La tertúlia de Girona FM
La tertúlia de Girona FM
Programa

La tertúlia de Girona FM

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau

Presentat perJordi Grau·Dissabte · 00:00 - 01:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 01:00 - 02:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres, Dissabte · 06:00 - 07:00 ·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 10:00 - 11:00, 17:00 - 18:00, 21:00 - 22:00 ·388 episodis
RSS

episodis

265-276 de 384
  • Sant Jordi a Girona: llibres, roses i tertúlia - episode art
    1h 7min

    Sant Jordi a Girona: llibres, roses i tertúlia

    Resum general Especial Sant Jordi de Girona FM amb recomanacions inicials de llibres, un breu interludi poètic i una tertúlia amb representants dels sis grups municipals ("polítics que no política"). Es parla de l’ambient de la diada, l’encaix al centre de Girona, hàbits de lectura, el debat sobre la normalització lingüística, tradicions de roses i llibres, records personals i un ampli bloc de recomanacions literàries, incloent un joc final de recomanacions creuades. "Llegir i estimar" — una síntesi de l’esperit del dia. "Amor i cultura" — el lema que presidia l’espai de la plaça. Recomanacions inicials i interludi Recomanacions de llibres (minut 0–2) • “Paraules de president” (J. V. Mestre): discursos i ideal de nació de Prat de la Riba, Puig i Cadafalch i Macià. • “Diego en el Manhattan” (X. Bosch): el món de la publicitat i la pregunta: quin és el “logo de la felicitat”? • “Mercè i Joan” (E. Comas Arnal, Premi Pro 2024): la relació Rodoreda–Joan Prat i l’impacte de l’exili i la Segona Guerra Mundial en l’obra de l’autora. • “Els dies previs” (L. Montada): estil captivador i històries emotives. Interludi poètic/musical (minut 2:30–4:26) • Fragment líric ambientat al cor de la plaça: retrats populars, olors, veïnat i mirades; una postal costumbrista de la diada al carrer. Tertúlia de Sant Jordi (amb representants municipals) Ambient i vivència de la diada (minut 6:49–11:00) • Carrers plens, alegria i passeig familiar; temps favorable i cultura al carrer. • Reivindicació cívica i cultural del dia: llibres, roses i socialització. Ubicació al centre i organització (minut 11:00–16:37) • Consolidació de l’eix Plaça Catalunya–Rambla–Pont de Pedra. • Dades clau: 120 parades (2018) → 62 (2021) → 134 (2023) → 144 (2024). • Consens: el centre és “la casa de tothom” i potencia el dinamisme cultural i social. • Noves capes de cultura: presència de videojocs (incubadora GAMG) i reflexió sobre tecnologia vs. humanisme i comunitat. Hàbits lectors i temps per llegir (minut 16:37–22:47) • Raresa del temps: feina i família limiten la lectura. • Alguns opten per e-books per comoditat; d’altres busquen dieta variada (assaig, novel·la negra, música, història del s. XX). • Lectura com a desconnexió profunda; llibres que “s’enganxen” en pocs dies. Catalanitat i llengua: normalització en debat (minut 22:47–29:30) • Crida a la normalització lingüística: poder viure 24 hores en català amb naturalitat. • Pluralitat de visions: des de “jo visc 24 hores en català” a posicions que defensen una diada multilingüe sense exclusivismes. • Reconeixement de dificultats objectives en àmbits com l’audiovisual i el videojoc; mobilització cívica (manifestació per la llengua). • Referents citats: Josep Fontana (identitat), diversitat lingüística com a riquesa. Roses i llibres: tradició i variants (minut 29:30–35:19) • Clàssics: rosa vermella a parelles i família; llibres per a infants i joves. • Variants: rams durant l’any, roser en test perquè perduri, còmics (p. ex. Batman). • Comprar-se un llibre per un mateix com a auto-regal legítim. Recomanar llibres i dades de lectura (minut 35:19–37:29) • “Risc de recomanar”: el gust és personal; cites a “La noia del pijama de ratlles”. • Dades: Catalunya estaria llegint més que mai (percepció vs. estadístiques recents). Records i trobades (minut 37:29–41:10) • Gestos espontanis (donar una rosa a una desconeguda), records adolescents, vendre roses per viatges d’estudis, viatges exprés per portar una rosa, Sant Jordi a les escoles. • Debat recurrent: fer-lo festiu o mantenir l’activitat escolar i al carrer. Gran bloc de recomanacions Recomanacions del panell (minut 42:09–54:49) • Jaume Veray (PP): “Esperança” (biografia del Papa Francesc); crim local: llibre de Tura Soler i Jordi Grau sobre casos a Girona. • Xavier Domínguez (Vox): Javier Cercas, “El lugar de Dios en el fin del mundo” (novel·la de no ficció sobre viatge a Mongòlia amb el Papa). • Gemma Geis (Junts): Gemma Busquets, “Les regidores republicanes”; Estel Soler, títol recent premiat. • Quim Ayats (ERC): Marc Bosch, “L’edat dels vius” (ciència-ficció); Jordi Soler, “L’any que vaig estimar Ava Gardner”. • Maxi Fuentes (PSC): Nicolás Sesma, “Ni una, ni grande, ni libre” (dictadura franquista); Philippe Sands, “Carrer Est–Oest”; Ingrid Guardiola, “La servitud dels protocols”. • Sergi Font (Guanyem Girona): “Oikia. Relats d’infantesa” (novel·la gràfica amb històries de vida de joves d’un centre d’acollida de Girona). Joc de recomanacions creuades (minut 54:49–63:36) • Gemma Geis → Maxi Fuentes: Carme Junyent (diversitat i política lingüística). • Maxi Fuentes → Sergi Font: Paco Roca, “L’abisme de l’oblit” (memòria i fosses); Michael Löwy, “Avís d’incendi” (lectura de Benjamin). • Sergi Font → Quim Ayats: Bienve Moya, “Tocats per la festa” (cultura popular i cohesió). • Quim Ayats → Xavier Domínguez: Josep M. Terricabras, “Raons i tòpics…” (pensament crític i catalanisme/anticatalanisme). • Xavier Domínguez → Jaume Veray: Mario Vargas Llosa, “La ciutat i els gossos”. • Jaume Veray → Gemma Geis: Xavier Pla, “Josep Pla. Biografia” (obra magna, 1.600 pàgines). Compres locals i comiat (minut 63:36–66:42) • Reivindicació de les llibreries i floristeries locals per davant de plataformes digitals. • Recordatori d’editorials i clàssics gironins (p. ex., “Josefat”, edició prologada per X. Pla; editorial Flâneur). • Tancament festiu: agraïments, “Visca Sant Jordi!” i el compromís d’“amenaçar” amb llegir dos llibres abans del proper any.

