La Rambla, burocràcia i residus: Girona a debat

Resum general

La tertúlia gira entorn a tres eixos principals: la transformació de la Rambla de Girona, les traves burocràtiques que frenen l’activitat econòmica i els nous models de gestió de residus. Els tertulians combinen memòria històrica i crítica constructiva amb propostes per a una ciutat més viva, àgil i cívica.

Punts clau

• La Rambla ha perdut centralitat com a espai social i comercial, desplaçant-se cap a Santa Clara, l’Eixample i sobretot plaça Independència.

• Terrasses i turisme: proliferació post-Covid i ocupació de via pública; cal redimensionar i ordenar sense matar l’ambient de carrer.

• Burocràcia: llicències d’obres i activitats massa lentes (fins a 14-17 mesos) i control intern excessiu; contrasta amb l’eficiència recaptatòria d’Hisenda.

• Residus: bones valoracions dels contenidors intel·ligents on funcionen bé; debat sobre incentius (SDDR), civisme i costos (taxa a l’alça).

"L’administració és eficient quan vol ser-ho; Hisenda n’és l’exemple."

La Rambla de Girona: memòria i transformació

• Record d’una Rambla amb botigues emblemàtiques (Can Quera, l’Òptica Solar, Joguets Peric, la Farmàcia Plana, llibreria Pujades, etc.) i floristes com a ritual setmanal.

• Decisions comercials poc encertades i el trasllat de l’oci cap a plaça Independència, sumat a l’atracció comercial de l’Eixample, van afeblir el rol central de la Rambla.

• Locals petits i limitacions físiques condicionen el mix comercial actual (formats ràpids i de poca superfície).

• Propostes: reprogramar activitats (com Sant Jordi o el concurs de pintura) de forma sostinguda per recuperar hàbits de pas i vida local al llarg de l’any.

Terrasses i urbanisme post-Covid

• La Rambla s’ha convertit en una “gran terrassa” orientada al visitant, amb dificultats de pas i menys espai per al veí local.

• Plaça Independència absorbeix l’oci a l’aire lliure amb més espai i accessos; Santa Clara manté dinamisme comercial.

• La Covid-19 va justificar l’expansió de l’hostaleria a l’exterior (tarimes, “New Jersey” i ampliacions), però ara cal redimensionar.

• Debat sobre la descentralització d’esdeveniments (p. ex. Sant Jordi): perdre la Rambla com a epicentre pot treure-li encant i centralitat.

Burocràcia i llicències: traves i responsabilitats

• Llicències d’obres i activitats lentes frenen projectes (exemple: gelateria a plaça Catalunya pendent de llicència; oficina del DNI a travessia de la Creu encallada).

• Factors: por a signar dels tècnics, hipercontrol intern, i falta de priorització del servei al ciutadà i a l’emprenedoria.

• Contradicció: Hisenda i multes funcionen amb gran eficiència, mentre que l’agilitat per impulsar activitat econòmica coixeja.

• Impacte: lloguers pagats sense operar, projectes que migren a altres municipis amb tràmits més àgils.

• Context: reflexió sobre Caixa de Girona (pèrdua d’un actor financer local) i sobre noves taxes turístiques elevades (cas Barcelona) que poden condicionar el sector.

Residus i reciclatge: sistemes, incentius i civisme

• Proposta d’implantar un SDDR (dipòsit i retorn d’envasos) el 2026; demanen incentius econòmics perquè el ciutadà col·labori més i millor.

• Experiència local: en zones com l’Avellaneda/Avesa els contenidors intel·ligents milloren la neteja i la separació; a Fornells, el porta a porta funciona però incrementa càrrega operativa.

• Incivisme: abocaments impropis (fins i tot en aparcaments), bosses deixades a terra si el contenidor no obre, o ús indegut de papereres; cal sancionar un cop el sistema està ben desplegat.

• Costos: la taxa d’escombraries puja mentre el sistema redueix residus; es reclama correlació entre comportament i preu (qui recicla bé, paga menys).

Idees i propostes

• Reactivar la Rambla amb programació estable i formats adaptats a l’espai.

• Ordenar les terrasses: criteris clars d’ocupació i pas; revisar ampliacions post-Covid.

• Ventanilla única i terminis garantits per llicències, amb responsabilitat i traçabilitat.

• SDDR i bonificacions a qui recicla correctament; sancions efectives a l’incivisme.

• Ajustar horaris i freqüències de residus a necessitats de comerç i famílies (orgànic, tèxtil sanitari).