La tertúlia de Girona FM
La tertúlia de Girona FM
Programa

La tertúlia de Girona FM

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau

Presentat perJordi Grau·Dissabte · 00:00 - 01:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 01:00 - 02:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres, Dissabte · 06:00 - 07:00 ·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 10:00 - 11:00, 17:00 - 18:00, 21:00 - 22:00 ·388 episodis
RSS

episodis

253-264 de 384

  • Temps de Flors, aparcament a Girona i nou Papa

    Resum general Punts clau • 70a edició de Temps de Flors: 114 espais i 146 projectes; ampliació d’horari fins a les 23 h; equilibri entre creativitat i protagonisme de la flor; massificació estabilitzada (~400.000 visitants). • Mobilitat i aparcament: cal un model clar; pàrquings dissuasoris que siguin «seductors» amb llançadores freqüents; col·lapse d’autocars a la Devesa; opció d’activar el pàrquing d’Adif (AVE) infrautilitzat; pàrquings cars; reclam d’un tren tardà de tornada (cap a les 23 h). • Iniciatives socials: instal·lació de Jimena Lucas i Narcís Coderc al Casino (apadrinada per la Fundació Triomartis) per visibilitzar infants de l’exili. • Història i llegat: orígens a la Sección Femenina; impuls de Quim Nadal (integració a ciutat) i Carles Puigdemont (promoció externa); debat sobre deixar instal·lacions de forma permanent i sumar més art públic a Girona. • Nou Papa: perfil americà amb experiència llatinoamericana; primera crida a la pau i continuïtat; reptes sobre el paper de la dona i la competència evangelista a Sud-amèrica; alerta de no reduir-ho a l’espectacle. • Valors i jovent: diagnosi de sobreprotecció, por al fracàs i manca de perseverança; efectes de xarxes i salut mental; crida a entrenar l’esforç, responsabilitats i experiències laborals; prudència amb les etiquetes (p. ex., TDAH) si desresponsabilitzen. • Apunt esportiu: Míchel (Girona FC) hospitalitzat, evolució favorable. "Nosaltres no tenim petroli, tenim flors." Temps de Flors 2024 Experiència i logística • Visitar a la nit és una bona opció (ara obert fins a les 23 h), menys aglomeracions i un ambient més pausat. • Consell en cas de pluja: millor xubasquero que paraigua per facilitar la mobilitat als espais estrets del Barri Vell. • Repte d’extendre el circuit a barris com Sant Narcís i parc del Migdia: costa treure el públic del nucli antic. Qualitat artística i flor natural • Reclam per recuperar la flor (natural, seca o verd) com a protagonista, evitant l’excés de cartró/plàstic. • Bon equilibri: creativitat + flor. Els muntatges «de miralls» a la catedral van ser un punt d’inflexió. Making-of, jurats i llegat • Fascinació pel procés de muntatge i el pas de jurats; catedral com a «termòmetre» de l’edició. • Proposta: permanència d’algunes instal·lacions i reutilització de plantes per embellir la ciutat amb art públic. Història i promoció • Orígens a la Sección Femenina; Quim Nadal integra l’exposició a tota la ciutat i Puigdemont la projecta fora (trens, mapping). Mobilitat a Girona • Necessitat d’un model decidit: o facilitar l’entrada i aparcament al centre o apostar per pàrquings perimetrals amb llançadores freqüents (cada 5–15’), segures i que arribin a punts útils (p. ex., Correus). • Problemes detectats: autocars a la Devesa col·lapsant accessos; pàrquings inundats; percepció de poca seguretat en alguns espais perifèrics. • Oportunitat: pàrquing Adif (AVE) pendent d’adaptació, que sumaria centenars de places. • Costos: pàrquings del centre molt cars; demanada d’un tren de tornada a les 23 h i millor servei regional per no dependre sempre de l’AVE. "Els pàrquings dissuasoris haurien de ser pàrquings seductors." Nou Papa i Església • Perfil: americà, amb bagatge a Llatinoamèrica. Lectura: en clau de recuperar terreny davant l’auge evangelista. • Missatge inicial de pau i línia continuista (valorat pel bisbe de Girona). Debat clau: paper de la dona dins l’Església. • Testimoni de fe: la fe com a font de pau i sentit vital; el Papa és líder espiritual (no polític) amb capacitat d’influir en valors. • Alertes: no quedar-se en la pompa i els titulars; atendre reformes de fons; mirar la informació amb ull crític (diverses portades = diversos relats). Jovent i valors • Diagnòstic: sobreprotecció, pressió (extraescolars, xarxes) i por; baixa tolerància a la frustració i manca de perseverança. • Propostes: responsabilitats reals, experiències laborals, treballar l’autoestima a través de l’esforç i «aixeca’t i torna-ho a provar». • Salut mental: atencionar-la sense caure en etiquetes que desresponsabilitzin; mirada d’igualtat i exigència constructiva. • Mercat laboral: dificultats per trobar personal implicat (p. ex., restauració) i per assumir etapes de progrés des de la base. Altres • Girona FC: Míchel hospitalitzat, evolució favorable; serà baixa el partit següent.

  • Temps de Flors, nou Papa i valors dels joves

    Temes principals • Temps de Flors (70a edició): balanç, qualitat vs massificació, novetats d’horari i repartiment per barris, i el paper de l’art social. • Mobilitat i aparcament a Girona: debats sobre pàrquings dissuasius, seguretat, llançadores, caos d’autocars a la Devesa i trens (freqüències i preus). • Nou Papa: perfil, continuïtat amb Francesc, missatge de pau, paper de la dona a l’Església i reacció del bisbe de Girona. • Valors i jovent: sobreprotecció, por, salut mental, etiquetes diagnòstiques i el pas de la motivació al compromís. "Nosaltres no tenim petroli, tenim flors." Temps de Flors 2024 Dades i ambient • Arrenca la 70a edició amb 114 espais i 146 projectes. Es destaca l’atractiu de Girona amb pluja suau: colors, olors i verd intens. • Estratègies de visita: evitar aglomeracions, aprofitar l’extensió d’horari fins a les 23:00 i fer recorreguts nocturns més tranquils. Logística i mobilitat • Falta un model clar: o bé grans pàrquings al centre o dissuasius a la perifèria amb llançadores freqüents i fiables. • Es demana que els dissuasius siguin «seductors»: segurs, ben condicionats i amb busos cada 10-15 minuts cap al centre. Exemples positius: Carcassona i els shuttle d’aeroport. • Problemes detectats: inundacions en aparcaments, saturació d’autocars a la Devesa, i preus alts dels pàrquings del centre. • Trens: queixes de freqüències i retorn tardà; es demana un tren de nit estable. L’AVE és car i poc flexible d’última hora. Creativitat i contingut • El festival evoluciona d’allò decoratiu cap a art i missatge social. Exemple: instal·lació al Casino de Girona de Jimena Lucas i Narcís Coderc, apadrinada per Fundació Triomartis, sobre infants a l’exili (escultures amb roba dels mateixos nens). • Debat sobre flor natural vs materials: es defensa la barreja creativa, però evitant excessos de cartró i plàstic; «és Temps de Flors, la flor ha de ser-ne protagonista». • Es valora el voluntariat (escoles, associacions) i la «màgia de la prèvia» del muntatge. • Proposta: deixar instal·lacions permanents i embellir la ciutat amb art al carrer de forma continuada. Història i evolució • Origen en la Sección Femenina; expansió i projecció amb alcaldies de Quim Nadal (integració urbana) i Carles Puigdemont (promoció exterior). • Assistència estabilitzada entorn de 400.000 visitants; es prefereix millorar qualitat i descentralitzar (Sant Narcís, parc del Migdia, Devesa) abans que allargar o restringir en excés. Clima i consells • «Temps de maig, cada dia un raig»: la pluja fina afavoreix la durada de les flors. Consell: millor impermeable que paraigua per evitar colls d’ampolla. "Les escales de la Catedral són el termòmetre del Temps de Flors. Si funcionen, el festival funciona." Nou Papa: claus i reaccions Missatge i continuïtat • Lectura prudent: gran espectacle mediàtic que no ha d’ocultar el missatge. Primeres paraules: crida a la pau (valorada pel bisbe de Girona, Fra Octavi). • Es preveu continuïtat amb Francesc; reptes de fons: paper de la dona a l’Església i competència dels evangelistes a Sud-amèrica. Perfil i lideratge • Perfil percebut com a proper i natural. Es reivindica el Papa com a líder espiritual, no polític, amb capacitat per promoure valors i diàleg. • Apunts crítics: cal passar «de l’eslògan als fets» i afrontar inèrcies internes. Valors, joves i esport El mirall de l’esport i l’enquesta • Es lamenta l’ocasió perduda del futbol per transmetre valors. S’esmenta una enquesta: 1 de cada 6 joves acceptaria viure en règim autoritari. Sobreprotecció, por i salut mental • Diagnòstic: sobreprotecció familiar i extraescolar que redueix tolerància a la frustració i alimenta por i angoixa. Les xarxes projecten un món «fàcil» i irreal. • Es defensa «espavila’t» com a concessió de poder i autonomia al jove; la costura i els treballs manuals es reivindiquen com a teràpia de concentració i pausa. Etiquetes i compromís • Precaució amb les etiquetes (p. ex. TDAH) i el risc d’autoexcusar-se; cal una mirada natural i exigent a la vegada. • Del «motivarse» al compromís: aprendre de l’error, entrenar l’esforç des de petits i assumir fases (començar per baix, constància). Al mercat laboral, falta implicació i hi ha llocs sense cobrir. "Tothom comença per motivació; el repte és sostenir el compromís." Apunt d’última hora • Míchel, entrenador del Girona FC, hospitalitzat i baixa per al partit imminent; evolució favorable segons les primeres informacions.