  • Sant Jordi a Girona: llibres, llengua i ciutat - episode art

    Sant Jordi a Girona: llibres, llengua i ciutat

    Resum general Programa especial de Girona FM des de la Plaça Catalunya per la Diada de Sant Jordi, amb tertúlia sobre l’ambient de la festa, el trasllat de parades a la plaça, el paper de les llibreries i biblioteques, la salut del sector editorial, la defensa de la llengua catalana i la relació entre cultura, ciutat i mobilitat. El tram final inclou un butlletí informatiu i recomanacions de llibres. "Les llengües no s’han d’imposar, però tampoc s’han de reprimir." "La Plaça Catalunya, peatonal sí o sí: un espai obert, de trobada i cultura." Temes principals Sant Jordi i l’espai urbà • Ubicació a Plaça Catalunya: valorada per ser oberta, accessible i menys “cul de sac” que la Rambla; espai de trobada i conversa. • Debat urbanístic: proposta de peatonalitzar la Plaça Catalunya i pacificar la mobilitat; crítica al trànsit de pas i defensa d’una ciutat “caminable”. • Singularitat de la Diada: el caràcter festiu en dia laborable crea un ambient únic de ciutat al carrer. Lectura, edició i memòria • Amor pels llibres: biblioteques personals, emoció lectora i trajectòries vitals de lectura compartida. • Joves i lectura: contraestereotips; llegeixen i escriuen molt (també al mòbil); auge d’editorials i novetats. • Editorials locals i memòria oral: aposta per projectes com Gavarres; la memòria viva com a patrimoni. • Traducció: paper clau dels traductors per acostar clàssics i contemporanis amb qualitat. Llengua catalana i identitat • Ús social del català: experiències d’“no l’entenc” a Barcelona; crida a persistir parlant català amb respecte i obertura. • Convivència lingüística: pluralitat viable sense renunciar a la pròpia llengua; la llengua com a identitat i no només eina. • Politics i llengua: alerta sobre la politització creixent, però reafirmació que defensar la llengua és defensar la cultura. Ecosistema del llibre • Llibreries: record de la Geli i la Llibreria Dia (nucli cultural i cívic); model de llibreria activa (xerrades, cursos) com NoLlegiu; demanda de més llibreries a Girona i polítiques de suport (plans d’usos, facilitats fiscals). • Pandèmia: les llibreries com a refugi cultural; reforç del seu valor social. • Intercanvi i accés: punts Papirus, cabines reconvertides; biblioteques de Girona amb rècords de préstec. • Preus del llibre: percepció de llibres cars i tirades curtes; biblioteques com a clau d’equitat; compra informada provant abans a la biblioteca. Autors, obres i cultura material • Reivindicació d’autors gironins i catalans (p. ex. Miquel Pairolí i els seus dietaris; Lluís Lucero en poesia; Gemma Busquets; Mar Camps). • Cultura material: el porró com a objecte identitari i literari. Esports • Tram final de tertúlia amb crida a l’esperança amb el Girona FC, malgrat la mala dinàmica. Llibres, autors i referències citades • Jordi Grau i “Sense pietat” (crònica de crims) • Maria de Montserrat (anècdota sobre sensibilitat lingüística) • Editorial Gavarres; revistes Garrotxes • Xavier Xargay, “Coronas de Roure” (compilació de textos) • Miquel Pairolí (dietaris: “Octubre”, itineraris de Quart) • Lluís Lucero (nou poemari) • Salvador Garcia-Arbós, “Els porrons galàctics” • Gemma Busquets, “Les Matrioixques” • Mar Camps, “Sense mans pel camí fondo” • Josep Vicenç Mestre, “Paraules de president” • Xavier Bosch, “Diego a Manhattan” Notícies destacades (butlletí) • Sant Jordi: 144 parades a Plaça Catalunya (36 de llibres/flors, 108 d’entitats); programació especial de Girona FM. • Successos: accident mortal a la C-25 (Camp Llong) i detenció del conductor causant del xoc múltiple mortal a l’AP-7 (Vilablareix); queixes de famílies afectades per actuació policial. • Serveis urbans: retirada de contenidors vells per reciclatge (Maçana/Tirgi) fins al juny. • Esports: el Girona podria caure a descens segons resultats; Aina Puig per a un training camp amb els Golden State Valkyries (WNBA). Recomanacions finals • “Paraules de president” (Josep Vicenç Mestre): anàlisi dels discursos de Prat de la Riba, Puig i Cadafalch i Macià; transformació del país a través de les paraules. • “Diego a Manhattan” (Xavier Bosch): sobre censura publicitària i una filla que marxa a Nova York per aprendre el negoci en multinacionals; thriller d’idees amb mirada sobre el sector.

  • Ocells de bosc, Dante, Caro Diario i la República

    Resum general • Llibres: conversa amb Antoni Puigbert sobre el seu nou llibre "Ocells de bosc" i la seva mirada reflexiva sobre la política i la vida. • Humanitats: xerrada amb Josep Brugada per desmuntar tòpics de Dante i avançar una conferència a Girona. • Música: entrevista a Rosarona sobre el seu segon disc Caro Diario i el concert al Festival Estrenes. • Història: Vicenç Lozano presenta la novel·la d’intriga històrica "Potser no hi va haver mai primavera" sobre la conspiració contra la II República. 1. Antoni Puigbert — "Ocells de bosc" Idees clau • Llibre estructurat pel fil del menjar com a excusa narrativa: la sobretaula i la conversa són més importants que l’àpat. • Barreja de memòria personal, periodisme d’opinió, lectures i paisatges: un dietari temàtic més que cronològic. • Defensa d’una posició reflexiva (no reactiva) en un temps de futbolització de la política. • La veritat com a mosaic parcial: voluntat de entendre l’altre per acostar-se al mirall complet. • Capítols de "dinars i cafès (no sempre) de compromís" amb retrats breus i un homenot extens de Carles Puigdemont. Política i periodisme • Reivindica fugir dels estols (partidismes) i pensar per compte propi. • Admet crítiques d’ambdós costats del procés; va deixar Twitter arran d’un article sobre la declaració de Millo al judici. Relació amb Puigdemont • Traça la relació des d’El Punt fins als mesos crítics del 2017 (dinars a Palau, consultes clau). • Puigdemont s’hi va sentir deshumanitzat i va “tancar el calaix de l’amistat”. L’autor reivindica apreci humà amb discrepància política. "La veritat és... un mirall trencat. Tu en tens un trosset; cal ajuntar-los tots per recuperar el mirall." "S’ha futbolitzat la política." Puigdemont li escriu que "tanca el calaix de la nostra amistat". Altres apunts • Conversa amb Soraya Sáenz de Santamaría sobre la llengua (empatia pel català a partir del portuguès familiar). 2. Dante desmitificat — amb Josep Brugada Eixos de la conferència • Desmuntar tòpics biogràfics de Dante. • Beatrizia di Folco Portinari: va existir, va morir jove i Dante la idealitza; a l’Paradís parla com a veu de la consciència. • Un Dante menys "esquerp i moralista" del que es diu: joventut amb rimes a altres dones (a la Vita nuova no tot és per Beatrice). • Exili de Florència i sepultura a Ravenna (litigi històric amb Florència sense èxit). "Beatrice és una abstracció que té retorn: la veu amb què Dante es respon a si mateix." 3. Rosarona — "Caro Diario" (Festival Estrenes) So i concepte • Àlbum més íntim i minimalista: la veu al centre, pocs elements al servei del relat. • Caro Diario com a viatge de cura i autoacceptació; l’amor com a eix vital. • Procés creatiu com a reconciliació artística amb ella mateixa. Directe i posada en escena • Format reduït: veu i guitarra, amb tocs de performance. • Concert gratuït a la Plaça Independència dins el Festival Estrenes. "A vegades és més complicat fer les coses fàcils: vam produir i després vam fer neteja." 4. Vicenç Lozano — "Potser no hi va haver mai primavera" Novel·la i context • Thriller històric (1931–1936) sobre la conspiració contra la II República: exèrcit, dreta/ultradreta, sectors financers i Església. • Arrenca amb una taca de sang a l’Hotel Ritz i desemboira una trama d’espionatge i intriga fins al 18 de juliol del 1936. • Narrador periodista (hereu de "Judà Maria Planes"): ritme viu, crònica de Barcelona burgesa i obrera/anarquista (Poblenou), amb detalls de l’època. Recerca • 4 anys de documentació: hemeroteques, tesis inèdites, catedràtics, testimonis que van viure l’època. • Vol que el lector "camini pels carrers" de la Barcelona republicana. "Una joventut molt informada, però mal informada" — alerta sobre xarxes i precarietat del periodisme. "Potser no hi va haver mai Primavera Republicana" — títol com a hipòtesi d’absència de moment d’estabilitat real.

