia, pagesia i consum) i, al tram final, anàlisi dels aldarulls a Font de la Pòlvora arran d’un intent d’ocupació i l’assalt al Centre Cívic Unyà. Es clou amb un butlletí de notícies locals, esports i el temps. "Hem d’aprofitar que ara hi ha aigua per fer les inversions de fons" "La millor manera de protegir les hortes és cultivant-les" "No esperis resultats diferents fent les mateixes coses" Aigua, sequera i gestió hídrica Pluges i embassaments • Les dues últimes setmanes de pluja han revifat rius i rieres (Ter, Onyar, Güell, Garona local) i fenòmens com el Clot d’Espolla; els embassaments pugen però encara no són plens (aprox. meitat). • Consciència que la sequera estructural pot tornar; cal preparar-se ara. Inversions, fuites i nova cultura de l’aigua • Prioritat a reduir fuites a la xarxa (entorn del 20% a Girona; per sobre en alguns punts) i accelerar reposicions amb l’empresa pública. • Defensa d’una nova cultura de l’aigua: estalvi i restriccions encara que plogui; qüestionar usos com piscines particulars massives. • Obres d’aigua i sanejament són poc vistoses i impopulars però imprescindibles. Regeneració, dessalació i model metropolità • Aposta per regeneració d’aigua i, en emergència, dessaladores; recel de trasvasaments. • Exemple metropolità: a Barcelona, l’aigua depurada del Prat es bombeja aigües amunt per barrejar-se al Llobregat i tornar a potabilitzar-se (cicle tancat eficient). Agricultura, reg i turisme • L’agricultura consumeix prop del 60-70% de l’aigua: cal modernitzar regadius (substituir reg a manta) amb suport públic. • El sector turístic, en general, és poc eficient en l’aigua: s’hi demana més estalvi i responsabilitat. Sèquia Monar i hortes de Sant Eugènia • Durant la sequera es va tallar el pas d’aigua per garantir cabal ecològic del Ter; les obres pendents des del Glòria s’estan acabant ara per reobrir el flux cap a l’Onyar. • Crítica a la burocràcia i ritmes administratius; falta de comunitat d’usuaris forta i inversions sostingudes. • Debat sobre model d’hortes: professionals escassos, auge d’hortes municipals/aficionats, i risc d’especulació urbanística; valor de preservar-les com a paisatge de ribera i producció de proximitat. Pagesia i cultura alimentària • Dificultats de la petita pagesia (tràmits, rendibilitat) i tendència a concentració; exemples de suport municipal (cas del gall del Prat). • Paradoxa del consum: fast-food al costat de les hortes i pèrdua de cultura de producte de temporada i proximitat. Seguretat i convivència: Font de la Pòlvora Els fets • Un intent d’ocupació derivà en aldarulls i el saqueig/destrossa del Centre Cívic Unyà. • Fins a una cinquantena de persones; intervenció de policia local i Mossos, amb reforços d’ordre públic per restablir la calma. Diagnosi i factors de fons • Possible acció-reacció: atacar el símbol de l’administració al barri. • Condicions de gueto: pobresa cronificada, frau elèctric, cultiu de marihuana, riscos d’incendi i desigualtats en serveis (residus, manteniment). • Problema multidimensional: social, urbanístic, de seguretat i convivència. Línies de solució plantejades • Reforç policial, treball social sostingut i lluita contra el frau i l’economia il·lícita. • Mirada urbanística: replantejar el model del barri (fins i tot esmentant desconcentrar/reallotjar progressivament en habitatge social distribuït). • Combatre rumors i desinformació; condemna de la violència i defensa d’equipaments comunitaris. Butlletí, esports i temps Titulars locals • Assalt i destrosses al Centre Cívic Unyà; l’Ajuntament tanca l’equipament mentre es repara. • Plantació de 50 arbres al Parc 1 d’Octubre (ombratge i confort climàtic). • Fòrum ciutadà sobre la Girona del 2100 amb participació de l’alcalde i entitats. Esports • El CP Girona guanya l’or al Campionat de Catalunya de grups de xou grans. • Bàsquet Girona cau contra el Gran Canària a Fontajau. • L’Uni Girona s’acomiada a semifinals de la Copa de la Reina (pròrroga). El temps • Jornada ennuvolada amb pluges a la tarda; matí a 9 ºC.