  • Temps de Flors, aparcament, nou Papa i valors - episode art

    Temps de Flors, aparcament, nou Papa i valors

    Panorama general Tertúlia viva i variada sobre Girona: la 70a edició de Temps de Flors, els problemes d’aparcament i mobilitat, el gir cap al nou Papa americà i una reflexió profunda sobre valors i joventut. Tanca amb un butlletí de notícies locals i esportives. "Fem-ho fàcil, fem-ho còmode… Nosaltres no tenim petroli, tenim flors" Temps de Flors (70a edició) Expectatives, format i experiència de visita • 114 espais, 146 projectes, edició 70. • Novetat destacada: obertura diària fins a les 23:00; recomanació de visita nocturna per evitar aglomeracions. • Consell pràctic: evitar paraigües i optar per impermeable; la pluja fina pot millorar l’estat de les flors i allargar-les fins al darrer cap de setmana. Contingut artístic i social • Tendència a barrejar flor natural i instal·lació artística; es valora la creativitat, però es defensa no perdre l’ànima de temps de flors. • Projecte social apadrinat: instal·lació de Jimena Lucas i Narcís Coderc al Casino de Girona (Fundació Triomartis), visibilitzant els nanos de l’exili amb escultures fetes amb la seva roba. Fluxos, massificació i model de ciutat • Afluència estabilitzada al voltant de 400.000 visitants. Debat: no “matar l’èxit” amb mesures excessivament dissuasòries; millor gestionar fluxos i qualitat. • Dilema: aparcaments al centre vs dissuasoris amb llançadores freqüents (cada 10-15’), seguretat i comoditat. Referents: Carcassona, aeroports amb park&ride. • Proposta: descentralitzar part del circuit (Devesa, Sant Narcís, Parc del Migdia), tot i que el “nucli històric” és el gran imant (cases i patis). Llegat i ciutat amable • Reivindicació d’art públic i d’“embellir la ciutat” deixant instal·lacions perdurables (no tot ha de ser efímer). • “Termòmetre” de l’èxit: les escales de la Catedral. La prèvia de muntatge és una experiència en si mateixa. Context i història • Origen llunyà vinculat a la Secció Femenina; expansió amb Quim Nadal (integració a ciutat) i projecció externa amb Carles Puigdemont (promoció, mapping, intervencions lumíniques al riu). Mobilitat i aparcament a Girona Problemes actuals • Dies de pluja: caos de trànsit, pàrquings plens i colls d’ampolla (ex. Fontajau, Devesa). • Pàrquings dissuasoris: cal transformar-los en “seductors” (seguretat, manteniment, serveis, inundacions a zones com antic Centre Verd). • Transport públic insuficient: busos plens, freq. irregulars; reclam d’enllaços ràpids al centre i freqüències previsibles. Ferrocarril i connexions • Demanda històrica d’un tren de les 23:00 cap a Girona per poder tornar de teatre i oci a Barcelona. • Crítica a la dependència de l’AVE (car i poc flexible en compra d’última hora); es reclamen regionals/mitja distància més freqüents i fiables. Nou Papa americà: reptes i oportunitats Perfil i missatge • Recepció amb expectativa: es valora el to proper i natural i una crida inicial a la pau. • Debat de fons: paper de la dona a l’Església, continuïtat amb Francesc i el repte pastoral a Amèrica Llatina davant l’auge evangèlic. • Advertiment contra la politització: el Papa és líder espiritual, no polític. Importa el missatge i els fets, no només l’eslògan. "Si no mouem aquesta maquinària i no anem al progrés de veritat, això té un tope" Reaccions locals • El bisbe de Girona subratlla la continuïtat amb Francesc i la crida a la pau. • Esment a Fra Octavi, ben connectat en l’esfera vaticana, com a actor local proper. Valors i joventut: entre la sobreprotecció i l’esforç Diagnòstic • Preocupa el descens del compromís i l’auge d’autoritarismes normalitzats entre una part dels joves. • Crítica a la sobreprotecció: dificulta desenvolupar l’esforç, la perseverança i la gestió de la frustració. • Impacte de xarxes i ritmes vitals: més angoixa i salut mental delicada; reivindicació de treballs manuals (cosir) com a teràpia de focalització. "Tothom comença per motivació; el que costa és el compromís i la perseverança" Etiquetes i inserció laboral • Alerta sobre l’ús indiscriminat d’etiquetes (p. ex. TDAH) que poden limitar l’autoexigència i l’autoestima. • Sectors (restauració, serveis) no troben personal per falta de disposició a iniciar-se “des de baix”. Apunts d’esports i actualitat • Última hora: Míchel (entrenador del Girona) hospitalitzat; evolució favorable però baixa pel partit. • Butlletí: arrencada de Temps de Flors, incidències amb contenidors intel·ligents, balanç del festival Strenes, nou local social a l’Eixample, col·lecta AECC, objectius de Girona FC i Bàsquet Girona, i previsió de pluja amb 18 ºC.