  • Aranzels, amnistia i Sant Jordi: Girona a debat - episode art

    Aranzels, amnistia i Sant Jordi: Girona a debat

    Panorama general En aquesta tertúlia de Girona FM, es debat sobre tres eixos principals: la guerra d’aranzels i els seus efectes a Girona, l’actualitat judicial sobre l’amnistia i Puigdemont, i la cultura amb focus en Sant Jordi. També s’aborden l’habitatge, la demografia i la mobilitat com a reptes urgents. "És una guerra sense foc" — la batalla d’aranzels té víctimes: empreses, treballadors i consumidors. Guerra d’aranzels i geopolítica Què està passant • Es descriu l’escalada d’aranzels EUA–Xina–UE com una “guerra” que es lliura amb instruments econòmics i mediàtics. • Es destaca la imprevisibilitat de Trump i l’ús de maniobres que impacten borses i confiança. • El component geopolític és clau: el pes d’Àsia ha canviat les regles del joc. Impacte a Girona i sectors clau • Efectes directes a exportadores gironines: carn de porc, vins i caves, i altres agroalimentaris. • Si s’encareixen les importacions, cau el consum i retallen costos — sovint recaient en els treballadors. • Dependències creuades: tecnologia i cadena de subministrament global (exemple de l’iPhone i el cost de relocalitzar). Mercats i narrativa • Caigudes i pujades brusques a borsa com a part de les maniobres; uns perden, uns pocs guanyen molt. • Pressió del votant intern als EUA (nostàlgia industrial, Detroit) alimenta populismes. "Els aranzels que aplicarem... els pagarem no amb diners sinó amb oli" — ironia sobre respostes creatives d’Europa. Amnistia i cas Puigdemont Última hora • El Suprem reforça la posició de Llarena de no aplicar l’amnistia a Puigdemont; el cas anirà al TC i previsiblement pot acabar al TEDH. • S’assenyala la politització d’algunes instàncies judicials i el pes de la “cultura del passat”. Lectura política • Possible resolució favorable a l’estiu al TC per interès de Pedro Sánchez de sostenir la legislatura. Tendències socials i política Gir conservador juvenil i desencís • Creix el conservadorisme entre joves, amb reacció a banderes progressistes que no resolen la butxaca (habitatge, salaris, precarietat). • Es denuncia el baix nivell del debat polític i la manca de polítiques d’Estat (educació, sanitat, habitatge) estables en el temps. "La gent que té feina és pobra" — es consolida la pobresa laboral i es trenca l’ascensor social. Emergència d’habitatge i pobresa Diagnosi • Preus inassumibles de compra i lloguer; joves que no poden emancipar-se. • Dependència creixent d’herències per accedir a l’habitatge. • Treballadors amb contracte que, tanmateix, són pobres i recorren a Càritas/serveis socials. Gent gran i cures • Més gent gran sola; residències molt cares i l’atenció a casa encara més costosa. • Augment del lloguer d’habitacions per famílies i persones grans, sovint després de divorcis. Demografia i serveis • Cap a una Catalunya de 10 milions: sense planificació, faltaran habitatge, aigua, sanitat i educació. Mobilitat: Rodalies i AVE Col·lapse estructural • Anys d’infrafinançament en Rodalies (centralisme inversor en AVE). • Incidències constants i mala informació; es parla fins i tot de sabotatges puntuals. • Cost humà del transport deficient: temps perdut i incertesa laboral. "Renfe, lladre de temps" — el malestar ciutadà condensat en una pintada. Cultura i llibre: presentacions i Sant Jordi Agenda immediata • Presentacions de llibres locals (p.ex. “Sense pietat”) i d’autors de referència (poesia, narrativa, crònica local). Sant Jordi a Girona (Plaça Catalunya) • Ubicació conjunta de llibreters i floristes a la Plaça Catalunya amb espais amplis i Anxovetes a la tarda. • Els descomptes només són el mateix 23 d’abril. • Sant Jordi és feiner i festiu alhora; el seu encant es perd si es declara festiu i és inexportable com a model. Vendes i autors locals • Els autors gironins tenen molta tirada; es ven molt fons i no només els “més venuts”. • Els llibreters eviten publicar rànquings per no ofegar la bibliodiversitat. • Ecosistema viu d’editorials locals (noves i consolidades) que aposten per gèneres com la poesia. Butlletí final (titulars destacats) Actualitat de Girona • Operació internacional contra la pornografia infantil: 23 detinguts (alguns a Girona). • Robatori en pis de Girona: rellotge de 30.000 € intentat vendre al carrer; tres detinguts. • Bústia digital i pla per reforçar l’ús del català a la ciutat. • El Sindicat d’Habitatge de Salt demana una taula de treball al Parlament. • Èxit de les jornades sobre envelliment (més de 500 assistents). • Homenatge al Girona Genuïn i a Àlex Granell; renovació d’Artero fins al 2027. • Temps: núvols al matí, clarianes a la tarda, màx. 20 ºC.