  • Autonomia, trens en caos, ocupacions i educació

    Panorama general Tertúlia àmplia i incisiva sobre 45 anys d’autogovern, el llegat de la Transició, el col·lapse de la mobilitat a Catalunya, el debat sobre les ocupacions i els símptomes d’una crisi institucional, política i educativa. El fil conductor: la sensació de país en “latència” amb conflictes no resolts i una ciutadania cada cop més empipada. "Un dels mecanismes que empenyen la gent al feixisme és que, després de tant de malestar, s’acaba preferint un sistema corrupte eficaç a un de transparent ineficaç." 1) 1980-2025: Autogovern, Transició i “cafè per a tothom” 45 anys de les eleccions del 1980: sorpresa Pujol vs. Reventós i inici d’una autonomia que trenca la lògica d’oposició al franquisme però es dilueix amb el temps. Cafè per a tothom: per contenir l’autonomia catalana, es crea un mapa autonòmic radial i artificial; resultat paradoxal: Catalunya, qui més ho volia, és qui menys autonomia efectiva té. Transició sense ruptura: 23F, LOAPA i cooptació del PSOE consoliden un règim híbrid (franquisme + Guerra Freda). La dissidència intel·lectual es canalitza o margina. Cicle de mobilització i latència: de l’esclat setanter i les Diades a l’anestèsia vuitantera; represa amb 2007-2017 (Rodalies, 9N, 1-O) i posterior fragmentació del sobiranisme. Clau • Cafè per a tothom i LOAPA • Cooptació institucional de l’esquerra clàssica • Cicles d’eufòria, anestèsia i latència 2) Mobilitat en crisi: Rodalies/AVE i autopistes Rodalies i AVE en caos: retards constants, “vaga encoberta” de maquinistes, incidències opaces (trens buits malgrat bloqueig de bitllets). Sensació d’intencionalitat i desatenció crònica. Inversions i model ferroviari: deteriorament global (comparativa França/Alemanya), focus estatal en AVE radial. Cada km d’AVE equival a 7 de via convencional: el 80% d’usuaris de Rodalies acaben finançant el 20% d’AVE. Mesures econòmiques: abonaments bonificats han ajudat a contenir la inflació, però no resolen la fiabilitat del servei. AP-7 col·lapsada: fi dels peatges sense gestió de demanda; proposta de 60 km/h en trams i restricció d’avançaments de camions. La N-II continua sense desdoblar en punts crítics. Geopolítica d’infraestructura: retards en l’Eix Mediterrani, connexions AVE-aeroport inexistents i radialitat que ofega el corredor productiu català-valencià i el pes logístic de Barcelona. Clau • Rodalies i fiabilitat vs. AVE radial • Dèficit fiscal i obres eternes (Sagrera, túnels) • Gestió de trànsit pesant i alternatives a la N-II 3) Burocràcia, contractació i obres eternes Excés de burocràcia i control formal: plecs i rebaixes temeràries acaben en concursos deserts, empreses que “peten” i retards crònics. Efectes locals visibles: plaça/soterrament de vies a Girona, Sagrera eternitzada, Sèquia aturada per obres. La ciutadania en rep l’impacte diari i creix la frustració. 4) Ocupacions, ordre públic i drets Del squat clàssic (fàbriques/espais buits) a xarxes d’ocupacions amb coacció i màfies: el debat ja no és només social, és legal i de convivència. Dret de propietat vs. ús social de l’habitatge: es reclama fer complir normes bàsics sense romantitzar la il·legalitat i combinant-ho amb polítiques socials efectives. Incident al Congrés (“rata”) en el debat sobre ocupacions: s’assenyala la degradació del to institucional i el risc de normalitzar l’insult. Efecte polític: el buit de respostes clares alimenta Vox i l’Aliança Catalana. Clau • Sareb i fons voltors • Sindicats d’habitatge vs. representativitat • Compliment de normes com a base institucional 5) Xarxes socials, oligarques tech i política De l’optimisme 2016 a la connivència 2024: grans plataformes i magnats (Google, Amazon, Meta, X/Tesla) s’alineen estratègicament amb poder polític. Democratització informativa amb externalitats: algoritmes, polarització i ostracisme per la dissidència. 6) Educació en crisi Crítica dura al gir de rol docent: del coneixement a un perfil híbrid “psico-animador”, amb pèrdua d’autoritat i eines per gestionar aules complexes. "Els mestres ja no existeixen... el que els feia transcendents era el coneixement." Conclusions i pistes d’acció Infraestructura: reequilibrar inversió cap a via convencional; manteniment i fiabilitat; connexió AVE-aeroports; gestionar trànsit pesant i desdoblar trams crítics. Governança: simplificar contractació sense perdre control; focalitzar en resultats (obres amb terminis i sancions). Habitatge-ordre públic: fer complir normes bàsics amb resposta social a vulnerabilitat real; combatre màfies d’ocupació. Institucions: recuperar el to i la cultura del respecte; debatre temes incòmodes sense estigmes. Educació: recentrar el valor del coneixement i l’autoritat pedagògica. Butlletí final (Girona) Promoció turística (1,8 M€), projecte europeu sobre aigües urbanes, punt vermell d’educació menstrual itinerant, èxit del Fòrum Gastronòmic i prèvia de l’Uni Girona a la Copa de la Reina; jornada ennubolada amb pluges al migdia.

  • Rodalies, residus, ocupacions i mobilitat a Girona

    Visió general de la tertúlia Tertúlia àgil i crítica centrada en quatre blocs principals: mobilitat (pluja, Rodalies, AP-7 i radars), gestió pública i fiscalitat, residus a Girona i habitatge/ocupacions. Es tanca amb un “minut d’actualitat” i, al tram final de l’àudio, un butlletí d’informatius. "Avui agafar un tren és jugar-te-la" — testimoni sobre Rodalies Efemèrides i to d’arrencada Celebració de Sant Josep i del Dia del Pare: conversa distesa sobre el pes dels sants vs aniversaris d’abans i ara. Ambient plujós com a fil conductor inicial. Idees clau Normalització de celebracions (sants, aniversaris, Dia del Pare) i canvi d’hàbits generacionals. Pluja benvinguda però amb efectes en la mobilitat quotidiana. Pluja, mobilitat i comerç La pluja incrementa l’afluència a centres comercials coberts: a l’Espai Gironès, +7-9% un dimecres i fins a +15% en dissabte. Efectes col·laterals: més trànsit i complexitat logística amb infants. Punts destacats Coberts comercials com a alternativa de passeig en dies de pluja. Rodalies deficients generen desplaçaments en cotxe i col·lapses viaris. Crisi de Rodalies i infraestructures Diagnòstic compartit de manca d’inversió històrica (Renfe/Adif) i mala gestió operativa (vaga, manca de maquinistes, avisos tardans, retorn incert). Debat sobre model de governança (estat/Generalitat/empresa mixta) i sobre el cost de renovar-ho tot vs col·lapse temporal. Idees clau Risc reputacional i econòmic per retard crònic i avaries. Proposta radical (teòrica): aturada de 2 anys per renovar la xarxa si hi hagués garantia de millora real. Referència a infrafinançament a Catalunya i dèficit fiscal com a marc de fons. Burocràcia, servei públic i fiscalitat Crítica a la desconnexió de l’administració amb l’usuari: processos feixucs, cues, silencis administratius. Debat sobre incentius al funcionariat i avaluació per feedback del ciutadà. Conversa sobre qui paga impostos: percepció que el pes recau en una part menor de la població. Punts clau Eficàcia desigual entre organismes (Hisenda vs altres). Discussió sobre proporció de funcionaris i nivell de servei (sanitat, escola, administració general). Reclam d’eficiència i d’alinear incentius amb servei al ciutadà. Mobilitat viària: AP-7 i radars Crítica a la mesura d’anar a 60 km/h en trams de l’autopista per evitar col·lapses i accidents. Debat sobre radars municipals i percepció recaptatòria (exemples a la Jonquera i Lloret). Detalls Casos de multes per marges mínims (p. ex. 32 km/h en zona 30) i confusió de límits (40/50 km/h) a vies urbanes. Residus a Girona: model, contracte i execució Valoració molt crítica de la implementació del nou model (porta a porta / contenidors intel·ligents) i de la contractació del servei. Problemes detectats: Targetes d’accés: distribució lenta i poc accessible; cues i horaris limitats. Imatge de carrer: bosses fora, punts de concentració en blocs, incidències amb contenidors intel·ligents. Rutes i dimensionament: més personal amb camions petits; risc d’ineficiències operatives. Esment d’un augment anunciat de la taxa d’escombraries del 20% al maig (apuntat en antena; generà dubte i es va proposar verificar-ho). Reflexions Les licitacions complexes afavoreixen grans empreses amb equips jurídics potents; el control públic queda en inferioritat. Falta d’anàlisi prèvia i de gestió del canvi amb el veïnat (informació, logística, suport a gent gran). Component cultural i de civisme: ús inadequat de papereres per a brossa domèstica; cal educació ambiental i confiança en la separació de residus (diuen que la barreja posterior desincentiva). Ocupacions i habitatge Diferenciació entre ocupació per necessitat (àmbit social) i xarxes delinqüencials que trafiquen amb pisos. Impacte en comunitats: costos de seguretat (càmeres, alarmes), por i inseguretat jurídica del propietari. Debat de fons Dret a l’habitatge vs inviolabilitat de la propietat: “cap necessitat atorga dret a prendre el bé d’un altre”. Fons voltors: s’argumenta que compren actius que ningú més vol i assumeixen risc; la solució hauria de passar per capacitat pública d’adquisició a preus raonables i gestió comunitària de la convivència. Vies de solució Lloguer social a través de fundacions (p. ex. Fundació Sergi): • Garantia de cobrament i manteniment per al propietari. • Rehabilitació com a forma de renda en alguns programes. • Assignació a qui ho necessita amb deures i seguiment. Educació, beques i excel·lència Crítica al descens d’exigència i a la pèrdua d’incentius a l’excel·lència (beques de mèrit vs beques per criteri econòmic sense resultats). Efectes en productivitat i en convenis laborals que tendeixen al mínim comú denominador. Pararel·lel amb el mercat del lloguer: intervencionisme i incertesa redueix l’oferta disponible de propietaris prudents. Minut final d’actualitat Xarampió: recomanació de revisar vacunació (especial nascuts abans del 80) davant l’augment de casos. Preu dels ous: es comenta una pujada del ~25% (relació amb grip aviària als EUA). Butlletí informatiu (tram final de l’àudio) Sequera: aixecada l’emergència a diverses unitats; inici de desescalada de restriccions. El sistema Ter-Llobregat en alerta; 8 àmbits en normalitat. Biblioteques (Diputació): prop de 400.000 € per projectes i reformes; fins a 25.000 € per millores. Jornades europees d’Oficis d’Art 2025: primer saló transfronterer Occitània-Catalunya a Girona (28-30 març; 50 artesans). Germans Roca: nou restaurant d’homenatge a la mare a la Fortalesa de Sant Julià de Ramis (obertura 27 d’abril). Esports: presentació de la 24a edició dels 10K de Girona (30 de març). El temps: dia plujós, màximes al voltant de 13°C.