  • Conclave, joves i Girona: residus, mobilitat i aigua - episode art
    56'

    Conclave, joves i Girona: residus, mobilitat i aigua

    Resum general Converses àgils i crítiques sobre tres eixos principals: el conclave i el rumb de l’Església, la polarització entre jovent i educació, i els reptes urbans de Girona (residus, mobilitat, turisme i aigua). Intervencions de perfil complementari que aporten context local i global. Punts clau • Conclave i Església: Tensió entre teologia de l’alliberament i corrents més conservadors; rellevància del perfil geogràfic del proper papa. • Religió i geopolítica: Desplaçament dels equilibris religiosos globals; creixement de l’islam a Europa i retrocés de comunitats cristianes històriques a Orient. • Jovent i educació: Senyals de giro conservador en sectors joves i del professorat en alguns països; impacte de la desinformació i de la polarització. • Girona: Avanços en renaturalització i habitatge públic; debat intens sobre model de residus i transport públic; necessitat de regular el turisme. • Aigua i Ter: Crida d’alerta sobre el cabal ecològic i el manteniment d’infraestructures; proposat fer de l’estalvi d’aigua un actiu polític tangible. • Governança: Limitacions de finançament municipal i record de la Mancomunitat com a referent d’impuls supramunicipal. "És molt més fàcil tenir discursos populistes i solucions ràpides que entendre la complexitat." "Objectivament Girona és la millor ciutat de Catalunya." "La gent no es pot deixar impressionar per una làmina d’aigua molt ample." Religió i política: el conclave i el pèndol Qui pot ser el proper papa i què implica • El conclave es llegeix com actualitat política global. • Francesc ha introduït un gir d’acostament als pobres; el relleu pot reequilibrar cap a posicions més moderadores o conservadores (la “llei del pèndol”). • El perfil geogràfic (Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica) pot marcar prioritats i influència regional. Religió, demografia i conflictes • Retrocessos cristians a Orient i parts d’Àfrica; creixement de l’islam a barris europeus. • Debat sobre integració i símbols (ex. vel) i convivència de normes culturals. Joventut, educació i polarització Senyals de gir conservador i reaccions socials • En alguns contextos, augment del vot conservador entre docents i menors de 40 anys (exemples citats d’EE. UU. i França). • Casos traumàtics (ex. Samuel Paty) han reconfigurat posicions i percepcions de risc. Desinformació i crisi de referents • Menys pes de fonts informatives fiables i pedagògiques entre adolescents; auge de fonts opaces i polaritzadores. • Xoc entre relativisme moral i exigència de regles compartides; alimentació mútua d’extrems. Girona avui: verd, residus, mobilitat i turisme Renaturalització i habitatge • Girona es percep més verda; aposta per renaturalitzar espais i impulsar habitatge públic. • Setmana de les Flors amb propostes noves i molta afluència. Residus: model i hàbits • Debat intens sobre el sistema de contenidors amb targeta i calendaris de recollida: - Crítica per poca practicitat i efectes contraproduents (bosses fora de contenidors). - Defensa de canvi d’hàbits i comparatives amb Alemanya (menys freqüència de baixada, compra a granel, reducció de plàstic). • Consens en reforçar comunicació, aliances veïnals i pragmatisme en la implementació. Mobilitat i espai públic • Objectiu de treure cotxes del centre i desplegar aparcament dissuasiu. • Reclam de millorar transport públic (freqüències, interurbanes, tramvia) abans de restringir la mobilitat privada. • Mencions a Zones de Baixes Emissions i necessitat d’un pla esglaonat en infraestructures. Turisme • Percepció de excessiva pressió turística; idea de regular aforaments com en parcs naturals; debat sobre taxa turística. El Ter i la gestió de l’aigua Estat ecològic i riscos • Malgrat la pluja, alerta: cabal ecològic insuficient, mortalitat de peixos i pressió sobre illa del Ter. • Dèficits de manteniment i pèrdues d’aigua en xarxes; necessitats d’inversió invisibles però crítiques. Fer de l’aigua un actiu polític • Proposta: convertir l’estalvi d’hectòmetres en un compromís electoral mesurable (“dies d’aigua garantits a l’aixeta”). • Aprendre de sequeres passades i no relaxar mesures quan plou. Governança i estructura institucional • Finançament municipal limitat i rigideses administratives. • Record de la Mancomunitat com a model de planificació supramunicipal (transport, escoles, biblioteques, xarxes). • Crítica a la inacció en serveis bàsics (ex. puntualitat ferroviària) i a la manca d’iniciativa de la Generalitat en alguns àmbits. Tancament i titulars Tertúlia • Pluja prevista durant Temps de Flors; crida a la memòria de les sequeres i a no retrocedir en polítiques d’aigua i turisme. Butlletí de Girona FM • Música al carrer al Barri Vell: limitacions horàries per descans veïnal. • Escola d’Adults: incerteses sobre unificació. • Renaturalització als Jardins de les Pedreres. • Persecució a Salrà per alcoholèmia. • Premi ADG Laus al Celler de Can Roca. • Prioritat d’accés a espais interiors de Temps de Flors per a persones neurodivergents. • Beca Girona Premi d’Europa per a centres educatius. • Esports: nou director esportiu a l’Olot. • El temps: matí assolellat, tarda amb núvols i alguna gota; màximes de 20 ºC.

  • De l'apagada a Roma: incertesa, tecnologia i fe - episode art

    De l'apagada a Roma: incertesa, tecnologia i fe

    Resum general Episodi coral i molt viu que recorre, amb mirada local i universal, els grans temes que travessen la vida quotidiana: la incertesa com a condició humana, la dependència tecnològica evidenciada per l’apagada elèctrica, els aprenentatges (i oblits) de la pandèmia, el còmclave al Vaticà i la pèrdua de cultura religiosa compartida, a més d’un tram final amb titulars informatius de Girona. "La vida és bàsicament una incertesa" i l’única certesa és que "desapareixerem". Eixos clau • Incertesa i tecnologia: del xoc de l’apagada a la necessitat de resiliència, protocols i educació en la incertesa. • Salut mental i pandèmia: vacunes en temps rècord i més recursos de psicologia pública, però amb retards respecte Europa i memòria social fràgil. • Mirada global vs. malestars locals: empatia amb Gaza, Haití i guerres properes (Balcans, Ucraïna) versus queixes domèstiques (Rodalies), i el paper dels mitjans. • Església, fe i cultura: el còmclave com a arquetip d’incertesa; desig d’un papa socialment compromès; pèrdua de referents cristians en els joves i defensa d’una història de les religions com a cultura comuna. • Girona viva: Temps de Flors com a èxit sorgit d’un fracàs i debat sobre massificació i gentrificació. • Simbologia: el número 7 com a "número màgic" present en setmanes, arts, música i mites. Incertesa i apagada: tecnologia, angoixa i comunitat Dependència tecnològica i vulnerabilitat • L’aturada del dia 28 destapa la fragilitat de serveis i hàbits: GPS, cuines elèctriques, alarmes, comunicacions. • Efectes operatius: biblioteques tancades per seguretat (alarmas, protocols), transport alterat i desorientació de joves sense GPS. • Reflexió: cal "aguditzar l’esperit" i no "penjar-nos" només de la tecnologia; treballar el nostre homo sapiens intern. Impacte psicològic i resiliència • Incertesa = angoixa: el cervell busca seguretat i certesa; la seva absència activa respostes irracionals (p. ex. compres de pànic). • Kit de supervivència i plans d’emergència: espelmes, ràdio amb piles, fogonets; educar i entrenar la resposta mental. • Valor positiu: la manca de xarxa digital va reactivar vincles i solidaritats. "Mama, ens ha sabut greu fins quan ha arribat la llum" — adolescents que van cuinar amb fogonet i van jugar al carrer. • La ràdio reapareix com a servei: altaveus al carrer, cotxe per carregar i escoltar informació. Pandèmia: què vam aprendre (i què hem oblidat) Aprenentatges estructurals • Vacunes desenvolupades en temps rècord i efecte sobre greus respiratoris. • Impuls a la salut mental pública, però lluny d’Europa: • 8-9 psicòlegs clínics/100.000 habitants (objectiu europeu ≈ 18). • Reconeixement als sanitaris: cal estabilitat, recursos i estatus més enllà dels aplaudiments. Memòria social i pràctica • Tensions i oblit: es percep que no hem après prou a gestionar crisis; risc de repetir errors. • Educació per a la incertesa: s’aprèn sobretot per experiència, però cal incorporar-la al currículum i en protocols comunitaris. Mirada global, guerres i mitjans • Contradicció: malgrat no haver viscut guerra directa, convivim amb guerres properes (Balcans, Ucraïna) i crisis humanitàries (Gaza, Haití). • Crida a empatia i acció davant injustícies sostingudes, més enllà del nostre "ull de poll" local. • Mitjans: allò que passa "cada dia" deixa de ser notícia; diferències de cobertura segons el territori. Còmclave i cultura cristiana El nou papa: criteris desitjats • Interès pel perfil social d’un papa tipus Francesc: on drets humans, migració i pau siguin eixos. • Debat intel·lectual: lectura d’"El loco de Dios en el fin del mundo" (J. Cercas) i la tesi d’un anticlericalisme de fons. Cultura compartida vs. pèrdua de referents • "Culturalment som cristians": el calendari (diumenge, Setmana Santa) i el llenguatge (frases fetes) provenen d’un corpus cristià. • Alfabetització religiosa en declivi: joves sense nocions bàsiques (Maria Magdalena, Divendres Sant, manà...). • Proposta: impartir història de les religions per comprensió cultural i diàleg, sense confessionalitat. Girona: Temps de Flors i ciutat viva • Temps de Flors: gran èxit que neix d’una crisi; expansió a patis i espais que ha portat massificació i reptes logístics. • Girona bull: festivals, presentacions, teatre; però també gentrificació (ciclistes, nou veïnat) i desplaçament residencial al Barri Vell. Simbologia del número 7 • El 7 com a número primer i culturalment "màgic": 7 dies de la setmana, 7 colors de l’arc de Sant Martí, 7 notes diatòniques, 7 meravelles. • Picades d’ullet locals: el 7 de la data, set hores sense llum, i el 7 d’Stuani. Butlletí final (titulars Girona) • Càritas alerta de racisme immobiliari (cas del jove mort a Salt) i reclama solucions d’habitatge. • Judici per abús sexual a Salt amb suplantació; camioner detingut per tacògraf alterat i alcoholèmia. • Sindicat d’Habitatge de Girona es presenta; defensa del camí Ral Girona-Vic al nou campus de salut. • Accelera Pime Rural: 1.000 empreses digitalitzades; AR per veure la Torre Gironella medieval. • El Festival Tempo s’atura per repensar-se; el Girona FC subvenciona busos a Sant Sebastià; predomini de sol i núvols a la tarda (18ºC).