  • Setmana Santa, Manaies i debat del carrer de la Creu - episode art

    Setmana Santa, Manaies i debat del carrer de la Creu

    Resum general La tertúlia gira entorn de la Setmana Santa a Girona i el paper dels Manaies, amb un debat ampli sobre tradició, cultura i turisme. També s’aborden el torneig MIC i el seu impacte, la temporada turística i l’evolució dels càmpings, i un bloc extens sobre mobilitat urbana centrat al carrer de la Creu (procés participatiu, model de ciutat, aparcaments i ZBE). Es tanca amb una pinzellada sobre el nou model de residus i un butlletí informatiu final. Temes destacats Setmana Santa i Manaies de Girona: tradició, religió i atractiu turístic; programa d’actes i homenatges. Cultura popular: els brunyols de Quaresma i la seva transmissió familiar. Esport i economia: dades clau del MIC i el seu impacte en pernoctacions i ingressos. Turisme i càmpings: 70è aniversari del primer càmping i tendències del sector. Mobilitat i ciutat: repensar el carrer de la Creu, el model de ciutat, aparcaments i ZBE; pacificació del Barri Vell. Residus: valoracions sobre la implantació del nou sistema. Desenvolupament per temes Setmana Santa i Manaies: tradició, religió i turisme Els Manaies combinen dimensió religiosa, cultural i turística en una proposta oberta a tota la ciutat. "Sortim al carrer i fem una performance amb una estètica determinada que a la gent li agrada veure." Actes destacats de la setmana: • Pregó a càrrec de Fra Octavi al Josep Irla (avui, 19:30 h aprox.). • Divendres: acompanyament a la Processó dels Dolors de Besalú. • Dimecres: entrega del panó al pendonista Màrius Fortes; recorregut pel centre. • Homenatge a Ramon Boix: salut a la seva antiga casa del c/ Ballesteries, reconeixement a l’exposició d’època romana al claustre de la Diputació (amb peces seves) i presència de presidents de confraries veïnes; visionat del pas des del balcó de la Plaça del Vi. • Al Castrum de Sant Lluc: lliurament de cascos als 25 anys i repic de llances en homenatge a Boix. • Diumenge de Rams: Sant Lluc obert al públic. Cultura popular: els brunyols Tradició familiar viva: pasta el dimecres i fregit el dijous/dijous sant; receptes diverses. Ingredients i rituals: matafaluga, llevat de París, ruixats amb barreja (amb llorer beneït). Accessibilitat: menció a opcions per a infants amb al·lèrgies (p. ex. sense gluten, compra a tercers). Comunicació i imatge dels Manaies Llibret de Setmana Santa amb prop de 120 pàgines. Cartell obra de Xuting Sun (batxillerat artístic Sobrequés): símbol d’obertura i diversitat dins els Manaies. MIC: dades i impacte 444 equips de 44 països, 8.000 jugadors i 1.092 partits. Impacte: prop de 45.000 pernoctacions i uns 14 M€ d’ingressos estimats. Històric: origen com a “Mundialito Islas Canarias”, 23a edició consolidada a les comarques gironines. Temporada turística i càmpings Setmana Santa tardana afavoreix l’arrencada de temporada (empalme amb Sant Jordi i Temps de Flors). 70è aniversari del primer càmping de l’Estat (La Fosca, 1954); el sector avui: • 357 càmpings, 266.000 places, 20 M de pernoctacions anuals a Catalunya. • Tendències: auge de bungalows (fins i tot de luxe), autocaravanes, enfoc familiar i percepció de més sostenibilitat. • Nota: no és una opció “barata” quan hi ha serveis i categories elevades. Mobilitat urbana: carrer de la Creu i model de ciutat Procés anunciat per l’Ajuntament: 8 sessions amb veïns i agents fins a finals de maig i prova pilot al juliol en un tram. Debat de fons: cal definir el model de ciutat (nivell de pacificació, ús del vehicle privat, xarxa ciclable i transport públic) abans d’intervenir carrers. "El problema de Girona és l’accés de vehicles de mobilitat privada al centre de la ciutat." Propostes concretes debatudes: • Eliminar l’aparcament central del carrer per millorar visibilitat i seguretat, especialment a la Travessia de la Creu. • Coordinar ZBE i aparcaments: qualsevol vehicle entrant hauria d’accedir a un pàrquing en ≤10 minuts (reduir voltes innecessàries). • Obrir el pàrquing municipal (c. Migdia/Miligreit) en nits i festius i posar-lo a preus/servei competitius; revisar el límit ZBE per situar-lo fora i facilitar la connexió amb el centre a peu. • Pacificació del Barri Vell: accés restringit a veïns autoritzats; gestionar també bicis i patinets en zones de gran afluència. Crítica a la gestió pública: evitar “pagar dues vegades” errors d’obra; cal planificació i coherència reguladora (concessions vs. aparcaments municipals, horaris, presència de personal, etc.). Residus Valoració desigual: procés d’implantació molt millorable, però experiència positiva i satisfactòria a la Devesa un cop estabilitzat. Butlletí de les 11 (titulars) Proposta de mediació del Col·legi de l’Advocacia en el conveni de Girona més neta. Arrencada de sessions sobre el futur del carrer de la Creu (prova pilot a l’estiu). Cicloturisme: 4.300 € de despesa mitjana; perfil majoritari home 46–60; aposta per desconcentrar l’afluència de la ciutat. 6a edició de La Prop (cicle d’arts emergents) amb 21 espectacles. Plaça de l’Home (Pau Major): repintat participatiu per recuperar jocs de carrer. Stuani demana unió entre equip i afició en plena etapa complicada del Girona FC. Temps: intervals de sol; màximes fins a 22 ºC.

  • Aigua, verd urbà i contenidors: reptes de Girona - episode art

    Aigua, verd urbà i contenidors: reptes de Girona

    Resum general Tertúlia àgil i viva sobre tres eixos que travessen la vida quotidiana a Girona: gestió de l’aigua en temps d’abundància aparent, renaturalització i manteniment dels espais verds urbans i implantació dels contenidors intel·ligents i cultura del reciclatge. Es completa amb un butlletí final d’actualitat local. "És ara quan hem d’estalviar aigua, no quan falta." —Idea central que travessa el debat, amb crides a la responsabilitat de ciutadania, administració i sectors econòmics. Aigua: estalvi i gestió més enllà de la pluja No relaxar-se tot i els pantans plens i neu al Pirineu: cal consolidar una nova cultura de l’aigua basada en l’estalvi permanent. Mesures estructurals: mantenir la pressió baixa a la xarxa per reduir fuites, accelerar inversions i reparacions de canonades (pèrdues del 20% i fins al 50% en alguns barris). Dessaladores vs reutilització: consens a usar les dessaladores com a vàlvula d’emergència; aposta forta per la regeneració d’aigua (exemple Llobregat) per raons ambientals i de cost. Sectors consumidors: Debat sobre el pes del turisme i les piscines vs l’agricultura (aprox. 70% del consum). Diferències territorials i modernització del reg: del reg per immersió a la gota a gota; impacte del model porcí i del blat de moro en la demanda hídrica. Relats i conques: el paper del Ter en el subministrament a l’AMB, la memòria dels cabals històrics i la temptació periòdica d’“interconnectar conques”. Verd urbà: renaturalització amb criteri i comunicació De “males herbes” a biodiversitat urbana: suport a una gestió diferenciada (segar a diferents alçades, afavorir pol·linitzadors) i espais amb vegetació “espontània”. Línia fina entre renaturalitzar i deixadesa: • Cal mantenir espais “polit/curiós” per evitar percepcions de brutícia. • Explicar decisions tècniques a veïns (cartelleria informativa, processos i terminis) per evitar rebuig inicial. Exemples de barri: bassa de la Plaça Assumpció amb peix espinós (ecosistema útil contra mosquit tigre) i necessitat d’informació clara; canvis d’espècies (palmeres, til·lers) i criteris actuals (evitar invasores com l’acàcia). Gestió forestal i riscos: abandonament del medi rural, més biomassa, menys aigua als rius i major carrega de combustible per a incendis (Gavarres com a cas d’alerta). Residus i contenidors: comportament, servei i models Convivència amb els contenidors intel·ligents: • Experiències dispars: defensores del sistema vs queixes per saturació, incidències del servei i incivisme. • Casuística real: bosses a terra, targetes, trampa de veïns que evitaven el porta a porta—ara limitada. Pedagogia i equitat: • Sessions específiques amb col·lectius (mezquita, comunitats hondurenyes) funcionen i faciliten l’adopció. • Sancions efectives per abocaments indeguts (ex. mobles sense avís previ). De l’origen al destí: • Debat entre separar en origen vs triage en destí 100% amb plantes avançades. • Alertes: saturació en països que van optar pel destí (ex. Nova Zelanda) i pèrdua d’incentiu a reduir residus. • Crítica a Ecoembes i defensa de sistemes de dipòsit i retorn (Alemanya, Àustria, Dinamarca). Hàbits de consum: del “sandrying” al porró Canvis senzills, impacte alt: • “Sandrying”: assecar roba al sol en comptes de secadora quan es pugui; pensar teulades/terrats útils. • Reduir embalatge: tornar amb cistells i tapers a carnisseries; evitar porexpan. Festa Major sostenible: dilema sobre gots (plàstic reutilitzable, bambú, un sol ús) i proposta “porta’t el teu got”; recuperar el porró com a símbol de cultura compartida i menys residu. Fast fashion i residu tèxtil: • Comprar roba durable, reparar; el tèxtil és un residu creixent amb gran petjada d’aigua i social. • S’entreveu un canvi de tendència cap a més consciència. Actualitat en titulars (butlletí final) Targetes dels contenidors intel·ligents s’enviaran a domicili al final de la implantació; recàrrec si no hi ha justificació d’enviament. Telèfon i correu per dubtes de la nova taxa d’escombraries. Estudi Trueta–Santa Caterina per millorar pronòstic de l’encefalitis autoimmunitària. Expo Jove supera expectatives; concurs per crear joc de Fires de Sant Narcís; Festival Zeta bat rècord de propostes. Esports: debat premis FEB i campanya de mecenatge per en FA Kingsford. Temps: jornada assolellada, màximes fins a 22 °C.