  • Aigua, energia i habitatge: Girona davant la sequera

    Resum general Tertúlia centrada en la sequera, la gestió de l’aigua, les renovables i el model territorial, amb un tram final sobre incidents a Salt, pobresa i manipulació mediàtica. També s’anuncien actes pel Dia Mundial de l’Aigua i es comenten propostes locals sobre mobilitat i habitatge. Participants i to de la conversa • Conducció de Jordi Grau amb Amèlie Barbero, Pau Marlamont (Aigües Vida) i Joan Miró. • Debat rigorós però proper: dades d’embassaments, esdeveniments cívics, dilemes entre renovables i paisatge, i crítiques a la gestió pública/privada. Aigua, sequera i gestió Estat dels embassaments i restriccions • Malgrat les pluges recents i cabals elevats puntuals (ex. 14 m³/s al pont de la Barca), la situació continua lluny de la normalitat: Darnius-Boadella ~36%, Sau ~36,7%, Susqueda ~41%. • Debat sobre prudència a l’hora d’aixecar restriccions: els percentatges s’han d’interpretar amb el volum total d’hm³ i la realitat de cada conca. Dia Mundial de l’Aigua i debat públic • Dissabte 22, 16:00, Casa de Cultura de Girona: debate entre la consellera Sílvia Paneque i Dante Machio (Aigües Vida). • 18:00, “Palenganada” al Pont de Pedra, performance reivindicativa per defensar el Ter. Infraestructures i impactes • Preocupació per la dessaladora a Roses i per l’eòlica al Golf de Roses: defensa del paisatge i avaluacions menys simplistes. • Causa multifactorial de l’escassetat: macrogranges porcines (consum i contaminació per nitrats), abandonament agrari i boscos que retenen més aigua, i gestió de cabals condicionada per la producció elèctrica. Reparar abans que ampliar • Prioritat en manteniment de xarxes (fuites molt altes en alguns barris com Montjuïc) i en regadiu (pèrdues als canals). • Crítica al model de gestió privada (ACBAR): “prioritza beneficis” sobre manteniment; impuls de remunicipalitzacions a diversos municipis. “El decreixement no és un exercici intel·lectual: s’imposa perquè el planeta és finit.” Energia, consum i límits Renovables vs nuclears • Reconèixer la complexitat: renovables comporten mineria i ocupació d’espai; nuclears tenen alta producció però residus de llarga durada i gran ús d’aigua. • Posició matisada: mantenir les existents mentre sigui tècnicament segur, però no construir-ne de noves. Entropia, sol i materials • Referència a la termodinàmica: tota acció incrementa l’entropia; aprofitar l’energia del sol ajuda a reduir impactes relatius. • Límits materials per a una substitució total i ràpida per plaques i molins; alerta sobre el tecnooptimisme ingenu. Decreixement i hàbits • Preguntes clau: calen dos cotxes per llar? calen vols llunyans i consum de “fast fashion”? • Recordatori de la “aigua virtual” d’un pantaló o d’exportacions porcines: la societat externalitza costos i socialitza pèrdues. “Ens hem convertit en minaires: la llum va canviar la nostra relació amb el temps i el treball.” Territori, habitatge i mobilitat Model territorial i segones residències • A la Costa Brava, un ~60% del parc s’usa un sol mes/any: especulació i pobles fantasma fora de temporada. • Debat sobre la SAREB: transferències a ajuntaments com a alleujament immediat, però cal també construcció planificada (amb criteri de no seguir creixent sense límits). Mobilitat i serveis • Expulsió d’indústries de les ciutats i mala connexió de polígons força l’ús del cotxe (falta de tren/bus eficients). • Cal planificació i inversió sostinguda en transport públic i rodalies. Salt: incidents, pobresa i mitjans • Anàlisi dels disturbis: rerefons de pobresa estructural i tensions socials, amb risc de manipulació mediàtica i estigmatització. • Desmentits sobre falsedats (ex. “pis regalat a l’imam”). • Parallels amb Font de la Pólvora: caiguda d’ingressos post-bombolla constructiva → augment de la pobresa. “Privatització de beneficis, socialització de pèrdues.” Idees i propostes clau • Prioritzar reparació de xarxes i canals de reg; neteja de sediments a Sau. • Gestió pública de l’aigua quan sigui viable i auditable; millora de transparència. • Planificació de transport públic cap a polígons; reducció de dependència del cotxe. • Debat territorial sobre segones residències i ús efectiu del parc existent. • Avaluacions ambientals rigoroses per a dessaladores i eòlica (impacte paisatge/ecosistemes). • Acceptar límits i promoure estalvi, decreixement selectiu i consum responsable. Cites destacades “No dona vots arreglar canonades, però és el que toca.” “El creixement infinit és impossible.” “A Barcelona li cal energia? Doncs que posin molins a Tibidabo i Montjuïc.”