  • Clima, postpandèmia i política: Girona i més enllà

    Panorama general Episodi coral i àgil que transita del temps i el medi ambient a l’impacte social de la Covid-19, l’auge de l’extrema dreta, la geopolítica (EUA-Xina) i, finalment, la política municipal de Girona i la gestió de residus. La tertúlia combina memòria personal, dades, i debat polític, i tanca amb un butlletí de notícies locals. "La natura és molt agraïda" — recordant la capacitat de rebrot després de la sequera i d’incendis Clima i memòria recent Sequeres i estacions difuminades: percepcions personals i constatació científica de canvis climàtics recents. Del Glòria a la verdor actual: després d’anys d’estrès hídric, torna el verd, però amb molts arbres morts a ribera i zones humides. Recuperació ecològica: rebrots visibles a capçaleres del Ter i Freser; incendis amb capacitat de rebrot vegetal. Records de vida rural Contrapunt a la bucolització del camp: vida dura a les masies (fred, carbó, feina infantil) i fogars que escalfaven davant i glaçaven darrere. Covid-19: adaptació, joventut i memòria col·lectiva Capacitat d’adaptació i oblit: es normalitzen catàstrofes i restriccions amb rapidesa; reconfiguració de l’espai públic i de la demanda d’habitatges amb sortida. Impacte en la joventut: adolescents sense “assaig i error” durant 2 anys; por a equivocar-se i efectes en salut mental infraanalitzats. Covid persistent: dolor i fatiga crònica amb doble estigma (clínic i social). Vacunes i conspiracions: confiança en la ciència vs. antivacunisme i conspiranoia; crítica al discurs que deriva cap a l’oscurantisme. "Estic fart de viure dies històrics i tinc 28 anys" Política catalana i extrem dreta Antivacunes i discursos extremistes: punts de contacte entre segments d’extrema dreta i alguns marges de l’esquerra; debat sobre l’anarquisme i la idea que “els extrems es toquen”. Aliança Catalana i el mapa electoral: creixement en zones concretes; trasvasaments puntuals de vot (CUP→AC, Podemos→Vox) tot i que minoritaris; percepcions sobre seguretat/immigració. Clau de gestió: si els problemes als barris no s’aborden, l’extrema dreta capitalitza el malestar. "Primer, necessitats bàsiques, i després tot l’altre vindrà" Geopolítica: Trump, deportacions i Xina Política de símbols: promeses simples per a problemes complexos; “titulars” constants. Cas local il·lustratiu: "l’únic gran èxit" de penjar la foto del rei a Girona. Dades vs narrativa: en el passat, Biden i Obama van executar més deportacions totals que Trump, però amb menys teatralitat. Hegemonia i interdependència: EUA vol sostenir la primacia; Xina guanya pes amb economia, infraestructures (ports, Àfrica) i cadenes de valor. Aranzels prolongats erosionen ambdues economies. Girona: govern local i residus Pacte i “error original”: Guanyem entra en un tripartit amb Junts i ERC després de 8 anys d’oposició; tensions entre discurs de canvi i condicions de coalició. Bloquejos administratius: s’apunta a inèrcies internes que frenen projectes; risc reputacional per a qui lidera. Residus i decreixement: el sistema porta a porta no és la solució definitiva, però és un pas necessari; resistències per disseny (pisos, volum de cubells) i per hàbits. "El porta a porta no és la solució, però és un pas necessari" Contenidors intel·ligents: afecten la majoria de barris; cal millorar planificació i pedagogia. Corresponsabilitat: canvis d’envasat als supermercats i decreixement de residus per reduir plàstics a la natura. Butlletí de notícies (final) Habitatge públic: 14 solars a la reserva de la Generalitat per a 435 pisos en 5 anys; gestió directa municipal en 7 (antics Maristes, esquelet Leonor Joerg, etc.). Vandalisme grafiter: detingut un home per pintades contra ciclistes. Alimentació: projecte per reduir el malbaratament a l’àrea urbana de Girona. Carrer de la Creu: alta demanda ciutadana a la sessió de propostes de mobilitat. Indústria creativa: Nemo Day (incubació de videojocs) al Modern; Premis Bertrana amb rècord d’originals. Oci i comerç: Diversiones esgota 6.000 entrades del 20è aniversari; Espai Gironès reparteix 2.000 regals. Esports: el Girona guanya 1-0 el Mallorca i s’acosta a la permanència. Meteo: dia plujós, màx. 15 ºC.