  • Aigua i ciutat a Girona: pantans al 64%, Séquia Monar i renaturalització; residus amb contenidors intel·ligents; Narcís Xifra i transport; possible vaga per Temps de Flors

    Panorama general "Ara és el moment de fer coses" — resum de la urgència per consolidar canvis en la gestió de l’aigua i els residus ara que s’ha sortit de l’emergència de sequera. La tertúlia aborda quatre blocs principals: gestió de l’aigua a Catalunya (pantans, Ter vs Ebre, fuites, dessalinització i aqüífers), aigua i paisatge urbà a Girona (Séquia Monar, Hortes de Santa Eugènia, fonts i parcs, renaturalització), residus i nous sistemes de recollida (contenidors intel·ligents, porta a porta, civisme i pedagogia), i educació i mobilitat (Institut Narcís Xifra i transport). Es tanca amb l’actualitat d’agenda (Temps de Flors i una possible vaga de recollida) i un butlletí informatiu. 1) Aigua a Catalunya: de l’emergència a l’estratègia Estat dels embassaments i lliçons de la sequera • Els embassaments de les conques internes ronden el 64%, amb Sau >70%. • Recordatori del cicle: després de la Glòria també hi va haver pics d’aigua; cal evitar “relaxar-se” i repetir errors. • Punt crític: la diferenciació Ter-Llobregat vs conques de l’Ebre; el Ter no pot suportar indefinidament l’abastiment de ~6 milions de persones. Què cal fer ara • Inversions prioritàries: disminuir fuites (canonades amb pèrdues del 20% i casos >50% a barris), modernitzar regadius (gota a gota a Segre/Ebre), ampliar regeneració i dessalinització (amb consciència del seu cost energètic). • Governança i transparència: diàleg amb Aigua és Vida i observatori de l’aigua; reequilibri entre estalvi ciutadà i responsabilitat de l’administració. "És una vergonya la canonada de Badalona perdent centenars de milers de litres diaris" — denúncia de fuites històriques encara no resoltes. • Aqüífers i embotelladores: alerta sobre l’extracció creixent del subsol i el marc legal que permet un ús intensiu en context de sequera. 2) Girona: reg, hortes i renaturalització Séquia Monar i Hortes de Santa Eugènia • Crítica contundent a la inacció i burocràcia: la Monar ha estat mesos sense aigua, ofegant horts municipals i privats, amb impacte en producte local i paisatge. • Reclam: recuperar circulació d’aigua, neteja integral de la séquia (afecta Girona, Salt i Bescanó) i un reglament d’usos equilibrat. "Condemnar la Séquia Monar a estar seca és condemnar un pulmó de vida de Girona i Salt". Parcs, fonts i paisatge urbà • Dilema entre estalvi i confort climàtic: fonts ornamentals seques, estanys de la Devesa i Parc del Migdia sense aigua vs noves basses d’amfibis. • Renaturalització: aplaudida quan és planificada i mantinguda (ex. Parc Central amb cobertes florals resilients), però demana pedagogia i manteniment per evitar percepcions de “deixadesa” (escocells desbordats, herba envaient carrils bici). • Proposta: criteris clars per jardins vs camps naturalitzats, i revisar usos d’espècies (ex. canyissars a les hortes) orientats a funció i circularitat. 3) Residus: del model a la pràctica Implantació i reptes • Contenidors intel·ligents en desplegament i porta a porta en barris com Montjuïc: menys punts bruts a vorera, però bosses fora dels contenidors on el sistema és nou. • Problemes clau: manca/retard en targetes, incidències de servei (telèfon d’atenció), comunicació inicial deficient i turisme d’escombraries entre barris. "El primer objectiu: que la gent tiri la brossa a dins. Després, que la separi bé". Solucions i gestió • Pedagogia massiva i pràctica: canvis d’hàbits a casa (gestionar fraccions amb recollides setmanals), especialment en pisos amb poc espai. • Pre-recollida reforçada per retirar residus a terra; fiscalització amb targetes vinculades a habitatges i bonificacions/recàrrecs per incentivar comportaments. • Deixalleria: saturació i espai insuficient per a una ciutat de 100.000 habitants; cal ampliar i millorar el control d’entrades. • Sector Oest: diversitat interna; caldran solucions a mida i més desplegament comunitari. 4) Educació i mobilitat al Pont Major Institut Narcís Xifra • Bona notícia: es manté el Batxillerat i s’amplia amb Batxillerat esportiu; el centre evoluciona cap a FP integrada i col·laboracions amb Banyoles. Transport públic • Millora de freqüències (L6/L16) i girocleta al centre educatiu, però hores punta saturades i cobertura parcial (L6 no arriba al cap de Sarrià). 5) Agenda i actualitat • Possible vaga de recollida d’escombraries durant Temps de Flors; petició d’evitar perjudicar esdeveniments clau, però el debat laboral segueix obert. • Butlletí final: successos, política local (Font de la Pólvora), nova Càtedra d’Innovació en Salut a la UdG, Setmana Santa, comunitat gitana, esport (derrota del Bàsquet Girona) i previsió de temps assolellada. Conceptes clau • Conques internes, dessalinització, aigua regenerada, pèrdues de xarxa, renaturalització urbana, porta a porta, contenidor intel·ligent, pre-recollida. Conclusions • Amb els pantans alts, no es pot abaixar la guàrdia: cal invertir en xarxes, regadius i noves fonts d’aigua, mentre es consoliden nous hàbits de residus amb més pedagogia i servei. La Séquia Monar és un símbol local on conflueixen aigua, paisatge i identitat que requereix solució urgent.

  • Rodalies i AVE en crisi, colls d’ampolla a Barcelona i connexions amb França; aldarulls a Font de la Pólvora i resposta d’ordre públic; agenda de Setmana Santa i butlletí d’actualitat