  • Devesa i espai públic, persones sense llar i solidaritat; el caos de Rodalies; el nou Trueta i habitatge; i el Concurs Mundial del Xuixo

    Resum general Tertúlia viva i polièdrica a Girona FM sobre la ciutat i la convivència. Es tracten, amb mirada local i social, quatre blocs centrals: ús de l’espai públic (Devesa i Camp de Mart), persones sense llar i recursos socials, crisi de Rodalies i condicions laborals, i el futur del nou Trueta amb debat d’habitatge i parc. Es tanca amb l’actualitat gastronòmica i el Concurs Mundial del Xuixo. "La ciutat és la gent" i el seu dia a dia: el debat posa el focus en allò que fan possible els barris, entre associacions, voluntariat i ciutadania anònima. Punts clau • Devesa i espai públic: entre la percepció d’“infrautilització” i la realitat d’un espai amb mercat, fires, esport i activitats constants. Debat obert i recurrent sobre què s’hi ha de fer i com cuidar-lo. • Convivència i veïnat: crítiques a reaccions NIMBY (soroll d’escoles, campanes, equipaments socials) i a “patrimonialitzar” l’espai públic. Cal una visió de ciutat compartida. • Persones sense llar: a Girona es parla d’unes 150 persones; es reclama més recursos (espai, personal, seguiment individualitzat) i corresponsabilitat supramunicipal. El voluntariat (com Tressant Camins) és clau. "No hi ha estètica sense ètica i viceversa": crítica a l’“urbanisme hostil” (reixes del Liceu de Barcelona) que expulsa la vulnerabilitat de l’espai públic. • Rodalies i vagues: diagnòstic de desastre estructural i mala informació als usuaris. S’apunten pors corporatives, dèficits d’inversió i manca de planificació (p. ex. formació de maquinistes) de llarg recorregut. "És un desastre absolut": la frustració ciutadana amb Rodalies es fa palesa, també amb retards a l’alta velocitat. • Funció pública i laborals: debat sobre privilegis, rigideses i greuges comparatius; record històric de la militarització dels ferrocarrils i ecos corporatius actuals. • Nou Trueta, parc i habitatge: el projecte avança (concurs d’equips en marxa). Es debat el trasllat/compensació del parc i la generació d’habitatge al sector, remarcant que l’habitatge social és necessari i que el parc es pot reconfigurar mantenint verd i permeabilitat urbana. • Agenda i identitat gastronòmica: focus en el Concurs Mundial del Xuixo i el Fòrum Gastronòmic Girona. Temes principals desenvolupats 1) GEC i ciutat activa • 61a Pujada als Àngels del GEC, malgrat el fred i la boira: més de 500 persones i tradició esportiva-històrica local. • El GEC, des de 1919, amb pes esportiu i cultural; centenari allargat per la pandèmia i nova plaça del GEC davant del Palau Firal. 2) Devesa, Camp de Mart i usos de l’espai públic • Camp de Mart: “un no-res on passen moltes coses” (fires, fòrums, activitats). El debat sobre què volem de la Devesa és antic i obert. • Mercat bisetmanal, esport i jardins de gran qualitat; crida a cuidar neteja i manteniment sense restringir-ne el caràcter públic. 3) Convivència, veïnat i dret a la ciutat • NIMBY quotidià: soroll d’escoles, campanes, contenidors, aparcaments, etc. • Exemples: Sant Daniel (equilibrar drets d’ús i cura del lloc) i patis escolars com a espai protegit de joc. • Crítica al tancar espais per expulsar col·lectius: s’aposta per solucions socials i no per barreres. 4) Persones sense llar, recursos i voluntariat • Girona: s’estimen ~150 persones al carrer. Dues realitats: necessitat per manca de recursos i trajectòries difícils d’inserció (adiccions, salut mental, rebuig a disciplines rígides). • Calen més places i serveis (no només “La Sopa”), cofinançament i coresponsabilitat de altres municipis i Generalitat. • Importància del seguiment individualitzat i del voluntariat (p. ex. Tressant Camins) per acompanyar, fer gestions, recuperar drets (casos de pensions, dutxes, habitatge). • Rebuig a l’urbanisme hostil: reixes, bancs anti-repòs, etc., per “higiènic però inhumà”. 5) Rodalies, vagues i gestió pública • Percepció de boicot i de dèficits acumulats d’inversió i organització; manca de preacords sindicals i de planificació formativa (maquinistes locals) a llarg termini. • Comparativa amb altres territoris i demanda de servei mínim fiable. 6) Funció pública, drets i greuges • Debat sobre privilegis i rigideses entre funcionaris i laborals; dificultats per adaptar horaris/foncions. • Record històric: etapa de militarització dels ferrocarrils i forta disciplina; ecos de corporativisme endogàmic (com judicatura o ports) avui. 7) Nou Trueta, parc i habitatge • El projecte avança amb equips preseleccionats; Govern reafirma el campus de salut a Salt-Girona. • Polèmica al voltant del parc: proposta de reconfiguració i habitatge al sector amb alternatives de continuïtat verda seguint el rec; es debat una expropiació estimada en ~11 M€ versus compensacions urbanístiques. • Preocupació pel Clínic (Barcelona) i la competència de recursos, però es demana no frenar el Trueta. 8) Gastronomia i identitat • Concurs Mundial del Xuixo a la Devesa i Fòrum Gastronòmic Girona: reconeixement del patrimoni dolç i de la potència culinària local. Cites destacades "És un desastre absolut" (sobre Rodalies) "No hi ha estètica sense ètica i viceversa" (crítica a les reixes del Liceu i l’urbanisme hostil) "La ciutat és la gent" (reconeixement als ‘herois anònims’ que fan funcionar els barris) Notícies finals (butlletí) • Mobilització a Salt pel dret a l’habitatge: reclamen compra d’edificis per ampliar parc públic; 1.000 demandants per 300 pisos. • Fòrum Gastronòmic Girona: 150 ponents, 180 expositors, activitats i concursos. • Concurs Mundial del Xuixo: dissabte 22 de març a la Rosaleda (Devesa). • Esports: empats i victòries de Girona FC, Uni Girona i Bàsquet Girona; Rally Costa Brava amb rècord de participació i victòria de Jari-Matti Latvala.

  • Cinc anys de la Covid, joventut i valors, immigració i envelliment, i el futur metropolità de Girona: Trueta i transport