  • Apagada elèctrica, governança i model energètic; Girona ciclista i patrimoni; mobilitat urbana; i butlletí local - episode art

    Apagada elèctrica, governança i model energètic; Girona ciclista i patrimoni; mobilitat urbana; i butlletí local

    Tema central: l’apagada elèctrica i què ens ensenya Experiències i resiliència ciutadana • Diversos testimonis van relatar com van viure l’aturada: ràdios analògiques per informar-se, WhatsApp encara funcionant en alguns casos i gas vs. vitroceràmica com a factor clau per cuinar. • Contrast generacional: els joves ho van viure amb més ansietat; alguns van aprofitar per socialitzar i jugar a cartes. • La sensació compartida: vulnerabilitat si s’allarga 3–4 dies; unes hores són assumibles, dies no. “Ens van adonar que érem vulnerables… però no s’acaba el món si són 3 o 4 hores.” Causes, responsabilitats i transparència • Percepció recurrent: manteniment insuficient i desinversió històrica a la xarxa com a factor probable. • Crítica a la asimetria: factures altes i beneficis elevats vs. fallades del sistema. • Debat sobre governança: Red Eléctrica (quota pública/privada), Endesa/Iberdrola, i el rol del govern com a regulador estricte. • Hipòtesis descartades: ciberatac gairebé desmentit; continua la demanda de explicacions tècniques clares i aprenentatges. “Si és estratègic, o està en mans públiques o sota una regulació molt estricta.” Model energètic: centralització vs. proximitat • Crítica a la centralització: “si falla el punt central, cau tot”. Es defensa redundància territorial i centrals regionals mitjanes, amb interconnexió només com a salvaguarda. • Les interconnexions (Portugal–Espanya–França–Marroc) han ajudat, però no poden ser l’únic paraigua. • Debat renovables vs. nuclear: es constata el pes creixent de l’eòlica i la fotovoltaica; el repte del magatzematge continua obert. “La combinació de sol, vent i hidràulica assegura el subministrament; el repte és guardar l’energia.” Decidir on i com: territori i renovables • Es reclama planificació i decisió política: posar molins i plaques on tècnicament toqui, amb criteris clars. • Proposta: començar pels teulats amb gestió pública (p. ex., lloguer de cobertes i gestió de la producció) abans de grans parcs. • Crítica als macroparcs i a instal·lacions en sòl agrari fèrtil; es demana prioritzar terreny erm i evitar especulació. • Eòlica marina a Roses: suport a la coherència pro-renovables, però exigint adequació d’infraestructures i impacte local mesurat. Girona en cap de setmana: patrimoni i usos L’Odeon reobre com a espai de bicicletes • Rehabilitació privada d’un edifici emblemàtic; s’hi obre una botiga/espai amb petita cafeteria i opció per a actes. • Debat: alguns haurien preferit un ús més gaudible (espai cultural/estada) o públic, però es valora la recuperació arquitectònica. Exemple a Figueres • Casa Faixas rehabilitada privadament (hotel/restaurant) com a cas d’èxit patrimonial; el Museu de l’Empordà també es renova. “No tot s’ha de fer amb diners públics; el privat pot recuperar patrimoni amb qualitat.” Girona ciclista: La Traka, convivència i idioma • La Traka atrau milers de ciclistes internacionals; impacte econòmic positiu i comunicació bilingüe (català/anglès) a l’arribada. • Convivència: es demana aplicar les mateixes normes a locals i visitants (respecte de semàfors, voreres, sentits de circulació) per evitar friccions. • Fenomen lingüístic al Barri Vell: l’anglès es percep com a segona llengua més escoltada, per davant del castellà, fruit del mix turístic-esportiu. Mobilitat urbana i aparcament • Objectiu: treure cotxes del centre però oferint alternatives: nova plaça Joan Brossa, pas sota vies, nous eixos bici, pàrquings dissuasius. • Mentre dura la transició, cal facilitar aparcament per mantenir zones de vianants segures i funcionals. Butlletí informatiu (local) • Rescat d’una anciana que feia tres dies que havia caigut a la banyera (gràcies a una veïna i als Bombers). • Canvis en el recorregut/freqüència d’una línia d’autobús al barri de Palau per millorar la puntualitat. • Atracament amb ganivet en un supermercat; el lladre fuig amb el botí. • Movistar: queixa veïnal per un pal telefònic caigut sense reparar durant més d’un mes. • Santa Cristina d’Aro restringeix l’entrada al municipi quan la C-31 col·lapsa; només veïns o causes justificades. • Els Catarres presenten el disc “Paracaigudistes” a Les Trenes (pop vitalista amb fusió d’estils). Esports • Uni Girona: derrota a la pròrroga davant el Saragossa (88–75) i adeu a la final. • Bàsquet Girona: cau contra el Tenerife (84–93), però manté marge sobre el descens. • Girona FC: partit clau contra el Mallorca per acostar-se a la permanència. El temps • Jornada ennuvolada amb pluja a partir del migdia i 19 ºC de màxima.

  • De l’apagada ibèrica a la resiliència gironina: gestió d’emergències, xarxa elèctrica i comunicació de crisi; Odeon renascut, turisme de qualitat i 20 anys d’Espai Gironès

    Resum general Tertúlia centrada en l’apagada elèctrica massiva a la Península Ibèrica i el seu impacte a Girona, amb enfoc en la gestió d’emergències (activació de la Fira de Girona com a punt d’acollida), la vulnerabilitat del sistema elèctric, les incògnites sobre les causes i la comunicació institucional durant la crisi. Es repassen infraestructures clau com la subestació de Bascanó i la MAT, la necessitat d’interconnexions amb Europa i el debat sobre nuclear i renovables. La part final aborda l’actualitat local i econòmica: reobertura del Teatre Odeon com a espai emblemàtic recuperat, consolidació del turisme esportiu i de qualitat a Girona, i l’aniversari dels 20 anys de l’Espai Gironès. El programa es tanca amb un butlletí informatiu amb dades sanitàries, comercials i municipals postapagada, esports i el temps. "Ha donat la impressió que estàvem a 15 centímetres del caos" "El més preocupant de tot és que no saben per què" "Si vostè compareix davant de la premsa, vostè ha d’acceptar preguntes" Temes principals Apagada ibèrica: impacte i resposta a Girona • Espai Gironès: generador activat i operativa normalitzada a la tarda; pagaments resolts via wifi amb incidències puntuals. • La Fira de Girona es desplega com a punt d’informació i acollida: carregadors, aigua, lavabos i previsió per a 200 places (finalment, 6 pernoctes). Atenció a casos sensibles: medicació refrigerada, cadires de rodes elèctriques, lavabos adaptats. • Solidaritat veïnal i solucions pràctiques: ús del cotxe per carregar el mòbil i ràdio per informar-se; barris com la Devesa van recuperar la llum més tard. • Records d’episodis previs (Glòria, nevades 2010 i 85/86) i de la interconnexió amb França com a salvaguarda. Vulnerabilitat del sistema elèctric i causes • Incertesa sobre l’origen (esment a Extremadura i a la desconnexió d’operadors eòlics) i efecte dòmino en una xarxa amb molts actors. Es reclama “cinturons de seguretat” de xarxa i millor compartimentació. • Debat sobre inversions: beneficis de Red Eléctrica (REE) vs. mancances en mecanismes de protecció. La xarxa espanyola era considerada bona a Europa, però l’episodi en revela límits. • Interconnexions amb Europa: cal multiplicar capacitat amb França; costos polítics de grans infraestructures (MAT, subestacions) i necessitat d’afrontar-los amb visió de llarg termini. Energia i sostenibilitat: nuclear, renovables i electrificació • Reapareix el debat sobre l’energia nuclear (classificada per la UE dins la taxonomia) i els parcs eòlics (cas de Roses), amb dilemes entre paisatge i descarbonització. • Divergència entre decreixement elèctric i més electrificació (p. ex., mobilitat elèctrica). Consens: caldrà més electricitat i mix equilibrat. • Paradoxes de sostenibilitat: sobrerecobriment d’envasos, residus, i l’impacte real del canvi d’hàbits. Comunicació institucional en crisi • Crítiques a la Generalitat i al Govern espanyol per sortir tard i malament, i per rodes de premsa sense preguntes. Reclamat un portaveu únic i consignes clares des del primer moment (p. ex., continuïtat de les escoles i del menjador; informació sobre transport públic). • Valoració positiva de la resposta local a Girona: comitè de crisi activat de seguida, Fira oberta i punts d’informació i càrrega. • Paper clau de la ràdio i, quan va tornar la connectivitat, de les xarxes socials. Dificultats de comunicació amb escoles i familiars durant el tall. Actualitat local i economia • Reobertura del Teatre Odeon: exemple de recuperació patrimonial i dinamització del Barri Vell, amb botiga-museu i cafeteria vinculada al món del ciclisme. • Girona consolida turisme de qualitat vinculat a l’esport (ciclisme), amb comerç premium i hotels que reinverteixen en servei. • 20 anys de l’Espai Gironès: balanç d’èxit i campanya commemorativa (“20 anys, 2.000 regals”). Butlletí de titulars • Sanitat: 7.000 visites anul·lades a la Regió Sanitària de Girona; 100% hospitalària i 70% primària operatives; 98% de recuperació informàtica. • Comerç i restauració: normalitat en pagaments amb targeta i dispositius. • Residències: generadors i atenció mantinguda; problemes de cobertura mòbil. • Turisme: ajornat l’increment de la taxa turística; l’ATA ho valora però critica el poc marge i l’ús de decret. • Habitatge: Sarrià de Ter suspèn noves llicències de pisos turístics per regular-ho via POUM. • Esports: Jocs Emporion (16–18 de maig) a Girona i Salt. • Temps: assolellat i fins a 23 °C. Conceptes clau subestació de Bascanó, MAT, interconnexió amb França, Red Eléctrica (REE), Fira de Girona, parc eòlic de Roses, energia nuclear, xarxes socials, turisme de qualitat, Barri Vell, Espai Gironès.

