Ocells de bosc, Dante, Caro Diario i la República

Resum general

• Llibres: conversa amb Antoni Puigbert sobre el seu nou llibre "Ocells de bosc" i la seva mirada reflexiva sobre la política i la vida.

• Humanitats: xerrada amb Josep Brugada per desmuntar tòpics de Dante i avançar una conferència a Girona.

• Música: entrevista a Rosarona sobre el seu segon disc Caro Diario i el concert al Festival Estrenes.

• Història: Vicenç Lozano presenta la novel·la d’intriga històrica "Potser no hi va haver mai primavera" sobre la conspiració contra la II República.

1. Antoni Puigbert — "Ocells de bosc"

Idees clau

• Llibre estructurat pel fil del menjar com a excusa narrativa: la sobretaula i la conversa són més importants que l’àpat.
• Barreja de memòria personal, periodisme d’opinió, lectures i paisatges: un dietari temàtic més que cronològic.
• Defensa d’una posició reflexiva (no reactiva) en un temps de futbolització de la política.
• La veritat com a mosaic parcial: voluntat de entendre l’altre per acostar-se al mirall complet.
• Capítols de "dinars i cafès (no sempre) de compromís" amb retrats breus i un homenot extens de Carles Puigdemont.

Política i periodisme

• Reivindica fugir dels estols (partidismes) i pensar per compte propi.
• Admet crítiques d’ambdós costats del procés; va deixar Twitter arran d’un article sobre la declaració de Millo al judici.

Relació amb Puigdemont

• Traça la relació des d’El Punt fins als mesos crítics del 2017 (dinars a Palau, consultes clau).
• Puigdemont s’hi va sentir deshumanitzat i va “tancar el calaix de l’amistat”. L’autor reivindica apreci humà amb discrepància política.

"La veritat és... un mirall trencat. Tu en tens un trosset; cal ajuntar-los tots per recuperar el mirall."

"S’ha futbolitzat la política."

Puigdemont li escriu que "tanca el calaix de la nostra amistat".

Altres apunts

• Conversa amb Soraya Sáenz de Santamaría sobre la llengua (empatia pel català a partir del portuguès familiar).

2. Dante desmitificat — amb Josep Brugada

Eixos de la conferència

• Desmuntar tòpics biogràfics de Dante.
• Beatrizia di Folco Portinari: va existir, va morir jove i Dante la idealitza; a l’Paradís parla com a veu de la consciència.
• Un Dante menys "esquerp i moralista" del que es diu: joventut amb rimes a altres dones (a la Vita nuova no tot és per Beatrice).
• Exili de Florència i sepultura a Ravenna (litigi històric amb Florència sense èxit).

"Beatrice és una abstracció que té retorn: la veu amb què Dante es respon a si mateix."

3. Rosarona — "Caro Diario" (Festival Estrenes)

So i concepte

• Àlbum més íntim i minimalista: la veu al centre, pocs elements al servei del relat.
• Caro Diario com a viatge de cura i autoacceptació; l’amor com a eix vital.
• Procés creatiu com a reconciliació artística amb ella mateixa.

Directe i posada en escena

• Format reduït: veu i guitarra, amb tocs de performance.
• Concert gratuït a la Plaça Independència dins el Festival Estrenes.

"A vegades és més complicat fer les coses fàcils: vam produir i després vam fer neteja."

4. Vicenç Lozano — "Potser no hi va haver mai primavera"

Novel·la i context

• Thriller històric (1931–1936) sobre la conspiració contra la II República: exèrcit, dreta/ultradreta, sectors financers i Església.
• Arrenca amb una taca de sang a l’Hotel Ritz i desemboira una trama d’espionatge i intriga fins al 18 de juliol del 1936.
• Narrador periodista (hereu de "Judà Maria Planes"): ritme viu, crònica de Barcelona burgesa i obrera/anarquista (Poblenou), amb detalls de l’època.

Recerca

• 4 anys de documentació: hemeroteques, tesis inèdites, catedràtics, testimonis que van viure l’època.
• Vol que el lector "camini pels carrers" de la Barcelona republicana.

"Una joventut molt informada, però mal informada" — alerta sobre xarxes i precarietat del periodisme.

"Potser no hi va haver mai Primavera Republicana" — títol com a hipòtesi d’absència de moment d’estabilitat real.