    Panorama general La tertúlia aborda, amb mirada local i global, quatre blocs principals: Cinc anys de la Covid: records personals, efectes socials i polítics, i l’impacte en la confiança pública. Joventut i valors: debat sobre individualisme, conservadorisme, educació i criteri en temps d’hiperinformació. Immigració, desigualtats i demografia: canvis profunds a Girona i Salt, integració escolar i el doble repte d’envelliment i noves migracions. Futur metropolità: necessitat de visió d’àrea urbana per a mobilitat, habitatge i la decisió clau del nou Trueta/Campus de Salut. Temes clau de la tertúlia 1) Cinc anys de la Covid: vivències i efectes Records personals: des de l’angoixa del teletreball i la docència en línia fins als paisatges de carreteres buides. Conseqüències: • Relleu en llibertats i dependència de l’Estat en moments de crisi. • Impacte econòmic amb estalvi inicial, posterior “esclat” de consum i riscos de nova patacada. • Ritme informatiu accelerat que dificulta una lectura reposada dels fets. 2) Desinformació i iconografia del poder Normalització de la mentida política i spin comunicatiu (cas Ayuso, revisions de xifres, etc.). Trumpisme com a símptoma global: iconografia del poder canviant, anti-vacunes en càrrecs clau i cultura política més performativa. Idees fortes: • “Gran assaig de control” coordinat (sense conspiranoia): restriccions àmplies que la població va acceptar com a protecció. • Desplaçament del valor llibertat → seguretat en una part de la societat. 3) Joventut, educació i valors Debat viu sobre si els joves d’avui són més conservadors i menys rebels o simplement diferents i més heterogenis. Factors clau: • Hiperinformació sense prou criteri i experiència (informació ≠ coneixement). • Confort i sobreprotecció adulta que redueixen el risc i l’autonomia. • Pressió sobre el futur en una “serra” de crisis successives (2008, pandèmia, guerres) que pot alimentar la desafecció. A l’aula: aparició de negacionismes (“a mi no m’afecta el canvi climàtic”) i diagnòstics creixents (TDAH, dislèxia) que complexifiquen la tasca docent. 4) Immigració, desigualtats i integració Girona i Salt han viscut onades migratòries intenses des de 2000, sovint sense prou previsió. Concentració residencial i guetos en punts concrets (ex. Sant Eugènia, Salt) i efectes en cohesió social i política (vot de reacció). Escola com a espai central d’integració i convivència. Dada clau: prop del 40% dels naixements a Girona ja són de parelles mixtes o extracomunitàries. 5) Demografia i serveis: el doble repte urgent Envelliment massiu de la generació nascuda als 60–70 i jubilació dels primers fluxos migratoris. Necessitat de: • Nous models d’habitatge i serveis per a gent gran. • Polítiques d’integració i equitat per a noves generacions diverses. Oportunitat: com a Florida, l’economia “silver” pot esdevenir un hub de serveis, salut i cultura. 6) Girona metropolitana: transport i Trueta Lideratge compartit (ajuntaments, sector privat, cultura, comerç) imprescindible per a decisions estructurals. Transport públic: cal visió metropolitana coherent i revisar concessions històriques per ordenar el sistema. Nou Trueta/Campus de Salut: • Argument a favor de Salt per accessibilitat, disponibilitat d’espai i coherència territorial. • Crítica a hipotecar un parc a Girona amb alta densitat i usos comercials aïllats (risc de “bolet” urbanístic sense urbanitat ni comunitat). Cites destacades "Ens vam acostumar a que l’Estat ens digués tot el que havíem de fer; ara molts prefereixen protecció a llibertat." "Hi ha més informació que mai, però menys temps i menys criteri per pair-la." "L’escola és on realment es fa la integració." "El Trueta demana generositat metropolitana: espai, accessos i servei per a tothom." Implicacions per a Girona Planificació metropolitana real per abordar transport, habitatge, equipaments i cohesió entre Girona–Salt–entorn. Polítiques demogràfiques: anticipar serveis per a envelliment i trajectòries d’integració de noves generacions. Governança del coneixement: de l’hiperinformació al criteri (educació, alfabetització mediàtica, participació cívica). Campus de Salut / Trueta: decisió estratègica que ha d’evitar solucions urbanístiques aïllades i maximitzar connectivitat i servei públic. Conclusions El balanç post-Covid és ambigu: avanços científics ràpids i, alhora, fragilitat democràtica i informativa. Els joves no són un bloc; cal llegir-ne la diversitat i reforçar autonomia, criteri i compromís. Girona afronta un doble tall demogràfic (envelliment + noves migracions) que exigeix lideratge compartit i visió metropolitana. El Trueta i el transport són proves de foc per a una estratègia urbana que posi el bé comú al centre.

  • 1h

    Disturbis a Salt, habitatge i ordre públic; extrema dreta i estigma; rodalies i finançament; amnistia; pluja i memòria del confinament; efemèride Juli Garreta

    Resum general Episodi centrat en els disturbis viscuts a Salt arran d’un desnonament i un intent de reocupació que implica un imam, amb debat sobre ordre públic, habitatge, l’ús polític dels fets per l’extrema dreta i l’estigmatització del municipi. Inclou entrevista a Jordi Viñas, alcalde de Salt. La tertúlia s’eixampla cap a infraestructures i finançament (rodalies, “60 milions al dia”, deep state), l’actualitat de l’amnistia, i un tram final sobre pluja i pantans, record del confinament del 2020, i l’efemèride de Juli Garreta. Tanca amb butlletí local i falques. "És molt fàcil d’encendre una guspira" — sobre com un context d’angoixa social i discursos simplistes poden desfermar aldarulls i por. Disturbis a Salt: context i lectura dels fets Què ha passat i per què ara • Desnonament per execució hipotecària divendres; intent de reocupació posterior amb intervenció dels Mossos, i tensió amplificada per acusacions de maltractament policial. • Dimarts al vespre: protesta no comunicada, amb grups amb la cara tapada, pals, pedres i cremes de contenidors. Tall de Països Catalans durant hores i 6 detencions. • Factor sensible: Ramadà i presència d’un imam a l’epicentre del cas. • Els tertulians destaquen el dany a la imatge de Salt i el risc d’alimentar l’extrema dreta. "Salt s’hi pot caminar tranquil·lament; no hi ha greus problemes de convivència... però aquests fets estigmatitzen." Entrevista a l’alcalde de Salt, Jordi Viñas — punts clau • Condemna dels aldarulls i defensa de l’acció preventiva de Mossos i policia local per evitar mals majors. • Aclara l’origen judicial del desnonament i que la reocupació és delicte; la segona actuació de Mossos s’ajusta als criteris de l’Audiència de Girona. • Reivindica la tasca en habitatge de l’Ajuntament (més de 200 pisos comprats per lloguer social i reglament de baremació) i la coordinació preventiva per evitar noves nits d’incidents. Habitatge, ocupacions i estigma Necessitat versus xarxes delictives • Diferenciar entre ocupacions per necessitat (àmbit de serveis socials) i ocupacions organitzades per xarxes que cobren als vulnerables (ocupació delinqüencial = àmbit policial). • El problema d’habitatge és estructural (a Salt, Girona i arreu): salaris que no arriben, lloguers de 700–1.000 €, i desigualtat creixent amb la classe mitjana en retrocés. • El debat denuncia discursos que barregen casos i simplifiquen per benefici polític. Estigma i percepció de seguretat • Salt arrossega una etiqueta d’inseguretat; tertulians reivindiquen vida normal, teixit cultural i educatiu, i polítiques públiques que hi funcionen. • Preocupa l’ús identitari dels fets per part de Vox i altres actors, i la sobreamplificació a xarxes. "Les notícies positives queden tapades per aquestes coses que s’amplifiquen." Gènere, religió i comunitat • Observació de presència masculina als carrers durant els aldarulls i debat sobre retrocessos en la situació de les dones en determinats contextos religiosos. • Esment del Ramadà i possibles tensions emocionals en joves; crida a no generalitzar. Por, ultradreta i mitjans • Els fets locals se connecten amb relats d’ultradreta internacional (cas Trump, Europa) i amb un ecosistema mediàtic que fa ressò d’estracanades i alimenta la por. • Risc de “guspira” en context adobat per crisi social i fake news; responsabilitat dels mitjans i dels partits tradicionals que han cedit terreny discursiu. Infraestructures, finançament i “deep state” Rodalies i l’espiral del mal servei • Avaries i retards crònics a rodalies i mitja distància; AVE també perd fiabilitat. Obres de la Sagrera eternitzades. • Hipòtesi d’un boicot corporatiu o resistències a traspassos de gestió; apel·lació al deep state administratiu que entorpeix decisions polítiques. Espoli fiscal i finançament • Recordatori dels “60 milions al dia” que marxen i no tornen en inversions. • Dèficit d’escoles, CAPs, mestres i trens malgrat 2 M d’habitants més en 20 anys. "Si tots paguem, els drets de servei públic haurien de ser iguals per tothom." Desafecció i promeses incomplertes • Des de la manifestació del 2007 fins avui: desafecció creixent per promeses d’inversió que no arriben (N-II, corredor mediterrani, etc.). Amnistia i Procés • Seguiment de recursos de Puigdemont, Comín i Puig al Suprem; Fiscalia favorable, oposició de Vox. Possible pas pel Constitucional. • Preocupació per reaccions polítiques i socials a una eventual resolució favorable. Meteo, memòria i cultura Pluja i pantans • Dinàmica primaveral favorable: previsió d’arribar al 50–60% d’embassaments a finals d’abril si persisteixen les precipitacions. Record del confinament • Evocació de les dates del 12–14 de març de 2020: tancament de la Conca d’Òdena, aturada d’escoles i confinament general. Efemèride • 150 anys del naixement i centenari de la mort de Juli Garreta: any per reivindicar el mestre. Butlletí local (titulars destacats) • Crítica de les escoles d’adults de Girona a una possible unificació en barracons a Santa Eugènia. • Més de 200 famílies assisteixen a sessions sobre preinscripció escolar 2025–26. • Torna a Girona el Fòrum del formatge artesà català (15–16 de març, Devesa), amb 200 formatges i 36 activitats. • Presentació de la 61a Pujada als Àngels (16 de març, 9 km; part de la inscripció per a Càritas).