  • 1h

    Apagada elèctrica a Girona: resposta local, dependència tecnològica i impacte en transport i comerç

    Context i obertura Tema central: una apagada elèctrica massiva amb afectacions desiguals a Girona i rodalia. Tò: crònica en primera persona, debat sobre dependència tecnològica i el valor de la proximitat, i connexions amb autoritats i sectors afectats. "Tornem a la proximitat." Com es va viure als barris Relats de primera mà Sant Narcís (Carme): llum parcial al centre a les 15h; al barri, retorn cap a les 20:45. Xarxes veïnals actives: WhatsApp va funcionar i es va coordinar ajuda (carregar mòbils, allotjar congelats, etc.). Comerç local: ferreteries exhaurint llanternes, ràdios de piles i fogonets; alguns establiments tancats per impossibilitat d’operar. Altres zones (Concepció): "apagón total" (ni mòbil ni dades); cues als supermercats i pagaments adaptats amb foto del preu i calculadora. Universitat (Isabel): parada sobtada; validació de l’abast per ràdio a piles; classes suspeses; retorn de llum irregular per carrers. Dependència tecnològica i resiliència Punts clau: Dependència crítica de mòbil, datàfons i mapes; manca d’efectiu en joves; dificultat d’adaptació immediata. Efectiu i plans B: necessitat d’efectiu, ràdios a piles, bateries externes, claus manuals a persianes, i protocols domèstics (pàrquings, ascensors). Comunitat i civisme: ús de grups veïnals, places plenes i ajuda mútua; el to general a Girona va ser de calma i cooperació. "Hem de retornar el sentit comú." Resposta institucional i de proximitat Ajuntament de Girona (24h): activació del comitè de crisi en 25 minuts, punts d’informació físics, obertura del Palau Firal i activació de Protecció Civil i policia local. Comunicació: proximitat i canals locals clau; en les primeres hores, informació de dalt dificultosa fins estabilitzar emergències; posterior coordinació amb Generalitat. Serveis crítics: hospitals operatius amb generadors; semàfors i enllumenat restablerts progressivament; telefonia fixa amb incidències puntuals. Transport i mobilitat Trens: Rodalies suspeses i AVE intermitent; recomanació de no desplaçar-se si no és imprescindible. Busos: flexibilitat recomanada quan datàfons no funcionaven; petició expressa de no deixar ningú a terra per manca d’efectiu o targeta. Gasolineres: sortidors aturats (dependents d’electricitat), generant estrès afegit. Comerç local i serveis Datàfons i connexions: funcionament aleatori per carrers; a Santa Clara alguns datàfons no rutllaven mentre a Plaça Independència sí. Farmàcies: incidències amb sistemes connectats a SAT i a la recepta electrònica; alguns equips informàtics no reiniciaven. Seguretat i persianes: existeixen modes manuals, però sovint no coneguts pels dependents. Model energètic i debat tècnic Fragilitat de la xarxa: dependència de la molt alta tensió (MAT); interconnexió amb França va ajudar a reenergitzar. Proximitat energètica: crida a reforçar xarxes locals (ex. reactivar la central del Molí) per reduir vulnerabilitats. Mercat i regulació: esment a anàlisi d’Expansion que vincula l’episodi a dinàmiques de mercat/preus a més de l’element de xarxa. Paper dels mitjans i de la informació Responsabilitat informativa: evitar alarmisme i contrastar; la ràdio de proximitat va ser un far d’informació per a qui no tenia dades. "No hi ha res pitjor que la desinformació." Lliçons i recomanacions pràctiques Preparació domèstica: Ràdio a piles, bateries externes, llanternes i efectiu. Conèixer l’operativa manual de persianes/portes i pàrquings. No obrir el congelador: en general, si no s’obre pot aguantar 24-48h depenent d’aïllament i càrrega. Comunitat: estar associat a l’associació de veïns i mantenir xarxes de suport. Mobilitat: si els serveis fallen, no desplaçar-se i prioritzar la seguretat. Idea-força final Girona va respondre amb civisme i proximitat. L’episodi evidencia la necessitat d’ecosistemes locals resilients (energia, informació i comunitat) i plans B tecnològics i socials ben difosos.

  • Sant Jordi, Setmana Santa i tradicions; 1 de Maig, precarietat i habitatge; residus i civisme a Girona; i butlletí d’última hora sobre l’explosió a Sant Julià