    Panorama general • Episodi marcat per dues grans línies: el col·lapse de Rodalies/mitja distància i l’ús de l’AVE a Girona-Barcelona i entorn; i els aldarulls a Font de la Pólvora amb el debat sobre ordre públic i polítiques socials. • Tancament amb agenda cultural (pregó de Setmana Santa) i butlletí informatiu (seguretat, justícia, ocupació, clima, aeroport, esport i temps). Mobilitat ferroviària, inversions i model de país Diagnosi del col·lapse • Retards, anul·lacions i informació opaca: experiències recents de passatgers (trens aturats hores, caos de busos substitutoris, megafonia deficient) i el “roulette” diari per arribar a Barcelona. • Eina útil però simptomàtica: aplicació d’Adif per seguir trens en temps real; serveix per orientar-se, però no hauria de ser necessària si el servei fos fiable. "Quan un accident es produeix cada dia, deixa de ser un accident, passa a ser la futuda normalitat." Causes estructurals • Manca d’inversió sostinguda (30–40 anys) a la xarxa convencional i de mitja distància; desequilibri històric en favor de l’alta velocitat. • Colls d’ampolla a Barcelona: tota la circulació passa per dos túnels; qualsevol desajust desincronitza tota la xarxa. Caldria tercer/quart túnel i desplegar la Sagrera. • Model d’AVE subòptim: traçat no prou recte (limitació a ~200–300 km/h), parades intermèdies (Figueres/Vilafant), i massificació per bonificacions i conciliació. Comparatives i decisions • França: serveis punt a punt amb bona capil·laritat regional i preus assequibles; menys promeses de velocitat màxima i més fiabilitat. • Rutes perdudes: fi del directe a París i de Toulouse; ara combinacions via Lió o amb operadors com OUIGO. • València: connexió erràtica i viatges d’anada i tornada en un dia sovint inviable. • Dilema polític: o es fa l’obra (anys de molèsties) o es perpetua el col·lapse. Cal mullar-se més enllà del cicle electoral. Cultura de servei • Crítica a l’atenció a Barcelona-Sants (tracte i informació) i reconeixement al personal de Girona (amabilitat, català, proximitat). Font de la Pólvora: ordre públic, convivència i estratègies Fets recents • Tercera nit d’aldarulls: detenció d’un menor (15 anys) vinculat a la destrossa del centre cívic; detinguda també la mare. Blindatge de la comissaria de Vistalegre. • Veïnat entre por i rebuig: una minoria influent i violenta imposa la seva llei, amb economies il·legals (marihuana, armes) i rebuig a la policia. Marc legal i resposta • Recordatori del principi d’Estat: la violència legítima per mantenir l’ordre públic correspon a l’administració. "El propietari de la violència és qui exerceix l’ordre públic." • Risc d’escalada si la resposta és només coercitiva (exemple Sicília): cost social alt i resultats incerts. • Limitacions judicials amb menors i detencions: sensació d’impunitat si surten l’endemà; necessitat de millorar el circuit sancionador i de protecció. Política social i comunitària • S’ha invertit durant dècades, però cal continuïtat, professionals arrelats, i teixit educatiu/cultural (ex. Fundació Girona Est) amb expectatives realistes: paliar i acompanyar sovint més que “curar”. • Evitar el desplaçament del problema (desterrament/expulsions) i reforçar la protecció dels veïns que pateixen. Dimensió política • Debat sobre el “bonisme” passat i l’acceptació de mesures fermes ara. Risc que el malestar derivi en ascens de l’extrema dreta al barri i a la ciutat. Cultura i agenda • Pregó de Setmana Santa: Guillem Terribas farà el pregó de la Confraria del Sant Sepulcre (Casa de Cultura, demà 19.30 h aprox.). Butlletí d’actualitat (titulars) • Seguretat: nous aldarulls a Font de la Pólvora; SAP-FEP demana hores extra a l’ARRO de Girona. • Justícia: el TSJC rebaixa les penes del crim de la infermera de Girona (absorció de la detenció il·legal pel robatori violent). • Economia i feina: Girona lidera el descens de l’atur a Catalunya (−1,68% al març; +6.810 llocs de treball). • Clima i ciutat: Girona celebrarà una Audiència Pública Climàtica el 12 de juny de 2025; emissions municipals a la baixa. • Aeroport: temporada d’estiu amb 49 destinacions i connexió a 15 països (nova ruta Girona–Budapest, Wizz Air, 2 vols setmanals). • Esport: el Girona a la final de la Copa Catalunya (remuntada vs Andorra; final contra l’Espanyol). • Temps: jornada ennuvolada i agradable, màximes fins a 19 °C.

  • ExpoJove Girona: orientació acadèmica (batxillerat vs FP), pràctiques i burocràcia, i el repte del gènere a les STEM

    Context i participants • Emissió especial de la tertúlia de Girona FM des del Palau de Fires, en plena inauguració d’ExpoJove. • Participants: Jordi Grau (presentador), Anna Julià (Montessori Girona), Anna Sala (Biblioteca de Sarrià de Ter) i Toni Iglesias (comunicació i empresa). Al tram final, titulars informatius amb Pau Villafany. "És un moment important com la formació obligatòria s’acaba i els nois i noies han d’aprendre la decisió" (J. Grau) Decisions educatives: batxillerat vs FP Orientació i desorientació • Molts joves se senten desorientats davant l’ampla oferta (batxillerat, FP, universitat, lloc i modalitat d’estudi), i també hi ha pares desorientats. • Consens a la taula: cal desdramatitzar i centrar-se en el que genera il·lusió i motivació, reforçant competències transversals (rigor, pensament crític, tècniques d’estudi). • Les escoles treballen l’orientació amb exalumnes i professionals que expliquen itineraris i requisits. "No estudiar només per a exàmens, sinó per l’aprenentatge i el gaudi d’aprendre" (A. Julià) Dret a equivocar-se i responsabilitat • Els joves tenen dret a equivocar-se en la tria, però han d’assumir responsabilitat: completar el curs, cercar transicions o provar el món laboral si cal. • Alhora, cal evitar situacions de ninis: acompanyar i exigir alhora, fomentant autonomia progressiva. "Tu esculls, però jo t’acompanyo i t’exigeixo" (A. Julià) Universitat vs FP: prestigi i el buit del grau mitjà • Represtigi de l’FP (especialment grau superior), amb bona ocupabilitat i connexions amb la universitat. No obstant, el grau mitjà encara arrossega menys prestigi social i cal reforçar-lo. • El mercat laboral demana perfils tècnics (operaris de processos, manteniment, hostaleria…) que sovint no requereixen grau universitari. • Proposta: fer que el batxillerat incorpori més pràctica i competències per acostar-se a la realitat professional. Pràctiques i FP dual: valor i burocràcia • Les pràctiques són altament valorades per estudiants i empreses, però hi ha manca d’oferta (sobretot en privat) i excés de burocràcia (altes, convenis, terminis, costos) que desincentiva PIME. • Experiències internacionals (Suècia) mostren pràctiques primerenques (fins i tot a 12–13 anys) per ajudar a triar millor. • Crítica a processos com subvencions condicionades (programa PICE) i a la complexitat administrativa de l’FP dual; risc d’ús indegut d’aprenents per tasques no formatives. "Esteu frenant que la petita i mitjana empresa pugui acollir pràctiques" (T. Iglesias) Gènere, referents i STEM • A les enginyeries i tecnologies encara hi ha una baixa presència femenina malgrat accions de captació des d’universitats i col·legis professionals. • Es denuncia la pressió estètica i la sexualització a xarxes/mitjans que xoca amb l’atracció cap a oficis hands-on i laboratoris. • Sectors com medicina i ciències són més feminitzats; tecnològic continua més masculinitzat. Cal referents reals i normalitzar rols creuats (noies a mecànica/informàtica; nois a infermeria, cura, etc.). • Debat sobre llenguatge i denominacions professionals: canvis com “Col·legi de l’Arquitectura Tècnica” per reflectir la realitat mixta i evitar biaixos. "Si no hi ha quota femenina, tot es pensa des d’una visió més…" (T. Iglesias) "Som una mica hipòcrites: anunciem la cursa de la dona i després un anunci masclista" (A. Julià) Família i ExpoJove: qui decideix i com acompanyar • Han de decidir els joves, amb els pares fent de suport, no d’impositors. Evitar pressió per tradició familiar o per notes (p. ex. forçar Medicina a perfils brillants sense vocació). • Sobre visitar ExpoJove: es valora que els joves interactuïn sols als estands; es proposa programar franges o activitats per famílies. Neurociència i maduresa • La maduresa de les funcions executives del cervell es completa aproximadament als 24–25 anys (control inhibitori, planificació, memòria de treball, flexibilitat cognitiva). • Aquesta realitat reforça la necessitat d’acompanyament gradual i d’acceptar decisions revisables. Mitjans, xarxes i llenguatge • Crítica a la contradicció mediàtica: campanyes per la igualtat vs. anuncis que la contradiuen. • Els adolescents tendeixen a naturalitzar la igualtat, però l’excessiva polarització adulta i alguns frames els poden desorientar. Cal naturalitzar i cuidar els missatges. "Ells no són res encara; fem com que no ho hem sentit i reconduïm amb models i criteri" (A. Julià) Titulars finals de Girona FM (resum) • Incendi en un pis a Girona: 6 persones ateses per fum, totes d’alta in situ. • Borsa de lloguer social: mediació municipal amb garanties i gestió d’impagaments. • Policia municipal integra el seu sistema amb la gestió d’expedients del consistori (més eficàcia i mobilitat). • Cultura 2024 a l’alça: més assistència a Auditori i Cinema Truffaut; objectiu d’arribar a tota la ciutat. • Institut Narcís Xifra: doble titulació Batxillerat + Ensenyaments Esportius (bàsquet, handbol, futbol, salvament i socorrisme). • Comunitat energètica a Sant Julià de Ramis (35,2 kW fotovoltaics al pavelló). • Esports: el Girona prioritzarà la lliga i viatjarà a la Copa Catalunya amb filial i juvenil. • Temps: dia ennuvolat, sense pertorbacions; màxima de 16 ºC.