  • Nou Trueta i Parc Vilamitjana, economia post‑Covid i consum, Esclerosi Múltiple, residus i el poder Trump–Musk

    Panorama general de l’episodi La tertúlia aborda diversos temes d’actualitat local i general amb un fil conductor clar: la necessitat de responsabilitat col·lectiva, coherència política i adaptació als nous hàbits post‑Covid. Es combinen blocs socials i de salut (Esclerosi Múltiple, sensellarisme), economia i consum (impuls post‑pandèmia, comerç local vs online), gestió urbana (contenidors intel·ligents i reciclatge) i política (nou Trueta i parc Jordi Vilamitjana), amb una derivada internacional sobre el poder formal i informal als EUA (Trump i Elon Musk) i els seus efectes. "El més important és fer el Trueta... i el campus de salut. Prioritzar allò que és important és responsabilitat." Fundació Esclerosi Múltiple (FEM): serveis, impacte i captació Dades clau i missatge central • Més de 900 diagnosticats a les comarques gironines; 10.500–11.000 a Catalunya (≈70% dones). • Pressupost anual > 4 M€; >80 professionals; xarxa de centres i unitats coordinades amb el sistema públic (Girona és un cas diferencial per la unitat específica a Santa Caterina i coordinació amb el CMCAT de Vall d’Hebron). • Serveis: neurorehabilitació, fisioteràpia, infermeria, logopèdia, teràpia ocupacional, treball social, tallers, exercici actiu, atenció domiciliària i grups de suport (també per a familiars). • Prioritats: sensibilització, drets laborals (adaptació de llocs de treball, evitar pèrdua d’ocupació per diagnòstic), i recerca. "Res ens aturi": la campanya i els esdeveniments solidaris són l’eina per finançar la feina de fons. Iniciatives i esdeveniments • Concert homenatge al Mestre Bastons (Palafrugell): Jazz Ensemble + havanera fusionada amb jam session; >200 persones al Teatre Municipal. • Teatre solidari “Terapèutic” (23 març, Teatre de Salt) amb Jaume Fàbrega (Sant Hilari) i Jordi Ferragut (Arbúcies), guardonats en circuit amateur. Objectiu: omplir i recaptar. Cinc anys després del Covid: acceleració, incertesa i economia Record, impacte i ritmes • De l’aturada a la hiper‑acceleració: patrons trencats, difícil planificació de cicles, converses empresarials marcades per la velocitat i la incertesa. • PIMEs especialment tensionades pel “ara obre/ara tanca” i costos fixos; els ICO van ajudar però s’han de tornar: - Taxes d’impagament molt baixes (menors o similars a crèdits normals). - S’han usat també per refinançar i passar de pòlissa a préstec. Consum post‑pandèmia • Del estalvi forçat a la despesa sostinguda: restauració plena, carrers amb molta gent. • Risc: sensació de “no hi ha demà”, amb despesa impulsiva i menys credibilitat política. Política global: Trump, Musk i el poder informal Titulars vs fets • Poder formal vs informal: el pes d’Elon Musk al costat de Trump preocupa pel poder desmesurat sense càrrec públic. • Estratègia de grans titulars (aranzels, repatriacions, Ucraïna) que després es matisen o es reubiquen en acords intermedis. • Sistemes institucionals resistents, però amb credibilitat a la baixa i efectes a l’economia i mercats. Girona: prosperitat visible i vulnerabilitat creixent Sensellarisme i atenció social • Convivència de consum elevat amb augment de persones sense llar: més presència a barris i punts com estació, plaça Josep Pla o Marquès de Camps. • Girona és focus d’atenció per La Sopa (no hi ha equipaments equivalents a la resta de municipis). - Diferenciar qui no té alternativa de qui rebutja recursos per trastorns mentals/addiccions. - Xifres recents apunten a >150 persones dormint al carrer; una ja és massa. • Missatge: cal més inversió social i protocols clars d’accés i convivència als recursos (La Sopa té normes que s’han de respectar). Comerç local, online i residus de l’e‑commerce • Restaurants plens, però comerç minorista més fluix (campanya de Nadal pitjor que l’any anterior en botigues físiques). • Hàbits post‑Covid: auge de la compra online (fins i tot roba), pressió de preus i logística que el comerç físic no pot igualar; oportunitats en servei i producte diferencial. • Externalitats: més residus d’embalatge i reptes de recollida. Contenidors intel·ligents, reciclatge i civisme Implementació i problemes detectats • Desplegament dels contenidors intel·ligents: milloren la traçabilitat però cal més informació, planificació i horaris clars; retirada sobtada de contenidors de rebuig genera bosses al carrer i gavines. • Sobreesforç del cartró en alguns barris (un sol dia/setmana és insuficient): cal reforçar freqüències o doblar contenidors segons perfil de generació de residus. • Porta a porta i hàbits: la gent adapta el consum (ex. peix el dia d’orgànica). • Incivisme: pal per encallar tapes, deixalles fora d’horari, dipòsit de voluminosos sense cita; cada matalàs al costat del contenidor pot costar ~50€ de recollida. Objectiu de ciutat • Passar del 52% de reciclatge al 70%. • Reptes: comunicació prèvia als canvis, facilitar el compliment i ajustar el servei a la realitat de cada barri. Nou Trueta i parc Jordi Vilamitjana: coherència i urgències Votacions i posicions • El ple de Girona rebutja la moció per aturar el trasllat del parc Jordi Vilamitjana (informes de l’ACA ho condicionen). - Guanyem, Junts i ERC hi voten en contra; PSC i Vox a favor; PP s’absté. - El govern retreu al PSC un doble joc (mentre el president Illa hauria demanat tirar endavant, el grup municipal vota en sentit contrari). Missatge de fons • Prioritari: fer el nou Trueta i el campus de salut amb celeritat per a tota la demarcació. • Reobrir el planejament pot implicar retards de 3–5 anys i risc de desplaçament d’inversions (Clínic o altres territoris). • Amb els veïns: compensar i mantenir el parc (reubicat 150–300 m, eventualment més gran) i abordar el debat d’habitatge (≈350 pisos previstos). "S’ha de trobar el punt d’equilibri: parc i nou hospital. Però s’ha de fer, i s’ha de fer bé i aviat." Butlletí final: titulars informatius • Ple de Girona: es rebutja l’emoció contra el trasllat del parc Jordi Vilamitjana; crítiques al PSC per doble discurs. • Vaga de neteja al Trueta (Comissions Obreres) els dies 13, 20, 27 de març i 3 d’abril (empresa Cerveo; denúncies d’incompliments laborals i de PRL). • Contenidors intel·ligents a Pedret, Pont Major, Sant Ponç i part de Fontajau a partir del 17 de març; període de convivència amb els antics. • Obres d’asfaltatge per al bus ràpid B‑4 (zona plaça Joan Brossa), amb afectacions especials dijous. • ERC critica la manca d’ambició del govern (premis Generalitat de Girona aturats; Taula d’Impuls de l’FP no reactivada). • Esports: el Girona empata a Cornellà amb penal al 88’ i manté coixí sobre la zona perillosa; dissabte, partit contra el València a Montilivi. • Temps: cel ennuvolat, 7ºC al matí i màximes de 17ºC.