    Resum general de l’episodi Episodi de tertúlia a Girona FM amb un recorregut per temes d’actualitat local i social. Es parla de cultura i tradicions (Setmana Santa, Sant Jordi, teatre solidari), de treball i drets laborals (1 de Maig, sindicats, reducció d’hores, SMI, teletreball, autònoms), de precarietat i habitatge i del seu impacte en la salut mental. A la recta final, es tracten residus i civisme a Girona (nous sistemes de recollida, sancions i punts negres). El programa inclou un butlletí de notícies amb una forta explosió a una planta de reciclatge de bateries a Sant Julià del Llor i Bonmatí, i altres incidències. Temes principals • Teatre solidari “Les Violetes”: 23 funcions, 22.010 € recaptats i objectiu 60.000 € per a 5 fundacions. • Setmana Santa a Girona: molta participació i voluntariat; fi d’una tradició de 28 anys amb la banda La Lira de Vilafamés; valor cultural i lingüístic. • Sant Jordi: vivència a Barcelona i Girona; accessibilitat millorada a Girona; debat sobre si ha de ser laborable o festiu. • 1 de Maig i sindicats: necessitat d’actualitzar el relat; reducció horària, salari mínim i teletreball al centre; inquietuds dels autònoms. • Precarietat, habitatge i salut mental: persones que treballen i no arriben; dificultat d’accés a lloguer i compra; el coixí familiar mediterrani com a amortidor; visió generacional sobre la “societat líquida”. • Residus i civisme a Girona: desplegament del nou sistema a Sant Eugeni i Can Gibert; sancions i vigilància en punts negres; millores d’horaris i contenidors. • Butlletí de notícies: Explosió mortal a Sant Julià del Llor i Bonmatí; incendi a Igualada; fuita d’hipoclorit a Lloret; obres a la Meridiana; taxa d’atur 8,91% a Catalunya. Detall dels debats Cultura i tradicions • Setmana Santa: reconeixement a centenars de voluntaris, balanç positiu dels actes i emoció pel comiat de La Lira de Vilafamés després de 28 anys a Girona. • Sant Jordi: Accessibilitat millorada a les noves ubicacions (menys aglomeracions, millor per a cotxets i gent gran). Debat “laborable vs. festiu”: Alguns defensen mantenir-lo laborable: dona una identitat única i dinamitza llibreries. D’altres en reivindiquen el caràcter de festa nacional. Experiència a Barcelona i Girona: cues per signatures destacades i bon ambient. • Teatre solidari “Les Violetes”: bolos cada cap de setmana, públic fidel i propòsit clar de suport econòmic a fundacions. "És una diada feinerament festiva." Treball, drets i 1 de Maig • Sindicats: repte d’encaix amb noves realitats laborals i amb la gent jove. • Reducció de jornada: avenços a curt termini; cal seguir equiparant-nos a Europa. • SMI i teletreball: millores recents, però encara lluny d’estàndards europeus. • Autònoms: reclamacions específiques; sensació de desprotecció i fiscalitat/quotes exigents. Precarietat, habitatge i salut mental • Inseguretat laboral i mobilitats curtes que dificulten projectes de vida (formar família, estabilitzar l’habitatge). • Habitatge: lloguers inestables i canvis freqüents; demanda de més estabilitat contractual. • Coixí familiar mediterrani: clau en crisis (2007-2008), però alerta per la càrrega sobre famílies i desigualtats. • Salut mental: augment de trastorns i ansiolítics, especialment en joves i gent gran a Catalunya. "Abans qui treballava més o menys se’n sortia; ara hi ha gent que treballa i no se’n surt." "No pots estar cada quatre o cinc anys canviant de casa." Residus, civisme i gestió municipal a Girona • Nous sistemes a Sant Eugeni i Can Gibert: importància de aplicar normes per igual a tots els barris. • Punts negres (ex.: deixalles voluminoses recurrents): cal vigilància i, si cal, sancions per incivisme. • Ajustos operatius: horaris, contingut de contenidors i més punts si cal; responsabilitat compartida (ciutadania, comerços, serveis de recollida). "Si s’ha de multar, s’ha de multar." Butlletí de notícies (resum) • Explosió a una planta de bateries a Sant Julià del Llor i Bonmatí (Gironès): 1 mort, 2 ferits; alcaldessa Helena Ribas reclama tancament (quart accident greu des de 2023). • Incendi en indústria de reciclatge a Igualada (2 afectats) i fuita d’hipoclorit a Lloret (sense ferits). • Dia Internacional de la Salut i la Seguretat en el Treball: més de 200.000 accidents el darrer any; 108 morts; 2.500 malalties professionals. • Meridiana (Barcelona): reinici d’obres per reduir trànsit i ampliar espais per a vianants (impacte en 600 expedicions diàries d’autobús interurbà). • Atur a Catalunya (T1 2025): 8,91%; puja trimestralment (+47.100 desocupats) però baixa interanualment (−19.600); rècord d’ocupació en un primer trimestre (3,85 M). Apunts finals • L’episodi combina tertúlia social i cultural amb servei públic informatiu. • El debat destaca la necessitat d’equilibrar tradició i modernitat i d’adaptar polítiques (laborals, d’habitatge i medi ambient) a noves realitats.

  • De Sant Jordi a la taxa turística: lectura (paper vs digital), seguretat i infraestructures a Girona

    Panorama general Tertúlia àgil i molt viva sobre l’actualitat gironina i catalana: des de l’ambient de Sant Jordi i els hàbits de lectura fins al debat sobre seguretat, justícia i reincidència, passant per la taxa turística, la pressió fiscal i l’estat de les infraestructures. Sant Jordi i la cultura del llibre Ambient i organització a Girona (203–473 s) • Sant Jordi molt concorregut però més “esponjat” que anys anteriors: la plaça Catalunya concentra la gran festa, mentre que la Rambla queda més desangelada. • Reordenació de parades (llibres, escoles, partits) i fluxos més fluids; gran presència de famílies a la tarda. • Debat sobre si hauria de ser festiu o mantenir-se laborable pel dinamisme que genera. "És el feiner més festiu del món" Lectura: paper vs digital (640–913 s) • Carles aposta pel lector electrònic: ergonomia, llum integrada i tipografia adaptable. "Tinc un Kindle i des que tinc el Kindle llegeixo més... és molt més còmode." • Josep defensa el llibre en paper, les presentacions i les dedicatòries com a valor afegit. • Problemes pràctics: espai i gestió de biblioteques grans; lectura professional totalment digitalitzada (sentències, etc.). Orígens del Dia del Llibre i la Rosa (554–624 s) • Repàs històric: impuls original del “dia del llibre” i trasllat al 23 d’abril per coincidència amb la mort de Cervantes; el 1931, amb Macià, Sant Jordi es declara festiu amb gran resposta ciutadana. Seguretat ciutadana i justícia Apunyalaments i violència juvenil: del cas de Nantes al context local (913–1268 s) • Preocupació per casos recents d’apunyalaments (Nantes) i paral·lels locals. Impacte de la COVID en adolescents, ús de tecnologia i accessibilitat a armes blanques. • Apunt històric: després del 1714, obligació de tenir alguns ganivets lligats a la taula per evitar-ne l’ús com a arma. • Alertes dels Mossos sobre l’increment d’armes blanques i, en etapes, d’armes de foc, relacionat amb cultius il·legals i criminalitat. "El sistema no ens protegeix" Garantisme vs protecció col·lectiva: multireincidència, víctimes i policia (1268–2412 s) • Cas de dues noies agredides a Girona per un home amb un got; debat intens sobre alliberaments i l’ús d’atenuants per alteracions mentals. • Tensions entre el garantisme judicial i la protecció de la comunitat davant la reincidència. • Dret de defensa i “escletxes” processals: necessàries en un estat de dret, però demanen millorar la qualitat de la instrucció i proves. • Manca de suport a les víctimes i por a denunciar; discussió sobre la veracitat d’alguns informes policials i la responsabilitat quan hi ha creativitat excessiva. "Crec que hi ha persones que no haurien d'estar en la nostra societat" • Distinció de casos: baralles fortuïtes vs agressions deliberades; cada cas exigeix una valoració individualitzada. Conceptes clau: presó preventiva, atenuants/agreujants, reincidència. Economia, turisme i serveis Taxa turística: front comú i crítica (2437–2798 s) • El sector (hotels, càmpings, restaurants, apartaments) es coordina a Girona contra la pujada. Reclam: aplicació no uniforme segons zones i temporades. • Es recorda que la taxa va néixer en època de crisi i ara, lluny de retirar-se, s’endureix. • Crítica de fons: el model actual penalitza també el resident que pernocta a prop (ex.: reunions, seguretat viària). Exemple de càrrec de ~8,50 € per persona a Barcelona. • Dúbtes sobre el destí real de la recaptació (neteja, residus, etc.) i la seva traçabilitat. Fiscalitat, dèficit i estat del benestar (2820–3027 s) • Sensació de pressió fiscal elevada (des de l’inici fins a successió) amb serveis que no sempre corresponen. • Recordatori del dèficit fiscal i percepció d’estructura pública creixent amb una base productiva relativament menor. • Risc d’incentius perversos quan algunes ajudes desincentiven el treball i es converteixen en moneda política. Infraestructures i mobilitat (3027–3177 s) • Autopista AP-7 sense peatges: congestió freqüent i perillositat; absència d’autovies alternatives en alguns corredors. • Mesures parcials (trams a 60 km/h, restriccions a camions) no resolen el fons del problema. • Apareixen també incidències puntuals a l’Alta Velocitat, malgrat el bon funcionament general. Demografia i incentius polítics (3205–3282 s) • Creixement poblacional (de 6 a 8 i cap a 10 milions en 30 anys) amb menor proporció de població activa: pressió sobre serveis i finançament. • Debat sobre incentius electorals en el disseny d’ajudes i sostenibilitat a mig termini. Cloenda (3308–3368 s) • Tema pendent: mort del papa i possible efecte “pèndul” en la successió, per a una altra tertúlia. • Acomiadament i espais promocionals (canvi de model de recollida selectiva a Girona; falques comercials).