  • Residus i contenidors intel·ligents a Girona, conflicte a Font de la Pòlvora i crisi de Rodalies/AVE: gestió, civisme i inversió en debat

    Resum general de la tertúlia "Aquests contenidors no són efectius" — Defensora de la Ciutadania de Girona Programa centrat en tres grans blocs: la polèmica sobre els contenidors intel·ligents i la recollida de residus a Girona; l’última onada d’incidents a Font de la Pòlvora i l’eficàcia dels plans anunciats; i la crisi recurrent de Rodalies/AVE amb vagues, incidències i dèficit d’inversió. També es comenta el cobrament tardà del clavegueram 2022. 1) Residus, contenidors intel·ligents i neteja Dades clau de la memòria de la Defensora • 383 expedients (290, queixes) tramitats el 2024. • Principals motius de queixa: 25% escombraries/neteja, 21% trànsit, 9% urbanisme. • Recomanació de repensar el model de contenidors intel·ligents i assegurar la separació de l’orgànica. Problemes del model i experiència veïnal • Estrès i acumulació de residus a casa per limitació de dies d’abocament per fracció. • Control ineficaç: la targeta obre el contenidor però no identifica el que s’hi aboca. • Freqüències insuficients (ex.: orgànica 3 dies/setmana) i episodis d’orgànica al carrer amb plagues de gavines. • Convivència de models (porta a porta, contenidors intel·ligents, àrees temporals i contenidors oberts) que genera confusió i incivisme. • Molèsties acústiques pel vidre: clinc-clinc des de primera hora i en buidatge de contenidors. Gestió empresarial i control • Crítica a la mala planificació d’horaris i torns; sancions lentes i “xocolata del lloro” per a una UTE amb contracte milionari. • Demanda de més control municipal i sancions efectives — també a conductes incíviques. Alternatives i tendències • Debat sobre identificar bosses/cubells (com en porta a porta amb codi de barres) i la seva viabilitat a ciutat. • Possibilitat de triage en destí (separació avançada a planta) com a tendència tecnològica, tot mantenint orgànica a part. • Incentius fiscals/bònus si hi ha identificació i bon comportament (ex.: municipis com Vilablareix). "El servei s’ha d’acabar, punt." — sobre incompliments de recollida 2) Clavegueram 2022: cobrament tardà • Notificacions per cobrar ara una quota del clavegueram de 2022 (mitjana d’uns 5 €), arran del canvi de gestió (AGiSA → SECATSA). • Crítica al doble raser administratiu: el ciutadà pateix recàrrecs si s’endarrereix, però l’Administració pot reclamar tres anys després. • Possibles dificultats de cobrament en casos de canvis de compte/propietat. 3) Font de la Pòlvora: incidents i plans sota sospita Fets recents • Destrosses al Centre Cívic i pedrades a la policia (una detenció: jove de 21 anys). • Promesa de reforç policial (BRIMO/ARRO) i acompanyament de brigades de neteja. Eficàcia real dels plans • Es denuncia la reiteració d’“plans integrals” i “plans immediats” sense resultats mesurables. • Percepció d’intermitència de la presència policial i continuïtat d’incidents. Dimensió social i d’ordre públic • Problemes estructurals: frau elèctric, punxades de llum, talls recurrents i plantacions de marihuana. • Convivència difícil entre una majoria que vol normalitat i una minoria que imposa llei del silenci i dinàmiques de venjança. • Entitats i cultura (Centre Cívic, Girona Est, A Tempo, Black Music) fan una gran feina, però l’impacte és encara insuficient. • Necessari un doble enfoc: intervenció social sostinguda + actuació policial quirúrgica sobre el nucli delinqüencial. "Fum, fum" — ironia sobre plans anunciats sense aterratge efectiu 4) Trens: vagues, incidències i dèficit d’inversió Situació sobrevinguda • Vagues de sindicats minoritaris i baixes sobtades massives: acusacions de sabotatge intern. • Afectació a AVE (retards, cancel·lacions) i Rodalies; manca d’informació a bord en incidències. Inversió i execució • El Govern reconeix manca d’inversió i que la solució requerirà anys. • Execució pressupostària desigual: a Catalunya baixa (al voltant del 40% en alguns exercicis), mentre a Madrid supera el 100% en alguns capítols. • Projectes com la Sagrera i actuacions promeses a Figueres acumulen retards i reanuncis. Política i responsabilitats • Debat sobre la petició de destitució de la consellera Paneque i l’ús polític de la crisi. • Reclam de transparència, calendari d’obres realista i protocols d’informació als usuaris. 5) Idees clau i conclusions • Residus: el model actual necessita ajustos immediats (freqüències, control i incentius) i una avaluació honesta de la UTE concessionària. • Font de la Pòlvora: cal una estratègia sostinguda que combini treball social de base i acció policial contra el nucli delictiu, amb mètriques clares d’impacte. • Trens: urgència d’un pla d’inversió amb execució efectiva i gestió de conflcites laborals per evitar el col·lapse diari dels usuaris. • Fiscalitat i confiança: coherència administrativa (evitar cobraments tardans) per no deteriorar la confiança ciutadana.