  • Pluges, crisi de Rodalies i el Parc Vilamitjana

    Context i participants Tertúlia conduïda per Jordi Grau amb Xavier Villarreal, Mari Carme Ferrer i Roger Casero. Tram final amb butlletí informatiu d’Eulàlia Prades. Tema 1 — Aigua i sequera: pluges que alleugen, reptes que persisteixen Estat dels embassaments i pluges • Pluges intenses i ben repartides al cap de setmana omplen rius i rieres (Ter ple, Onyar, Güell, Garona) i fan pujar els embassaments. • Dades comentades: Sau del 7–8% al 18–19%, Susqueda prop del 40%, Boadella al 28%. Pluja a capçaleres (Ripollès, Osona) i importància de les llevantades. • Curiositat: col·lapse de la web de l’ACA per l’alta consulta del nivell d’embassaments. "La millor decisió en gestió d’aigua es pren amb temps, pedagogia i consciència ciutadana." Consciència ciutadana i consum • Hàbits d’estalvi (recollir l’aigua freda de la dutxa) es consoliden, però l’alcalde va alertar d’un +10% de consum en mesos recents a Girona. • Es remarca que l’aigua s’ha de treballar cada dia, fins i tot quan plou: cal planificar per a la propera sequera. Gestió i infraestructures • Tecnologies: instal·lació d’aixetes controlades per wifi per aplicar restriccions puntuals. • Debat sobre inversions pendents (dessaladores, millora de xarxes) i fuites per manteniment deficient. • Discussió sobre gestió pública vs privada: es critica la privatització passada, les mancances de control públic i la necessitat de garantir el dret a l’aigua. Esment de la Casa de les Aigües i l’Observatori de l’Aigua a Girona. Tema 2 — Trens i mobilitat: desinversió, centralisme i AP-7 saturada Rodalies: incidències i responsabilitats • Setmana prèvia amb desori greu; el Govern dona la cara i demana disculpes; reunions amb ADIF i Renfe. • Desconfiança en el transport públic i pèrdua de temps dels usuaris; risc de retorn al vehicle privat. Model radial i centralisme • Crítica al Madrid-centrisme i al model radial: referències a Germà Bel i a l’Espanya buidada. • Dades d’execució pressupostària desigual (Madrid >100% vs Catalunya ~40%) com a símptoma d’infrafinançament/inexecució. AP-7 i camions • Col·lapses i accidents: més camions des de l’aixecament de peatges; carril de 80 km/h infrautilitzat. • Es planteja una vinyeta (pagament de manteniment) i una millor gestió de circulació de camions. Mercaderies per ferrocarril i corredor • Cal moure mercaderies al tren; sense infraestructura ferroviària competitiva, el camió continua sent més barat. • Reclam de prioritzar el corredor mediterrani i l’eix logístic ferroviari. Tema 3 — Parc Jordi Vilamitjana i Campus de Salut Trueta Què s’hi vota i mobilització • Ple ordinari a Girona amb moció ciutadana en defensa del Parc Jordi Vilamitjana. • Mobilització prèvia: 17h des de Can Ninetes, 18h a Plaça del Vi, i suport dins la sala del Ple. El conflicte: parc vs compensació econòmica • “El parc no es toca” no és anti-Trueta: es defensa el campus i el seu ritme però es rebutja que el parc sigui la “moneda de canvi”. • Proposta municipal: requalificar el parc i construir-hi ~350 habitatges per compensar terrenys privats del campus. • Xifres citades: uns 11–12 M€ (compensació i urbanització); es demana explorar alternatives (compensació en altres àmbits, aportació de la Generalitat, endeutament municipal, etc.). "Defensar el parc no és estar en contra del campus; són peces diferents." Veïnat i participació • El parc és central i viu: co-dissenyat amb escoles i institut (≈900 aportacions), espai de socialització i refugi climàtic per uns barris ja densos. • Por d’un model “Bellvitge 2.0”: es reclama equilibri urbanístic i planificació conjunta de usos, mobilitat i verd. • Taula multisectorial en marxa (Ajuntament, Universitat, col·legis professionals, veïnat) però es critica la manca d’informació prèvia i de temps per plantejar alternatives. Política i riscos • Col·legis professionals de salut demanen unitat sense fissures perquè el Trueta avanci; es tem que el Clínic (Barcelona) guanyi prioritat si Girona projecta divisió. • Es constata la incomoditat política (govern vs oposició, autonomia municipal del PSC) i canvis de posició amb el pas a govern. • Missatge final: pro-campus, pro-parc i demanar decisions informades i compartides. Butlletí final i cloenda • Titulars locals: 8M (200 persones a Girona), investigació d’abocaments a Girona Est, 200 sancions per incivisme en deixalles, èxit de l’exposició Experiències Matemàtiques, victòria de l’UNI Girona (82–58), prèvia de l’Espanyol–Girona, i previsió de més pluges. — Claus del capítol • Aigua: pluges alleugen però cal inversió, manteniment i cultura de l’estalvi. • Mobilitat: crisi crònica de Rodalies i saturació de l’AP-7; cal apostar per el ferrocarril i el corredor mediterrani. • Girona: consens per un Campus de Salut Trueta àgil, però sense sacrificar el Parc Jordi Vilamitjana; participació i transparència com a condicions imprescindibles.