  • Sant Jordi a Girona, llengua i ciutat: Rambla vs Plaça Catalunya, mobilitat Girona–Salt i el futur del Papa - episode art

    Sant Jordi a Girona, llengua i ciutat: Rambla vs Plaça Catalunya, mobilitat Girona–Salt i el futur del Papa

    Resum general de l’episodi Panorama ràpid • Tertúlia post-Sant Jordi amb focus a Girona i Salt: balanç de la Diada, distribució d’espais (Plaça de Catalunya vs Rambla), vendes i signatures. • Debat sobre la llengua catalana, cobertura mediàtica (especial atenció a Salt) i com aprofitar Sant Jordi per fomentar la lectura durant l’any. • Bloc religiós: Setmana Santa a comarques gironines, mort del Papa i possibles escenaris del pròxim conclave, amb referència a la pel·lícula “Conclave”. • Ciutat i mobilitat: obres i nous eixos bus–bici Girona–Salt, patinets i civisme, urbanisme (palmeres del Mercadal), processos participatius i lideratge polític. • Medi ambient i territori: reg de les hortes de les Deveses (Salt) i gestió de vegetació i escocells. • Tancament amb butlletí informatiu: crònica de Sant Jordi, protesta per la llengua, operatiu policial, agenda cultural, esports i el temps. Sant Jordi 2024: ciutat, espais i vendes Ubicació i ambient • Distribució a Girona valorada positivament: Plaça de Catalunya per llibreries, entitats i més fluïdesa; la Rambla és percebuda en decadència i s’hi troba a faltar activitat cultural i parada de llibreries/roses. • Es proposa reactivar la Rambla amb programació cultural contínua (música, recitals, activitats de proximitat) i recuperar el vincle amb entitats. • Sensació general: ambient ple a tot arreu, meteorologia favorable i gran participació. Vendes i signatures • Dades exactes difícils d’obtenir immediatament després de la Diada per inventaris i sistemes saturats. • Tendència: els llibres més venuts el dia de Sant Jordi solen ser els ja venuts en dies previs. • Autors destacats a Catalunya: Xavier Bosch, Javier Cercas, Sílvia Soler, Xavier Sala-i-Martín (popularitat i llargues cues de signatures). • Diferències d’escala: autors mediàtics signen centenars; autors locals també venen i signen, però amb magnituds menors. "El dia de Sant Jordi, els llibres que més es venen són els que has venut els dies abans." Sant Jordi a Salt i la llengua • Cobertura de TV3 a Salt: entrevistats de perfils diversos parlant català impecable. Es valora com a missatge potent sobre normalitat lingüística a Salt. • Crítica a l’excés de centralitat barcelonina: la peça territorial agregada (Tarragona, Lleida, Girona, Ebre, Aran) és percebuda com massa compactada. Propostes per ampliar l’impacte • Evitar “forçar” el mateix dia de Sant Jordi; millor una setmana prèvia de pròleg cultural amb recitals de poesia, llibreries obertes fins tard i activitats d’escalf. • Apuntar a polítiques públiques que fomentin la lectura tot l’any i donin suport sostingut a llibreries. Llengua i cohesió Estat del català • Preocupació explícita per la pèrdua d’ús social del català i manca d’accions prou contundents. Es reclama lideratge i mesures més clares. • Sant Jordi, oportunitat per prestigiar la lectura en català i ampliar públics. Religió, Setmana Santa i el futur del Vaticà Setmana Santa a les comarques gironines • Celebracions llargues (Misses crismals), però vives i participades. • Esbart a Ribes amb la “Moxiganga” dins l’església: escenografia, música en directe i emotivitat. També es recorda el mapping interior de la Catedral de Girona com a obertura cultural d’espais de recolliment. Mort del Papa i inclusivitat • Record del Papa com a figura oberta i propera: es destaca una trobada on diu a una noia trans que “l’Església és de tothom” i qualifica d’“infiltrats” els qui exclouen. "L’Església és de tothom. Déu estima tothom, sigui com sigui." El conclave que ve i “Conclave” (cine) • Dues hipòtesis: papa de transició (edat avançada) o candidat més jove (seixanta i escaig) per un pontificat llarg. • Factors geopolítics pesaran, malgrat la composició del Col·legi de Cardenals. • Referència a la pel·lícula “Conclave” i la novel·la en què es basa, com a peça per entendre dinàmiques internes (sense espòilers). Cultura local i gestió pública Cinemes i equipaments • Bones paraules per al Cinema Truffaut i la xarxa de sales a Salt. Persones clau • Narcís Casassa, figura de llarg recorregut a la cultura gironina, passa a responsabilitats a l’esport: es valora la seva capacitat de fer possible allò que sembla difícil, cercant el “sí” amb rigor. Ciutat, mobilitat i urbanisme Lideratge i decisions • Es reclama lideratge polític i capacitat d’executar decisions a Girona: massa processos participatius eterns i poques accions efectives (p. ex., Plaça de Catalunya, Carrer de la Creu). Eix Girona–Salt: bus i bici • Obres amb fons europeus per crear un eix vertebrador bus–bici que connecta Salt i Girona amb carril bus/taxi/serveis d’emergència i carrils bici. • Objectiu: guanyar 3–4 minuts en transport públic i reconfigurar la mobilitat metropolitana. Persistència de dubtes sobre colls d’ampolla i cruïlles complexes. Urbanisme i espai públic • Palmeres del Mercadal: rebuig estètic i funcional (tapen façanes, es cremen); discussió sobre visió “des de dalt” vs experiència de vianant. • Carrer de la Creu: problema de seguretat amb cotxes aparcats al mig i bicicletes; proposta directa: retirar els aparcaments centrals. Patinets i civisme • Relats d’ensurts i conductes incíviques (semàfors saltats, circulació per passos de vianants a alta velocitat). • Propostes: ampliar l’ordenança de civilitat per regular patinets (reflectants, matrícula, sancions), seguint models com Barcelona; record de la matrícula municipal de bicicletes d’abans. Medi ambient i hortes Reg i Deveses de Salt • Els hortolans continuen sense poder regar amb normalitat malgrat obres i pluges: s’acumulen excuses (Gloria, sequera, obres a Costa Bona) i manca de cabal. • Temor a una degradació deliberada de les hortes de Sant Eugènia i Salt si no es resol. Vegetació i manteniment • Tall d’herbes davant la biblioteca i proves d’alçades vegetals: es percep deixadesa als escocells; veïnat mobilitzat. Notícies post-tertúlia (butlletí) • Girona viu una Diada amb més de 140 parades i gran afluència al Barri Vell. • 500 persones es manifesten per la llengua a Girona. • Operatiu policial a l’antiga Fàbrica Simon: mig centenar d’identificacions i dos detinguts. • Jornada infantil de Sant Jordi al Centre Cívic Cul·lar (divendres a les 17 h). • Exposició d’arquitectura industrial inèdita de Rafael Masó (15 projectes, mig centenar de peces que s’exposen per primer cop). • Esports: el Girona afronta sis “finals” per la permanència; Uni Girona inicia play-off debilitat per baixes cap a WNBA. • El temps: jornada assolellada i suau, màximes al voltant dels 22 ºC.