  • De la Cuaresma i la mona a Banyoles i els triops; AVE, Rodalies i Aeroport de Girona; i la seguretat a Font de la Pólvora

    Visió general Tertúlia dinàmica a Girona FM conduïda per Jordi Grau amb tres eixos principals: tradicions religioses i gastronòmiques de Setmana Santa i Ramadà; Banyoles, l’estany, els triops i la memòria històrica del Pla de Martís; i un ampli bloc sobre infraestructures i mobilitat (Aeroport de Girona, alta velocitat i crisi a Rodalies). El tram final aborda la seguretat i convivència al barri de Font de la Pólvora arran de nous incidents. Es tanca amb un butlletí informatiu amb l’actualitat del dia. "No es pot transmetre la idea que hi ha una part de la ciutat que no és controlada per les forces d’ordre públic" Temes principals Tradicions religioses i gastronomia de Setmana Santa i Ramadà Convivència de celebracions: es felicita tant la Cuaresma/Pasqua com la fi del Ramadà, posant en valor una Girona plural. Costums que perduren: tot i la secularització, persisteixen hàbits com el divendres sense carn, arrossos de bacallà i els brunyols. Debat mona vs. tortell: a Girona històricament s’ha imposat el tortell, però la mona ha guanyat pes (impuls comercial i creativitat pastissera). Memòria gustativa i tradicions locals: de la tortada de Banyoles a la pasta “cancelades de la Puda”, evocant la famosa “magdalena de Proust”. Banyoles: hidrologia, triops i memòria del Pla de Martís Cicle de l’aigua a l’Estany: després de la sequera, tornen episodis d’aigua alta i funcionen els sobreeixidors (Clot d’Espolla), amb explicació geològica del sistema càrstic i la connexió amb el Fluvià/Ter. Fenomen dels triops: aparició 2-3 setmanes després d’omplir-se l’Espolla; crida a la responsabilitat: "Deixem els triops en pau" Memòria històrica local: record del camp d’aviació del Pla de Martís (1938–postguerra) i d’un audiovisual pedagògic per a escoles. Infraestructures i mobilitat: Aeroport, AVE i Rodalies Aeroport de Girona: perspectives de reactivació estival amb més rutes; debat sobre el rol dins el sistema català (descongestionar el Prat) i el paper de la possible baixadora d’alta velocitat a l’aeroport. Estacions i urbanisme: discussió històrica sobre si l’alta velocitat havia d’aturar a Salt/aeroport vs. Girona-centre; impacte de les obres sobre Sant Narcís i la “cicatriu” urbana (antics traçats ferroviaris i pendents com Simón o l’entorn de Clínica Girona). Crisi a Rodalies: Manca d’inversió sostinguda i manteniment; incidències recurrents (robatoris de coure, meteorologia) i comunicació deficient. Debat sobre vagues i possibles sabotatges en el context del traspàs anunciat (integral que no ho és); Necessitat d’un pla d’inversions escalonat i transparència en calendari d’obres (Sagrera com a exemple d’eternització). Reivindicació d’execució pressupostària equitativa i millora de l’atenció a l’usuari. Seguretat i convivència a Font de la Pólvora Nous incidents: grups de 50–60 persones acorralen patrulles i cremen contenidors; rebuig a la vigilància permanent acordada. Distinció clara entre minoria violenta i majoria de veïns que volen viure en pau. Reclam d’acció coordinada i sostinguda: Junta de Seguretat més freqüent, serveis públics (neteja, centres cívics, educació) i resposta ferma a conductes que trenquen la convivència. Principi de fons: el dret a la mobilitat i a un espai públic segur com a drets bàsics de ciutadania. Butlletí informatiu (final del programa) Font de la Pólvora: una altra nit d’aldarulls; sense detencions. Agents Rurals: denuncien l’auge de corriols il·legals a boscos gironins; demanen regulació. Taxa de clavegueram: Girona cobrarà el tram pendent (4t trimestre 2022); import mitjà ~5 €. ExpoJove: edició ampliada (2–5 d’abril), 87 centres i previsió de 8.000 visitants. Esports: el Girona cau davant el Barça; focus a revertir ratxa contra l’Alabès. Marin Cilic guanya el Challenger Eurofilms Girona. 10 km de Girona: victòries de Blai Roca i Marina Guerrero. El temps: dia assolellat i suau, fins a 24 °C.

  • Incendi a Girona, incertesa global, moda i IA

    Resum general Tertúlia dinàmica amb actualitat local, societat, educació, tecnologia i economia. El programa arrenca amb la crònica d’un incendi mortal a Girona i deriva cap a una conversa més àmplia sobre incertesa global i preparació ciutadana, el retorn a pràctiques d’“abans” com el rebost, la sostenibilitat en la moda i la necessitat de formació professional (FP). També s’aborden els avenços i riscos de la intel·ligència artificial (IA), l’ecosistema emprenedor/inversor gironí, l’estat de la sequera i la gestió de l’aigua, i es tanca amb el premi Fulla Negra a Jordi Grau. "Torniamo all’antico, serà un progresso" — recuperar el millor del passat pot ser un avanç. Actualitat local Incendi mortal en un supermercat de Girona • Mort confirmada de l’operari ferit per inhalació de fum en unes obres d’insonorització. • Impacte emocional i record d’incendis passats; reflexió sobre vulnerabilitat davant foc, aigua i vent. Incertesa global i preparació Kit de 72 hores i cultura del “rebost” • Debat sobre el kit d’emergència i la percepció d’Europa “en guerra” (Ucraïna, Gaza, tensions EUA-Xina-Rússia). • Experiències a Suècia (kits obligatoris, sabotejos d’aigua) i aprenentatges del COVID. • Tornar al rebost i a la autosuficiència bàsica: estalvi, dependència elèctrica/digital i plans de contingència. Consum, moda i sostenibilitat Decreixement, fast fashion i regulació • Crítica a la obsolescència programada i al consum “per temporades”. • Denúncia de l’esclavatge en cadenes de subministrament; ecodisseny europeu com a palanca (normatives recents). Reparar, cosir i segona mà • Clau de la sostenibilitat: fer durar, reparar i reaprofitar (segona mà). • Aprendre a cosir (botons, vores, petites peces) com a competència bàsica; ofici de reparació a l’alça. • Cultura de passar la roba entre germans/cosins. Tecnologia i societat Acceleració tecnològica i xoc generacional • De l’“invent del segle” (fax) a quedar obsolet; el mòbil com a “enciclopèdia” permanent. • Un peu a la prehistòria i un a la IA: memòria material vs. digital. IA a l’educació i a la salut • IA millora mitjanes d’exàmens (però aflora en orals); proves amb ChatGPT en creativitat (poesia). • Riscos i límits (kubrickiana pèrdua de control) vs oportunitats en diagnòstic mèdic (ressonàncies, triatge). • Dades de qualitat i bon ús de l’eina com a condició d’èxit. Emprenedoria i inversió Tràfic Girona i xarxa de Business Angels (BAGI) • Fòrum d’inversió amb projectes (molts amb IA) orientats a salut, màrqueting i comunicació. • Ecosistema: Garrotxa Tech, casos com GoodGut (exit amb multiplicador x5 per inversors) i Tensor Medical. Educació i mercat laboral Grau de Moda ERAM-UDG i dèficit de perfils • Grau universitari en Moda consolidat (3a promoció) i bona demanda. • Informe PIMEC-UOC: manca de candidatures i oficis; empreses triguen 3-6 mesos a cobrir vacants (ESO i cicle mitjà molt demanats). FP tèxtil: necessitat i traves • Alta demanda de patronistes i perfils tèxtils; retorn de producció a Europa/Catalunya. • Dificultats per obrir cicles mitjà/superior a Girona (requisits d’espais i normativa); nova sol·licitud presentada avui. • Crida a revaloritzar la FP com a via d’ocupació de qualitat. Aigua i clima De la sequera a la planificació • Millora recent (embassaments ~60%, neu acumulada) però sense triomfalisme. • Estalvi i infraestructures (dessalinitzadores); el 70% del consum és agro-ramader. • Innovació en reg eficient (humitat de sòl, evitar inundació indiscriminada). • Preparar-se “quan plou” per a la pròxima sequera. Cultura i successos Premi Fulla Negra a Jordi Grau • Reconeixement del festival figuerenc; conversa sobre el true crime local i la “normalitat” aparença. • Docència en Escola de Policia: casuística real (agressions, baralles) i proximitat dels fets.