  • Aigua, ocupacions i residus: Girona i Figueres

    Temes destacats • Sequera a l’Empordà i gestió de l’aigua (Boadella, pous, dessaladores) • Nou president de l’Audiència de Girona i criteris unificats contra ocupacions • Empadronaments, serveis socials i pressió demogràfica (Girona, Figueres, Olot) • Residus a Girona: contenidors intel·ligents, incivisme i “turisme de brossa” • Seguretat: realitat vs. percepció a Figueres i Girona • Política local i discurs sobre immigració; ascens d’Aliança Catalana • Butlletí final: actualitat local, esports i el temps Sequera i gestió de l’aigua L’Empordà, Boadella i la dependència de les llevantades • Es remarca la fragilitat hídrica de l’Empordà i que l’embassament de Boadella només s’omple amb llevantades, cada cop més escasses. • L’ACA impulsa nous pous a Peralada i es miren dessaladores (algunes només en fase d’estudi). El Port de la Selva va disposar d’una dessaladora mòbil i petita, i d’una nova canonada des de Llançà. • A Girona ciutat, crida d’atenció per un augment del 10% del consum en ple hivern; es reclama contextualitzar dades perquè el padró real fluctua (estudiants, moviments de població, etc.). • Agenda: el 22 de març (Dia Mundial de l’Aigua) es preveu un debat sobre dessaladores amb la consellera Paneque i agents del sector. Justícia i ocupacions: nou rumb a Girona Nou president de l’Audiència • Després de 4 anys en funcions, Adolfo García Morales és nomenat president de l’Audiència de Girona pel CGPJ. • Perfil: garantista, molt arrelat (més de 30 anys a Girona), presideix des de 2005 la secció quarta; professor de dret penal (UdG) i autor de poesia. Hi ha hagut retards i tensions al CGPJ per criteris polítics. Criteris unificats “antiocupes” (nov. 2024) • L’Audiència (seccions 3a i 4a) aprova acords d’unificació de criteri (portaveu: magistrat Víctor Correas) per agilitzar desallotjaments via judici ràpid. • Procediment clau: acreditació de propietat, identificació dels ocupants, citació i sentència ràpida; desallotjament en 3-4 setmanes si s’escauen els requisits. "En un mes has de poder haver fet fora el que t’ha ocupat la casa." • Es vol protegir veïns i comunitats (impagaments, punxades, riscos d’incendi) i desincentivar màfies que “revenden claus”. Padró, serveis socials i pressió demogràfica Empadronaments irregulars i recursos municipals • Girona i Figueres arrosseguen casuístiques d’empadronaments múltiples en un mateix domicili; el control és feixuc i desigual segons recursos i voluntat política. • A Girona, el centre “La Sopa” s’utilitza per empadronar persones sense llar (amb regularitzacions periòdiques); es denuncia efecte crida comarcal i saturació de serveis municipals. Olot en creixement • Olot creix fort per l’estructura industrial (escorxadors, transformació carnia) i ocupació de baix valor afegit; això tensiona habitatge i serveis i anuncia problemes similars a Figueres/Girona. Feina i condicions laborals • Manca de mà d’obra en sectors com cures, residus, restauració; hi pesa la cultura d’horaris, caps de setmana i el manca de compliment de convenis. • Reclam a Inspecció de Treball: evitar jornades abusives i vacances inexistents en alguns casos. Seguretat: Figueres vs Girona • Figueres té un discurs polític molt actiu en seguretat i Girona un de més discret, però els problemes persisteixen a ambdues ciutats. • Factors a Figueres: urbanisme dens, pocs barris de casa unifamiliar, baix nivell educatiu, desplaçament de classes mitjanes a municipis del voltant. S’hi treballa en equipaments (Casino Menestral, Edison, tercer pavelló) per revitalitzar. Residus: contenidors intel·ligents i incivisme • Girona desplega contenidors intel·ligents i canvia hàbits en 1-1,5 anys. A Montjuïc i cases unifamiliars funciona millor; els blocs (Can Gibert, Sant Eugènia) seran el repte. • Dificultats quotidianes: acumulació de plàstic a pisos, calendari d’obertures, i la traçabilitat amb targeta que pot comportar multes. • “Turisme de brossa”: veïns que desplacen residus a contenidors d’altres municipis. Cas extrem: deixar bosses dins d’un pàrquing aprofitant els 5 minuts gratuïts. "Els contenidors són intel·ligents; els habitants... ja ho veurem." Política local, immigració i serveis públics Eleccions municipals i nous actors • A 2 anys de les municipals, es preveu un escenari molt obert a Girona: Marc Puigtió (Moviment Gironí), Carla Ribas, i l’entrada d’Aliança Catalana amb opció d’acta. Discurs sobre immigració i capacitat • Debat sobre si s’han deixat de tractar temes incòmodes (immigració, seguretat) i si això ha afavorit relats simplificats. • Es defensa mirar la capacitat real de serveis: “Catalunya té serveis per 6 milions però ja som 8+”, amb sanitat, escola i habitatge tensats. • Mesures de seguretat: expulsió recent d’imams a la Jonquera i Figueres que incitaven; es demana fer complir la llei a multireincidents. "Una justícia lenta no és justícia." Agenda i cloenda • Anunci de debat sobre àrea urbana (Girona 2100) al Centre Cultural de la Mercè (Lluc Salellas, Jordi Vinyes, Sònia Gràcia; modera Narcís Sastre). Butlletí d’actualitat (tram final) • Girona retira els contenidors de rebuig oberts als barris amb intel·ligents. • Incendi de matinada crema 3 cotxes a l’Eixample (Girbal i Nadal). • Institut Xifra: famílies industrials amb 100% d’inserció, però 20-30% d’abandonament. • Spar Girona: victòria a Donòstia (66-72) a la LF Endesa. • Temps: núvols i pluja a partir del migdia.